dimecres, 23 de maig de 2012

Caprese

Després d'unes quantes receptes amb una aportació calòrica més que important, avui us vull ensenyar una recepta que, a més de senzilla, acompanya molt bé en aquests dies que ja sembla comencen a ser estiuencs. Per oferir als convidats, per un dia que no tens moltes ganes de cuinar... o simplement, si et ve gust. I a sobre, es prepara en un plis!

Ingredients:

- 1 tomàquet grosset, més aviat dur
- 1 bola de mozzarella de búfala
- salsa pesto

Preparació:

No hi ha gaire a dir, oi?
Amb l'ajuda d'un ganivet ben esmolat, tallem tant el tomàquet com la mozzarella a talls gruixudets (però senes passar-se de gruix), que es vegin més o menys iguals.
Anem disposant successivament un tall de formatge i un tall de mozzarella sobre el plat, i el servim acompanyat de la nostra salsa pesto.

P.D.: Encara que no us ho creieu, aquesta és la recepta número 100 del blog!!!



dilluns, 21 de maig de 2012

Flam de calçots

Si, ja sé que la temporada de calçots ha acabat fa temps, però què voleu, un publica quan pot, i a aquesta recepta li ha tocat avui... recepta que no hauria estat possible sense els calçots que em van regalar el Germán i el Jaume, collits del seu hort, després d'una senyora calçotada i botifarrada en la que els calçots ens sortien per les orelles. Tot boníssim, des de la salsa romesco fins el pastís de (atenció)... Ferrero Rocher!! Sense paraules, espero que algún dia em passi la recepta, perquè el pastís estava... va que em despisto! La recepta d'avui és un petit agraïment a tots dos, tant pel dinar com pels productes de l'hort.

Ingredients:

- 10-12 calçots
- 100ml. de crema de llet per cuinar
- 4 ous
- sal i pebre al gust
- salsa romesco

Preparació:

Netegem molt bé els calçots de terra, i els fem, bé a la planxa, bé al microones durant cinc minuts. Us recomano que els feu a la planxa, perquè quedaran més torradets que al microones, i també més vistosos un cop fet el flam.

Tallem els calçots a trossos, i els posem al got de la picadora (Germán, tu ho pots fer a la Thermomix!), amb la resta d'ingredients, excepte la salsa.
Triturem tot bé, i aboquem la nostra preparació a motllos de flam individuals, o un motllo gran, com vulgueu. La gràcia, evidentment, és fer-los i servir-los com si fossin flams, que d'això es tracta.

Un cop omplerts els motllos, els fem al forn al bany maria durant 35 minuts, a 180º.

Desmotllem amb cura, i ho servim calent amb una mica de romesco per acompanyar (aquesta recepta la farem un altre dia...).



dimecres, 16 de maig de 2012

Sushi

Ja sé que molts de vosaltres al final m'agafareu mania, perquè és la segona recepta (si no m'he descomptat i abans ja us havia ensenyat alguna altra) en la que faig servir menjar cru, en aquest cas peix. Però això no us ha d'espantar, ja que el sushi no se centra única i exclusivament en peix cru, es pot fer sushi (qualsevol de les seves variants, nori-maki, futo-maki, california rolls...) sense necessitat de fer servir peix cru, i si m'apureu, sense ni tan sols fer servir peix! Podeu fer servir l'ingredient que més us agradi, desde un peix (cuit o cru), passant per verdures, fins a una truita, les possibilitats són molt variades.

Ingredients:

- 300grs. d'arròs per sushi
- fulles d'alga nori
- surimi (palets de cranc), salmó
- vinagre per sushi
- wasabi
- salsa de soja

Preparació:

L'arros per fer sushi el podeu trobar a molts supermercats, i si no el trobeu, podeu fer servir perfectament qualsevol arros de gra rodó, però probablement el temps de cocció variarà, i no qe manera de coure'l serà un pel diferent. El més important és la quantitat d'aigua que es fa servir per fer l'arròs, ja que la proporció habitual és el mateix pes en aigua que arròs.

