diumenge, 28 de desembre del 2014

Croquetes de foie

En aquesta segona temporada del Asaltablogs, en la seva cita nadalenca no podia faltar el repte Asaltablogs invisible, on a cada un dels inscrits al repte, li toca asalta un bloc, que desvetlla l'últim diumenge de l'any.

Jo no volia faltar a aquesta cita tan especial, i m'ha tocat asaltar un bloc que és una autèntica passada visitar, es tracta del bloc Con un par de guindillas. Us ho haig de confessar, que tan bon punt em va tocar, ja sabia què faria: croquetes. Però no estava segur de quines faria, fins que xafardejant i xafardejant pel receptari, em vaig trobar amb aquestes espectaculars croquetes de foie amb melmelada de piquillos, i ja no vaig tenir cap més dubte, havia trobat la recepta.

La única diferència amb la recepta original, és que jo no he fet melmelada de piquillos, i de seguida veureu perquè ho he canviat. A part d'això, un plaer asaltar-te Capitán Rábano!!!

Abans de començar amb la recepta, us desitjo que paseu una molt bona festa de Cap d'Any, i un 2015 ple de coses bones!!

Ingredients (per unes 20 croquetes):

- 65grs. de mantega
- 60grs. de farina
- 350grs. de llet
- 150grs. de nata
- 200grs. de foie
- sal, pebre i nou moscada
- pa ratllat i ou per arrebossar
- perles de vinagre de Pedro Ximenez

Preparació:

A la paella, escalfem la mantega, i torrem la farina, per tal que no quedi crua. Es tracta de fer una roux, beixamel... el nom que li vulgueu dir, però afegint nata líquida, a més de la llet.

Quan la farina estigui torrada, afegim poc a poc i sense parar de barrejar la nata i la llet. Anirem obtenint una massa consistent.

Un cop tinguem la massa desitjada, afegim sal, pebre i nou moscada al gust, i deixem que vagi refredant.

En el moment que la massa comenci a estar tèbia, afegim el foie esmicolat, ho barregem tot bé i ho reservem un parell d'hores a la nevera, tapat amb paper film, amb el paper film tocant la massa per tal que aquesta no faci crosta.

Amb la massa freda, és el moment de preparar les croquetes. Els donem forma de cub, que quedaran molt maques, i les passem per pa ratlat, ou, i de nou per pa ratllat. Sembla una cosa molt tonta, però aquest doble arrebossat és molt recomenable.

I ja només ens queda fregir-les en oli ben calent, i gaudir d'aquestes delícies que es mengen en una mossegada.

A la recepta original, estan acompanyades d'una melmelada de pebrots del piquillo que li devia anar de luxe, però a mi se'm va ocòrrer servir-lse amb unes perles de vinagre de Pedro Ximenez (si, del Lidl), que van resultar ser un molt bon complement.

Molt bon any, ens veiem passat Reis, sigueu feliços!!




dimecres, 17 de desembre del 2014

Gnochis al pesto

Avui, tenint en compte que en just una setmana comença la ronda d'àpats interminables, i a més, sovint, molt elaborats, vinc amb una proposta d'allò més senzilla i ràpida, d'aquelles per sortir del pas.

Però abans de la recepta, comentar-vos un parell o tres de cosetes, avui res de reflexions, totes coses intrascendents i irrellevants. La primera, que com precisament ens fiquem en époques de festes i vacances, el bloc agafarà un descans merescut. Això no vol dir que no continuaré cuinant, i que participaré en els reptes mensuals habituals. Encara no sé si el bloc de vins descansarà, tot dependrà de l'organització a casa d'aquest cap de setmana, que és quan faig els tastos.

Us dic això de l'organització del cap de setmana, perquè just aquest dissabte és el meu aniversari, ho comento així de passada i disimuladament perquè us ho apunteu i em pugueu felicitar. Aquesta era la segona cosa que us volia comentar.

I la tercera, aprofitant que estic escrivint, donar-vos les gràcies a tots els que us acosteu a aquest raconet a visitar-me, s'agraeixen molt les visites i els comentaris, i desitjar-vos tot allò que es desitja en aquestes dates: bon Nadal, Feliç nou Any, que us portin moltes coses els Reis. I sobretot, el que us dic sempre, indepedentment de la data. Sigueu feliços!!

Ingredients:

- 500gr. de xuxes de patata de Cosas de Pasta
- Salsa pesto al gust

Preparació:

Ja veieu que estic en mode relax, oi? Bé, més que en mode relax, estic en mode notinctempspermes, però com em va dir una bona amiga, en resposta a la reflexió de la setmana passada sobre la campanya nadalenca d'Ikea, "lospadresquehacemosloquepodemosconelpocotiempoquetenemos". I raó no li falta, una cosa és que hi hagi pares que 'oblidin' els seus fills per fer altres coses, i una altra és que els pares, amb la vida que ens ha tocat viure (i com ens ha tocat viure-la), no donem per més.

Bé, crec que, per curta que sigui la recepta, millor que us l'expliqui, tot i que veient els ingredients, no fa gaire falta, oi?

Coem els gnochis tal i com ens indica el fabricant, i afegim la salsa de pesto. Si us voleu animar, podeu fer la salsa pesto vosaltres mateixos, variant les proporcions dels ingredients. En aquest cas, jo he fet una salsa pesto amb un punt d'all, per això la seva presència a les fotos.

I ja estem, ara a escalfar motors que ja va sent hora de dinar!

Feliç setmana!

P.D.: Pendent d'edició, si arribo a temps, demà a la bodega un vi blanc que us encantarà



dimecres, 10 de desembre del 2014

Torró de xocolata amb taronja confitada i Baileys

Un nom ben llarg per una 'simple' barra de torró, oi?
I la veritat és que teniu raó, és un nom molt llarg, per la recepta tan i tan fàcil que us porto avui, un torró de xocolata no apte per a nens (a no ser que els vulgueu dormits aviat...), i que us garanteixo que triomfarà. Ja de per si la combinació taronja-xocolata és un éxit segur, però si a més, ho acompanyeu amb Bailey's, millor impossible!

Avui us torno a parlar de publicitat, però aquest cop de les campanyes Nadalenques... ja que com estem tan propers, ens veiem bombardejats constantment per campanyes publicitàries de joguines i perfums, bàsicament. Em vull centrar en una campanya en concret, la d'Ikea. Us puc ben assegurar que els senyors d'Ikea no em patrocinen, però ja que estem, si algun directiu, comercial, rrpp d'Ikea, de manera improbable, llegeix aquest bloc, i té el plaer de voler-me patrocinar d'alguna manera, puc garantir que arribarem a algun acord. Bé, després d'aquest incís... heu vist algun dels anuncis d'Ikea per aquesta campanya de Nadal? El seu lema és "La Navidad nos desamuebla la cabeza", i tenen tota la raó del mon. Aquí teniu un bon exemple. És en aquesta época quan ens tornem bojos, sobretot comprant: regals, menjar... qualsevol cosa que sigui comprable pot acabar a les nostres mans. M'incloc en aquesta febre Nadalenca compradora compulsiva, perquè us mentiria si no ho he fet mai. Però penso que la campanya de la coneguda empresa sueca és molt i molt bona, i molt encertada. A més, s'està publicitant sense fer cap tipus de promoció explicita sobre algun dels seus articles, de fet, l'anunci que us he lincat, podria ser un anunci de conscienciació social sobre les compres que es fan en aquestes dates, ja que et fa reflexionar sobre la manera de fer les coses que tenim. Així que si us plau, feu-li un cop d'ull, després torneu cap aquí, i em dieu què us sembla la campanya, i sobretot, si us sentiu identificats... penso que, per molt que vulguem negar-ho, segur que ens veiem reflectits per poc que sigui.

I ara, a per aquest torró de xocolata que farà les delícies de tots els adults de la casa, i que es pot menjar tot l'any, no és exclusiu de Nadal!

