dimecres, 30 de juliol de 2014

Gelat de Gin Tonic

Que el Gin Tonic és una beguda de moda no fa falta que us ho digui. I que amb aquesta calor, una de les coses que més venen de gust és un gelat, tampoc. Així que, perquè no combinar-ho, i fer un gelat de Gin Tonic? Doncs aquí us porto el meu experiment.

Però abans de la recepta, deixeu-me que us parli d'una cosa. Anteriorment ja us havia parlat del tema, però és que no deixa de ser recurrent. Es tracta de l'estilisme fotogràfic. I us torno a parlar perquè la recepta que us volia portar la setmana passada, i que finalment no va veure la llum (ha passat a engrossar la meva llista particular de fracassos fotografico/culinaris), precisament va ser perquè no hi havia manera que les fotos que li feia m'agradessin. I això que jo no soc el que es diu exigent. Però per moltes fotos que feia, no veia cap que fos mínimament acceptable de ser publicada. Suposo que el fet de no ser poseidor de molts 'props', sumat a la meva poca gràcia per fer composicions, i a no tenir un espai ni equip específic per fer fotos (llum, trípode, filtres, blablabla...) ajuda al fet que les meves fotos no seran considerades obres d'art. I les que us porto avui, tampoc ho són, que consti.
Just ahir, que vaig quedar a dinar amb uns amics, i els hi ensenyava les fotos d'avui, em deien: "i no poses res més per decorar?". La meva resposta va ser que no, bàsicament perquè no tenia més idea de què podia posar, i tampoc, en cas que tingués idea, de com posar-ho.
Crec que un curs d'estilisme fotogràfic m'aniria d'allò més bé, però també penso que abans de fer el curs, la meva tècnica amb la fotografia hauria de millorar, no creieu?

Segur que un cop llegiu això estareu d'acord amb mi, em falta estil. Però si fem una retrospectiva, em sembla que aquesta falta d'estil meva ha anat minvant, i poc a poc anem millorant (a vegades massa a poc a poc).

Espero que les fotos d'avui us agradin, de moment amb això em feu content. Ah! I la recepta també!! Això si, les fotos no seran una meravella, però les receptes sempre seran testades i tastades!! Amb aquest gelat m'acomiado almenys fins a mitjans d'agost, un servidor i el bloc necessiten un descans, merescut, per tonar amb més energia i més ganes de millorar l'estil!


Ingredients (per un litre de gelat aprox.):

- 400ml de nata per muntar
- 2 Gin Tonic
- 100gr. de sucre
- 20gr. de sucre invertit

Preparació:

La recepta original portava aquestes quantitats de sucre per la meitat de nata i Gin Tonic, però al meu parer, li treia el regust que intentes reproduir, és a dir, el punt amarg que ens deixa aquesta beguda, i quedava massa dolça, així que vaig rectificar quanttitas.
Pel que fa al Gin Tonic, he fet servir ginebra Citadelle, i una tònica amb un punt més suau, la Schweppes Pimienta Rosa, que no li va gens malament a la Citadelle.
I respecte a quantitats, he fet servir dues tòniques (400ml.), i la quantitat de ginebra és menor que per un combinat normal, ja que a mi m'agraden curts d'alcohol, uns 90ml. (respecte els 120ml. que representarien dos Gin Tonics), però això, com sempre, a gustos.

Bé, anem al tema: a un bol posem els dos sucres (o mel si no teniu sucre invertit) i la ginebra, i barregem fins que el sucre quedi diluit. Si voleu podeu desfer els sucres en una mica d'aigua tèbia, jo no ho vaig fer.

Seguidament afegim les tòniques, i tornem a barrejar perquè perdin el gas.

Finalment, només ens queda per afegir la nata, i tornara a barrejar tot bé.

Ho tapem amb paper film i deixem refredar a la nevera un mínim de tres hores.

Quan tinguem la barreja ben freda, si teniu màquina de fer gelats, només heu de seguir les instruccions del fabricant, que normalment és abocar la barreja a la cubeta durant un temps que va dels 20 als 40 minuts, i després directe al congelador.

