dijous, 30 de maig del 2013

Baileys Cheesecake (i)

La recepta d'avui havia d'haver vist la llum fa just una setmana, ja que es tractava del pastís d'aniversari de la meva germana, dijous passat, i tal i com us vaig dir, per la logística d'un i l'altre no he pogut publicar-la fins ara.

Farà uns dies per facebook vaig demanar suggeriments de pastissos, i tot i que em vau oferir molt bones propostes, desgraciadament no va haver-hi cap que s'adeqüés a aquest dia, per dos motius ben simples: les ditxoses alèrgies als fruits secs, i l'increïble poc gust de ma germana per la xocolata... incomprensible, oi?

Després de donar-li moltes voltes, al final em vaig decidir per aquest cheesecake de Baileys que vaig veure ja fa un temps a ma petite boulangerie. A més, ho tenia tot a favor ja que és un pastís que es triga ben poc a fer, i està però que molt bó!!

Pel que fa als ingredients, he gairebé multiplicat per quatre els de la recepta original ja que la versió meva és per un pastís gran i l'original per quatre racions individuals (tot i que la foto és una versió individual).

Ingredients:

Per la base:
- 200grs. galetes digestive
- 100grs. mantega


Per al cheescake:
- 400ml. nata per muntar
- 150ml. de Baileys
- 150grs. sucre
- 400grs. Philadelphia
- 6 fulles de gelatina


Preparació:

Primer preparem la base. Triturem les galetes i les barregem amb la mantega fosa (fosa no és calenta, és líquida). El millor és anar afegint la mantega a poc a poc, així no ens passarem i la base ens quedarà compacte. Si la posessim tota de cop, correríem el risc que la nostra base quedés massa humida, i no ens interessa. Quan tinguem una massa compacta, la repartim per tota la base del motllo on finalment posarem el pastís, pressionant amb l'ajuda d'un estri de cuina pla per poder-la compactar bé. Us recomano que a la base del motllo poseu paper de forn, ajudarà a que la galeta se separi amb facilitat.

I anem amb el que interessa! Mentres posem la gelatina a hidratar en aigua freda, a un bol semimuntem la nata, i seguidament la reservem a la nevera.

A un altre bol barregem el sucre i el Philadelphia, que quedin ben integrats. La recepta original fa servir sucre glass, però no en tenia i em vaig arriscar a fer-ne servir del normal, crec que amb el mateix resultat.
Ara escalfem una mica el Baileys, el mínim, i desfem la gelatina que teníem hidratant-se, havent-li tret prèviament l'excés d'aigua.

Afegim el Baileys i la gelatina a la barreja de Philadelphia i sucre, que acabarem barrejant, i finalment, amb suavitat afegim tots aquests ingredients a la nata semimuntada que teníem guardada a la nevera. Incorporarem els ingredients amb suavitat, sempre fent moviments envolvents amb una espàtula, des d'abaix cap a dalt.

Un cop tinguem homogeneitzats els ingredients, els aboquem a la base de galeta, i la reservem a la nevera durant unes 6 hores, que la gelatina ja haurà fet la seva funció. I ja la podem gaudir!


A la recepta original es decora amb sirop de caramel per sobre, però a mi em va agradar tant com va quedar (tot i no ser un pastís vistós) que vaig optar per no posar cap tipus de decoració

La veritat és que estava ben bo, i no va quedar res de res!





dimarts, 28 de maig del 2013

Scones de parmesano

Ja fa uns dies que us tinc una mica abandonats, el dia a dia últimament em pot, no he tingut gaire temps ni per receptes, ni per seguir els altres blocs, ni per gaire cosa, la veritat. De fet, tenia pendent una recepta d'un pastís que si tot va bé, sortirà a la llum aquesta mateixa setmana... o això espero!

Però això no vol dir que m'hagi oblidat de vosaltres, aquí torno donant guerra, amb una recepta salada que tenia a la llista de pendents, i per fi m'he decidit a fer-la, i evidentment, a publicar-la.

Els scones són uns panets individuals, que es mengen en dues mossegades, originaris d'Escòcia, i de consum habitual a gran part del mòn anglosaxó. Acostuma a ser rodó, com us ho ensenyo jo avui, tot i que també ho podeu trobar en la seva versió triangular.

Poden ser per consumir amb dolç o salat, però com jo he inclòs el parmesano a la recepta, els he acompanyat d'una crema de formatge i salmó fumat, a veure si us agraden.

A més, ja sé que és casualitat, però recentment a una de les proves de MonsterChef (és a dir MasterChef), un dels 'aspirants', com els anomenen, va haver de fer un escún, com va dir el chef. Va ser la prova que van fer a diferents hotels de Madrid, i d'aquests chefs també va dir que havien de fer macarrons, que no pas macarons... perdoneu, però algú ho havia de dir!

Ingredients:

Per als scones:
- 300grs. de farina blanca
- 1 cullera de postre de sal
- 1 ou tamany L + 1 ou per pinzelar
- 50grs. de llet
- 50grs. de nata
- 150grs. de parmesano
- 100grs. de mantega (freda)
- 8grs. de llevat fresc

Per al farcit:

- Crema de formatge (Philadelphia)
- Salmó fumat
- Anet picat


Preparació:

A un bol barregem els ingredients secs, fins a obtenir una massa farinosa.

