divendres, 21 de desembre de 2012

Torró de crema catalana

I arribem al final del nostre especial de Nadal, que s'ha basat en els torrons, amb el torró més elaborat de tots quatre. Un torró que no m'havia passat pel cap de fer-ho, fins que un company de feina em va suggerir de fer-ho, i em vaig animar.
S'ha de dir que després de dos intents, va ser el tercer el que va sortir bé, ja que tot i ser elaborat, no és difícil, però s'han de seguir els pasos al peu de la lletra, sinó no ens sortirà com necessitem. Comencem!!

Ingredients:

- 250grs. de sucre
- 100grs. d'aigua
- 30grs. de glucosa
- 225 gr. de farina d'ametlla
- 100grs. de nata
- 50grs. de rovell d'ou
- 25grs. de sucre invertit (recepta aquí)
- Una branca de canyella
- aromes de llimona, taronja i vainilla

Preparació:

Deu n'hi do quina quantitat d'ingredients, no? Però no patiu, que no és per tant. Aquest torró es basa en tres grans blocs de preparació.

El primer bloc és preparar un almívar amb el sucre, l'aigua i la glucosa. Quan l'almívar hagi arribat als 120º (ha bullit i ha fet bastant escuma, i posteriorment ha reduit una mica), ho retirem del foc i amb molta rapidesa afegim el rovell d'ou i ajudant-nos d'una batedora de varilles ho batem amb energia, fent el màxim possible perquè no qualli. Ho tornen a ficar al foc i continuem batem fins a obtenir una crema.

El segon bloc és realitzar una infusió amb la nata, la canyella, i els aromes. Ho posem tot a un pot a escalfar, i ho deixem fins que redueixi i la nata agafi tots els aromes. Colem la nostra infusió i la reservem, que vagi refredant.

El tercer bloc és barrejar tots els ingredients, però anem a poc a poc.
A un bol gran barregem la farina d'ametlla i el sucre invertit. Veureu que l'ametlla 'absorveix' ràpidament el sucre. Ara és el torn d'afegir al bol la nostra crema d'almívar i rovell d'ou, i tornem a barrejar. Us recomano que feu servir una batedora elèctrica, ja que a ma potser no acabareu mai. I si teniu un robot de cuina, molt millor. Intenteu no incorporar tota la crema de cop al bol per barrejar, sinó que millor aneu afegint a mesura que aneu barrejant. Serà més difícil barrejar, però al final de la recepta m'ho agraireu.
Fins aquí, el que acabem de fer és un torró de 'yema' cremada, el típic de tota la vida, però el pas final és el que el converteix en el torró de crema catalana, i consisteix a afegir la infusió de nata amb la canyella i els aromes. Aquesta infusió es la que li dona el gust de crema catalana característic.
Acabem de barrejar tots els ingredients fins a obtenir una massa consistent, i m'atreviria a dir que un pèl dura. S'ha de poder tractar amb les mans i que no resulti enganxifosa.

Posem la nostra massa al motllo, i deixem reposar un parell d'hores. Passat aquest temps, desmotllem el torró, el cobrim de sucre, i cremem amb un cremador o un soplet de cuina, com si fos una crema catalana.

I a gaudir!!

P.D.: Amb una mica de sort, aquest especial de Nadal tindrà bonus...



dimarts, 18 de desembre de 2012

Torró de Xixona

Arribem ja a la tercera i penúltima entrega d'aquest especial de torrons que us tinc preparat.
El d'avui és un clàssic de tota la vida, amb ingredients fàcils de trobar, i tot i que és fàcil de preparar, necessitarem de paciència. Comencem!

Ingredients:

- 300grs. d'ametlla torrada sense sal (i sense pell)
- 130grs. sucre
- 30grs. mel
- 50grs. xocolata blanca de cobertura

Preparació:

Piquem 50grs. d'ametlles a trossos 'visibles', que seran els típics 'tropezones' que trobem al torró. La resta els piquem tant com puguem, ho reduïm a pols, i ho reservem.

Triturem el sucre fins a obtenir sucre glacé, o tant com puguem, i també reservem.

En aquests tres passos no cal netejar el got de la picadora, i quan acabem tampoc, ja que ho tornarem a utilitzar i no és necessari (i això no significa ser marranos, que consti!).

Fonem la xocolata al microones, el temps just, que quedi desfeta però que no cremi. Quan comenci a refredar, afegim la mel i barregem bé.

Ara fiquem tots els ingredients al got de la picadora, i li fotem canya fins que l'ametlla comenci a deixar anar l'oli. És una bona estona, i li heu de donar un bon tute a la picadora.

Un cop ho tingueu, posem la barreja al nostre motllo de torró, pressionant molt per compactar la nostra massa. Per finalitzar, posem un tovalló de paper a sobre i un cartró de llet per tal que faci pressió i el torró acabi de deixar anar l'oli, que el tovalló de paper xuclarà.

Ho deixem reposar un parell de dies, i ja podem gaudir del nostre torró de Xixona casolà.



dijous, 13 de desembre de 2012

Torró de coco

Seguim amb aquest especial Nadalenc de torrons, i el d'avui dijous és, si és possible, molt més fàcil que el de xocolata. Per a qui li agradi el coco, aquest és el seu torró. I per a qui no li agradi, l'animo a que ho provi i ho tasti, perquè jo no soc cap entusiasta del coco, i aquest torró haig de reconèixer que m'ha agradat.

Ingredients:

- 200 grs. de coco ratllat
- 200 grs. de llet condensada

Preparació:

A un pot posem a escalfar la llet condensada, a foc mig.

Quan la llet condensada hagi agafat escalfor, i abans de que comenci a canviar de color i formi caramel, retirem del foc, i afegim el coco ratllat.

Barregem bé tots dos ingredients fins que tot el coco hagi 'tocat' la llet condensada, és a dir, que tot el coco estigui impregnat, i no quedin flocs de coco ratllat secs.

Ho aboquem al nostre motllo, que a la recepta de torró de xocolata (o suchard...) ja us havia dit com podíem aconseguir-ne un, ho premsem per compactar la nostra massa de torró, i a esperar unes horetes que agafi duresa. A la nevera endurirà ràpid, i si no teniu pressa, aquests dies a temperatura ambient tampoc haureu d'esperar gaire.

Què, no us animeu a intentar-ho? Fins dimarts vinent, amb un altre torró!



dimarts, 11 de desembre de 2012

Torró de xocolata

Bé, ja anava sent hora de que tinguéssiu notícies meves i us animés una mica el tema cuina, no?
I quina millor manera de començar la setmana i l'especial de Nadal amb un torró que em sembla a mi que agrada a tothom. O gairebé! Ja ho heu vist, l'especial de Nadal serà un especial de torrons.
Molts de vosaltres ja ho sabieu, però encara estava pendent d'agafar forma... i ja ha arribat!!!
No us entretinc més, que segur que teniu ganes de saber com es fan... només una mica més. L'especial el dividirem en quatre entregues, dues aquesta setmana (avui dimarts i demà dijous a les 17:00h, puntuals), i la setmana vinent (també dimarts i dijous a les 17:00h).
Que els gaudiu, i us animeu, que els dos d'aquesta setmana són molt fàcils de fer!

Ingredients:

- 200grs. de xocolata negre de cobertura
- 150grs. de xocolata amb llet i avellanes (per als al·lèrgics, sense avellanes)
- 150grs. de xocolata amb llet i ametlles (per als al·lèrgics, sense ametlles)
- 70grs. de llard de porc ibèric
- 80grs. de xoco-crispies

Preparació:

A un bol apte per al microones, trossegem tota la xocolata, i la fonem. La millor manera és 1 minut a màxima potència, barregem amb una cullera, 1 minut a màxima potència, barregem, i així fins que estigui tot pràcticament fos. 

És en aquest moment quan la xocolata ja té una temperatura suficient per acabar de fondre tota sola (el que quedi per fondre), cosa que farem removent tot amb l'ajuda d'una cullera.

Un cop fosa la xocolata, afegirem la llard de porc, i continuarem barrejant fins que s'integri amb la xocolata. Veureu que la xocolata va quedant com més líquida i brillant, que és el que ens interessa. El fet de fer servir llard de porc és perquè ens dona la textura que volem sense donar-li gust. Podríem fer servir mantega, però el nostre torró agafaria un regustet a mantega que, tot i no desagradable, no seria el que volem aconseguir.
I tot i que és obvi, i com millor qualitat de la xocolata un millor torró, amb la llard de porc si que diria que és imprescindible. Recomano una llard de porc ibèric de qualitat, com millor sigui, més ens assegurarem que el torró no agafa sabors que no interessen.

