Scotch Pie

Us enrecordeu quan éreu petits i havieu de fer els deures de l'escola? O ja més grandets els de l'institut, o fins i tot els de la Universitat?

Sembla que va ser ahir, que tornava de classe, i abans de mirar els dibuixos o sortir a jugar, el primer que feia eren els deures que ens posaven. El que no recordo és que mons pares haguessin de fer deures amb mi. No vull dir que no recordo si m'ajudaven o no a fer-los, sinó que no recordo que ells haguessin de fer deures. I és justament el que m'ha passat a mi ara. Resulta que, estant el mini encara a la guarderia (escola bressol pels puritans), als pares ens toca fer deures. Sisi, com ho llegiu, en una etapa en la que els nens encara no han de tenir obligacions pures i dures, resulta que els deures els hi posen als pares.

A veure, que no ens estan demanant que resolem problemes de física quàntica, ni que demostrem la Conjectura de Hodge, però em sobta que els pares tinguem 'deures' dels fills. No sé, a mi em va sorprendre, però ens aplicarem i farem els deures que les professores ens han posat per fer.

I vosaltres, heu hagut de fer deures als vostres fills (repeteixo, fer deures, no ajudar-los a fer deures...)?

Avui us porto una recepta que ja feia temps em rondava pel cap, però en una versió més fàcil, per si la original no ho és prou, que espero us agradi. Ideal per dinar, animeu-vos a fer-la!

Ingredients:

- 1 placa de pasta de full

- 150grs. de cansalada

- 150grs. de carn picada de porc

- canyella

- nou moscada

- 1 copa de conyac

- sal

- pebre

Preparació:

El primer pas serà encendre el forn a 200ºC.

Seguidament, si no tenim la cansalada picada, la piquem a trossos petits. A un bol, barregem tots els ingredients a excepció de la pasta de full. La canyella i la nou moscada, un pessic, per donar-li el punt, i sal i pebre per a salpebrar de manera normal.

Estenem la pasta de full sobre un paper de forn, i al mig hi posem la nostra barreja de carn i cansalada.

Anem tapant la barreja amb la pasta de full, com si fos un paquetet, i mirem de donar-li forma rodona. Un cop fet el paquet, posem la part lletja cap avall, i al forn durant uns 30-40 minuts, fins que la pasta de full estigui ben cuita (mireu les instruccions del fabricant). Si voleu, podeu pintar la pasta de full amb una mica d'ou batut, per tal que quedi més brillant. Jo no ho vaig fer.

Un cop cuit el nostre paquet, només cal deixar refredar una mica i menjar-ho quan encara està calent!

Pastela

Quin és el vostre estil a l'hora de vestir? Aquesta pregunta em vaig fer no fa gaire, quan feia el canvi d'armari 'gràcies' a aquesta calor que ens ha arribat tan de cop.

No sé si realment jo tinc un estil definit, o se li pot posar nom, perquè a més en els últims mesos/anys el meu estil ha anat canviant una mica.

Sempre m'ha agradat vestir bé, i no em malinterpreteu, no dic que a la resta del món no li agradi vestir bé, em refereixo a que m'agrada (o m'agradava) anar elegant, fins i tot podríem dir que tirant a clàssic (però no 'viejuno', que consti). Fins fa aproximadament dos anys, a la feina anava practicament sempre o bé amb traje i corbata, o bé amb pantalons de pinces i camisa. Estiu i hivern inclosos. I no és que m'ho exigissin, simplement m'agrada anar així. Amb el temps, i després de molts anys així, vaig 'afluixar' les meves normes pròpies de vestimenta, i els trajes han caigut una mica en l'oblit. Ara porto més aviat texans (i pantalons de pinces també), però les camises continuo portant-les. A l'estiu vaig més amb polos i texans, però si haig de baixar a l'oficina, m'agrada portar una camisa (reitero que no m'obliguen pas...). Suposo que tinc al cap allò que diuen que la primera impressió és la que queda, així que intento causar bona impressió, a la feina i fora d'ella. Després (sobretot fora de la feina) arriba el moment en que parlo i em deixo anar, i la bona impressió decau (ja podeu riure). Per tot això us deia que no sé si tinc un nitxo d'estil concret. Suposo que es podria dir que vesteixo clàssic-informal-casual, si aquests tres estils es poden donar a la vegada.

