dijous, 26 d’abril de 2012

Fondant

Abans de la recepta que molts dels que em segui esteu esperant que publiqui, us faré patir una miqueta amb aquesta nova recepta. El fondant és una massa que s'utilitza molt per cobrir pastissos, ja que és elàstica i molt moldejable, tipus plastilina, i és fàcil de preparar. A més, amb colorant se li dona el color que més t'agradi/necessitis per al pastís que vulguis cobrir, o per la figura que vulguis fer. La idea de fer fondant va sorgir després de veure al canal Divinity un reality americà que segueix el dia a dia d'una pastisseria que es dedica a això: a fer pastissos i cobrir-los amb fondant. Evidentment fan figures i formes espectaculars, i aquest petit homenatge que faig des del bloc val a dir que no és obra només meva, al contrari, tot el mèrit és de la Marta, que s'ho va currar amb les figures i amb tota la preparació. Només un apunt: la última foto si que és creació meva, i és que per Sant Jordi vaig intentar sorprendre-la amb una rosa diferent.

Ingredients:

- Núvols de caramel del mateix color
- El doble de quantitat de sucre glacé (important que sigui comprat, no fet per nosaltres
- Colorant alimentari

Preparació:

Què us ha semblat, molts ingredients, oi? Comencem!!
Els núvols han de ser del mateix color tots, i si pot ser de color blanc, i així amb el colorant li donarem la tonalitat que vulguem.
És difícil trobar bosses de núvols del mateix color, jo vaig trobar al carrefour una bossa amb meitat de núvols de color blanc, meitat de núvols de color rosa, així que vam separar per colors, i ho vam fer en dues tandes, per obtenir dos fondants, un blanc i un rosa.

El procediment és molt simple: posem els núvols a un bol apte per a microones prèviament pincelat amb mantega, a intervals de 30 segons. Cada vegada que ho passem pel micro, amb l'ajuda d'una forquilla batem una mica els núvols. Veureu que de seguida té una textura entre líquida, gelatinosa i enganxifosa, per definir-la d'alguna manera. En principi, amb dues passades pel micro n'hi haurà  prou.
Un cop tinguem els núvols preparats, anirem afegim el sucre glacé al bol, i barrejant els dos ingredients, fins que obtinguem una massa uniforme, amb una textura llisa, i com de plastilina.
Si volem donar-li color al nostre fondant, ho farem incorporant el colorant abans d'afegir el sucre, seguint les instruccions del fabricant en quant a quantitats.

I ara l'únic que ens queda és treballar el nostre fondant fent les nostres formes preferides, i gaudir-lo, que per si sol està molt bo, si us agraden els dolços, clar!!!

Nosaltres vam fer una cobertura de pastís amb fondant rosa i fondant lila (podríem dir que jo vaig mirar i la Marta va fer...) que vam utilitzar per cobrir un pa de pessic normal i corrent, amb un farcit de melmelada de maduixa, i per Sant Jordi em vaig animar amb una rosa, per regalar. Aquí sota teniu els resultats...




dilluns, 23 d’abril de 2012

Twix

I després d'uns quants dies on no hem vist ni de casualitat els dolços, avui ja toca!! I a més, amb uns dolços de categoria, com són els twix...
Si ens fixem bé, no és més que una adaptació de les postres que vaig fer fa un temps, la galeta de caramel i xocolata, que podeu trobar aquí, però en versió per emportar.
I a més, com veureu de seguida, els ingredients són els mateixos amb alguna petita variació. La idea de presentar-ho com el que són, com twix, està extreta de larecetadelafelicidad.