Quan tinguem la llard de porc i la xocolata integrades, afegim els xoco-crispies, barregem bé, que quedin ben impregnats de xocolata, i al nostre motllo de torró a descansar fins que endureixi. Us aconsello que remeneu bé, perquè sinó se us quedarà l'arròs inflat a sobre, com si flotés, i la part de sota, que serà la de dalt al final, gairebé no tindrà arròs.

Com suposo que no és habitual tenir motllo de torró a casa, hi ha dos opcions: una és fer servir un motllo de plum cake, i l'altra és aprofitar els envasos tetra brick de la llet un cop buits, obrir-los per la meitat al llarg amb l'ajuda d'un ganivet, tisores..., i omplir-lo del nostre futur torró.

Passades unes hores (tres ja haurien de ser suficients), desemmotlem i a menjar!

P.D.: Com us he indicat al principi, si a la família teniu algun al·lèrgic als fruits secs, com és el meu cas, podeu donar-li una alegria canviant les xocolates d'avellanes i ametlles per xocolata amb llet sense res...

Suchard...

Suchard...

divendres, 23 de novembre de 2012

Pringles

Després d'una setmana que s'ha fet eterna, i que en conseqüència ha fet retardar la recepta fins ara, per fi és divendres, i toca pensar en el cap de setmana!

Al que anàvem! Heu llegit bé el títol, pringles, les de 'Cuando haces pop ya no ha stop'. La veritat és que pensava que per ser un primer intent, el resultat seria una mica desastrós, però al final he quedat prou convençut, amb ganes de fer-ne més, i sobretot, de millorar i innovar amb diferents gustos, i perquè no, formes. Em pensava que seria una recepta amb una elaboració recargolada, però com ara comprovareu, és ben simple i ràpida.

Ingredients:

- 50grs. de flocs puré de patates (el de bossa)
- 10grs. de farina d'arròs
- 1/2 culleradeta de sazonador de fajites del Mercadona (l'original condiment de pizza)
- 20 cullerades de postre d'aigua freda
- Oli de fregir

Preparació:

A un bol, barregem tots els ingredients secs, i si podem, els farem pols amb la batedora. Que consti que l'únic que podem fer més pols són els flocs de puré, però aquest pas el podem obviar.
Un cop tinguem els ingredients barrejats, afegirem les 20 cullerades d'aigua, i farem una massa que comprovareu queda bastant seca, ja que la quantitat d'aigua és justa. Ja ens interessa, l'aigua és per poder fer una bola amb tots els ingredients.

Estenem paper film sobre la superfície de la cuina, i esmicolem la nostra bola de massa sobre el film.
Estenem una altra capa de paper film per sobre de la massa, i amb l'ajuda del rodet, l'estirem i l'aixafem tant com ens sigui possible. Com més prima us quedi la massa, molt millor. Però tampoc us passeu, no volem que quedi transparent! Penso que uns dos mil·límetres de gruix seria ideal, jo vaig fer una capa d'una miqueta més, i crec que és millor un pèl més primeta. 

Quan tinguem aquesta làmina de massa preparada, posarem a escalfar oli, que ens queda fregir les patates: amb un talla-pasta de galetes, o algun estri similar, anirem tallant les nostres pringles amb la forma que nosaltres vulguem. Jo vaig fer servir un got mesurador, que té una vora prima, per donar-li la forma rodona.
Un cop l'oli estigui ben calent, anirem fregim les nostres patates, poc a poc, i durant aproximadament tres, quatre minuts, més no.

A mesura que es vagin fregint, les posem a una safata amb paper de cuina per tal que vagi absorvint l'oli sobrant, i ja podem menjar-les... a l'hora de donar-lis gust, jo he triat aquest 'sazonador de fajitas' del Mercadona, però podríem fer servir all en pols, pebre vermell (paprika), si en teniu, ceba deshidratada en pols, crec que gairebé qualsevol tipus de condiment (que us agradi) seria vàlid per fer servir.

A les fotos podeu comprovar com m'han quedat de rodonetes, i que si no premsem bé la massa i l'oli no és prou calent, es poden desmuntar una mica mentre les fregim i servim, i fins i tot agafar un color oliós que les fa enfosquir més del que ens agradaria (aix les patates del mig...).

Bon cap de setmana a tots, i prepareu-vos per a l'especial que estic enllestint de cara al Nadal!


Quan fas pop, ja no hi ha stop

dimecres, 14 de novembre de 2012

Ous patates i xistorra

Ja veieu que pel títol, la recepta no pot portar gaires complicacions.
I així és, no us penseu que ara us faré una deconstrucció d'ous amb esferificació de patates i escuma de xistorra, o res semblant. És el que llegiu, ous amb patates i xistorra!
Si voleu, ho podem vendre en plan maco, tipus ous al plat sobre llit de patates i xistorra, o alguna cosa per l'estil, però crec que aquest plat no necessita ni presentacions
grandioses, ni noms estranys: és el que és.
No m'entretinc més, i no us entretinc a vosaltres, anem al que toca!

Ingredients:

- Ous tamany XL (un per persona)
- xistorra (aprox. 150grs. per persona)
- patates (una patata mitjana/gran per persona)
- oli i sal
- pebre vermell (opcional)

Preparació:

El primer de tot és preparar les patates. Si sou mandrosos, no hi ha res a dir, us compreu un paquet de patates congelades per fregir, i tots tant contents.
Si teniu ganes de treballar, rentarem una mica les patates si veiem que tenen molta terra (això és per treballar més còmodes, que consti), les pelem, i aquí no hi ha discriminació, les tallem com més ens agradi.
Jo per aquesta recepta les he tallat a la manera típica de patates fregides, però les podem fer a rodanxes, a quadrats com si fossin braves... no hi ha restriccions.
Escalfem abundant oli (preferiblement de fregir, que ens anirà millor), i anem fregint les patates per tandes, evitant així que l'oli baixi de temperatura i les patates no es facin correctament.
I si teniu fregidora, ja sabeu, comoditat al poder!!
Mentres anem fent les patates, tallem a trossets la xistorra i la passem per la paella sense oli, que la mateixa xistorra ens anirà deixant el propi oli del seu greix. La farem al punt que ens agradi, a nosaltres a casa,
tot i que a mi m'agrada la carn més aviat poc feta, la xistorra la fem ben cuita.
Un cop fetes les patates i la xistorra, les anem disposant als plats, fent un llit amb les patates, i distribuint la xistorra com més ens agradi, i farem els ous:
escalfem una mica d'oli (si, ho se, per una recepta tan senzilla estem fent servir massa estris...), i fem els ous un a un, amb molt de compte que no ens salti l'oli, i com abans, fent-lo al gust del personal.
Els disposem a sobre de les patates i la xistorra, salem al gust, i si us agrada, doneu-li un toc més de color amb una mica de pebre vermell (picant!!).

P.D.: Prepareu-vos per a la propera recepta, ja amb vistes al Nadal, que molts de vosaltres l'heu tastada i ja m'esteu demanant que la publiqui!



dilluns, 5 de novembre de 2012

Pastís de dues xocolates

No vull que us penseu que m'estic descuidant del bloc, al contrari, el problema és, com ja us vaig dir, que últimament se m'escapa el temps de les mans, quan me n'adono ja no tinc temps de res...
És el que té tenir poc temps per a l'oci i molts hobbies, que quan tens una estona no saps a què dedicar-ho.
Però al que anàvem! Una recepta senzilla, ràpida, i per llepar-se els dits, us ho garanteixo, i sinó, al temps!

Ingredients:

Pel pastís:

- 150grs. de xocolata negra
- 150grs. de xocolata blanca
- 100grs. de sucre
- 500ml. de nata per muntar
- 500ml. de llet
- 2 sobres de quallada Royal

Per la base:

- 200grs. de galetes digestive
- 80grs. de mantega

Preparació:

Aquest pastís molta gent el fa amb una base de pa de pessic, però a mi en pastissos així fresquets m'agrada més fer una base de galeta. Res més simple que triturar les galetes (a ma o amb la batedora), i barrejar-ho amb la mantega líquida (que no calenta, ok?).
Ho escampem per la base del motllo de pastís, pressionant per compactar la galeta, i que quedi una base llisa i prima. Ho reservem, i ens centrarem en les capes de xocolata.

Realment aquest pastís és un pastís de tres xocolates, i si seguiu la recepta, podeu fer la tercera capa amb xocolata amb llet, ja que com veureu totes dues es fan igual, així que la tercera, evidentment, també.
Però no sé perquè, em vaig decantar per fer-ho de dos colors, blanc i negre, per marcar més les diferències entre un i altre. Continuem que em despisto!

