dijous, 15 de setembre de 2011

Pastís de llet merengada

Un altre cop 'inspirat' per webosfritos, us presento una recepta d'unes postres que són boníssimes, us asseguro que quan les tasteu direu exactament el mateix que us acabo de dir jo. És molt suau, perquè és tipus mousse, i si mai heu tastat la llet merengada (jo abans només ho havia menjat com a gelat), veureu que el gust és clavat.

Jo he fet una petita adaptació a la base que presenta la recepta original, perquè una de les persones que havia de menjar-se el pastís no li agrada excessivament la canyella, i en comptes de fer servir galetes 'napolitanes', he fet servir les galetes maria de tota la vida. Comencem!

Ingredients:

Per la base:

- 250grs. de galetes
- 70grs. de mantega

Per a la mousse:

- 600grs. de nata muntada (aprox. 500ml. de nata líquida)
- 5 clares d'ou muntades a punt de neu
- 5 fulles de gelatina
- 380grs. de llet condensada
- 200grs (que no mls.) de llet
- 1 branca de canyella
- la pell d'una llimona
- la ratlladura d'una llimona
- canyella en pols

Preparació:

Preparem la base. Triturem les galetes, i ho barregem amb la mantega fosa. Ho posem com a base al motllo, intentant que quedi ben compacte al fons del motllo. Mentres preparem la mousse, reservem la base de galeta a la nevera.
Hidratem la gelatina en aigua freda, i escalfem la llet amb la branca de canyella i la pell de la llimona. Quan s'hagi escalfat, ho colem i hi posem la gelatina i la llet condensada. Ho barregem bé i deixem que vagi refredant.
Ara muntem les clares d'ou amb una mica de sal, i quan estiguin gairebé apunt, posem la ratlladura de llimona i un polsim de canyella en pols, i acabem de muntar. Incorporem la barreja de llets a les clares a poc a poc i amb compte per què no baixin aquestes. Només ens falta afegir-hi la nata muntada, també amb suavitat i moviments circulars.
Un cop preparada la mousse, l'aboquem a la base de galeta, i la deixem refredar durant unes hores, que estigui ben fresquet i hagi agafat la textura que volem.
Ho decorem amb canyella en pols, i ho servim amb més canyella per a qui li agradi posar-s'hi més (com a mi, jeje).

En tres paraules: BO-NÍS-SIM!!!





Print Friendly and PDF

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada