diumenge, 2 de febrer del 2014

Bocadillo Suculento

Crec que aquest és un d'aquests dies en els quals, per molt que ho hagis de fer, no publiques amb l'alegria que fas habitualment. Tot i que, com soc un despistat, aquesta recepta hauria d'haver vist la llum diumenge passat, espero em disculpeu, la publico amb una setmana de retard, però crec que amb les mateixes paraules amb les que l'hagués escrit la setmana passada.


Avui toca recepta del repte Asaltablogs, la primera de l'any, però que té un regust amarg. El passat mes de novembre ens deixava una de les 'lladres' més veteranes del repte, Carolina, del bloc Bocadillo Suculento, o Moriarty pels amics. Una dona entregada a la seva família, i al seu amor per la cuina, coses que ens feia veure en cada una de les seves receptes. Jo la vaig conèixer (virtualment) a través del repte, i sempre tenia una estona per dedicar-te bones paraules, tant al teu bloc, com per respondre a algun comentari que li fessis en el seu. Crec que parlo en nom de tots els seus seguidors quan dic que, tot i no haver tingut gaire temps de conèixer-la més en profunditat, va ser un cop dur per a nosaltres. I és per això que, a més de l'homenatge que tots els que pertanyem al grup Asaltablogs li dediquem aquest mes fent una de les seves receptes, el millor homenatge és intentar ser una miqueta com era ella. Sempre ens engoleix el dia a dia que ens envolta, deixem passar de llarg infinitat de coses que tenim al nostre voltant, i molts cops només sabem gaudir de les coses que decidim (o ens fan decidir) que toca gaudir. Molts cops ens queixem (no és el meu cas) d'aquells blogs (siguin de cuina o no) que al principi de cada entrada, t'expliquen una mica de la seva vida, el que els agrada, el que els envolta, el que viuen, el que senten, i penso que aquestes petites històries, més enllà del que és després la recepta, són l'ànima del bloc, les que el fan viure, les que fan que la persona que hi ha darrera t'interessi, i tinguis ganes de tornar a saber més d'aquella persona, a desvirtualitzar-la poc a poc, a considerar-la, per estrany que sembli a tots aquells que són 'només' (disculpeu la paraula, ja que no té cap tipus de mala intenció) lectors del bloc, com a un amic. I això és en el que es va convertir la Carolina per a molts de nosaltres, una amiga que no deixarà d'estar amb nosaltres, ja que ens deixa als seus seguidors un llegat del qual podrem gaudir per sempre. Va per tu Carolina.

Respecte a la recepta, i com es tracta d'un homenatge, i no pretenc que estigueu més melanconiosos del que segurament ja us he fet posar-vos amb les meves paraules, després de donar voltes, voltes i més voltes al bloc de la Carolina, i no saber quina de les seves receptes podia ser la millor per dir-li adeu. Podria haver fet moltes de les magnífiques receptes que té, receptes fàcils, receptes no tan fàcils, receptes dolces, receptes salades, vegetarianes, per carnívors..., totes amb un denominador comú, gaudir-les amb els éssers estimats; i finalment em vaig decidir per aquest brownie tan bo, ja que per molt que no us ho creieu, mai n'havia fet cap, i aquest era un bon moment per ser el primer. Molts potser penseu que he anat a lo fàcil, que no m'he volgut complicar la vida, però realment avui el que importa no és la recepta, i el més difícil no era triar i fer una recepta, sinó el motiu pel qual ho feia.

Ingredients:

- 200 gr. xocolata de cobertura
- 180 gr. mantega en pomada
- 150 gr. sucre
- 3 ous
- 60 gr. farina de rebosteria
- 125 gr. ametlles o nous trossejades (jo no n'hi vaig posar)

Preparació:

El primer que farem serà preescalfar el forn a 180ºC, amb calor a dalt i a baix. Desfem la xocolata com preferiu (microones amb tandes de 30 segons, al bany Maria...), i quan la tinguem desfeta, la posem a un bol.
A aquest bol, afegim la mantega en pomada i removem fins que s'integri.
Seguidament, incorporem el sucre i batem fins que el sucre no es noti. No us suposarà gaire temps, i no us cal cap aparell electrònic, jo ho vaig fer amb les varilles manuals.
Amb el sucre integrat, afegim els ous, un per un, i els anem barrejant amb la barreja de xocolata, mantega i sucre.
Quan tinguem els ous incorporats, aboquem la farina de rebosteria, i continuem barrejant.
Finalment, afegim els fruits secs, cosa que jo no vaig fer perquè la meva germana és alèrgica i existia la possiblitat que en mengés. Ja sé que sense ells no és tan brownie, però a vegades ens hem d'adaptar a les circumstàncies...

Enmotllem a un motlle preferiblement quadrat o rectangular, que prèviament haurem engrassat amb mantega i empolvorat amb farina, i hi posem la nostre barreja d'ingredients. Enfornem durant uns 25 minuts aproximadament. Per comprovar si està cuit, aquest pastís va a l'inrevés que la resta, punxem, i si surt humit, és perfecte. D'això es tracta, que no quedi completament cuit per dintre, i per fora es faci la crosta característica.

Deixem refredar, el tallem a quadradets, i a menjar!

Salut Carolina!



dijous, 30 de gener del 2014

Panna Cotta de torró de xixona

Bé, ja veieu que començo a agafar el meu ritme. Poc a poc estic acabant de recuperar-me del refredat al que, pel que estic comprovant, aquest hivern tots acabem caient tard o d'hora.
I què millor per agafar el ritme que aprofitant aquelles barres de torró que han caigut en l'oblit passades les festes perquè no ens les hem menjat? A casa no som gaire de torró, ho haig de reconèixer, habitualment faig el de xocolata (el típic de Suchard) i el de coco, que són els que més ens agraden, i la família sempre compra algun, o el porten dels lots que reben a la feina. Als afortunats que treballeu, us donen lot de Nadal? A la nostra empresa això no es porta. Bé, ni donar lot de Nadal, ni sopar d'empresa, ni pujada de sous, ni tractar bé al treballador, però aquesta és una altra història.

