Bollycaos

Així, sense més ni més... si l'altre dia us portava la recepta de la 'nocilla' cassolana, avui un nou repte superat.
Aquelles tardes (o matins) de quan erem petits, i ens anàvem a jugar amb el nostre bollycao a la ma... quins records, eh?

La veritat és que quan vaig veure la recepta a 'Acabat de fer', la idea em va encantar, i de seguida em van venir ganes de provar de fer-la. I el cert és que no vaig trigar gaire... no hi ha paraules per descriure com en són de bons. Si els feu a casa, la única recomenació és, si voleu, clar, farcir-los bé de crema de cacau. Quan sigui el moment us ho recordaré.

Ingredients (l'original diu per 6 bollycaos, jo en vaig fer 8):

- 1 ou
- 125 ml. de llet
- 30grs. de mantega
- 35grs. de sucre
- una pessic de sal
- 1 culleradeta d'essència de vainilla o en pasta (jo no li vaig posar, i no va ser cap problema)
- 300grs. de farina (jo vaig fer servir farina de força)
- 1/2 sobre de llevat liofilitzat
- 1 ou per pintar en el moment de fornejar
- crema de xocolata per farcir (al gust)


Preparació:

Ja veieu que us he posat tant els ingredients de la recepta original com els que vaig fer servir jo. Així, si voleu, podeu triar la que més us agradi, que espero que sigui la meva, clar!!

Posem a un bol tots els ingredients, menys l'ou per pintar, i la crema de xocolata. Amassem amb paciència, com hem fet amb moltes de les receptes del bloc.
Hem d'obtenir una massa uniforme, fins i tot un punt enganxifosa. No hi ha un temps màxim, i tampoc un temps mínim, però tingeu en compte que serà una bona estona.
Si teniu panificadora o robot de cuina, o batedora de varetes, no cal que us digui res més, feu-les servir!!
Un cop haguem obtingut la massa, la deixem reposar fins que hagi doblat el seu volum original, tapada amb un drap. Ho podem fer al marbre prèviament enfarinat, o al bol on ho hem amassat, per això no hi ha problema.

Passat el temps de llevat, si la teníem al bol, ara toca si o si passar la massa al marbre prèviament enfarinat, i dividir-la en les porcions que correspongui.
Ja us he dit que a mi em van sortir uns 8 bollycaos, de tamany mig-petit. Amb l'ajuda del rodet de cuina les estirem, donant-li, si és possible, forma rectangular, ja que ens serà
més fàcil després enrotllar-les. Important mantenir la superfície enfarinada, per evitar que se'ns enganxi tot. Abans us he advertit que la massa és un punt enganxifosa, que consti.

Un cop tinguem totes les nostres porcions ben estiradetes, és el moment de la xocolata. Estenem una bona ració de crema de xocolata al mig de cada rectangle, i l'enrotllem sobre ell mateix tancant-lo i deixant dins la crema de xocolata. Amb les puntes, el que farem serà plegar-les cap a dintre, i deixar el futur bollycao reposar a la safata de forn on el courem, amb les puntes a sota, que no es vegin!! I sabeu perquè us deia abans de farcir-los bé? Recordeu els bollycaos industrials, que per un cantó estaven ben farcits, i per l'altre gairebé no tenien xocolata? Doncs ja he dit tot el que calia. Nosaltres volem els nostres bollycaos ben farcidets!!

Un altre cop toca deixar reposar la massa durant una hora, ja que és una recepta que consta de dos llevats, com la majoria de masses que porten llevat, és el que hi ha.

Quan ja quasi sigui l'hora, preescalfarem el forn a 180º, i pintarem els bollycaos per ou batut, per tal que ens afagin un color més maco al forn.

Els enfornem de 20 a 25 minuts, fins que veieu que el bollycao comença a quedar dauradet. Vigileu que si us despisteu se us cremarà la capa d'ou i quedaran lletjos.

I ja està, quan estiguin fets, els deixem refredar a una reixa per evitar la condensació d'humitat a la base, i a gaudir! O si sou impacients, com va ser el cas, els podeu tastar quan encara estan calentonets, que també estan molt bons, però aneu amb compte no us cremeu!!

Carpaccio de gambes

Com ahir va ser festa a Barcelona, i a un servidor no li tocava treballar, vaig traslladar la recepta 'del dilluns' per dimarts, i així poder controlar les visites, i passar llista a tots.
Es tracta d'una recepta que, sentint-ho molt, no és apte per a paladars escrupulosos. És el que hi ha, no sempre es pot cuinar al gust de tothom, i em sembla que avui serà un d'aquells dies.
Per als que us agradi, ja veureu com n'és de simple la seva preparació i com de bé podeu quedar, si als vostres convidats els agrada, clar.

I un últim apunt: potser no és el plat més adient, però amb aquesta recepta estrenem la #lletraanna a les fotografies. La meva petita colaboració a aquesta proposta.

