divendres, 7 de març del 2014

Gelat de mostassa

Us llegiu els blocs que seguiu? Vull dir, us llegiu la totalitat del que s'escriu? Jo personalment si, quan entro a un bloc a mirar quina nova recepta em trobaré, em llegeixo tot el que la persona escriu. Perquè? Doncs principalment perquè m'agrada, penso que qui escriu sempre té alguna cosa a dir, i soc dels que, si tinc temps, fins i tot em vaig llegint els comentaris previs al que deixo jo. Perquè també deixo comentaris, i, tot i que això ja no ho faig tant, ho reconec, procuro respondre a tots els comentaris que deixeu. A més, tot i tenir poc temps per llegir, tinc la sort de llegir molt ràpid, així que no llegeixo una de cada dues línies, me les llegeixo totes. Entenc que el ritme de vida que portem/ens fan portar, no dona per poder dedicar el temps que hauríem/voldríem a llegir-nos, i per això entenc que hi hagi molta gent que no ho fa, faltaria més, però a mi, personalment, m'agrada fer-ho, i llegir les històries i anècdotes que envolten la recepta i les persones que l'elaboren. Ja ho vaig dir farà un temps, però ho repeteixo, les històries al darrera, fan el bloc 'més humà'. Ja deixo de divagar, que com veieu, això de trencar el meu ritme habitual de publicacions, em fa pensar, i això no és bo! I que consti que el que us acabo d'explicar no és cap declaració d'intencions, i ara m'enfado com un nen petit i deixo de llegir-vos si vosaltres no ho feu! Al contrari, cadascú fa el que vol i pot, i com us acabo de dir, no deixen de ser divagacions meves de les quals no heu de fer gaire cas...

Per cert, i ja per últim, als que deixeu comentaris, sabeu que alguns de vosaltres sou no-reply? Si no ho sabieu, i voleu deixar de ser-ho perquè us contesti directament i no us hagi de contestar per aquí, obligant-vos a tornar (cosa que us agraeixo) a mirar si us he respost, us recomano aquest enllaç on explica com deixar de ser-ho. Us adverteixo que no sempre funciona, jo ho vaig estar provant i com blogger és com és , a vegades no ha funcionat, fins que funciona i aleshores ja ho tens. Per cert, el bloc que us indico el segueixo en secret, no li digueu a ningú, perquè sembla molt enfocat a dones... un altre dia ja us parlaré dels blocs que es pensen que només el visiten dones, i la tendència a dirigir-se a la gent és amb articles personals femenins (vosotras, algunas...), perquè és un tema que dona per molt.

I per fi anem a per la recepta. La vaig veure a un bloc que m'encanta, Mi Gran Diversión, i que té infinitat de receptes que segur que us venen de gust preparar a casa. Ja feia temps que em rondava pel cap fer aquest gelat, i quan el vaig veure, em vaig animar, fins al punt que li vaig copiar la presentació i tot!

Ingredients:

- 150gr. de nata
- 50gr. de llet
- 50gr. de mostassa en gra
- 10gr. de sucre
- 1 cullerada de café de whisky (a mi se'm va anar la mà una mica i després es va notar)
- sal (jo no l'hi vaig posar, però si ho feu, poseu-la)

Preparació:

Ara no us descobriré res a aquells que acostumin a fer gelats, però anem a preparar-ho!

A un pot escalfem la nata i la llet (si us heu fixat, està en grams no en mililítres, vigileu!), i quan estigui a punt d'ebullició, sense que arribi a bullir, afegim la resta d'ingredients, retirem del foc, i removem bé per integrar-los.

Tot i que tinc geladora, i m'hagués facilitat la feina, el gelat el vaig fer de manera 'tradicional'. Quan la barreja hagi refredat, la posem a un recipient apte pel congelador, i cap a dintre amb ell. Cada mitja hora, durant les properes 4 hores, el treurem del congelador per remoure-ho tot i trencar els possibles cristalls de gel, i tornem a desar al congelador.