I vosaltres, quin estil us definiria més a l'hora de vestir? 

I per oblidar-nos una mica de com vestim, que cadascú evidentment vestirà com li vingui més de gust i se senti més còmode, us porto una pastela, un pastís salat amb un puntet dolç, i que els seus aromes et transporten directament al Marroc, Tuníssia, Argelia, el destí és vostre!!

Ingredients:

- 10 làmines de pasta filo

- 4 pits de pollastre

- 1 ceba vermella

- 1 culleradeta de gingebre en pols

- 1 culleradeta de canyella en pols

- 1 cullerada de sucre

- 100gr. d'ametlles en làmines (opcional, no vaig posar, al·lèrgies de la família...)

- 250ml. de caldo de pollastre (he fet servir Aneto)

- 1 cullerada de comí

- 1 culleradeta de cúrcuma

- 20gr. de mantega fosa

- pebre, sal i oli

Preparació:

Aquest és un plat que, si bé no és difícil, i realment no és llarg de fer, necessita dos dies de preparació. Un dia per al farcit, i un segon per a l'elaboració de la pastela en si.

A una paella amb una mica d'oli, sofregim la ceba tallada ben petita. Salpebrem, i quan comenci a estar daurada, afegim el pollastre en trossos petits i el gingebre.

Quan el pollastre comenci a fer-se, afegim les espècies i el sucre. No he posat quantitats exactes perquè penso que ha d'anar una mica al gust. Com veureu per les fotos, jo li vaig posar més cúrcuma i canyella que no pas una culleradeta, i va quedar bastant més fosc del desitjat.

Afegim el caldo i deixem que redueixi copletament. Ha de quedar sec però melòs (si, una definició una mica estranya, ho sé). Afegim les ametlles (si les voleu posar), i barregem bé abans de parar el foc.

Ho deixem refredar almenys un parell d'hores, i si podem, fins al dia següent.

Un cop fred, és el moment de preparar la pastela. Estirem la pasta filo, i pintem totes les làmines amb la mantega fosa. Hem de procurar ser ràpids perquè la pasta filo s'asseca amb rapidesa. Mentrestant, encenem el forn a a180º a dalt i a baix, que es vagi escalfant. 

A un motllo per forn (un de pastissos rodó és ideal, de 18-22cm. aprox.), coloquem una a una quatre de les làmines de pasta filo. Seguidament, posem la meitat del farcit, i repetim el procès de les làmines de pasta filo. Acabem de posar el que ens resta del farcit, i coloquem les dues làmines que ens han quedat.

És moment de tancar la pastela amb totes les vores de la pasta filo. com si fos un paquetet.

Repartim una mica de la mantega sobrant per sobre de la pastela, i enfornem durant 10 minuts que es gratini, moment que taparem perquè no se'ns cremi i deixarem entre 10 i 15 minuts més, perquè s'acabi de fer, només amb calor a baix.

Deixem refredar una mica, i desmotllem. Boníssim calent, i boníssim fred. Paraula que repetireu!

Feliç setmana!

P.D.: Recepta mix de molts receptaris, que vaig animar-me a fer-la quan la vaig veure a La Dolce Gula... Mery, un lujazo de plato!

Madalenes de roquefort i nous

Després d'algunes receptes seguides de dolços, ara toca una versió salada d'una recepta dolça. Aquestes madalenes les he vistes a la web mapetiteboulangerie, que a la vegada ha extret la recepta del llibre Madalenes d'en Xavier Barriga. Per estranya que pugui semblar la combinació, el resultat és interessant, i les madalenes estan molt bones.

