divendres, 31 d’agost del 2012

Tortites americanes

Qui no ha vist mai una peli/sèrie americana, on els protagonistes esmorzaven tortites, i ha pensat: "Em faria gràcia menjar-ne algún dia?". Doncs avui teniu una excusa menys per tastar-les, ja que us ensenyaré com s'han de fer.
La veritat és que no tenen gaire dificultat, si alguna vegada heu fet crepes, ja teniu molt guanyat, ja que a grans trets, la diferència entre unes i altres és la densitat de la massa abans de fer-se, i el gruix entre la 'tortita' francesa i l'americana.

Ingredients (per a unes 10-15 tortites, dependrà molt del tamany):

- 2 ous
- 30grs. de sucre
- 1 cullerada d'oli d'oliva
- 250ml. de llet
- 200grs. de farina
- 1 polsím de sal
- 3 culleradetes de llevat en pols

Preparació:

Trobareu per tot arreu receptes de tortites, jo m'he guiat d'aquesta, i el resultat ha valgut la pena.
A un bol batem una mica els ous amb el sucre. Afegim l'oli i la llet i acabem de barrejar.
A un altre bol barregem la farina, la sal i el llevat, i aquesta barreja l'anem incorporant al bol anterior, mesclant fins que ens quedi una massa homogènia.
Posem a escalfar una paella de 12cm. de diàmetre amb una goteta d'oli per empapar el fons essencialment. Aquí és on us variarà el tamany i la quantitat de les tortites, ja que no tothom té una paella de 12cm. de diàmetre, com és el meu cas, i les tortites van sortir d'un tamany bastant considerable, i per tant, menys quantitat (de 15-16 possibles a 10). Però que això no us faci tirar enrere, que quedaran igual de bones, la única diferència és que si amb el tamany petit us menjaríeu dues, amb el gran només podreu acabar-vos una.
Quan la paella estigui ben calenta, aboquem una cullerada de massa, cobrint tota la paella, fent que tingui aproximadament un centímetre de gruix. Esperarem una mica a que la massa comenci a fer bombolletes per la part de sobre per donar-li la volta, i acabar-la de fer per l'altre cantó.
I així fins que ens quedem sense massa al nostre bol, i tinguem una torre de tortites esperant-nos per ser devorades amb salsa de xocolata, melmelada... jo us les presento amb uns salsa de xocolata. Us animeu?


dilluns, 27 d’agost del 2012

Limoncello

Aquesta recepta l'havia d'haver publicat divendres, però entre una cosa i l'altra, no vaig tenir temps ni tant sols d'escriure-la, i el cap de setmana no he tocat gaire l'ordinador, així que s'ha hagut d'esperar uns dies a veure la llum.

Tot s'ha de dir que el fet de que aquesta recepta s'hagi hagut d'esperar li va molt al cas, ja que justament és una recepta en la que l'espera és el que més s'ha de tenir en compte per fer-la: paciència, paciència i paciència. Si respecteu els temps, us sortirà un licor d'allò més bo.

Està extreta del bloc amiloquemegustaescocinar, si el visiteu, trobareu més d'una i més de dues receptes interessants.

Ingredients:

- 1/2 litre d'alcohol blanc (orujo, vodka... la recepta original diu alcohol per a licors, però per aquestes terres és difícil d'aconseguir, i si ho trobes, és caret)
- 500grs. de sucre
- 1/2 litre d'aigua mineral
- 3 o 4 llimones grandetes

Preparació:

Rentem bé les llimones sota aigua calenta, i les pelem, extreient-ne només la part groga, ja que la part blanca és amargant, i no ens interessa que sigui un licor amarg. A un recipient que es pugui tancar (preferiblement us diria que de vidre) posem les pells de la llimona i l'alcohol, i ho guardem a un lloc on no li toqui la llum del sol (ni de cap tipus). Ho reservarem durant 15 dies. L'alcohol blanc, com més bo sigui, millor, ja que això significa que té menys gust, i per tant, el nostre limoncello tindrà menys regust a l'alcohol original.

Preparem un almívar amb el sucre i l'aigua. Ho posem a bullir i quan tot el sucre s'hagi disolt, baixem el foc al mínim i ho coem durant 10 minuts. Ho treiem del foc i esperem que refredi.

Ara fem un suc amb les llimones que hem pelat, i l'incorporem a l'almívar un cop fred. Ho barrejarem tot bé, i també ho reservarem, a la nevera aquest cop, durant els 15 dies de maceració de l'alcohol.

Quan hagin passat aquests llargs 15 dies d'espera, treiem les pells de llimona de l'alcohol, i barregem els dos líquids. Els deixem de nou macerar a un lloc sense que li arribi la llum, aquest cop durant un mes sencer. Heu llegit bé, un mes... oi que 15 dies no us sembla tant?

Un mes després, només ens faltarà colar molt bé el nostre licor, posar-ho a una ampolla ben maca, i a la nevera a que agafi fred, per poder-nos-ho beure després d'un bon àpat.

No us ho he dit, però amb aquestes quantitats surt aproximadament litre i mig de limoncello, només perquè ho tingueu en compte per les ampolles que feu servir.

 

dilluns, 20 d’agost del 2012

Bundt Cake de xocolata i Nutella

Pam! Comencem forts la tornada eh?
Abans de tot, us introdueixo una mica en el nom de la recepta d'avui: un Bundt Cake és un pastís que es forneja en un motllo que té aquest nom, bundt, i el qual la seva característica principal és tenir forma de corona amb un forat al mig, per deixar passar l'aire calent durant la fase de forn. I després d'aquesta mini lliçó de gastronomia, continuem.
Aquesta és una d'aquelles receptes que tinc vistes en un dels molts blocs que segueixo, en concret de Dulces Bocados, i que sempre que la veus penses: "mira que és fàcil de fer, algun dia m'haig de posar-hi i fer-la", i la guardes a la teva llista de futuribles receptes, fins que un dia et decideixes, la posses la primera de la llista, i et llences a fer-la. En concret em vaig decidir a fer-la per portar-la a un cumple, i tots els que la van tastar van quedar satisfets. El millor de tot? que no necessites fer servir el forn, al contrari, va al congelador, així que per aquests dies tan calurosos... va perfecte!

Ingredients:

Per al pastís:
- 240grs. de nata
- 200grs. de xocolata de cobertura (fondant)
- 200grs. de Nutella
- una mica de sal
- 150grs. de mantega a temperatura ambient
- 8/10 galetes digestive de xocolata (a l'original no diu res de xocolata...)

Per a la cobertura de xocolata:
- 200grs. de xocolata de cobertura
- 100ml. de llet

Preparació:

Trenquem les galetes a quarts i les reservem.
Si heu vist la recepta original, ja posa que tingui un 35% de materia grasa, i és el mínim que es necessita per una bona nata de postres. Tot el que sigui per sobre de 35%, millor. Si estem per sota d'aquesta xifra, no vol dir que no sigui una nata de qualitat, però no us donarà tant bons resultats. Bé, prosegueixo. Escalfem la nata al microones fins que estigui bullint. Afegim la xocolata, i deixem un minut de repòs, sense fer absolutament res amb la nata i la xocolata. Passat aquest minut, remenem bé fins que la xocolata es desfaci, i afegim la Nutella. Incorporem bé tot i afegim la sal i la mantega, sense deixar de remenar. Si veiem que la barreja ha refredat massa, ho fiquem una mica al micro per reescalfar, i continuem (a mi no em va fer falta, amb aquesta calor...).
Ara engrassem el nostre motllo de Bundt Cake amb mantega, i l'anem omplint de la següent manera: una capa de xocolata, una capa de galetes, una capa de xocolata, una capa de galetes... i així fins quedar-nos sense galetes ni xocolata, i procurant que la última capa sigui de xocolata, i ho fiquem al congelador durant una hora, per posteriorment desmotllar-ho. Jo no vaig engrassar el motllo i em va desmotllar sense dificultats, i és que aquests motllos de silicona van de meravella. Si no ho heu de fer servir de seguida, tapeu el pastís amb el mateix motllo i torneu-lo a deixar al congelador. Només necessita mitja hora fora del congelador abans de menjar-ho, o fins i tot menys amb les temperatures que ens envolten.

Per servir-ho, preparem la cobertura escalfant la llet i la xocolata a un bol al microones, i ho remenem tot fins que ens quedi el que vindria a ser una salsa de xocolata més aviat espesa. La disposem per sobre del pastís, i a menjar!




divendres, 17 d’agost del 2012

Melmelada de cireres

Després de dues setmanetes de descans blocaire (desgraciadament no totes dues han estat de vacances), tornem a la guerra culinària, de moment amb calma, que estem a l'estiu, i amb una recepta que ens permetrà gaudir-la a aquells que encara estan de vacances, ja que qui no ha esmorçat mai unes torrades amb melmelada, acabat de llevar-se, mandrós per la calor estiuenca, i sense presses per fer res? Si, segur que hi ha algú, però la gran majoria ho hem fet...