A un cassó posem la xocolata negra a trossets, 75grs. de sucre, 250ml. de llet, 250ml. de nata i un dels sobres de quallada, i ho escalfem sense deixar que bulli. No podem parar de remoure la barreja, perquè no s'enganxi. Un cop hagi escalfat i la barreja sigui homogènia, retirem del foc i l'aboquem per sobre de la base de galeta.
Tornem a reservar el motllo, i procedim igual amb la capa de xocolata blanca. Tots els ingredients que ens falten a un cassó, i anem removem sense parar fins barrejar bé tots els ingredients i sense deixar que bulli. Quan ho tinguem, ho abocarem a sobre de la capa de xocolata negra. Ho farem amb molta cura perquè sino se'ns podrien barrejar les xocolates, i tot i que estarà igual de bo, l'efecte no serà el mateix.

I ja està, ho reservem a la nevera que acabi de quallar, i a servir ben fresquet!



dijous, 1 de novembre de 2012

Mantega de cacahuet

Aquests dies el temps de què disposo per tot, de manera general, ja sigui cuinar, fer feines a casa, o simplement qualsevol tipus d'activitat d'oci, és bastant limitat, i probablement continuarà així durant molt de temps. Per tant us haig de dir que us haureu d'acostumar a que el ritme de publicacions baixi una mica, i les receptes apareguin a hores intempestives com la d'avui, un dijous de tots Sants passades les 23h. Tingueu paciència!!

Però deixem-nos de rotllos, i anem al que toca, que és la recepta. Fàcil de fer, i que aporta un 'subidón' d'energia a aquell que s'ho mengi. Va bé com a esmorzar/berenar dolç, tant com per acompanyar carns, fent-la servir de salsa. I per cert, parlant de salses, la mantega de cacahuet la farem servir en una propera recepta per preparar una salsa molt i molt bona...

Ingredients:

- 500grs. de cacahuets
- 100grs. de mantega
- sal
- un  rajolí d'oli

Preparació:

Què us sembla que podem fer de preparació amb aquests ingredients? Primer de tot pelem els cacahuets i els deixem lliures de la pell interior, que no quedi ni mica. Els posem al got de la batedora, amb la mantega, un pessic de sal i un rajolí d'oli, i ho triturem fins obtenir una crema ben fineta. Ho com vulgueu, també podeu deixar-ho menys triturat, que es notin els cacahuets. Però sense passar-se, ok?

Una manera de gaudir d'aquesta mantega/crema de cacahuet, és untar-la a una llesca de pa de cereals, i posar-hi per sobre un parell de talls de bacó passat per la paella, i rematar-ho amb una altra llesca de pa. Aquest és un sandwich típic de les 'amèriques', a disfrutar!!


divendres, 26 d’octubre de 2012

Nyoquis de patata

Avui us porto un plat molt fàcil de fer. Un primer per inaugurar el menjar, i que el podeu tenir preparat el dia abans, per quan sigui el moment només bullir la 'pasta' i servir-ho. 
Això si, us ha d'agradar la patata, com no!! Us animo a que la intenteu, que ja veureu com és fàcil de fer i surt molt bo.

Ingredients:

- 1kg. de patates
- 300grs. de farina
- 1 ou
- sal
- formatge ratllat (el que més us agradi)
- una mica de mantega fosa

Preparació:

Posarem a bullir les patates en aigua abundant amb sal. No us sabria dir el temps que triguen a estar cuites, la millor manera és punxar-les amb un ganivet i poder arribar al centre de la patata sense dificultats. Si us costa punxar-la, encara no està cuita. Per garantir que bullen totes al mateix temps, va bé que siguin totes del mateix tamany.

Un cop bullides, les pelem i amb l'ajuda d'una forquilla les aixafem i les deixem fetes puré. Posem el nostre puré a una superfície plana, i afegim la farina, si pot ser passada per un tamís.
Fem un volcà amb la farina i posem al mig del forat del volcà l'ou i un grapadet generós de sal, i comencem a barrejar tots els ingredients, fins obtenir una bola.

Dividim la nostra bola en porcions, i a cadascuna d'aquestes porcions li donarem forma allargada i rodona. Tallarem tots els cilindres otinguts en trossos petits, que finalment seran els nostres nyoquis.
Posem una olla amb abundant aigua salada a bullir, i anirem afegint els nyoquis per tandes, millor no fer-ho tots de cop, i a mesura que vagin pujant a la superfície els anem retirant amb una espumadora.

Tal i com els anem retirant i servint als plats, els podem pinzelar una mica amb la mantega si ens fa el pes, i amb el formatge ratllat.

Amb aquestes quantitats surten nyoquis per gairebé 8 persones, si ho penseu com un primer, i entre 4 i 6 si és un plat únic.

Què, us ha agradat?



dimecres, 24 d’octubre de 2012

Orxata

Si, ho sé, aquesta última recepta s'ha fet esperar, però tot el bo es fa esperar, no?
Una recepta més apta per a l'estiu, i que de fet vaig preparar a l'estiu, però fins ara no havia tingut ocasió de publicar. Si teniu la oportunitat de trobar xufes per a preparar-la, us recomano que ho proveu, és boníssima, molt millor que la del súper...

Ingredients:

- 250grs. de xufes
- 1 litre d'aigua
- 125grs. de sucre

Preparació:

El primer de tot és hidratar les xufes, deixant-les almenys 24 hores en remull. Aquesta aigua no és l'aigua dels ingredients, que consti. És important anar canviant l'aigua, per treure les impureses que puguin tenir.

Passat el dia de remull de les xufes, les posem al got de la batedora amb una mica d'aigua (ara si la dels ingredients) i les anem triturant poc a poc. S'ha de tenir en compte que s'han de triturar tant com puguem. Després toca passar la pasta obtinguda per un colador xinès, per acabar d'obtenir la llet de la xufa, o com es coneguda normalment, l'orxata. És la part més laboriosa de la recepta, i requereix el seu temps.
Quan haguem aconseguit passar tota la pasta pel colador, afegim la resta de l'aigua i el sucre, barregem bé, i a refredar la nostra orxata casolana per poder-la beure ben fresqueta.

Per cert, us recomano consumir-la en dos dies, ja que de seguida es fa malbé.


dijous, 11 d’octubre de 2012

Pa de pita (i pita de pollastre)

Ja que hem publicat no fa gaire un parell de receptes internacionals, i tot i que no són les primeres que veieu per aquí, avui també toca.
Que aixequin la ma aquells que no s'hagin menjat mai una pita o un durum algun dia... els que no l'hagin aixecat, ja va sent hora!! I jo us ho posaré fàcil perquè arribi abans el moment.
El pa de pita és un pa molt senzill de fer, ja que es tracta d'un pa de fermentació ràpida, i a més, per la seva forma, també de cocció ràpida.
Anem a per la recepta.

Ingredients:


Per aprox. 6 pites:
- 225grs. de farina de força
- 125grs. d'aigua
- 15grs. d'oli d'oliva
- 7grs. de sucre
- 10grs. de llevat fresc
- 5grs. de sal


Per omplir-les:

- Pit de pollastre tallat a daus
- Oli d'oliva
- Barreja d'espècies (orenga, romaní, julivert, bitxo, sal i pebre)
- Salsa picant (si no en teniu, podeu fer una versió ràpida amb ketchup i tabasco a discreció)


Preparació:

Poc misteri tenen aquestes pites, i menys encara el farciment amb les que les vaig preparar.

Començarem preparant el farcit. A un plat una mica fondo, posem el pollastre tallat a daus.
Amb la barreja d'espècies, que haurem combinat al nostre gust, i l'oli d'oliva, fem una emulsió. Quan tinguem el nostre marinat, ho avoquem al plat on tenim reposant el pollastre, i ho reservem. Opcionalment podem afegir un rajolí de llimona, però jo no soc partidari de fer-ho. L'oli és a discreció, ja que el pollastre ha de quedar mínimament cobert.

Ara és el moment de preparar el pa: A un bol posem l'aigua que haurem escalfat una mica, l'oli i el sucre, i ho barregem bé. L'aigua es posa tèbia per ajudar a desfer el sucre. Afegim el llevat, i tornem a barrejar bé durant un parell de minuts. Si tenim unes varetes, us facilitaran la feina.
Per últim, afegim la farina i la sal, i acabem de barrejar-ho tot. Si tenim màquina per fer masses, només seran necessaris cinc minuts, però si ho fem a ma, ens portarà de 10 a 15.
Com amb la gran majoria de masses de pa, és el moment de deixar-la en pau durant mitja hora. Això és la fermentació ràpida, ja que normalment el pa que fem a casa el deixem reposar durant unes dues hores.