Si no teniu màquina, doncs mètode tradicional: al congelador directe, i cada mitja hora, a trencar els cristalls de gel que es formen, durant les primeres dues hores.

I així ja només ens quedarà treure'l del congelador 15 minuts abans de voler-ho degustar, i gaudir d'aquesta meravellosa beguda en format gelat.

Bones Vacances a tothom (tant els que tinguin estil amb les fotos com els que no)!!


divendres, 18 de juliol de 2014

Coca (o enreixat) de xocolata

He rescrit aquesta entrada molts cops. Suposo que he divagat tant aquests dies, que he tingut temps de fer-la i refer-la, i divagar sobre el que divagava, que al final s'ha quedat en res. No us passa que a vegades voleu dir quelcom i dieu i dieu (o escriviu i escriviu, en aquest cas), i un cop llegiu, us adoneu que el millor que podeu fer és esborrar-lo? Doncs això és el que m'ha passat a mi, que de tant embolicar-me amb les meves paraules, aquestes s'han quedat en res. És curiós com som i com pensem i raonem. De manera habitual a la nostra 'cocotera' tenim claríssim què volem dir, i fins i tot com ho volem dir, però quan les paraules surten del nostre cap a l'exterior, es perden en la traducció simultània. A vosaltres no us passa? A mi crec que massa sovint, suposo que és fruit de tenir una ment preparada per les matemàtiques (i suposo que una mica cuadriculada), que quan sortim de l'abstractisme (està ben dit això?) dels números, el meu traductor falla.

Bé, no em vull enrotllar més, que sinó, tornaré a haver de rescriure de nou el text, i per aquesta setmana ja he tingut prou. Us deixo amb una recepta senzilla, i que és un éxit desde que la vaig fer per primer cop un Sant Joan de farà ja dos anys. Si t'agrada la xocolata, no la deixis escapar.

Ingredients:

- 1 làmina de pasta de full
- crema de xocolata (sí, la Nutella/Nocilla de tota la vida)
- ou per pintar

Preparació:

Ja us he dit que era una recepta molt senzilla, com veieu, només necessitem tres ingredients, i l'últim tampoc és imprescindible.

A casa tenim l'eterna discussió Nocilla/Nutella, Cola Cao/Nesquik. La sra. Pumuky és de Nocilla i Cola Cao, i un servidor de Nutella i Nesquik. Però cap dels dos posa pegues quan es troba la marca 'enemiga' a casa.
De fet, crec que tampoc som tant sibarites com per distingir-ho a una cata a cegues (bé, potser amb el Cola Cao i el Nesquik si que podríem), així que totes dues opcions ens semblen bé. Suposo que és el que t'has trobat tota la vida a casa, t'hi acostumes, i que no t'ho canviïn, oi?
Aix que em torno a enrotllar!!

Total, que com la coca la feia jo, he fet servir Nutella, però si us agrada la crema de xocolata del Mercadona, no seré jo el que us digui que no la feu servir. I amb això ni molt menys vull dir que sigui dolenta, que consti!

Va, anem a cuinar! El primer de tot serà encendre el forn a 200ºC.

Disposem la placa de pasta de full al paper que acostuma a venir embolicada (en aquest cas del Mercadona, relació qualitat/preu molt bona), i la tallem en dos, però no per la meitat, fem una part una mica més gran que l'altre (d'uns dos dits aproximadament), i reservem la part petita a la nevera. 

Estemen la crema de xocolata per la superfície de la part gran de pasta de full, deixant un dit lliure per cada cantó. Quantitat? Aquí a gustos, a casa la farcim bastant, però cadascú que faci com cregui. 

Pintem les vores que han quedat amb ou batut, o amb llet, o amb una mica d'aigua, el que us faci més ràbia.

Amb un corró per fer enreixat, o amb un ganivet si no en teniu, farem la reixa a la làmina de pasta de full que havíem reservat, i amb compte l'obrirem i la disposarem a sobre de la làmina farcida, de manera que es mostri l'enreixat i es vegi la xocolata.

