diumenge, 29 de novembre del 2015

Roques de xocolata i civada

Bon dia!

Ja som de nou aquí amb un nou repte de l'Asaltablogs, com cada últim diumenge de mes. Aquest mes, últim d'Asaltablogs 'normal', ens ha tocat asaltar la cuina del Juanan, bloc que segueixo des de fa temps, i del qual em va costar molt decidir recepta, perquè ja d'abans del repte tenia unes quantes que volia fer.

Al final em vaig decidir per aquestes senzilles i ja Nadalenques roques de xocolata i civada, amb una petita variant que de seguida veureu, i que no complica en absolut la recepta.

I el mes vinent, desembre, arrassarem amb l'Asaltablogs invisible!

Ingredients:

- 50grs. de xocolata blanca
- 50grs. de xocolata negra
- 50grs. de xocolata amb llet
- 25grs. de llar de porc
- 200grs. de flocs de civada
- 50grs. d'arròs inflat (crispies)
- un pessic de sal

Preparació:

A tres bols diferents desfem les tres xocolatas al microones.

A un altre bol, barregem els flocs de civada i l'arròs inflat. Repartim la barreja de flocs de civada i arròs inflat als tres bols de xocolata i barregem bé, fins que quedi ben coberta de xocolata.

Amb l'ajut d'una cullera, anem agafant porcions de cada barreja i les desem al marbre de la cuina on prèviament hem disposat un paper de forn, i deixem refredar. El Juanan ho fica a la nevera, però quan ho vaig fer feia tant fred que la xocolata se'm va endurir de seguida.

Només ens queda servir-ho, i desgustar-ho!

Feliç diumenge!



dimecres, 25 de novembre del 2015

Torró de gin tonic

Avui no us explicaré cap divagació de les meves, avui us vull explicar 'la meva història'. Amb això, em refereixo a que vull explicar-vos com vaig demanar-li a la Sra. Pumuky que es casés amb mi, o més aviat com vaig aconseguir que em digués que si.

El primer cop, va ser a Amsterdam, en un dels nostres viatges a l'estranger. En un passeig en barca pels canals de la capital holandesa, el dia del nostre aniversari de nòvios, li vaig regalar un anell i li vaig demanar. Resposta: no. Això no em va desanimar, perquè us haig de reconèixer que cap dels dos era propens al casament, i el tema es va convertir en, per dir-ho d'alguna manera, un divertit joc, en el que jo li demanava, i ella em diria que no.

El segon cop que li vaig demanar, va ser a casa, d'una manera molt més senzilla, i la resposta, com podeu esperar, va ser que no.

El tercer, i últim cop, va ser més teatralitzat. També a casa, vaig preparar un vídeo amb un recull de fotos nostres, on de fons sonava 'Marry you' de Bruno Mars. Per rematar la feina, mentres vèiem el vídeo, jo tenia tot de cartolines amb la lletra de la cançó, que anava passant mentres sonava. Potser és una manera molt vista de fer-ho, però a mi, i a ella, ens va agradar molt.
Al final del vídeo, quan esperava la resposta habitual, la meva sorpresa va ser que si!

I això ens va portar l'any passat a casar-nos a un hotelet arran de platja, acompanyats de quatre familiars i amics (literalment), on un duet de corda va interpretar la que a partir d'aquell dia es va convertir en la nostra cançó.

Bé, i després del moment de cursileria que he compartit amb vosaltres, toca el moment de la recepta, pensada ja en les dates que arriben, com no podia ser d'una altra manera: un torró de gin tonic que farà les delícies dels adults de la família.

Ingredients:

- 300gr. de xocolata blanca de cobertura (150 + 150)
- 50ml. de nata 35%m.g.
- 25gr. de llard de porc
- 1/2 llima
- 2,5cl. de ginebra
- peta zetas de cola (opcional)

Preparació:

Desfem la meitat de la xocolata, i amb això recobrim amb una capa fina tot el motlle de torró. El sobrant ho reservem per cobrir la trufa de llima que serà el farcit del torró. Reservem el motlle a la nevera per tal que la xocolata endureixi més ràpid.

A un bol trossegem l'altra meitat de xocolata, i la reservem. A un cassó escalfem la nata amb la pell de la mitja llima ratllada i la llard de porc, i quan comenci a bullir, l'aboquem sobre la xocolata que teníem reservada. Deixem resposar uns 30 segons i acabem de desfer la xocolata. Un cop tinguem la xocolata desfeta, afegim el suc de la mitja llima (si és molt gran, no poseu tot el suc, només una part) i incorporem.

Quan tinguem incorporat el suc de la llima, és el moment d'afegir la ginebra (la que vulgueu, jo he fet servir Seagram's). En comptes d'afegir tota la ginebra de cop, feu-ho a poc a poc, i tastant la barreja fins que li trobeu el punt just de ginebra que més us agradi. Jo vaig posar el que indico als ingredients. Per acabar, incorporem un paquetet de peta zetas de cola. No patiu que el gust no es veurà alterat, i els trossos més grans donaran la sensació del carbònic del gin tonic (o sigui, del gas de la tònica).

