dimecres, 30 de setembre de 2015

Scotch Pie

Us enrecordeu quan éreu petits i havieu de fer els deures de l'escola? O ja més grandets els de l'institut, o fins i tot els de la Universitat?

Sembla que va ser ahir, que tornava de classe, i abans de mirar els dibuixos o sortir a jugar, el primer que feia eren els deures que ens posaven. El que no recordo és que mons pares haguessin de fer deures amb mi. No vull dir que no recordo si m'ajudaven o no a fer-los, sinó que no recordo que ells haguessin de fer deures. I és justament el que m'ha passat a mi ara. Resulta que, estant el mini encara a la guarderia (escola bressol pels puritans), als pares ens toca fer deures. Sisi, com ho llegiu, en una etapa en la que els nens encara no han de tenir obligacions pures i dures, resulta que els deures els hi posen als pares.

A veure, que no ens estan demanant que resolem problemes de física quàntica, ni que demostrem la Conjectura de Hodge, però em sobta que els pares tinguem 'deures' dels fills. No sé, a mi em va sorprendre, però ens aplicarem i farem els deures que les professores ens han posat per fer.

I vosaltres, heu hagut de fer deures als vostres fills (repeteixo, fer deures, no ajudar-los a fer deures...)?

Avui us porto una recepta que ja feia temps em rondava pel cap, però en una versió més fàcil, per si la original no ho és prou, que espero us agradi. Ideal per dinar, animeu-vos a fer-la!

Ingredients:

- 1 placa de pasta de full
- 150grs. de cansalada
- 150grs. de carn picada de porc
- canyella
- nou moscada
- 1 copa de conyac
- sal
- pebre

Preparació:

El primer pas serà encendre el forn a 200ºC.

Seguidament, si no tenim la cansalada picada, la piquem a trossos petits. A un bol, barregem tots els ingredients a excepció de la pasta de full. La canyella i la nou moscada, un pessic, per donar-li el punt, i sal i pebre per a salpebrar de manera normal.

Estenem la pasta de full sobre un paper de forn, i al mig hi posem la nostra barreja de carn i cansalada.

Anem tapant la barreja amb la pasta de full, com si fos un paquetet, i mirem de donar-li forma rodona. Un cop fet el paquet, posem la part lletja cap avall, i al forn durant uns 30-40 minuts, fins que la pasta de full estigui ben cuita (mireu les instruccions del fabricant). Si voleu, podeu pintar la pasta de full amb una mica d'ou batut, per tal que quedi més brillant. Jo no ho vaig fer.

Un cop cuit el nostre paquet, només cal deixar refredar una mica i menjar-ho quan encara està calent!




diumenge, 27 de setembre de 2015

New York Cheesecake

Ja tornem a ser una temporada més, i van 3 amb aquesta, amb el repte AsaltaBlogs. La temporada passada vaig ser bastant inconstant per l'organització del casament, però aquesta nova campanya, prometo estar més al peu del canó.

I per començar amb bon peu, no podia faltar al primer repte, que a més el bloc asaltat és més que interessant i recomenable, Bearecetasymas, amb infinitat de receptes per triar, a quina més bona.

Si, va ser difícil no anar de cap a un Bundt Cake, per fer una mica d'homenatge a l'asaltada, a més d'asaltar-la, clar, però amb les ganes que tenia de fer un NY Cheesecake, quan el vaig veure va ser amor a primera vista.

Bea, un placer haberte asaltado, ha sido complicado elegir, y me llevo no solo esta, sino unas cuantas recetas más!

I sense més dilacions, passem a preparar aquest pastís tan i tan bo!

Ingredients:

Per la base de galeta:
- 275grs. de galetes tipus digestive
- 100grs. de mantega fosa

Per al farcit:
- 900grs. de formatge crema (Philadelphia o similar)
- 2 iogurts grecs
- 250grs. de sucre
- 3 ous
- 1 cullerada de maizena
- 1 cullerada de llevat
- 1 cullerada d'extracte de vainilla
- el suc d'una llimona

Per rematar la feina:
- melmelada de mores

Preparació:

El primer que farem serà preparar la base, triturant totes les galetes i barrejant-les amb la mantega fosa. Un cop tot barrejat, ho escamparem i compactarem a un motllo de pastís, prèviament engrasat, procurant que quedi tot igualat de gruix.