Ingredients (per una barra):

- 100 gr. de xocolata negra
- 100 gr. de xocolata amb llet
- 30 gr. de llard de porc
- 60 gr. de nutella, nocilla...
- 60 gr. de Bailey's (grams!)
- 30 gr. de bastonets de taronja confitada (aproximadament)

Preparació:

A un bol, posem la llard de porc, la nutella i el Bailey's i reservem. Al bany maria o al microones desfem la xocolata, vigilant que no es cremi, i quan la tinguem desfeta, l'aboquem al bol on tenim la resta d'ingredients, que barrejarem fins a tenir-los tots ben integrats.

A un motllo de torró, i si no en teniu, sabeu que podeu fer servir de motllo mig cartró de llet obert longitudinalment, posem un terç de la barreja de xocolata, i seguidament uns quants bastonets de taronja confitada. Ho cobrim amb un terç de barreja de xocolata, tornem a posar uns quants bastonets més de taronja, i ho acabem amb una última capa de la xocolata restant.

Allisem amb compte i deixem refredar a la nevera durant un parell d'hores.

I ja tenim el nostre torró llest per gaudir-lo. Us animo a que probeu amb diferents combinacions de fruites confitades i licors: rom/llimona, vodka/cireres, cointreau/peres... la que més us convenci!

Ah! Demà al nostre bloc de vins, és el torn d'un vi negre del Penedès, no us ho perdeu!


dimecres, 3 de desembre del 2014

Lassanya

Ja farà gairebé dues setmanes, els que em seguiu per instagram vau veure els productes que molt amablement em van fer arribar la gent de Cosas de pasta. Era un pack molt interessant, uns tagliatelle nero di sepia, uns gnocci, i unas plaques de lassanya fresca. Avui us ensenyaré la lassanya que faig jo a casa, i que probablement no difereix gaire de les que feu vosaltres, però aquesta és meva, i és molt bona (i punto!). Sense voler fer la pilota, perquè sabeu que en aquest bloc no faig publicitat (per molt que m'agradi), aquesta pasta l'he trobada molt bona, una mica més gruixuda que la que habitualment compro (i també que com l'acostumo a fer quan és casolana), però molt ben parida, així que aquest cop va sortir una lassanya rodona (bé, va sortir rectangular, però que va sortir molt bé, vamos!).

Però abans de passar a explicar-vos com faig jo la lassanya, permeteu-me que us pregunti una cosa... sou solidaris? Que consti que a mi la resposta no m'hauria d'importar, tot i que de fet m'agradaria que la resposta majoritària fos que si, però no és aquesta la resposta que vull saber, sinó... si ho sou, ho sou tot l'any, o només per Nadal? Tampoc és que n'hagi de fer res amb les repostes, però aquesta pregunta em va venir al cap farà un parell de dies, quan em van trucar del banc de sang per demanar-me que anés a donar-ne, ja que del meu grup sanguini quedava poc plasma, i per aquestes dates era molt important la donació. Potser no ho hauria d'haver fet, però em vaig emprenyar molt. I de seguida us explicaré perquè. Casualment, el meu grup sanguini és escàs, i jo cada 3 o 4 mesos, en la mesura del possible, dono sang. També colaborem amb Oxfam mensualment, amb una petita donació, i sempre que pudem, a casa colaborem donant aliments i la roba, joguines... que a casa ja no fem servir. Amb això no vull dir que sigui la Mare Teresa de Calcuta, ni m'hi acosto, però fem el que bonament podem. Però el que em molesta, és que em truquin o m'enviin missatges per demanar-me que doni sang, o que faci donatius més elevats. I sobretot, el que més m'emprenya és que juguin amb la sensibloneria del Nadal. Per aquí no passo. Em sembla meravellòs que en la gent aflori l'esperit nadalenc i faci donacions, i sigui més solidària. Ho trobo fantàstic, però (i digueu-me raro, cap quadrat, el que vulgueu)... jo no vull ser solidari només al Nadal, jo ho vull ser, i ho intento ser, durant tot l'any, i no tinc cap necessitat de que em recordin que hi ha gent que passa gana, ni que els hospitals necessiten sang, ni que a poc més de 6h d'avió d'aquí, una malaltia tan insignificant per nosaltres com pot ser una ferida profunda, pot ser un infern al centre d'Àfrica, on els recursos no arriben. Desgraciàdament ho veig cada dia a les notícies, i a peu de carrer cada vegada més sovint. I que consti que entenc perfectament que han d'aprofitar aquesta época, i que mai de la vida que em truquin els diré cap paraula més alta que una altra, ni els parlaré malament, perquè considero que són feines totalment necessàries. Apa, ja m'he desfogat de gust, que consti que amb la lassanya que ve a continuació això de parlar de gent que passa gana pot semblar d'una hipocresia brutal, però us ho havia de dir.

Ingredients (per 4 racions generoses, o 6 normals):

- 1 paquet de lassanya fresca de Cosas de pasta
- 500gr. de carn picada barreja de vedella i porc
- 2 pastanagues
- 1 pebrot verd
- 1 ceba
- 1 gra d'all
- vi negre
- salsa de tomàquet casolana
- oli
- sal i pebre
- bitxo a dojo (si no han de menjar-ne nens, i evidentment, opcional)
- beixamel de boletus
- formatge ratllat

Per la beixamel de boletus:
- 30gr. de mantega
- 60gr. de farina (20gr. farina de boletus i 40gr. de farina de blat)
- 600ml. de llet
- nou moscada

Preparació:

El primer de tot serà preparar el 'farcit' de la lassanya. Tallarem totes les verdures molt picadetes, i les anirem sofregint a una paella amb oli, en aquest ordre: pastanagues i pebrot junts, seguidament ceba i all. 

Quan estiguin totes sofregides, a la mateixa paella (que tindrem totes les verdures), aboquem la carn, i quan comenci a agafar color, incorporem un rajolí (generòs) de vi negre, i deixem que evapori l'alcohol.

Seguidament, afegim 3/4 cullerades de salsa de tomàquet, i rectificarem de sal i pebre. En aquest punt, si sou canyeros del picant com la família Pumuky, a posar-hi bitxo!

Retirem el sofregit de carn del foc, i prepararem la beixamel.
Teniu en compte que les quantitats són aproximades, cadascú té la seva recepta. A una paella escalfem la mantega fins que fongui i estigui ben calenta, moment en el que afegirem la farina per fregir-la, literalment, ja que no pot quedar crua (donaria un gust gens agradable a la beixamel), remenant sense parar amb una cullera de fusta (si, la cullera de fusta és una mania meva, però sempre ho he fet així). Quan la farina hagi enrossit, i comenci a enganxar-se a la fusta, abocarem a la paella un got de llet calenta i una mica de nou moscada, sense parar de remenar, fins que s'hagi integrat totalment. Aquest procés el repetirem fins que se'ns acabi la llet.

I finalment, coem la pasta segons les indicacions de l'envàs, i ens disposarem a muntar la nostra lassanya.
A una safata de forn de vidre (perquè si, de vidre...), estenem una capa de beixamel, una placa de lassanya, i una capa de carn, i repetim fins que se'ns acabi la carn (o la pasta). Finalitzarem amb una placa de lassanya, que cobrirem amb la beixamel, i finalment de formatge ratllat (al gust).

Enfornem a mitja alçada durant uns 30minuts, a 180ºC, i només ens quedarà servir aquesta deliciosa lassanya, esteu preparats?

Sigueu feliços, i solidaris!!

P.D.: Demà tindrem la primera 'crítica' al nostre bloc de vins, us espero! Podeu accedir aquí, o amb la pestanya que trobareu a dalt a la dreta.





diumenge, 30 de novembre del 2014

Plum cake de blat sarraí amb plàtan

Aquest mes, sembla que m'he organitzat millor, i que estic arribant als reptes mensuals als quals m'agrada participar... avui, últim diumenge de mes, toca Asaltablogs, aquest repte on mensualment, tota una panda de lladres de receptes, asalta sense cap tipus de mirament un bloc seleccionat prèviament, deixant-lo sense receptes... i avui és el torn de 'Rebuscando en la despensa', un bloc que personalment haig de reconèixer que desconeixia, però que ens ofereix molt bones propostes per posar en pràctica desde casa.