Ara farcim el motlle amb la nostra trufa de llima amb ginebra, gairebé fins al límit del motlle i reservem de nou a la nevera per tal que la trufa agafi consistència. Si voleu anar més ràpid, podeu ficar-ho una estona al congelador.

Per finalitzar, tornem a desfer la xocolata blanca que ens havia sobrat, i cobrim el motllo, allisant-la perquè això sera la nostra base del torró.

De nou a la nevera perquè refredi, i quan la xocolata ja hagi endurit, a gaudir!

Feliç setmana!




dijous, 19 de novembre del 2015

Bica de Laza

Avui us volia comentar una cosa que em sembla molt curiosa... de manera habitual, si tens un mal dia a la feina, o un mal dia sense més, i parlo d'un dia entre setmana, una bona manera de relaxar-se quan arribes a casa és amb una copa de vi o una cervesa. I qui diu una, diu dos o tres. És així, i que aixequi la ma el que no ho hagi fet mai. Però és curiòs que mai se'ns acut prendre'ns una copa. Si, quan dic una copa, vull dir una copa, un whisky amb gel (o amb taronja, llimona, ginger ale...), un gin tonic, el que habitualment diem un cubata.
Perquè no prenem un cubata entre setmana per 'treure'ns l'estrés'? No és equivalent un gin tonic a un parell de cerveses? Si no és equivalent, segurament no hi haurà molta diferència.

Però és la nostra cultura, la que diu que el vi i la cervesa estan bé entre setmana, i que els combinats i còctels són pel cap de setmana. Està ben vist prendre unes copes de vi 'after work', però no un whisky on the rocks. Sincerament no ho entenc. I que consti que no li dic mai que no a un bon vi!

Em podeu dir bitxo raro, però a mi hi ha vegades que si tinc un mal dia a la feina, o el tinc girat, us asseguro que prefereixo un bon gin tonic curt de gin, com a mi m'agrada, que no pas unes copes de vi.

Vosaltres què n'opineu, us atreviu amb un combinat entre setmana, o preferiu un vinet?

Avui us porto una recepta clàssica gallega, un pa de pessic espectacular de bo, i que per acompanyar el café és del millor que hi ha. Està extreta d'un gran bloc, Uno de Dos, i penso que millor recepta que la de la Pam no podia trobar.

La recepta l'he seguida al peu de la lletra, amb un gran resultat. L'únic que no he fet és utilitzar el motllo que deia, però bàsicament perquè no el tenia d'aquest tamany, sinó més gran, i només he hagut d'ajustar temps de cocció. Però per al proper cop faré servir el motlle que toca, perquè segur que queda molt més maca. Més bona és difícil.

Ingredients:

- 9 clares d'ou
- 400gr. de sucre
- 375gr. de farina
- 375ml. de nata 35%m.g.
- unes gotes d'essència d'anís
- sucre i canyella en pols

Preparació:

Escalfem el forn a 200ºC, a dalt i a baix.

Muntem la nata fins qu quedi ben ferma, i la reservem a la nevera.

Muntem les clares a punt de neu. Quan les tinguem a mig muntar, anem afegint a poc a poc el sucre, i les gotes d'anís, i acabem de muntar. Aquí la única llicència que m'he permès, perquè a cas el tema anís no convenç gaire i ho vaig canviar per unes gotes d'essència de tarongina. 

Afegim a les les clares un cop muntades la farina, i barregem amb compte, procurant que baixin al mínim.

Finalment, afegim també la nata amb moviments envolvents, fins que estigui totalment integrada.

Aboquem la massa al motlle, que la Pam recomana sigui de 27x20cm., i jo us recomano que li feu cas, prèviament engreixat, i ho empolvorem amb la barreja de sucre i canyella.

D'aquí, directe al forn, que baixarem a 180ºC i posarem només calor a baix, durant 10 minuts, i passats aquests 10 minuts, ho deixarem 35 minuts més, aquest cop calor a dalt i a baix. En el meu cas, per ser un motlle més gran, i en conseqüència la massa més prima, ho vaig tenir només 25 minuts, així que controleu el temps d'acord al vostre forni al vostre motlle.

Ho deixem reposar 5 minuts dintre del motlle, i seguidament ho desmotllem i deixem refredar a una reixeta.

Proveu de fer-la, i tasteu-la, no us defraudarà pas.

Feliç setmana!!




dimecres, 11 de novembre del 2015

Devil's Food Cake

Si, ja ho sé, estic molt desaparegut. Fa dues setmanes que no em veieu, i no tinc excusa. Bé, en realitat si, no he tingut temps per pràcticament res, així que si això serveix d'excusa, la tinc. Espero que a partir d'ara pugui ser més constant en les meves aparicions bloguerils.

Estem controlats. A tot arreu. Constantment. És una situació que ja sabia/intuia, però no fins a segons quins extrems. No és que em preocupi excessivament que em tinguin controlat, tot i que considero que com en tot, s'han d'establir uns límits, i el problema és que penso que ningú (ni controladors ni controlats) sabem quins són aquests límits, si és que existeixen. I si existeixen, haurien de ser ben definits, i sempre dintre d'un marc étic.

