Ous de guatlla amb ibèric

Això si que no té complicacions... un plat més per als nostres sopars de pica-pica, i que amb una mica de preparació fa molt de goig a taula.

Ingredients:

- Tants ous de guatlla com vulguem preparar
- Pernil ibèric picat

Preparació:

Necessiteu indicacions? No m'ho crec... va, us ho explico. Fem una base de pernil picat, fem els ous a la paella, i els posem sobre la base de pernil. Per decorar, empolvorem pernil picat per sobre dels ous, i a menjar.
Tinc en ment una nova presentació, que un cop la prepari us la mostraré. Serà la versió 2.0 dels ous de guatlla.

Tortell de trufa

Després de la trilogia ‘croquetil’, iniciada amb les croquetes de pernil, i culminada amb les croquis de roquefort (compte que en vindran més, la saga continuarà!!), avui torno amb unes postres que al menys per mí són les típiques que compràvem a casa el diumenge. A vegades de nata, a vegades de trufa (com és el cas), a vegades mig/mig, i a vegades, el meu preferit, amb crema. I com avui és diumenge, tortell!!

Un dia us faré crema pastissera, ho tinc pendent, conjuntament amb una recepta que li anirà molt bé, però això serà més endavant. Avui anem al que ens toca...

Ingredients:

- Una làmina de pasta de full
- 500 ml. de nata per muntar
- Sucre
- 250 grs. de xocolata fondant negre
- Sucre glacé
- Ou batut / aigua i sucre a parts iguals

Preparació:

I que com es fa la pasta de full? Doncs tot i no ser complicat, en aquest cas he fet servir la pasta de full que tenen al Mercadona, però la fresca, no la congelada, ja que he provat les dues, i la fresca m’està donant més bons resultats que la congelada. Que consti que està a la llista de receptes futures!

Bé, resolt el tema de la pasta de full, agafem la làmina de pasta de full, i la pleguem en quatre parts, formant un rectangle, o la forma que més us agradi, aquí va a gustos, i ho fornegeu seguint les instruccions de l’envas (habitualment són uns 15 minuts a 200ºC, fins que es vegi daurat). Jo en comptes de pintar-ho amb ou batut, he pintat el meu tortell amb aigua i sucre a parts iguals, per donar-hi un punt més dolç, més de postres.

Un cop estigui el nostre tortell fet, el deixem refredar i anem preparant la trufa: comencem muntant la nata (que sempre estarà freda, sino serà més complicat muntar-la) amb l’ajuda de la batedora de varilles, incorporant la quantitat de sucre que vulguem (més dolç, més sucre, aquí no us puc donar indicacions, cadascú tria la dolçor que vol o necessita). Amb la nata muntada, desfem la xocolata al microones, però el més just possible, no volem que la xocolata estigui molt calenta, només que es desfaci. Quan la tinguem desfeta, l’anem incorporant a la nata a poc a poc, barrejant la xocolata amb la nata amb moviments suaus. Veurem que la nata va adquirint el color característic de la trufa.

Amb la trufa preparada, és el torn de farcir el tortell, que ja estarà fred. L’obrim per la meitat amb l’ajuda d’un ganivet de serra (important, si no té serra es desmuntarà el tortell), i amb la màniga pastissera si en teniu, anem omplint el nostre tortell de trufa. Si no en teniu, amb una cullera i amb compte també val.

Ara tapem el tortell amb la trufa, i el decorem de la manera clàssica amb el sucre glacé.

Llest per menjar!!!

Croquetes de Roquefort

I seguint amb la ronda de croquetes, avui toquen unes diferents, que els que les han tastat, tot i no ser uns cheese lovers com jo (si, ho confeso!), han dit que els han agradat molt.
La recepta base és la mateixa que amb les de gambes i les de pernil, amb alguna petita adaptació, i la preparació tampoc té gaires variacions, així que si ja heu intentat fer les anteriors, amb aquestes ja sereu uns experts. Volia fer-les de cabrales, però quan vaig anar a comprar no en vaig trobar, i vaig llençar-me al roquefort, que també és un formatge potent.

Ingredients:

- 1/2 l. de llet
- 350 grs. de roquefort (si és cabrales, 250grs. són suficients, com més fort el formatge, menys quantitat necesitarem)
- dos cullerades grans de farina de rebosteria
- 25 grs. de mantega
- ou i pa ratllat per arrebossar

Preparació:

Posem a escalfar la llet amb 250 grs. de roquefort, i esperem a que la llet estigui al punt d'ebullició i el roquefort s'hagi desfet. L'aspecte que adquirirà la llet no entra pels ulls, però penseu que amb el formatge estem fent un procés de tallar la llet, així que també és normal la textura que adquierix.