I com últimament estic en mode 'fer pastissos i coques pel mini', després de molt dubtar, vaig acabar decidint-me per aquest plum cake de plàtan, fet amb farina de blat sarraí. Ja fa un temps que tenia un paquet de farina de blat sarraí per casa, que vaig comprar per fer unes galettes que no van sortir a la llum, i no sabia com acabar de gastar la farina, així que, em va venir de perles!

Que com és de gust aquest cake? no seré dolent i us ho diré. És diferent, ho reconec, però el punt del plàtan crec que li va molt bé. I el mini està encantat, així que com encara tenim farina per casa, repetirem. Ja està tot dit, oi? Doncs anem a preparar-ho!

Ingredients:

- 150gr. de farina de blat sarraí
- 1/2 sobre de llevat royal
- 150gr. de llet
- 2 plàtans ben madurs
- 1 cullerada sopera de mel
- panses

Preparació:

Res més fàcil que fer aquest cake. Mentres s'escalfa el forn a 180ºC, tamissem la farina i el llevat, que barrejarem amb la llet i els plàtans aixafadets. Quan tinguem tots els ingredients ben barrejats, afegim la mel, i un grapat de panses, i acabem de barrejar-ho tot. Com veieu, no porta sucre, la dolçor (sense passar-se) se la dona la mel i els plàtans.

Veieu que és fàcil? Doncs aquesta barreja, a un motlle de plum cake prèviament engreixat, i directe al forn a mitja alçada durant 30 minuts, que és el que va trigar en el meu cas.

I ja tenim un cake per esmorzar, el mini amb això de fer pastissos es va posant les botes!!

Feliç setmana!



dimecres, 26 de novembre del 2014

Pa de pernil

Ja el mes passat vaig arribar tard a la proposta de Bake the World i el Pide que ens suggerien preparar, però aquest cop no se m'escapa. Per aquest mes de novembre ens inciten a viatjar a terres Sudamericanes amb un típic pa de pernil veneçolà. Una massa enriquida amb greixos (mantega, llet...), i farcit amb pernil, formatge, panses i olives. Ja de primeres sona bé, oi?

A més, és una massa d'una única i ràpida fermentació, cosa que el fa més accessible per aquells que els espanten les llargues i consecutives fermentacions habituals del pa (dues i tres fermentacions que van de les 2 a les 4 hores, i depèn del pa, de més...).

Així que, tal i com aquest pa tan ràpid i fàcil de preparar, jo també vaig per feina i us explico com l'he preparat.

Ingredients:

Per al pa:
 - 500gr. de farina (no cal una farina de força)
 - 250gr. de llet (grams!)
 - 50gr. de mantega
 - 50gr. de sucre
 - 10gr. de llevat sec (o 30gr. de fresc)
 - 1 pessic de sal

Per al farcit:
 - Pernil dolç
 - Formatge Brie
 - Panses

Per decorar:
 - ou batut
 - llavors de rosella (opcional)

Preparació:

Com veieu, jo he obviat les olives, perquè a casa només m'agraden a mi, i no he possat quantitats de farcit perquè va una mica al gust. Igual que el tipus de farcit, podeu posar pernil salat en comptes de dolç, roquefort en comptes de brie (o qualsevol altre formatge que us agradi), no posar-hi panses... ja veieu, al gust del consumidor! Però va, expliquem com es prepara...

Com es tracta d'un pa que teòricament és senzill de preparar, ho he fet (i així us ho explicaré), de la manera més fàcil que es pot fer. A un bol, barregem/desfem/diluim el llevat amb una mica de llet a temperatura ambient, i seguidament incorporem la resta d'ingredients, en l'ordre que vulgueu. La única condició és afegir com a últim ingredient la farina, i que la llet estigui a temperatura ambient.

Amb les mans anem pastant tots els ingredients fins a obtenir una massa elàstica, un pèl resistent, i gens enganxosa. No us hauria de portar més de 10 minuts, i no estem parlant de pastats elaborats, sinó de gairebé només barrejar bé els ingredients.

Seguidament disposem la massa a la taula de treball, i amb el corró l'estenem i li donem forma rectangular, més o menys del tamany d'una safata de forn.

Ara toca el farciment: primer posem el pernil dolç, ja sigui tallat a talls i picat, a sobre el brie, i per últim repartim les panses. Tot això deixant més o menys deixant un dit de separació per cada cantó, per tal que en tancar-ho no se'ns surti el farcit per tot arreu.

El següent a fer és enrotllar la massa amb el farcit, fent una mica de pressió per tal que quedi tot ben premsat, però sense passar-nos, i plegar les puntes del nostre rotllo cap avall, de manera que quedi tancat i maco d'aquestes puntes. A part, vaig guardar uns retalls de massa i vaig fer un intent de decoració, que ja veureu a les fotos.

El disposem a la safata de forn, tapat amb un drap de cotó humit, i que reposi durant una hora.

Poc abans de que hagi passat l'estona de repòs, anem preescalfant el forn a 180ºC.

Pintem el pa amb ou batut, l'empolsinem amb llavors de rosella (opcional), i enfornem durant uns 30 minuts (jo no vaig necessitar més), que estigui ben daurat. En el meu cas, a més, ho vaig posar a la part baixa del forn, perquè no se'm cremés.

I ja està, ara només toca gaudir! Fred està bo, però quan encara està tebi, és com ens va agradar més. Només us dic que el repetirem, perquè va volar, crec que us ho dic tot!

Salut!



dimecres, 19 de novembre del 2014

Ceviche de gambes

Després de la meva crònica d'ahir, i tal i com us vaig prometre, avui toca recepta, i a més apte per a la dieta! Però abans, parlem de sopars de Nadal... en concret, els d'empresa.

Per als que tingueu la sort de tenir feina, la vostra empresa fa el típic/mític dinar o sopar de Nadal? I si la resposta és que si, s'ho curren? 

Amb això de si s'ho curren, per exemple em refereixo a si l'empresa paga el dinar/sopar, per començar per algun punt. A la meva no. No vulgueu saber la facturació de la meva empresa, perquè és de por (de bona), i per contra, si vols anar al dinar de Nadal, t'ho pagues de la teva butxaca. És veritat, no han baixat sous, seguim tenint paga extra... però si vols dinar amb els companys, t'ho pagues tu. Doncs per això, no penseu que val més la pena que cada grup organitzi el seu propi dinar? Total, has de dir si vas sense saber ni tan sols on s'organitza, ni què es menja, ni quan val... algú ho entèn? Jo personalment, no.

I això que us explico, com a contrapunt a una empresa que conec, i que, a més del sopar que organitzava i pagava el propietari, també feia sortejos de regals entre els seus empleats, a més de lot de Nadal. El mateix que on treballo, oi?

Però bé, suposo que hi ha de tot, i el pitjor no és això, sinó que segur que si ens paguessin el dinar, no estaríem contents, i si a més ens donessin lot de Nadal, no seria prou. L'inconformisme, o les ganes de queixar-se, per dir-ho així, dels humans. I com no, agraït de tenir feina, això si que és trist...

Bé, prou de reivindicacions personals, i anem a per la recepta, un ceviche de gambes espectacular, extret d'un gran bloc, El aroma de Idania, i que estic segur que us agradarà. A més, com us he dit, apta per dieta! Ella ho fa de camarons, però en essència, amb alguns canvis, és la mateixa recepta.

Ingredients: 

- el suc de 5 llimes
- 1/2 kg. de gambes grandetes, ja pelades i netes d'intestins
- 1 grapat de coriandre fresc
- suc de tomàquet
- 2 cebes
- 1 cogombre
- 3 jalapenyos (jo vaig fer servir piparres, algunes quantes més)
- 2 grans d'all
- 1 tomàquet

Preparació:

Tots els ingredients, a excepció de les gambes (i evidentment els sucs...) els tindrem preparats ben picadets.

Posem les gambes a un plat fons, un bol... prou gran perquè hi càpiguen sense problemes, i les cobrim amb el suc de les llimes. Taparem el recipient i deixarem reposar les gambes durant unes 8h aproximadament. O tal com diu la Idania: "hasta que los langostinos estén opacos y ligeramente firmes".

Un cop els tinguem en aquest punt, afegim el tomàquet, la ceba, el cogombre i l'all, i ho barregem tot. Seguidament afegim el coriandre i els jalapenyos (piparres).

