Plum cake de blat sarraí amb plàtan

Aquest mes, sembla que m'he organitzat millor, i que estic arribant als reptes mensuals als quals m'agrada participar... avui, últim diumenge de mes, toca Asaltablogs, aquest repte on mensualment, tota una panda de lladres de receptes, asalta sense cap tipus de mirament un bloc seleccionat prèviament, deixant-lo sense receptes... i avui és el torn de 'Rebuscando en la despensa', un bloc que personalment haig de reconèixer que desconeixia, però que ens ofereix molt bones propostes per posar en pràctica desde casa.

I com últimament estic en mode 'fer pastissos i coques pel mini', després de molt dubtar, vaig acabar decidint-me per aquest plum cake de plàtan, fet amb farina de blat sarraí. Ja fa un temps que tenia un paquet de farina de blat sarraí per casa, que vaig comprar per fer unes galettes que no van sortir a la llum, i no sabia com acabar de gastar la farina, així que, em va venir de perles!

Que com és de gust aquest cake? no seré dolent i us ho diré. És diferent, ho reconec, però el punt del plàtan crec que li va molt bé. I el mini està encantat, així que com encara tenim farina per casa, repetirem. Ja està tot dit, oi? Doncs anem a preparar-ho!

Ingredients:

- 150gr. de farina de blat sarraí

- 1/2 sobre de llevat royal

- 150gr. de llet

- 2 plàtans ben madurs

- 1 cullerada sopera de mel

- panses

Preparació:

Res més fàcil que fer aquest cake. Mentres s'escalfa el forn a 180ºC, tamissem la farina i el llevat, que barrejarem amb la llet i els plàtans aixafadets. Quan tinguem tots els ingredients ben barrejats, afegim la mel, i un grapat de panses, i acabem de barrejar-ho tot. Com veieu, no porta sucre, la dolçor (sense passar-se) se la dona la mel i els plàtans.

Veieu que és fàcil? Doncs aquesta barreja, a un motlle de plum cake prèviament engreixat, i directe al forn a mitja alçada durant 30 minuts, que és el que va trigar en el meu cas.

I ja tenim un cake per esmorzar, el mini amb això de fer pastissos es va posant les botes!!

Feliç setmana!

Pa de pernil

Ja el mes passat vaig arribar tard a la proposta de Bake the World i el Pide que ens suggerien preparar, però aquest cop no se m'escapa. Per aquest mes de novembre ens inciten a viatjar a terres Sudamericanes amb un típic pa de pernil veneçolà. Una massa enriquida amb greixos (mantega, llet...), i farcit amb pernil, formatge, panses i olives. Ja de primeres sona bé, oi?

A més, és una massa d'una única i ràpida fermentació, cosa que el fa més accessible per aquells que els espanten les llargues i consecutives fermentacions habituals del pa (dues i tres fermentacions que van de les 2 a les 4 hores, i depèn del pa, de més...).

Així que, tal i com aquest pa tan ràpid i fàcil de preparar, jo també vaig per feina i us explico com l'he preparat.

Ingredients:

Per al pa:

 - 500gr. de farina (no cal una farina de força)

 - 250gr. de llet (grams!)

 - 50gr. de mantega

 - 50gr. de sucre

 - 10gr. de llevat sec (o 30gr. de fresc)

 - 1 pessic de sal

Per al farcit:

 - Pernil dolç

 - Formatge Brie

 - Panses

Per decorar:

 - ou batut

 - llavors de rosella (opcional)

Preparació:

Com veieu, jo he obviat les olives, perquè a casa només m'agraden a mi, i no he possat quantitats de farcit perquè va una mica al gust. Igual que el tipus de farcit, podeu posar pernil salat en comptes de dolç, roquefort en comptes de brie (o qualsevol altre formatge que us agradi), no posar-hi panses... ja veieu, al gust del consumidor! Però va, expliquem com es prepara...

Com es tracta d'un pa que teòricament és senzill de preparar, ho he fet (i així us ho explicaré), de la manera més fàcil que es pot fer. A un bol, barregem/desfem/diluim el llevat amb una mica de llet a temperatura ambient, i seguidament incorporem la resta d'ingredients, en l'ordre que vulgueu. La única condició és afegir com a últim ingredient la farina, i que la llet estigui a temperatura ambient.

Amb les mans anem pastant tots els ingredients fins a obtenir una massa elàstica, un pèl resistent, i gens enganxosa. No us hauria de portar més de 10 minuts, i no estem parlant de pastats elaborats, sinó de gairebé només barrejar bé els ingredients.

Seguidament disposem la massa a la taula de treball, i amb el corró l'estenem i li donem forma rectangular, més o menys del tamany d'una safata de forn.