Pressionem les vores per tal que quedin enganxades (l'ou/la llet/l'aigua farà de cola), pintem amb ou batut tota la superfície, i al forn durant uns 12 minuts, fins que la massa quedi daurada.

Retirem del forn, i esperem ansiosament que es refredi per poder fotre-li queixalada!!

P.D.: No hi ha fotos de la coca tallada perquè no vaig tenir temps de fer-les, no em van deixar...


dijous, 10 de juliol de 2014

Coca de crema

Si, ja ho sé, aquesta recepta l'hauria d'haver publicat fa un mes, quan la gent encara podia haver fer la seva coca per Sant Joan o Sant Pere, però un no sempre fa les coses quan vol, sinó quan pot.

A banda d'això, avui us volia fer una pregunta més que interessant (almenys per a mi)... obteniu beneficis econòmics del vostre bloc? Us heu plantejat mai fer negoci d'ell? Pel que a mi respecta, i crec que a la majoria dels que em llegeixen i tenen bloc pensen igual que jo, quan el vaig crear, ni em plantejava que del bloc pogués fer negoci. Avui en dia encara ho penso, però el que si m'he trobat és que, molts cops sense ni voler-ho, li pots trure rendiment. Us dic això justament avui, i amb aquesta recepta, perquè és amb la que ha sorgit aquesta divagació. Quan a la feina vaig dir que per Sant Joan les coques les feia jo a casa, el primer que van fer molts va ser sorprendre's (senyors, si tinc un bloc de cuina vol dir que m'agrada cuinar!), i després, quan mig en broma mig de veritat, vaig deixar caure que per un mòdic preu, si volien els feia a ells també, la reacció va ser (considero) curiosa: molts em van dir que en volien, així que ja em veieu a mi des de la matinada de diumenge 22 fins al dilluns 23, i els dies previs, fent càlculs de les quantitats d'ingredients, llistes de la compra, i organització horària per quadrar els 'tempos' de preparació de totes les coques.

Si us soc sincer, no en vaig treure gaire benefici, ja que al preu que les venia, i fent números posteriorment, he arribat a la conclusió que he pagat els ingredients, i les coques de la família han sortit gratis. No gaire més, us ho asseguro.

Casos com el que us explico avui hi ha molts, i el resultat és normalment el mateix, ho fas molt de gust, i el benefici és mínim, així que, o canviem la nostra manera de fer negocis, o un bloc no dona diners. I si és per mi, que continui així, no m'agradaria que un 'divertimento' com és el de tenir un bloc de cuina, una de les meves passions, es converteixi en una obligació. Diferent és que m'agradaria guanyar-me la vida entre fogons, però això és una altra història.

Per últim, us deixo amb una altra pregunta... vosaltres, acostumeu a rebre encàrrecs de menjar?

Ingredients:

Per al preferment:
- 125gr. de farina
- 75ml. d'aigua
- 2gr. de sal
- 4gr. de llevat fresc

Per la massa:
- tot el preferment
- 2gr. de sal
- 28gr. de llevat fresc
- 35ml. d'aigua tèbia
- 35ml. de llet tèbia
- 85gr. de mantega a temperatura ambient (vigileu amb l'ambient que fa molta calor!)
- la pela ratllada de mitja llimona
- la pela ratllada de mitja taronja
- 38gr. de sucre
- 10ml. de rom (o unes gotes més...)
- 10ml.d'aigua de tarongina (azahar)

Per fornejar:
- crema pastissera
- fruita confitada
- pinyons o ametlla filetejada
- 1 ou per pintar

Per la crema pastissera:
- 150ml. de llet
- 30gr. de sucre
- 1 beina de vainilla
- 1 ou
- 15gr. de maizena

Preparació:

Mare meva, la llista d'ingredients sembla interminable, oi? Suposo que per això la gent no les fa a casa... bé, no us espanteu, que comencem. Però abans, dir-vos que la recepta està extreta, com crec que la majoria de receptes de coques que us trobareu per la xarxa, del bloc que tan bé gestionen la Neus i la Sònia, pienso... luego cocino, i em va agradar tant el resultat obtingut que no vaig tenir més remei que fer-li las fotos tal qual va sortir del forn.