Finalment, afegim suc de tomàquet fins que obtinguem la consistència que més ens faci el pes, tornem a tapar, i deixem marinar una horeta a la nevara.

Una recepta fàcil, oi? Potser no encaixa en un sopar d'empresa, però és un plat espectacular. I els vostres sopars d'empresa, com són?



dimarts, 18 de novembre del 2014

Terrassa de vins



Potser aquesta entrada tindria més sentit en un bloc dedicat al mon del vi, però si us haig de confessar una cosa, a mi el mon del vi m'agrada molt. He aprés a apreciar-lo cada vegada més, des d'un blanc jove fins a un negre reserva, passant pels rosats (que n'hi ha de molt bons) i pels caves. I és per això que desde que ara fa un any es va fer la primera fira dedicada al vi a Terrassa, amb la primera edició del Terrassa de vins, i anteriorment a Sabadell, amb el Catavins, soc un asidu visitant, com no podia ser menys aquest cap de setmana passat, amb la segona edició de la fira egarenca.

Aquest any, a més, vaig tenir la sort d'estar convidat a la inauguració de la fira, així com a diverses activitats, gràcies a la Sol Roig, directora d'Emovins i coorganitzadora de la fira, un encant de persona i a la que des d'aquí agraeixo la invitació, tot i no ser aquest un bloc de renom i tampoc dedicat a aquest sector.

I la veritat és que vam quedar molt satisfets de la fira d'aquest any, potser em van faltar alguns expositors (més que alguns en concret, penso que van faltar més, ja que hi ha espai de sobres al recinte firal), així com més zones de 'descans' per la gent que assisteix (alguna cadira extra no hagués sobrat). Però en general, una bona experiència que recomano per a propers anys, i que seguidament us explico, amb petita sorpresa al final.

L'aventura va començar divendres, amb la inauguració de la fira, on va assistir com a inaugurant principal l'alcalde de Terrassa, que va fer un recorregut per tots els estands expositors, de la ma de la Sol Roig, fent d'amfitriona. Per part meva, divendres vaig fer un primer reconeixement dels expositors d'enguany, per anar fent-me una idea del que veuríem i potser tastaríem l'endemà, dia de la nostra visita oficial. No tinc fotos de divendres, perquè soc tan llest que se'm va oblidar la càmera...

Dissabte al migdia, tocava assistir al que crec ha estat una de les activitats més interessants, un tast de vins de les 11 DO's Catalanes existents, dirigit per Xavier Agell, coordinador general de l'INCAVI, i Xoán Elorduy i Vidal, Cap del Servei de Viticultura, Enologia i Ampelografia de l'INCAVI. Una cata d'allò més representativa dels vins de la terra, i molt ben dirigida per al 'gran públic', ja que sense necessitat de ser un expert, et permetia assaborir els vins a la teva manera. Com van dir a l'inici de la cata: "oblideu-vos de la parafernàlia d'una cata professional (altrament necessària justament en professionals) i centreu-vos en el que vosaltres oloreu i tasteu, així és com es tasta un vi". 

Evidentment hi ha unes 'normes' a seguir, i que ens ajuden a apreciar millor els vins, que de manera molt simplificada, són:

- Olorar el vi, tan bon punt és servit
- Remoure'l una mica a la copa, i tornar-lo a olorar
- Apreciar el color que té
- Tastar-lo

A partir d'aquí, cadascú apreciarà uns aromes, uns colors (en això els homes ho tenim més fotut), i uns gustos, i el vi t'agradarà més o menys justament depèn del que a tu t'agradi.
Està clar que si fas tot el ritual de tast a un restaurant, et miraran estranyat, i diria que és normal, quan vas a un restaurant, penso que has de fer una aposta segura, anar a un vi que saps que t'agradarà. Els 'invents', fes-los a casa. Opinió totalment personal. Jo almenys ho faig així.

Una cata per mi de les millors que he fet (i n'he fet unes quantes, inclosos cursos de tast), i en la que es va aprofitar al màxim el temps de què es disposava.

Aquí fent-me l'expert...

Tots els vins que vam tastar, un munt!

Dissabte a la tarda, era moment de participar en un maridatge de caves i formatges a càrrec de Xerigots (el paradís dels cheese lovers com un servidor), però per problemes logístics no vam poder assistir, de manera que vam aprofitar per fer una conciençuda visita a la fira, i vam tastar uns quants vins dels expositors (sobretot dels de la DO Pla de Bages, que per això els tenim a prop!).

I finalment, diumenge al matí, era moment del tast d'olis, de la ma de Peccatum7, on es degustaria com a culminació del tast el caviaroli, tot regat amb un bon Montsant.

Què em dieu, us he animat a que vingueu de visita l'any vinent? Espero que si, ja que val la pena!

I per últim, la sorpresa... arran d'aquesta extraordinària visita, he decidit fer 'crèixer' el bloc d'una manera que ja fa molt temps que estic rumiant, i és fent una secció de vins, on des de la meva 'experiència' vinícola, intentarem (la sra. Pumuky i un servidor) fer un tast complet d'un vi (o cava) cada setmana, i donant la nostra valoració totalment objectiva i personal. Què quan començarà aquesta nova bogeria? Doncs tan bon punt tingui la pàgina creada, iniciarem aquesta nova aventura, que inaugurarem amb el resum de la cata realitzada a la fira de totes les DO's Catalanes. Si tot va bé, la setmana vinent ja em tindreu donant guerra! Algun suggeriment per al nom de la pàgina? S'accepten propostes!!

Ah! Demà torneu per aquí, que hi haurà nova recepta, apta per la dieta!!

Sigueu feliços!

dijous, 13 de novembre del 2014

Crinkles

Buf, ja feia uns quants dies que no em veieu el pèl, oi? I és que la feina i el mini m'han tingut absorvit. Són aquelles coses que passen, va a temporades, o estas molt tranquil, o no dones a l'abast. I tot va junt, si a la feina no arribes, a casa se't multipliquen les coses a fer. No us ha passat mai? I no penseu que perquè no hi ha terme mig? Sembla que mai hi ha terme mig, és un tot o res, i em penso que es pot aplicar gairebé a qualsevol situació quotidiana. Per exemple, els caps de setmana: habitualment a can Pumuky no fem gaires plans els caps de setmana, acostumem a gaudir-los a casa, i quan sortim, ho tenim tot bastant planificat. Som així, ens agraden els plannings i distribuir-nos les coses a fer per no haver-ho de fer tot de cop, poder fer alguna cosa cada setmana, jeje.

Però el cap de setmana passat va ser una mica diferent. Només teníem un pla, i era per dissabte al vespre-nit, anar a sopar amb uns amics a Barcelona (restaurant italià Da Greco, brutal, sempre tornem!!). Fins aquí tot normal. Però ens vam aixecar dissabte, i fins diumenge no vam parar. Vam decidir sortir a un nucli zoològic que hi ha no molt lluny de casa per tal que el mini veiés animalons, i després, com estàvem a prop de Sant Cugat, ens vam acostar al Mercantic, ja que feien el Van Van Market, i vaig poder menjar un dels boníssims entrepans dels nois de Caravan Made. En concret, el Ginger Pork 2.0, però estic segur que la resta d'entrepans que tenen devien estar igual de bons. Probablement la resta de 'paradetes' (no sé com classificar-les, potser és més correcte food truck, oi?) tenien també molt bon menjar, però jo tenia molt clar on volia acabar... la sra. Pumuky, més 'tradicional' a l'hora de menjar, va optar per una hamburguesa d'un altre lloc, però veient després el meu entrepà, creieu-me que es va penedir al moment!

A la tarda vam quedar per fer un cafè/berenar amb uns amics de França que estaven de visita, i sense gaire més temps, vam estar preparant les coses per deixar al mini amb els avis i sortir a sopar com si fossim una parella (que ho som, però els que tenen fills m'entenen, i els que no segur que també).

I això que ens agraden els caps de setmana tranquils, eh? I els vostres caps de setmana, són molt moguts?

