diumenge, 29 de desembre del 2013

Pasta fresca amb salsa de boletus - Asaltablogs invisible

I de nou aquí estic amb una proposta del repte Asaltablogs, del qual ja us he parlat un munt de cops.
Aquest mes és una mica diferent la dinàmica, per allò de que és Nadal, i no tots estan a casa o disponibles en general per asaltar un bloc. Aquest mes, els intrèpids asaltants que han volgut participar, hem fet un Asaltablogs invisible, de manera que a primer de mes vam rebre un correo amb el blog que ens tocava asaltar aquest mes. Cadascú un de diferent, i emoció fins al dia de la publicació.
Jo personalment ja tinc ganes de saber qui ha assaltat el meu blog, crec que això ho fa més divertit encara. Com? que voleu saber a qui m'ha tocat asaltar? Impacients... doncs he asaltat el blog Una física en la cocina, que com bé es descriu, és una física aficionada a la cuina (si és que on ens anem a juntar, jo que soc matemàtic, a la cuina, és clar!).
És un bloc relativament nou, nascut aquest 2013 que ja ens abandona, i de les últimes incoporacions al repte, però no per això deixa de tenir receptes molt bones, com la que us porto jo avui. Per mi és un plat fetiche, m'acompanya sovint amb els tuppers, ja que això de dinar cada dia fora de tupper, activa la imaginació, us ho asseguro! Es tracta d'un plat de pasta fresca amb salsa de boletus, un plat que m'agrada molt i des del primer dia que el vaig veure sabia que el 'robaria'.
Però prou de xarrera, i anem amb la recepta, no? Està una mica adaptada a com l'acostumo a fer jo, respectant els ingredients de l'original, excepte l'all.

Ingredients per 4 persones:

- 400 gr. de pasta fresca, en aquest cas tagliatelles
- 300 gr. de bolets variats
- 2 dents d'all (jo no li vaig posar)
- 300 ml. de llet evaporada
- un grapat de pernil picat
- 2 cullerades de parmesano ratllat
- oli d'oliva
- sal i pebre


Preparació:

Primer de tot farem la salsa. Com jo utilitzo bolets congelats, els triturem amb la picadora, fins obtenir no ben bé pols de bolets congelats, però quasi. Els aboquem a una paella amb oli, i quan comencin a deixar anar l'aigua, salpebrem i afegim el pernil picat. Quan els bolets estiguin fets, afegim la llet evaporada, rectifiquem de sal i pebre si és necesari, i mantenim a foc baix ifns que comenci a fer bombolletes, que serà quan afegirem el parmesano, i deixarem que es desfaci.

Mentres fem la salsa, bullirem la pasta segons les indicacions del fabricant (aquest cop no he fet la pasta jo, però tard o d'hora caurà), perquè quedi al dente, i un cop feta, jo l'he servida en un bol gran, afegint la salsa, per tal que tothom es serveixi la quantitat que vulgui!

I a gaudir!





divendres, 27 de desembre del 2013

Stollen - Bake the world

Com anem, heu passat un bon Nadal amb la família? Us heu atipat molt?

Un mes més, aquí estem amb el repte proposat per les noies de Bake the World, que no defalleix pel Nadal.

I com no podia ser d'una altra manera, aquest cop ens ha tocar preparar un pa nadalenc, de nom una mica estrany, dolç, i molt contundent. Es tracta de l'Stollen, un pa Alemany, amb una tradició de segles.
Segons un article de 'El mundo', escrit per Paco Torreblanca, i cito textualment:

"El Christstollen o 'pan de Christ de Noël', es un postre navideño que proviene de Alemania y tiene una tradición de más de 600 años. La forma del Stollen es especial, pues recuerda a un niño recién nacido envuelto en pañales, en concreto el niño Jesús.
En un principio el Stollen era un producto austero, ya que estaba hecho solamente a base de harina, aceite y agua. Ello se debía a que durante la temporada de adviento se ayunaba y varios de los ingredientes no permitidos eran la leche y la mantequilla.
En 1430 Kurfurst Ernst y su hermano decidieron presentar una súplica al Papa (Nicolás V) para que fuera posible incluir mantequilla en la receta. Este Papa rechazó el cambio, pero en 1491 Inocencio VIII lo aceptó. Escribió la denominada 'Carta de la mantequilla' (Butterbrief), pero a cambio puso varias condiciones. Por ejemplo, había que sustituir el aceite por la mantequilla en vez de añadirla, y cada vez que se fabricase un Stollen había que pagar una cantidad a la Iglesia para ayudar a construir la catedral de Freiberg.
Más tarde, Heinrich Drasdo añadió los frutos secos a la fórmula. En un principio era un postre para la nobleza exclusivamente, pero en 1730 Augusto II de Polonia encargó un Stollen de 1,8 toneladas que se distribuyó en 24.000 porciones. Esto hizo que se extendiera a todas las clases sociales. Y ahí empezó la famosa 'Stollenfest' en Dresde, que se celebra el sábado antes del segundo adviento."


Ja teniu tota la història explicada, veieu que bé!
Des del repte ens proposaven uns quants enllaços per guiar-nos en la seva elaboració, i jo he fet una mica un mix de tots, basant-me sobretot en el de la meva amiga i gran blocarie Gemma Food & Cakes, ja que en teoria l'Stollen porta massapà, i a mi no m'agrada, què hi farem. Però anem per feina, i preparem-ne un!

Ingredients:
 - 450 gr. de farina de força
- 25 gr. de llevat fresc
- 120 gr. de llet (si, grams!)
- 200 gr. de mantega en pomada
- 1 ou
- 1 pessic de sal
- 250 gr. de panses (jo nabius deshidratats)
- 50 gr. de taronja confitada
- 50 gr. de llimona confitada
- 50 gr. de gotes de xocolata
- mantega líquida i sucre glass per decorar

Preparació:
Amassem a un bol gran la farina, el llevat, la llet, la mantega, l'ou i el pessic de sal. En el meu cas jo l'ou l'he batut una mica abans d'incorporar-lo, però lleugerament.
Un cop tots els ingrediets ben pastats, deixem reposar mitja horeta.
Passada la mitja hora, incorporem la fruita confitada, els nabius i les gotes de xocolata, i amassem durant un parell de minuts perquè tota la massa tingui els regalets.
Aboquem la massa a la superfície de treball, l'estirem una mica (una mica), i per la part més ample, ho pleguem en tres a mode de tríptic. Dividim imaginàriament la massa en tres part, pleguem una cap a dintre, i la segona a sobre d'aquesta primera. No ha de quedar regular, penseu que suposadament, i dic suposadament, representa el bloquer del nen Jesús (...).
Deixem reposar mitja hora més a la safata del forn, mentres aquest l'escalfem a 170ºC, calor a dalt i a baix (jo a 150ºC amb opció ventilador, però ja sabeu que cada forn és un mon!
Enfornem durant uns 40 minuts, i un cop estigui fet, pincelem amb la mantega fosa per sobre, sense esperar que refredi, i després el deixem refredar a sobre d'una reixa.
Quan estigui fred, el decorem amb abundant sucre glass, i ja només ens queda degustar-lo! Que sapigueu que és un pa molt contundent, i amb un trosset en fareu prou (si no sou una mica gules com jo, jeje!).
Que acabeu de passar molt bones festes, us desitjo de nou a tots el millor per a aquest nou any, sigueu feliços!!

