diumenge, 27 de desembre del 2015

Xocolata a la tassa by Jamie Oliver

Últim diumenge de mes i de l'any, i retorno del meu descans Nadalenc per a una nova entrega de l'Asaltablogs.

Aquest mes, però, no som tots, només uns quants que ens agrada la marxa i participem a l'Asaltablogs invisible, on tots els participants que ens hem animat assaltem a un participant que ens ha tocat per sorteig. Així, tothom és assaltat, però ningú sap qui vindrà a la seva cuina a robar recepta...

Quan em va arribar el correu amb la persona assaltada, vaig pensar que no m'ho podien posar més fàcil. Ha estat un dels blocs assaltats en aquesta temporada, així que ja tenia algunes receptes seleccionades de l'anterior tria. Però quan em disposava a preparar la recepta, em trobo amb què acabava de publicar una recepta que per mi és un imprescindible aquests dies... jo no acostumo a menjar xocolata a la tassa, tot i agradar-me molt, però és com una tradició a casa que el dia 25 o el 26, l'esmorzar sigui una bona tassa de xocolata desfeta, i algun dolç.

Així va ser com em vaig decidir per robar-li a la Bea aquesta deliciosa recepta de xocolata a la tassa, versió Jamie Oliver.

Senzilla, ràpida, i molt però que molt bona. Sempre havia comprat xocolata desfeta preparada, però després d'això, crec que mai més tornaré a comprar, a partir d'ara la xocolata a la tassa sempre serà casolana.

Abans de la recepta, us desitjo a tots que estigueu passant molt bones festes, i que entreu al 2016 amb molta energia!!

Ingredients:

- 200 grs. de xocolata negra 50% cacau
- 100 grs. de cacau en pols
- 100 grs. de sucre llustre
- 50 grs. de farina de blat de moro
- 50 grs. de llet maltejada
- 1 pessic de sal
- 1 culleradeta de canyella
- 1 culleradeta de gingebre

Preparació:

Res més fàcil que barrejar tots els ingredients a un bol, havent esmicolat prèviament la xocolata. Jo vaig comprar xocolata en gotes, així que aquest pas me'l vaig estalviar.

El que no vaig trobar va ser la llet maltejada, però la buscaré i quan la trobi tornaré a fer la recepta amb aquest ingredient, que segur que queda fantàstic.

Un cop tinguem el nostre preparat de xocolata a la tassa, només hem de posar a escalfar una tassa de llet al foc per persona, i dues cullerades soperes de preparat per tassa, i deixar bullir a foc mig durant uns cinc minuts, remenant de manera constant.

Només ens falta servir, i guadir... a casa ho hem acompanyat de panettone!

Sigueu feliços!!



dijous, 3 de desembre del 2015

Alfajores argentins

Teniu algun estri inútil a la cuina? Qui diu estri diu aparell electrònic, cobert... el que sigui.

Jo si. Tenia un súper aparell d'aquells per pelar pinyes i treure-les ja talladetes i sense el centre, llest per menjar. Però no servia per a res. La pinya quedava destrossada i era més fàcil pelar-la amb les dents que amb l'estri meravellós. I dic tenia perquè evidentment, al poc de tenir-ho el vaig haver de llençar. Suposo que no era el tallador de pinyes adequat, i estic convençut que hi ha bitxos d'aquests que si que funcionen, però el que vaig comprar jo, no.
També tinc  alguna cullera per fer boles de gelat que ha estat un fiasco. No sé si és que he tingut mala sort en comprar-les, però he tingut més d'una, i no han acabat d'anar-me bé. O potser soc jo el que les sap fer servir.
I algun estri més que ja ni recordo ni perquè servien però que vaig haver acabar llençant perquè no van complir la seva funció.

Què em dieu, alguna experiència similar amb estris de cuina inútils?

Avui us porto una recepta que a casa ha agradat molt, dolça, suau i delicada. Uns alfajores argentins que faran les delícies de qui els tasti.

Ingredients:

- 300grs. de farina de blat de moro (maizena)
- 200grs. de mantega
- 200grs. de farina
- 3 rovells d'ous
- 150grs. de sucre llustre
- dolç de llet
- 1 culleradeta d'extracte de vainilla
- 5grs. de llevat químic
- coco ratllat

Preparació:

A un bol barregem la mantega a temperatura ambient amb el sucre llustre. Seguidament incorporem un a un els rovells d'ou, no afegirem el següent fins que l'anterior no s'hagi integrat a la barreja, i per últim, l'extracte de vainilla.

A un altre bol tamissem les dues farines i el llevat, i ho incorporem a la barreja anterior. Amb les mans unim tots els ingredients. Comprovareu de seguida perquè dic unim els ingredients, i no barregem. No desespereu perquè amb la maizen la masa és bastant intractable.

Quan tinguem els ingredients integrats, fem una bola que embolicarem amb paper film i la tindrem una mitja hora a la nevera, per tal que agafi consistència.

Passat el temps de repòs a la nevera, escalfem el forn a a180ºC, calor a dalt i a baix, i amb el corró estenem la masa a la taula de treball prèviament enfarinada. que tingui un gruix de mig centímetre aproximadament.

Igual que abans, paciència perquè és difícil de treballar.

Amb un tallapastes rodó (o de la forma que més us agradi), anem fent el que seran les nostres 'galetes', que anirem deixant a la safata de forn. Recordeu feu 'galetes' parelles.

Les enfornem uns 10 minuts, o fins que comencin a agafar color. No han de quedar daurades, sinó voldrà dir que se us han cremat, i les deixem refredar a una reixeta.

Un cop fredes, agafem una galeta, posem una mica de dolç de llet, i tapem amb una altra galeta.

Untem les vores amb més dolç de llet, i les arrebossem amb coco ratllat.

I ja només ens queda empolsinar-les amb sucre llustre si voleu, o deixar-les tal qual i gaudir-les, perquè són una delícia.

Feliç setmana!!





diumenge, 29 de novembre del 2015

Roques de xocolata i civada

Bon dia!

Ja som de nou aquí amb un nou repte de l'Asaltablogs, com cada últim diumenge de mes. Aquest mes, últim d'Asaltablogs 'normal', ens ha tocat asaltar la cuina del Juanan, bloc que segueixo des de fa temps, i del qual em va costar molt decidir recepta, perquè ja d'abans del repte tenia unes quantes que volia fer.

Al final em vaig decidir per aquestes senzilles i ja Nadalenques roques de xocolata i civada, amb una petita variant que de seguida veureu, i que no complica en absolut la recepta.

I el mes vinent, desembre, arrassarem amb l'Asaltablogs invisible!

Ingredients:

- 50grs. de xocolata blanca
- 50grs. de xocolata negra
- 50grs. de xocolata amb llet
- 25grs. de llar de porc
- 200grs. de flocs de civada
- 50grs. d'arròs inflat (crispies)
- un pessic de sal

Preparació:

A tres bols diferents desfem les tres xocolatas al microones.

A un altre bol, barregem els flocs de civada i l'arròs inflat. Repartim la barreja de flocs de civada i arròs inflat als tres bols de xocolata i barregem bé, fins que quedi ben coberta de xocolata.

Amb l'ajut d'una cullera, anem agafant porcions de cada barreja i les desem al marbre de la cuina on prèviament hem disposat un paper de forn, i deixem refredar. El Juanan ho fica a la nevera, però quan ho vaig fer feia tant fred que la xocolata se'm va endurir de seguida.

Només ens queda servir-ho, i desgustar-ho!

Feliç diumenge!



dimecres, 25 de novembre del 2015

Torró de gin tonic

Avui no us explicaré cap divagació de les meves, avui us vull explicar 'la meva història'. Amb això, em refereixo a que vull explicar-vos com vaig demanar-li a la Sra. Pumuky que es casés amb mi, o més aviat com vaig aconseguir que em digués que si.

