dijous, 23 de gener del 2014

Panettone

Segur que quan heu vist el nom de la recepta, heu pensat: "aquest noi s'ha xalat, ara si, completament...". Bé, potser una mica tocat de l'ala si que estic, però com ja us vaig dir quan vaig publicar els núvols de xocolata, i avui us confirmo, està sent un gener molt mandrós. Vaig fer, passades les festes, una desconnexió total d'una setmana, però a més, diumenge de la setmana passada vaig agafar la grip, de la que encara estic recuperant-me. I segurament no és excusa, perquè el panettone és més aviat nadalenc (de fet el vaig fer per reis...), però entre la desconnexió i la grip, podreu comprendre que no he tingut gaire temps (i aquesta setmana tampoc gaires ganes) de publicar.

Però per fi estic aquí, amb cada vegada més energia, per portar-vos aquesta recepta que segur heu vist inundant la blogosfera pel Nadal, i que jo he adaptat de la meva apreciada MJ, que ja sabeu que és una fenòmena! He seguit la seva vídeo recepta al peu de la lletra i, com passa sempre, no ha fallat.

Us haig de dir que em va agradar molt, potser és una mica dens, i jo pel meu gust l'hagués farcit més (i quan el torni a fer el farciré més, i tot s'ha de dir, potser vaig ser jo el que es va quedar curt amb el farcit), però estava realment bo. El que va sobrar, per al dia següent amb el café amb llet, va resultar ideal!

Ingredients:

Amb aquestes quantitats surten dos panettones grandets.

Preferment:
- 100 gr. de farina de força
- 30 gr. de llevat
- 20 gr. de sucre
- 70 gr. d'aigua tèbia (tèbia, no calenta!)

Masa:
- El preferment
- 5 ous a temperatura ambient
- 150 gr. de mantega a daus, a temperatura ambient
- 170 gr. de sucre
- la pell ratllada d'una llimona (jo una cullerada de postres d'aroma de llimona)
- la pell ratllada d'una taronja (jo una cullerada de postres d'aroma de taronja)
- 600 gr. de farina de força
- un pessic de sal

Farcit:
- 130 gr. de llàgrimes de xocolata (gran error el meu de no pesar-ho i posar-ho a ull, per això em vaig quedar curt segur!!)
- 12 talls de taronja confitada (jo taronja i llimona confitada en quadradets)


Preparació:

Quina quantitat d'ingredients, eh? Però no patiu, que no és gens difícil, i sembla molta cosa, però després no és tant, ja veureu! A més, si us hi fixeu bé, hi ha ingredients que es repeteixen.

El primer que farem serà el preferment, desfent el llevat en l'aigua tèbia. Seguidament, barregem a un bol tots els ingredients del preferment amb una cullera, fins a obtenir una pasta... pastosa, per dir-ho d'alguna manera, i ho deixem reposar tapat amb paper film fins que dobli el seu volum.

Quan el preferment hagi doblat el seu volum, anem a per la massa. Us recomano que feu servir robot de cuina, panificadora... el que tingueu per amassar, ja que es tracta d'una massa que necessita molt temps de pastat, i fer-ho amb les mans no és gens viable. Bé, fet aquest petit incís, continuem. En el meu cas, he fet servir la panificadora, que crec que només la faig servir per amassar, quan em ve de gust fer pa però no tinc ganes d'amassar manualment. Aix que em torno a desviar del tema! Afegim, per aquest ordre, els ingredients a la cubeta de la panificadora: els ous lleugerament batuts, la mantega, el sucre, els aromes/les ratlladures, el preferement, i per últim, la farina i la sal.
Programem la panificadora en el programa només amassar. La meva màquina no el té, però utilitzo el programa llarg de fer pa, i en el que la primera mitja hora de programa és només amassar, i quan passen els 30 minuts, ho paro. Aquest procés ho repetirem fins que la massa obtinguda sigui elàstica i una mica enganxosa. En el meu cas van ser aproximadament 45 minuts.

En el moment que la massa tingui la consistència que ens interessa, pincelem un bol gran amb oli, i passem la nostra massa al bol. Ho tapem amb paper film, i deixarem reposar fins que sembli que la massa vol sortir-se literalment del bol, i hagi fet pujar el paper film. Vaig haver-me d'esperar unes 3 hores i mitja.