P.D.: Diumenge tindreu nova entrada (asaltablogs), també programada! Fins l'any vinent no apareixeré per aquí, però us continuo visitant!






divendres, 20 de desembre del 2013

Kringle

Ja fa molts dies que no publico, i m'haureu de disculpar, però com va sent habitual últimament, se m'escapa el temps de les mans, entre la feina, el curs de programació que estic fent, i el monstruito de la casa, poc temps per res més que tinc. I un avís per als blocs que visito: estic deixant comentaris a entrades que feu que després no apareixen, blogger està fent de les seves. Us ho dic perquè sapigueu que tot i tenir poc temps, us continuo visitant, ok?

Avui és la última entrada del bloc per aquest 2013 que no està programada, perquè hi han dos més per venir, la de Bake the world i el Asaltablogs, però aquestes ja estan fetes, programades i esperant el moment per veure la llum, així que com aquell qui diu, no compten tant com aquesta. La recepta d'avui és especial, i no pas per la recepta en si, sinó més aviat pel dia en el que la publico.

I dic que és especial per més d'un motiu. El primer, que ja val per tots, és que és divendres, i què millor que començar el divendres, que ja estas pensant en el cap de setmana, que amb una recepta, i a més dolça?
El segon, és que a més de ser divendres, és el divendres previ a Nadal, així que segur que molts de vosaltres avui comenceu merescudes vacances i no tornareu a la guerra fins l'any vinent (no és el meu cas, jo pringo tots els dies excepte els festius, què hi farem... però no em queixo!!). Un tercer motiu, és que avui és el meu aniversari, i he volgut compartir-lo amb vosaltres amb aquest dolç tan típic Nadalenc, a mode de celebració i pastís diferent (us he dit mai que estic molt 'locu'?), així que si per casualitat em veieu pel carrer, feliciteu-me, ok?. Hi ha un motiu extra, almenys per a mí, que fa d'aquesta una entrada especial, i és que comparteixo dia d'aniversari amb una persona que s'ha convertit en una bona amiga virtual, i no és ni menys ni menys que la Juana, de La cocina de Babel. Juana, un besazo enorme desde aquí, que pases un día muy feliz con los tuyos, y disfrutes mucho! Si la coneixeu, feliciteu-la, i sinó (cosa que dubto), ara ja no teniu excusa per visitar-la i fer-ho!

Va, que ja que estic posat, tot i no ser cap motiu que faci especial aquesta entrada, des d'aquí vull enviar-li molts ànims i molts petons a la meva parella un cop més, que m'aguanta cada dia la meva dèria culinària, i en certa manera també fa possible que pugui compartir moments com aquest amb vosaltres.

I ja per acabar, i us deixo en pau i començo la recepta, us desitjo molt bones festes a tots, que passeu un molt bon Nadal, que gaudiu les vacances aquells que en tingueu, i que els reis es portin bé amb vosaltres! Molts petons i abraçades a tots!!

La recepta està adaptada d'un altre gran bloc, Dit i Fet, feta en thermomix.

Ingredients:

Per la massa:
- 1 rovell d'ou
- 300 gr. de farina de força
- 15 gr. de llevat fresc
- 30 gr. de mantega
- 30 gr. de sucre en pols
- 120 gr. de llet (si, grams!)
- la pell d'una llimona sense la seva part blanca (que ja sabeu que amarga!)
- 1 pessic de sal

Per al farcit:
- 50 gr. de mantega
- 60 gr. de sucre
- 2 cullerades de canyella en pols (de postres)
- 50 gr. de gotes de xocolata (l'original 60 gr. de nous picades)

Per pintar:
- la clara de l'ou
- 50 gr. de sucre

Preparació:

Al got de la picadora moldrem la pell de la llimona amb el sucre, si no el tenim ja en pols. Escalfarem la llet, i desfarem en ella la mantega i el llevat (atenció, he dit escalfar, no bullir, només que agafi temperatura justa per poder desfer la mantega i el llevat), i afegirem a la barreja de llimona i sucre, fins a integrar-ho tot. Feu tots aquests pasos a un bol gran.

Un cop feta la barreja, afegim el rovell de l'ou, i continuem amassant uns minuts. Seguidament, quan l'ou estigui integrat, afegim la farina i la sal, i acabem d'amassar. Si tenim amassadora, o robot de cuina, fantàstic, això que sortiu guanyant. Si no en teniu, a fer braços i amassar de manera manual, quin remei!!

Després de cinc minuts amassant aproximadament (a ma), donarem forma de bola a la massa, i deixarem reposar fins que dobli el volum, tapada amb paper film.

Mentrestant, podem preparar el farcit, desfent la mantega al microones, i afegint el sucre i la canyella fins a obtenir una pasta de color marró, i reservem. Sembla mentida com coloreja la canyella...

Quan tinguem augmentada de volum la massa, l'estendrem amb el corró a sobre de la superfície de treball, donant-li forma de rectangle, de mig centímetre de gruix més o menys. No us dic tamany del rectangle perquè depenent del que hagi pujat, us sortirà més gran o més petit.

Ara que tenim la massa estirada, repartirem el farcit de mantega, sucre i canyella per tota la superfície, i les gotes de xocolata. La recepta original, com us he dit, porta nous farcides, però jo he preferit fer-ho amb xocolata. Per (quasi) finalitzar la preparació, anem a preparar la nostra trena: enrotllem la massa sobre ella mateixa donant-li forma de tub. Amb un ganivet esmolat, tallem el rotllo de massa per la meitat, deixant una de les puntes unides un parell o tres de centímetres. Separem els dos extrems i els enrotllem a mode de trena, i una vegada trenat, unim els extrems finals amb l'extrem que no hem tallat, donant-li forma de corona. No patiu si s'escapen els xips de xocolata (o les nous si heu posat nous), és normal, les poseu on més us convenci, que d'això es tracta, que no perdem res!

I ara toca enfornar, durant 30 minuts amb el forn preescalfat a 180ºC. En el meu cas va estar menys temps, uns 23 minuts, perquè el vaig posar amb funció ventilador.
Mentres el nostre kringle es fa al forn, prepararem el glassejat, batent lleugerament la clara d'ou barrejada amb el sucre, fins a obtenir un líquid blanquinós i una mica pastós.

En el moment que estigui fet, ho treiem del forn i pinzelem amb el glassejat per tota la superfície, tot esperant que refredi per poder menjar-ho!

Sigueu feliços, i passeu molt bones festes!



dimecres, 4 de desembre del 2013

Espirals de cardamom

Dilluns a última hora, i quan dic última hora és última hora, em vaig posar a fer aquestes pastes. No les havia fet mai, i durant una bona temporada em voltava la idea pel cap que les havia de fer.

La culpa d'haver-les fet (si és que es pot dir així) és de l'Iban Yarza, que els va fer a la televisió basca eitb, al programa del David de Jorge Robin Food. D'allà també va sortir la recepta de la focaccia, i que a casa fem sovint. Us deixo el vídeo on demostra com es fan, a més d'unes galetes de sègol espectaculars.

Us haig de confesar que no havia tastat mai res amb cardamom, i que tant el seu aroma com el seu sabor m'han encantat! Perquè us feu una idea, i només una idea, vindria a ser com un germà de la canyella, amb un aroma molt més potent, més intens. Si en voleu saber més, haureu de fer aquestes pastes!

