dijous, 15 de setembre del 2011

Pastís de llet merengada

Un altre cop 'inspirat' per webosfritos, us presento una recepta d'unes postres que són boníssimes, us asseguro que quan les tasteu direu exactament el mateix que us acabo de dir jo. És molt suau, perquè és tipus mousse, i si mai heu tastat la llet merengada (jo abans només ho havia menjat com a gelat), veureu que el gust és clavat.

Jo he fet una petita adaptació a la base que presenta la recepta original, perquè una de les persones que havia de menjar-se el pastís no li agrada excessivament la canyella, i en comptes de fer servir galetes 'napolitanes', he fet servir les galetes maria de tota la vida. Comencem!

Ingredients:

Per la base:

- 250grs. de galetes
- 70grs. de mantega

Per a la mousse:

- 600grs. de nata muntada (aprox. 500ml. de nata líquida)
- 5 clares d'ou muntades a punt de neu
- 5 fulles de gelatina
- 380grs. de llet condensada
- 200grs (que no mls.) de llet
- 1 branca de canyella
- la pell d'una llimona
- la ratlladura d'una llimona
- canyella en pols

Preparació:

Preparem la base. Triturem les galetes, i ho barregem amb la mantega fosa. Ho posem com a base al motllo, intentant que quedi ben compacte al fons del motllo. Mentres preparem la mousse, reservem la base de galeta a la nevera.
Hidratem la gelatina en aigua freda, i escalfem la llet amb la branca de canyella i la pell de la llimona. Quan s'hagi escalfat, ho colem i hi posem la gelatina i la llet condensada. Ho barregem bé i deixem que vagi refredant.
Ara muntem les clares d'ou amb una mica de sal, i quan estiguin gairebé apunt, posem la ratlladura de llimona i un polsim de canyella en pols, i acabem de muntar. Incorporem la barreja de llets a les clares a poc a poc i amb compte per què no baixin aquestes. Només ens falta afegir-hi la nata muntada, també amb suavitat i moviments circulars.
Un cop preparada la mousse, l'aboquem a la base de galeta, i la deixem refredar durant unes hores, que estigui ben fresquet i hagi agafat la textura que volem.
Ho decorem amb canyella en pols, i ho servim amb més canyella per a qui li agradi posar-s'hi més (com a mi, jeje).

En tres paraules: BO-NÍS-SIM!!!





Print Friendly and PDF

dimarts, 13 de setembre del 2011

Nachos

I després del Guacamole, un bon plat d'acompanyament per 'dipejar', també molt senzill de preparar i ràpid, on podras embrutar-te els dits sense por a que et mirin malament mentres menges. No hi ha fotos del plat amb el guacamole per sobre dels nachos, el vam servir a part perquè cadascú anés agafant tant com vulgués, però normalemnt ho mengem tot junt.

Ingredients:

- una bossa de totopos (si no en trobeu els típic totopos, que a la secció de menjar internacional del carrefour segur que els trobeu, sempre podeu comprar uns doritos)
- formatge ratllat per gratinar
- bacon
- jalapeños

Preparació:

A una font, o bol apte per al forn, aboquem els totopos, i el formatge, el bacon a trossets i els jalapeños. Els gratinem fins que es desfaci el formatge i el bacon estigui fet, i a menjar!! Com us he dit, el millor és acompanyar-los del guacamole, i nosaltres habitualment el posem per sobre, però avui no ha estat el cas.




Print Friendly and PDF

diumenge, 11 de setembre del 2011

Guacamole

Per fi!!! Han estat molts dies sense publicar res de res, ni de cap canvi en el bloc, però per causes alienes a la meva persona, no he pogut fer-ho abans.
I retornem amb una recepta ràpida i que ens anirà molt bé per a acompanyar la que vindrà després d'aquesta.
I ja tinc preparades un parell de receptes que podreu veure durant aquesta setmana que comença, així que prepareu-vos!!!

Ingredients:

- dos alvocats
- 1/2 ceba
- 1/2 tomàquet
- suc de 1/2 llimona
- bitxo, sal i pebre al gust


Preparació:

Abans de començar a treballar amb l'alvocat, deixarem la resta d'ingredients preparats, ja que és recomenable servir-ho al moment, ja que és un producte que enfosqueix de seguida. Si no ho podeu preparar al moment, reserveu l'os de l'alvocat i ho posareu amb la salsa preparada ben tapadet. Això retrasarà aquest enfosquiment de la salsa.
Piquem la ceba i el tomàquet tant petit com puguem, treient les llavors del tomàquet. Reservem i obrim els alvocats per la meitat. Els buidem amb l'ajuda d'una cullera, i els anem aixafant amb una forquilla. És important que els alvocats siguin madurs, sense arribar a estar massa tous, sino no podrem fer una salsa com toca. Un cop ben aixafats, incorporem la ceba, el tomàquet, el suc de la llimona, i el bitxo, també picat. Jo no li he posat ni sal ni pebre, amb el bitxo n'hi ha hagut prou per que quedès bé.
I ja està, uns dips o el que més us vingui de gust, i a gaudir.







Print Friendly and PDF