El primer cop, va ser a Amsterdam, en un dels nostres viatges a l'estranger. En un passeig en barca pels canals de la capital holandesa, el dia del nostre aniversari de nòvios, li vaig regalar un anell i li vaig demanar. Resposta: no. Això no em va desanimar, perquè us haig de reconèixer que cap dels dos era propens al casament, i el tema es va convertir en, per dir-ho d'alguna manera, un divertit joc, en el que jo li demanava, i ella em diria que no.

El segon cop que li vaig demanar, va ser a casa, d'una manera molt més senzilla, i la resposta, com podeu esperar, va ser que no.

El tercer, i últim cop, va ser més teatralitzat. També a casa, vaig preparar un vídeo amb un recull de fotos nostres, on de fons sonava 'Marry you' de Bruno Mars. Per rematar la feina, mentres vèiem el vídeo, jo tenia tot de cartolines amb la lletra de la cançó, que anava passant mentres sonava. Potser és una manera molt vista de fer-ho, però a mi, i a ella, ens va agradar molt.
Al final del vídeo, quan esperava la resposta habitual, la meva sorpresa va ser que si!

I això ens va portar l'any passat a casar-nos a un hotelet arran de platja, acompanyats de quatre familiars i amics (literalment), on un duet de corda va interpretar la que a partir d'aquell dia es va convertir en la nostra cançó.

Bé, i després del moment de cursileria que he compartit amb vosaltres, toca el moment de la recepta, pensada ja en les dates que arriben, com no podia ser d'una altra manera: un torró de gin tonic que farà les delícies dels adults de la família.

Ingredients:

- 300gr. de xocolata blanca de cobertura (150 + 150)
- 50ml. de nata 35%m.g.
- 25gr. de llard de porc
- 1/2 llima
- 2,5cl. de ginebra
- peta zetas de cola (opcional)

Preparació:

Desfem la meitat de la xocolata, i amb això recobrim amb una capa fina tot el motlle de torró. El sobrant ho reservem per cobrir la trufa de llima que serà el farcit del torró. Reservem el motlle a la nevera per tal que la xocolata endureixi més ràpid.

A un bol trossegem l'altra meitat de xocolata, i la reservem. A un cassó escalfem la nata amb la pell de la mitja llima ratllada i la llard de porc, i quan comenci a bullir, l'aboquem sobre la xocolata que teníem reservada. Deixem resposar uns 30 segons i acabem de desfer la xocolata. Un cop tinguem la xocolata desfeta, afegim el suc de la mitja llima (si és molt gran, no poseu tot el suc, només una part) i incorporem.

Quan tinguem incorporat el suc de la llima, és el moment d'afegir la ginebra (la que vulgueu, jo he fet servir Seagram's). En comptes d'afegir tota la ginebra de cop, feu-ho a poc a poc, i tastant la barreja fins que li trobeu el punt just de ginebra que més us agradi. Jo vaig posar el que indico als ingredients. Per acabar, incorporem un paquetet de peta zetas de cola. No patiu que el gust no es veurà alterat, i els trossos més grans donaran la sensació del carbònic del gin tonic (o sigui, del gas de la tònica).

Ara farcim el motlle amb la nostra trufa de llima amb ginebra, gairebé fins al límit del motlle i reservem de nou a la nevera per tal que la trufa agafi consistència. Si voleu anar més ràpid, podeu ficar-ho una estona al congelador.

Per finalitzar, tornem a desfer la xocolata blanca que ens havia sobrat, i cobrim el motllo, allisant-la perquè això sera la nostra base del torró.

De nou a la nevera perquè refredi, i quan la xocolata ja hagi endurit, a gaudir!

Feliç setmana!




dijous, 19 de novembre del 2015

Bica de Laza

Avui us volia comentar una cosa que em sembla molt curiosa... de manera habitual, si tens un mal dia a la feina, o un mal dia sense més, i parlo d'un dia entre setmana, una bona manera de relaxar-se quan arribes a casa és amb una copa de vi o una cervesa. I qui diu una, diu dos o tres. És així, i que aixequi la ma el que no ho hagi fet mai. Però és curiòs que mai se'ns acut prendre'ns una copa. Si, quan dic una copa, vull dir una copa, un whisky amb gel (o amb taronja, llimona, ginger ale...), un gin tonic, el que habitualment diem un cubata.
Perquè no prenem un cubata entre setmana per 'treure'ns l'estrés'? No és equivalent un gin tonic a un parell de cerveses? Si no és equivalent, segurament no hi haurà molta diferència.

Però és la nostra cultura, la que diu que el vi i la cervesa estan bé entre setmana, i que els combinats i còctels són pel cap de setmana. Està ben vist prendre unes copes de vi 'after work', però no un whisky on the rocks. Sincerament no ho entenc. I que consti que no li dic mai que no a un bon vi!

Em podeu dir bitxo raro, però a mi hi ha vegades que si tinc un mal dia a la feina, o el tinc girat, us asseguro que prefereixo un bon gin tonic curt de gin, com a mi m'agrada, que no pas unes copes de vi.

Vosaltres què n'opineu, us atreviu amb un combinat entre setmana, o preferiu un vinet?

Avui us porto una recepta clàssica gallega, un pa de pessic espectacular de bo, i que per acompanyar el café és del millor que hi ha. Està extreta d'un gran bloc, Uno de Dos, i penso que millor recepta que la de la Pam no podia trobar.

La recepta l'he seguida al peu de la lletra, amb un gran resultat. L'únic que no he fet és utilitzar el motllo que deia, però bàsicament perquè no el tenia d'aquest tamany, sinó més gran, i només he hagut d'ajustar temps de cocció. Però per al proper cop faré servir el motlle que toca, perquè segur que queda molt més maca. Més bona és difícil.

Ingredients:

- 9 clares d'ou
- 400gr. de sucre
- 375gr. de farina
- 375ml. de nata 35%m.g.
- unes gotes d'essència d'anís
- sucre i canyella en pols

Preparació:

Escalfem el forn a 200ºC, a dalt i a baix.

Muntem la nata fins qu quedi ben ferma, i la reservem a la nevera.

Muntem les clares a punt de neu. Quan les tinguem a mig muntar, anem afegint a poc a poc el sucre, i les gotes d'anís, i acabem de muntar. Aquí la única llicència que m'he permès, perquè a cas el tema anís no convenç gaire i ho vaig canviar per unes gotes d'essència de tarongina. 

Afegim a les les clares un cop muntades la farina, i barregem amb compte, procurant que baixin al mínim.

Finalment, afegim també la nata amb moviments envolvents, fins que estigui totalment integrada.

Aboquem la massa al motlle, que la Pam recomana sigui de 27x20cm., i jo us recomano que li feu cas, prèviament engreixat, i ho empolvorem amb la barreja de sucre i canyella.

D'aquí, directe al forn, que baixarem a 180ºC i posarem només calor a baix, durant 10 minuts, i passats aquests 10 minuts, ho deixarem 35 minuts més, aquest cop calor a dalt i a baix. En el meu cas, per ser un motlle més gran, i en conseqüència la massa més prima, ho vaig tenir només 25 minuts, així que controleu el temps d'acord al vostre forni al vostre motlle.

Ho deixem reposar 5 minuts dintre del motlle, i seguidament ho desmotllem i deixem refredar a una reixeta.

Proveu de fer-la, i tasteu-la, no us defraudarà pas.

Feliç setmana!!




dimecres, 11 de novembre del 2015

Devil's Food Cake

Si, ja ho sé, estic molt desaparegut. Fa dues setmanes que no em veieu, i no tinc excusa. Bé, en realitat si, no he tingut temps per pràcticament res, així que si això serveix d'excusa, la tinc. Espero que a partir d'ara pugui ser més constant en les meves aparicions bloguerils.