Quan veieu les fotos us recordaran un altre dolç típic del nord d'Europa, el Kanelbullar, o espirals de canyella, ja que els he donat la mateixa forma, però aquestes espirals d'avui no portan ni un polsim. Ja les farem ja!

Ingredients:

Per la massa:
- 390 gr. de farina
- 210 gr. de llet
- 75 gr. de sucre
- 75 gr. de mantega
- 10 gr. de llevat fresc
- 4,5 gr. de sla
- 1 cullerada de postres de cardamom mòlt

Per al farcit:
- 60 gr. de mantega
- 60 gr. de sucre moreno
- 40 gr. d'ametlla molta
- 1 cullerada de postres de cardamom mòlt

L'iban fa servir ou i sucre perlat per pinzelar i decorar les pastetes abans d'enfornar, però jo vaig prescindir perquè era probable que en mengés un intolerant a l'ou.

Preparació:

El primer de tot és escalfar la llet (escalfar, no bullir) i desfer la mantega en la llet calenta. Un cop tèbia, desfarem també el llevat. Per ser previsors, aquesta barreja de llet, mantega i llevat la farem a un bol gran, on posteriorment farem la massa.

Quan tinguem la mantega i el llevat dissolts en la llet, incorporem el 80% de la farina, i remenem amb una cullera gran durant aproximadament cinc minuts. La descripció de l'Iban és que 'coja correa', és a dir, que ja comença a estar amassat i es va enganxant a les parets del bol, formant fils.

Seguidament afegim la resta de la farina amb el sucre, la sal i el cardamom, i procedim a amassar com ens agrada, amb les mans, sobre la superfície de treball, fins que quedi llis i brillant. Aleshores ho deixarem reposar fins que dobli el volum.

Estenem amb el corró la massa donant-li forma de rectangle de mig centímetre de gruix, i estenem els ingredients del farcit que prèviament haurem barrejat formant una pasta densa, per tota la superfície de la massa, deixant lliure dos/tres centímetres d'un dels laterals.

En el moment que la tinguem estesa la pasta sobre la massa, en el meu cas l'he enrotllat sobre ella mateixa, i la deixem reposar uns deu minuts.

Passat el temps, es tallen transversalment tires de la nostra massa, i es deixen fermentar les nostres espirals sobre la safata de forn, fins que doblin novament el volum, moment que les ficarem al forn preescalfat a 220ºC durant 12 minuts (10 en el meu forn).

Deixem refredar, i ens anem deixant seduir per l'aroma penetrant del cardamom mentres esperem impacients a menjar-los.

Què, no us veieu amb una d'aquestes espirals i un té a la sala d'estar davant d'una xemeneia?







Els plats que veieu, són de la casa tast, i m'han semblat molt macos per presentar les pastetes de manera individual, tot i que dubto que en pugueu menjar només una!

divendres, 29 de novembre del 2013

Gelat de parmesano

Doncs si, ho heu llegit bé, amb el fred que ens ha arribat, i a míster Pumuky no se li acut una altra cosa que fer un gelat! Els que em seguiu per instagram ja vau veure fa uns dies que estava enfeinat amb la geladora, i avui veureu el resultat.

I com esteu comprovant, estic tan 'locu', que a més l'he fet salat, i ni més ni menys que de parmesano. Bogeries transitòries que m'agafen, ves... però al que anàvem. Ja feia temps que li tenia ganes a un gelat salat, i per la xarxa veia moltes propostes que m'agradaven, però no trobava cap que em fes el pes, fins que buscant i buscant, un raig de llum em va iluminar, dient-me: "i perquè no de parmesano?", i allà que em vaig aventurar a provar de fer-lo.

 I és que últimament estic experimentant a la cuina, de moment amb poc éxit, però poc a poc estic convençut que aniran sortint els invents, i us els aniré ensenyant per aquí.

Per mi aquest gelat és ideal com a tastet, ja que té un gust molt potent, no obstant no deixa de ser el parmesano el que predomina, i a més als vostres convidats, si els hi oferiu, us miraran bastant sorpresos quan els hi presenteu una boleta d'aquest gelat acompanyat d'uns taquets de pernil salat, i els hi confirmeu que el que tenen davant és un gelat, d'aperitiu!

Comencem, que veureu que és molt fàcil de fer!

Ingredients:

- 400 ml. nata líquida mínim 35% m.g.
- 250 gr. parmesano ratllat
- 2 clares d'ou
- pebre negre molt
- pernil salat a taquets
- parmesano ratllat

Preparació:

La base és la d'un gelat 'normal', ja ho veieu que no té molt misteri. Posem a escalfar la nata amb la meitat del formatge i un pessic de pebre negre, fins que aquest últim hagi fos, moment que retirarem del foc i afegirem la resta del formatge.

Deixem refredar la barreja, i quan aquesta estigui ben freda, procedim a muntar les clares d'ou, fermes, i les incorporarem a la barreja de nata i formatge.

Seguidament, procedim a mantecar el gelat amb la geladora, seguint les instruccions de la màquina (en el meu cas 20 minuts van ser suficients), o de manera manual, avoquem a un recipient que es pugui tancar, i ho fiquem al congelador. Per al segon procés, cada mitja hora remenarem amb una forquilla per evitar la formació de cristalls de gel, durant les primeres 3-4 hores.

Un cop tinguem el nostre gelat, ho podem servir en versió tastet, com he fet jo, amb una mica més de parmesano ratllat per sobre, i uns taquets de pernil, i a sorprendre a convidats i a menjar!

Abans de les fotos, només us diré un parell de coses més.

La primera, que les culleres utilitzades per les fotos són gentilesa de l'empresa tast, que molt amablement m'han enviat una mostra representativa dels seus productes per a càtering, i que poc a poc aniré ensenyant-vos, ja que em van enviar un munt de productes! He començat amb aquestes culleres tan maques perquè m'han semblat ideals per al tastet del gelat. Tenen tot tipus de productes, gots, coberts, plats... tant per particular com per empresa, amb un disseny molt elegant, i que els hi dona un toc 'chic' a les presentacions.

La segona, pel facebook us vaig demanar que em recomanessiu llibres de cuina per demanar pel meu cumple i per reis. Ja m'heu recomenat alguns, però la llista és curta, vull més! I si em voleu suggerir altres regalets, seran benvinguts!

Ara ja si, a gaudir del gelat amb aquestes cullaretes tan xules, i bon cap de setmana!



diumenge, 24 de novembre del 2013

Pa de pessic de nata (Asaltablogs)

Un nou final de mes que s'acosta, i un servidor que es disposa a presentar una recepta robada, participant al repte asaltablogs. Que encara no sabeu què és? Doncs només cal que us paseu pel bloc de Conxy, i sabreu de què parlo...
Si, el mes passat no ho vaig fer, no vaig poder robar-li una recepta a l'Anna, però és que em va ser físicament impossible, i mira que em feia especial ilusió robar-li recepta...
Aquest mes, però, tot i anar molt just de temps (de fet no sé si la presentaré a temps), he pogut robar recepta, i aquí us la porto.