Ho reservarem a la nevera mentres preparem el farcit.

Per començar, hem d'encendre el forn a 200ºC, i a partir d'aquí comencem a preparar el pastís.

A un bol gran batem el formatge crema amb el sucre, fins obtenir una crema. Seguidament afegirem els iogurts i continuem batent. Jo vaig posar una mica menys de sucre perquè els iogurts que vaig fer servir eren ensucrats. Ara toca afegint els ous, un per un, i anar batent. Important no afegir el següent ou fins que el que hem afegit no s'hagi incorporat totalment a la barreja.

Finalment, afegim la resta d'ingredients, i acabem d'integrar-los. No es tracta de batre i incorporar aire a la barreja, sinó de barrejar bé.

Escapem el farcit per sobre de la base de galetes, ho igualem tant com puguem, i directe al forn. Els primers 10 minuts a la temperatura inicial, i després a 90ºC durant 45 minuts. En el meu cas, el pastís va estar 65 minuts en comptes de 45, perquè no volia quallar.

Vaig seguir les recomanacions de la Bea i vaig deixar el pastís al forn tota la nit (amb el forn apagat!).

A l'endemà, escalfem la melmelada una mica i l'estenem per sobre del pastís. Ho reservem un parell d'hores a la nevera, desmotllem, i a menjar!




dimecres, 23 de setembre de 2015

Granola amb xocolata

Segur que us ha passat més d'un cop que teniu un tema al cap, el voleu comentar amb algú, i quan arriba el moment clau, se us ha oblidat per complet. Oi que si? Jo no soc una excepció, em passa sovint, i això és justament el que m'ha passat avui, que tenia un tema molt interessant del que parlar-vos (almenys per mi era interessant), i quan m'he posat a escriure, el meu cap estava buit. A mi abans això no em passava, o com a mínim em passava molt poc. Ara em passa bastant més... deu se cosa de l'edat, o que un s'acostuma a apuntar-se coses, i després la memòria la fa servir poc. Suposo que és una combinació d'edat més costum, perquè fins no fa gaire, era estrany veure'm apuntar-me les coses que havia de fer, o que havia de recordar, tot ho tenia al cap. I ara, o tinc massa coses al cap i ja no entren més, o el meu cap ha dit que prou de fer-lo treballar, així que a partir d'ara, amb una llibreteta que porto a sobre sempre i que utilitzo per fer les notes de cata dels vins que us ensenyo a la bodega, l'aprofitaré també per apuntar-me els temes dels que us vull parlar sempre que divago. Així sempre podreu gaudir de les meves filosofades sense que se'n perdi cap pel camí!

I vosaltres, teniu bona memòria o sou dels que us aneu apuntant les coses?

Avui us porto una recepta que casualment han publicat recentment dos blocs que segueixo: la Pili de kook-pi, i la meva estimada Marta de insta-cook. Són dos versions diferents entre elles i també diferents a la que faig jo, però no menys bones, i és que la granola admet infinitat de variants, podent-se adaptar al gust del consumidor. Comencem!

Ingredients:

- 200grs. de flocs de civada
- 150grs. d'ametlles trossejades
- 50grs. de pipes de girasol i carbassa
- 50grs. de nous trossejades
- 50grs. de mango deshidratat
- 200grs. de xarop d'auró (sirope de arce)
- 100grs. d'aigua
- 150grs. de xips de xocolata negra
- canyella en pols (opcional però molt recomenable)

Preparació:

El primer que farem serà escalfar el forn a 150-160ºC. Mentres el forn s'escalfa, a un bol barregem els ingredients secs, excepte la xocolata. Si li voleu posar la canyella, és aquest el moment. Jo normalment no li poso perquè com soc un golafre de la canyella, cada vegada que en menjo m'hi poso, i com la Sra. Pumuky ho prefereix sense, així tots dos sortim guanyant.