El primer de tot serà preparar el preferment, posant tots els ingredients a un bol i barrejant-ho tot bé.
Tapem amb paper film i deixer fermentar un mínim de tres hores. El que vaig fer jo va ser deixar el bol de preferment 'dormint' a la nevera durant tota la nit, i l'endemà al matí treure'l perquè atemperés i anés despertant.

Mentres el preferment va pujant, o 'despertant', prepararem la crema pastissera. Portem a infussionar la llet amb la vainilla, a foc mig-baix, i a un bol batem l'ou, amb el sucre i la maizena, fins obtenir una barreja blanquinosa. Com un cop tinguem la barreja llesta, la llet ja estarà calenta, ho aboquem al foc amb la llet, i amb una espàtula, cullera.. el que us vagi millor, aneu remenant fins que hagi espessit, moment en el que ho retirarem del foc i taparem amb paper film, en contacte amb la crema per tal que no faci crosta, i ho deixem refredar, mínim una hora, o si la fem el dia abans, a la nevera.

Bé, ja tenim... un terç més o menys, de feina feta. Els següents passos els podeu fer a ma, però us recomano que si en teniu, feu servir un robot amb funció de pastar (Kitchen Aid, panificadora...).

A un bol, batem la mantega amb el sucre, les peles de taronja i llimona ratllades, l'aigua de tarongina i el rom.
Al bol del robot, posem els ingredients en aquest ordre: farina, sal, llevat, llet, aigua, preferment i barreja de mantega, i ho pastarem tot durant uns 12 minuts aproximadament. Amb la farina que estic fent servir ara, vaig necessitar uns minuts extra, però també perquè vaig doblar quantitats per fer les coques de dues en dues.

Fem una bola amb la nostra massa, i la deixem reposar a un bol tapat amb un drap de cotó humit, durant 90 minuts.

Després d'aquest repòs, estenem la bola a la superfície de treball, donant-li la forma característica de coca (o la forma que vulgueu), i la deixem a la safata de forn coberta amb paper sulfuritzat, i la tapem de nou amb el drap humit, durant 90 minuts més.

Quan quedi poc per acabar la segona fermentació, pre escalfem el forn a 180ºC, i passats els 90 minuts, pintem la massa amb la clara d'ou batut, i la decorem al gust amb la fruita i la crema, o com més ens agradi.

Enfornem durant 20 minuts, que estigui dauradeta, i la deixem refredar a una reixeta.

I després de tot aquest procés, que és molt més llarg d'explicar de que fer, només ens tocaria guadir de la nit màgica de Sant Joan, o com ja ha passat, fer-la màgica nosaltres amb aquesta coca, una copa de cava i bona companyia.

Salut!!



dimecres, 2 de juliol de 2014

Galetes Digestive

Buf, cada vegada costa més escriure, no creieu? I és que això de plantar-se davant de l'ordinador quan et passes 8 hores diàries davant un portàtil (ni tan sols tinc un sobretaula) per obligació, es fa difícil. Perquè el que a nosaltres ens agrada és cuinar, ja sigui coses fàcils, elaborades, que es facin en cinc minuts, o que requereixin de la nostra atenció durant molts i molts minuts. Prepareu-vos que avui tinc ganes d'escriure, paradoxalment al que us explicaré.

Si que és veritat que a més de la cuina, hi ha molt(e)s blogger(e)s que són grans fotògraf(e)s, tant de professió com d'afició, i clar, si junten dues passions, el fet de seure's davant la pantalla per editar les fotos, i posteriorment escriure la recepta, no és tan dur, segur.

