dilluns, 26 de març de 2012

Pastis de trufa (sense forn)

Farà unes setmanes vam tenir convidats a sopar, i un cop ja teníem decidit el menú, ens quedava posar-nos d'acord amb les postres, i després de difícils deliveracions, vam trobar a 'Dulces Bocados' aquest pastís de xocolata sense forn, del qual us porto jo avui la meva versió. Les fotos que penjo no fan justícia al pastís, increible bomba de xocolata la que et fiques a la boca...

Ingredients:

- 225gr. de xocolata (en realitat li vam posar 300gr.)
- 225gr. de nata 35%MG
- la pell ratllada d'una taronja
- 1/2 copa de cointreau
- Mantega per al motllo
- Cacau en pols per decorar

Preparació:

Si heu xafardejat la recepta de 'Dulces Bocados', heu pogut comprovar que no utilitzo ni sal, ni pebre, ni café en la preparació. Probablement aquests tresingredients li donin un toc diferent a la recepta, però us puc garantir que sense sal, pebre i café també està molt bo. I també la quantitat de xocolata és superior a l'original, per allò de no quedar-nos curts amb la xocolata (si, se'n diu addicció!).

Untem de mantega un motllo allargat tipus plum cake, i el cobrim amb paper parafinat (és el paper típic amb el que ens emboliquen els embotits). Si no teniu el costum de comprar-ne de manera habitual, com és el meu cas, us haureu de conformar amb paper vegetal. No és ni de lluny el mateix, però farà la funció que necessitem, que és desmotllar el pastís sense gaires complicacions.

Reservem el motllo i posem a escalfar la nata fins que comenci a bullir. En aquest moment, afegim la xocolata a trossos i retirem del foc, i remenem fins que la xocolata s'hagi desfet. Afegim el Cointreau i la ratlladura de taronja i acabem de barrejar. Aboquem la barreja al motllo, i ho tapem amb paper film. Deixem que refredi, i fiquem a la nevera tota la nit.

Al dia següent, i millor una estoneta abans de servir, desmotllem i el deixem una estona a temperatura ambient. Espolvorem el cacau per sobre, i només ens queda tallar amb l'ajuda d'un ganivet escalfat amb aigua calenta per fer-ho més fàcil, i gaudir de la xocolata...

P.D.: Com us he dit abans, les fotos no són molt bones, per les presses, els convidats, etc, etc... però paraula que està boníssim!





Print Friendly and PDF

dimarts, 13 de març de 2012

Risotto de gambes

Com algunes veus deien que últimament només veien receptes de postres, tot i que el que m'ho ha dit ja no se'n recorda que la última publicada és Calzone... torno a portar-vos una altra recepta de no-postres per satisfer a aquells paladars que no són molt llaminers. Com la majoria de risottos, és facilíssim de fer, només cal una mica de paciència, i sortirà perfecte.

Ingredients (4 persones):

- Una ceba grandeta
- 1/2 got de vi blanc
- 1l. aprox de crema de marisc (preferiblement de qualitat)
- 300gr. arròs rodó
- un grapadet de gambes
- 50gr. de mantega
- oli d'oliva

Preparació:

A una paella posem a escalfar una mica d'oli a foc mig, i mentrestant piquem la ceba tan ben picada com puguem. La sofregim a la paella, i quan comenci a transparentar, aboquem el vi blanc, i deixem reduir.
Quan el vi hagi reduit totalment, afegim les gambes i les saltem perquè es vagi agafant el regustet que volem (el capità obvi us recorda que les gambes han d'estar pelades...). Sobre la quantitat de gambes no us puc assessorar, aquí al gust del consumidor, però tampoc us passeu. El que us deia abans, un grapadet!

En el moment que les gambes comencin a estar fetes, afegim l'arròs, i anem movent de tant en tant, durant uns cinc minuts, per tal que agafi tots els aromes que hi ha a la paella, sobretot el de les gambes.
Abans que l'arròs no es comenci a enrossir, hi anem incorporant cullerot a cullerot la crema de marisc que prèviament haurem escalfat. El tema de la crema és potser el més important. Evidentment no us quedarà igual amb una crema de marisc Mercadona que amb una de la marca Knorr. Que consti que això no vol dir que quedarà dolenta, eh! La crema l'anirem incorporant a mesura que l'arròs l'absorveixi. Aquesta és la millor manera de donar-li la cremositat i textura que un risotto es mereix. Important que tampoc deixeu l'arròs sec, sino, haurà estat temps perdut. L'arròs sempre ha de tenir crema a la paella per coure! La quantitat de crema també és orientativa, dependrà de la potència del foc, el tipus d'arròs... molts factors, per això és recomenable tenir sempre més crema de la que necessiteu. Perquè la recepta sigui fàcil la crema és comprada, més endavant ja us explicaré com fer-la nosaltres.