Estem controlats. A tot arreu. Constantment. És una situació que ja sabia/intuia, però no fins a segons quins extrems. No és que em preocupi excessivament que em tinguin controlat, tot i que considero que com en tot, s'han d'establir uns límits, i el problema és que penso que ningú (ni controladors ni controlats) sabem quins són aquests límits, si és que existeixen. I si existeixen, haurien de ser ben definits, i sempre dintre d'un marc étic.

Com a exemple, el que em va passar farà un parell de dies. Estava jo amb el meu pc buscant uns motllos de torró per amazon, ja que com cada any per époques nadalenques, un servidor és el que els fa, i volia currar-m'ho una miqueta amb uns motllos més 'pro', i no amb el típic que fem servir tots, o hem fet servir algun cop, que no és més que un brick de llet obert per la meitat.
Doncs servidor fa la cerca, mira preus, tanca la finestra corresponent, i s'oblida del tema. I deu minuts més tard, rebo un spam de ves a saber quina agència d'aquestes captadora de dades, on promocionava els increibles preus dels motllos de torró que hi havia a amazon. Coincidència? Ho dubto molt, la veritat. I si en una cosa tan tonta com una cerca concreta en una web poden ser tan exhaustius, perquè no ho són (qui sigui que hagi de ser) en temes més seriosos i delicats? I aquí ja parlo, per exemple, de delictes cibernètics, perquè no em crec que si una agència captadora de dades, on la seva infraestructura a nivell tecnològic, per molt que vulguin vendre, no deu ser de les més espectaculars, què no es pot fer si es dediquen recursos per aprofitar justament aquestes tecnologies i posar-les al servei del 'bé'.

A vosaltres us ha passat algun cop res semblant? Estic convençut que si.

Del que no dubto, és que aquest pastís que us porto avui, si sou fans de la xocolata, us encantarà. La versió 'maligna' de l'Angel food cake, que encara no he fet, però que caurà, i que és tot un pecat digne del mateix belcebú. La veritat és que a mi, només el nom, ja m'agrada...

Ingredients:

Per al pa de pessic de xocolata

- 240ml. d'aigua molt calenta
- 65gr. de cacau en pols
- 230gr. de farina
- 1 pessic de sal
- 1 tsp de bicarbonat sòdic
- 7gr. de llevat químic (o l'equivalent per a 250gr. de farina, depenent de la marca)
- 350gr. de sucre
- 150gr. de mantega a temperatura ambient
- 3 ous
- 1 cullerada d'extracte de vainilla (opcional)
- 290ml. de llet

Per a la ganache de cacau

- 150gr. de nata
- 390gr. de sucre llustre
- 125gr. de mantega a temperatura ambient.
- 75gr. de cacau en pols

Preparació:

Molts ingredients, però no us espanteu, que no és per tant.

Barregem el cacau en pols en l'aigua calenta (molt calenta), i deixem que vagi refredant.

Un cop tinguem el cacau fred, encenem el forn a 180ºC, amb opció ventilador si la teniu, i continuem amb les bases. Dic les bases perquè per aquestes quantitats he fet servir dos motllos rodons de 18cm., per obtenir un pastís amb les capes ben marcades i alt (per això és un layer cake...).

A un bol barregem la farina, el bicarbonat, la sal i el llevat, i reservem.

A un altre bol, batem la mantega amb el sucre, fins a obtenir una consistència de crema. Afegim els ous un a un, no afegirem el següent fins que l'anterior no s'hagi incorporat totalment a la barreja.

Seguidament afegim el cacau, l'extracte de vainilla, i finalment la llet. Un cop els ingredients líquids estiguin homogeneitzats, és moment d'afegir els ingredients secs, i barrejar (no batre), fins que la farina (i la sal, i el llevat i el bicarbonat) s'hagi incorporat completament.

Dividim la barreja en dos, la repartim als motllos que tindrem prèviament engreixats, i directe al forn uns 40 minuts. Aneu punxant la massa per comprovar el punt de cocció. Recomano que, tot i que això comporti una mica de dificultat a l'hora de muntar el pastís, els deixeu una mica humits. Més pecaminòs serà.

Mentre deixem refredar els pastissos, és moment de preparar la ganache de cacau.

A un bol barregem sucre i cacau, i incorporem la mantega. Jo l'he treballat amb les mans, i us ho recomano que ho feu així. Quan tinguem una textura de molles, és moment d'afegir la nata, i anar barrejant fins obtenir una ganache amb la que es pugui treballar i us sentiu còmodes per estendre-la. Depenent de la resta d'ingredients, potser necessitareu una mica més, o una mica menys, però uns 150gr. és el terme mig.

Ara només ens queda muntar el pastís. Amb una lira o un ganivet, obrim els pastissos per la meitat.

Triarem la meitat més maca per que sigui la part de dalt del pastís, i la lletja la base, tot i que amb la ganache no es veuran.

Omplirem cada capa del pastís amb una porció generosa de ganache, i finalment, recobrirem tot el pastís amb la ganache, fent encara més delictiu aquest pastís.

Es pot menjar tal qual, amb la ganache encara tova, o deixar-ho refredar i esperar una miqueta per delectar-nos quan la ganache hagi endurit una mica. Nosaltres no vam poder esperar i vam caure ràpidament en la temptació.

Feliç (i pecaminosa) setmana!!




diumenge, 25 d’octubre del 2015

Tartar de tonyina

Ja som de nou a  l'últim diumenge de mes, i com és habitual, tenim nova entrega de l'Asaltablogs!

Aquest cop el blog asaltat ha estat Cocinar con amigos, de la Gloria, que haig de reconèixer que no coneixia la seva existència, però també haig de dir que la seva descoberta m'ha encantat, perquè m'he trobat amb un gran bloc i un munt de receptes de les quals m'he quedat unes quantes per fer-les a casa.

I finalment, després de molt triar, m'he decidit per aquest tartar de tonyina, que ella ha fet de tonyina vermella, i jo he fet amb tonyina 'normal', però crec que el resultat val molt la pena.

Ingredients:

- 400grs. de tonyina (i si pot ser, tonyina vermella)
- 1/4 de ceba tendra
- 1 alvocat
- 4 cullerades de salsa de soja
- 1 miqueta de gingebre molt
- 1 miqueta de pasta de wasabi
- el suc de mitja llimona
- 4 rovells d'ou

Preparació:

Els ingredients són per un entrant per a quatre persones, i quedar com un rei... tallem la tonyina a daus petits, i la ceba ben picada, i ho barregem a un bol.

Al bol incorporem la resta d'ingredients excepte l'alvocat i l'ou, i barregem, i deixem marinar mentre preparem el plat.

Tallem l'alvocat a daus del mateix tamany que la tonyina, i fem el muntatge.

Amb un aro d'emplatar, fem una base d'alvocat, per sobre posem la tonyina marinada, i ho coronem amb un rovell d'ou.

Jo per rematar la feina he posat una mica de sal en escates, i ja podem degustar un plat senzill però excepcional!




dimecres, 21 d’octubre del 2015

Tartaletes de xocolata

Us haig de confessar una cosa... no m'agrada en Woody Allen. A veure, matissaré: no m'agraden totes les seves películes. Potser amb la primera frase ja us heu quedats impactats, com li passa a tot 'entés' en cine, ja que pel que sembla si t'agrada el cine, el bo, t'ha d'agradar Woody Allen. I punto. Això va a missa. Doncs ho sento (bé, no ho sento), però a mi no m'agraden totes les seves películes. Algunes m'agraden, d'altres m'agraden molt, i hi ha unes quantes que no em diuen res. També és veritat que no he vist totes les seves películes, però amb les que he vist penso que ja puc tenir una opinió formada al respecte.
És un d'aquells casos que passa sovint, en el que en una conversa entre amics/coneguts, deixes anar "doncs a mi això si que m'agrada", o, "doncs a mi això no em diu res", i en aquell moment tothom et mira com si fossis un ésser estrany vingut d'un altre planeta. No acabo d'entendre perquè si, en el cas que ens ocupa, t'agrada el cine, t'ha d'agradar si o si Woody Allen. En cas contrari, no tens ni punyetera idea de cine, que ho tingueu en compte.