Passada aquesta mitja hora, encenem el forn i l'anem preescalfant a 240ºC, i comencem a donar-li forma a les pites.
Enfarinarem una superfície, i farem boles de massa d'uns 50grs. Com suposo que no anireu pesant les boles (jo si ho vaig fer), podeu dividir directament la massa en sis porcions, i fer una bola de cada una d'aquestes porcions. Amb un rodet, aplanem les boles, donant-li la forma que caracteritza a aquest tipus de pa.
Tingueu en compte que la massa ha de ser primeta, ja que és el que provocarà que pugin molt ràpid i quedin buides per dintre. Les anirem colocant a la safata de forn.
És una tonteria, i en alguna ocasió ja us ho he comentat, però no poseu el pa directament a la safata, us recomano que feu servir paper de forn, que ho podeu trobar a qualsevol súper.

Posem la safata al forn durant només cinc minuts, vigilant que les pites no es cremin, i assegurant-nos que el forn s'hagi escalfat correctament amb la temperatura adequada. És una xorrada, però és graciós veure la velocitat a la que pugen les pites amb l'escalfor del forn.
Un cop les traiem del forn, les taparem amb un drap de cuina humit, sense retirar-les de la safata del forn, i deixarem que refredin.

Mentres van refredant, prepararem el farcit. Escalfem una paella, i anem fent els nostres daus de pollastre marinat, al punt que més ens agradi. No farem servir oli, amb el del marinat ha de ser més que suficient.

Quan tinguem el pollastre fet, fem un tall a les pites per obrir-les, les omplim amb el pollastre, i les acompanyem de la nostra salsa picant (o no...)



dijous, 4 d’octubre de 2012

Baba Ganoush

Com ja us vaig dir dimarts, avui aprofitem el tahini que vam fer per obtenir la recepta que farem avui. El baba ganoush, o baba ganouch, és un plat molt consumit al mitjà orient, i està a l'alçada de l'hummus, tot i ser aquest segon més conegut.
De la mateixa manera que l'hummus és conegut com paté de cigrons, el baba ganoush rep també el nom de paté d'albergínia, més casolà. Un plat senzill, nutritiu, i que com aperitiu amb unes torradetes i un vi blanc fresquet acompanya molt bé.
I qui diu vi blanc, diu cervesa...


Ingredients:


- 2 albergínies grandetes
- 2 dents d'all
- 100grs. de tahini
- El suc de mitja llimona
- 1 culleradeta de café de comí
- 2 cullerades soperes d'oli d'oliva
- sal i pebre vermell


Preparació:

Rentem les albergínies, tallem la part de la cua, i les punxem per tot arreu. Les hem de deixar com si fossin un colador. Les emboliquem amb paper de cuina, i les fiquem al micro durant 10 minuts, a potència màxima. És molt més còmode que fer-les al forn...
I les deixem reposar dintre del micro 15-20 minuts més, que acabin de coure i refredin, així les podem manipular.

Ara ja les podem treure del micro, les obrim per la meitat, i agafem tota la polpa de l'albergínia. La pell la descartem.

Ja estem al final... fiquem tots els ingredients, polpa d'albergínia inclosa, al got de la batedora, i a triturar-ho tot fins a obtenir la textura de paté desitjada.

Per presentar-ho, espolvorem per sobre una mica de pebre vermell, i un rajolinet més d'oli d'oliva, i a menjar!!


dimarts, 2 d’octubre de 2012

Tahini

Extret literalment de wikipedia, i traduit al català:

La tahina o tahini és una pasta feta a partir de llavors de sèsam (també nomenat ajonjolí) mòltes que es fa servir en diversos plats de l'Orient Mitjà.
I després d'aquesta presentació/definició, només us afegeixo que és un ingredient que es pot menjar sol, o per fer plats com l'hummus que ja us vaig presentar farà un temps,
la diferència és que en aquella recepta vaig prescindir d'ell, però si feu tahini i voleu fer hummus, només heu de seguir la recepta i afegir un parell de cullerades soperes de tahini.
Prepareu-vos perquè us avanço que ho farem servir en la recepta de dijous, i no precisament per tornar a fer hummus...

Ingredients:

- Llavors de sèsam
- Aigua
- Sal
- Pebre vermell (opcional)

Preparació:

Doncs no té gaire complicació, tenint en compte que és, literalment, pasta de llavors de sèsam, i els ingredients que calen.
El primer que s'ha de fer és torrar les llavors, i per això tenim dos mètodes: al forn a mitja potència per no fer esclatar les llavors, o a una paella a foc baix, durant uns 10-15 minuts, també per no fer-les esclatar.
Jo ho vaig fer amb la paella.

Quan tinguem les llavors torrades, posem al got de la batedora les llavors de sèsam i un polsim de sal. No poso quantitats perquè dependrà del volum de tahini que necessitem. En vaig fer servir uns 100grs. de llavors de sèsam. Comencem a batre amb la batedora, mentres anem afegin un fil d'aigua, de manera que poc a poc vagi agafant la consistència desitjada.

També dependrà molt dels gustos, si ho volem molt dens, o poc. El més normal és que quedi una crema densa, mai que quedi líquida.

I ja estem, tot i que es fa servir per preparar d'altres receptes, es pot menjar acompanyada d'una torradeta i una mica de pebre vermell (per mi picant...)


dijous, 27 de setembre de 2012

Bollycaos

Així, sense més ni més... si l'altre dia us portava la recepta de la 'nocilla' cassolana, avui un nou repte superat.
Aquelles tardes (o matins) de quan erem petits, i ens anàvem a jugar amb el nostre bollycao a la ma... quins records, eh?

La veritat és que quan vaig veure la recepta a 'Acabat de fer', la idea em va encantar, i de seguida em van venir ganes de provar de fer-la. I el cert és que no vaig trigar gaire... no hi ha paraules per descriure com en són de bons. Si els feu a casa, la única recomenació és, si voleu, clar, farcir-los bé de crema de cacau. Quan sigui el moment us ho recordaré.

Ingredients (l'original diu per 6 bollycaos, jo en vaig fer 8):

- 1 ou
- 125 ml. de llet
- 30grs. de mantega
- 35grs. de sucre
- una pessic de sal
- 1 culleradeta d'essència de vainilla o en pasta (jo no li vaig posar, i no va ser cap problema)
- 300grs. de farina (jo vaig fer servir farina de força)
- 1/2 sobre de llevat liofilitzat
- 1 ou per pintar en el moment de fornejar
- crema de xocolata per farcir (al gust)



Preparació:

Ja veieu que us he posat tant els ingredients de la recepta original com els que vaig fer servir jo. Així, si voleu, podeu triar la que més us agradi, que espero que sigui la meva, clar!!

Posem a un bol tots els ingredients, menys l'ou per pintar, i la crema de xocolata. Amassem amb paciència, com hem fet amb moltes de les receptes del bloc.
Hem d'obtenir una massa uniforme, fins i tot un punt enganxifosa. No hi ha un temps màxim, i tampoc un temps mínim, però tingeu en compte que serà una bona estona.
Si teniu panificadora o robot de cuina, o batedora de varetes, no cal que us digui res més, feu-les servir!!
Un cop haguem obtingut la massa, la deixem reposar fins que hagi doblat el seu volum original, tapada amb un drap. Ho podem fer al marbre prèviament enfarinat, o al bol on ho hem amassat, per això no hi ha problema.

Passat el temps de llevat, si la teníem al bol, ara toca si o si passar la massa al marbre prèviament enfarinat, i dividir-la en les porcions que correspongui.
Ja us he dit que a mi em van sortir uns 8 bollycaos, de tamany mig-petit. Amb l'ajuda del rodet de cuina les estirem, donant-li, si és possible, forma rectangular, ja que ens serà
més fàcil després enrotllar-les. Important mantenir la superfície enfarinada, per evitar que se'ns enganxi tot. Abans us he advertit que la massa és un punt enganxifosa, que consti.

Un cop tinguem totes les nostres porcions ben estiradetes, és el moment de la xocolata. Estenem una bona ració de crema de xocolata al mig de cada rectangle, i l'enrotllem sobre ell mateix tancant-lo i deixant dins la crema de xocolata. Amb les puntes, el que farem serà plegar-les cap a dintre, i deixar el futur bollycao reposar a la safata de forn on el courem, amb les puntes a sota, que no es vegin!! I sabeu perquè us deia abans de farcir-los bé? Recordeu els bollycaos industrials, que per un cantó estaven ben farcits, i per l'altre gairebé no tenien xocolata? Doncs ja he dit tot el que calia. Nosaltres volem els nostres bollycaos ben farcidets!!

Un altre cop toca deixar reposar la massa durant una hora, ja que és una recepta que consta de dos llevats, com la majoria de masses que porten llevat, és el que hi ha.

Quan ja quasi sigui l'hora, preescalfarem el forn a 180º, i pintarem els bollycaos per ou batut, per tal que ens afagin un color més maco al forn.

Els enfornem de 20 a 25 minuts, fins que veieu que el bollycao comença a quedar dauradet. Vigileu que si us despisteu se us cremarà la capa d'ou i quedaran lletjos.

