Pollastre al curry

Ara que el 'MàsterGate' de la sra. Cifuentes està quedant en l'oblit... a vosaltres us han reclamat mai el vostre títol universitari i/o el màster?

Perquè siguem sincers, el títol universitari us ha servit mai d'alguna cosa? Jo sóc llicenciat en Matemàtiques, com ja he dit alguna vegada, i a més, tinc un Màster en Formació Pedagògica (però de veritat, he assistit a les classes, he fet els exàmens... tot el que et demanàven fer), i l'únic que puc dir és que el títol, o al menys haver cursat aquesta carrera, m'ha servit per la meva entrada al món laboral, ja que com a matemàtic, en teoria (i dic en teoria perquè això no és garantia de res), sóc un bon analista, cosa que ha afavorit que em contractessin on treballo.

Però clar, com deia abans, tenir un títol universitari no és garantia de res. Pots tenir quatre llicenciatures i que siguis un negat en les especialitats de les carreres que has fet. Com a exemple, jo mateix. Amb el meu Màster puc dedicar-me a la docència en secundària, i ara que diuen que hi ha places per donar i vendre (almenys això diuen), podria sol·licitar una plaça, i aspirar a obtenir una plaça fixa i treballar a prop de casa, en un horari molt més raonable del que tinc ara... però no ho faré, perquè jo mateix no em considero capacitat per plantar-me davant d'un grup de nois i noies, i començar a intentar que entenguin el que els estic explicant. La natura no m'ha donat la vocació (o paciència, digueu-li com vulgueu), per fer-ho. I que consti que m'agrada molt ensenyar, però em sembla a mi que no ho faria gens bé.

I vosaltres, què em dieu, us han servit els títols obtinguts?

Avui recepta salada, un pollastre al curry on se li hauria d'afegir al nom 'súper fàcil', perquè realment és molt senzill.

Ingredients:

- 5/6 estrelles d'anís estrellat

- 4/5 llavors de cardamom

- 1/2 tassa de cafè de llavors de mostassa

- 1 branca de canyella

- grans de pebre al gust

- bitxo (opcional)

- 2 llaunes de llet de coco (uns 800ml.)

- 900grs. de pit de pollastre

- curry en pols

- sal i pebre

- oli de girasol

Preparació:

A una paella (preferiblement un wok), hi posem un rajolí d'oli de girasol, i quan agafi escalfor, saltegem les espècies (el bitxo com dic, opcional, i de pebre he posat un grapadet de grans de diferents colors).

Després d'un parell o tres de minuts saltejant, afegim la llet de coco, i que es vagi escalfant.

Mentrestant, tallem el pollastre a daus i el salpebrem.

Una vegada la llet de coco és calenta, posem al wok unes quatre o cinc cullerades generoses de curry en pols, i barregem bé.

Finalment, incorporem el pollastre, i anem remenant de tant en tant, deixant-t'ho al foc fins que el pollastre estigui cuit.

Servim amb una generosa quantitat de salsa, i acompanyat d'arròs basmati que haurem cuit amb unes llavors de cardamom per aromatitzar-ho.

Recomanacions:

- És un plat que només ho fareu picant si en poseu el bitxo. El pebre només us donarà gust, no pas picantor, igual que la mostassa. A no ser que us ho mengeu!

- Agafeu pa per sucar!!

- Si voleu podeu saltejar primer el pollastre, i després posar-ho al wok, però no és necessari.

Sigueu feliços!!

Pollastre a la cervesa

Heu sentit mai a parlar de les escenes post-crèdits a les pel·lícules que fan al cine? Desde fa un temps, s'ha posat de moda, sobretot a les pel·lícules de superherois, afegir en el moment dels crèdits finals, una escena extra que augura una seqüela o una continuació d'aquella escena en una nova pel·lícula.