A una olla que es pugui tapar, posem els 300grs. d'arròs amb 300grs. d'aigua, i ho posem a foc fins que comenci a bullir. Un cop l'aigua bulli, passats dos minuts baixem el foc al mínim i ho mantenim al foc fins que hagi absorvit tota l'aigua (uns deu minuts, potser menys). Mai destapem l'olla, tot aquest procés és amb l'olla tapada. Quan l'aigua s'hagi consumit, retirem del foc, retirem la tapa, i ho deixem reposar perquè refredi.
Canviem de recipient, i si podem, posarem l'arròs a un bol de fusta (si voleu ser 'pros', us heu de comprar un hangiri), i anem afegint al nostre arròs el vinagre per sushi, un bon rajolí (bueno, aquí cal dir que la proporció ideal són 150ml. de vinagre per cada quilo d'arròs, així que feu números). Important que el recipient no sigui metàlic, ja que el que pretenem és refredar l'arròs. Us recomano que aneu afegint el vinagre a mesura que l'arròs el vagi absorvint, i ho aneu tastant fins aconseguir el gust característic de l'arròs de sushi. Podríeu preparar vosaltres mateixos el vinagre de sushi, però és una mica follon, i és més pràctic comprar-ho fet. Es diu sushizu, per si aneu a un supermercat oriental i ho voelu demanar, acabareu abans. 
Per barrejar el vinagre amb l'arròs, és recomenable fer servir una cullera/espàtula de fusta, fent els moviments com si estiguessim 'conreant un camp'. Així és com se suposa que es prepara un bon arròs, amb moviments d'esquerra a dreta i de dalt a baix.

Mentres l'arròs acaba de refredar-se, preparem el farcit del sushi. En aquest cas he triat els típics palets de cranc, que no hem de res amb ells, i salmó. Amb el salmó farem talls allargats, tant quadrats com poguem, de més o menys mig centímetre de costat. Si podem, el tall de salmó ha de ser sencer, per què el nostre sushi sigui més maco. Sempre si podem, clar.

I ja estem preparats per enrotllar el sushi. En aquest cas he fet la variant de sushi makisushi (o sushi enrotllat), i dintre d'aquesta variant, futomaki (rotllo gran), que es fa amb tota l'alga nori sencera. Si volguessim fer hosomaki, o rotllos petits, faríem servir la meitat de l'alga.

Disposem a una estoreta de bambú la fulla d'alga nori amb la part brillant per fora. Estenem l'arròs per sobre de tota l'alga, deixant només sense cobrir el costat que queda més lluny de nosaltres, aproximadament un dit lliure. El gruix d'arròs ha de ser de mig dit, més o menys.
Ens untem un dit amb wasabi, i recorrem la superfície del peix, per donar-li el punt picant (que no es nota, paraula) que volem, i el posem a sobre de l'arròs, al llarg, centrat però més a prop de nosaltres que no pas al mig. I ara ve la feina de manualitat. Amb l'ajuda de l'estora de bambú, des de la nostra posició i en direcció al costat que hem deixat lliure d'arròs, enrotllem l'alga nori, anant presionant amb força a mesura que anem enrotllant. I ja està, no hem de fer res més, desenrotllar l'estoreta de bambú i tallar el nostre maki per presentar-lo.
La millor opció per tallar-lo a parts iguals és fer un tall a la meitat del rotllo (el ganivet ben esmolat i humitejat), posar les dues meitats juntes, i repetir el procés fins que tinguem les nostres porcions.

Ho presentem a una safata, acompanyat de salsa de soja i un pèsol de wasabi perquè la gent se serveixi al gust, i a gaudir de la gastronomia nipona.



dilluns, 14 de maig de 2012

Pa de llet

Un panet tendre i esponjós que feia temps que us volia ensenyar (curiosament se m'estan acumulant receptes per publicar, hauré d'augmentar el ritme de publicacions...), tipus brioix, que podeu menjar tant amb dolç com amb salat, tot i que és més per dolç. Evidentment, la combinació perfecte és amb una rajola de xocolata, i ja tenim el típic berenar de quan erem petits, el conegut (si algú del que em llegeix no ho coneix, o és molt jove, o jo ja massa vell) "Mi merienda".

Ingredients:

Per la massa:
- 500grs. de farina de força
- 12grs. de sal
- 40grs. de sucre
- 25grs. de llet en pols
- 20grs. de mel
- 2 ous
- 250ml. de llet
- 50grs. de mantega
- 25grs. de llevat fresc


Per pinçelar:

- ou batut

Preparació:

Escalfem la llet fins que quedi tèbia i disolem el llevat. Ho podeu fer al micro, per guanyar una mica de temps. Un cop disolt el llevat, reservem.

A un bol gran posem tots els ingredients, menys la llet amb el llevat, i anem barrejant fins que tots els ingredients estiguin ben integrats (aquí va molt bé tenir una batedora). He trobat receptes que fan servir dos ous, i receptes que fan servir un a la massa.  Penso que quedarà igual de bé si preferiu posar-ne només un, jo al final vaig optar per posar dos. Quan tinguem la primera massa, anem incorporant mentres continuem barrejant la llet que teníem reservada.

Ara que ja tenim tots els ingredients, hem de fer servir les mans, i treballar-la com si fos massa de pa (que de fet és massa de pa...), estirant-la i fent que aglutini colpejant-la contra la superfície sobre la que treballem. Al final ens ha de quedar una massa uniforme, i llisa, que no s'enganxi a la superfície.
Tallem la massa en porcions (d'entre 70 i 90 grams aproximadament), i les deixem reposar durant 15 minuts a la safata de forn, tapades amb un drap de cotó humit.

Passat aquest temps, és moment d'agafar les nostres porcions, donar-lis la forma que més ens agradi, i tornar-les a deixar a la safata de forn. Amb l'ajuda d'un ganivet ben esmolat, a cada panet li fem un tall perquè en pujar al forn no s'esquerdi (com amb el pa 'normal'), i els pintem amb ou batut. I el que ens toca és esperar durant mínim dues hores mentres els nostres panets descansen.

Preescalfem el forn a 250º amb aigua perquè generi vapor. El meu truc, que és el mateix que quan faig pa, és agafar un iogurt de vidre, omplir-lo d'aigua, i deixar-ho al forn durant el preescalfament del forn i la cocció del pa. Al meu forn és la millor manera que he trobat de fer que es vagi generant vapor i el pa agafi la humitat que necessita en coure. Baixem la temperatura a  220º, pintem de nou els nostres panets, i els fem al forn durant 12 minuts. Si teniu forn amb aire, us recomano que no el feu servir, només utilitzeu la funció forn de tota la vida, ja que he comprovat que els panets es fan molt ràpid per fora (per l'ou batut) i semblarà que se us hagin cremat.

Deixem refredar, i ens els mengem!!!



dijous, 10 de maig de 2012

Trena de formatge

Després del (evident) poc éxit de l'steak tartar, avui toca una recepta que no em podeu dir que no us agradarà, i que a més no requereix gran esforç. Per menjar a qualsevol moment del dia, ja sigui esmorzar, mig matí, entrant, berenar... quan us vingui de gust!


Ingredients:

- una làmina de pasta de full
- orenga
- 100grs. de mozzarella ratllada

Preparació:

Com heu pogut veure, no es necessiten gaires ingredients, i amb aquests ja us podeu imaginar per on va la cosa. Estirem la pasta de full sobre paper de forn. Repartim la mozzarella sobre la pasta de full (si veieu que és poc formatge, endavant, això va a gust!), i fem el mateix amb l'orenga, o les herbes que us agradin.

Enrotllem la pasta de full, formant un rulo farcit. L'aixafem una mica i amb l'ajuda d'un ganivet ben esmolat, tallem el rulo per la meitat al llarg, sense arribar al final del rotllo.
Agafem els dos extrems tallats i els anem enrotllant un amb l'altre, com si fessim una trena, només que amb dues cues. No us amoineu pel formatge que vagi caient, ja que l'aprofitarem per cobrir la nostra trena.

Un cop feta la trena, la introduirem al forn seguint les instruccions per coure la pasta de full (normalment forn preescalfat a 200º, i aproximadament 10 minuts de forn), fins que veieu que comença a agafar color, i el formatge que ens ha quedat per sobre comença a torrar-se.

Retirem del forn, esperem que es refredi una mica, i tallem per servir... bon profit!!!

P.D.: Recepta extreta de BocadosdeCielo



dilluns, 7 de maig de 2012

Steak Tartar

Soc conscient que aquesta recepta no agradarà a molta gent. És una recepta que a mi personalment m'agrada molt, i ja feia temps que tenia ganes de preparar-la. Després de molt pensar i pensar, he decidit ensenyar-vos-la, perquè si bé molta gent mirarà el nom de la recepta i no continuarà llegint, espero que hi hagi d'altres que els convenci i continuin llegint fins al final. És fàcil de preparar, però es requereixen uns quants ingredients per tal que la carn es condimenti adequadament.