I ja està, quan estiguin fets, els deixem refredar a una reixa per evitar la condensació d'humitat a la base, i a gaudir! O si sou impacients, com va ser el cas, els podeu tastar quan encara estan calentonets, que també estan molt bons, però aneu amb compte no us cremeu!!



dimarts, 25 de setembre de 2012

Carpaccio de gambes

Com ahir va ser festa a Barcelona, i a un servidor no li tocava treballar, vaig traslladar la recepta 'del dilluns' per dimarts, i així poder controlar les visites, i passar llista a tots.
Es tracta d'una recepta que, sentint-ho molt, no és apte per a paladars escrupulosos. És el que hi ha, no sempre es pot cuinar al gust de tothom, i em sembla que avui serà un d'aquells dies.
Per als que us agradi, ja veureu com n'és de simple la seva preparació i com de bé podeu quedar, si als vostres convidats els agrada, clar.
I un últim apunt: potser no és el plat més adient, però amb aquesta recepta estrenem la #lletraanna a les fotografies. La meva petita colaboració a aquesta proposta.

Ingredients:

- 6/8 gambes per persona, depenent del tamany
- Oli d'oliva
- Vinagre de mòdena
- Sal i pebre
- Escates de sal per decorar



Preparació:

El primer de tot que farem serà embrutar-nos les mans. Hem de pelar totes les gambes, absolutament totes, i les anem reservant. Quan les tinguem netes, amb l'ajuda d'una punta (un ganivet de pelar fruita, o similar), obrirem les gambes per la meitat i els retirarem l'intestí (és el 'fil' negre que tenen les gambes i que els hi recorre tota la cua), de manera que obtindrem una gamba neta. Si voleu, les podeu passar per aigua per deixar-les més netes encara, això és a lliure elecció. Segons les anem netejant, les anem disposant sobre paper de forn, obertes i ben esteses, formant una capa de gambes obertes per la meitat.

Quan tinguem la nostra ració de carpaccio estesa al paper de forn, estenem un altre paper de forn per sobre, i aixafem una mica amb les mans, fent pressió.
I atenció que ara ve el millor. Amb l'ajuda d'un objecte pesant i contundent (una paella, una fusta de tallar...), anem colpejant les gambes fins obtenir el gruix que més ens convenci per a un carpaccio. Només un detall: com més
obertes quedin les gambes i més ben esteses, més fàcil serà obtenir un carpaccio prim.

Ara que ens hem desfogat amb les gambes, és el moment de deixar-les descansar al congelador durant un parell d'hores, temps suficient perquè hagin congelat. No us espanteu per l'aspecte d'abans del congelador.
Mentrestant, anirem preparant la vinagreta, una de molt simple per no matar el gust de les gambes. A un pot, barregem l'oli, el vinagre, i la sal i el pebre al gust, i ja està.
Passades les dues hores, retirem el carpaccio del congelador, i ara si, retirem el paper de forn. És ara quan ho hem de treure, ja que és molt més fàcil que quan hem enganxat literalment les gambes entre dues capes de paper.
Ens haurà quedat una làmina (més o menys, depenent de la contundència dels cops...), que disposarem sobre el plat, i amanirem amb la vinagreta, finalitzant amb la decoració amb la sal en escates.
Si en feu de més, el que heu de fer és treure el carpaccio una mitja hora abans de servir, i just en el moment de menjar, afegiu la vinagreta.


dimecres, 19 de setembre de 2012

Crema de cacau i avellanes

O Nocilla, Nutella... com li vulgueu dir!

Ja veieu que no m'atura res a l'hora de fer 'proves' a la cuina... si em convenç, i em veig capaç de fer-la, allà que vaig. I aquesta no podia ser menys... qui de tots vosaltres no ha menjat mai un entrepà de nocilla, o fins i tot els més llaminers/adictes directament del pot amb cullera?

Doncs això, que aquesta recepta es va convertir en un 'must' quan la vaig veure per primer cop. Després d'aquell dia (i ja fa temps) l'he vista a més blocs gastronòmics, així que la que trobareu aquí és una barreja/adaptació deles que he anat veient fins ara, i el resultat ha estat més que satisfactori, i espero que us agradi.

Ingredients:

- 100 grs. d'avellanes pelades i torrades
- 50 grs. de sucre
- 150 grs. de xocolata blanca
- 150 grs. de xocolata amb llet
- 150 grs. de xocolata negra (de cobertura a ser possible)
- 200 grs. de llet
- 100 grs. d'oli de girasol (com no en tenia, vaig fer servir menys quantitat d'oli d'oliva, uns 70 grs.)


Preparació:

Si les avellanes les heu comprat crues, és el primer que heu de fer, posar-les a una safata de forn i torrar-les una mica.

Les deixem refredar, i les triturem conjuntament amb el sucre, que no quedin trossos grans, tant com ens sigui possible, penseu que a la crema de cacau dels supers no es nota. Hem d'intentar que quedi una massa fina.
Al pot on hem triturat les avellanes, incorporem les xocolates i també les triturem.

Aquesta pasta de xocolata, avellanes i sucre,  la posem a un pot a foc mig-alt amb la llet i l'oli, fins que la xocolata estigui desfeta i tots els ingredients integrats.

Si el nostre robot de cuina o picadora no és prou potent, el pas de triturar les xocolates us el podeu estalviar, i fondre les xocolates a trossos directament al foc, sense necessitat d'esmicolar-les. I preferiblement canvieu el sucre normal per sucre glass. Que consti, que no és obligatori!

A partir d'aquí podeu anar jugant amb la quantitat de xocolates i avellanes per fer una crema de cacau com més us agradi. I per als més atrevits, si només feu servir xocolata blanca, ja sabeu què obtindreu...

Només ens resta, si tenim intenció de conservar-ho, anar-ho posant a pots esterilitzats i deixar-los ben tancats. O directament, fer-nos una torradeta amb la nostra crema de cacau i el pa de motlle de dilluns i llepar-nos els dits...



dilluns, 17 de setembre de 2012

Pa de motlle

Ja coneixeu la meva afició al pa. I com ja feia temps que per aquí no us en portava cap, avui toca un que coneixem tots, i que tothom (no crec que m'equivoqui) hem menjat. Es tracta del pa de motlle, el mític 'pa bimbo' de tota la vida, perquè ho pugueu fer a casa. Ja veureu que no ha d'envejar-ne res al pa industrial, i de fet, és molt millor, ja que no porta ni colorants ni conservants ni res d'aquestes coses.

Ingredients:

- 500grs. de farina de força
- 20grs. de llevat fresc
- 50grs. de llet sencera (vaig fer servir semi, perquè és la que hi ha per casa habitualment)
- 2 cullaradetes de sal
- 2 cullerades generoses de mel
- 300grs. d'aigua

Preparació:

 A un bol, posarem la farina i el llevat esmicolat. Incorporem la llet, l'aigua i la mel disolta en una de les dues, conjuntament amb la sal, i comencem a amassar-ho bé, fins que tinguem una consistència homogènia i elàstica. De fet, s'ha de fer com en els anteriors pans que hem fet (el rústic, l'estrella de pa, el pa llet...), ni més ni menys. Si teniu thermomix o panificadora o robot, el podeu fer ser vir per l'amassat, i us serà més lleu. Desconec altres màquines, però la panificadora té un programa que és amassat, així que més fàcil impossible.

Un cop treballada la massa, la deixem reposar durant una hora, a un lloc càlid, i si ho hem fet a ma, aprofitarem per descansar.

Passada aquesta estona, li donarem forma de pa allargat, i la posarem dintre d'un motllo rectangular que prèviament haurem engrassat amb una mica de mantega (només una mica). Pel que fa al motllo, jo vaig fer servir un motllo rectangular d'alumini comprat al Mercadona, així que no calen gaires especificacions tècniques al respecte, però existeixen motllos específics per fer pa de motlle. Dependrà molt de si considereu que ho fareu servir prou com per comprar-ne un. 

Tornem a deixar reposar la massa una altra hora, aquest cop dintre del motllo,  perquè el llevat faci de les seves. Procurarem que la massa no pugi en excés, si sobresurt del motllo, ho haurem de tapar: amb algún estri que ens faci de tope, o si teniu el motllo específic, posant-li la tapa amb què acostuma a venir.

Va que queda poc! Encenem el forn un quart d'hora abans que acabi l'hora de llevat del pa, a 250ºC, i quan ens faci l'hora exacta, baixem la temperatura a 220ºC, i fem el pa durant 25 minuts aproximadament, tapat (amb paper d'alumini o la tapa esmentada anteriorment), i 5 minuts sense tapar. No he trobat enlloc l'explicació, però crec que es cou tapat per tal que el pa tingui la mateixa tonalitat a tota la crosta, i els últims cinc minuts pugi una mica per l'efecte de l'escalfor. Tampoc us ho podria garantir...