Com us he mig dit abans, us recomano que vigileu amb el whisky, i si a sobre poseu un que sigui potent, poseu-ne menys del que indico. Amb la sal, no us la oblideu perquè tendirà, encara que no us ho creieu, a estar soso.

Ara només ens queda gaudir d'aquest sorprenent gelat, amb, per exemple, un bon steak tartar. Penso que és de les millors maneres de menjar-ho!

I vosaltres, amb què ho acompanyaríeu?





dimarts, 4 de març del 2014

Pa de vi negre

La recepta d'avui semblava que no volia sortir a la llum. I no perquè no la hagués pogut fer fins avui, que no, ni perquè es tracti d'una recepta complicada, que tampoc, sinó perquè tenia previsió d'ensenyar-vos-la dijous, però fins avui, no he tingut ocasió d'acabar d'editar l'entrada i preparar-la com cal per publicar-la. Per això la setmana passada no va haver-hi recepta, ni us he pogut visitar com faig habitualment. De fet, ha estat avui mateix quan he pogut començar a respondre als correus dels comentaris, i no a tots.

Bé, anem al que ens interessa. Aquesta recepta de pa de vi negre és una lliure adaptació del pa de vi negre amb figues i pinyons que apareix al llibre Hecho a mano de Dan Lepard.

I dic lliure adaptació perquè com el seu nom diu, porta figues i pinyons, que jo no li vaig posar, i al llibre és un pa pla i allargat, i jo he fet un pa rodó i de pla no en té res. O sigui, em vaig llegir la recepta, i vaig fer el que em va donar la gana, bàsicament...

Però tot i així, seguint les indicacions del llibre (i saltant-me el que no m'interessava i que no perjudicava la recepta) vaig obtenir un pa d'una crosta cruixent i una molla d'un color violeta (si algú em diu que no és violeta, que disculpi el meu daltonisme masculí) molt i molt maca.

Ingredients:

- 300ml. de Viña Pomal (segur que amb Don Simon es pot fer, però millor si és un vi d'una mica de qualitat)
- 150gr. de massa mare al 100% d'hidratació (la mateixa proporció d'aigua que farina)
- 500gr. de farina de força
- 7gr. de llevat fresc
- 10gr. de sal

Preparació:

Barregem el vi amb la massa mare, reservant una mica, fins que aquesta última es disolgui.

Afegim la farina, barregem bé fins que absorveixi tot el líquid, i deixem reposar durant una hora per tal que ella soleta faci l'autòlisi. Això ens facilitarà posteriorment el pastat.

Desfem el llevat amb el vi que hem reservat, i la incorporem a la nostra massa, pastant durant com a molt cinc minuts, el que trigarà a absorvir-se, i seguidament afegim la sal. Pastem durant cinc minuts més, i és moment de fer una bola generant tensió superficial, i la deixarem reposar a un bol untat amb oli, que taparem amb un drap de cotó, durant el temps necessari perquè la massa estigui relaxada. Jo ho vaig fer un dia de fred i el temps se'm va allargar tres hores.

Un cop passada l'espera, posem la massa a una superfície lleugerament enfarinada, i li donarem forma al nostre pa, que deixarem fer un últim repòs d'uns 60 minuts. En aquest cas, jo vaig fer dues boles ben rodones, que van descansar tranquilament sense que ningú les molestés.

Mentres fan el repòs, encendrem el forn a 250ºC (el meu no dona per tant, només arriba a 240ºC, així que al màxim que us doni si no us arriba) perquè vagi escalfant-se, amb una safata plena d'aigua al fons, i un cop passi el temps necessari, enfornem el pa a aquesta temperatura durant 5 minuts, i seguidament baixem a 210ºC i continuem coent-lo durant 25-30 minuts. Si amb aquesta baixada de temperatura el forn té molt vapor, obrirem la porta uns segons per extreure-li l'excés d'humitat.

Abans del pas al forn, s'hauria d'haver fet la grenya, però jo no li vaig fer, no per descuit, sinó perquè em vaig 'arriscar' a veure com quedava, però us recomano que la feu. Amb un ganivet de serra és com millor ho faig jo.