I ara només hem de prepara la beixamel 'de roquefort' com preparem sempre la beixamel: escalfem la mantega, 'fregim' la farina, i quan aquesta estigui dauradeta, anem afegim en tandes d'uns 125, 150 ml. la llet amb el roquefort, afegint-n'hi llet cada vegada que la nostra massa estigui consistent. Com fem habitualment, quan haguem esgotat la llet, reservem la massa a la nevera unes hores (sempre us dic unes hores, però si ho feu d'un dia per l'altre tampoc passa res, que consti), i passat aquest temps, només ens caldrà fer les nostres boletes de roquefort i passahttp://www.blogger.com/img/blank.gifr-les per ou batut i pa ratllat. El fet diferencial entre les altres croquetes i aquestes és que quan les hem preparat, hem fet dauets del roquefort sobrant, i per a cada bola hem afegit un dauet de roquefort enmig, per donar-li més gust.

Arribem al punt final, que és fregir-les i menjar-les. Com sempre, abundant oli ben calent, i dos minuts si no estan congelades, estirant fins a quatre si ho estan, ja que en portar formatge, de seguida es poden desfer. Els que em seguiu pel facebook teniu un enllaç de com congelar i fregir les croquetes, de directo al paladar, que és molt interessant.

A menjar!

Croquetes de gambes

Bé, després de molts dies d'informar-vos pel facebook que estava preparant massa de croquetes, per fi us porto les primeres de les dues noves que he fet, a banda de les que ja he fet anteriorment de pernil. I són tan fàcils de fer com les primeres, hem de seguir el mateix procediment, amb un lleuger canvi. Endavant!!!

Ingredients:

- 1/2 l. de llet
- 10-12 gambes
- 1/2 ceba (opcional)
- 2 cullerades grans de farina (de rebosteria millor)
- 25 grs. de mantega
- ou i pa ratllat per arrebossar (he fet servir panko, per donar-li un punt oriental, jeje)

Preparació:

El primer que farem serà pelar les gambes i passar-les per la paella, les fem a la planxa. Mentrestant, posem a escalfar la llet amb les esclofies i els caps de les gambes que tenim a la paella (si, ja sé que pot semblar una mica... però igual que amb el pernil, això li donarà el gust que volem a les gambes) fins que bulli.
Un cop fetes les gambes, les piquem per poder-les barrejar millor quan preparem la massa, i ho reservem. Quan la llet que teníem al foc comenci a bullir, apaguem el foc, i la colem per tal que no quedi ni una resta de les esclofies i caps de les gambes. I comencem a preparar la massa. A la mateixa paella que hem fet les gambes, escalfem la mantega, i quan hagi agafat escalfor, hi posem la farina i la daurem. En el moment que la farina hagi canviat de color, hi aboquem un got de la llet reservada, i barregem fins que agafi consistència. Repetirem el procés fins que no ens quedi llet. Serà en aquest moment quan afegirem les gambes picades, i així podrem trobar-nos trossets de gamba quan mosseguem. Deixem reposar la nostra beixamel unes hores a la nevera, per poder preparar amb més facilitat les nostres croquetes.

Passat el temps de repòs, disposarem, en aquest ordre: massa de croquetes, ou batut i pa ratllat, i anirem fent en el meu cas boles de massa, i les passarem per l'ou batut i el pa ratllat fins que ens quedem sense massa per continuar fent croquetes. Us recomano que no les feu seguidament de preparar-les, millor les reserveu, que quedaran millor, paraula.

I ja només ens queda fregir-les en abundant oli calent (si teniu fregidora, perfecte) durant quatre minuts (si en feu moltes, com jo, i les congeleu, allargueu el temps de fregit dos minuts més), fins que el pa ratllat quedi dauradet, i abans de servir-les que reposin en un plat amb paper de cuina per què absorbeixi l'oli, i a gaudir!!!!