Doncs a mi al principi em feia una mica de gràcia això, i de tant en tant si corria la veu que en una peli hi havia escena post-crèdits, quan anava al cine, m'hi quedava per veure-la. Però ara haig de reconèixer que comença a cansar-me. Perquè l'escena post-crèdit ha de ser l'excepció, no la norma, i és que, des del meu punt de vista, si afegeixes una escena post-crèdit, ja dones peu a que aquella peli no ha acabat. I no dic que les pelis no puguin tenir una segona part, però això no implica obligatòriament escena amagada. Perquè dic jo, Indiana Jones, per exemple. Quatre pel·lícules de la saga, i cap escena post-crèdit. I no ha passat res. Eh, i en sentit contrari, tampoc hi ha problema, però el que dic, ara sembla que tothom espera veure una escena una vegada ha acabat la peli, com si fos l'habitual. És curiòs perquè s'ha arrelat tant aquest costum (que no crec que sigui ni bo ni dolent, que consti), que fa un parell de dies el mini Pumuky gran, després de veure una peli, es va quedar ben quiet mirant els títols de crèdit finals, i davant la meva pregunta de perquè continuava mirant la peli, la seva resposta va ser: "doncs per si surten més coses de la peli, no me les vull perdre". Clar exemple de com canvien les coses, per insignificants i banals que puguin ser. I vosaltres, què n'opineu de les escenes afegides al final de la peli, entre els títols de crèdit?

I ja sense més divagacions de les meves, una recepta que ja feia molt temps que volia fer, i us la porto per aquí. Si, fa calor per encendre el forn, però també és quan més temps tenim per cuinar, i per aquest pollastre val la pena encendre'l.

Ingredients:

- Un pollastre sencer, net

- 1 llauna de cervesa

- 1/2 llimona

- romaní

- 1 cullerada sopera de llard de porc

- sal i pebre

Per a l'adob

- pebre vermell picant

- pebre vermell

- 1 fulla de llorer

- orenga

- romaní

- comí

- sal

- pebre

- claus d'olor

- 1 gra d'all

- vinagre

- vi

- oli

Preparació:

Pel que fa a l'adob, no he posat quantitats, perquè va una mica a gustos, però de totes les espècies, entre 1/4  i 1 cullerada de cafè de cada. Al morter preparem l'adob, amb totes les espècies i l'all, afegint un rajolí d'oli, vi i vinagre.

Salpebrem per dintre el pollastre, i introduim la llimona a rodanxes i el romaní. Seguidament untem el pollastre amb la llard de porc, i "l'arrebossem" amb l'adob.

Tapem el pollastre amb paper fil i el reservem unes hores a la nevera per tal que agafi els gustos de les espècies.

Quan el pollastre hagi macerat, pre escalfem el forn a 200ºC, i el preparem. Buidem la meitat de la llauna de cervesa (no la descartem, la reservem), i la folrem amb paper d'alumini, deixant el forat lliure, i la introduim dintre del pollastre, de manera que sembli que aquest està sentat a sobre. El col·loquem a la safata de forn, i li tirem un rajolí d'oli per sobre.

El passem al forn, baixant la temperatura a 180ºC, i ho deixem durant uns 90 minuts aproximadament.

A mitja cocció afegim la mitja cervesa que havíem reservat (no us l'heu beguda, oi?), i un cop estigui fet, el retirem del forn, i ja està, a gaudir d'aquest pollastre sentat, com també se'l coneix.

Si voleu podeu aprofitar per coure unes patates a la mateixa safata que prepareu el pollastre, i així teniu un acompanyament perfecte.

Sigueu feliços!

Pulled Pork

Sou dels que us poseu l'alarma del mòbil per despertar-vos? Jo encara soc reticent a fer-ho. Utilitzo un despertador petit, que va a piles (no, ni tan sols va endollat), i que fa, i no us exagero, uns 20 anys que ho tinc. Encara s'aguanta, i tingueu en compte que ha rebut molts i molts cops, tant meus com dels minis. I espero que aguanti molts anys més. El que tinc clar és que si se'm trenca, em compraré un igual. Mira que m'agraden les noves tecnologies, però amb això del despertador, estic 'xapat' a l'antiga. I vosaltres, teniu algun aparell 'antic' que encara feu servir i el que no us agradaria desfer-vos?

La setmana passada per problemes logístics no vaig poder publicar la recepta que us porto avui. I de fet, avui és un dia estrany per a mi per publicar, ja que ho acostumo a fer en dimecres, però no volia que estiguessiu més temps sense tenir notícies meves. És l'acompanyament ideal per als panets Kaiser de l'altre dia, amb una bona salsa barbacoa. Ho preparem?

Ingredients:

Per al pulled pork:

- una peça de llom, capçalera, paleta o coll de porc, d'entre 2 i 3 kg.

- 2 cullerades de sal

- 2 cullerades de sucre

- 2 cullerades de sucre moré

- 2 cullerades de comí molt

- 2 cullerades de pebre negre

- 1 culleradeta de pebre vermell picant

- 5 o 6 cullerades de pebre vermell

Per a la salsa:

- 350ml. de vinagre de poma, o qualsevol altre vinagre suau

- 125ml. de ketchup

- 125ml. d'aigua

- 1 cullerada de sucre

- mel al gust

- 1 cullerada de sal (opcional)

- 1 culleradeta de pebre vermell (opcional)

Preparació:

Heu de tenir en compte que les quantitats són orientatives, ja que tant per la preparació de la carn com per la preparació de la salsa, les quantitats aniran molt en funció dels vostres gustos. Si us agrada més el picant, afegiu més pebre vermell picant. Si us agrada el toc de la farigola, o el puntet que li dona la mostassa, li poseu farigola, o mostassa, per exemple.

Penseu que tantes persones, tantes receptes de pulled pork. És el millor d'aquesta recepta, la versatilitat en els ingredients. El més important és el temps de repòs i de cocció de la carn, i que la carn sigui tendra i melosa. Pel que fa a la carn, jo vaig enrefiar-me del meu carnisser. Li vaig explicar què volia fer, i em va preparar una peça de la part alta del llom. Preneu nota si sou de Terrassa: Carnisseria Segarra.

Barregem totes les espècies, i fem un massatge a la carn, per tal que tota la peça quedi ben impregnada d'elles. Reservem la carn amb les espècies durant mínim un parell d'hores a temperatura ambient o bé tota la nit a la nevera. Com més temps en repòs, més gust agafarà la carn. Si podeu, que reposi sobre una reixeta, ja que amb les espècies deixarà anar aigua.

Un cop hagi reposat, si voleu podeu fer-li un nou massatge a la carn amb una nova barreja d'espècies. Això és opcional.

Escalfem el forn a 120ºC, i enfornem la carn. Tenim dues opcions per fer-ho: bé ho posem a la reixeta del forn amb la safata a sota, per anar recollint els sucs de la carn, o bé emboliquem bé la peça de carn amb paper d'alumini. Jo vaig triar la primera opció, però qualsevol de les dues és bona.

I ara tocar esperar i esperar, ja que ha d'estar-se al forn un mínim de 6 hores. En el meu cas, vaig tenir la carn gairebé 8 hores. No patiu pel consum energètic, ja que a tan baixa temperatura el forn no consumeix tant com podríeu pensar. Per comprovar si la carn està, a partir de les 5 hores, l'ideal és que amb l'ajut de dues forquilles la carn se separi. Quan passi això, la carn ja estarà llesta.

Deixem reposar mitja hora, descartem els sucs que hagi deixat anar, i aneu desfent la carn en fibres amb l'ajut de dues forquilles, o si aguanteu bé l'escalfor, amb les mans, com vaig fer jo.

Una vegada tinguem la carn llesta, només ens queda preparar la salsa. Barregem tots els ingredients, ajustant de sal, sucre, ketxup, mel segons ens agradi més dolça, salada i/o picant.

Barregem tota la salsa amb la carn, i ja només ens queda preparar-nos un bon entrepà amb els panets kaiser, i un acompanyament d'amanida de col (la de la foto és comprada, que consti).

Sigueu feliços!

Scotch Pie

Us enrecordeu quan éreu petits i havieu de fer els deures de l'escola? O ja més grandets els de l'institut, o fins i tot els de la Universitat?

Sembla que va ser ahir, que tornava de classe, i abans de mirar els dibuixos o sortir a jugar, el primer que feia eren els deures que ens posaven. El que no recordo és que mons pares haguessin de fer deures amb mi. No vull dir que no recordo si m'ajudaven o no a fer-los, sinó que no recordo que ells haguessin de fer deures. I és justament el que m'ha passat a mi ara. Resulta que, estant el mini encara a la guarderia (escola bressol pels puritans), als pares ens toca fer deures. Sisi, com ho llegiu, en una etapa en la que els nens encara no han de tenir obligacions pures i dures, resulta que els deures els hi posen als pares.

A veure, que no ens estan demanant que resolem problemes de física quàntica, ni que demostrem la Conjectura de Hodge, però em sobta que els pares tinguem 'deures' dels fills. No sé, a mi em va sorprendre, però ens aplicarem i farem els deures que les professores ens han posat per fer.

I vosaltres, heu hagut de fer deures als vostres fills (repeteixo, fer deures, no ajudar-los a fer deures...)?

Avui us porto una recepta que ja feia temps em rondava pel cap, però en una versió més fàcil, per si la original no ho és prou, que espero us agradi. Ideal per dinar, animeu-vos a fer-la!

Ingredients:

- 1 placa de pasta de full

- 150grs. de cansalada

- 150grs. de carn picada de porc

- canyella

- nou moscada

- 1 copa de conyac

- sal

- pebre

Preparació:

El primer pas serà encendre el forn a 200ºC.

Seguidament, si no tenim la cansalada picada, la piquem a trossos petits. A un bol, barregem tots els ingredients a excepció de la pasta de full. La canyella i la nou moscada, un pessic, per donar-li el punt, i sal i pebre per a salpebrar de manera normal.

Estenem la pasta de full sobre un paper de forn, i al mig hi posem la nostra barreja de carn i cansalada.

Anem tapant la barreja amb la pasta de full, com si fos un paquetet, i mirem de donar-li forma rodona. Un cop fet el paquet, posem la part lletja cap avall, i al forn durant uns 30-40 minuts, fins que la pasta de full estigui ben cuita (mireu les instruccions del fabricant). Si voleu, podeu pintar la pasta de full amb una mica d'ou batut, per tal que quedi més brillant. Jo no ho vaig fer.

Un cop cuit el nostre paquet, només cal deixar refredar una mica i menjar-ho quan encara està calent!

Pastela

Quin és el vostre estil a l'hora de vestir? Aquesta pregunta em vaig fer no fa gaire, quan feia el canvi d'armari 'gràcies' a aquesta calor que ens ha arribat tan de cop.

No sé si realment jo tinc un estil definit, o se li pot posar nom, perquè a més en els últims mesos/anys el meu estil ha anat canviant una mica.

Sempre m'ha agradat vestir bé, i no em malinterpreteu, no dic que a la resta del món no li agradi vestir bé, em refereixo a que m'agrada (o m'agradava) anar elegant, fins i tot podríem dir que tirant a clàssic (però no 'viejuno', que consti). Fins fa aproximadament dos anys, a la feina anava practicament sempre o bé amb traje i corbata, o bé amb pantalons de pinces i camisa. Estiu i hivern inclosos. I no és que m'ho exigissin, simplement m'agrada anar així. Amb el temps, i després de molts anys així, vaig 'afluixar' les meves normes pròpies de vestimenta, i els trajes han caigut una mica en l'oblit. Ara porto més aviat texans (i pantalons de pinces també), però les camises continuo portant-les. A l'estiu vaig més amb polos i texans, però si haig de baixar a l'oficina, m'agrada portar una camisa (reitero que no m'obliguen pas...). Suposo que tinc al cap allò que diuen que la primera impressió és la que queda, així que intento causar bona impressió, a la feina i fora d'ella. Després (sobretot fora de la feina) arriba el moment en que parlo i em deixo anar, i la bona impressió decau (ja podeu riure). Per tot això us deia que no sé si tinc un nitxo d'estil concret. Suposo que es podria dir que vesteixo clàssic-informal-casual, si aquests tres estils es poden donar a la vegada.

I vosaltres, quin estil us definiria més a l'hora de vestir? 

I per oblidar-nos una mica de com vestim, que cadascú evidentment vestirà com li vingui més de gust i se senti més còmode, us porto una pastela, un pastís salat amb un puntet dolç, i que els seus aromes et transporten directament al Marroc, Tuníssia, Argelia, el destí és vostre!!

Ingredients:

- 10 làmines de pasta filo

- 4 pits de pollastre

- 1 ceba vermella

- 1 culleradeta de gingebre en pols

- 1 culleradeta de canyella en pols

- 1 cullerada de sucre

- 100gr. d'ametlles en làmines (opcional, no vaig posar, al·lèrgies de la família...)

- 250ml. de caldo de pollastre (he fet servir Aneto)

- 1 cullerada de comí

- 1 culleradeta de cúrcuma

- 20gr. de mantega fosa

- pebre, sal i oli

Preparació:

Aquest és un plat que, si bé no és difícil, i realment no és llarg de fer, necessita dos dies de preparació. Un dia per al farcit, i un segon per a l'elaboració de la pastela en si.

A una paella amb una mica d'oli, sofregim la ceba tallada ben petita. Salpebrem, i quan comenci a estar daurada, afegim el pollastre en trossos petits i el gingebre.

Quan el pollastre comenci a fer-se, afegim les espècies i el sucre. No he posat quantitats exactes perquè penso que ha d'anar una mica al gust. Com veureu per les fotos, jo li vaig posar més cúrcuma i canyella que no pas una culleradeta, i va quedar bastant més fosc del desitjat.

Afegim el caldo i deixem que redueixi copletament. Ha de quedar sec però melòs (si, una definició una mica estranya, ho sé). Afegim les ametlles (si les voleu posar), i barregem bé abans de parar el foc.

Ho deixem refredar almenys un parell d'hores, i si podem, fins al dia següent.

Un cop fred, és el moment de preparar la pastela. Estirem la pasta filo, i pintem totes les làmines amb la mantega fosa. Hem de procurar ser ràpids perquè la pasta filo s'asseca amb rapidesa. Mentrestant, encenem el forn a a180º a dalt i a baix, que es vagi escalfant. 

A un motllo per forn (un de pastissos rodó és ideal, de 18-22cm. aprox.), coloquem una a una quatre de les làmines de pasta filo. Seguidament, posem la meitat del farcit, i repetim el procès de les làmines de pasta filo. Acabem de posar el que ens resta del farcit, i coloquem les dues làmines que ens han quedat.

És moment de tancar la pastela amb totes les vores de la pasta filo. com si fos un paquetet.

Repartim una mica de la mantega sobrant per sobre de la pastela, i enfornem durant 10 minuts que es gratini, moment que taparem perquè no se'ns cremi i deixarem entre 10 i 15 minuts més, perquè s'acabi de fer, només amb calor a baix.

Deixem refredar una mica, i desmotllem. Boníssim calent, i boníssim fred. Paraula que repetireu!

Feliç setmana!

P.D.: Recepta mix de molts receptaris, que vaig animar-me a fer-la quan la vaig veure a La Dolce Gula... Mery, un lujazo de plato!

Lassanya

Ja farà gairebé dues setmanes, els que em seguiu per instagram vau veure els productes que molt amablement em van fer arribar la gent de Cosas de pasta. Era un pack molt interessant, uns tagliatelle nero di sepia, uns gnocci, i unas plaques de lassanya fresca. Avui us ensenyaré la lassanya que faig jo a casa, i que probablement no difereix gaire de les que feu vosaltres, però aquesta és meva, i és molt bona (i punto!). Sense voler fer la pilota, perquè sabeu que en aquest bloc no faig publicitat (per molt que m'agradi), aquesta pasta l'he trobada molt bona, una mica més gruixuda que la que habitualment compro (i també que com l'acostumo a fer quan és casolana), però molt ben parida, així que aquest cop va sortir una lassanya rodona (bé, va sortir rectangular, però que va sortir molt bé, vamos!).

Però abans de passar a explicar-vos com faig jo la lassanya, permeteu-me que us pregunti una cosa... sou solidaris? Que consti que a mi la resposta no m'hauria d'importar, tot i que de fet m'agradaria que la resposta majoritària fos que si, però no és aquesta la resposta que vull saber, sinó... si ho sou, ho sou tot l'any, o només per Nadal? Tampoc és que n'hagi de fer res amb les repostes, però aquesta pregunta em va venir al cap farà un parell de dies, quan em van trucar del banc de sang per demanar-me que anés a donar-ne, ja que del meu grup sanguini quedava poc plasma, i per aquestes dates era molt important la donació. Potser no ho hauria d'haver fet, però em vaig emprenyar molt. I de seguida us explicaré perquè. Casualment, el meu grup sanguini és escàs, i jo cada 3 o 4 mesos, en la mesura del possible, dono sang. També colaborem amb Oxfam mensualment, amb una petita donació, i sempre que pudem, a casa colaborem donant aliments i la roba, joguines... que a casa ja no fem servir. Amb això no vull dir que sigui la Mare Teresa de Calcuta, ni m'hi acosto, però fem el que bonament podem. Però el que em molesta, és que em truquin o m'enviin missatges per demanar-me que doni sang, o que faci donatius més elevats. I sobretot, el que més m'emprenya és que juguin amb la sensibloneria del Nadal. Per aquí no passo. Em sembla meravellòs que en la gent aflori l'esperit nadalenc i faci donacions, i sigui més solidària. Ho trobo fantàstic, però (i digueu-me raro, cap quadrat, el que vulgueu)... jo no vull ser solidari només al Nadal, jo ho vull ser, i ho intento ser, durant tot l'any, i no tinc cap necessitat de que em recordin que hi ha gent que passa gana, ni que els hospitals necessiten sang, ni que a poc més de 6h d'avió d'aquí, una malaltia tan insignificant per nosaltres com pot ser una ferida profunda, pot ser un infern al centre d'Àfrica, on els recursos no arriben. Desgraciàdament ho veig cada dia a les notícies, i a peu de carrer cada vegada més sovint. I que consti que entenc perfectament que han d'aprofitar aquesta época, i que mai de la vida que em truquin els diré cap paraula més alta que una altra, ni els parlaré malament, perquè considero que són feines totalment necessàries. Apa, ja m'he desfogat de gust, que consti que amb la lassanya que ve a continuació això de parlar de gent que passa gana pot semblar d'una hipocresia brutal, però us ho havia de dir.

Ingredients (per 4 racions generoses, o 6 normals):

- 1 paquet de lassanya fresca de Cosas de pasta

- 500gr. de carn picada barreja de vedella i porc

- 2 pastanagues

- 1 pebrot verd

- 1 ceba

- 1 gra d'all

- vi negre

- salsa de tomàquet casolana

- oli

- sal i pebre

- bitxo a dojo (si no han de menjar-ne nens, i evidentment, opcional)

- beixamel de boletus

- formatge ratllat

Per la beixamel de boletus:

- 30gr. de mantega

- 60gr. de farina (20gr. farina de boletus i 40gr. de farina de blat)

- 600ml. de llet

- nou moscada

Preparació:

El primer de tot serà preparar el 'farcit' de la lassanya. Tallarem totes les verdures molt picadetes, i les anirem sofregint a una paella amb oli, en aquest ordre: pastanagues i pebrot junts, seguidament ceba i all. 

Quan estiguin totes sofregides, a la mateixa paella (que tindrem totes les verdures), aboquem la carn, i quan comenci a agafar color, incorporem un rajolí (generòs) de vi negre, i deixem que evapori l'alcohol.

Seguidament, afegim 3/4 cullerades de salsa de tomàquet, i rectificarem de sal i pebre. En aquest punt, si sou canyeros del picant com la família Pumuky, a posar-hi bitxo!

Retirem el sofregit de carn del foc, i prepararem la beixamel.

Teniu en compte que les quantitats són aproximades, cadascú té la seva recepta. A una paella escalfem la mantega fins que fongui i estigui ben calenta, moment en el que afegirem la farina per fregir-la, literalment, ja que no pot quedar crua (donaria un gust gens agradable a la beixamel), remenant sense parar amb una cullera de fusta (si, la cullera de fusta és una mania meva, però sempre ho he fet així). Quan la farina hagi enrossit, i comenci a enganxar-se a la fusta, abocarem a la paella un got de llet calenta i una mica de nou moscada, sense parar de remenar, fins que s'hagi integrat totalment. Aquest procés el repetirem fins que se'ns acabi la llet.

I finalment, coem la pasta segons les indicacions de l'envàs, i ens disposarem a muntar la nostra lassanya.

A una safata de forn de vidre (perquè si, de vidre...), estenem una capa de beixamel, una placa de lassanya, i una capa de carn, i repetim fins que se'ns acabi la carn (o la pasta). Finalitzarem amb una placa de lassanya, que cobrirem amb la beixamel, i finalment de formatge ratllat (al gust).

Enfornem a mitja alçada durant uns 30minuts, a 180ºC, i només ens quedarà servir aquesta deliciosa lassanya, esteu preparats?

Sigueu feliços, i solidaris!!

P.D.: Demà tindrem la primera 'crítica' al nostre bloc de vins, us espero! Podeu accedir aquí, o amb la pestanya que trobareu a dalt a la dreta.

Aletes de pollastre amb soja, mel i llimona

Aquesta recepta també podria tenir per títol, o subtítol, Petits plaers de la vida com llepar-se els dits quan menges, perquè... hi ha algú que no ho hagi fet mai, això de llepar-se els dits després de menjar algun àpat que has de tocar amb les mans? Jo crec que no, i és justament el que fareu quan tasteu aquestes aletes de pollastre, al forn, i marinades amb una salsa de soja, mel i llimona, que és, i permeteu-me que sigui repetitiu, per llepar-se els dits!

Les aletes de pollastre acostumen a ser un d'aquells plats que m'agraden molt, però que a casa no en fem sovint, per l'aport calòric que representa, ja que a part del tema pell del pollastre, acostumen a fer-se fregides. Desde que he fet aquesta versió al forn, crec que (potser) les farem més sovint, em sento menys culpable quan les devoro, jajaja!!!

Avui no us entretinc més, no us amoineu que jo continuo amb les meves divagacions, però les deixem per un altre dia!

Amb aquesta proposta participo al repte Memòries d'una cuinera d'aquest mes, amb la temàtica tapes, perquè potser vosaltres no, però per mi, un bol d'aletes de pollastre també pot ser una bona tapa, només ens falta la cerveseta, i a gaudir!

Ingredients:

- 3/4kg. d'aletes de pollastre, aproximadament. Jo els hi trec la part final de l'aleta.

- 4 cullerades soperes de salsa de soja (vaig fer servir Kikkoman baixa en sal)

- 3 cullerades soperes de mel

- 1 cullerada sopera d'oli d'oliva

- el suc d'una llimona gran, o de dues petites

Preparació:

A un bol barregem el suc de la llimona, la soja, la mel i l'oli d'oliva.