Seguidament incorporem els ingredients humits, barrejant-los tots. Si us hi fixeu, estic dient barrejar, no amassar, tingueu-lo en compte!

Mentres la massa reposa, escalfem el forn a 180ºC, calor a dalt i a baix.

Abans d'enfornar, prepararem els scones: estirem la massa amb el corró, fins a obtenir un gruix d'uns 2cm., i amb un marca-pastes rodó tallem els nostres scones i els anem disposant a la safata de forn. Els meus tenien entre 4-5cm. de diàmetre.

Pinzelem amb ou batut els nostres scones, i enfornem  uns 20minuts, o fins que hagin pujat i agafat el to daurat.

Per servir-los. els he obert per la meitat, i els he acompanyat d'una crema de formatge amb salmó fumat.
Tallem el salmó fumat a trossets (si és un llom, el farem dauets), i ho barregem amb la crema de formatge i una mica d'anet picat, i untem els scones amb la crema que acabem de preparar.

Salut!



dimecres, 22 de maig del 2013

Baguette per Bake the world

Tant fer pa tant fer pa, al final m'he decidit!!!

A què? Doncs a participar de les propostes panarres que mensualment ens ofereixen desde Bake the World.


Per a qui no sàpiga de què va el tema, Bake the world és una iniciativa propulsada per quatre blogueres (Virginia de Sweet&Sour, Salomé de Bloc de recetas, Daniela de Vegetarian gustos si sanatos i Clara de Migas con Locura, i si, és la Clara de Masterchef), on ens plantegen realitzar un pa diferent cada mes, perquè ens enfrontem sense pors a les masses, les farines, els llevats, etc... i obtinguem un bon producte fet a casa.

Aquest és el primer (i em sembla que no l'últim) mes que participo, i la proposta que ens fan per al mes de maig és el pa de baguette. I cito textualment del correu que ens han enviat per participar al respecte de la baguette:

"Una baguette (en francés literalmente ‘varilla’) es una variedad de pan  preparada con harina refinada de trigo, agua, sal y levadura, es decir la masa de pan francés básica, pero que se caracteriza por su especial forma, ya que es mucho mas larga que ancha. Tiene además como caracteristica que tiene una corteza crujiente y una miga muy suave y esponjosa. Es ideal para la elaboración de bocadillos, o para tomar en rebanadas en el desayuno acompañada de mantequilla y mermelada, o quesos y pates..



No obstante debéis saber que no todos los "panes largos" en Francia se denominan baguettes. Una baguette estándar mide unos cinco o seis centímetros de ancho por tres o cuatro de alto, pero puede llegar a medir un metro de largo. Las pequeñas se utilizan frecuentemente para hacer bocadillos. Éstas se conocen como demi-baguettes (media baguette), tiers o laboyries. Un pan más denso es una "flûte" y un pan más delgado es una "ficelle". 



Debe consumirse lo más pronto posible, porque es un pan que tiene una duración en frescura mas escasa que los panes mas gruesos y se endurece con el paso de los días."

I ja està, amb això ja tenim tot el que ens cal... només ens falta posar-nos en marxa!

Jo m'he basat en el llibre de Peter Reinhart 'El aprendiz de panadero', una de les meves actuals bíblies panarres, i he seguit al peu de la lletra les seves indicacions, i la única variació és que en comptes de fer servir llevat en pols he fet servir llevat fresc premsat, fent la conversió 1 a 3 (una unitat de llevat en pols equival a 3 de llevat fresc). És una baguette amb polish, una espècie de massa mare, i les quantitats que diu el llibre (i les que jo he fet servir), ens donen per quatre baguettes en un forn convencional, de tamany mitjà.

Ingredients:

Per al poolish:

- 320grs. de farina 
- 360ml. d'aigua
- 1 grs. de llevat instantani (3grs. de llevat fresc)

Per a la baguette:

- 200grs. de poolish
- 225grs. de farina integral tamissada
- 250grs. de farina blanca normal
- 10grs. de sal
- 2grs. de llevat instantani (6grs. de llevat fresc)
- 270ml. d'aigua tèbia
- farina de blat de moro

Preparació:

El primer que toca preparar és el poolish, ja que ho hem de tenir preparat amb antelació. A un bol barregem la farina, l'aigua i el llevat fins a integrar tots els ingredients i que la farina quedi hidratada. Ha de quedar una massa diríem que llefiscosa, si podem definir-la d'alguna manera. Ho tapem amb paper film, i ho reservem durant tres o quatre hores, o fins que comenci a fer bombolles de manera abundant. En aquest moment, ho reservem a la nevera durant tota la nit.

Una hora abans de començar amb la baguette, traurem de la nevera el polish, perquè agafi temperatura. Tamissem la farina integral per eliminar tota la fibra que puguem.

A un bol posem les farines, la sal, el llevat, el poolish i l'aigua, i comencem a amassar fins a obtenir una bola, que ens ha de quedar suau al tacte, però no enganxifosa.