A un altre bol, barregem els ingredients líquids, que quedin ben integrats, i després els afegim a la barreja de fruits secs i civada. Removem bé fins que estigui tot integrat.

Ho escampem a una safata de forn coberta amb silpat, paper sulfuritzat... el que tingueu, i al forn durant 25-30 minuts. Si el vostre forn té funció aire i la feu servir, controleu ja que potser és menys temps. Durant l'estona de forn heu de remenar la barreja un parell o tres de cops perquè no quedin trossos molt grossos de granola.

Passat el temps de forn, ho deixem refredar trencant els trossos que hagin quedat molt grans.

Abans que hagi refredat completament, afegim la meitat dels xips de xocolata, que es desfaran una mica amb l'escalfor i es barrejaran amb la granola.

Un cop esitgui totalment freda, afegim la resta de xips de xocolata, i ho guardarem a un pot hermètic, preferentment de vidre.

Podeu canviar/afegir ingredients al gust: pipes per avellanes, no posar-hi nous, fer un mix de mango i coco (aquest és el meu preferit, però em vaig quedar sense coco deshidratat per a la recepta) o altres fruites deshidratades, no posar-hi xocolata... com veieu, moltes combinacions i un esmorzar fantàstic!

Feliç setmana!!



dimecres, 16 de setembre de 2015

Galetes de parmesà

Us heu plantejat mai assegurar-vos una part del vostre cos? Sisi, tipus els famosos, que s'asseguren el cul, el cabell, els peus, la cara, la veu... no sé, entenc que viuen d'això, i no dic jo que no sigui mala idea, perquè és el seu mètode de vida. Puc comprendre que, per exemple, Bruce Springsteen s'hagi assegurat la veu, per trencada que la tingui, que Keith Richards hagi assegurat els seus dits, i fins i tot que Cristiano Ronaldo o Iker Casillas hagin assegurat els seus peus i mans, respectivament. De fet, hi ha una asseguradora britànica (es diu Lloyds, per si esteu interessats) que s'hi dedica i és la pionera en aquest àmbit, i es diu que dintre dels seus clients hi ha llengues de crítics gastronòmics i nassos de grans enòlegs. Però el que no m'acaba de quadrar és que, per exemple, Jennifer Aniston tingui el seu cabell assegurat (el cabell!!), que Tom Jones s'hagi assegurat els pels del pit (si, com llegiu), o, i prepareu-vos, David Lee Roth (cantant de Van Halen), hagi assegurat el seu esperma!!! Hi ha coses que són fins a cert punt acceptables, però d'altres que freguen l'extravagància i l'absurd, no creieu?

I vosaltres, us assegurarieu alguna part del cos? A mi em costa pensar en aquesta opció, per molt destacat que fos en la meva feina. Penso que encara que arribés a ser un gran cuiner, se'm faria molt estrany assegurar els meus dits... us imagineu a Ferran Adrià o els germans Roca, per exemple, assegurant el seu cervell (per allò de la capacitat creativa i innovadora a la cuina...)? Jo, personalment, no ho veig, tot i que ves a saber, potser ja ho han fet.

Avui us porto una recepta en la que cap part del vostre cos patirà, sempre i quan no sigueu uns despistats amb el forn, cosa que dubto, unes galetes de parmesà i pebre vermell que com a aperitiu pre-àpat són fantàstiques. O per picar entre hores...

Ingredients (per unes 18 galetes):

- 100grs. de farina
- 100grs. de parmesà en pols (o grana padano, també val)
- 80grs. de mantega fosa (no líquida)
- 1 ou
- 1 culleradeta de café de llavors de rosella
- 1/2 culleradeta de café de pebre vermell dolç

Preparació:

A un bol barregem la farina, el parmesà, les llavors i el pebre vermell. Seguidament, afegim la mantega fosa i l'ou, i ho integrem tot. Ho deixem reposar a la nevera, tapat amb paper film, durant mitja hora.