De seguida que estigui cuit, ho treiem del motllo i ho deixem refredar, i un cop fred, ja ho podrem tallar amb un bon ganivet, i menjar-nos-ho...

P.D.: Aquesta recepta en concret està extreta de webosfritos, on la trobareu també explicada en la seva versió per a thermomix.




divendres, 14 de setembre de 2012

Ensaimades

Després de gairebé una setmana molt tranquila a la cuina, avui us porto una recepta elaborada, d'un dolç molt tradicional a Ses Illes, i que, perquè no dir-ho, agrada a tot arreu. Com us he dit, es tracta d'una recepta elaborada, que no complicada, i que requereix tenir paciència i constància perquè surti una ensaimada amb una mica de cara i ulls, a efectes visuals, ja que de gust és molt bona. Potser no és comparable a les originals, però no està gens malament, la veritat.

Ingredients:

Per la massa mare
20grs. de farina de força
20grs. d'aigua tèbia
25grs. de llevat fresc


Per a la resta de la massa
120ml. d'aigua
120grs. de sucre
540grs. de farina de força
4 ous
30ml. d'oli d'oliva
Cabell d'àngel (opcional)
Llard de porc
Sucre glacé




Preparació:

Com és una massa que es composa a partir de massa mare, el primer que farem és preparar-la. Desfem el llevat amb l'aigua tèbia i afegim la farina. Ho amasem fins tenir una bola, i ho cobrim amb paper film fins que dobli el volum. Dependrà molt de la temperatura de la cuina. Com més calor, més ràpid, però amb mitja hora, tres quarts ja estarem.

Ara seguim amb la resta: amb l'ajuda d'una batedora batem l'aigua, el sucre i els ous. Seguidament afegim la massa anterior i barregem. Si podem continuar amb la batedora perfecte. Continuem afegint la meitat de la farina, amassem, i després l'altra meitat, per fer-nos més fàcil l'amassat.
No m'he oblidat de l'oli, ara és el moment d'afegir-ho, és l'últim ingredient per fer la massa, i acabem de barrejar-ho tot.

Quan tinguem tot ben barrejat, ho deixem reposar una mitja hora, aproximadament, i descansem una mica els braços, que ja toca.

Passat el temps, dividim la massa en porcions (en teoria aquestes quantitats donen per 6/7 ensaimades, però jo en vaig fer 8 per fer-les un xic més petites), i les anem disposant donant-les forma allargada sobre la superfície de treball, que prèviament haurem untat amb una mica d'oli.

Engrassem també el rodet amb oli, i estirem les porcions de massa, deixant que quedi ben prima.

A un dels extrems, estenem una capa de llard de porc (sense passar-nos), i si us agrada, el cabell d'àngel.
Enrotllem cada porció de massa sobre ella mateixa, i amb el rotllo que ens ha quedat, li donem la forma de la tan esperada ensaimada. Les anirem col·locant sobre la safata de forn (que prèviament haurem untat de mantega, o si tenim paper de forn, molt millor), i les deixarem descansar durant una llarga estona, més o menys cinc o sis hores.

Ara ja només ens falta coure-les. Escalfem el forn a 180ºC, i just abans de ficar-les al forn, polvoritzem aigua per sobre (una mica, no les ofegueu...), i les fornegem de 8 a 10 minuts, controlant que quedin dauradetes.

Les deixem refredar una mica, i abans que refredin del tot, les espolvorem amb sucre glacé per sobre, i a menjar!!

P.D.: Tot i que la forma no és la millor per a una ensaimada, per ser el primer intent us haig de dir que van quedar molt aconseguides, i el gust d'ensaimada el tenen.



dimecres, 5 de setembre de 2012

Tagliatelle all'arrabbiata

I com no podia ser d'una altra manera, després de la salsa, què millor per fer-la servir que un bon plat de pasta, feta a casa, com no!
Fer pasta fresca no té secrets, només calen un bons braços, i si no teniu una màquina de fer pasta a casa, com és el meu cas, un bon rodet per fer pressió.

Ingredients (per quatre persones):

- 200grs. de farina de blat (la que tenim tots a casa)
- 2 ous grandet (XL)
- 1 pessic de sal


Preparació:

Sisi, ja no hi ha més ingredients, la proporció és sempre la mateixa, 1 ou gran per cada 100 grams de farina, i una mica de sal. I com us he dit, uns bons braços.
Amb la farina fem un volcà al marbre de la cuina, i enmig del forat del volcà posem els ous i la sal. Comencem a amassar, atrapant els ous segons se'ns vulguin anar escapant del volcà, i anem formant una massa que finalment serà elàstica i gens enganxosa. Tingueu en compte que és un procés lent, parlem d'almenys 10 minuts d'amassat fins aconseguir la massa que volem, si no més.
Quan haguem aconseguit dominar la massa, la deixem reposar mitja horeta, tapada amb paper film, que descansi una mica, tant la massa com nosaltres.
Passada la mitja hora, és moment de tornar a donar-li canya als braços: amb l'ajuda d'un rodet i a una superfície lleugerament enfarinada, anirem estirant la massa, procurant amb cada passada que ens vagi quedant més i més fina. Tingueu en compte que a simple vista us semblarà que el gruix de la pasta ja és bo, però tractant-se d'una pasta fresca casolana, absorvirà més aigua del que us penseu. Per això, com més prima aconseguiu que sigui la massa, molt millor. Per als que teniu màquina de fer pasta a casa, què us haig de dir que no sabeu? Les mateixes màquines acostumen a venir amb un receptari, per tant, segur que en sabeu més que jo d'aquest tema...
Un cop tinguem la nostra pasta ben i ben prima, amb un ganivet ben esmolat, fem tires llargues, del gruix que més us agradi. Jo vaig fer tires d'entre mig i un centímetre d'ample, obtenint així els tagliatelle de la recepta.
Per coure-la, només necessitarà entre tres i quatre minuts en abundant aigua bullint, i com més gruixuda us hagi quedat, més temps de cocció, us aviso!

Un cop cuita la servim al plat, amb la nostra salsa arrabiatta que vam fer dilluns, i a menjar!!

No us podria dir de quin blog he extret la recepta, ja que trobareu infinitat de blogs gastronòmics que diuen com fer-la, em vaig quedar amb les proporcions d'ingredients, i a partir d'aquí, he començat a treballar. A partir d'aquí, se li pot incorporar tomàquet per fer pasta vermella, espinacs triturats per fer pasta verda, tinta de calamar per fer pasta negra... segons vagi fent, us aniré informant!



dilluns, 3 de setembre de 2012

Salsa arrabbiata i salsa carbonara

Comencem la setmana amb una recepta d'allò més senzilla, però apta només per a paladars atrevits, i és que la salsa arrabiatta fa (o almenys ho ha de fer)
honor al seu nom. En essència, és una salsa de tomàquet amb l'afegit del bitxo, que és el que li dona el nom.
També aprofito i us 'ensenyo' a fer la salsa carbonara, o una versió de la mateixa, ja que la recepta original de la carbonara porta ou i formatge, i jo
no soc partidari de posar-ne, la faig de manera més senzilla, i penso que igual de bona.
Totes dues salses van molt i molt bé per a un plat de pasta, el que més us agradi, sense res més, com a molt un grapadet de parmiggiano per sobre.

Ingredients:

Salsa arrabiatta:
- 1kg. de tomàquets madurs
- 1 ceba grandeta
- sal i sucre
- bitxo sec(en el meu cas triturat, que no en pols)
- oli d'oliva
- herbes aromàtiques (opcional)

Salsa carbonara:
- 100grs. de bacó
- 1/2 ceba
- 200ml. de crema de llet per cuinar
- sal i pebre al gust
- herbes aromàtiques (opcional)


Preparació:

Començarem amb la salsa arrabiatta: posem a escalfar una paella una mica d'oli, i mentres va escalfant, pelem i piquem la ceba, tan primeta i petita com ens sigui possible. La fregim, i quan comenci a estar transparent, la reservem.
Aprofitem la mateixa paella que tenim al foc per anar ratllant sobre aquesta els tomàquets i preparar així una salsa de tomàquet casolana, de les de tota la vida. Quan haguem ratllat tots els tomàquets, afegim sal i sucre, per rectificar l'acidesa, i ho mantenim al foc el temps necessari fins que tota l'aigua del tomàquet hagi evaporat, i comenci a tenir aspecte de salsa de tomàquet. Per als impacients, ja que aquest procés no es fa en cinc minuts, podeu comprar tomàquet triturat, amb el que trigareu menys, o directament salsa de tomàquet, i us estalvieu directament aquest pas.
Un cop tinguem a punt la nostra salsa de tomàquet, afegim la ceba, i la quantitat de bitxo que més ens agradi per convertir la nostra 'trista' salsa de tomàquet en una arrabiatta com cal.
Com molts ja sabeu, a mí m'agrada molt el picant, i la proporció de bitxo va ser generosa (fins i tot massa), algun testimoni em va veure patir per poder menjar-me-la... fins al punt que em queia la llagrimeta!
Per acabar-ho d'arrodonir, podem, completar la salsa amb herbes al gust: orenga, alfàbrega...