Amb la massa ja a punt, toca donar-li forma i farcir-la. Dividim la massa en dos, i treballem cadascuna de les divisions de la mateixa manera: estenem sobre una superfície prèviament enfarinada, donant-li forma més o menys rectangular (no ha de ser exacta), d'un centímetre de gruix més o menys, i estenem per tota la seva superfície els ingredients del farcit.

Seguidament enrotllem la massa sobre ella mateixa, obtenim un cilindre, del qual unirem els extrems i introduirem en el motlle amb els extrems a la part de sota. Si feu servir motlle de panettone, aquell típic de paper, perfecte. Si com jo, feu servir una llauna, penseu d'engrassar-la i enfarinar-la abans de ficar la massa, per poder desmotllar sense problemes el nostre panettone.

I ara de nou toca esperar que els nostres panettones arribin fins a la vora del motllo (els vaig deixar tota una nit freda terrassenca al forn apagat), moment en el qual els pintarem amb una mica d'ou batut i ficarem al forn preescalfat a 180ºC durant 35 minuts (en el meu forn, que sempre faig servir opció ventilador). Ja sabeu que cada forn és un mon, així que vigileu no se us quedin crus, o se us cremin, ok?

Només ens queda desmotllar-los, i gaudir d'aquest dolç que aquest any a casa ha acompanyat al ja tradicional tortell de reis.





dimarts, 14 de gener del 2014

Núvols de xocolata per començar l'any

Bones, i bon any (molt retrassat) a tothom!!

Què, ja us pensàveu que m'havia fugat a una illa paradisíaca, i m'havia oblidat de tot i de tots vosaltres, oi? Doncs sento molt dir-vos que no és així... simplement, m'he pres un descans d'aquells maratonians. Abans d'acabar l'any, vaig decidir que durant les festes nadalenques no publicaria res, i que a la tornada, just passat reis, començaria amb el ritme habitual de publicacions, visites, experiments a la cuina... però com veieu, no ha estat així. La setmana passada, quan tothom tornava de les seves vacances, un servidor començava les seves, i es va veure envait pel pecat de la peresa, i l'ordinador, i tot el relacionat amb la tecnologia es va convertir amb el meu enemic, a excepció del mòbil, que no entenc com podem dependre tant d'ell, i d'instagram, que em confesso estic enganxat. Tret d'aquestes dues coses, us haig de reconèixer que no he visitat a ningú, amb el que segur que m'he perdut un munt d'interessants propostes, ni tant sols els companys de Bake the World i el Asaltablogs, ni he revisat comentaris que han arribat al bloc, ni res de res, gairebé ni he penjat fotos a instagram, només he fet likes, i algun comentari. I per no fer, com facebook el tenia oblidat, se'm va passar que a Galette feien un curs de macarons, al qual ja fa temps que li tinc ganes, i que van fer aquest diumenge. I més ràbia em va fer quan em vaig enterar que al curs hi anaven tres persones amb les que tenia ganes de coincidir. Però com no es pot estar a tot, al següent m'apunto si o si!

Bé, ja us deixo de rotllos, després d'explicar-vos el meu periple de peresa vagància, us ensenyo el que vaig fer pel meu cumple (què lluny que queda ja!) als companys de feina, i que en vista de l'éxit que va tenir, tornaré a fer perquè està molt i molt bo. Es tracta dels núvols de xuxe de tota la vida, en versió xocolata, i estan inspirats en la recepta de Clemenvilla, de Bocados de Cielo.

Ingredients:

- 220 gr. de sucre
- 3 clares d'ou (en el meu cas pasteuritzades)
- 12 gr. de làmines gelatina
- 80 gr. de xocolata negre al 70%
- 60 gr. de sucre (a l'original sirop d'àgave)
- 90 ml. d'aigua
- una cullerada sopera de suc de llimona
- 40 gr. de cacau en pols


Preparació:

El primer que farem serà preparar un motlle quadrat, no molt gran, amb paper de forn engrassat amb mantega per posteriorment poder desmotllar millor els nostres núvols, i també posarem en aigua freda les fulles de gelatina per hidratar-les.

Mentres la gelatina s'hidrata, posem a foc l'aigua i tot el sucre fins fer un almívar, no volem que arribi a ser un caramel de color marró, sinó que ens interessa que quedi transparent. Un cop fet aquest almívar, enretirem del foc, afegim les fulles de gelatina escorregudes i ho barregem tot.