Quan ja estigui fet, el deixem reposar unes hores sobre una reixa perquè s'assenti i es refredi. Tingueu en compte que és un pa bastant més dens que el pa blanc, i millora al dia següent. A casa el vaig fer un dissabte per un dinar de diumenge al que estàvem convidats, uns amics grans amants del vi i residents al Penedès, i van quedar molt satisfets.

I a vosaltres, us agrada el torrat de la crosta i el color de la molla?




diumenge, 23 de febrer del 2014

Guinnes chocolate bundt cake - Asaltablogs

Doncs ja som aquí de nou un diumenge per la nostra cita amb Asaltablogs! Aquest cop ens ha tocat assaltar a Bego Al calor del horno, un gran bloc on trobareu unes receptes espectaculars, i que no fallen! Us haig de confessar que aquest cop ho he tingut molt fàcil per triar recepta, perquè com ja era seguidor del bloc, quan vaig saber qui tocava ser assaltada, m'hi vaig tirar de cap a per aquest pastís, que li tenia moltes ganes. I la veritat és que el resultat no m'ha defraudat gens, perquè tinc molt clar que repetiré aquest pastís, perquè té una humitat espectacular, i tres dies més tard (incomprensiblement ha aguantat tres dies a casa sense acabar-se) encara conservava aquesta humitat i esponjositat. Brutal!

Però avui no m'enrotllo més, que no li vull treure protagonisme a qui li pertany, aquest pastís i la seva propietària assaltada.

Ingredients:

- 250gr. de mantega
- 250ml. de Guinness
- 400gr. de sucre
- 70gr. de cacau en pols
- 250gr. de farina de rebosteria
- 140ml. de nata per muntar
- 1 culleradeta de vainilla líquida (vaig posar extracte de vainilla, suposo que és el mateix...)
- 2 ous
- 2,5 culleradetes de bicarbonat

Preparació:

A un pot escalfem la cervesa, i quan aquesta comenci a estar calenta, afegim la mantega fins que es desfaci i reservem. Jo vaig comprar una llauna de Guinness que és de la mida d'una pinta, i el que va sobrar m'ho vaig haver de beure... què hi farem!!

Mentres refreda una mica la nostra barreja anterior, a un bol barregem tots els ingredients secs (sucre, cacau, farina, bicarbonat) i tornem a reservar.

A un altre bol, batem els ous amb la nata i la vainilla, però sense muntar-ho, només cal batre-ho fins que quedin tots els ingredients lligats. Quan els tinguem lligats, afegim la barreja inicial de cervesa i mantega i ho lliguem tot.

Encenem el forn a 180ºC, i acabem de preparar el pastís. A la barreja d'ingredients secs, afegim la barreja dels líquids, i batem amb energia fins a obtenir una massa homogènia. Jo he fet tot el procés a ma, sense necessitat d'estris electrònics, així que no teniu excusa. És molt líquid, però precisament per això (suposo) queda una massa humida un cop cuita. 

I finalment aboquem al motlle i enfornem durant uns 40 minuts, o fins que punxant amb un escuradents surti sec. La recepta original diu 15 minuts, perquè fa servir motlles de mini bundt cake, però jo vaig utilitzar un motlle de bundt de tamany normal i vaig necessitar tot aquest temps. També vaig arribar a la conclusió que necessito un motllo de bundt cake que sigui de qualitat, perquè al forn em ballava (és de silicona), i les peripècies que vaig passar per desmotllar-ho!! (Ja ho veureu a les fotos...) 

Passat el temps de cocció, deixem refredar a una reixa durant deu minuts, i després desmotllem, deixant-lo reposar a la reixa. I ja el tenim llest per degustar. He fet cas a la seva autora i ho he servit amb un frosting de crema de formatge i sucre. Senzillament espectacular, proveu-lo! Què us sembla, m'ha quedat bé? Quin motllo de bundt cake em recomaneu (sense tenir en compte Nordic Ware...)?