Seguidament, amb la nostra masa, fem un cilindre (que podrem formar perquè la barreja en fred és més manipulable) que taparem amb paper film i ho deixarem reposar de nou a la nevera, mentres que pre escalfem el forn a 180ºC.

Quan el forn estigui calent, treiem el cilindre de la nevera, i amb un ganivet esmolat fem talls d'1cm. de gruix aproximadament, que anirem disposant a una safata de forn, i directe al forn fins que les galetes estiguin dauradetes (uns 10 minuts). Si voleu podeu pintar les galetes amb clara d'ou abans d'entrar al forn, però no és necessari.

Deixem refredar sobre una reixeta, i a degustar-les!!

Bona setmana!





dimecres, 9 de setembre de 2015

Baileys Cheesecake (ii)

Quants cops heu fet una recepta d'un bloc, revista, llibre... i no us ha sortit? Segur que més d'un i més de dos. Que no surti, pot ser degut a diverses causes: que no sigui el teu dia, que la recepta sigui complicada i no sempre a la primera s'aconsegueix fer, que faltin/sobrin ingredients o quantitats a la recepta (això fa ràbia), que directament tu t'oblidis de posar un ingredient o quantitats equivocades sense adonar-te, temps de cocció i d'espera... factors hi ha molts, i crec que tots aquests que us descric són comprensibles i acceptables, fins i tot el fet que una recepta estigui equivocada en ingredients o passos a seguir, perquè som humans i ens equivoquem a l'hora de la redacció, per molt que revisem.

Però hi ha un motiu que encara no us he dit, i que probablement molts de vosaltres ja hi esteu pensant en ell, que és el pitjor de tots, i a més, imperdonable: que la recepta sigui un frau. Però no em refereixo a que nosaltres ho convertim en un fiasco, sinó que la recepta és mentida. Que per molt que la facis, no sortirà, perquè no té rao de ser. Que aixequi la ma a qui no li ha passat, si us plau. Personalment me'n faig creus que hi hagi gent que publiqui receptes que són mentida, perquè això fa que desvirtui la feina que fem molts altres currant-nos les receptes, per senzilles que siguin, i intentant fer-les accessibles a tothom, és a dir que qualsevol que la llegeixi i es posi a fer-la, aconsegueixi uns resultats com a mínim acceptables. Però el més preocupant és que normalment aquest tipus de coses passen a blocs de renom, d'aquells que el seu comptador de visites no para mai d'augmentar, per la fama que tenen. No sé si és precisament per la fama que tenen, cosa que provoca que el temps que puguin dedicar al bloc disminueixi, i conseqüentment per no deixar-lo de banda fan això d' "inventar-se" la recepta, o ben bé perquè, però passa. En més d'una trobada de bloggers ha sortit el tema i curiosament els blocs que s'esmenten dintre d'aquesta categoria són sempre els mateixos, que jo aquí no diré perquè si us ha passat ja sabeu quins són. A part que són blocs amb legions de fans incondicionals que com se t'acudeixi dir alguna cosa dolenta del bloc o el seu autor, et crucifiquen. I que consti que no em preocupa gaire que em crucifiquin, però prefereixo no fer-ne publicitat d'ells, encara que sigui dolenta.

I a vosaltres, us ha passat mai? Confeseu-vos, que segur que si, i no us cal dir noms, només si us ha passat.

La recepta d'avui, és justament el cas contrari. És d'un bloc el qual sempre que he provat de fer una recepta seva, m'ha sortit. Millor o pitjor, però ha sortit. Això és el que busquem a un bloc, oi?

El bloc en qüestió, i aquí si que faig publicitat perquè vull, i perquè la mereix, és el de la Carmen, Dulces Bocados, i com us he dit abans, totes les receptes que he fet, sempre m'han sortit, i aquest pastís de formatge amb Baileys no podia ser una excepció.