Ah! Ens ha tocat assaltar a la Rosalia de la Rosa i el seu bloc RossGastronómica, i un servidor, després de donar-li moltes voltes i mirar i remirar receptes, em va costar molt triar una, perquè n'hi ha moltes i molt bones a triar. Al final, tenia una selecció de cinc finalistes, i em vaig decidir per un senzill pa de pessic, que em va cridar l'atenció perquè estava fet amb nata muntada, i com no l'havia escoltat mai, i estava convençut que estaria bo, allà que ho vaig fer. Només dir-vos que a l'oficina va volar!

Va, que comencem a preparar-lo!

Ingredients:

- 200 ml. de nata
- 150 gr. de sucre
- 2 ous
- 200 gr. de farina
- 1/2 sobre de llevat químic
- 1 cullerada d'extracte de vainilla
- sucre glass 

Preparació:

Ben fàcil! Muntem la nata i incorporem el sucre quan la nata estigui mig muntada. Aquí el meu toc personal: afegim l'extracte de vainilla.

Batem lleugerament els ous i els afegim a la nata i el sucre, sense batre excessivament. Incorporem la farina i el llevat que haurem tamissat prèviament, i barregem amb suavitat i moviments envolvents d'abaix a dalt, per evitar que la nata afluixi.

Ho aboquem a un motllo que haurem untat amb mantega i enfarinat, per evitar que s'enganxi quan el desenmotllem.

Deixem reposar i mentrestant escalfem el forn a 180ºC, calor adalt i abaix, i quan el tinguem calent enfornarem de 40 a 50 minuts (en el meu forn van ser 45), i quan quedin aproximadament 10 minuts, ho tapem amb paper d'alumini perquè acabi de fer-se per dintre i no es cremi per fora.

Quan estigui fet, el deixem refredar, i posem sucre glass per sobre. Jo no ho vaig fer, perquè em va agradar tal qual estava, i us haig de dir que em va encantar, i el repetiré!

Fins el mes vinent assaltadors!!



dijous, 21 de novembre del 2013

Coca de vidre

Si us soc sincer, no sé quant de temps fa que tinc pendent de publicar aquesta recepta. He fet molts cops coca de vidre, i fins i tot he fet fotos, però fins ahir, les fotos que havia fet no em van agradar. I us garanteixo que no són les millors que he fet mai, perquè no són una meravella, però què voleu que us digui, potser després de tants intents, un acaba claudicant i assumeix que no li surtiran millor que les últimes.

Per sort, la coca em surt millor que les fotos que faig, sinó, ja podríem plegar, jajaja!!!

És una coca molt senzilla, amb pocs ingredients, i que es prepara en un moment. I és molt agraïda perquè no conec a ningú que no li agradi.

Ingredients:

- 350 gr. farina de força
- 180 ml. d'aigua
- 15 gr. de llevat fresc
- 25 gr. de mantega a temperatura ambient
- 8 gr. de sal
- 8 gr. de sucre

Per 'guarnir' la coca:
- sucre a discreció
- anís (licor, el del mono!)
- pinyons o atmelles laminades (opcional)

Preparació:

La veritat és que no té molt misteri... barregem tots els ingredients a un bol i els amassem fins tenir una massa homogènia i llisa. Això us comportarà aproximadament uns deu minuts, no gaire més. Si teniu amassadora, segurament amb 5 minuts serà suficient.

Un cop amassat, fem una bola, que tapem amb paper film i deixem reposar entre 10 i 15 minuts. És una massa que no ens interessa que fermenti ni que pugi, per això el repòs és curt.

Dividim la massa en boletes d'entre 100 i 150 gr. aproximadament, i amb el corró les estirem fins donar-li forma ovalada, la típica d'aquestes coques, tan primes com ens sigui possible. La gràcia d'aquestes coques és que són tan primes que al forn queden cruixents, i per això es diuen de vidre, perquè es trenquen molt fàcilment.

Quan les tinguem estirades, les posem a la safata de forn amb molt de compte, perquè en haver-les deixat tan primes la seva manipulació no és fàcil. També les podríeu haver estirat directament a la safata de forn, però us haig de confessar que jo mai ho faig així, sempre caic a fer-ho quan ja és tard. I un cop a la safata de forn, disposem per sobre una bona capa de sucre, i si ens ve de gust, uns quants pinyons o ametlles laminades, o tots dos (a mi m'agrada la versió bàsica, sense pinyons ni res, però aquí va a gustos...), i les ficarem al forn preescalfat a 220ºC, a dalt i a baix, fins que el sucre comenci a caramelitzar (aproximadament 15 minuts, dependrà de com us agradi de torrada la coca, a mi m'agrada més aviat blanqueta). Jo acostumo a baixar de temperatura a 200ºC a meitat de procès, però no és necessari.

Tan bon punt les traiem del forn, els hi tirem un bon raig d'anís per tota la superfície de la coca, que li conferirà aquest aspecte brillant i cruixent característic, i un gustet molt especial.

Només ens cal deixar-les refredar una mica, i a menjar!!

Feliç dijous, i a gaudir del cap de setmana, que està ben a prop!




dijous, 14 de novembre del 2013

Polos de Nesquik

Si us heu fixat, últimament publico sobretot receptes senzilles i ràpides... si, ja sé que el pa de sègol potser no era precisament ràpid o extremadament senzill, però per norma és el que actualment puc fer: receptes que no requereixin molta tècnica ni molt temps, ja que s'està convertint en un bé molt preciat, i escàs!
Però al que anàvem. Aquesta recepta la tenia pendent de fa ja un temps, i tot i que sembla que el fred comença a despertar-se i l'estiu l'hem deixat enrere, soc dels que pensa que els gelats no són exclusios de les époques caluroses, així que al final m'he decidit per fer-vos aquests polos de Cola-Cao que vaig veure a la Tere de Las Maria Cocinillas. A més tenia uns motllos de polos que volia estrenar i m'han vingut de fàbula. He respectat la recepta original excepte l'ingredient principal, perquè jo soc més de Nesquik. Què hi farem, no es pot ser per perfecte, jajaja!!!

Ingredients:

- 2 iogurts grecs ensucrats
- 2 cullerades grans de Nesquik
- 1 cullerada de sucre (opcional)

Preparació:

Emm... què podríem fer amb dos iogurt i dos cullerades de Nesquik? Doncs això, barrejar-les fins que el Nesquik estigui ben integrat amb els iogurts, i omplim els motllos dels polos.

Els fiquem al congelador entre dues i tres hores, i a menjar!

Feliç final de setmana!

P.D.: Normalment les meves fotos no són excepcionals, però aquest cop, a més, com la majoria de treballadors d'aquest país, surto de casa quan encara és fosc, i arribo quan ja és de nit, així que un extra afegit, espero que no m'ho tingueu en compte...





dijous, 7 de novembre del 2013

Pa de sègol

M'agrada el pa. Molt. Moltíssim! Menjar-lo, preparar-lo, veure com es fa al forn... fins i tot passar per aquests forns de pa tan bons que tenim per aquestes terres i veure totes les varietats que tenen.
Fa gairebé cinc anys que per casa corre una panificadora que ens vam comprar quan em va començar a intrigar el tema del pa casolà, així que no es pot dir que la meva afició sigui recent... bé, en comparació als anys que tinc, potser si, però per mi no ho és pas. El més curiós és que gairebé no la faig servir, només a vegades per estalviar-me la feina d'amassar, una feina que tot s'ha de dir és molt desestressant, proveu i ja em direu!