Ara toca el farciment: primer posem el pernil dolç, ja sigui tallat a talls i picat, a sobre el brie, i per últim repartim les panses. Tot això deixant més o menys deixant un dit de separació per cada cantó, per tal que en tancar-ho no se'ns surti el farcit per tot arreu.

El següent a fer és enrotllar la massa amb el farcit, fent una mica de pressió per tal que quedi tot ben premsat, però sense passar-nos, i plegar les puntes del nostre rotllo cap avall, de manera que quedi tancat i maco d'aquestes puntes. A part, vaig guardar uns retalls de massa i vaig fer un intent de decoració, que ja veureu a les fotos.

El disposem a la safata de forn, tapat amb un drap de cotó humit, i que reposi durant una hora.

Poc abans de que hagi passat l'estona de repòs, anem preescalfant el forn a 180ºC.

Pintem el pa amb ou batut, l'empolsinem amb llavors de rosella (opcional), i enfornem durant uns 30 minuts (jo no vaig necessitar més), que estigui ben daurat. En el meu cas, a més, ho vaig posar a la part baixa del forn, perquè no se'm cremés.

I ja està, ara només toca gaudir! Fred està bo, però quan encara està tebi, és com ens va agradar més. Només us dic que el repetirem, perquè va volar, crec que us ho dic tot!

Salut!

Ceviche de gambes

Després de la meva crònica d'ahir, i tal i com us vaig prometre, avui toca recepta, i a més apte per a la dieta! Però abans, parlem de sopars de Nadal... en concret, els d'empresa.

Per als que tingueu la sort de tenir feina, la vostra empresa fa el típic/mític dinar o sopar de Nadal? I si la resposta és que si, s'ho curren? 

Amb això de si s'ho curren, per exemple em refereixo a si l'empresa paga el dinar/sopar, per començar per algun punt. A la meva no. No vulgueu saber la facturació de la meva empresa, perquè és de por (de bona), i per contra, si vols anar al dinar de Nadal, t'ho pagues de la teva butxaca. És veritat, no han baixat sous, seguim tenint paga extra... però si vols dinar amb els companys, t'ho pagues tu. Doncs per això, no penseu que val més la pena que cada grup organitzi el seu propi dinar? Total, has de dir si vas sense saber ni tan sols on s'organitza, ni què es menja, ni quan val... algú ho entèn? Jo personalment, no.

I això que us explico, com a contrapunt a una empresa que conec, i que, a més del sopar que organitzava i pagava el propietari, també feia sortejos de regals entre els seus empleats, a més de lot de Nadal. El mateix que on treballo, oi?

Però bé, suposo que hi ha de tot, i el pitjor no és això, sinó que segur que si ens paguessin el dinar, no estaríem contents, i si a més ens donessin lot de Nadal, no seria prou. L'inconformisme, o les ganes de queixar-se, per dir-ho així, dels humans. I com no, agraït de tenir feina, això si que és trist...

Bé, prou de reivindicacions personals, i anem a per la recepta, un ceviche de gambes espectacular, extret d'un gran bloc, El aroma de Idania, i que estic segur que us agradarà. A més, com us he dit, apta per dieta! Ella ho fa de camarons, però en essència, amb alguns canvis, és la mateixa recepta.

Ingredients: 

- el suc de 5 llimes

- 1/2 kg. de gambes grandetes, ja pelades i netes d'intestins

- 1 grapat de coriandre fresc

- suc de tomàquet

- 2 cebes

- 1 cogombre

- 3 jalapenyos (jo vaig fer servir piparres, algunes quantes més)

- 2 grans d'all

- 1 tomàquet

Preparació:

Tots els ingredients, a excepció de les gambes (i evidentment els sucs...) els tindrem preparats ben picadets.

Posem les gambes a un plat fons, un bol... prou gran perquè hi càpiguen sense problemes, i les cobrim amb el suc de les llimes. Taparem el recipient i deixarem reposar les gambes durant unes 8h aproximadament. O tal com diu la Idania: "hasta que los langostinos estén opacos y ligeramente firmes".

Un cop els tinguem en aquest punt, afegim el tomàquet, la ceba, el cogombre i l'all, i ho barregem tot. Seguidament afegim el coriandre i els jalapenyos (piparres).

Finalment, afegim suc de tomàquet fins que obtinguem la consistència que més ens faci el pes, tornem a tapar, i deixem marinar una horeta a la nevara.

Una recepta fàcil, oi? Potser no encaixa en un sopar d'empresa, però és un plat espectacular. I els vostres sopars d'empresa, com són?