La salsa carbonara m'atreviria a dir que és una salsa coneguda per tothom, o gairebé. No cal que digui res més. A casa és una salsa que de les salses que més ens agrada per acompanyar la pasta, sigui quina sigui. I la preparació és tan senzilla com la de l'arrabiatta.
A una paella sense oli, fem una mica el bacó fet trossets. Que quedi fet, però no cruixent. Mentres es va fent, tallem la ceba a trossets petits, igual que hem fet amb l'arrabiatta.
Com menys es noti la ceba millor. Un cop fet el bacó, el reservem, i amb l'oli que ha deixat anar sofregim la ceba, fins que quedi transparent. Quan tinguem la ceba feta, incorporem el bacó, i la crema de llet. Si teníem el foc fort, us recomano baixar-ho a foc mig, o menys, que la crema de llet vagi agafant tot el regustet de la ceba i el bacó.
Salpebrem al gust, i igual que abans, si ens agrada, podem afegir orenga, alfàbrega... fins i tot, si sou 'valents', podeu donar-li un toc de nou moscada ratllada.
I ja que hi som, us explicaré com es fa la recepta 'original', o la que jo conec com original.
El procediment és tot exactament igual, però en comptes d'incorporar la crema de llet a la paella on tenim la ceba i el bacó, la posem primer a un bol, on prèviamen hem batut un ou, i hem afegit un grapadet de formatge ratllat (parmesano, mozzarella...). Després, remenem l'ou i el formatge amb la crema de llet, i ara si, ho incorporem a la nostra paella.

Ara ja no teniu excusa per menjar-vos un bon plat de pasta amb una salsa feta per vosaltres, eh?
Us recordo que també tenim al bloc la recepta del pesto!


divendres, 31 d’agost de 2012

Tortites americanes

Qui no ha vist mai una peli/sèrie americana, on els protagonistes esmorzaven tortites, i ha pensat: "Em faria gràcia menjar-ne algún dia?". Doncs avui teniu una excusa menys per tastar-les, ja que us ensenyaré com s'han de fer.
La veritat és que no tenen gaire dificultat, si alguna vegada heu fet crepes, ja teniu molt guanyat, ja que a grans trets, la diferència entre unes i altres és la densitat de la massa abans de fer-se, i el gruix entre la 'tortita' francesa i l'americana.

Ingredients (per a unes 10-15 tortites, dependrà molt del tamany):

- 2 ous
- 30grs. de sucre
- 1 cullerada d'oli d'oliva
- 250ml. de llet
- 200grs. de farina
- 1 polsím de sal
- 3 culleradetes de llevat en pols

Preparació:

Trobareu per tot arreu receptes de tortites, jo m'he guiat d'aquesta, i el resultat ha valgut la pena.
A un bol batem una mica els ous amb el sucre. Afegim l'oli i la llet i acabem de barrejar.
A un altre bol barregem la farina, la sal i el llevat, i aquesta barreja l'anem incorporant al bol anterior, mesclant fins que ens quedi una massa homogènia.
Posem a escalfar una paella de 12cm. de diàmetre amb una goteta d'oli per empapar el fons essencialment. Aquí és on us variarà el tamany i la quantitat de les tortites, ja que no tothom té una paella de 12cm. de diàmetre, com és el meu cas, i les tortites van sortir d'un tamany bastant considerable, i per tant, menys quantitat (de 15-16 possibles a 10). Però que això no us faci tirar enrere, que quedaran igual de bones, la única diferència és que si amb el tamany petit us menjaríeu dues, amb el gran només podreu acabar-vos una.
Quan la paella estigui ben calenta, aboquem una cullerada de massa, cobrint tota la paella, fent que tingui aproximadament un centímetre de gruix. Esperarem una mica a que la massa comenci a fer bombolletes per la part de sobre per donar-li la volta, i acabar-la de fer per l'altre cantó.
I així fins que ens quedem sense massa al nostre bol, i tinguem una torre de tortites esperant-nos per ser devorades amb salsa de xocolata, melmelada... jo us les presento amb uns salsa de xocolata. Us animeu?


dilluns, 27 d’agost de 2012

Limoncello

Aquesta recepta l'havia d'haver publicat divendres, però entre una cosa i l'altra, no vaig tenir temps ni tant sols d'escriure-la, i el cap de setmana no he tocat gaire l'ordinador, així que s'ha hagut d'esperar uns dies a veure la llum.

Tot s'ha de dir que el fet de que aquesta recepta s'hagi hagut d'esperar li va molt al cas, ja que justament és una recepta en la que l'espera és el que més s'ha de tenir en compte per fer-la: paciència, paciència i paciència. Si respecteu els temps, us sortirà un licor d'allò més bo.

Està extreta del bloc amiloquemegustaescocinar, si el visiteu, trobareu més d'una i més de dues receptes interessants.

Ingredients:

- 1/2 litre d'alcohol blanc (orujo, vodka... la recepta original diu alcohol per a licors, però per aquestes terres és difícil d'aconseguir, i si ho trobes, és caret)
- 500grs. de sucre
- 1/2 litre d'aigua mineral
- 3 o 4 llimones grandetes

Preparació:

Rentem bé les llimones sota aigua calenta, i les pelem, extreient-ne només la part groga, ja que la part blanca és amargant, i no ens interessa que sigui un licor amarg. A un recipient que es pugui tancar (preferiblement us diria que de vidre) posem les pells de la llimona i l'alcohol, i ho guardem a un lloc on no li toqui la llum del sol (ni de cap tipus). Ho reservarem durant 15 dies. L'alcohol blanc, com més bo sigui, millor, ja que això significa que té menys gust, i per tant, el nostre limoncello tindrà menys regust a l'alcohol original.

Preparem un almívar amb el sucre i l'aigua. Ho posem a bullir i quan tot el sucre s'hagi disolt, baixem el foc al mínim i ho coem durant 10 minuts. Ho treiem del foc i esperem que refredi.

Ara fem un suc amb les llimones que hem pelat, i l'incorporem a l'almívar un cop fred. Ho barrejarem tot bé, i també ho reservarem, a la nevera aquest cop, durant els 15 dies de maceració de l'alcohol.

Quan hagin passat aquests llargs 15 dies d'espera, treiem les pells de llimona de l'alcohol, i barregem els dos líquids. Els deixem de nou macerar a un lloc sense que li arribi la llum, aquest cop durant un mes sencer. Heu llegit bé, un mes... oi que 15 dies no us sembla tant?

Un mes després, només ens faltarà colar molt bé el nostre licor, posar-ho a una ampolla ben maca, i a la nevera a que agafi fred, per poder-nos-ho beure després d'un bon àpat.

No us ho he dit, però amb aquestes quantitats surt aproximadament litre i mig de limoncello, només perquè ho tingueu en compte per les ampolles que feu servir.

 

dilluns, 20 d’agost de 2012

Bundt Cake de xocolata i Nutella

Pam! Comencem forts la tornada eh?
Abans de tot, us introdueixo una mica en el nom de la recepta d'avui: un Bundt Cake és un pastís que es forneja en un motllo que té aquest nom, bundt, i el qual la seva característica principal és tenir forma de corona amb un forat al mig, per deixar passar l'aire calent durant la fase de forn. I després d'aquesta mini lliçó de gastronomia, continuem.
Aquesta és una d'aquelles receptes que tinc vistes en un dels molts blocs que segueixo, en concret de Dulces Bocados, i que sempre que la veus penses: "mira que és fàcil de fer, algun dia m'haig de posar-hi i fer-la", i la guardes a la teva llista de futuribles receptes, fins que un dia et decideixes, la posses la primera de la llista, i et llences a fer-la. En concret em vaig decidir a fer-la per portar-la a un cumple, i tots els que la van tastar van quedar satisfets. El millor de tot? que no necessites fer servir el forn, al contrari, va al congelador, així que per aquests dies tan calurosos... va perfecte!

Ingredients:

Per al pastís:
- 240grs. de nata
- 200grs. de xocolata de cobertura (fondant)
- 200grs. de Nutella
- una mica de sal
- 150grs. de mantega a temperatura ambient
- 8/10 galetes digestive de xocolata (a l'original no diu res de xocolata...)