Una delicadesa que no necessita forn, i que agradarà tant als fans com als no fans del Baileys, perquè és molt suau. L'únic canvi, si es pot dir així, respecte l'original, és que no vam fer la ganache de xocolata amb Baileys, i que personalment a casa haguessim posat més Baileys, però això ja va a gustos, oi? De fet la ganache si la vam fer, però la vam fer servir per fer trufes... i així teníem un 2x1!!

Carmen, gràcies per les teves receptes, i no només per aquesta!

Ja prou de xerrameca, i anem per feina!!

Ingredients:

Per la base:

- 280grs. de galetes digestive
- 150grs. de mantega fosa
- 20grs. de cacau en pols
- 40grs. de sucre llustre (jo no li vaig posar)

Per al pastís:

- 400grs. de formatge crema (Philadelphia o similar)
- 100grs. de Baileys
- 100grs. de sucre llustre
- 200grs. de nata 35% M.G.
- 4 fulles de gelatina neutra

Preparació:

Prepareu-vos perquè en l'explicació us comentaré un parell de coses que jo vaig fer, i que podrien haver estat motiu de fracàs de la recepta, però que en aquesta ocasió per sort no va ser així, perquè van ser errors mínims.

El primer que farem serà preparar la base. Triturem les galetes, que quedin ben esmicolades, i les barregem amb la mantega fosa, el cacau en pols, i el sucre, si en voleu posar. A casa som canyeros amb la xocolata i vaig preferir notar més el gust del cacau. No, aquest no va ser un error, només una opció. Com si no li voleu posar el cacau, però a nivell sobretot visual és molt més maco el contrast. A part que està molt bo.

Seguidament disposem la barreja a la base del motllo, i la distribuim i l'aixafem amb una cullera, per que quedi compacte i uniforme. Un cop fet això, la deixem refredar a la nevera. Les quantitats són per un motllo de 27x19. Jo vaig fer servir un motllo rodó de 22cm. perquè no tinc motllos rectangulars petits (els haig de renovar), i també em va anar bé. Val a dir que després, com veureu a les fotos, el vaig tallar quadrat perquè m'agradava més.

Mentres la base refreda, que m'enrotllo jo sol, preparem el pastís en si.
Hidratem la gelatina en aigua freda, i anem batent el formatge crema amb la meitat del Baileys. Aquí el meu primer error, tot i que és un error petit: vaig posar ml. en comptes de grs. Suposo que com que la diferència és mínima, no va suposar cap catàstrofe.
Seguidament escorrem bé la gelatina i en un bol apart, i apte per al microones, escalfem uns 10-15 segons la gelatina amb la resta de Baileys. Desfem la gelatina amb el Baileys i ho incorporem a la barreja inicial de formatge.
Finalment, muntem la nata (recordeu que ha d'estar ben freda per tal que munti bé), i la incorporem a la nostra preparació, de manera suau. Segon error: de nou vaig posar ml. en comptes de grs. de nata, però sortosament, igual que amb el Baileys, com es tracta de quantitats petites, no vam haver de lamentar cap desgràcia.

Quan tinguem tota la barreja feta, és moment de distribuir-la per sobre de la nostra base de galeta, procurant que quedi ben llisa, i deixar quallar a la nevera unes quantes hores. Jo normalment quan faig pastissos d'aquests, els preparo d'un dia per l'altre.

Al dia següent, o quan ja tinguem el pastís quallat, només ens queda desmotllar-ho, tallar-ho si ho considereu addient, i degustar-ho.

No us agradarà, us encantarà!!

Sigueu feliços!

P.D.: No us explico com vaig fer la ganache, perquè no l'he fet servir en el pastís. Això li deixo a la Carmen, que a més li va quedar de luxe!



dimecres, 2 de setembre de 2015

Flamet

Us heu parat mai a pensar en com en sou de maniàtics? I no em refereixo a manies d'aquelles exagerades, o que els hi queda poc per ser un TOC. No m'intenteu convèncer que no en teniu cap, de mania, perquè tots tenim una, si no més. I perquè no us sigui tan dur confessar-ho, ara jo us explicaré alguna de les meves...