I seguint amb aquesta afició 'panarra', que ja us he fet constar més d'un cop al bloc, en aquesta ocasió m'inicio amb la farina de sègol, ja que curiosament, sempre havia fet servir les típiques, la farina de força i la farina de força integral. Ja tenia ganes d'innovar a la meva cuina i sortir una mica de la norma habitual a casa, i se'm va ficar al cap que començaria amb el sègol, i així ha estat.

La recepta d'avui és una mica llarga, però per un bon motiu, ja que el pa d'avui està fet amb massa mare de sègol, així que us porto un 2x1, i també d'aquesta manera us compenso una miqueta per aquests dies bojos que estic tenint, on la feina em consumeix gairebé tot el temps que tinc, i quan arribo a casa la meva ment només pensa en descansar... com tots, anem per ratxes!

Ingredients:

Per la massa mare de sègol:

- 125 gr. de farina de sègol integral
- 250 ml. d'aigua

Per al pa de sègol:

- 350 gr. de farina de força
- 200 gr. de farina de sègol (jo 75gr.)
- 10 gr. de sal
- 330 gr. d'aigua (jo 80 gr.)
- 150 gr. de massa mare de sègol (jo tota la massa mare, 375 gr.)

Preparació:

Com veieu, he variat la proporció d'ingredients del pa, per una raó ben simple, i és que he substituit les proporcions de farina de sègol i aigua per la seva corresponent part de massa mare, ja que volia un pa més potent, amb un gust més àcid, proporcionat en aquest cas per la massa mare. Per a la massa mare de sègol, he seguit les instruccions del bloc un pedazo de pan, que dona unes explicacions i ens mostra un pas a pas espectacular.
La recepta del pa de sègol no està extreta de cap lloc en concret, seria injust dir que ho he fet seguint una recepta concreta, ha estat una mica barreja d'unes quantes receptes, ja que a part de la variació en la proporció d'ingredients, també he fet una versió sense llevat, assumint que amb la massa mare ja estaria bé, i tenint en compte que volia un pa de molla densa, com són la majoria d'aquests tipus de pans.

Ja no m'enrotllo més, allà anem!

El primer de tot serà preparar la nostra massa mare de sègol, que ens portarà entre 4 i 5 dies. A un pot d'uns 3/4 de litre de capacitat, i que es pugui tapar, barregem 25 gr. de farina de sègol i 50 ml. d'aigua. Tapem el recipient i el deixem tranquil durant 24h. a temperatura ambient, al lloc més càlid de la cuina. Podem obrir el pot passades 12h. per deixar sortir una mica el gas, però no tenir-ho sempre destapat per evitar la formació de crosta a la massa.

Dia 2. Afegim a la barreja anterior 25 gr. de farina de sègol i 50 ml. d'aigua, barregem, i de nou tapem i a esperar 24h hores més. Igual que abans, podem destapar-ho per treure l'excés de gas.

Dia 3. Fem exactament el mateix que el dia anterior.

Dia 4. Aquest cop afegim 50gr. de farina de sègol i 100ml. d'aigua, i fem com els dies anteriors, tapem i deixem reposar. A partir d'aquest dia, si hem fet bé les coses, l'activitat de la nostra massa mare ja serà més explosiva, creixerà amb molta més rapidesa.

Dia 5. La massa ha pujat considerablement, i ha tornat a un estat 'normal', és a dir, ha baixat el volum respecte el màxim i gairebé haurà tornat al nivell del principi del dia 4. Ja tenim una estupenda massa mare amb un 200% d'hidratació de sègol llesta per fer servir!!

Després d'haver aconseguit la nostra massa mare, passem a fer el pa. Jo vaig iniciar tot el procés un dimarts, i així dissabte al matí ja tenia tot a punt per començar a amassar.

A un bol gran barregem les farines i la sal, i a un altre bol barregem la massa mare amb l'aigua.

Fem un volcà amb les farines, i afegim la barreja d'aigua i massa mare. I a embrutar-se les mans una mica. He fet servir la tècnica que va molt bé per aquest tipus de masses difícils de tractar: 10 segons d'amassat i 10 minuts de repòs.
Per tant, fem un amassat de 10 segons, i deixem reposar la massa durant 10 minuts, tapada amb un drap humit. Aquest procès el repetirem entre tres i quatre cops (normalment són 4 més que 3...), cosa que comportarà uns 40 minuts "d'amassat" i 40 segons de feina.
Després de l'últim amassat, que podria ser el quart o el cinqué, farem un repòs a un bol untat d'oli fins que la massa augmenti gairebé al doble del seu volum inicial. Aquí hem de tenir paciència perquè és una massa sense llevat, l'únic llevat és el que li proporciona la massa mare. Per mi van ser unes 3 hores i mitja, ja que a més la temperatura d'aquell dia no va ser gaire càlida.

Passat aquesta estona de fermentació, disposem la massa a una superfície untada d'oli (per evitar que se'ns enganxi per tot arreu...) i li donem la forma que més ens agradi. La majoria de versions li donen forma de batard, però com no tenia cap banetton amb la forma adequada (ni amb la forma adequada ni cap banetton), en aquest cas li he donat forma de pa rodó, i el deixarem reposar amb la forma 'lletja' cara amunt a un bol ben enfarinat. El millor que podeu fer és, en comptes de posar-ho a un bol enfarinat, enfarinar un drap i posar-lo de base cobrint el bol, i a posteriori ficar dintre el pa. I el deixem reposar de nou unes tres hores (és que tenim un pa molt senyor, que necessita descansar molt!).

Abans no s'acabi aquest últim temps de repós, anem pre escalfant el forn a 220ºC, i preparem un recipient apte per al forn a la base del mateix, per poder posar-hi aigua i generar vapor. També és preferible deixar la safata del forn on courem el pa dintre del forn, perquè es vagi escalfant (si tenim pedra de forn, genial, però si no, doncs com jo...).

I ja, arriba el moment. Aboquem el pa a sobre de la safata del forn, i aigua al recipient de la base, i ho mantenim a aquesta temperatura inicial durant 10 minuts. Posteriorment, baixem a 180ºC i coem 30 minuts més.

Deixem refredar el pa sobre una reixeta per evitar la generació d'humitat a la base, i el deixarem reposar d'un dia per l'altre (ja us he dit que és un pa molt senyor aquest), i finalment, després d'una setmana, ens el cruspirem!

Un pa per mi realment espectacular, on amb la proporció de massa mare sobresurten els sabors acidificats d'aquesta, que a mi m'encanta!

Feliç final de setmana!!



dijous, 31 d’octubre del 2013

Patates xip

Després d'uns quants dies d'absència obligada, tornem a la càrrega amb una recepta senzilleta, que dona una mica de feina, però personalment per un servidor molt agraïda. I a més, amb aquesta recepta continuo la tònica de les últimes dues receptes, els musclos i els xoricets.
El perquè de la meva absència no és cap secret inconfesable: a la meva parella la van operar recentment de la ma, per treure-li uns claus a un dit que es va trencar ja fa gairebé un any, i que li molestaven. Res important, però requeria intervenció quirúrgica, i després de l'operació necessitava ajuda per poder valdre's, més que res per poder cuidar al peque/monstruito de la casa, ja que ella va sortir amb bastant autonomia de l'hospital.