Si heu arribat fins aquí, haureu llegit que he escrit entrepans, berenar, sopar fora... si, un servidor continua a dieta, però com el ritme és bo (15kg menys!!), aquest mes he decidit permetre'm un homenatge un cop per setmana, habitualment els dissabtes, i de moment tot continua bé, simplement el ritme de descens de kg ha baixat, però com només em queden 3kg, penso que és viable fer-ho (a més que el meu paladar també ho agraeix, jeje!).

Les galetes que us porto avui, no són pas de dieta com les que vau poder veure ahir per instagram. Tot i tenir un nom peculiar, no us penseu que porten res estrambòtic, són unes galetes de xocolata que en fer-les al forn s'esquerden, quedant-se amb una forma característica. A més que són molt bones! Això em van dir a la feina quan els vaig portar (jo aprofito que haig de passar per l'oficina per fer coses que no puc menjar, i els tinc de conillets d'índies. Ells de moment, encantats...).

Ingredients:

- 250gr. de xocolata de cobertura
- 60gr. de mantega
- 100gr. de sucre
- 200gr. de farina
- 2 ous
- 1 cullerada de café de llevat químic (Royal)
- 1 cullerada de postres d'essència de vainilla (opcional)
- 1 pessic de sal
- sucre llustre per arrebossar les galetes

Preparació:

Primer de tot desfem la xocolata amb la mantega al bany maria. Mentres deixem refredar, batem els ous amb el sucre i l'essència de vainilla, fins que comencin a blanquejar.

Seguidament barregem amb la xocolata desfeta.

A un bol a part, tamissem la farina, el llevat i la sal, i ho incorporem a la barreja anterior, fins a tenir tots els ingredients integrats. Tapem el recipient amb paper film, i reservem a la nevera durant almenys 3 hores. Si ho voleu deixar tota la nit, perfecte, molt millor.

Passat el temps d'espera, toca preescalfar el forn a 180ºC, i formar les galetes: amb una cullera de sopa anem agafant porcions de massa, amb les que farem boletes que anirem arrebossant amb el sucre llustre, i les deixarem a la safata de forn, amb una mica de separació entre si. No les hem d'aixafar ni res, elles mateixes amb l'escalfor del forn es formaran soletes.

Enfornem durant 12-14 minuts, i seguidament a deixar refredar, si podeu, abans de gaudir-les!!

Bon final de setmana!! Teniu plans? Nosaltres si, Terrassa de vins!!




divendres, 31 d’octubre del 2014

Pide. Pizza turca

Aquesta entrada estava prevista de publicar avui a les 10:00h, per tal que aparegués com a participació en el repte Bake the World mensual, que aquest mes ens portava per terres turques, a tastar una, diguem-ne pizza, originària d'aquest meravellós país, i que com comprovareu de seguida és ben fàcil de fer, i molt bona. Hi ha moltes variants de la recepta: amb iogurt, sense, amb repòs, sense... jo justament us porto la variant més simple, sense iogurt i sense repòs, en plan súper ràpid, preparar, fornejar, i gaudir!!

Com per falta de temps, ja que aquesta setmana ha estat una autèntica bogeria a la feina i a casa, i per tant no he tingut temps d'organitzar-me res, i en conseqüència no he pogut tenir la recepta preparada abans, no m'entretinc ni us entretinc, i anem directes a per la recepta. Esteu contents de no tenir parrafada, eh punyeterus?

Ingredients (per 4 pide individuals):

Per als pide:
- 200gr. de farina
- 100ml. d'aigua
- 20gr. de llevat fresc (o 6,5gr. de llevat en pols)
- 50ml. d'oli
- 1 pessic de sal

Per al farcit:
- carn picada de xai (jo de vedella)
- ceba
- jalapenyos
- orenga

Preparació:

Realment la recepta original té un farcit de carn de xai, ceba, tomàquet i pebrot verd, i a vegades ou per sobre, però ja us he comentat que he fet una versió súper senzilla, ja que tenia convidats a casa, i vaig haver de manegar-m'ho amb els ingredients que tenia per casa. De fet, penso que el millor d'aquesta 'pizza' és que, com tota bona pizza, admet pràcticament qualsevol combinació d'ingredients.

La massa és d'allò més senzill de fer. A un bol posem la farina i fem un volcà. Al forat d'aquest volcà, anem afeginr l'aigua, el llevat diluit en una mica de l'aigua, l'oli i el pessic de sal, i pastem amb les mans fins a obtenir una bola de massa gens enganxosa, amb tots els ingredients ben integrats, i sense grumolls.

Tapem el mateix bol amb paper film i deixem repossar l'estona que anem preparant el farcit, i es va escalfant el forn a 200ºC.

Sofregim una mica la carn picada a una paella amb una mica d'oli, per tal que agafi color (no la volem cuita, això ja ho farà el forn), i afegim la ceba picada.

Deixem refredar i prepararem els 4 pide. Dividim la massa en 4 porcions, i cada porció l'estenem amb el corró donant-li forma 'de barca', fins obtenir un gruix de 3-4mm. Passem la nostra barca a la safata de forn, i posem una quarta part del farcit per sobre, deixant aproximadament un dit de massa visible, que la plegarem cap a dintre, cobrint una mica el farcit, i amb les puntes jo vaig cargolar-les una mica, se'm va ocòrrer fer-ho així. Doneu-li la forma que més us convenci.

Posem una mica de jalapenyo picadet, orenga, i repetim l'operació amb les altres tres porcions de massa.

Com després d'aquesta estona ja tindrem el forn calent, directe al forn a la part baixa, durant 15-20 minuts, que veieu la massa ben cuita i cruixent.

Us veniu a passejar per Turquia amb mi?



dimecres, 22 d’octubre del 2014

Dinar de diumenge

Us agrada la publicitat? A mi no. Però no us equivoqueu, no és que no m'agrada, és que m'encanta!!
Crec que és una feina a la qual m'hagués pogut dedicar. I no perquè tingui grans idees (no seria un bon creatiu), sinó perquè és un món que sempre he seguit molt. Ja farà uns anys, perquè ara estic bastant desconnectat, seguia els festivals publicitaris i m'empassava tots els anuncis que es presentaven a concurs. Ara, quan fan pauses publicitàries a la tele, o sigui constantment, jo em quedo mirant els anuncis, els analitzo, els critico, busco segones intencions (on moltes vegades no n'hi ha) i els descomposo per decidir com hauria enfocat jo el missatge. Fins i tot, en els meus anys d'estudiant universitari, és a dir, ja fa uns quants, vaig ajudar a un amic que estudiava Història de l'art (en la qual soc un negat total) a fer un treball en el que se'ls demanava que analitzessin en profunditat un anunci com si fos una obra d'art. De fet, vaig ser jo qui li va dir l'anunci a analitzar i totes les possibilitats que oferia per ser analitzat, i tota la història que hi ha al darrera (segur que l'heu vist, aquí el teniu per recordar-ho). Per cert, el meu amic va aprovar el treball, i amb molt bona nota.
I és que hi ha anuncis que es presten molt a això, i hi ha d'altres, que seria millor que no existissin, no creieu? 

Avui com a recepta, i perquè sigueu pacients amb les meves parrafades, us porto un 3 en 1, Nuggets, Quètxup i Patates fregides, tres receptes que són justament els plats que vam dinar diumenge passat. I totes de dieta! Paraula que són tres receptes de dieta. Està clar que s'havien d'adaptar per fer-les de dieta, i ara ho veureu, que estar de dieta no significa menjar coses que no t'agraden!

Ingredients:

Per als nuggets:

- 400gr. de pollastre net de nervis i greix
- 250gr. de crema de formatge (San millan 0% M.G.)
- sal i pebre
- 2 cullerades soperes de segó de civada
- 2 cullerades soperes de segó de blat

Per a les (falses) patates fregides:

- 1 albergínia
- sal
- 1 cullerada sopera d'oli
- 1 cullerada sopera de pebre vermell
- 1 cullerada de café de pebre vermell picant (opcional)

Per al quètxup light:

- 1 llauna de tomàquet concentrat
- 1 mesura d'aigua
- 1 mesura de vinagre de poma o de sidra
- 2 cullerades soperes d'aigua
- 1 cullerada sopera de maizena
- edulcorant (opcional)

Preparació:

Bé, per començar, ja veieu l'engany, les patates no són patates, però són un bon substitutiu quan no tens alternativa i no les pots menjar, de moment. a les fotos veureu que l'aspecte no és de patates, però me les vaig menjar ben de gust.