Un cop tinguem la nostra bola, enfarinem la superfície en la que treballarem, i a sobre comencem a amassar de veritat (lo d'abans era un assaig...), durant uns 10 minuts, o el temps que considereu necessari per tal d'obtenir una massa llisa i que puguem tractar amb relativa facilitat.

La deixarem reposar durant dues hores a temperatura ambient, a un bol que prèviament haurem engrassat amb una mica d'oli, tapat amb paper film.

Passades les dues hores, la traiem del bol i l'amassem amb suavitat durant un minut. Seguidament, la deixarem reposar dues hores més. En ambdues tandes de repòs, la massa hauria d'haver doblat el volum.

Ara enfarinem de nou la superfície de treball, i aboquem la massa amb delicadesa perquè no perdi volum. La dividim en quatre parts, que finalment seran les nostres baguettes, i comencem a donar-lis forma. He fet quatre perquè era la llargària màxima que permetia el meu forn. Si teniu un mega-forn, podeu fer menys parts i obtenir unes baguettes més llargues.

I a continuació explicaré com formar les baguettes:

1. Estirem la massa pels extrems, donant-li una forma allargada.
2. Amb el lateral de la ma, aixafem la part central de la massa, per tota la llargària.
3. Segellem el forat que hem fet al pas 2, apretant amb firmesa contra la taula per crear tensió superficial. Perquè us feu una idea, en el pas 2 hem donat a la massa a tota la seva llargària la forma d'una M (si, heu de tenir imaginació...), i en el pas 3, hem tancat els extrems de la massa, atrapant "l'aire" que tenim a la vall de la M.
4. Treballant ara des del centre de la baguette fins als extrems, fem rodolar la massa per la superfície, fins que tinguem la longitud que volem. Quan arribem als extrems, pressionem una mica més, per tal que tingui un final més primet.

Un cop hem seguit aquests passos, anem disposant les baguettes a una safata de forn on tindrem el nostre paper de forn una mica enfarinat amb la farina de blat de moro, deixant prou separació entre elles, tenint en compte que hem de deixar que augmentin el volum 1,5 vegades (això és aproximadament una hora).

Mentres les baguettes pugen, preescalfem el forn a 260ºC, o el màxim que ens doni si el nostre forn no arriba a aquesta temperatura, i posem dues safates al forn, totes dues buides: una en la que posarem aigua per generar vapor, a la base del forn, i l'altra a mitja alçada, que serà on traspassarem les baguettes d'on les tenim fermentant.

En el moment que hagin augmentat el volum que necessiten, procedim a fer a les baguettes els talls característics a la superfície amb molta decissió i un ganivet ben esmolat. Les baguettes acostument a tenir de 5 a 7 talls, segons tinc entés. Traspassem les baguettes a la safata del forn, i posem un got d'aigua calenta a la safata inferior per generar el vapor. Passats dos minuts, baixem el forn a 230ºC i les coem durant 10 minuts. Passats aquests 10 minuts, girem la safata de forn per tal que es coguin uniformement (hi ha forns que escalfen més de darrera que de davant, habitualment), i deixem 10 minuts més.

Si passats els 20 minuts totals no han quedat prou daurades, podem mantenir-les dintre del forn amb aquest apagat de 5 a 10 minuts més.

I per fi, les traiem del forn i les deixem refredar a una reixa durant almenys 40 minuts per poder gaudir-les com cal!!

Shall we bake?





dijous, 16 de maig del 2013

Arros amb llet a la xocolata blanca

Haig de dir-vos que em pirra l'arròs, en pràcticament qualsevol de les seves variants... excepte en una, i és justament en aquesta que us porto avui, en format dolç.
Però quan vaig veure que la Montse de Muffin Galaxy ens oferia aquesta versió amb xocolata blanca, vaig pensar que era una oportunitat única per fer-ho.
I sincerament, repetiria de nou! Em sembla que el punt que li dona la xocolata és el que li dona el punt positiu a aquestes postres, almenys per mi, clar!
Pels bojos de l'arròs amb llet i la xocolata (per separat) de la família, aquesta combinació va ser apoteòsica, i crec que estan esperant que ho torni a fer...

Ingredients:

- 100grs. d'arròs rodó
- 600ml. de llet
- una vaina de vainilla
- 30grs. de sucre (vaig fer servir 25grs. de sucre normal i 5 de vainillat)
- 75grs. de xocolata blanca (jo 100grs.)
- cacau en pols / canyella

Preparació:

Obrim la vaina de vainilla amb un ganivet, i a un pot posem a foc mig la llet, la vaina i l'arròs, removent de tant en tant.

Quan comenci a bullir, baixem el foc a la mínima expressió, tapem i anem removent de tant en tant, fins que aconsegueixi la textura que desitjem. El temps anirà en funció del foc i com ho vulguem. A casa l'arròs amb llet agrada espeset, així que l'estona va ser llarga.

Un cop tinguem la textura que volem, afegim el sucre i la xocolata a trossets (millor ratllat), i removem fins que es desfacin tots els ingredients, i ja ho tenim llest per servir als recipients on posteriorment ens ho menjarem.