I posats a confessar, parlant de temes cinèfils, m'agraden Star Wars i Star Trek. També és veritat que si em feu triar, Star Wars guanya per golejada, i amb molta diferència, però Star Trek no està gens malament. Sembla que en això també has de triar, o t'agrada Star Wars o Star Trek, però no et poden agradar les dues sagues. Són com lleis no escrites que tothom ha de seguir al peu de la lletra, sinó, ets el bitxo raro del grup. I no parlem de restaurants de moda... però això és una altra història, que ja tractarem un altre dia.

I a vosaltres, us ha passat algun cop això de dir que us agradava o no alguna cosa i us han mirat com si estiguèssiu bojos? No necessàriament parlem de cine i Woody Allen, per descomptat...

La recepta d'avui és senzilla no, senzillíssima, i amb un resultat espectacular, unes tartaletes de xocolata que es preparen en un moment, i que són més que bones. Ah! D'això no podeu dir que no us agraden, ok?

Ingredients (per unes 6 tartaletes):

Per les tartaletes:
- 125grs. de mantega salada
- 250grs. de farina
- 30grs. de sucre
- 4 cullerades soperes d'aigua

Per al farcit:
- 150grs. de xocolata fondant negra
- 150ml. de nata

- un grapat de festucs

Preparació:

Escalfem el forn a 220ºC, calor a dalt i a baix.

A un cassó fonem la mantega amb l'aigua, i seguidament afegim el sucre y la farina i ho pastem fins que obtinguem una massa homogènia. La mantega no cal que estigui totalment fosa, només el necessari per tal que es pugui barrejar amb la farina.

Coloquem la nostra massa en els motllos de tartaletes individuals, o un motllo d'uns 20cm. si voleu fer una única tartaleta, ho cobrim amb paper d'alumini (perquè es facin i no es cremin), i ho coem durant uns 15minuts al forn. Passat el quart d'hora, traiem el paper i ho deixem coure entre 2 i 5 minuts més, que les tartaletes quedin ben cuites.

Mentres deixem refredar les tartaletes, preparem el farcit. Tan senzill com escalfar la nata, i quan estigui a punt de bullir, la posem a un bol on tindrem la xocolata a trossos. Ho deixem reposar un minut, i barregem fins obtenir una crema de xocolata.

Repartim la nostra crema de xocolata sobre les tartaletes, i directes a la nevera durant almenys dues hores.

Abans de servir, triturem els festucs i els empolvorem per sobre de les tartaletes.

I a gaudir! Feliç setmana!!



dimarts, 13 d’octubre del 2015

Muffins de nabius

Tot i que tinc unes quantes divagacions per proposar-vos, avui per falta de temps (probablement per una mala organització per part meva) no hi haurà parrafada. Però no patiu que aviat en tindreu una nova filosofada de les meves!!

Avui us porto uns muffins ben senzillets, amb nabius, que li proporcionen un color que personalment m'agrada molt.

Prepareu-vos que comencem!

Ingredients:

- 50grs. de mantega fosa
- 200grs. de iogurt grec
- 1 ou
- 100grs. de sucre
- 1 cullerada d'extracte de vainilla
- 260grs. de farina
- 1 culleradeta (tea spoon) de llevat químic
- 1/2 culleradeta (tea spoon) de bicarbonat
- 1/4 culleradeta (tea spoon) de sal
- 130grs. de nabius

Preparació:

La de muffins és una de les receptes de magdalenes més fàcils que hi ha, no requereix esforços i en general dona bons resultats.

El primer, com gairebé sempre en receptes de forn, serà encendre'l a 180ºC, i preparar els motlles de muffins o el motllo de magdalenes engreixant-lo, bé amb una mica de mantega, bé amb l'esprai.

A un bol tamisem i barregem els ingredients secs, i reservem. A un altre bol, batem a ma l'ou amb el sucre, i seguidament afegim el iogurt, l'extracte de vainilla, i la mantega fosa. batent-t'ho tot bé.

Un cop barrejats els ingredients líquids, és moment d'incorporar els ingredients secs, però només es tracta d'incorporar, no cal batre.

Finalment, afegim els nabius. Teniu dues opcions, fer-ho amb cura per no tenyir la massa, o fer-ho despreocupadament, i tenyir la massa amb les tonalitats del nabiu. Jo ho vaig fer així, ja sabeu que estic molt locu.

Quan tinguem els nabius a la massa, la repartim als motlles i d'aquí directe al forn durant 20 minuts aproximadament. Controlarem que en punxar els muffins amb un pal de broqueta, aquest surti sec.

Deixem refredar a una reixeta, i ja podem gaudir d'un bon berenar!

Feliç setmana!!



dimecres, 30 de setembre del 2015

Scotch Pie

Us enrecordeu quan éreu petits i havieu de fer els deures de l'escola? O ja més grandets els de l'institut, o fins i tot els de la Universitat?

Sembla que va ser ahir, que tornava de classe, i abans de mirar els dibuixos o sortir a jugar, el primer que feia eren els deures que ens posaven. El que no recordo és que mons pares haguessin de fer deures amb mi. No vull dir que no recordo si m'ajudaven o no a fer-los, sinó que no recordo que ells haguessin de fer deures. I és justament el que m'ha passat a mi ara. Resulta que, estant el mini encara a la guarderia (escola bressol pels puritans), als pares ens toca fer deures. Sisi, com ho llegiu, en una etapa en la que els nens encara no han de tenir obligacions pures i dures, resulta que els deures els hi posen als pares.

A veure, que no ens estan demanant que resolem problemes de física quàntica, ni que demostrem la Conjectura de Hodge, però em sobta que els pares tinguem 'deures' dels fills. No sé, a mi em va sorprendre, però ens aplicarem i farem els deures que les professores ens han posat per fer.

I vosaltres, heu hagut de fer deures als vostres fills (repeteixo, fer deures, no ajudar-los a fer deures...)?

Avui us porto una recepta que ja feia temps em rondava pel cap, però en una versió més fàcil, per si la original no ho és prou, que espero us agradi. Ideal per dinar, animeu-vos a fer-la!

Ingredients:

- 1 placa de pasta de full
- 150grs. de cansalada
- 150grs. de carn picada de porc
- canyella
- nou moscada
- 1 copa de conyac
- sal
- pebre

Preparació:

El primer pas serà encendre el forn a 200ºC.

Seguidament, si no tenim la cansalada picada, la piquem a trossos petits. A un bol, barregem tots els ingredients a excepció de la pasta de full. La canyella i la nou moscada, un pessic, per donar-li el punt, i sal i pebre per a salpebrar de manera normal.

Estenem la pasta de full sobre un paper de forn, i al mig hi posem la nostra barreja de carn i cansalada.

Anem tapant la barreja amb la pasta de full, com si fos un paquetet, i mirem de donar-li forma rodona. Un cop fet el paquet, posem la part lletja cap avall, i al forn durant uns 30-40 minuts, fins que la pasta de full estigui ben cuita (mireu les instruccions del fabricant). Si voleu, podeu pintar la pasta de full amb una mica d'ou batut, per tal que quedi més brillant. Jo no ho vaig fer.