Com a exemple, el que em va passar farà un parell de dies. Estava jo amb el meu pc buscant uns motllos de torró per amazon, ja que com cada any per époques nadalenques, un servidor és el que els fa, i volia currar-m'ho una miqueta amb uns motllos més 'pro', i no amb el típic que fem servir tots, o hem fet servir algun cop, que no és més que un brick de llet obert per la meitat.
Doncs servidor fa la cerca, mira preus, tanca la finestra corresponent, i s'oblida del tema. I deu minuts més tard, rebo un spam de ves a saber quina agència d'aquestes captadora de dades, on promocionava els increibles preus dels motllos de torró que hi havia a amazon. Coincidència? Ho dubto molt, la veritat. I si en una cosa tan tonta com una cerca concreta en una web poden ser tan exhaustius, perquè no ho són (qui sigui que hagi de ser) en temes més seriosos i delicats? I aquí ja parlo, per exemple, de delictes cibernètics, perquè no em crec que si una agència captadora de dades, on la seva infraestructura a nivell tecnològic, per molt que vulguin vendre, no deu ser de les més espectaculars, què no es pot fer si es dediquen recursos per aprofitar justament aquestes tecnologies i posar-les al servei del 'bé'.

A vosaltres us ha passat algun cop res semblant? Estic convençut que si.

Del que no dubto, és que aquest pastís que us porto avui, si sou fans de la xocolata, us encantarà. La versió 'maligna' de l'Angel food cake, que encara no he fet, però que caurà, i que és tot un pecat digne del mateix belcebú. La veritat és que a mi, només el nom, ja m'agrada...

Ingredients:

Per al pa de pessic de xocolata

- 240ml. d'aigua molt calenta
- 65gr. de cacau en pols
- 230gr. de farina
- 1 pessic de sal
- 1 tsp de bicarbonat sòdic
- 7gr. de llevat químic (o l'equivalent per a 250gr. de farina, depenent de la marca)
- 350gr. de sucre
- 150gr. de mantega a temperatura ambient
- 3 ous
- 1 cullerada d'extracte de vainilla (opcional)
- 290ml. de llet

Per a la ganache de cacau

- 150gr. de nata
- 390gr. de sucre llustre
- 125gr. de mantega a temperatura ambient.
- 75gr. de cacau en pols

Preparació:

Molts ingredients, però no us espanteu, que no és per tant.

Barregem el cacau en pols en l'aigua calenta (molt calenta), i deixem que vagi refredant.

Un cop tinguem el cacau fred, encenem el forn a 180ºC, amb opció ventilador si la teniu, i continuem amb les bases. Dic les bases perquè per aquestes quantitats he fet servir dos motllos rodons de 18cm., per obtenir un pastís amb les capes ben marcades i alt (per això és un layer cake...).

A un bol barregem la farina, el bicarbonat, la sal i el llevat, i reservem.

A un altre bol, batem la mantega amb el sucre, fins a obtenir una consistència de crema. Afegim els ous un a un, no afegirem el següent fins que l'anterior no s'hagi incorporat totalment a la barreja.

Seguidament afegim el cacau, l'extracte de vainilla, i finalment la llet. Un cop els ingredients líquids estiguin homogeneitzats, és moment d'afegir els ingredients secs, i barrejar (no batre), fins que la farina (i la sal, i el llevat i el bicarbonat) s'hagi incorporat completament.

Dividim la barreja en dos, la repartim als motllos que tindrem prèviament engreixats, i directe al forn uns 40 minuts. Aneu punxant la massa per comprovar el punt de cocció. Recomano que, tot i que això comporti una mica de dificultat a l'hora de muntar el pastís, els deixeu una mica humits. Més pecaminòs serà.

Mentre deixem refredar els pastissos, és moment de preparar la ganache de cacau.

A un bol barregem sucre i cacau, i incorporem la mantega. Jo l'he treballat amb les mans, i us ho recomano que ho feu així. Quan tinguem una textura de molles, és moment d'afegir la nata, i anar barrejant fins obtenir una ganache amb la que es pugui treballar i us sentiu còmodes per estendre-la. Depenent de la resta d'ingredients, potser necessitareu una mica més, o una mica menys, però uns 150gr. és el terme mig.

Ara només ens queda muntar el pastís. Amb una lira o un ganivet, obrim els pastissos per la meitat.

Triarem la meitat més maca per que sigui la part de dalt del pastís, i la lletja la base, tot i que amb la ganache no es veuran.

Omplirem cada capa del pastís amb una porció generosa de ganache, i finalment, recobrirem tot el pastís amb la ganache, fent encara més delictiu aquest pastís.

Es pot menjar tal qual, amb la ganache encara tova, o deixar-ho refredar i esperar una miqueta per delectar-nos quan la ganache hagi endurit una mica. Nosaltres no vam poder esperar i vam caure ràpidament en la temptació.

Feliç (i pecaminosa) setmana!!