Per menjar-nos-ho, ho espolvorem amb cacau en pols o canyella (la meva opció), i us ho puc ben dir, a gaudir!!

P.D.: He seguit tan al peu de la lletra les seves instruccions, que li vaig fer cas i ho vaig presentar en recipients de vidre perquè lluisin més... Bon cap de setmana!!


Actualització: animat pel comentari de la Mònica, d'Ensucrat, amb aquesta recepta participo al concurs mossegades del mes de maig, on l'ingredient principal és l'arròs.

Concurs Mossegades. Maig 2013

dimecres, 15 de maig del 2013

Taller de MJ i nous premis!!

Avui no hi ha recepta que valgui, això toca demà, avui toca enllaçar-vos el link del vídeo del taller de la MJ al qual vaig assistir fa un parell de dies, i del qual ja us vaig parlar en un post anterior, i fer una cosa que m'agrada molt: agrair els dos nous premis que he rebut, i per tant, premiar-ne d'altres blocs perquè continuin la cadena.

Primer de tot, el vídeo: ja poc puc dir que no hagi dit anteriorment, espero que us agradi i passeu una bona estona mirant-lo. Des del meu humil bloc, moltes gràcies a la MJ, a BRA i a Cookiteca pel taller.

I espero que amb el permís de l'autora, aquí teniu el vídeo, que també podeu veure al bloc de la MJ


I parlant de premis... Sisi, heu llegit, bé, m'han nominat de dos nous premis, que ja havia rebut abans, però que personalment em fan igual d'ilusió. Els premis sempre són ben rebuts, oi?

El primer premi és el premi Liebster, que m'ha atorgat la Marta Martita des del seu bloc insta-cook, i el segon és el premi Versatille Blogger, que m'ha atorgat la Sandra von Cake, des del seu bloc ApfelStrudel Kuchen. A més, la Montse i la Eva, les dues cuinetes que hi ha al darrera de Cuinant entre llibres m'han nominat a tots dos premis conjuntament!

Què us puc dir, tant de les nominadores com dels seus blocs? Doncs només coses bones...

A la Montse i la Eva encara no les conec molt, són 'noves' per a mi, però us haig de dir que entre els seus llibres cuinen molt bones propostes, passeu-vos-hi!!

I de la Marta i la Sandra?

Doncs que a totes dues els hi tinc especial carinyo, no em pregunteu perquè, és així, no us ho podria explicar. Suposo que per això aquests dos premis em fan particular ilusió, per venir de qui venen.

a la Marta vaig tenir el plaer de conèixer-la en persona justament al taller de la MJ, i tan sols vam intercanviar unes poques paraules, però ja hi ha ganes de tornar a trobar-me amb ella a una nova quedada, o a un taller dels de'n Jordà, a veure quan podrà ser... que ganes hi ha, però temps sempre hi ha poc!!
I a part de la persona, té un bloc que m'agrada molt, i que sempre que puc visito per mirar què es cou, ja que crec que faria totes les receptes. Hi ha una que no deixaré escapar, uns macarons de color lila que m'han captivat!!

i a la Sandra no he tingut la sort de conèixer-la en persona, la distància (i ara més) que ens separa és important, però a través de les seves entrades, gastronòmiques ni no gastronòmiques, he pogut conèixer-la cada vegada una mica més, i des d'aquí agrair-li de nou el premi, i desitjar-li molta sort en la seva nova aventura.
I del bloc... crec que en l'anterior cadena de premis ja us ho vaig dir pràcticament tot... que el visiteu, com faig jo habitualment, ja que espero amb la mateixa impaciència les seves receptes com les seves cròniques  i relats.

Als que ja les coneixeu com als que no, passeu pels seus respectius blocs a gaudir com faig jo.

I ara passem a les nominacions. Bé, primer passem a respondre les preguntes que la Marta m'ha fet al seu bloc per respondre corresponents al premi Liebster, i a dir 7 coses de mi, corresponents al premi Versatille blogger

Probablement alguns dels meus nominats ja no participin de cadenes d'aquest tipus. Si és així, només espero que no els molesti que els hagi nominat, i si no volen continuar-la, simplement, enhorabona pel premi. També potser que alguns els hagin premiat recentment. Espero que no se'ls acumuli la feina!


Liebster

1.- Un ingredient... gairebé sense pensar-ho, xocolata
2.- Una textura... la d'una mousse, magrada molt aquest punt visualment 'dur' que és tan suau a la boca
3.- Un soroll a la cuina... el txas txas d'un ganivet contra la fusta de tallar quan es fa servir de manera hàbil, cosa que no és el meu cas, us ho asseguro.
4.- Una recepta que se us resisteix... els macarons, és una recepta que potser pel respecte que en tinc no en soc capaç!
5.- Un restaurant... això està difícil, però em quedo amb 'El café de la princesa', a Barcelona, probablement més pels bons records que tinc d'allà que no pas pel menjar.
6.- Un cuiner... aquí si que no hi ha dubtes, trio el Dani, el cuiner que vaig conèixer en la meva etapa de cambrer fa ja molts anys, amb el que vaig coincidir durant tres anys, i que em va demostrar i ensenyar que la cuina és amor i passió. Si ha de ser conegut/famós, la Carme Ruscalleda em transmet molt bon rotllo.
7.- Una tècnica culinària... buf, només una? em sembla que amb la meva dèria actual pel pa, em quedo amb el amassat francés, o mètode bertinet, que a més, desestressa molt.
8.- Un llibre de cuina... pel mateix motiu que abans, ara estic devorant el llibre 'El aprendiz de panadero' de Peter Reinhart
9.- La olor d'un menjar... seguim igual, un pa acabat de sortir del forn, espectacular!
10.- El millor que he menjat mai... això ho deixo a l'aire, són tantes les coses bones que he tastat que no podria decidir-me per una...

