dijous, 31 d’octubre de 2013

Patates xip

Després d'uns quants dies d'absència obligada, tornem a la càrrega amb una recepta senzilleta, que dona una mica de feina, però personalment per un servidor molt agraïda. I a més, amb aquesta recepta continuo la tònica de les últimes dues receptes, els musclos i els xoricets.
El perquè de la meva absència no és cap secret inconfesable: a la meva parella la van operar recentment de la ma, per treure-li uns claus a un dit que es va trencar ja fa gairebé un any, i que li molestaven. Res important, però requeria intervenció quirúrgica, i després de l'operació necessitava ajuda per poder valdre's, més que res per poder cuidar al peque/monstruito de la casa, ja que ella va sortir amb bastant autonomia de l'hospital.

I clar, entre treballar desde casa, cuidar del baby, i ajudar a la Marta en allò que necessités, no he tingut temps de cuinar, ni visitar-vos, ni res de res. Però ara ja torno a la vida 'normal', i tot i anar una mica de cul a la feina, cosa de la qual no em queixo pas, he tret una estoneta per oferir-vos aquest aperitiu.

No us porto cap recepta de panellets ni res relacionat amb la Castanyada/Halloween, perquè a part de no arribar a temps, teniu un munt de blocs on trobareu molt bones receptes, com aquests espectaculars panellets, per exemple, o aquest divertit aperitiu 'halloweenero'.

Ja no m'enrotllo més, que després us queixeu!

Ingredients:

- Patates de fregir
- Oli d'oliva
- Sal

Material:

- Una mandolina, o tenir el pols de Sebastian Vettel per tallar les patates

Preparació:

Netegem bé les patates, i les tallem amb la mandolina. Si com us he dit abans, amb el ganivet sou una màquina de precisió, les heu de tallar tan primes com pugueu. Però pel vostre bé, espero que tingueu mandolina, perquè és important tenir totes les patates tallades amb el mateix gruix.
Pel tema de la pell, us ho deixo al vostre gust, jo les vaig pelar, però si no us fa nosa, estant netes, podem deixar-la perfectament.

Segons les anem tallant, les anem disposant sobre paper de cuina, i posteriorment les taparem també amb paper de cuina, per intentar treure-li a les patates el màxim d'aigua possible.

Un cop fet això, preparem un cassó amb oli d'oliva (crec que l'oli d'oliva és la millor opció per les patates xip, de fet, sempre he fet servir d'oliva, així que si feu servir de girasol, digueu-me què tal, ok?), i l'escalfem fins que arribi a 165º-170ºC. És important que l'oli no s'escalfi més, ja que sinó les patates es poden cremar. 

Anem abocant les patates per grapadets, sense omplir excessivament el cassó, i les anem removent amb l'ajuda d'una espumadera. Les patates estaran llestes quan deixin de 'ballar' en l'oli, és a dir, el volum de bombolles que generin sigui mínim. Les retirem, desant-les sobre paper de cuina per treure l'excés d'oli, i les salem al gust.

Si com jo esteu una mica 'locus', us podeu fer unes salt & vinegar afegint una mica de vinagre de vi, que per mi són molt bones així, i apa, una cerveseta i a gaudir.

Nota: us he explicat el procediment que segueixo jo, però com el tema olis, focs, etc... són un món de cada cuina, seguiu el vostre instint, segur que no falla! I animeu-vos a preparar-les!

Bona Castanyada/Halloween a tothom!!



dimecres, 9 d’octubre de 2013

Xoriços al vi blanc

Avui us torno a portar una recepta salada, i també de nou una recepta per picar, per gaudir en bona companyia (bé, tot bon menjar s'ha de gaudir en bona companyia, no?), i una cerveseta, per fer l'experiència encara millor. A més, no us queixareu que més fàcil no us ho puc posar.

I si, els he fet al vi blanc, i no com els coneixem habitualment, que són fets a la sidra... i perquè al vi i no a la sidra? Doncs perquè he pensat que també podien quedar bons, com així ha estat. A més, aquests xoriços en concret són una mica especials, ja que me'ls van portar mons pares del poble (un poblet perdut de la Manxa, gairebé fronterer amb Cordoba), i d'on sempre porten carn de primeríssima qualitat, com aquests xoriços, que no us ho he dit encara, són de cèrvol, i que sols, sense acompanyament de cap tipus, ja són espectaculars.

Sense enrotllar-me com la setmana passada, anem amb la recepta!

Ingredients (aproximats):

- 500grs. de xoriço
- 125ml. de vi blanc (he fet servir un chardonnay)

Preparació:

A una olla posem el xoriço, que si és molt gran podem tallar, com vaig fer jo perquè era una única peça, i el cobrim amb el vi. És per això que us he dit que les quantitats eren aproximades, perquè amb la olla que vaig fer servir i aquesta quantitat de xoriço, amb 125ml. de vi en vaig tenir prou.
Com us deia, cobrim els xoriços amb el vi, i posem a foc fort durant uns cinc minuts, o fins que comenci a bullir. En aquest moment, afluixem fins la meitat o menys, i deixem fins que el vi s'hagi consumit.
Us recomano que com  més sec sigui el vi millor, ja que un vi dolç o semi farà que concentri els seus sucres al fons de la cassola/olla, i si no aneu amb compte, pot caramelitzar i ennegrir tant l'olla com els xoriços.
Hi ha molta gent que el que fa és primer de tot passar per la paella els xoriços, fregir-los una mica, però jo no ho considero necessari, perquè sense fregir-los, els xoriços deixen el seu oli natural al vi, i la barreja de gustos és (per mi), molt millor.

Aquest plat només cal acompanyar-lo, a més d'una bona cervesa i una bona companyia, amb un tros de pa per sucar!