Primer de tot prepararem el quètxup, ja que és millor preparar-ho d'un dia per l'altre.
Posem el tomàquet concentrat, conjuntament amb una mesura d'aigua (la mesura de la mateixa llauna de tomàquet) i una mesura de vinagre de poma, a escalfar a foc mig fins que comenci a bullir. En aquest moment, tastem i anem rectificant l'acidesa amb edulcorant. Jo vaig posar ben poc, ja que em va agradar el punt àcid que tenia. Ah! vaig utilitzar estevia, però suposo que qualsevol edulcorant servirà. A un got apart diluim la maizena en l'aigua i ho afegim al nostre quètxup, per espessir-ho. No patiu que a la que refredi espessirà més. Retirem del foc, deixem refredar i conservem ben tapat a la nevera.

El dia següent, o quan us vingui de gust menjar aquest àpat, preparem els nuggets i les patates. Començarem pels nuggets. Piquem la carn del pollastre (m'he agenciat una picadora de carn manual, de l'any de la picó, que guardava ma mare per casa), i la barregem amb la crema de formatge. Em sembla que en breu us ensenyaré a fer-la casolana, si no ho sabeu ja, que és ben fàcil, i admet versió light i versió normal.
A la nostra barreja afegim una mica de sal i pebre (el meu primer intent de nuggets va quedar ben soso!), i ho reservem tapat amb paper film una estona a la nevera, perquè agafi consistència. Una horeta ja va bé.

Quan falti un quart d'hora per treure la carn de la nevera, comencem a preparar les 'patates'. Agafem l'albergínia i la tallem simulant patates fregides. Anem disposant les nostres patates a un bol amb una mica de sal per tal que perdin amargor,

A una bossa de congelats, posem l'oli i la barreja de pebres vermells. Seguidament afegim els bastonets d'albergínia, i sacsegem per tal que quedin totes ben impregnades de la barreja. Si no us convenç aquest últim pas, canvieu els pebres vermells per sal, i seran més semblants a patates.

Passada l'hora de repos, a un bol apart barregem el segó de civada i el de blat. Fem boletes de pollastre i formatge, les aplanem una mica, i les anem arrebossant a la barreja de segó. Segons les tenim arrebossades, les anem disposant a una safata de forn, que el tindrem escalfant a 190ºC aproximadament.

Un cop acabem de formar i arrebossar els nuggets, directes al forn, conjuntament amb les patates (deixe-me que els hi digui patates...) a una altra safata de forn.

Tindrem totes dues safates durant 15 minuts al forn. Passat aquest temps, intercanviarem les alçades de les safates, i donarem la volta tant als nuggets com a les patates, que tindrem 15 minuts més coent-se.

I després de mitja horeta, podem gaudir com si no estiguessim a dieta, d'unes patates i uns nuggets amb quètxup, tot això acompanyat per uns jalapenyos mini, i a llepar-se els dits. Només falta que algú inventi una cervesa 0%, però 0% de veritat, això ja seria la glòria!

Feliç setmana!!




dimecres, 15 d’octubre del 2014

Alls macerats

Avui us porto una recepta més que senzilla de fer. No us penseu que soc un fanàtic dels alls, ni res per l'estil. Simplement que d'aquesta manera els trobo molt bons. No són gens forts, no piquen... i penso que són un aperitiu perfecte. A més, us ho creieu o no, són aptes per dieta, així que... són perfectes!

Abans de la recepta, us volia fer una pregunta... quan feu una recepta, quantes fotos feu al plat? Jo últimament faig molt poques fotos, majoritàriament perquè penso que si fent 4/5 fotos no he obtingut un resultat mínimament decent, fent 15/20 fotos, l'únic que aconseguiré és fotos que no faré servir, i poca cosa més.

Us ho pregunto perquè a vegades he sentit gent blocaire dir que (posada en escena a part, que en això tampoc perdo gaire temps, perquè no és una cosa que se'm doni especialment bé) és capaç de fer unes 100 fotos per recepta, fins que troba la que li agrada... i jo penso: 100 fotos!! si a vegades faig més de 5 (potser 10, els dies que estic més locu), i ja no sé quina triar, em fas escollir entre 100, i aquella recepta no la publico!!

Que consti que cadascú fa i desfa com vol, suposo que per això hi ha blocs que tenen aquestes fotos tan meravelloses, i jo mostro les fotos que mostro, com aquell qui diu tal qual és el plat. I ja us dic, no m'hi vull ficar en la quantitat de fotos que fa la gent, és simple curiositat, si una persona se sent agust fent moltes fotos, endavant, i si només fa una, qui soc jo per dir-li que no?

Després de la meva divagació setmanal, anem amb els alls...

Ingredients:

- 150gr. d'alls ja pelats
- 400gr. d'aigua
- 1 cullerada sopera de sal

Per macerar:

- 100gr. d'aigua
- 100gr. de vinagre de sidra (o de baixa acidesa)
- 20gr. de sal
- herbes aromàtiques: romaní, farigola... (opcional)

Preparació:

Posem els alls prèviament pelats, l'aigua i la sal a un pot, i directe al foc. Entre 3 i 4 minuts després que l'aigua hagi començat a bullir, retirem del foc i ràpidament refredem els alls amb aigua freda, per aturar la cocció. Amb aquesta cocció el que hem fet és treure-li als alls tota la seva fortor.

Un cop freds, a un pot preferiblement de vidre i que es pugui tapar, preparem el macerat amb la resta d'ingredients, afegim els alls i les herbes aromàtiques que vulguem (jo aquest cop ho he fet sense herbes, però és recomenable afegir-hi).
Tapem bé, i deixem reposar durant un dia, i al dia següent, no ens queda més que obrir una cervesa (els que puguin) i fer un aperitiu amb aquests alls tan bons!

I vosaltres, sou de fer moltes fotos?



divendres, 10 d’octubre del 2014

Gelat de coco

Ja sé que se suposa que estem a la tardor, però just aquests dies no és que estigui fent precisament fred, no? I a més, a casa (si no estem de dieta...) mengem gelats tot l'any, així que mai penso que sigui un mal moment per prendre un.

Aquest gelat és tan fàcil de fer, que no vaig fer servir ni la geladora, així que no hi ha excusa, tothom que vulgui ho pot fer sense cap problema. És un gelat de gust molt suau, i tot i no portar ni nata ni rovell d'ou (base típica d'un gelat), la untuositat de la llet de coco fa que sigui igualment cremòs.

Alguns m'heu preguntat per la meva inactivitat a les xarxes... doncs bé, no es deu a cap motiu especial. Normalment a les xarxes (facebook, twitter, instagram... sobretot instagram) el que faig és penjar coses d'allò que em passa al carrer, en el meu dia a dia, fora de casa, i com ara, per molt que sigui un luxe treballar desde casa, això provoca que em passi un mínim de 9 hores diàries sense sortir del meu despatxet que m'he muntat, doncs se'm fa difícil penjar res. I no és que no em passi res a casa (bé, molt menys que sortint al carrer si), però si ja considero que habitualment el que penjo no és de l'interés de ningú, cosa que és veritat, perquè (i ara em direu el que vulgueu) el que jo pugui fer o desfer no té perquè interessar-li a ningú, les coses com són. O no ho creieu així? Bé, com sempre, són opinions personals, faltaria més, i més tenint en compte que tot i pensar això, acostumo a xerrar i divulgar la meva vida en aquesta bitàcola (s'escriu així? ho he vist escrit d'ambdues formes, bitàcola i bitàcora, a veure si algú em treu el dubte), així que no em culpeu per ser contradictori... que això no vol dir que no m'agradi tafanejar les xarxes de la gent que segueixo, que reconec que m'encanta!!

I vosaltres el tema xarxes com el porteu?