Ingredients:

Per la galeta:

- 175grs. de farina
- 125grs. de mantega freda
- 4 cullerades de sucre
- 1/2 culleradeta de sal

Per al caramel:

- 55grs. de mantega
- 400ml. de llet condensada
- 4 cullerades de sucre (ídem que abans)
- 1/2 culleradeta de sal

Per a la xocolata:

- 250grs. de xocolata de cobertura negre

Preparació:

Comencem preparant la galeta: tamisem la farina i afegim la mantega. Amb les mans, anem amassant, i quan haguem obtingut una espècie de molles, afegim el sucre i la sal i continuem amassant fins que quedi ben homogeni. Posem aquesta massa a un motlle rectangular, ho aplanem i ho punxem amb una forquilla, perquè no pugi. Ho fiquem al forn preescalfat a 190º durant 20 minuts, o fins que estigui daurat, i ho deixem refredar. A mí la quantitat de massa em va donar per dos motlles d'alumini rectangulars comprats al Mercadona, que més o menys eren de 35x10 cm., mesures aproximades.

Seguim amb el caramel: Posem a foc tots tres ingredients, i no parem de remoure-ho fins que comenci a bullir. Després, baixem el foc i ho acabem de coure durant uns cinc minutets, movent continuament, fins que veiem que quedi color crema, i no s'enganxi al cassó on ho escalfem. Ho aboquem a sobre de la base de galeta, i ho deixem refredar abans de començar amb la xocolata. En aquest cas, ho vaig treure del foc una mica abans d'haver arribat als cinc minuts, i em va agradar més el resultat, ja que la capa de caramel va quedar més suau i menys embafadora que en la recepta anterior (i que en el twix original).

Per últim, preparem la cobertura de xocolata. I ja que estem preparant twix, el que fem és desmotllar la nostra preparació base, i tallar-la amb la forma característica, de manera que ens quedin rectangles més o menys com els de veritat. Desfem la cobertura de xocolata, i quan la tinguem preparada, anem avocant-la sobre els nostres rectangles de galeta i caramel que haurem colocat prèviament sobre una reixa, per tal que els poguem cobrir totalment.

Quan la xocolata estigui freda, només ens queda una cosa... menjar!!!
P.D.: Si us fixeu en les fotos, em vaig barallar molt amb la xocolata de cobertura, no va haver-hi manera que quedés llisa i uniforme, però estaven bons igual, que consti... per això recomano una bona marca de xocolata, els resultats seran molt més macos que els que vaig obtenir jo.





dimarts, 17 d’abril de 2012

Foie Mi-cuit

Després del pintxo de foie, no quedava una altra que evolucionar i fer, amb el lòbul que vaig reservar de la recepta anterior, un foie mi-cuit, que qui l'ha tastat, ha confirmat que havia quedat bo. Una recepta molt senzilla, i que tal i com he llegit en algun article que parla sobre això, tan vàlida com totes les que hi volten per la blogosfera. Aquesta recepta està extreta del programa de cuina 'Cocina con Bruno Oteiza', evidentment del cuiner Bruno Oteiza. No em feu dir-vos a quina cadena ho emeten, perquè no en tinc ni idea, ho sento...

Ingredients:

- 1 fetge d'ànec
- sal i pebre
- 1 copeta d'Armagnac, o algun altre vi/licor similar generòs.

Preparació:

El primer de tot, i més complicat, és denervar el fetge. No sé com es diu denervar en català, no he trobat la traducció, així que assumiré que es diu igual que en castellà. Denervar el fetge no és més que treure-li els nervis que té. És una feina una mica de xinos, però amb paciència es pot fer sense problemes. Us poso un enllaç de webosfritos on explica pas a pas com fer-ho, i millor que com ho explicaria jo.
Un cop denervat, posem a bullir aigua a un cassó, i quan aquesta comenci a bullir, parem el foc i posem durant sis vuit minuts el fetge, per 'coure'l'.
Un cop el fetge estigui cuinat, el posem a una safata i el salpebrem al gust, i aboquem l'armagnac per sobre (jo no tenia Armagnac, i com no estava disposat a comprar una ampolla només per una copa, vaig posar-ni Pedro Ximenez). És hora de ficar-ho a la nevera a refredar, i que maceri en els seus propis olis i el licor. Amb una horeta de nevera n'hi haurà prou.
Estenem un paper film a una superfície plana, i posem el fetge a sobre. Amb l'ajuda del paper film i les mans, anem embolicant el fetge, i compactant-lo, donant-li forma una forma rodoneta. Important premsar-ho bé, perquè quedi consistent. Quan ho tinguem ben embolicadet, és moment de reservar-ho a la nevera durant la nit.
Al dia següent, ja podem preparar-nos per degustar el nostre foie mi-cuit: el desemboliquem, i fem talls d'un centímetre aproximadament, disposant-los sobre una safata. Acompanyem d'unes torradetes, i a delectar-nos amb aquest exquisit mos.

Indicacions extres: Durant l'explicació, us comentava el tema de la compactació a l'hora d'embolicar-ho. Com podeu veure, la zona central del foie no ha quedat del tot compactada, es poden veure les línies d'unió del fetge. A més, la recepta diu sis minuts de cocció, jo considero que em va quedar un pel cru, com es pot comprovar a la tonalitat rosada central de les fotos. Per això us ho rectifico per vuit minuts.



divendres, 13 d’abril de 2012

Pintxo de Foie

Ja feia temps que volia publicar aquesta recepta, però primer poder aconseguir l'ingredient (que no va ser tan fàcil com jo em pensava, tot i que no és un ingredient tan especial), el temps, i altres receptes que encara estaven en cua em van fer que aquesta s'endarrerís. I avui per fi us la porto, per començar bé el cap de setmana, amb energies i un bon plat gourmet.

Ingredients:

- un lòbul de fetge d'ànec
- una mica de sal maldon, o escates de sal
- unes llesques de pa

Preparació:

Una de les preparacions més fàcils que hem fet mai. Posem una paella de planxa al foc, sense res més, i mentres s'escalfa, tallem el lòbul a rodanxes d'una mica més de mig centímetre. Les passem pel foc un minut aproximadament per cada cantó, i per presentar-les, jo he optat per una llesca de pa amb tomàquet, sense oli, ja que el fetge ja deixa anar suficient, i amb una miqueta de sal per sobre. Al restaurant 'El Gaucho' de Pamplona és on em vaig aficionar a aquest pintxo, i allà el serveixen amb el pa cruixent, diria que passat volta i volta per la mateixa paella que fan el foie. Només ens queda degustar-ho, i pensar en el següent mos que farem!!



P.D.: La propera recepta també tindrà aquest ingredient...

dilluns, 9 d’abril de 2012

Arros Negre

Ja sabeu que a mi m'agrada molt l'arròs, i sempre que puc preparo algún plat on l'ingredient principal sigui aquest. Avui, per ser el dia de la mona, fem un extra, i prepararem un arròs negre amb all-i-oli, que ben segur us agradarà.

Ingredients (4 persones):

- 350gr. d'arros de gra rodó (aproximat)
- una sípia
- 2l. de caldo de peix
- 1 ceba grandeta
- 2 sobres de tinta de calamar
- oli, sal i pebre
- All-i-oli

Preparació:

Posem el caldo a escalfar, i el mantenim calent, per tenir-ho preparat per quan ho necessitem. Piquem la ceba ben fina, i la fem a una paella amb una mica d'oli.
Quan hagi enrossit, afegim la sípia tallada a trossets, i si ens vé de gust, que això no us ho he dit, unes gambetes pelades. Ho saltegem tot, i un cop estigui tot fet, sense treure-ho de la paella, afegim l'arròs i la tinta de calamar (la tinta és molt fàcil d'aconseguir, ja la vaig comprar a la sirena, congelada). Així fem que el primer que faci l'arròs és agafar el color que volem.
En el moment que l'arròs ha absorvit la tinta, afegim el caldo que prèviament hem escalfat, que cobreixi bé tot l'arròs, que no es vegi, i ens toca controlar el temps i esperar, els vint minuts de rigor perquè l'arròs hagi cuit, i movent poc a poc, suaument, i si veiem que perd molt ràpid el caldo, afegirem una miqueta (es pot baixar una mica el foc, si més o menys es manté la temperatura, perquè courà igual i no perdrà tant caldo).