Per a la cobertura de xocolata:
- 200grs. de xocolata de cobertura
- 100ml. de llet

Preparació:

Trenquem les galetes a quarts i les reservem.
Si heu vist la recepta original, ja posa que tingui un 35% de materia grasa, i és el mínim que es necessita per una bona nata de postres. Tot el que sigui per sobre de 35%, millor. Si estem per sota d'aquesta xifra, no vol dir que no sigui una nata de qualitat, però no us donarà tant bons resultats. Bé, prosegueixo. Escalfem la nata al microones fins que estigui bullint. Afegim la xocolata, i deixem un minut de repòs, sense fer absolutament res amb la nata i la xocolata. Passat aquest minut, remenem bé fins que la xocolata es desfaci, i afegim la Nutella. Incorporem bé tot i afegim la sal i la mantega, sense deixar de remenar. Si veiem que la barreja ha refredat massa, ho fiquem una mica al micro per reescalfar, i continuem (a mi no em va fer falta, amb aquesta calor...).
Ara engrassem el nostre motllo de Bundt Cake amb mantega, i l'anem omplint de la següent manera: una capa de xocolata, una capa de galetes, una capa de xocolata, una capa de galetes... i així fins quedar-nos sense galetes ni xocolata, i procurant que la última capa sigui de xocolata, i ho fiquem al congelador durant una hora, per posteriorment desmotllar-ho. Jo no vaig engrassar el motllo i em va desmotllar sense dificultats, i és que aquests motllos de silicona van de meravella. Si no ho heu de fer servir de seguida, tapeu el pastís amb el mateix motllo i torneu-lo a deixar al congelador. Només necessita mitja hora fora del congelador abans de menjar-ho, o fins i tot menys amb les temperatures que ens envolten.

Per servir-ho, preparem la cobertura escalfant la llet i la xocolata a un bol al microones, i ho remenem tot fins que ens quedi el que vindria a ser una salsa de xocolata més aviat espesa. La disposem per sobre del pastís, i a menjar!




divendres, 17 d’agost de 2012

Melmelada de cireres

Després de dues setmanetes de descans blocaire (desgraciadament no totes dues han estat de vacances), tornem a la guerra culinària, de moment amb calma, que estem a l'estiu, i amb una recepta que ens permetrà gaudir-la a aquells que encara estan de vacances, ja que qui no ha esmorçat mai unes torrades amb melmelada, acabat de llevar-se, mandrós per la calor estiuenca, i sense presses per fer res? Si, segur que hi ha algú, però la gran majoria ho hem fet...

I ja que hi som, us comunico que just avui fa dos anys que vaig publicar la meva primera recepta. Qui ho havia de dir, ja fa dos anys que volto per la blogosfera gastronòmica, buscant receptes, pensant en coses a fer, ampliant la llista de receptes pendents... i espero que la xifra vagi augmentant, tant en anys com en receptes (aquesta d'avui és la que fa 123), i que vosaltres continueu fent-me visites al bloc i a la pàgina de facebook, que és una cosa que em fa molta il·lusió. I res, ja deixo de posar-me sentimentaloide i vaig al tema, que és la recepta.

Ingredients: 

- 500grs. de cireres (ja sense pinyol)
- 250grs. de sucre
- 50ml. suc de llimona

Preparació:

Amb el primer que ens haurem de barallar serà amb les cireres. Les netejarem molt bé amb aigua, i les anirem traient el pinyol. Si teniu l'aparell per treure-li, fantàstic. Si no, haureu de fer com jo, i passar-vos una bona estona per fer-ho. Al final acabareu amb les mans vermelles, com si fessiu el protagonista de Dexter, us aviso.
Un cop tinguem les cireres netes, les posem a un bol a macerar amb el sucre, un parell d'hores com a mínim. Si voleu tenir-les tota la nit, això no és un inconvenient, ho podeu fer.

Passat el temps de maceració, aboquem les cireres i el sucre a un pot, afegirem el suc de llimona, i ho tindrem a foc mig durant aproximadament una hora. El temps dependrà molt de la quantitat de cireres que utilitzeu. Com més cireres, més temps necessitareu. Heu d'anar removent sovint perquè no se'ns cremi ni el sucre ni les cireres, i així tots tres ingredients aniran integrant-se, fins a obtenir la textura que volem. El temps és com el de la maceració, no hi ha temps màxim (tot i que no cal tenir-ho a foc 5 hores...), però el temps mínim si que considero molt important complir-ho. Com més temps tinguem a foc les cireres, en teoria serà millor.

Quan tinguem la nostra melmelada preparada, abans no refredi ho passem a pots de vidre (preferiblement esterilitzats) i tanquem, per fer el buit. Si sou dels meus i no us agrada trobar trossets a la melmelada, abans de possar-ho en pots de vidre, ho passarem per la batedora.

P.D.: En pot tancat aguanta molt de temps, i com més sucre feu servir, més temps se us conservarà en bon estat.



divendres, 3 d’agost de 2012

Amanida Niçoise (i bon estiu)

O de com un plat es converteix en un malson per fer-li una foto... i és que hi ha plats que per molt que te'ls miris, els decoris, els preparis, quan agafes la càmera i mires per l'objectiu, no li veus manera humana que et surti una foto en condicions, i si no, proveu vosaltres, i em dieu.

Bé, continuo amb la recepta que em despisto... el nom de Niçoise, evidentment, prové de la ciutat de Niça, al sudest de França, i és una ciutat (i una recepta) molt influenciada per la cultura italiana.

Els ingredients de la recepta són molt variats, i diversos depenent del lloc de consulta. Els que he fet servir jo són els 'bàsics', els que indiquen gairebé a totes les receptes. A partir d'aquí, podeu afegir els que preferiu vosaltres.

Ingredients:

- Enciam variat
- Tomàquets (vaig triar tipus cherry)
- Ceba
- Pebrot vermell
- Ou dur
- Tonyina
- Anxoves
- Patata
- Tàperes
- Olives farcides
- Sal, pebre, oli i vinagre per amanir

Preparació:

Mmmm... no sé jo si cal que us digui què heu de fer per preparar una amanida, no? 
Tallem l'enciam, els tomàquets cherry els obrim per la meitat, piquem la ceba, l'ou dur el fem a quarts... en aquest sentit podem dir que és una amanida bastant 'lliure' en aquest sentit, tant pel que fa a quantitats com a ingredients, com en tamany dels mateixos.
Per als no iniciats/despistats... la patata l'heu de bullir, no se us acudeixi posar-la crua, d'acord? A veure si ara hauré de fer com segons quines instruccions d'electrodomèstics...

I després de tan complicada elaboració, tenim el nostre producte final, disposem tan bé com ens ho permetin el plat i els ingredients, i ho amanim al gust... i ara veureu el perquè de l'inici pesimista de la recepta, jutgeu per vosaltre mateixos.

Dos anys fa que m'acompanya aquest bloc, que n'espero que siguin molts més, i que vosaltres continueu xafardejant per aquí quina nova recepta us espera, i que us continui agradant com m'aneu dient.

P.D.: Amb aquesta recepta arriba el descans d'estiu. Ens esperen dues setmanes de relax merescut, on aprofitarem també per agafar noves idees, intentar preparar-les, i sobretot, gaudir de la cuina, preparant plats i menjant-los. Bon estiu a tots!!!


dilluns, 30 de juliol de 2012

Salmorejo

Avui una recepta refrescant, d'estiu, que de ben segur us menjarieu qualsevol d'aquests dies que està fent tanta calor.
Es diu que el Salmorejo és una recepta típicament cordobesa. Jo no m'hi voldria ficar, sé que pertany a Andalusia, i poca cosa més, no ens enganyarem, que cadascú li atorgui la procedència que vulgui.
Es pot dir que el Salmorejo és, a grosso modo, un gaspatxo més dens, i jo personalment em decanto més per aquest plat que no pas pel gaspatxo. Sobre gustos...

Ingredients:


- 1 kg. de tomàquets madurs
- 2 dents d'all
- 20 grs. de vinagre de vi
- 110 grs. d'oli d'oliva
- 1/2 culleradeta de sal
- 100 grs. de pa
- ous durs i pernil salat (per decorar)

Preparació:

Al got de la batedora posem els tomàquets (jo els vaig tallar en tres/quatre trossos), els alls (que si no voleu que us torni, traieu-li la part central) i la sal. Ho batem a velocitat màxima durant uns dos minuts, que estigui tot ben triturat.
Un cop feta la primera triturada, afegim el pa i el vinagre, i tornem a triturar fins que ho tinguem tot ben barrejat.
Per últim, continuem triturant però a velocitat mitja, i anem incorporant l'oli poc a poc, com si fessim una maionesa, fent d'aquesta manera que la barreja anterior vagi emulsionant, i obtenint d'aquesta manera una barreja densa.
Ho deixem refredar a la nevera, i per menjar i presentar, ho servim amb ou dur picat i una mica de pernil salat a taquets.

Salut!