I per als nominats que vulguin continuar la cadena, aquí van les meves 10 preguntes...

1.- Dolç o salat?
2.- Una recepta que no et falla mai
3.- I una que no vol sortir?
4.- Un error culinari
5.- Origen del nom del bloc
6.- Un aliment/ingredient que no tasteu mai
7.- A la meva cuina no falta
8.- El vostre proper repte culinari...
9.- Combinació d'ingredients inconfessable
10.- Un hobbie/passió que no sigui la cuina


I les meves nominacions als premis Liebster són per a:


Versatille

1.- Soc una persona que dorm molt poc, i que té la son molt lleugera. Tant és així, que aquests dies que estem dormint tan poc gràcies al nouvingut, per sort per mi no m'ho estic notant gaire.
2.- Estic boig per la tecnologia. A casa tenim dos portàtils, smartphone, tablet, dvd, home cinema, wii, ps3... i no hi ha més coses perquè no hi cabríem!
3.- M'agrada moltíssim el cine, sempre que puc quedo amb els companys de feina per anar-hi. A veure pràcticament el que sigui!
4.- Soc un llicenciat en matemàtiques treballant d'informàtic i apassionat de la cuina. Toma ya!!
5.- Porto un tatuatge a l'esquena amb tres lletres xineses que vaig dibuixar jo mateix per assegurar-me que el tatuador escribia exactament el que jo volia. Que què posa? això ho deixem per un altre dia...
6.- A la feina no deixo de promoure jornades gastronòmiques per fomentar el companyerisme... sense éxit! Algun dia ho aconseguiré... i que tothom porti menjar per compartir amb els companys!
7.- Acostumo a fer trampes als jocs de taula, i normalment no és per guanyar, sinó per fer més divertit el joc, ho comprovareu si mai jugueu amb mi, perquè poques vegades guanyo, i quan ho faig, és sense trampes!

I les nominacions als Versatille blogger:


Novament, no em canso de dir-ho, moltes gràcies pels premis, i enhorabona als premiats!!

Salut!!

dimarts, 14 de maig del 2013

Farcellets d'esparrecs bladers

Comencem la setmana gastronòmica a pumuky amb una recepta que és més un acompanyament, una guarnició per un plat, que no pas un plat en si. Però per ser un acompanyament, no deixa de ser menjar, oi?

Un company de feina em va portar no fa gaire un bon grapat (i un bon grapat volen dir uns quants molts...) d'espàrrecs verds silvestres, els 'trigueros' de tota la vida, que realment es diuen bladers, i se'm va ocòrrer preparar-los així, improvisant un primer plat d'un dia mandrós. Amb un bon bistec també li haurien anat bé, no creieu?

Em sembla una manera diferent de menjar-los, i que a més és molt fàcil de preparar.

Ingredients:

- Un grapat d'espàrrecs bladers (poden ser verds 'normals', no cal que siguin silvestres)
- cansalada
- sal i pebre
- oli d'oliva (opcional)

Preparació:

Primer preescalfem el forn, a dalt i a baix, a uns 180ºC, mentres anem preparant els farcellets.

Rentem els espàrrecs, i els tallem, quedant-nos només amb la part verda i la punta, és clar. Seria ideal que ens quedessin d'un llarg aproximat de 10 centímetres.

Els salpebrem lleugerament, i els muntem: agafem uns 7 o 8 espàrrecs, depenent del gruix, els agrupem, i els emboliquem amb un tall de cansalada a mode de cinturó. Els espàrrecs han de quedar ben agrupats, i hem d'intentar que la cansalada abarqui tot el manat d'espàrrecs.

Anem disposant els farcells a la safata de forn de manera que les puntes de la cansalada quedin a sota, així evitarem que el farcellet s'obri i la feina que hem fet no serveixi per res, i quan els tinguem tots llestos, al forn durant uns 10-15 minuts, el temps que trigarà la cansalada i els espàrrecs a fer-se. Aquest temps és orientatiu, dependrà de la fiabilitat del vostre forn, i el gruix del farcell i dels espàrrecs. Jo vaig fer farcells petits, i els espàrrecs eren molt prims, així que vaig necessitar aproximadament 7 minuts.

Abans de ficar al forn, podeu abocar un rajolí d'oli per sobre dels farcells. Jo no ho vaig considerar necessari, i si la cansalada és molt greixosa, no us ho aconsello, sinó tindreu un fantàstic farcell sobre una bassa d'oli quan ho treieu del forn.

I ja hem acabat per avui, només falta menjar-nos-els abans no refredin.



dijous, 9 de maig del 2013

Pa de quètxup i recepta taller MJ

Aquesta recepta d'avui dijous també es podria dir que és doble. Per una banda, tenim el pa de quètxup que ha popularitzat en Daniel Jordà, i que la MJ de Las recetas de MJ va ensenyar-nos a fer juntament amb en Daniel, a la seva botiga Panes Creativos, i per l'altra, tenim la recepta que la MJ ens va ensenyar a fer a la Cookiteca, una (i cito textualment) 'mini hamburguesa de ternera con cebolla caramelizada, manzana, gorgonzola y nueces', on el pa que es feia servir era el pa de quètxup.
Faig un petit incís: per a qui no conegui al Daniel Jordà, és un forner que s'ha fet popular per ser el forner que proporciona el pa a diversos restaurants amb estrella Michelin, que ha publicat el llibre Panes Creativos, i que acosta el món del pa a la resta de mortals.
Jo us porto la versió exacta de la recepta del taller, i la meva versió, ja que a casa el tema de la ceba i la poma caramelitzada no convenç gaire (jo sempre que puc la faig servir, però aquest cop no ha pogut ser).
Estic segur que us agradaran totes dues versions.

Ingredients:

Per al pa de quètxup:

- 500grs. de farina de força
- 50grs. de sucre
- 2 ous grans
- 12grs. de sal
- 100grs. de quètxup
- 100grs. de mantega en pomada
- 50grs. de llevat fresc (2 cubs de llevat premsat que venen al Mercadona)
- colorant vermell
- llavors de sèsam

Per a les mini hamburgueses:

- 8 panets de quètxup
- 300grs. de carn de vedella
- 1 rovell d'ou
- sal
- pebre
- nous
- formatge gorgonzola
- oli

versió MJ
- 1 ceba 
- 1 poma
- enciam mezclum

versió pumuky
- ceba fregida

Preparació:

Quina tongada d'ingredients, eh? Però no us amoïneu, que no és per tant, paraula.
Per fer el pa, he seguit les indicacions del vídeo, amb una salvedat: en Daniel diu que es poden posar tots els ingredients de cop, i no cal esperar a posar el colorant, com he fet jo.

A un bol posem, en aquest ordre, la farina, els ous lleugerament batuts, el sucre, la sal, el llevat, la mantega en pomada, el quètxup i el colorant  (aquí no hi ha quantitat, unes gotes), i amb les mans anem amassant. No es tracta de fer un súper amassat, sinó quasi només de barrejar els ingredients per integrar-los. Si queda molt densa, podem afegir una mica d'aigua.

Una vegada integrats, ho posem a la superfície de la cuina on haurem posat prèviament una pel·lícula fina d'oli perquè no s'enganxi, i fem un plegat, i deixem reposar 10 minuts. No us espanteu per l'aspecte i textura de plastilina que adquireix la massa.

Després de 10 minuts de repòs, estirem la massa i tornem a fer el plegat. El plegat consisteix a 'tancar' la massa, és a dir, estirar-la amb les mans a esquerra i dreta i plegar cap a dintre, i acabar fent una bola. Us asseguro que el vídeo és molt il·lustratiu. Amb el plegat fet, deixem 10 minuts més de repòs.

Un cop ha passat el segon repòs, fem un nou plegat com l'anterior, i de nou 10 minuts més.

Això sembla que no s'acaba, però tampoc estem treballant tant, eh? Va, un nou plegat, i ara un repòs de 60 a 90 minuts, fins que la massa dobli el volum.

Quan ja ha doblat el volum, fem boletes d'uns 25 grams. Surten més o menys 20 boletes. Si voleu pans més grans, només heu d'agafar més massa per fer la bola.

Amb un polveritzador mullem la part de dalt dels panets, sense ofegar-los, només una mica, i els pasem per una safata on tindrem llavors de sèsam, quedant-se així 'arrebossats'. Els anem colocant a la safata de forn deixant una separació entre ells, ja que els hem de deixar reposar fins que doblin el volum, aproximadament una horeta, tapats amb un drap perquè no ressequin. Mentrestant anem preescalfant el forn a 200ºC, a dalt i a baix.

Ja quasi estem! Enfornem els panets a 200ºC durant 7 minuts. Jo com a 'truc' per fer pa al forn de casa, en el moment que encenc el forn poso una font metàlica que no faig servir, només per a això, i en el moment de ficar el pa al forn hi tiro un got d'aigua per generar vapor.

Després d'haver passat els 7 minuts, retirem del forn i els deixem refredar a una reixa, perquè no generin humitat a la base.

I mentres el pa va refredant, prepararem les nostres hamburgueses. Primer us dono els passos comuns, i després divideixo entre la versió del taller i la de casa.

Piquem la carn de vedella amb un bon ganivet (a mi m'agrada picar-la jo, però la podeu comprar ja picada). La posem a un bol on afegirem el rovell de l'ou, i salpebrem al nostre gust. Barregem bé, i anem formant les mini hamburgueses.

A un bol posem el gorgonzola, que escalfarem 10 segons (com a molt) al microones perquè sigui fàcil de tractar. L'aboquem a un full de paper vegetal, afegim les nous picades, i a sobre un altre full de paper vegetal. Amb el corró fem una làmina de gorgonzola i nous, que reservarem a la nevera fins al moment d'emplatar.

Versió taller (MJ):

Piquem la ceba en juliana, i la posem a una paella on prèviament hem escalfat una cullerada sopera d'oli d'oliva a foc mig. Afegim un pessic de sal perquè deixi anar l'aigua, i quan comenci a daurar, afegim un rajolí d'aigua per tallar la cocció. Anirem repetint aquest pas, fins que la ceba quedi caramel·litzada. Podeu veure aquí com la caramel·litzo.

Traiem el cor de la poma, i amb l'ajuda d'una mandolina si en tenim la tallem en rodanxes molt primes, que saltejarem a una paella amb una mica de mantega.

Fem les hamburgueses al gust (a mí m'agraden poc fetes), i prepararem el plat. 

La base del pa, uns brots de mezclum, i a sobre l'hamburguesa. Un tall de poma, un disc del gorgonzola que teníem reservat a la nevera del tamany de l'hamburguesa, i una mica de ceba caramelitzada. Tapem amb el pa, i a cruspir!

Versió pumuky:

Fem les hamburgueses al gust, i ens disposem a emplatar.

Posem la base del pa, l'hamburguesa, un disc de gorgonzola, i un grapadet de ceba fregida. Faig servir la de la marca Santa Rita, és la que més m'agrada, i a sobre de tot la tapa del pa. I també a cruspir, mentres es desfà la làmina de gorgonzola amb l'escalfor de l'hamburguesa!!



dimarts, 7 de maig del 2013

Licors de fruits vermells i premi Versatile Blogger

Ja feia temps que no teníem cap licor pel bloc, no? Aquest licor des d'abans que arribés el nou vingut ja estava macerant a casa, esperant que arribés el seu moment per ser tastat i veure la llum. I per fi ha arribat el moment! És ben simple fer-ho, pràcticament igual que el de maduixes, que va quedar ben bo!
Si us enrecordeu, amb el licor de taronja vaig fer servir orujo casolà d'un company de feina... i encara me'n queda! A part de fer licors, estic preparant un ingredient emprat en pastisseria i rebosteria la base del qual també és alcohol. Ja us l'ensenyaré quan el tingui!

A més, com veieu pel títol de la recepta, soc un feliç guardonat d'un nou premi, que m'atorga la Marta de insta-cook, bloc que recomano visiteu, ja que les seves propostes culinàries valen molt la pena!
Al final del post us explico el premi, i en què consisteix, ok? Ara anem a per la recepta!

Ingredients:

- 350grs. de groselles, o qualsevol altre fruit vermell. Pot ser variat, no ha de ser un únic fruit.
- 325ml. d'aigua
- 250grs. de sucre
- 1/4 de litre d'orujo blanc casolà
- suc de mitja llimona 


Preparació:

Les groselles que he fet servir són congelades, va ser una d'aquelles compres inesperades, una vistita al Lidl, i trobar-te una bossa de 500grs. de fruits vermells congelats. I ja em veieu a mi destriant els diferents fruits per fer una versió de cada licor... només dir-vos que hi havia gerds, nabius i mores, a part de les groselles, així que vaig fer un licor de cada fruita! Però no us atabalaré amb 4 receptes iguals, només que canvieu la grosella per la fruita vermella de la vostra elecció i llestos.

Agafem les groselles, i les posem a un pot de vidre. En el cas dels gerds, i les mores, les vaig tallar per la metitat perquè alliberessin millor la 'substància'. Les cobrim amb l'alcohol, tapem el pot, i que vagi macerant a un lloc fosc i fresc un mes.

Passats aquests 30 interminables dies, amb la resta d'ingredients, fem un xarop, posant-los tots a bullir fins que el sucre s'hagi dissolt, removent de tant en tant per tal que no se'ns cremi. Un cop comenci a bullir el nostre xarop, baixem el foc i el deixem 10 minuts més al foc, i seguidament ho retirem del foc i el deixem refredar.

Ja estem acabant! Barregem el xarop amb l'alcohol i les groselles, tanquem l'ampolla, i ho deixem reposar un parell de dies.


I ja ho tenim, el nostre licor de groselles llest per fer uns xarrupets ben fresquets, després d'un bon àpat!


I ara parlem del premi!


El Versatile Blogger Award, igual que el Liebster, és un premi que s'atorga entre bloggers, cosa que fa (particularment) molta ilusió. Suposo que si el premi vingués amb algún regal, faria encara més, jajaja!!

Peró seguim, que em despisto.

També com els Liebster, és un reconeixement per fomentar una mica aquells blocs relativament nous i probablement poc coneguts, d'aquesta manera animes al blogger guanyador/nominat a que continui amb la seva feina bloggeril. 

I les normes que ha de seguir el blogger que ha estat nominat són:

- Agrair al blogger que t'ha nominat. Això ja ho fet directament al bloc de la Marta, però de nou des d'aquí, moltes gràcies!!

- Nominar 15 bloggers que segueixis, i a ser possible no repetir els nominats per la persona que t'ha nominat a tu. També suggereix que no tinguin molts seguidors, però aquesta norma me la saltarè, sorry (jo és que estic molt locu!). Aquí la cosa es complica perquè sempre voldries nominar a més dels que nomines, i crec que hauria pogut nominar 15 o 20 més... En el meu cas, els nominats són els següents (no us en dono els motius pels quals els he nominat, ja que tots em semblen blocs fantàstics, i dels que amb cada recepta n'aprenc una mica):

Marina, de Tapa't de tapes
Judith, de El món de Juju
Laura, de Coure Coulants
Pili, de Kooking
Mònica, de Coses de Llàbiro
Ana i Blanca, de Juego de Sabores
Esther, de Cocinando Sabores
Piedi i María, de Laurel y Menta

Enhorabona a totes les nominades (sembla que en el món blogueril gastronòmic no hi hagi molt home, però haver-ne, n'hi ha!)!!!

- Notificar als 15 bloggers (en aquest cas són blogueres, i sumen 17) que han estat nominades. 

- Compartir 7 trets personals teus. Aquesta norma ha sigut difícil, ja que no soc gaire xerraire, i molt menys de coses personals, però aquí van (quan un parla d'ell mateix, sempre es veu més coses dolentes que bones, no creieu?).
  • Puntual: realment em suposa un problema la puntualitat, m'estresso moltíssim si no arribo a l'hora als llocs, i si a sobre ho sé per avançat, per mi és una hecatombe!
  • Infantil: coneixeu algún home que no ho sigui?
  • Viatger: dintre dels meus hobbies, si no comptem la cuina, evidentment, viatjar (com més lluny millor) és una de les meves grans aficions.
  • Reservat: fins al punt que probablement molt poca gent em coneix al 100%
  • Cap quadrat: la veritat és que soc bastant tossut, i molts cops em costa acceptar que no tinc raó, tot i sabent que no la tinc!
  • Social: si, ja sé que sent reservat això potser no quadra gaire, però m'encanta relacionar-me amb la gent que tinc a prop i reunir-me amb amics i coneguts. Bé, que aixequi la ma a qui no li agradi...
  • Enamorat: de la vida, de viure i passar-m'ho bé, de gaudir amb tot el que m'envolta, però per sobre de tot, dels dos angelets que tinc a casa, la meva parella, i el fill que tenim en comú.  

I això és tot, novament gràcies a la Marta pel premi, enhorabona als premiats, i fins dijous!!

dijous, 2 de maig del 2013

Lassanya vegetal de carbassó i formatges

Avui us porto una recepta 'light'. I dic això de light perquè és una lassanya que no porta ni pasta ni carn. Les capes de pasta les he substituit per carbassó, i les capes de carn per diversos formatges. Aquesta recepta va sorgir perquè a casa volíem fer un àpat una mica més saludable de l'habitual, i se'ns va ocòrrer preparar aquesta lassanya. Teníem carbassó, teníem formatges, i allà que ens vam llençar a fer-ho.

Ingredients:

- 2 carbassons mitjans 
- formatges variats (old amsterdam, de cabra, roquefort, gorgonzolla, emmental... aquí va a gustos, però sobretot que fonguin bé) 
- salsa de tomàquet 
- una mica de mantega 
- formatge ratllat per gratinar 

Preparació:

Primer de tot farem una bona preparació d'ingredients, el que els francesos diuen la mise en place. Que consti que això és ideal fer-ho sempre, no només per a aquest plat...

Rentem bé els carbassons, i amb un ganivet ben esmolat, fem rodanxes tan primes com ens permeti la nostra habilitat i el nostre pols i ganivet.

Seguidament anem tallant trossos o rodanxes dels diferents formatges, depenent del format en el que l'haguem comprat, i els reservem per separat, a ser possible.

I ara el que toca és muntar la lassanya: preescalfem el forn a dalt i a baix a 180ºC, i untem una safata fonda de forn amb una mica de mantega. Una mica és una mica, com quan engrassem un motllo de pastís.
Disposem una capa de rodanxes de carbassó, una de tomàquet, i una dels diferents formatges, i així fins acabar amb tots els ingredients, i la última capa que serà de carbassó.
Per rematar, una bona capa de formatge ratllat per sobre, i directe al forn uns 15 minuts a la part baixa del forn. Quan passin aquests 15 minuts, encenem el gratinador i posem la font de la lassanya a la part de dalt del forn, per gratinar el formatge.

Si voleu que el carbassó quedi més fet de com es veu a la foto, podeu fer-ho abans de muntar la lassanya, posant les rodanxes de carbassó a una safata i coent-les una estona al forn, perquè quedin més ben cuites.

Com heu vist, no he fet servir beixamel. M'agrada molt aquesta salsa per la lassanya, però els últims cops hem prescindit d'ella, i no puc dir que haguem obtingut un mal resultat.
Jutgeu vosaltres mateix@s... què em dieu?