Xapata

Perquè no tot en aquesta vida són dolços i postres, i un servidor cada dia ha d’esmorzar fora de casa el seu entrepanet, jo em faig el pa amb la meva super panificadora. Però feia temps que volia fer pa de xapata, i a més, per tots aquells que ara estan pensant: ‘clar, amb la panificadora qualsevol!’, doncs no!!, està fet a ma, totalment, sense ajuda de màquines, així que no hi ha excusa per no fer-ho. He agafat les proporcions de la recepta de Su de webosfritos, tot i podria haver-ho fet de la recepta que tinc a casa, ja que és bastant igual.
A més, tingueu en compte que no suposa molta feina, és més temps d’espera que no pas d’amassar.

Ingredients:

Per a la massa mare:

- 100 ml. d’aigua
- 10 grs. de llevat fresc (el podeu trobar al Mercadona, a la secció de iogurts)
- 180 grs. de farina de força (també ho podeu trobar al Mercadona)
- 1 cullerada petita de sucre

Per a la massa del pa:

- 260 grs. d’aigua
- 30 grs. de llevat fresc
- 430 grs. de farina de força (vaig fer mig farina de força blanca, mig farina de força integral)
- 50 grs. d’oli d’oliva
- 1 cullerada petita de sal

Preparació:

El primer és preparar la massa mare. A un bol posem la farina, fem miques el llevat, i afegim la resta dels ingredients. Barregem tot bé, i ho deixem reposar fins que dobli el seu volum (vaig esperar aproximadament 2 hores).
Ara posem tots els ingredients a un altre bol, i incorporem la massa mare, i hem d’anar amassant (amb les mans, que és el més divertit) fins que agafi una textura flexible i elàstica. Quan veiem que tingui aquesta textura, a una superfície oliosa (és a dir, que haguem posat oli formant una pel•lícula) posem la massa i l’aixafem donant-li una forma rectangular, d’uns dos centímetres de gruix. Deixem reposar una estona (cinc minutets), i en aquest punt posem a preescalfar el forn, a uns 180º.
I ens toca preparar les nostres xapates. Aquí ja comença a anar a gustos: jo vaig fer rectangles petits amb l’ajuda d’un ganivet, però si voleu, poder fer unes tres/quatre barres de xapata. Tot depèn de per què ho voleu fer servir. Jo volia entrepanets per esmorzar, i vaig fer xapatetes. A mesura que anem tallant, ho anem col•locant a la safata del forn, amb molta cura, si no se’ns desmuntarà la nostra ‘estructura’, i un cop ho tinguem tot traspassat a la safata, empolvoreu la massa amb una mica de farina, per donar-li l’aspecte característic de xapata, i una altra estona de repòs (mitja horeta).
Va que ja arribem al final! Polvoritzem el forn amb aigua de manera abundant, si podeu amb un esprai, si no, us recomano que poseu un got ple d’aigua al forn per obtenir l’humitat necessària. I xapates al forn! En quinze minuts tindrem les nostres xapates fetes. Passat aquest temps, ho deixem refredar a una reixa, per tal que el ‘cul’ de pa no sui, i es quedi tou.

Nota de cata: amb pa amb tomàquet, boníssim!!!!

P.D.: es pot congelar perfectament, i mitja hora abans de menjar-ho es treu del congelador i ho tenim llest per degustar.

Merenga

Si si, ja ho sé que últimament estic només 'penjant' receptes de postres, però és que és el que em tira. Però no patiu que la propera recepta no seran postres, i als que estan esperant que faci la recepta guanyadora de l'enquesta de facebook, que no pateixin que la faré, simplement estic esperant a veure si vota algú més, per donar-li una mica d'emoció a l'assumpte...

Ingredients:

- 3 clares d'ou
- 170 grs. de sucre

Preparació:

A un bol posem les clares i amb la batedora batem bé per muntar les clares a punt de neu. Quan les tinguem quasi a punt, incorporem el sucre i acabem de muntar. Veurem que les clares agafen un color blanquinós i una mica dens. A meitat del procés, encenem el forn per què preescalfi a 190º.
Aquesta quantiat ens dona per unes 8 merengues no gaire grans. Si en voleu més, només heu de proporcionar les quanitats, i tenim més.
Posem les clares amb el sucre als motllos que tindrem a una safata de forn, i directe al forn, abaixant la temperatura fins al 100º, i esperem 90 minuts (són molts minuts, si...). Passat aquest temps, obrim el forn i deixem refredar les merengues, i només ens queda menjar-les!!!

P.D.: Com millor munteu les clares, més consistent serà la merenga, i millor serà a l'hora de menjar-les i presentar-les, que sabem que el menjar acostuma a entrar pels ulls.