Ingredients (per 12 unitats):

- 2 ous grans
- 200 grs. de sucre
- 60 grs. de llet
- 200 grs. d'oli d'oliva
- 210 grs. de farina
- 8 grs. de llevat químic (un sobre)
- 2 cullerades petites de sal
- 100 grs. de roquefort
- 24 nous

Preparació:

La preparació és molt i molt semblant a com es preparen unes madalenes normals (de fet estem fent madalenes...). Batem els ous amb el sucre fins que dobli el seu volum. Afegim la llet i l'oli d'oliva, i continuem barrejant. Ara incorporem la sal, el llevat i la farina, seguim barrejant fins obtenir una barreja homogènia. Repartim la massa en els motllos, i la deixem reposar a la nevera durant almenys una hora.
Passada aquesta estona, tallem el roquefort i posem un trosset de formatge i dos nous a cada motllo. Ho barregem una mica perquè no quedi a dalt, i ja ho tenim tot preparat. Preescalfem el forn a 250º amb calor a dalt i a baix, i les fornegem a 210º amb calor a baix, durant 15 minuts, o fins que estiguin daurades.
I ja tenim les nostres madalenes!!

Muffins de parmesano i bacó

No, que sapigueu que no m'he oblidat que tinc un bloc i que de tant en tant s'han de penjar articles (en aquest cas receptes), però les obligacions m'han impedit que es retrassés el moment de fer-ho fins avui... No prometo res, però intentaré que els espais de temps entre recepta i recepta no siguin tan grans.

A més, la recepta d'avui crec que compensa el temps d'espera, i és que a més de ser senzilla, sorpren a qui la menja, i està molt bona!

Ingredients (per uns sis muffins):

- 8 talls de bacó
- 6 ous
- 100ml. de llet
- 100grs. de parmesano (la recepta original són 60grs., però us recomano 100grs.)
- sal i pebre
- oli per pintar els motllos

Preparació:

Tallem el bacó a trossos, i el passem per la paella, que quedi cruixentet, i ho reservem.
A un bol batem els ous com per fer truita, afegim la llet, i batem de nou. Posem la resta d'ingredients excepte el bacó, ho barregem bé i ho anem repartint als motllos, prèviament pintats amb oli per poder desmotllar els muffins.
Per acabar, repartim el bacó a parts iguals a cada motllo, i els posem al forn al bany maria durant uns 20 minuts.
Quan estiguin tebis, ja podem desmotllar, i disfrutar!

Quiche

Aquesta és una recepta que he vist sempre fer a ma mare, i mai l'havia intentat, però sempre hi ha un primer cop per tot...
El quiche és una espècie de pastís salat d'orígen francés, el qual per la seva simplicitat accepta una gran varietat d'ingredients. En aquest cas, jo he fet servir els ingredients típics, afegint-hi ceba, que també acompanya molt bé.

Ingredients:

- Massa quebrada
- 200 grs. de bacon
- 200 grs. de formatge ratllat (qualsevol que fongui bé)
- 250 ml. de crema de llet
- 100 ml. de llet
- una ceba mitjana
- 4 ous
- sal i pebre



Preparació:

Primer de tot, preparem la massa quebrada tal i com indica la caixa (jo he utilitzat la preparada del mercadona, a la secció de congelats), ja en el motllo on prepararem la quiche. Ha de quedar ben feta, sino absorvirà la humitat dels altres ingredients i després no quedara bé, semblarà crua.
Mentre es fa, saltegem el bacon fet trossets a la paella, i farem el mateix amb la ceba, que quedi ben dauradeta.
Un cop ho tinguem, ho reservem, i batem els ous, incorporem la crema de llet i la llet i continuem batent fins que quedi una crema homogènia.

Afegim sal i pebre per que no quedi insípid, i ens preparem a muntar la quiche.
Al motllo, i aboquem per sobre la massa el bacon, la ceba i el formatge ratllat, repartint-t'ho bé per tota la superfície.
Seguidament, la crema que teníem preparada la vessem per sobre, i ja nomès queda introduir-ho al forn, a uns 180º durant mitja hora, o fins que veieu que la massa està dauradeta.

I a gaudir!!!

Com ja he dit al principi, es poden variar i combinar els ingredients al gust. Ho he vist fer amb porros i ceba, poma, sense la ceba que jo he afegit...
És un bon plat com a entrant, o com a opció en un menú de pica-pica. I preferiblement s'ha de menjar calent!!