Bon profit!!



dimecres, 2 d’octubre de 2013

Musclos en escabetx

Avui em disculpareu que m'enrotlli una mica, perquè no sé ben bé el motiu, estic filosòfic i amb ganes d'explicar-vos coses. El Miquel em matarà, perquè just divendres parlàvem que hi ha gent que té molt de temps per esplaiar-se en les entrades, i el que conta és la recepta, i amb una breu introducció ja n'hi ha prou. Us entendré si passeu directament a les fotos, jajaja!!

Primer de tot, dir-vos una cosa que segurament molts de vosaltres ja sabeu, i és que divendres vaig participar al rodatge que Canal Cocina li dedicava a la MJ per haver guanyat el premi al millor vídeo blog de l'any passat en el seu concurs Blogueros Cocineros. Va ser una tarda fantàstica compartida amb la mateixa MJ (algú no la coneix? segur?), l'Olga de Nina's Kitchen, amb un bloc deliciós i unes fotos que ja m'agradaria a mi fer-les, la Gemma de Food and Cakes, gran blogger i energia pura, i el mestre Miquel, de Les receptes del Miquel, al qual ja feia temps que tenia moltes ganes de conèixer en persona, i per fi ho vaig aconseguir. Vaig gaudir molt de la seva companyia, i en un lloc molt ben triat per la MJ, la Bodega 1900, un gastrobar (per definir-ho d'alguna manera) que emula aquelles bodegues de tota la vida, que recentment han obert els germans Adrià, capitanejat per l'Albert. El menjar? Prima per sobre de tot la qualitat, i es nota en el preu, ja que no és barat, però pagues el que menges, això si, perquè tot boníssim!!

La segona cosa que us comentaré, és sobre el món dels blocs i els bloggers. No creieu que els bloggers tenim una mica perfil assetjador? Salvant totes les distàncies possibles, que consti. Vist des de fora, estic segur que una persona aliena a aquest món, es posaria les mans al cap i ens denunciaria per assetjaments els uns als altres. Us explico: tu comences visitant blocs, els tornes a visitar perquè t'agraden, i aleshores et fas seguidor. Després, et fas suscriptor per poder rebre les receptes al correu, i desde fa molt poc temps, l'afegeixes a facebook, el segueixes per twitter, instagram, foursquare, i totes i cadascuna de les xarxes socials a la que te'l trobis... no creieu que estem una mica malalts? Ja us responc jo: SI! Però és el que ens motiva, i en ocasions, i per molts d'ells, és el seu modis vivendi, així que, tot i que fora d'aquest 'mundillo' pot semblar malaltís, que ho és, per a nosaltres és ben normal.

I ja per últim, paraula que ja acabo d'enrotllar-me, us volia parlar respecte la recepta d'avui, i és que és una d'aquelles receptes que estas acostumat a fer, i no saps ben bé perquè no et passa pel cap 'posar-la' maca, fotografiar-la, i publicar-la, fins que un dia, sense motiu concret, et decideixes, et fas amb un 'prop' (palabro molt de moda que ve a ser un element decoratiu per millorar l'estilisme de la foto en una recepta), prepares la foto, dispares, i a escriure!

Us haig de dir que tot i que m'encanten tots els 'props' del mon mundial que veig a botigues i als blocs que visito, no soc jo molt donat a fer-los servir, perquè el meu sentit de l'estilisme podria provocar una hecatombe mundial de la qual només se salvarien els escarbats, jajaja!

Molt abans de començar a preparar-los així, pensava que els musclos en escabetx serien una recepta ben difícil de fer, amb un procés alquímic d'aquells incomprensibles, fins que un dia, ja fa un temps, vaig enterar-me de com es feien, i vaig dir, ¿ah si?, ¿tan fàcil és?, i des d'aleshores que no em costa gens posar-me, preparar-los, i el que és millor, menjar-los! No us sabria dir exactament d'on els vaig treure, perquè ja fa molt temps, però en podeu trobar moltes versions que varien quantitats, i que afegeixen/treuen algun ingredient.

I ara si, per fi em deixo de rotllos, i a per la recepta!

Ingredients:

- 500grs. de musclos cuits i nets (a La Sirena en teniu, i van de fàbula. Sinó, els haureu de coure i netejar vosaltres...)
- 5 fulles de llorer
- 4 dents d'all
- bitxo vermell (com a casa agrada el picant, no poso quantitats, a discreció)
- 1 cullerada de pebre vermell dolç
- 1 culleradeta (o cullerada) de pebre vermell picant
- 1 got d'oli d'oliva
- 1 got de vinagre (com més fort el vinagre, més potent l'escabetx, jo faig servir un de poma, perquè no m'agrada excessivament fort, i que hi poso extra de picant)


Preparació:

Primer de tot, si els musclos els heu comprat congelats, si us plau descongeleu-los!!

A una olla posem l'oli a escalfar, i afegim el bitxo i l'all tallat a làmines, per tal que agafi color. Un cop hagin daurat, retirem l'olla del foc.

Aboquem el llorer, i quan aquest deixi de 'saltar' (que voldrà dir que l'oli ha refredat una mica) afegim el pebre vermell dolç i el picant, i removem bé per integrar-los.

Seguidament afegim el vinagre i remenem bé. Ja tenim el nostre escabetx.

Ara tenim dues opcions, o afegim els musclos a l'olla i deixem refredar, o afegim l'escabetx al recipient on tinguem els musclos. Sent sincers, tant fa una cosa com l'altra, com heu pogut pensar...

En el moment que l'escabetx estigui fred, ja podem gaudir dels nostres musclos amb una bona cerveseta!!