Un cop cuit el nostre paquet, només cal deixar refredar una mica i menjar-ho quan encara està calent!




diumenge, 27 de setembre del 2015

New York Cheesecake

Ja tornem a ser una temporada més, i van 3 amb aquesta, amb el repte AsaltaBlogs. La temporada passada vaig ser bastant inconstant per l'organització del casament, però aquesta nova campanya, prometo estar més al peu del canó.

I per començar amb bon peu, no podia faltar al primer repte, que a més el bloc asaltat és més que interessant i recomenable, Bearecetasymas, amb infinitat de receptes per triar, a quina més bona.

Si, va ser difícil no anar de cap a un Bundt Cake, per fer una mica d'homenatge a l'asaltada, a més d'asaltar-la, clar, però amb les ganes que tenia de fer un NY Cheesecake, quan el vaig veure va ser amor a primera vista.

Bea, un placer haberte asaltado, ha sido complicado elegir, y me llevo no solo esta, sino unas cuantas recetas más!

I sense més dilacions, passem a preparar aquest pastís tan i tan bo!

Ingredients:

Per la base de galeta:
- 275grs. de galetes tipus digestive
- 100grs. de mantega fosa

Per al farcit:
- 900grs. de formatge crema (Philadelphia o similar)
- 2 iogurts grecs
- 250grs. de sucre
- 3 ous
- 1 cullerada de maizena
- 1 cullerada de llevat
- 1 cullerada d'extracte de vainilla
- el suc d'una llimona

Per rematar la feina:
- melmelada de mores

Preparació:

El primer que farem serà preparar la base, triturant totes les galetes i barrejant-les amb la mantega fosa. Un cop tot barrejat, ho escamparem i compactarem a un motllo de pastís, prèviament engrasat, procurant que quedi tot igualat de gruix.

Ho reservarem a la nevera mentres preparem el farcit.

Per començar, hem d'encendre el forn a 200ºC, i a partir d'aquí comencem a preparar el pastís.

A un bol gran batem el formatge crema amb el sucre, fins obtenir una crema. Seguidament afegirem els iogurts i continuem batent. Jo vaig posar una mica menys de sucre perquè els iogurts que vaig fer servir eren ensucrats. Ara toca afegint els ous, un per un, i anar batent. Important no afegir el següent ou fins que el que hem afegit no s'hagi incorporat totalment a la barreja.

Finalment, afegim la resta d'ingredients, i acabem d'integrar-los. No es tracta de batre i incorporar aire a la barreja, sinó de barrejar bé.

Escapem el farcit per sobre de la base de galetes, ho igualem tant com puguem, i directe al forn. Els primers 10 minuts a la temperatura inicial, i després a 90ºC durant 45 minuts. En el meu cas, el pastís va estar 65 minuts en comptes de 45, perquè no volia quallar.

Vaig seguir les recomanacions de la Bea i vaig deixar el pastís al forn tota la nit (amb el forn apagat!).

A l'endemà, escalfem la melmelada una mica i l'estenem per sobre del pastís. Ho reservem un parell d'hores a la nevera, desmotllem, i a menjar!




dimecres, 23 de setembre del 2015

Granola amb xocolata

Segur que us ha passat més d'un cop que teniu un tema al cap, el voleu comentar amb algú, i quan arriba el moment clau, se us ha oblidat per complet. Oi que si? Jo no soc una excepció, em passa sovint, i això és justament el que m'ha passat avui, que tenia un tema molt interessant del que parlar-vos (almenys per mi era interessant), i quan m'he posat a escriure, el meu cap estava buit. A mi abans això no em passava, o com a mínim em passava molt poc. Ara em passa bastant més... deu se cosa de l'edat, o que un s'acostuma a apuntar-se coses, i després la memòria la fa servir poc. Suposo que és una combinació d'edat més costum, perquè fins no fa gaire, era estrany veure'm apuntar-me les coses que havia de fer, o que havia de recordar, tot ho tenia al cap. I ara, o tinc massa coses al cap i ja no entren més, o el meu cap ha dit que prou de fer-lo treballar, així que a partir d'ara, amb una llibreteta que porto a sobre sempre i que utilitzo per fer les notes de cata dels vins que us ensenyo a la bodega, l'aprofitaré també per apuntar-me els temes dels que us vull parlar sempre que divago. Així sempre podreu gaudir de les meves filosofades sense que se'n perdi cap pel camí!

I vosaltres, teniu bona memòria o sou dels que us aneu apuntant les coses?

Avui us porto una recepta que casualment han publicat recentment dos blocs que segueixo: la Pili de kook-pi, i la meva estimada Marta de insta-cook. Són dos versions diferents entre elles i també diferents a la que faig jo, però no menys bones, i és que la granola admet infinitat de variants, podent-se adaptar al gust del consumidor. Comencem!

Ingredients:

- 200grs. de flocs de civada
- 150grs. d'ametlles trossejades
- 50grs. de pipes de girasol i carbassa
- 50grs. de nous trossejades
- 50grs. de mango deshidratat
- 200grs. de xarop d'auró (sirope de arce)
- 100grs. d'aigua
- 150grs. de xips de xocolata negra
- canyella en pols (opcional però molt recomenable)

Preparació:

El primer que farem serà escalfar el forn a 150-160ºC. Mentres el forn s'escalfa, a un bol barregem els ingredients secs, excepte la xocolata. Si li voleu posar la canyella, és aquest el moment. Jo normalment no li poso perquè com soc un golafre de la canyella, cada vegada que en menjo m'hi poso, i com la Sra. Pumuky ho prefereix sense, així tots dos sortim guanyant.

A un altre bol, barregem els ingredients líquids, que quedin ben integrats, i després els afegim a la barreja de fruits secs i civada. Removem bé fins que estigui tot integrat.

Ho escampem a una safata de forn coberta amb silpat, paper sulfuritzat... el que tingueu, i al forn durant 25-30 minuts. Si el vostre forn té funció aire i la feu servir, controleu ja que potser és menys temps. Durant l'estona de forn heu de remenar la barreja un parell o tres de cops perquè no quedin trossos molt grossos de granola.

Passat el temps de forn, ho deixem refredar trencant els trossos que hagin quedat molt grans.

Abans que hagi refredat completament, afegim la meitat dels xips de xocolata, que es desfaran una mica amb l'escalfor i es barrejaran amb la granola.

Un cop esitgui totalment freda, afegim la resta de xips de xocolata, i ho guardarem a un pot hermètic, preferentment de vidre.

Podeu canviar/afegir ingredients al gust: pipes per avellanes, no posar-hi nous, fer un mix de mango i coco (aquest és el meu preferit, però em vaig quedar sense coco deshidratat per a la recepta) o altres fruites deshidratades, no posar-hi xocolata... com veieu, moltes combinacions i un esmorzar fantàstic!

Feliç setmana!!



dimecres, 16 de setembre del 2015

Galetes de parmesà

Us heu plantejat mai assegurar-vos una part del vostre cos? Sisi, tipus els famosos, que s'asseguren el cul, el cabell, els peus, la cara, la veu... no sé, entenc que viuen d'això, i no dic jo que no sigui mala idea, perquè és el seu mètode de vida. Puc comprendre que, per exemple, Bruce Springsteen s'hagi assegurat la veu, per trencada que la tingui, que Keith Richards hagi assegurat els seus dits, i fins i tot que Cristiano Ronaldo o Iker Casillas hagin assegurat els seus peus i mans, respectivament. De fet, hi ha una asseguradora britànica (es diu Lloyds, per si esteu interessats) que s'hi dedica i és la pionera en aquest àmbit, i es diu que dintre dels seus clients hi ha llengues de crítics gastronòmics i nassos de grans enòlegs. Però el que no m'acaba de quadrar és que, per exemple, Jennifer Aniston tingui el seu cabell assegurat (el cabell!!), que Tom Jones s'hagi assegurat els pels del pit (si, com llegiu), o, i prepareu-vos, David Lee Roth (cantant de Van Halen), hagi assegurat el seu esperma!!! Hi ha coses que són fins a cert punt acceptables, però d'altres que freguen l'extravagància i l'absurd, no creieu?