Ingredients (per a dos/tres tartars):

- 330grs. de filet de vedella sense greix
- 1 xalota 
- 3 rovells d'ou
- tabasco
- salsa Perrins
- mostassa en gra
- 50grs. de tàperes
- 50grs. de cogombrets
- sal i pebre (si poden ser acabades de moldre, millor)
- oli d'oliva

Preparació:

Per a fer un bon tartar, necessiteu bons ingredients, i sobretot, un bon ganivet ben esmolat, això és tant tonto com important, i ara veureu perquè.
Netegeu de greix tant com pugueu el filet de vedella, si podeu treure-li tot el greix, fantàstic. Amb l'ajuda del ganivet, aneu picant la carn, molt finament. Podeu utilitzar una picadora, però visualment (per mi, clar), el resultat no és el mateix. Suposo que de gust si que és igual, ja que es tracta de carn picada... i parlant de carn picada, segur que no és necessari, però jo, per mania, la congelo, igual que si faig sushi congelo el peix que em menjaré cru. Teòricament un tartar de carn congelada no és el mateix, però

Bé, al que anàvem! Quan haguem picat la carn, la reservem en fred. Tenim dues opcions, tapar el bol on la reservem amb paper film i la desem a la nevera, o aquest mateix bol posar-ho dintre d'un bol més gran ple de gel. A molts restaurants on serveixen steak tartar i t'ho preparen davant, la mantenen així en fred.
Seguim amb la nostra preparació: piquem la resta d'ingredients sòlids tant petit com ens sigui possible, i ho reservem. Les tàperes i els cogombrets són opcionals, però us recomano que els utilitzeu. La xalota és una ceba de color violeta, que acostuma a ser dolça, gens picant, de gust molt suau, i que acompanya molt bé amb aquest plat.

Ara que ho tenim tot picadet (els rovells d'ou no, eh!), és el moment de començar a barrejar.
Salpebrem la carn, i li afegim la xalota picada. Amb l'ajuda d'un ganivet anem remenant, i incorporem una cullerada de postres de mostassa en gra, un rajolinet d'oli d'oliva (rajolinet, que consti...),  les tàperes, els cogombrets, i per últim el tabasco i la salsa Perrins. La quantitat de tabasco dependrà de com us agradi el picant, però si o si li heu de posar un parell de gotes. Amb el Perrins igual, però no és tan imprescindible.

Acabem de barrejar bé tots els ingredients amb la forquilla, i quan ho tinguem tot, jo recomano reservar-ho una estoneta a la nevera per que torni a guanyar el fred que ha perdut mentre barrejàvem. Si heu fet servir la tècnica del bol amb gel, no us caldrà aquest últim pas.

Per finalitzar la nostra obra d'art, coloquem l'steak a uns motllos i el desmotllem al plat. Fem un petit foradet al mig de cada steak, i a sobre hi posem el rovell de l'ou.

Ho servim acompanyat d'unes torradetes de pa de motlle i mantega, i a menjar (a aquells que els hagi agradat!).



dimecres, 2 de maig de 2012

Donuts

I per fí tenim aquí una de les receptes més esperades pel meu nombròs públic (aquí podeu riure...)!!!
Tot i que pot semblar una recepta molt complicada, no ho és pas, l'únic que requereix és temps, i sobretot, paciència, que si no no sortirà bé. La recepta l'he trobat a uns quants blocs, però m'he guiat per la que vaig trobar a salseandoenlacocina, que al seu temps es va inspirar en la recepta de l'exquisit.
Us explicaré tal qual l'he feta ja, i que als que ho han tastat han donat el seu vist-i-plau (i han demanat que faci més...)

Ingredients (per a uns 16 donuts, aprox.):

Per la massa dels donuts:
- 400grs. de farina de força
- 250ml. de llet
- 1 ou mitjà
- 70grs. de sucre
- un polsim de sal
- 1 sobre de llevat (el més fàcil de trobar és el de la marca maizena, comprat al carrefour)
- 50grs. de mantega
- la pell d'una taronja, sense res blanc



Per al glassejat:
- 150grs. de sucre glacé
- aigua

Preparació:

Comencem, que tenim feina! Rentem tant bé com poguem la taronja, sota l'aixeta, i la pelem, mirant d'evitar que a la pell ens quedin restes de la part blanca, i la posem a un cassó amb la llet, a bullir. Quan la llet comenci a bullir, retirem del foc i deixem que infusioni, i mentrestant continuem amb la resta de preparació.
Si teniu màquina d'amassar, utilitzeu-la, i si no, armeu-vos de paciència que fareu braços... a un bol posem tots els ingredients, en aquest ordre, si pot ser: farina, sucre, sal i llevat. Seguidament l'ou, després la llet ja a temperatura ambient, i per últim la mantega a daus.
Hem d'amassar fins que la massa sigui uniforme, llisa, i se separi amb facilitat de la superfície del bol. Dependrà molt de la màquina i dels ingredients, jo vaig necessitar 12 minuts aprox., però la recepta diu entre 8 i 10. Tapem el bol amb papel film, i ho deixem reposar a la nevera durant toooota la nit (ja us he avisat que era una recepta per tenir paciència...)