I clar, entre treballar desde casa, cuidar del baby, i ajudar a la Marta en allò que necessités, no he tingut temps de cuinar, ni visitar-vos, ni res de res. Però ara ja torno a la vida 'normal', i tot i anar una mica de cul a la feina, cosa de la qual no em queixo pas, he tret una estoneta per oferir-vos aquest aperitiu.

No us porto cap recepta de panellets ni res relacionat amb la Castanyada/Halloween, perquè a part de no arribar a temps, teniu un munt de blocs on trobareu molt bones receptes, com aquests espectaculars panellets, per exemple, o aquest divertit aperitiu 'halloweenero'.

Ja no m'enrotllo més, que després us queixeu!

Ingredients:

- Patates de fregir
- Oli d'oliva
- Sal

Material:

- Una mandolina, o tenir el pols de Sebastian Vettel per tallar les patates

Preparació:

Netegem bé les patates, i les tallem amb la mandolina. Si com us he dit abans, amb el ganivet sou una màquina de precisió, les heu de tallar tan primes com pugueu. Però pel vostre bé, espero que tingueu mandolina, perquè és important tenir totes les patates tallades amb el mateix gruix.
Pel tema de la pell, us ho deixo al vostre gust, jo les vaig pelar, però si no us fa nosa, estant netes, podem deixar-la perfectament.

Segons les anem tallant, les anem disposant sobre paper de cuina, i posteriorment les taparem també amb paper de cuina, per intentar treure-li a les patates el màxim d'aigua possible.

Un cop fet això, preparem un cassó amb oli d'oliva (crec que l'oli d'oliva és la millor opció per les patates xip, de fet, sempre he fet servir d'oliva, així que si feu servir de girasol, digueu-me què tal, ok?), i l'escalfem fins que arribi a 165º-170ºC. És important que l'oli no s'escalfi més, ja que sinó les patates es poden cremar. 

Anem abocant les patates per grapadets, sense omplir excessivament el cassó, i les anem removent amb l'ajuda d'una espumadera. Les patates estaran llestes quan deixin de 'ballar' en l'oli, és a dir, el volum de bombolles que generin sigui mínim. Les retirem, desant-les sobre paper de cuina per treure l'excés d'oli, i les salem al gust.

Si com jo esteu una mica 'locus', us podeu fer unes salt & vinegar afegint una mica de vinagre de vi, que per mi són molt bones així, i apa, una cerveseta i a gaudir.

Nota: us he explicat el procediment que segueixo jo, però com el tema olis, focs, etc... són un món de cada cuina, seguiu el vostre instint, segur que no falla! I animeu-vos a preparar-les!

Bona Castanyada/Halloween a tothom!!



dimecres, 9 d’octubre del 2013

Xoriços al vi blanc

Avui us torno a portar una recepta salada, i també de nou una recepta per picar, per gaudir en bona companyia (bé, tot bon menjar s'ha de gaudir en bona companyia, no?), i una cerveseta, per fer l'experiència encara millor. A més, no us queixareu que més fàcil no us ho puc posar.

I si, els he fet al vi blanc, i no com els coneixem habitualment, que són fets a la sidra... i perquè al vi i no a la sidra? Doncs perquè he pensat que també podien quedar bons, com així ha estat. A més, aquests xoriços en concret són una mica especials, ja que me'ls van portar mons pares del poble (un poblet perdut de la Manxa, gairebé fronterer amb Cordoba), i d'on sempre porten carn de primeríssima qualitat, com aquests xoriços, que no us ho he dit encara, són de cèrvol, i que sols, sense acompanyament de cap tipus, ja són espectaculars.

Sense enrotllar-me com la setmana passada, anem amb la recepta!

Ingredients (aproximats):

- 500grs. de xoriço
- 125ml. de vi blanc (he fet servir un chardonnay)

Preparació:

A una olla posem el xoriço, que si és molt gran podem tallar, com vaig fer jo perquè era una única peça, i el cobrim amb el vi. És per això que us he dit que les quantitats eren aproximades, perquè amb la olla que vaig fer servir i aquesta quantitat de xoriço, amb 125ml. de vi en vaig tenir prou.
Com us deia, cobrim els xoriços amb el vi, i posem a foc fort durant uns cinc minuts, o fins que comenci a bullir. En aquest moment, afluixem fins la meitat o menys, i deixem fins que el vi s'hagi consumit.
Us recomano que com  més sec sigui el vi millor, ja que un vi dolç o semi farà que concentri els seus sucres al fons de la cassola/olla, i si no aneu amb compte, pot caramelitzar i ennegrir tant l'olla com els xoriços.
Hi ha molta gent que el que fa és primer de tot passar per la paella els xoriços, fregir-los una mica, però jo no ho considero necessari, perquè sense fregir-los, els xoriços deixen el seu oli natural al vi, i la barreja de gustos és (per mi), molt millor.

Aquest plat només cal acompanyar-lo, a més d'una bona cervesa i una bona companyia, amb un tros de pa per sucar!

Bon profit!!



dimecres, 2 d’octubre del 2013

Musclos en escabetx

Avui em disculpareu que m'enrotlli una mica, perquè no sé ben bé el motiu, estic filosòfic i amb ganes d'explicar-vos coses. El Miquel em matarà, perquè just divendres parlàvem que hi ha gent que té molt de temps per esplaiar-se en les entrades, i el que conta és la recepta, i amb una breu introducció ja n'hi ha prou. Us entendré si passeu directament a les fotos, jajaja!!

Primer de tot, dir-vos una cosa que segurament molts de vosaltres ja sabeu, i és que divendres vaig participar al rodatge que Canal Cocina li dedicava a la MJ per haver guanyat el premi al millor vídeo blog de l'any passat en el seu concurs Blogueros Cocineros. Va ser una tarda fantàstica compartida amb la mateixa MJ (algú no la coneix? segur?), l'Olga de Nina's Kitchen, amb un bloc deliciós i unes fotos que ja m'agradaria a mi fer-les, la Gemma de Food and Cakes, gran blogger i energia pura, i el mestre Miquel, de Les receptes del Miquel, al qual ja feia temps que tenia moltes ganes de conèixer en persona, i per fi ho vaig aconseguir. Vaig gaudir molt de la seva companyia, i en un lloc molt ben triat per la MJ, la Bodega 1900, un gastrobar (per definir-ho d'alguna manera) que emula aquelles bodegues de tota la vida, que recentment han obert els germans Adrià, capitanejat per l'Albert. El menjar? Prima per sobre de tot la qualitat, i es nota en el preu, ja que no és barat, però pagues el que menges, això si, perquè tot boníssim!!

La segona cosa que us comentaré, és sobre el món dels blocs i els bloggers. No creieu que els bloggers tenim una mica perfil assetjador? Salvant totes les distàncies possibles, que consti. Vist des de fora, estic segur que una persona aliena a aquest món, es posaria les mans al cap i ens denunciaria per assetjaments els uns als altres. Us explico: tu comences visitant blocs, els tornes a visitar perquè t'agraden, i aleshores et fas seguidor. Després, et fas suscriptor per poder rebre les receptes al correu, i desde fa molt poc temps, l'afegeixes a facebook, el segueixes per twitter, instagram, foursquare, i totes i cadascuna de les xarxes socials a la que te'l trobis... no creieu que estem una mica malalts? Ja us responc jo: SI! Però és el que ens motiva, i en ocasions, i per molts d'ells, és el seu modis vivendi, així que, tot i que fora d'aquest 'mundillo' pot semblar malaltís, que ho és, per a nosaltres és ben normal.

I ja per últim, paraula que ja acabo d'enrotllar-me, us volia parlar respecte la recepta d'avui, i és que és una d'aquelles receptes que estas acostumat a fer, i no saps ben bé perquè no et passa pel cap 'posar-la' maca, fotografiar-la, i publicar-la, fins que un dia, sense motiu concret, et decideixes, et fas amb un 'prop' (palabro molt de moda que ve a ser un element decoratiu per millorar l'estilisme de la foto en una recepta), prepares la foto, dispares, i a escriure!

Us haig de dir que tot i que m'encanten tots els 'props' del mon mundial que veig a botigues i als blocs que visito, no soc jo molt donat a fer-los servir, perquè el meu sentit de l'estilisme podria provocar una hecatombe mundial de la qual només se salvarien els escarbats, jajaja!

Molt abans de començar a preparar-los així, pensava que els musclos en escabetx serien una recepta ben difícil de fer, amb un procés alquímic d'aquells incomprensibles, fins que un dia, ja fa un temps, vaig enterar-me de com es feien, i vaig dir, ¿ah si?, ¿tan fàcil és?, i des d'aleshores que no em costa gens posar-me, preparar-los, i el que és millor, menjar-los! No us sabria dir exactament d'on els vaig treure, perquè ja fa molt temps, però en podeu trobar moltes versions que varien quantitats, i que afegeixen/treuen algun ingredient.

I ara si, per fi em deixo de rotllos, i a per la recepta!

Ingredients:

- 500grs. de musclos cuits i nets (a La Sirena en teniu, i van de fàbula. Sinó, els haureu de coure i netejar vosaltres...)
- 5 fulles de llorer
- 4 dents d'all
- bitxo vermell (com a casa agrada el picant, no poso quantitats, a discreció)
- 1 cullerada de pebre vermell dolç
- 1 culleradeta (o cullerada) de pebre vermell picant
- 1 got d'oli d'oliva
- 1 got de vinagre (com més fort el vinagre, més potent l'escabetx, jo faig servir un de poma, perquè no m'agrada excessivament fort, i que hi poso extra de picant)


Preparació:

Primer de tot, si els musclos els heu comprat congelats, si us plau descongeleu-los!!

A una olla posem l'oli a escalfar, i afegim el bitxo i l'all tallat a làmines, per tal que agafi color. Un cop hagin daurat, retirem l'olla del foc.

Aboquem el llorer, i quan aquest deixi de 'saltar' (que voldrà dir que l'oli ha refredat una mica) afegim el pebre vermell dolç i el picant, i removem bé per integrar-los.

Seguidament afegim el vinagre i remenem bé. Ja tenim el nostre escabetx.

Ara tenim dues opcions, o afegim els musclos a l'olla i deixem refredar, o afegim l'escabetx al recipient on tinguem els musclos. Sent sincers, tant fa una cosa com l'altra, com heu pogut pensar...

En el moment que l'escabetx estigui fred, ja podem gaudir dels nostres musclos amb una bona cerveseta!!







diumenge, 29 de setembre del 2013

Pastís de llimona i merenga - Asalta Blogs

Ja veieu, arriba final de mes, i s'acumulen els reptes!

I com ja és habitual per aquí, torna l'Asalta Blogs! Què us puc dir que no us hagi explicat ja? Com no em vull enrotllar, només us convido a que feu click al logo que hi ha a la barra lateral dreta, on tindreu tota la informació, o aquí mateix.

El bloc que tocava asaltar aquest mes és cocina con Angi, només té un anyet i mig de vida, però no per això deixa de tenir un bloc fantàstic, i ple de receptes tan bones que no saps per quina decidir-te!
I això és el que m'ha passat a mi aquest cop, que no em decidia, no era capaç de dir quina recepta li robaria, fins que després de molt rumiar i rumiar, vaig fer un robatori doble!

Si senyores i senyors, vaig robar-li el pastís de llimona i merenga, i de retruc, li vaig robar la recepta del lemon curd, que era una de les que feia molt de temps que volia fer.

El resultat, el podeu veure a les fotos, no ha quedat malament comparat amb l'original, i més si tenim en compte que les clares d'ou es van declarar en vaga i no volien muntar per fer la merenga!

No m'enrotllo més, endavant amb el robatori!

Bé si, una cosa més... moltes felicitats a la Conchy pel seu premi a Blogueros Cocineros de Canal Cocina!!!

Ingredients:

Per al lemon curd:
- 200grs. de sucre
- 100grs. de mantega
- 150ml. de suc de llimona
- 3 ous
- la pell ratllada d'una llimona
- 1 cullerada de maizena

Per a la merenga:
- 2 clares d'ou
- 2 cullerades de sucre
- un pessic de sal

Per al pastís:
- 1 làmina de masa quebrada
- el lemon curd anterior (o el de l'Angi)
- merenga

Preparació:

Us haig de confesar que a sobre de ser un lladre, no soc un bon lladre, perquè l'Angi a la seva recepta fa servir un pa de pessic, i jo que estic molt 'locu', he canviat el pa de pessic per una làmina de masa quebrada. Aquest cop és comprada, però si us animeu a fer-la vosaltres, segur que queda molt bona.

Primer de tot farem el lemon curd. Piquem el sucre i la pell de la llimona a la picador/robot de cuina.
Posem al foc el sucre i la pell 'en pols' amb la mantega, fins que aquesta hagi fos.

Seguidament batem els ous conjuntament amb el suc de la llimona (reserveu una mica de suc), i ho incorporem al foc, que mantindrem durant deu minuts. Heu de tenir en compte que no ha de bullir, per tant us recomana que ho poseu a foc mig-baix (un 4 en vitro de 9).

Per finalitzar, abans de retirar del foc, barregem la maizena amb el suc de llimona que ens hem guardat, i ho incorporem a la barreja anterior. Retireu del foc segons la consistència que més us agradi, sempre tenint en compte que un cop refredi espesirà, així que no patiu si no ho veieu molt dens.

Ara que ja tenim el lemon curd preparat, ho reservem, i mentres va refredant, preparem la masa quebrada:
Estirem la làmina de masa, i l'estenem a un motlle de parets baixes. Retallem els sobrants, punxem tota la base amb una forquilla, i ho fiquem al forn seguint les instruccions de l'envàs. En el meu cas, 15 minuts a 180ºC van ser suficients.

Un cop tinguem la masa cuita, comencem el muntatge del pastís. Estenem el lemon curd per tota la base del pastís, sense necessitat de tenir cura si queda recte, ja que quedarà cobert per la merenga, i reservem.

I ara per últim muntem la merenga. Aquest pas l'he deixat pel final perquè a casa el dia que ho vaig fer encara feia calor, i tot i ser clares pasteuritzades, ho vaig preferir fer així.

Muntem les clares a punt de neu amb el pessic de sal, i quan comencin a muntar afegim el sucre.

Quan les tinguem muntades estenem la merenga per sobre del pastís, amb el mètode que més ens agradi (vaig fer servir una màniga pastissera i vaig començar de fora cap a dins en forma d'espiral), i amb un soplet de cuina, el cremem una miqueta per donar-li un toc de color.

I a devorar aquest sensacional pastís robat! Ens veiem el mes vinent amb una altra recepta robada!

Primer fem el lemon curd





dilluns, 23 de setembre del 2013

Tunnbröd - Bake the world

Com us vaig prometre dijous passat, avui torna a tocar pa, aquesta vegada per participar de nou al repte Bake the world que mensualment ens anima a perdre-li la por a fer pa a casa, fent-nos una proposta més que interessant.

I després d'un descans vacacional més que agraït, la proposta del mes de setembre, iniciada per la Clara, és el Tunnbröd, o pa polar, un pa originari del nord de Suècia, de massa fina i habitualment rodona, i que pot ser tant tou com cruixent, i s'aromatitza amb fonoll o anís.
És el pa que s'acostuma a acompanyar amb les arengades, un dels plats potser més comuns en aquest país, i que per si no ho sabíeu, el tenen a l'Ikea!

No m'enrotllo més, us deixo amb la meva versió del Tunnbröd, la tova, que hem menjat en format sandvitx, acompanyat amb una crema de formatge amb anet i salmó fumat.

Ingredients:

- 300grs. de farina de força
- 150grs. de farina de sègol integral (si no en teniu, no desanimeu, feu servir farina integral 'normal')
- 1 sobre de llevat de pa (5,5grs.) o 1/2 bloc de llevat fresc (13-14grs.)
- 200ml. d'aigua tèbia
- 4 cullerades soperes de créme fraîche (o iogurt grec, si no ho podeu aconseguir)
- 2 cullerades soperes de mel
- 1 culleradeta de llavors de fonoll (que jo he canviat per llavors de rosella)

Per al sandvitxos:
- crema de formatge
- anet sec
- salmó fumat

Preparació:


A un bol posem les farines tamisades, afegim les llavors i la sal, i barregem.
Seguidament incorporem el llevat i la mel, barregem de nou, i afegim 150ml. de l'aigua.
Ho mesclem tot i amassem un parell de minuts, moment en el qual afegirem la crème fraîche (o iogurt grec), i continuem amassant, incorporant a poc a poc l'aigua que ens restava, fins que la massa comenci a enganxar-se a les parets del bol.

Ara toca amassar de veritat, sense afegir més aigua, durant deu minuts, temps que farà que la nostra massa perdi (una mica) aquella consistència enganxosa, i és el moment just de deixar-la reposar a un bol untat d'oli, tapadeta amb un drap humit, durant una hora.

Després d'aquest descans, desgasifiquem la massa, i la dividim en 8 parts, que donarem a cadascuna d'aquestes parts forma de bola.

Posem una paella de tamany mitjà a foc mig, sense oli ni mantega ni res, i anem preparant el pa: aixafem cada bola, i l'estenem amb el corró donant-li la forma característica. Les punxem amb una forquilla per tota la superfície formant requadres a la massa, i directe a la paella, un parell o tres de minuts per cada cantó.

No patiu que no es cremaran, a no ser que us despisteu. Ho podeu comprovar amb les fotos que us ensenyo avui, que queda torradet, a mi m'ha quedat com una crepe gruixuda, de gust suau i molt tendre.

Si vulguéssiu fer la versió cruixent, haurieu de fer el pa més prim, i us recomano enfornar-lo durant uns cinc minuts amb el forn preescalfat a 200ºC.

I només ens queda preparar-nos uns sandvitxos, i llestos! En aquest cas, i crec que és el que millor li va a aquest pa, tenint en compte el seu orígen, he triat salmó fumat, acompanyat de crema de formatge a la que he afegit anet sec, que m'encanta i va de fàbula.

Des d'aquí us convido a que visiteu el bloc de Bake the world, i feu un cop d'ull a totes i cadascuna de les propostes que els participants han fet d'aquest pa.

Salut, i feliç inici de setmana!




dijous, 19 de setembre del 2013

Pa d'hamburguesa de cervesa negra

Aquest d'avui és un pa que tenia moltes i moltes ganes de fer i ensenyar-vos. Havia vist infinitat de cops com es feia servir la cervesa negra, habitualment guinness, per fer pa, i el mític pastís guinness (que espero properament veieu per aquí), i que per fi veu la llum en aquest bloc.
A més, tingueu en compte que ja feia temps que no us portava un pa (des del juliol!) i havíem de posar-hi remei.
Que no us espanti si no us agrada la cervesa, perquè aquest pa en absolut té gust de cervesa, almenys de manera molt marcada, només té algunes reminiscències (què bonica paraula), i que això no us faci enrere, perquè estic segur que quan ho tasteu, voldreu repetir. A més, com veureu a la foto, encara que porti cervesa negra, aquesta no li fa de colorant, almenys a mi no m'ho ha fet.

La recepta és, com no, del Putuchef, el senyor Daniel Jordà, cosa que implica un éxit assegurat!

Ingredients:

- 500grs. de farina de força
- 125grs. de cervesa negra (guinness, of course!)
- 2 ous
- 75grs. de sucre
- 80grs. de mantega
- 12grs. de sal
- 40grs. de llevat fresc
- llavors de rosella, sèsam... al gust del consumidor

Preparació:

Posem a un bol tots els ingredients, exceptuant la mantega i les llavors, i amassem fins que obtinguem una massa homogènia. És en aquest moment quan afegirem la mantega, i la integrarem a la nostra massa.

I ara ve el més divertit, la tècnica del plegat que ja us he explicat anteriorment:

Primer deixem reposar la massa deu minuts.
Passats els deu minuts, fem un plegat de la massa, de la següent manera: l'estenem a una superfície que haguem posat prèviament una película d'oli d'oliva, i la pleguem de les puntes cap a dintre. Bolegem per donar una mica de tensió, i la tornem a deixar al bol.
Repetirem el procés dos cops més, i després de l'últim plegat, farem un repòs de 45 minuts, tant nosaltres com la massa, aquesta última tapada amb un drap de cotó, per evitar corrents d'aire. Si vosaltres també us voleu tapar amb un drap de cotó, no seré jo qui us digui que no, que consti...

Després del repòs llarg, formarem boles d'entre 80 i 100 grams (o més grans o més petites, tingueu en compte perquè el fareu servir el pa), i les anem disposant a la safata de forn, on tornaran a reposar tapades amb un drap de cotó, fins que aproximadament hagin doblat el seu volum. 

És en aquest moment quan els nostres panets (o panassos) es pinten amb una mica d'aigua i s'arrebossen amb les llavosrs, i s'enfornen al forn que prèviament (una estona abans de pintar-los) haurem escalfat a 210ºC, durant uns 10 minuts més o menys. Com més grans siguin els pans, més minuts, i vice-versa, però sobretot si varieu el tamany del que us he dit, controleu molt el forn que se us poden cremar!

I un cop fets, ja només ens queda degustar-los, no? En aquesta ocasió he triat una hamburguesa de bou, sense cap tipus de salsa ni acompanyament.

Aquesta vegada sento no poder ensenyar-vos més fotos, la càmera em va jugar una mala passada, i només vaig poder salvar aquesta que veieu!

Bon cap de setmana, dilluns ens veiem amb més pa!