I vosaltres, us assegurarieu alguna part del cos? A mi em costa pensar en aquesta opció, per molt destacat que fos en la meva feina. Penso que encara que arribés a ser un gran cuiner, se'm faria molt estrany assegurar els meus dits... us imagineu a Ferran Adrià o els germans Roca, per exemple, assegurant el seu cervell (per allò de la capacitat creativa i innovadora a la cuina...)? Jo, personalment, no ho veig, tot i que ves a saber, potser ja ho han fet.

Avui us porto una recepta en la que cap part del vostre cos patirà, sempre i quan no sigueu uns despistats amb el forn, cosa que dubto, unes galetes de parmesà i pebre vermell que com a aperitiu pre-àpat són fantàstiques. O per picar entre hores...

Ingredients (per unes 18 galetes):

- 100grs. de farina
- 100grs. de parmesà en pols (o grana padano, també val)
- 80grs. de mantega fosa (no líquida)
- 1 ou
- 1 culleradeta de café de llavors de rosella
- 1/2 culleradeta de café de pebre vermell dolç

Preparació:

A un bol barregem la farina, el parmesà, les llavors i el pebre vermell. Seguidament, afegim la mantega fosa i l'ou, i ho integrem tot. Ho deixem reposar a la nevera, tapat amb paper film, durant mitja hora.

Seguidament, amb la nostra masa, fem un cilindre (que podrem formar perquè la barreja en fred és més manipulable) que taparem amb paper film i ho deixarem reposar de nou a la nevera, mentres que pre escalfem el forn a 180ºC.

Quan el forn estigui calent, treiem el cilindre de la nevera, i amb un ganivet esmolat fem talls d'1cm. de gruix aproximadament, que anirem disposant a una safata de forn, i directe al forn fins que les galetes estiguin dauradetes (uns 10 minuts). Si voleu podeu pintar les galetes amb clara d'ou abans d'entrar al forn, però no és necessari.

Deixem refredar sobre una reixeta, i a degustar-les!!

Bona setmana!





dimecres, 9 de setembre del 2015

Baileys Cheesecake (ii)

Quants cops heu fet una recepta d'un bloc, revista, llibre... i no us ha sortit? Segur que més d'un i més de dos. Que no surti, pot ser degut a diverses causes: que no sigui el teu dia, que la recepta sigui complicada i no sempre a la primera s'aconsegueix fer, que faltin/sobrin ingredients o quantitats a la recepta (això fa ràbia), que directament tu t'oblidis de posar un ingredient o quantitats equivocades sense adonar-te, temps de cocció i d'espera... factors hi ha molts, i crec que tots aquests que us descric són comprensibles i acceptables, fins i tot el fet que una recepta estigui equivocada en ingredients o passos a seguir, perquè som humans i ens equivoquem a l'hora de la redacció, per molt que revisem.

Però hi ha un motiu que encara no us he dit, i que probablement molts de vosaltres ja hi esteu pensant en ell, que és el pitjor de tots, i a més, imperdonable: que la recepta sigui un frau. Però no em refereixo a que nosaltres ho convertim en un fiasco, sinó que la recepta és mentida. Que per molt que la facis, no sortirà, perquè no té rao de ser. Que aixequi la ma a qui no li ha passat, si us plau. Personalment me'n faig creus que hi hagi gent que publiqui receptes que són mentida, perquè això fa que desvirtui la feina que fem molts altres currant-nos les receptes, per senzilles que siguin, i intentant fer-les accessibles a tothom, és a dir que qualsevol que la llegeixi i es posi a fer-la, aconsegueixi uns resultats com a mínim acceptables. Però el més preocupant és que normalment aquest tipus de coses passen a blocs de renom, d'aquells que el seu comptador de visites no para mai d'augmentar, per la fama que tenen. No sé si és precisament per la fama que tenen, cosa que provoca que el temps que puguin dedicar al bloc disminueixi, i conseqüentment per no deixar-lo de banda fan això d' "inventar-se" la recepta, o ben bé perquè, però passa. En més d'una trobada de bloggers ha sortit el tema i curiosament els blocs que s'esmenten dintre d'aquesta categoria són sempre els mateixos, que jo aquí no diré perquè si us ha passat ja sabeu quins són. A part que són blocs amb legions de fans incondicionals que com se t'acudeixi dir alguna cosa dolenta del bloc o el seu autor, et crucifiquen. I que consti que no em preocupa gaire que em crucifiquin, però prefereixo no fer-ne publicitat d'ells, encara que sigui dolenta.

I a vosaltres, us ha passat mai? Confeseu-vos, que segur que si, i no us cal dir noms, només si us ha passat.

La recepta d'avui, és justament el cas contrari. És d'un bloc el qual sempre que he provat de fer una recepta seva, m'ha sortit. Millor o pitjor, però ha sortit. Això és el que busquem a un bloc, oi?

El bloc en qüestió, i aquí si que faig publicitat perquè vull, i perquè la mereix, és el de la Carmen, Dulces Bocados, i com us he dit abans, totes les receptes que he fet, sempre m'han sortit, i aquest pastís de formatge amb Baileys no podia ser una excepció.

Una delicadesa que no necessita forn, i que agradarà tant als fans com als no fans del Baileys, perquè és molt suau. L'únic canvi, si es pot dir així, respecte l'original, és que no vam fer la ganache de xocolata amb Baileys, i que personalment a casa haguessim posat més Baileys, però això ja va a gustos, oi? De fet la ganache si la vam fer, però la vam fer servir per fer trufes... i així teníem un 2x1!!

Carmen, gràcies per les teves receptes, i no només per aquesta!

Ja prou de xerrameca, i anem per feina!!

Ingredients:

Per la base:

- 280grs. de galetes digestive
- 150grs. de mantega fosa
- 20grs. de cacau en pols
- 40grs. de sucre llustre (jo no li vaig posar)

Per al pastís:

- 400grs. de formatge crema (Philadelphia o similar)
- 100grs. de Baileys
- 100grs. de sucre llustre
- 200grs. de nata 35% M.G.
- 4 fulles de gelatina neutra

Preparació:

Prepareu-vos perquè en l'explicació us comentaré un parell de coses que jo vaig fer, i que podrien haver estat motiu de fracàs de la recepta, però que en aquesta ocasió per sort no va ser així, perquè van ser errors mínims.

El primer que farem serà preparar la base. Triturem les galetes, que quedin ben esmicolades, i les barregem amb la mantega fosa, el cacau en pols, i el sucre, si en voleu posar. A casa som canyeros amb la xocolata i vaig preferir notar més el gust del cacau. No, aquest no va ser un error, només una opció. Com si no li voleu posar el cacau, però a nivell sobretot visual és molt més maco el contrast. A part que està molt bo.

Seguidament disposem la barreja a la base del motllo, i la distribuim i l'aixafem amb una cullera, per que quedi compacte i uniforme. Un cop fet això, la deixem refredar a la nevera. Les quantitats són per un motllo de 27x19. Jo vaig fer servir un motllo rodó de 22cm. perquè no tinc motllos rectangulars petits (els haig de renovar), i també em va anar bé. Val a dir que després, com veureu a les fotos, el vaig tallar quadrat perquè m'agradava més.