Quan ens llevem al dia següent, ben d'hora ben d'hora, treiem la massa del bol, l'amassem una mica per treure-li l'aire que ha generat, i l'estirem fins que obtinguem una capa de massa d'aproximadament un centímetre de gruix.

Amb un aro d'emplatar tallem la massa en rodones d'entre 8 i 10 centímetres, intenteu no sobrepassar aquestes mides. Jo no tinc aro d'emplatar, així que em vaig ajudar d'un got de 8 cm. per fer els talls de la mida que volia. amb la boca de la màniga pastissera vaig fer els forats del donut. I amb els retalls sobrants els amassem una mica, tornem a estirar, i surt al menys un donut més.

Anem col·locant els nostres futurs donuts a una safata de forn prèviament coberta amb paper de forn (necessitarem dues), i deixem pujar la massa fins que els donuts hagin, com a mínim, triplicat el volum (tornem al que he dit abans de ser pacients!!). Això suposa unes dues llargues hores. Si teniu pressa, o sou impacients, seguiu el consell de la recepta: preescalfeu el forn a 30º, i fiqueu les safates de forn amb aquest ja apagat. Així reduiu el temps a la meitat, com a mínim.

Quan hagin pujat el volum necessari, retallem el paper de forn en talls individuals per donut, sense tocar-los, i els anirem introduint per tongades a una paella amb oli abundant, i que aquest estigui a una temperatura de 165º (ni més ni menys). Important que quan fregiu els donuts, aquests flotin a la paella, i l'oli no sigui molt fort. Jo he fet servir la fregidora, per dos motius: el primer, la facilitat per controlar la temperatura, i el segon, per què així garanteixo abundant oli, no la malgasto, i els donuts floten sense problemes. Primer us de la fregidora prèvia neteja, oli nou, de girasol especial fregir, que el venen a tot arreu. No cal que treieu el paper, ja que de seguida que el donut entri en contacte amb l'oli calent es desenganxarà, i ho podeu treure sense problemes. A més, així evitem tocar el donut i que perdi el seu volum. Un consell que a la recepta no indica, i jo crec molt útil, és retallar el paper abans de deixar reposar el donut, ja que amb el temps que es perd retallant, els donuts perdran volum, forma, i no quedaran tan macos com volem. Queda dit.
Per fregir-los, només us cal un minut per cada cantó, que no sigui seguit, el més important és no posar molts donuts de cop per poder-los controlar i girar sovint, evitant així que se'ns puguin cremar. El fet de que flotin és perquè no es cremin si toquen la superfície de la paella/fregidora, i que així aconseguim la mítica línia més clara just al mig del donut. No penseu que queden greixosos, si els anem donant la volta, no agafaran practicament oli, i a més, es fan de seguida, així que no els tindreu molta estona fregint.
Els anem posant a una safata coberta amb paper de cuina, perquè absorveixi aquest possible excés d'oli, i els deixem refredar, per donar el punt final a la nostra obra mestra: el glassejat.
Per preparar-ho, a un bol de superfície plana (si pot ser, sino, ens val un plat fons) barregem el sucre glacé amb aigua, incorporant aquesta última poc a poc, fins obtenir una glassa líquida (no molt, més tirant a densa), i anirem banyant els nostres donuts a banda i banda deixant-los ben empapats, i quan estiguin ben coberts de glassa, els deixarem reposar a sobre d'una reixeta, fins que la glassa s'assequi. Si us ha sobrat glassa, quan la primera capa estigui seca, podeu fer una nova capa de glassa, perquè estiguin més dolços i bons encara!!

Què us sembla, en voleu un?

P.D.: L'autora recomana per conservar-los que els fiquem al congelador, i quan els volguem gaudir, els traiem vint minutets abans i a menjar. La veritat és que no us puc dir si funciona el truc ja que no vaig tenir oportunitat de fer-ho...