Una vegada veiem que l'arròs està al dente, afegim mig cullerot de crema, i la mantega a trossos, i anem movent amb suavitat l'arròs, de manera que la mantega es desfaci i ajudi a l'arròs a tenir més cremositat encara.

Doncs ara ja l'únic que ens queda és servir: en aquesta ocasió a un bol, amb dos/tres gambes sobresortint per fer-ho maco, i una mica de julivert/orenga picat per decorar. Espero que us agradi!

P.D.: Si voleu acabar de rematar la feina, una mica de parmesano ratlladet per sobre, i... "no hase falta que dises nada más"



Print Friendly and PDF

dilluns, 5 de març de 2012

Calzone

Aquesta recepta va amb dedicatòria. Després de la primera massa de pizza, i la seva corresponent pizza, ara toca provar amb una nova massa que m'ha agradat més (i igual de fàcil), i posar-hi una mica d'imaginació 'embolicant' la nostra pizza de sempre i obtenint el conegut per tothom Calzone.

Ingredients:

Per a la massa (dona per unes quatre pizzes):

- 500gr. de farina de força
- 325gr. d'aigua tèbia
- 7gr. de llevat fresc
- 1/2 cullerada sopera de sal
- 1/2 cullerada sopera de sucre

Per al calzone:

- Salsa de tomàquet
- Mozzarella
- Ceba
- Xampinyons
- Ou

Preparació:

A un bol, barregem l'aigua tèbia, el llevat i el sucre, i ho deixem reposar mentres preparem el nostre volcà de farina, a una superfície neta (i en el meu cas, que soc bastant 'liante', espaiosa...). Com us he dit, amb la farina i la sal fem una muntanya, i li fem un forat al mig (o sigui, un volcà), i anem afegint pos a poc la barreja d'aigua, llevat i sucre al forat, de manera que la farina ho vagi absorvint.
Això ho podem fer amb l'ajuda d'una forquilla o una cullera, o si ja voleu començar a embrutar-vos, amb les mans.
I ara si que toca embrutar-se de veritat! Amb les dues mans, anem amassant durant aproximadament deu minutets, o fins que veieu que té una textura elàstica i consistent, que no és enganxifosa.
La tècnica per amassar la pizza no és cap secret: amb una ma aixafem, i amb l'altra estirem la massa. Amb quina feu cada cosa és al vostre gust, segons us vagi millor.
És moment de deixar reposar la massa altres deu minuts (poden ser més, o menys si esteu ansiosos per preparar la pizza), tapada amb un drap de cuina. Que no la molesti ningú.
Passat el temps, és moment de preparar la nostra pizza, o com avui, en la recepta que ens ocupa, el calzone: tallem la massa en quatre trossos iguals, i amb cada un d'aquests formem una bola. La massa que no feu servir la podeu congelar sense problemes.
Aixafem una de les boles amb la ma, aprofitant el mateix moviment per anar-la girant quarts de volta sobre la superfície, mirant així de donar-li la forma típica característica rodona. Ara amb l'ajuda d'un rodet de cuina estirem la massa deixant-la tan prima com a nosaltres ens agradi la pizza, i comencem a muntar-la.
Una bona capa de salsa de tomàquet, mozzarrella, arets de ceba i xampinyons laminats, i per acabar un ou a tot el centre (eh!, que cadascú la faci com més li agradi, no seré jo qui us digui els ingredients que heu de posar a la pizza...).
Si voleu pizza, no necessiteu res més, escalfeu el forn a 200ºC, i la fiqueu aproximadament 10 minuts, depenent del grau de torradet que us agradi.
Però com la recepta d'avui és de Calzone, encara no hem acabat.
Tots els passos per farcir la pizza els heu de seguir, però deixant una mica de marge a les vores, per poder tancar-la. I com si d'una cresta (empanadilla pels iniciats) es tractés, agafem els extrems de la massa, i tanquem la nostra pizza fent-los coincidir amb els extrems oposats de la mateixa. Per què no s'escapi cap ingredient, pleguem una mica les vores de la pizza, aixafant una mica amb els dits.
I poca cosa més, igual que abans, una mica més de deu minuts al forn, que en estar tancat, l'escalfor triga més a arribar.

Tal com havia dit, aquesta recepta va amb dedicatòria: Manu, cette recette est pour toi, tu sais ce qui vous attend au prochain dîner!!! (espero no colar-me, que tinc el meu francés mooolt oxidat).




Print Friendly and PDF