Mentres la base refreda, que m'enrotllo jo sol, preparem el pastís en si.
Hidratem la gelatina en aigua freda, i anem batent el formatge crema amb la meitat del Baileys. Aquí el meu primer error, tot i que és un error petit: vaig posar ml. en comptes de grs. Suposo que com que la diferència és mínima, no va suposar cap catàstrofe.
Seguidament escorrem bé la gelatina i en un bol apart, i apte per al microones, escalfem uns 10-15 segons la gelatina amb la resta de Baileys. Desfem la gelatina amb el Baileys i ho incorporem a la barreja inicial de formatge.
Finalment, muntem la nata (recordeu que ha d'estar ben freda per tal que munti bé), i la incorporem a la nostra preparació, de manera suau. Segon error: de nou vaig posar ml. en comptes de grs. de nata, però sortosament, igual que amb el Baileys, com es tracta de quantitats petites, no vam haver de lamentar cap desgràcia.

Quan tinguem tota la barreja feta, és moment de distribuir-la per sobre de la nostra base de galeta, procurant que quedi ben llisa, i deixar quallar a la nevera unes quantes hores. Jo normalment quan faig pastissos d'aquests, els preparo d'un dia per l'altre.

Al dia següent, o quan ja tinguem el pastís quallat, només ens queda desmotllar-ho, tallar-ho si ho considereu addient, i degustar-ho.

No us agradarà, us encantarà!!

Sigueu feliços!

P.D.: No us explico com vaig fer la ganache, perquè no l'he fet servir en el pastís. Això li deixo a la Carmen, que a més li va quedar de luxe!



dimecres, 2 de setembre del 2015

Flamet

Us heu parat mai a pensar en com en sou de maniàtics? I no em refereixo a manies d'aquelles exagerades, o que els hi queda poc per ser un TOC. No m'intenteu convèncer que no en teniu cap, de mania, perquè tots tenim una, si no més. I perquè no us sigui tan dur confessar-ho, ara jo us explicaré alguna de les meves...

Com per exemple la mania de tenir la pantalla de l'ordinador sense cap icona, només les que el pc no et deixa esborrar, com la paperera de reciclatge. Parlo de l'ordinador de la feina, perquè el de casa com és compartit, res de res. Hi ha dies que si estic fent un nou document, el guardo a l'escriptori , però de seguida se'm passa i li busco una nova ubicació. I relacionat amb la ubicació, passem a l'ordenació dels fitxers dintre del pc. Aquí tothom tindrà la seva mania particular, però la meva és una estructura de carpetes interminable, ho reconec... sense anar més lluny, parlem del que són arxius de vídeo (sèries i pelis, si). Tinc la carpeta Media, que dintre conté les carpetes Sèries, Pelis i Documentals, on respectivament hi ha el que toca. Però és que dintre d'aquestes, tinc dues carpetes, Vistes, i Per veure. Així, sé per on vaig de cada sèrie, o quines pelis/documentals ja he vist. A més, dintre de la carpeta Sèries, tinc les carpetes corresponents a cada sèrie, i dintre de cada una d'aquestes, una carpeta per temporada. I si alguna peli pertany a una saga, doncs carpeta amb el nom Saga 'Nom peli'. I pels documentals 3/4 del mateix.
I ara que ho penso, no m'aniria malament una nova classificació de carpetes, per tenir-les localitzades per temàtica... com ho veieu? Quines són les vostre manies 'tontes'?

Avui per agafar forces després del gran descans estiuenc, i perquè no, per celebrar que a l'agost aquest bloc va fer els seus 5 anys de vida, unes postres més que calòriques, i que a casa agraden molt, però que no podem fer molt sovint per no trencar la barrera del colesterol: el flamet, o com se li coneix habitualment, el 'tocinillo de cielo'. Que no us confongui el nom i us penseu que és un flam. Semblant, però no igual.

Ingredients:

- 250grs. de sucre
- 250ml. d'aigua
- 5 rovells d'ou
- sucre i aigua per fer el caramel (entre dos i tres cullerades soperes de cada)

Preparació:

El primer que farem serà preparar el caramel que cobrirà el motllo o motllos on courem a posteriori el flamet.

Posem al foc un pot amb les tres cullerades de sucre i les tres d'aigua fins que caramelitzi, i cobrim el fons dels motllos amb el nostre caramel. Mentres deixem refredar, prepararem el flamet.

A un altre pot, preparem un almívar amb el sucre i l'aigua. Ara es tracta justament d'això, de fer un almívar clar, no pas un caramel, amb el que el tindrem un parell de minuts a foc fort, i després ho afluixarem perquè acabi de fer-se a foc baix-mig. El que volem és que quedi clar, amb una consistència densa. El que acostuma a dir-se almívar, bàsicament.

Un cop obtinguem l'almívar, l'hem de deixar refredar una mica.

Quan tinguem l'almívar atemperat, encenem el forn, a 160ºC aproximadament, i dintre posarem una safata gran, que hi càpiguen els motllos, amb un o dos dits d'aigua.

A un bol gran posem els rovells (les clares les guardem per una bona merenga...) i els batem manualment, com si anessim a fer una truita, i anem incorporant l'almívar en forma de fil, sense parar de batre. Hem de tenir en compte la temperatura del almívar i no parar de batre, ja que si no els rovells podrien quallar i espatllar la preparació.

En el moment que tinguem tot ben integrat, passarem la barreja als motllos, colant-la per evitar que els futurs flamets tinguin grumolls, i seguidament disposem els motllos a la nostra safata amb aigua que tenim al forn, durant uns 35-40 minuts més o menys. Si fiquem la punta d'un ganivet al flamet, ha d'estar tou, però no com una crema. Penseu que després continuen quallant i queden més ferms.

I ja només ens queda desmotllar i gaudir d'aquesta delícia!!

Feliç setmana, i feliç tornada a la rutina, us espero divendres amb un nou vi!!




dimecres, 12 d’agost del 2015

Gelat de xiclet

Hola família, hi ha algú? Suposo que tornar a l'agost després d'un mes de desconnexió fa que el meu públic potencial estigui bastant desaparegut, oi? Però això no em desanimarà pas per intentar reprendre el ritme de fer i publicar receptes, que ja va sent hora.

Alguns us preguntareu el motiu de la meva absència... doncs pels que encara no ho sabeu, a finals de juny em vaig casar amb la sra. Pumuky, amb el conseqüent viatge de noces, que ens ha tingut desapareguts a tots dos durant una bona temporada. En propers episodis ja us fotré el rotllo del casament, no patiu, però avui volia parlar-vos d'una curiositat que ens passa a tots, segur, i que he constatat en el nostre viatge. Va, per fer-vos una mica d'enveja, us diré que hem anat fins a Illa de Pasqua, per després fer una ruta Maya per Guatemala, Hondures i Mèxic. Apa, ja ho he dit.

I el que he comprovat durant el viatge, és que som ben estranys. Quan som a casa (vull dir que no estem de viatge), ens tornem bojos per anar sempre que podem a un restaurant japonès, i qui diu japonès diu mexicà, thailandès, hindú, marroquí... i en canvi, anem a l'estranger, i el primer que ens ve al cap quan pensem en tornar a casa, és què menjarem perquè ho trobem a faltar (en el meu cas, aquest cop ha estat un entrepà de fuet). I és que siguem realistes, a gairebé tothom li agrada menjar coses noves, l'exotisme intrínsec d'altres països pel simple fet de ser llunyans, el conèixer la cultura a través de la gastronomia, tant anant de restaurant com fent cursos específics de cuina, però com el nostre menjar, res de res. On es posi un bon pernil, una escudella, una truita de patates (amb ceba o sense, us deixo triar), per molt que ho tinguem vist i menjat, no és comparable a uns makis, uns tacos, o un pollastre tandoori, per bo que sigui (que ho és). Està clar que si vas de viatge, o fins i tot si t'hi quedés a viure a un altre país, t'adaptes i menges el que hi ha i aquella gastronomia la fas teva durant el temps que duri la teva estança, però també està clar, sobretot si la teva estança és de llarga durada, que més d'un dia et prepararàs una truita de patates o un arròs (ja veieu que no dic paella), per recordar com de bo és el nostre menjar. I que consti que estic convençut que a l'inrevès passa el mateix... no hi haurà cap anglès que visqui per aquí, per posar un exemple sense necessitat de ser de terres llunyanes, que per molt que li agradi la dieta mediterrània, no s'hagi preparat de tant en tant un fish and chips, o si vol currar-s'ho, un scottish pie, no creieu?