I ja que hi som, us comunico que just avui fa dos anys que vaig publicar la meva primera recepta. Qui ho havia de dir, ja fa dos anys que volto per la blogosfera gastronòmica, buscant receptes, pensant en coses a fer, ampliant la llista de receptes pendents... i espero que la xifra vagi augmentant, tant en anys com en receptes (aquesta d'avui és la que fa 123), i que vosaltres continueu fent-me visites al bloc i a la pàgina de facebook, que és una cosa que em fa molta il·lusió. I res, ja deixo de posar-me sentimentaloide i vaig al tema, que és la recepta.

Ingredients: 

- 500grs. de cireres (ja sense pinyol)
- 250grs. de sucre
- 50ml. suc de llimona

Preparació:

Amb el primer que ens haurem de barallar serà amb les cireres. Les netejarem molt bé amb aigua, i les anirem traient el pinyol. Si teniu l'aparell per treure-li, fantàstic. Si no, haureu de fer com jo, i passar-vos una bona estona per fer-ho. Al final acabareu amb les mans vermelles, com si fessiu el protagonista de Dexter, us aviso.
Un cop tinguem les cireres netes, les posem a un bol a macerar amb el sucre, un parell d'hores com a mínim. Si voleu tenir-les tota la nit, això no és un inconvenient, ho podeu fer.

Passat el temps de maceració, aboquem les cireres i el sucre a un pot, afegirem el suc de llimona, i ho tindrem a foc mig durant aproximadament una hora. El temps dependrà molt de la quantitat de cireres que utilitzeu. Com més cireres, més temps necessitareu. Heu d'anar removent sovint perquè no se'ns cremi ni el sucre ni les cireres, i així tots tres ingredients aniran integrant-se, fins a obtenir la textura que volem. El temps és com el de la maceració, no hi ha temps màxim (tot i que no cal tenir-ho a foc 5 hores...), però el temps mínim si que considero molt important complir-ho. Com més temps tinguem a foc les cireres, en teoria serà millor.

Quan tinguem la nostra melmelada preparada, abans no refredi ho passem a pots de vidre (preferiblement esterilitzats) i tanquem, per fer el buit. Si sou dels meus i no us agrada trobar trossets a la melmelada, abans de possar-ho en pots de vidre, ho passarem per la batedora.

P.D.: En pot tancat aguanta molt de temps, i com més sucre feu servir, més temps se us conservarà en bon estat.



divendres, 3 d’agost del 2012

Amanida Niçoise (i bon estiu)

O de com un plat es converteix en un malson per fer-li una foto... i és que hi ha plats que per molt que te'ls miris, els decoris, els preparis, quan agafes la càmera i mires per l'objectiu, no li veus manera humana que et surti una foto en condicions, i si no, proveu vosaltres, i em dieu.

Bé, continuo amb la recepta que em despisto... el nom de Niçoise, evidentment, prové de la ciutat de Niça, al sudest de França, i és una ciutat (i una recepta) molt influenciada per la cultura italiana.

Els ingredients de la recepta són molt variats, i diversos depenent del lloc de consulta. Els que he fet servir jo són els 'bàsics', els que indiquen gairebé a totes les receptes. A partir d'aquí, podeu afegir els que preferiu vosaltres.

Ingredients:

- Enciam variat
- Tomàquets (vaig triar tipus cherry)
- Ceba
- Pebrot vermell
- Ou dur
- Tonyina
- Anxoves
- Patata
- Tàperes
- Olives farcides
- Sal, pebre, oli i vinagre per amanir

Preparació:

Mmmm... no sé jo si cal que us digui què heu de fer per preparar una amanida, no? 
Tallem l'enciam, els tomàquets cherry els obrim per la meitat, piquem la ceba, l'ou dur el fem a quarts... en aquest sentit podem dir que és una amanida bastant 'lliure' en aquest sentit, tant pel que fa a quantitats com a ingredients, com en tamany dels mateixos.
Per als no iniciats/despistats... la patata l'heu de bullir, no se us acudeixi posar-la crua, d'acord? A veure si ara hauré de fer com segons quines instruccions d'electrodomèstics...

I després de tan complicada elaboració, tenim el nostre producte final, disposem tan bé com ens ho permetin el plat i els ingredients, i ho amanim al gust... i ara veureu el perquè de l'inici pesimista de la recepta, jutgeu per vosaltre mateixos.

Dos anys fa que m'acompanya aquest bloc, que n'espero que siguin molts més, i que vosaltres continueu xafardejant per aquí quina nova recepta us espera, i que us continui agradant com m'aneu dient.

P.D.: Amb aquesta recepta arriba el descans d'estiu. Ens esperen dues setmanes de relax merescut, on aprofitarem també per agafar noves idees, intentar preparar-les, i sobretot, gaudir de la cuina, preparant plats i menjant-los. Bon estiu a tots!!!