Avui no m'enrotllaré gaire més, però posats a parlar de la meva vida, informar-vos que la dieta va de meravella, els esforços de moment estan valent la pena, i el meu cos i jo hem perdut 9,7kg dels 18kg que haig de perdre, així que ja em queda menys de la meitat!! Sé que és una bogeria, però tinc intenció d'arribar als Nadals amb el meu pes, espero aconseguir-ho!!

Ara si, us deixo amb la recepta, molt ràpida i fàcil de fer.

Ingredients:

- 150gr. de sucre (jo vaig utilitzar 125 de sucre normal, i 25gr. sucre invertit)
- 75ml. aigua
- 400gr de llet de coco
- 100gr de coco ratllat (opcional)
- coco ratllat per decorar

Preparació:

Si, aquest quatre ingredients, i res més!!  El primer que farem serà preparar un almívar amb el sucre i l'aigua.
A un pot posem a escalfar ambdós ingredients (o tres si teniu sucre invertit), fins que tinguem un almívar d'un color claret, i comenci a fer bombolles. En aquest moment el retirarem del foc i el deixarem refredar.

Quan ja estigui tebi l'almívar, sacsegem amb força la llauna de llet de coco (no em digueu que no ho teniu en llauna, no m'ho crec!) per obtenir l'homogeneitat que necessitem, ja que la llet de coco en 'repòs' se separa en una llet molt densa per un cantó, i aigua per l'altre. És per això que ho heu de remenar amb força. Jo la compro al Lidl (si, confesso), i m'agrada molt.

Aboquem el contingut de la nostra llauna de llet de coco a l'almívar, i barregem amb una batedora manual per homogeneitzar els dos ingredients. Un cop fet, sense parar de batre, afegim el coco ratllat fins que ho tinguem tot barrejat.

Ho posem a un recipient apte per al congelador, i directe a congelar una hora. Passada aquesta hora, amb una forquilla esmicolem els cristalls de gel que s'hagin pogut fer, i tornem a ficar al congelador. Jo amb un únic cop en vaig tenir prou, no vaig haver de treure'l més vegades del congelador, i em va quedar un bon resultat. Jutgeu vosaltres mateixos per les fotos...

Tot s'ha de dir, si no li poseu el coco ratllat, en comptes de gelat de coco, podeu dir que és un gelat de llet de coco, que, per ser sincers, és realment el que he fet, però com el bloc és meu, en gelat de coco s'ha quedat.

Bona setmana, sigueu feliços!!



dijous, 2 d’octubre del 2014

Pa de patata i romaní

Bé, ja us vaig dir fa dues setmanes que us portaria un pa per poder gaudir encara més del salmó marinat que vaig preparar, i he fet una mica el mandra i m'he retrassat més del que jo volia.

Però com us ho vaig dir, aquí us el porto, un excel·lent pa de patata i romaní extret del llibre "El aprendiz de panadero" de Peter Reinhart. Un pa que fa servir un preferment que es diu biga, molt fàcil de fer, de gust suau i tendre gràcies al midó de la patata, i molt aromàtic pel romaní fresc. I a més a casa l'hem acompanyat de salmó marinat i formatge fresc, que a mi personalment m'ha semblat perfecte!

I parlant de llibres, us ha passat mai que fent una recepta d'un llibre, aquesta estava malament? Entenc que pot passar, som humans, i per moltes correccions que pugui passar el text, sempre es pot escapar alguna. A mi concretament només (i dic només perquè és més que probable que m'hagi trobat amb errors que no he vist) m'ha passat dos cops, i és casulitat però ha estat en el mateix llibre, justament en el llibre del qual he extret aquesta recepta. El primer error l'he trobat en la recepta del NY Deli Bread, un pa que volia fer (i vaig fer) per al repte Bake the World d'aquest mes de setembre passat, però que mentres anava preparant la recepta, m'anava trobant incoherències, com que un pa que porta farina de sègol, a la llista d'ingredients apareix a la massa mare i a la recepta final, però en l'explicació no apareix, o segons la recepta li has de posar oli en dos processos, però realment només ho has de fer en un... fet que va provocar que el meu pa sortís bastant lleig, i decidís no publicar-lo.
I el segon error, ha estat en la recepta d'avui. Petits errors que de seguida els veus, i que majoritàriament són de redacció, però que hi són.

Això no m'impedirà a continuar devorant el llibre (un cop més) i provar de fer més i més receptes, simplement ho volia compartir amb vosaltres, i que em diguéssiu si us heu trobat en situacions similars, i en quins llibres. Només us he parlat d'errors en llibres de cuina, perquè en llibres de lectura 'normal' m'he trobat molts més. Com a exemple us poso el llibre "El joc d'Ender". Tinc 4 edicions d'aquest llibre (si, adoro aquest llibre), i en totes quatre, que teòricament han de ser iguals, perquè almenys no especifica cap correcció de traducció de l'anterior, m'he trobat en diversos paràgrafs 4 textos amb petites diferències entre si. Suposo que ho he vist pel fanatisme per l'admiració que em desperta el llibre, sinó, segurament ni tant sols us parlaria dels seus errors.

I vosaltres, us heu trobat amb gaires errades en els llibres que heu llegit, de receptes i de no receptes?

Ingredients:

Per la biga:

- 320gr. de farina de pa
- 1,5gr. de llevat granulat o 4,5gr. de llevat fresc
- 230ml. d'aigua

Per al pa:

- 200gr. de biga
- 400gr. de farina de pa
- 10gr. de sal
- 1gr. de pebre negre mòlt
- 4gr. de llevat granulat o 12gr. de llevat fresc
- 170gr. de puré de patata
- 15ml. d'oli d'oliva
- 7gr. de romaní fresc (jo, 10gr.)
- 240ml. d'aigua tèbia (jo, 260ml.)
- 30gr. all torrat (opcional)

Preparació:

Com veieu, si feu la biga amb les quantitats que us indico, gairebé surt el triple del que necessitem. Jo vaig fer tota la biga perquè vaig duplicar les quantitats del pa per fer-ne el doble. En això us ho deixo a la vostra elecció, podeu reduir quantitats de la biga, o fer com jo, o el que més ràbia us faci.

Per fer aquest pa necessitem dos dies. El primer per preparar la biga i deixar que fermenti durant un dia, i el segon per fer el pa en concret, així que paciència, que com sempre, els pans necessiten temps, però no pas de preparació, sinó sobretot, d'espera!

El primer dia barrejarem tots els ingredients de la biga a un bol, amb l'ajuda d'una cullera, fins a integrar-los. Ha de quedar un pel enganxifosa, però només un pel.

Empolvorem la superfície de treball amb farina, i la pastem fins que la massa quedi suau, que permeti treballar-la, i que al tacte sembla que se t'hagi de quedar enganxada, però no ho fa pas. En el llibre posa, textualment, adherent però no enganxosa. També parla de temperatures internes de la massa. Aquí ja no m'hi fico perquè seria complicar massa el procés, i considero que no és necessari.

Engrassem un bol amb oli i dipositem la nostra massa dintre, fent que tota la superfície quedi coberta d'oli (vigileu que l'oli ha de ser el just i suficient per fer una molt fina película d'oli, no pas per banyar la massa!!), tapem el bol amb paper film i deixem el temps necessari fins que dobli el seu volum. Aquests dies de calor, segurament amb dues hores tindreu suficient. Jo ho vaig fer en un dia molt plujós i humit, i vaig necessitar 4,5 hores.

Quan hagi doblat el volum, patem amb suavitat la biga per tal que perdi aire, tornem a tapar amb paper film i la deixem reposar a la nevera tota la nit.

El dia següent, treiem la biga de la nevera una hora abans de fer-la servir per tal que agafi temperatura, la tallem en trossos més petits i la deixem atemperar tapada amb paper film.

I comencem a preparar el nostre pa.

Barregem la farina, la sal, el llevat i el pebre amb l'ajuda d'una cullera de fusta (bé, jo he fet servir una de fusta, però si voleu emprar les mans, o una cullera de plàstic, o...). Afegim la biga, el puré de patata, l'oli, el romaní i la meitat de l'aigua, i continuem barrejant amb la cullera, fins que els ingredients s'hagin integrat en una bola bastant enganxosa. 