Com sempre, després d'aquesta divagació meva tan interessant, passem amb la recepta, un gelat que fa potser dos anys que tinc ganes de preparar (no exagero, paraula), i que m'hai m'hi havia posat, sempre m'he decantat quan arribava época de gelats, per fer 'els de sempre': de pantera rosa, de xocolata, de vainilla... fins que aquest any he dit que ja anava sent hora, i així ha estat. Un gelat molt cremòs, i amb un gust a xiclet que no deixarà a ningú indiferent. Comencem?


Ingredients:

- 100gr. de sucre
- 4 rovells d'ou
- 300ml. de nata (35% M.G.)
- 100ml. de llet
- 3 cullerades soperes de sucre invertit (o mel)
- 80gr. de pasta de xiclet

Preparació:

He preparat el gelat seguint una recepta que, no sé exactament perquè, tenia apuntada en paper, així que no us puc dir l'autoria de la mateixa, i aquestes són les quantitats de l'original, però el que si us puc dir, és que si el torno a fer (que ho tornaré a fer, segur), faria servir almenys 3/4 parts del sucre indicat, o fins i tot menys, ja que pel meu gust, va quedar massa dolç. La pasta de xiclet, podeu trobar de diferents marques (no moltes), jo he fet servir la de la casa Home Chef, que sempre tot el que he comprat d'aquesta casa m'ha donat molts bons resultats. Ara a gairebé qualsevol botiga una mica especialitzada on venguin productes de menjar en trobareu, o per internet...

A un pot posarem la llet i la nata a foc mig fins que comenci a bullir, que retirarem del foc i afegirem el sucre invertit.

Mentre la nostra barreja de llet, nata i sucre invertit refreda, batrem els rovells d'ou amb el sucre, fins que obtinguem una crema esponjosa.

Seguidament, incorporem a aquesta crema de rovells i sucre la barreja anterior, a poc a poc, i sense parar de batre, amb una batedora elèctrica preferentment, a velocitat baixa.

Quan tinguem tot barrejat, posarem la nostra barreja al foc per tal d'obtenir una crema, així, ho farem a foc mig, remenant constament i controlant en tot moment que no bulli, ja que si no l'ou cuallaria i ens quedariem sense gelat.

En el moment que haguem aconseguit una crema un punt espesa, retirem del foc i afegim la pasta de xiclet, que barrejarem bé per homogeneitzar el color i gust.

Si tenim geladora, deixem refredar la barreja, i seguidament ho reservarem com a mínim durant un parell d'hores a la nevera. Després seguirem les instruccions de la nostra geladora, i a gaudir.

Si no tenim geladora, després de les dues hores de nevera, ho pasem al congelador, i cada hora aproximadament, batrem el gelat una mica per trencar els cristalls de gel. Aquest pas el repetirem almenys tres cops, idealment ho hauríem de fer quatre.

Per servir, el recomenable és treure-ho del congelador i deixar-ho a la nevera 10 minuts abans de degustar-ho, per tal que estigui suau, però no desfet.

Feliç estiu!!




dijous, 18 de juny del 2015

Picnic Urbà a Cookiteca de la ma de Margot

Bon dia família!

Avui us escric en un dia poc habitual per a mi, i a més no porto recepta. Aquesta setmana no estic inspirat, però us volia relatar què vaig fer dissabte, perquè la ocasió ho mereix.

Ja farà uns dies, vaig rebre un correu de la Margot convidant-me a un Picnic que organitzava conjuntament amb Cookiteca per celebrar que inauguraven nou local al Poble Espanyol. Evidentment com jo m'apunto a tot, la meva resposta va ser que si. I des d'aquí donar les gràcies, com no, a la Margot per la convidada, i a la Neus, de la Cookiteca, per cedir-nos l'espai.



Com a bon picnic, tothom havia de portar alguna coseta per menjar, i jo em vaig decantar per fer unes quiches, que són faciletes de fer, i difícilment queden malament.

Vam ser uns quants els bloggers que ens vam ajuntar allà, alguns amb acompanyant, altres no, en un bon ambient i en un espai espectacular que Cookiteca té preparat al Poble Espanyol. Aquí va la llista de tots els assistents:


Vaig retrobar-me amb algunes (si, era l'únic blogger, ja ho veieu) bloggeres que ja coneixia, i vaig conèixer d'altres que no coneixia personalment, o bé desconeixia totalment, no puc enganyar a ningú, aquest mon és molt gran i no et dona la vida per més. Però a qui més ilusió em va fer conèixer en persona va ser, i ja em perdonarà la resta, a la Juana, de La cocina de Babel, la que jo li dic la meva Chikitina, i a partir d'ara, i amb el seu permís, li continuaré dient així, amb tot el carinyo del mon. Com erem molts, és d'esperar que vagis més amb uns que amb altres, i un servidor va fer pinya amb la Juana, la Marina, de La rosquilla de la tía Laura, l'Ana de Mis comienzos en la blogcocina, i les seves respectives parelles. M'ho vaig passar de conya amb ells, i sempre et sap a poc i et quedes amb ganes de més.

I ara, sense més rotllo perquè aquesta setmana la inspiració no ha arribat, motiu pel qual no hi ha recepta, us mostro unes quantes fotos de l'event per fer-vos una mica d'enveja, i després us explicaré què van regalar els patrocinadors entre els assistents, i què em va tocar a mi (si, per primer cop em va tocar un sorteig!!).

Gràcies a tots els patrocinadors pels regals, que sempre són molt d'agrair:

Sandwich Thins, que va regalar un munt dels seus sanvitxos, i a mi em van tocar!
Estrella Damm Inedit, proporcionant unes quantes de les seves cerveses
Eric Vokel, que regalarà una estança a un dels seus apartaments, al millor post, així que no patiu resta de bloggeres, que serà per a mi!
Felix Solis Avantis, ens va refrescar la calurosa tarda amb el seu vi
Restaurant Manolete, un àpat al seu restaurant que gaudirà l'afortunada guanyadora, que m'heu de perdonar no recordo qui va ser...


Aquí els bloggers...

... i els acompanyants

Sandwichs Thins, joc proposat per la Margot



La foto guanyadora d'un taller a Cookiteca, de la Juana, of course...


Què bé van entrar les Inedit!

Un vinet molt refrescant, tipus sangria

Aquest apartament em tocarà a mi!

Oi que és maco?

L'Adriana amb els seus Cheesecakes

Fuet i bon ganivet, combinació guanyadora!

Quin perill tenen aquests quatre, i faltem dos, la Juana i jo!

I aquestes mans són de...

... la fantàstica Marina!!

Supervisant el procés d'elaboració

Aquí tot el grup preparat per la teca (jo estic al foooons de tot)

I la Neus amb el seu etern somriure

P.D.: No m'atribuiré el mèrit d'haver fet les fotos, també això ho haig d'agrair a qui les ha cedit generosament, Carolina (La cuchara de mis recetas), Carmen (El club de Carmen), i la meva estimada Juana (La cocina de Babel).

Petons a tots i a totes, un plaer i fins la propera!!