Com per exemple la mania de tenir la pantalla de l'ordinador sense cap icona, només les que el pc no et deixa esborrar, com la paperera de reciclatge. Parlo de l'ordinador de la feina, perquè el de casa com és compartit, res de res. Hi ha dies que si estic fent un nou document, el guardo a l'escriptori , però de seguida se'm passa i li busco una nova ubicació. I relacionat amb la ubicació, passem a l'ordenació dels fitxers dintre del pc. Aquí tothom tindrà la seva mania particular, però la meva és una estructura de carpetes interminable, ho reconec... sense anar més lluny, parlem del que són arxius de vídeo (sèries i pelis, si). Tinc la carpeta Media, que dintre conté les carpetes Sèries, Pelis i Documentals, on respectivament hi ha el que toca. Però és que dintre d'aquestes, tinc dues carpetes, Vistes, i Per veure. Així, sé per on vaig de cada sèrie, o quines pelis/documentals ja he vist. A més, dintre de la carpeta Sèries, tinc les carpetes corresponents a cada sèrie, i dintre de cada una d'aquestes, una carpeta per temporada. I si alguna peli pertany a una saga, doncs carpeta amb el nom Saga 'Nom peli'. I pels documentals 3/4 del mateix.
I ara que ho penso, no m'aniria malament una nova classificació de carpetes, per tenir-les localitzades per temàtica... com ho veieu? Quines són les vostre manies 'tontes'?

Avui per agafar forces després del gran descans estiuenc, i perquè no, per celebrar que a l'agost aquest bloc va fer els seus 5 anys de vida, unes postres més que calòriques, i que a casa agraden molt, però que no podem fer molt sovint per no trencar la barrera del colesterol: el flamet, o com se li coneix habitualment, el 'tocinillo de cielo'. Que no us confongui el nom i us penseu que és un flam. Semblant, però no igual.

Ingredients:

- 250grs. de sucre
- 250ml. d'aigua
- 5 rovells d'ou
- sucre i aigua per fer el caramel (entre dos i tres cullerades soperes de cada)

Preparació:

El primer que farem serà preparar el caramel que cobrirà el motllo o motllos on courem a posteriori el flamet.

Posem al foc un pot amb les tres cullerades de sucre i les tres d'aigua fins que caramelitzi, i cobrim el fons dels motllos amb el nostre caramel. Mentres deixem refredar, prepararem el flamet.

A un altre pot, preparem un almívar amb el sucre i l'aigua. Ara es tracta justament d'això, de fer un almívar clar, no pas un caramel, amb el que el tindrem un parell de minuts a foc fort, i després ho afluixarem perquè acabi de fer-se a foc baix-mig. El que volem és que quedi clar, amb una consistència densa. El que acostuma a dir-se almívar, bàsicament.

Un cop obtinguem l'almívar, l'hem de deixar refredar una mica.

Quan tinguem l'almívar atemperat, encenem el forn, a 160ºC aproximadament, i dintre posarem una safata gran, que hi càpiguen els motllos, amb un o dos dits d'aigua.

A un bol gran posem els rovells (les clares les guardem per una bona merenga...) i els batem manualment, com si anessim a fer una truita, i anem incorporant l'almívar en forma de fil, sense parar de batre. Hem de tenir en compte la temperatura del almívar i no parar de batre, ja que si no els rovells podrien quallar i espatllar la preparació.

En el moment que tinguem tot ben integrat, passarem la barreja als motllos, colant-la per evitar que els futurs flamets tinguin grumolls, i seguidament disposem els motllos a la nostra safata amb aigua que tenim al forn, durant uns 35-40 minuts més o menys. Si fiquem la punta d'un ganivet al flamet, ha d'estar tou, però no com una crema. Penseu que després continuen quallant i queden més ferms.

I ja només ens queda desmotllar i gaudir d'aquesta delícia!!

Feliç setmana, i feliç tornada a la rutina, us espero divendres amb un nou vi!!