A partir d'ara, a la superfície de treball prèviament enfarinada, anirem pastant i corregint de farina i aigua fins que obtinguem una massa llisa i suau. La farina que compro ara m'absorveix molt poca aigua, així que habitualment poso més del que diu la recepta. En aquest sentit, cadascú es coneix amb la seva farina i sap si les quantitats 'normals' són les adequades per a fer el pa, o n'ha de posar més o menys.

Un cop aconseguida la textura que busquem, ara és el moment de posar-hi l'all torrat i integrar-ho a la massa. Jo no en vaig posar, però penso que ha de donar-li un punt final molt bo.

Tornem a engrasar un bol amb oli, i deixem fermentar la nostra massa tapada amb paper film el temps necessari fins que dobli el volum.

Una estona abans que hagin doblat el seu volum, encenem el forn a 200ºC.

Retirem la massa del bol i li donem la forma desitjada (en aquest cas vaig fer panets d'uns 150gr. i un més gran d'aproximadament 800gr.), i els anem disposant a la safata del forn.

Just abans d'enfornar, pintem els pans amb oli d'oliva, i els enfornem durant 25 minuts els panets, i 35 minuts el pa més gran. Tots han de quedar daurats per fora i sonar a buit per dins en picar-los per sota amb els dits. Inicialment no necessiten humitat ja que la patata ja els hi dona, però no crec que els vagi malament. 

Deixem refredar a una reixeta, i... a gaudir-los!!!



diumenge, 28 de setembre del 2014

Pa de pessic de vainilla

Si, ja ho sé, us vaig dir que us portaria un pa per acompanyar el salmó de la setmana passada, i no tant sols no us ho he portat, sinó que a sobre aquesta setmana us he tingut abandonats... ha estat una setmana diferent, amb un dimecres festiu pels que treballem a Barcelona, amb el que el bloc també s'ho va prendre de festa. Que consti que el pa el tinc preparat, i en breu ho veureu per aquí.

Però com cada últim diumenge de mes, i començant segona temporada, us porto la recepta del repte Asalta Blogs, on uns quants lladres robem una recepta del bloc seleccionat, i la fem/tunegem/versionem... com li vulgueu dir.

Aquest mes, el bloc asaltat ha estat Churretes de Chocolate, un grandíssim bloc que segueixo d'abans del repte, i que us puc garantir que m'ha sigut molt i molt difícil triar entre totes les receptes que té. Us convido (després que llegiu la meva recepta, és clar!!) que passeu a visitar-lo, no ho lamentareu!!

Després de pensar molt què faria, tenint en compte la dieta, vaig decidir-me per aquest pa de pessic de vainilla, i així feia un 2x1, perquè aprofitava per tenir l'esmorzar i el berenar del mini Pumuky.

La única cosa que he variat de la recepta original és que he canviat el sucre per sucre moré, i que he fet servir un motlle de 24cm. en comptes del que fa servir la Raquel, de 18cm., per obtenir un pa de pessic més prim, i més fàcil de menjar pel mini. Amb això últim, el temps de cocció es va veure reduit gairebé a la meitat, que són coses a tenir en compte.

Cuinem?

Ingredients:

- 3 ous
- 150gr. de sucre (jo, moré)
- 150gr. de llet
- 115gr. d'oli de girasol
- 150gr. de farina
- 12 de llevat Royal
- 5ml. aroma de vainilla
- 1 pessic de sal

Preparació:

Encenem el forn a 180ºC.

Amb l'ajut d'una batedora elèctrica batem els ous amb el sucre fins que tripliquin el seu volum.
Seguidament afegim la vainilla, la llet i l'oli i barregem bé amb els ous i el sucre.
Finalment, incorporem la farina, el llevat i la sal a poc a poc, mentre continuem barrejant el nostre preparat fins que tinguem tots els ingredients ben integrats.

Posem la barreja al nostre motlle, i enfornem durant 40minuts si el vostre motlle és de 18cm., o 25minuts més o menys, si feu com jo i feu servir el motlle de 24cm. Personalment us recomano el de 18cm., no pas el de 24cm., ja que us quedarà molt més alt, i evidentment, més maco.

Tingueu en compte que el temps és aproximat, com sempre cada forn és un mon, i el millor és fer la prova de l'escuradents, és a dir, punxar amb un escuradents (llarg), i si surt sec, és que ja està cuit per dins.

I aquí la prova que al destinatari del pa de pessic li ha agradat...



dimecres, 17 de setembre del 2014

Salmó marinat

Bé, com ja us vaig dir, comencem temporada bloguera intentant fer plats més saludables, tot i que no puc prometre que de tant en tant se'm coli alguna bomba calòrica, però no serà culpa meva, sinó exigències del guió.
Com la setmana passada ja vaig estar explicant-vos moltes coses, avui passarem directament a la recepta, un salmó marinat molt i molt fàcil de fer, i que a casa ens encanta.

A més, si podeu fer-ho fumat, si és que es pot dir que és fumat, molt millor, el regustet del fum li va genial, i molt més econòmic que comprar-ho ja fet!

Ingredients:

- 2 lloms de salmó (em van fer gairebé 2kg)
- 1 kg de sal
- 1 kg de sucre
- anet fresc a discreció
- fum en pols

Preparació:

Dubto que algú de vosaltres encara no sàpiga fer-ho, però per si és així, allà vaig!!

El primer de tot és netejar el salmó d'escates i espines. Jo a més em vaig haver de barallar per treure-li alguna resta d'espina central que la meva peixatera crec que hi entèn menys de peixos que jo. Per treure les espines, unes bones pinces de depilació són perfectes.

A un bol gran barregem la sal, el sucre, l'anet picat grollerament a ganivet i el fum en pols. Jo el tinc perquè un amic en tenia (no em pregunteu perquè, perquè la cuina no és lo seu...) i em va donar una mica (uns 5gr. com a molt), que jo vaig fer servir. Em consta que Home Chef ho comercialitza, però no sé preus, ni si alguna altra empresa del sector també ho fa. I si no en teniu o no el voleu fer servir, el salmó serà marinat, i punt, que també ens val.

També vaig veure un dia al Mercadona un preparat per fumar salmó, que porta aquest fum (o almenys aroma de fum, o similar) i no us caldria res més. No ho he provat, però no us dic que no ho faré per si de cas. Si algú l'ha fet servir mai, que es manifesti i ens digui què tal.

Bé, continuem que em perdo... a una safata (preferentment de vidre) disposem una capa del nostre preparat. A continuació posem un dels lloms de salmó amb la pell cara avall. Disposem una nova capa del preparat a sobre del salmó, i seguidament posem el segon llom de salmó, aquest amb la pell cara amunt. Finalitzem cobrint el salmó amb la resta de preparat.

Ho tapem bé amb paper film i el deixem a la nevera durant unes 24h. Més millor que no, sinó el salmó pot quedar molt sec i salat. Més aviat us diria que menys hores.

Passat el dia d'espera, no us espanteu perquè al nostre recipient semblarà que li hagi entrat aigua, no és més que l'efecte de la sal i el sucre amb el salmó. 

Descartem el preparat, i netegem el salmó de les restes de sal, sucre, anet i fum en pols sota l'aixeta, amb aigua freda.

Un cop net, amb paper de cuina l'assequem bé, i aquí tenim dues opcions, totes dues totalment vàlides: la primera és tapar-ho amb paper film a la nevera i deixar-ho amb un repòs de 24h més, o menjar-nos-ho directament.

En el meu cas li vaig donar un nou repòs, i al dia següent, amb l'ajut d'un ganivet de pernil, flexible i ben esmolat, vaig anar tallant làmines fines (algun cop van semblar un entrecot...) i ho vam anar degustant durant gairebé una setmana. Ben conservat, no crec que us duri gaire més. Sempre recomanen consumir-ho en dos-tres dies, però si ens fotem 2kg de salmó en dos dies, rebento. Literal.

Què us sembla, bon plat de dieta? Us agrada el salmó preparat així?

La setmana vinent intentaré ensenyar-vos un pa per acompanyar aquest salmó (no, no és de dieta, però els convidats no han de patir els teus sacrificis, oi?).

Feliç setmana!!