Us dic això perquè aquests dies no és que no hagi cuinat, al contrari, ho he seguit fent com faig de manera habitual, però no he profilerat les meves aparicions, ni per aquí, ni per cap de les xarxes a les que acostumo estar connectat, ni comentant els blocs que segueixo habitualment (que els continuo visitant...). I no per falta de temps, perquè tinc el mateix de fa setmanes, si no per peresa pura i dura, la de seure's a escriure quan fa un temps tan esplèndid, i el que més ve de gust és plantar-se a una terrassa amb una cervesa i unes xips (o unes braves, o...). Segur que mentres llegiu això, se us estan treient les ganes de llegir i us anirieu al xiringuito de platja més proper que tingueu. De platja, o de ciutat, si la teniu lluny... i no us culpo, perquè jo faria exactament igual, perquè poc a poc comença a sortir a la llum el meu moreno florescent, i comparo la meva pell amb la de les desenes de persones amb les que coincideixo al metro mentres tornen de la platja, i jo surto de l'oficina.
A més, la situació és molt curiosa, perquè es dona el cas que treballo a un edifici de l'Administració Pública, on des del 24 de juny ja fan jornada intensiva (els que no en fan de manera habitual), i són les tres de la tarda i et trobes una oficina enooorme i plena de taules buides, on la única persona que t'acompanya és el teu company d'empresa. I a l'entrada el guarda de seguretat.
No creieu que hauríem d'adoptar l'horari europeu? I més en époques estiuenques, on a partir de les 15h, amb el sol que cau, les ganes de treballar són inversament proporcionals al sol que fa. A l'hivern també, perquè... heu arribat a casa després d'un dia de treball d'hivern, i encara era de dia? A mi no m'ha passat mai, i ja són uns quants anys. Em fa molta gràcia quan diuen que aquí som diferents i tenim altres horaris... on s'ha de signar perquè, per exemple, el prime time de les cadenes de televisió comenci a les 20:30h, com a Portugal? Que són els nostres veins 'latins'!! Jo ja fa molt temps que vaig deixar de mirar la televisió als vespres, perquè tot el que podia agradar-me ho feien massa tard, i això que no soc de dormir molt.
Aquest tema dona per moltes línies d'escriptura, però acabaré aquí amb una pregunta...
No creieu que tots seríem més productius amb un horari (laboral i personal, en termes televisius) adaptat a la 'normativa europea'? 

Bé, no m'estenc més, que he començat amb les ganes d'escriure, i he acabat parlant d'horaris europeus... us deixo amb la recepta, unes galetes molt bones, fàcils i més que ràpides de fer. I no, les digestive no són light, per molt que la gent s'entesti a creure-s'ho, només són digestives. Espero que les tasteu i em doneu la vostra opinió.

Ingredients:

- 80gr. de flocs de civada
- 90gr. de mantega a temperatura ambient (massa per al meu gust, el proper cop les faré amb menys quantitat)
- 80gr. de sucre moré
- 110gr. de farina integral
- 1/2 culleradeta de café de sal
- 1 culleradeta de café de llevat químic (tipus Royal)
- 2 cullerades de postres de llet

Preparació:

Amb la 'minipimer' triturem els flocs de civada, i a un bol aboquem tots els ingredients, inclosos els flocs de civada triturats, i barregem tots els ingredients. Es barregen amb facilitat, amb una sola ma ho podreu fer sense cap tipus de problema.

Quan estiguin tots els ingredients integrats, fem una bola, tapem el bol amb paper film, i reservem a la nevera durant 15-20 minuts, perquè agafi consistència.

Passat aquest temps, estenem la massa a la superfície de treballa amb el corró, fins que tingui un gruix de mig centímetre aproximadament, i encenem el forn perquè vagi escalfant, a 180ºC.

Amb el tallapastes de la forma que més ens agradi, anem retallant porcions de massa que seran les nostres galetes, i les anem posant a una safata de forn. Quan no puguem fer més galetes, juntem la massa sobrant, i anem repetint el procés fins que ens quedem sense.

Enfornem a mitja alçada durant 14 minuts, o fins que les galetes hagin agafat color, i les deixem refredar, si podem!

Nota: amb aquesta quantitat de mantega, per al meu gust queda un sabor molt marcat, com si mengessis les típiques galetes daneses, cosa que m'encanta, però clar, estem fent digestive, no galetes daneses. Us animo a que ho proveu amb menys mantega, fins que obtingueu el sabor característic d'aquestes galetes.