Ara ja només queda presentar-ho, amb una miqueta d'all-i-oli, i a menjar!!

Bon dilluns!!!






Print Friendly and PDF

diumenge, 1 d’abril de 2012

Pa Rustic

I aprofitant que dimarts vam anar a la botiga (ells es fan dir botiga, no forn de pa) Turris de Sant Cugat, a un curs de com fer pa a casa, avui us porto un pa que és el que acostumo a fer últimament els diumenges, per tenir reserves durant la resta de setmana.


Ingredients:

- 350gr. de farina de força
- 150gr. de farina integral (podeu substituir-la per farina de força, o normal)
- 300gr. d'aigua
- 10gr. de llevat fresc
- 10gr. de sal

Preparació:

Prepareu els braços noi@s!!!

A un bol, poseu tota la farina i l'aigua, i amb una ma anem amassant mentres amb l'altra anem girant el bol per que no se'ns escapi (això és molt recomenable), fins que es comenci a formar una massa. Ara és moment d'afegir la sa, continuar amassant una mica més, i quan puguem formar una bola, ho treiem del bol i ho continuem amassant a una superfície plana i una mica enfarinada, tal i com us intentaré descriure a continuació:
Aixequem la massa, i sense deixar-la anar, la peguem (literalment) contra la superfície, fent que s'estiri una mica. La pleguem, li donem un quart de volta, i tornem a repetir la mateixa operació durant uns cinc minuts.
Veurem que la massa agafa consistència, i això vol dir que s'està formant el famós gluten, que el que fa és, tal i com diu la paraula, aglutinar la massa, donar-li forma i consistència. És hora de descansar el braç i que la massa reposi uns deu/quinze minuts.
Passat aquest temps, incorporarem el llevat. El desfarem una mica amb aigua, i el posarem a sobre de la massa. Per tal que la massa agafi el llevat, hem de plegar la massa de fora cap a dins, fent que el llevat es vagi quedant al centre de la nostra bola de massa. És una mica 'guarro', però no ens queda un altre. Quan el llevat estigui absorvit, hem de tornar a amassar-ho tot de nou durant cinc minuts tal i com us he explicat abans. Veureu que la massa està llesta quan no s'enganxa ni mica a la superfície en la que esteu treballant.
És moment de nou de deixar reposar la massa uns aproximadament 90 minuts, que dobli el seu volum.
No és necessari tapar la massa, sempre i quan ho pugueu deixar a un lloc mitjanament calent i sense corrents d'aire. Si no pot ser, tapeu amb un drap de cotó, i deixeu-lo una mica més de temps.
Mentres el nostre futur pa reposa, preescalfem el forn a 220º, calor adalt i abaix.
Amb l'ajuda d'un ganivet ben esmolat fem un parell de talls a la massa, per permetre que pugi sense impediments al forn. Vaporitzem el forn amb aigua, i fiquem la massa al forn, a mitja alçada, i baixem la temperatura a 200º, durant uns 20 minuts (dependrà molt del forn, la massa, la farina, però la mitja són 20 minuts).
Cinc minuts abans de l'hora, treiem l'escalfor de sota i deixem només el de dalt, perquè ens quedi una crosta cruixent i daurada.
Quan s'hagi complert el temps, treiem el nostre pa del forn, i el deixem reposar a una reixa, per tal que no crei humitat per sota.

I res més, unes bones llesquetes torrades amb tomàquet, i un bon pernilet, no?

P.D.: Podeu, un cop estigui fred, tallar-ho i congelar-ho. Només l'heu de treure una estona abans de menjar-vos-ho, i preparar-ho com més us vingui de gust.



Print Friendly and PDF