Deixem que la barreja d'almívar i gelatina vagi refredant, i mentrestant, muntem les clares a punt de neu amb el suc de llimona.
Quan tinguem les clares muntades, afegim l'almívar a les clares sense parar de batre, en fil, i amb compte que en estar encara calent aquestes cremades són perilloses!

Seguidament, fonem la xocolata (al bany maria, al microones...), i fem el mateix que hem fet amb l'almívar, l'incorporem a les clares sense parar de batre-ho.

Per tot el procés, us recomano que feu servir una batedora elèctrica. Es pot fer manualment, però heu de tenir uns braços que ni l'increible Hulk...

Aboquem la nostra barreja al motlle que hemn preparat al principi, i toca que ho deixem reposar, sense necessitat de nevera, tot un dia, així que ara a tenir paciència! 

Passades les 24 hores, desenmotllem la massa i la posem sobre una superfície, per tallar-la amb un ganivet que prèviament hem untat amb oli per evitar que se'ns enganxi, de la mida que més ens agradi. Jo vaig seguir el suggeriment original, i vaig fer daus de 2x2 cm. aproximadament. No patiu per com es deforma en tallar-ho, ja que recupera la forma original.

Quan tinguem tota la massa tallada, arrebossem els nostres núvols amb cacau, i els degustem, no podreu parar de menjar-ne!!



diumenge, 29 de desembre del 2013

Pasta fresca amb salsa de boletus - Asaltablogs invisible

I de nou aquí estic amb una proposta del repte Asaltablogs, del qual ja us he parlat un munt de cops.
Aquest mes és una mica diferent la dinàmica, per allò de que és Nadal, i no tots estan a casa o disponibles en general per asaltar un bloc. Aquest mes, els intrèpids asaltants que han volgut participar, hem fet un Asaltablogs invisible, de manera que a primer de mes vam rebre un correo amb el blog que ens tocava asaltar aquest mes. Cadascú un de diferent, i emoció fins al dia de la publicació.
Jo personalment ja tinc ganes de saber qui ha assaltat el meu blog, crec que això ho fa més divertit encara. Com? que voleu saber a qui m'ha tocat asaltar? Impacients... doncs he asaltat el blog Una física en la cocina, que com bé es descriu, és una física aficionada a la cuina (si és que on ens anem a juntar, jo que soc matemàtic, a la cuina, és clar!).
És un bloc relativament nou, nascut aquest 2013 que ja ens abandona, i de les últimes incoporacions al repte, però no per això deixa de tenir receptes molt bones, com la que us porto jo avui. Per mi és un plat fetiche, m'acompanya sovint amb els tuppers, ja que això de dinar cada dia fora de tupper, activa la imaginació, us ho asseguro! Es tracta d'un plat de pasta fresca amb salsa de boletus, un plat que m'agrada molt i des del primer dia que el vaig veure sabia que el 'robaria'.
Però prou de xarrera, i anem amb la recepta, no? Està una mica adaptada a com l'acostumo a fer jo, respectant els ingredients de l'original, excepte l'all.

Ingredients per 4 persones:

- 400 gr. de pasta fresca, en aquest cas tagliatelles
- 300 gr. de bolets variats
- 2 dents d'all (jo no li vaig posar)
- 300 ml. de llet evaporada
- un grapat de pernil picat
- 2 cullerades de parmesano ratllat
- oli d'oliva
- sal i pebre


Preparació:

Primer de tot farem la salsa. Com jo utilitzo bolets congelats, els triturem amb la picadora, fins obtenir no ben bé pols de bolets congelats, però quasi. Els aboquem a una paella amb oli, i quan comencin a deixar anar l'aigua, salpebrem i afegim el pernil picat. Quan els bolets estiguin fets, afegim la llet evaporada, rectifiquem de sal i pebre si és necesari, i mantenim a foc baix ifns que comenci a fer bombolletes, que serà quan afegirem el parmesano, i deixarem que es desfaci.

Mentres fem la salsa, bullirem la pasta segons les indicacions del fabricant (aquest cop no he fet la pasta jo, però tard o d'hora caurà), perquè quedi al dente, i un cop feta, jo l'he servida en un bol gran, afegint la salsa, per tal que tothom es serveixi la quantitat que vulgui!

I a gaudir!