Aquest any, va quedar a casa una solitària barra de torró de xixona, i ràpidament, quan la vaig veure en la seva solitud, vaig saber quin seria el seu destí, que no va ser un altre que convertir-se en panna cotta. No n'havia fet mai, pensava que em costaria més, però ja veureu que és molt fàcil i a més està molt bona. Reconec que pel meu gust, potser massa dolça, però per a la llaminera de la casa, tenia la dolçor perfecta, jeje!

La recepta està basada en la recepta de la panna cotta original proporcionada per Sant Google.

Ingredients:

- Una barra de torró de xixona (uns 140-150 gr.)
- 400 ml. de nata per muntar
- 3 fulles de gelatina neutra
- 60 gr. de sucre
- canyella en pols per decorar

Preparació:

El primer que farem serà hidratar la gelatina submergint-la en aigua freda.
Mentrestant, triturem el torró de la manera que més ens convingui: turmix, amb les mans, thermomix... segons l'estri que tingueu a casa i la quantitat de trossets que us vulgueu trobar a la panna cotta.

Un cop fet això, posem a coure a un pot el torró esmicolat, la nata i el sucre, fins que comenci a bullir, removent de tant en tant. En aquest moment, retirem del foc, i afegim les fulles de gelatina ben escorregudes. Barregem bé per disoldre la gelatina en la barreja, i ja podem posar-ho als motlles que més ens agradi. Jop vaig aprofitar l'ocasió per estrenar un motllo de bombons que em vaig comprar no sé quan, i que ja li tenia ganes.

Ho deixem refredar, i seguidament ho reservarem a la nevera durant almenys tres hores perquè cualli la barreja. En el meu cas un cop cuallada, vaig posar-ho una hora al congelador per poder-ho desmotllar sense dificultat. 

Servim, decorat amb la canyella en pols, o cacau en pols, o sucre de llustre, què us agrada més?







dimarts, 28 de gener del 2014

Las Meriendas de Margot - SantaGloria

El passat dissabte 18 de gener (si, continuo amb un ritme una mica lent, ho sé), vaig ser convidat per la Margot, un dels referents en la blogosfera gastronòmica, a una de les seves Meriendas, en les quals convida a una selecció de bloggers a participar en un berenar a llocs amb encant a la ciutat de Barcelona. Aquest cop jo estava dintre dels escollits, i el lloc triat per celebrar la trobada va ser el forn SantaGloria.
Per a qui no la coneixeu (cosa que em sembla increible), la Margot és una persona encantadora, amb molta xarrera (sense ser pesada en absolut!), agradable, alegre, i amb la que després d'una estona amb ella te n'oblides que fa només cinc minuts que la coneixes, et fa sentir bé al seu costat. I of course heu de visitar el seu blog, Margot cosas de la vida, si no ho heu fet, seria imperdonable que no ho feu! Mireu que m'emprenyo!!

Logo de 'Las Meriendas', propietat de Margot Kidman
I per als que no coneixeu el forn SantaGloria, es tracta d'un forn de pa - degustació, que conta amb 14 establiments repartits a Barcelona, Sabadell, Granollers, Madrid i Andorra, alguns dels quals sota el nom de L'obrador. Sempre els trobem en localitzacions i zones que diríem de classe mitja-alta, és un dels seus trets distintius, a més de treballar, cosa important, amb matèria primera de molta qualitat, i tot el producte fet per ells diàriament (això no es troba a tot arreu!).
Per donar-vos més detalls, són els 'importadors' del cronut a les nostres terres, i amb un resultat excepcional.

Les taules del forn

Fent fotos al que ens havien portat
Que no podia ser una altra cosa que cronuts!
Cronuts, cronuts, cronuts!!!

De xarrera gastronòmica, de què si no!

Només arribar al local al qual estàvem citats, ubicat al carrer Craywinckel de Barcelona, ens trobem un local molt acollidor, d'estil nòrdic, amb petits detalls que de seguida fan que et sentis a gust, i vam ser rebuts per la Remei i la Chiara, del departament de màrqueting i del departament de comunicació respectivament, i ens van explicar (amb més detall, és clar), el que us he explicat unes línies més amunt.

Seguidament, van anar arribant la resta de convidats, i amb una atenció al client molt cuidada, ens van servir les begudes que ens van venir de gust, i una selecció dels seus cronuts, dolços i salats, pans, coques salades, daus de pastanaga, de té matcha, brownies... un no parar del qual tots vam quedar encantadíssims. I no només això, sinó que a més, van tenir el detall d'obsequiar-nos a tots amb una safateta de quatre cronuts i dos pans que estaven també molt bons!

El grup al complet
I aquí ens teniu als assistents, per ordre, d'esquerra a dreta, i de dalt a baix.
Carlota, de Little things & co
Ester, de La cuinera, que a més va portar uns macarons de xocolata molt bons
Chiara, del departament de comunicació de SantaGloria
Raquel, de Cookienando
Alfons i Gemma, de Food and Cakes by GB
Un servidor
Remei, del departament de màrqueting del SantaGloria
Marta, de insta-cook
Alexia, de Alexia Bakecelona

Va ser un plaer poder assistir al berenar, i conèixer d'una banda el forn SantaGloria, i d'altra, posar cara i desvirtualitzar als bloggers que van ser convidats, cosa que ens agrada molt!

P.D.: Totes les fotos són extretes del blog de la Margot.