Ingredients:

- 6/8 gambes per persona, depenent del tamany
- Oli d'oliva
- Vinagre de mòdena
- Sal i pebre
- Escates de sal per decorar


Preparació:

El primer de tot que farem serà embrutar-nos les mans. Hem de pelar totes les gambes, absolutament totes, i les anem reservant. Quan les tinguem netes, amb l'ajuda d'una punta (un ganivet de pelar fruita, o similar), obrirem les gambes per la meitat i els retirarem l'intestí (és el 'fil' negre que tenen les gambes i que els hi recorre tota la cua), de manera que obtindrem una gamba neta. Si voleu, les podeu passar per aigua per deixar-les més netes encara, això és a lliure elecció. Segons les anem netejant, les anem disposant sobre paper de forn, obertes i ben esteses, formant una capa de gambes obertes per la meitat.

Quan tinguem la nostra ració de carpaccio estesa al paper de forn, estenem un altre paper de forn per sobre, i aixafem una mica amb les mans, fent pressió.
I atenció que ara ve el millor. Amb l'ajuda d'un objecte pesant i contundent (una paella, una fusta de tallar...), anem colpejant les gambes fins obtenir el gruix que més ens convenci per a un carpaccio. Només un detall: com més
obertes quedin les gambes i més ben esteses, més fàcil serà obtenir un carpaccio prim.

Ara que ens hem desfogat amb les gambes, és el moment de deixar-les descansar al congelador durant un parell d'hores, temps suficient perquè hagin congelat. No us espanteu per l'aspecte d'abans del congelador.
Mentrestant, anirem preparant la vinagreta, una de molt simple per no matar el gust de les gambes. A un pot, barregem l'oli, el vinagre, i la sal i el pebre al gust, i ja està.
Passades les dues hores, retirem el carpaccio del congelador, i ara si, retirem el paper de forn. És ara quan ho hem de treure, ja que és molt més fàcil que quan hem enganxat literalment les gambes entre dues capes de paper.
Ens haurà quedat una làmina (més o menys, depenent de la contundència dels cops...), que disposarem sobre el plat, i amanirem amb la vinagreta, finalitzant amb la decoració amb la sal en escates.
Si en feu de més, el que heu de fer és treure el carpaccio una mitja hora abans de servir, i just en el moment de menjar, afegiu la vinagreta.

Crema de cacau i avellanes

O Nocilla, Nutella... com li vulgueu dir!

Ja veieu que no m'atura res a l'hora de fer 'proves' a la cuina... si em convenç, i em veig capaç de fer-la, allà que vaig. I aquesta no podia ser menys... qui de tots vosaltres no ha menjat mai un entrepà de nocilla, o fins i tot els més llaminers/adictes directament del pot amb cullera?

Doncs això, que aquesta recepta es va convertir en un 'must' quan la vaig veure per primer cop. Després d'aquell dia (i ja fa temps) l'he vista a més blocs gastronòmics, així que la que trobareu aquí és una barreja/adaptació deles que he anat veient fins ara, i el resultat ha estat més que satisfactori, i espero que us agradi.

Ingredients:

- 100 grs. d'avellanes pelades i torrades
- 50 grs. de sucre
- 150 grs. de xocolata blanca
- 150 grs. de xocolata amb llet
- 150 grs. de xocolata negra (de cobertura a ser possible)
- 200 grs. de llet
- 100 grs. d'oli de girasol (com no en tenia, vaig fer servir menys quantitat d'oli d'oliva, uns 70 grs.)


Preparació:

Si les avellanes les heu comprat crues, és el primer que heu de fer, posar-les a una safata de forn i torrar-les una mica.

Les deixem refredar, i les triturem conjuntament amb el sucre, que no quedin trossos grans, tant com ens sigui possible, penseu que a la crema de cacau dels supers no es nota. Hem d'intentar que quedi una massa fina.

Al pot on hem triturat les avellanes, incorporem les xocolates i també les triturem.

Aquesta pasta de xocolata, avellanes i sucre,  la posem a un pot a foc mig-alt amb la llet i l'oli, fins que la xocolata estigui desfeta i tots els ingredients integrats.

Si el nostre robot de cuina o picadora no és prou potent, el pas de triturar les xocolates us el podeu estalviar, i fondre les xocolates a trossos directament al foc, sense necessitat d'esmicolar-les. I preferiblement canvieu el sucre normal per sucre glass. Que consti, que no és obligatori!

A partir d'aquí podeu anar jugant amb la quantitat de xocolates i avellanes per fer una crema de cacau com més us agradi. I per als més atrevits, si només feu servir xocolata blanca, ja sabeu què obtindreu...

Només ens resta, si tenim intenció de conservar-ho, anar-ho posant a pots esterilitzats i deixar-los ben tancats. O directament, fer-nos una torradeta amb la nostra crema de cacau i el pa de motlle de dilluns i llepar-nos els dits...