A aquest mateix bol, o a un que ens permeti fer-ho, submergim les aletes de pollastre, i les deixem macerar durant almenys 3 hores, o si sou previsors, tota la nit a la nevera, sempre tapat amb paper film. Ja sabeu, com més temps macerant, més gust tindran al marinat que hem fet.

Escalfem el forn a 200ºC, i disposem les aletes de pollastre a la safata de forn coberta amb paper, que sinó l'embrutada que li fem a la safata serà important.

Enfornem a mitja alçada durant 15 minuts, donem la volta a les aletes, i acabem de coure 15 minuts més.

Amb el suc de la maceració el que podeu fer, com vaig fer jo, és pintar les aletes abans de ficar-les al forn, i en el moment que els hi donem la volta.

I ja tenim les nostres aletes, un plat senzill, i molt gustós! Ja sabeu, a llepar-se els dits!

Xoriços al vi blanc

Avui us torno a portar una recepta salada, i també de nou una recepta per picar, per gaudir en bona companyia (bé, tot bon menjar s'ha de gaudir en bona companyia, no?), i una cerveseta, per fer l'experiència encara millor. A més, no us queixareu que més fàcil no us ho puc posar.

I si, els he fet al vi blanc, i no com els coneixem habitualment, que són fets a la sidra... i perquè al vi i no a la sidra? Doncs perquè he pensat que també podien quedar bons, com així ha estat. A més, aquests xoriços en concret són una mica especials, ja que me'ls van portar mons pares del poble (un poblet perdut de la Manxa, gairebé fronterer amb Cordoba), i d'on sempre porten carn de primeríssima qualitat, com aquests xoriços, que no us ho he dit encara, són de cèrvol, i que sols, sense acompanyament de cap tipus, ja són espectaculars.

Sense enrotllar-me com la setmana passada, anem amb la recepta!

Ingredients (aproximats):

- 500grs. de xoriço

- 125ml. de vi blanc (he fet servir un chardonnay)

Preparació:

A una olla posem el xoriço, que si és molt gran podem tallar, com vaig fer jo perquè era una única peça, i el cobrim amb el vi. És per això que us he dit que les quantitats eren aproximades, perquè amb la olla que vaig fer servir i aquesta quantitat de xoriço, amb 125ml. de vi en vaig tenir prou.

Com us deia, cobrim els xoriços amb el vi, i posem a foc fort durant uns cinc minuts, o fins que comenci a bullir. En aquest moment, afluixem fins la meitat o menys, i deixem fins que el vi s'hagi consumit.

Us recomano que com  més sec sigui el vi millor, ja que un vi dolç o semi farà que concentri els seus sucres al fons de la cassola/olla, i si no aneu amb compte, pot caramelitzar i ennegrir tant l'olla com els xoriços.

Hi ha molta gent que el que fa és primer de tot passar per la paella els xoriços, fregir-los una mica, però jo no ho considero necessari, perquè sense fregir-los, els xoriços deixen el seu oli natural al vi, i la barreja de gustos és (per mi), molt millor.

Aquest plat només cal acompanyar-lo, a més d'una bona cervesa i una bona companyia, amb un tros de pa per sucar!

Bon profit!!

Pa de pita (i pita de pollastre)

Ja que hem publicat no fa gaire un parell de receptes internacionals, i tot i que no són les primeres que veieu per aquí, avui també toca.
Que aixequin la ma aquells que no s'hagin menjat mai una pita o un durum algun dia... els que no l'hagin aixecat, ja va sent hora!! I jo us ho posaré fàcil perquè arribi abans el moment.
El pa de pita és un pa molt senzill de fer, ja que es tracta d'un pa de fermentació ràpida, i a més, per la seva forma, també de cocció ràpida.
Anem a per la recepta.

Ingredients:

Per aprox. 6 pites:
- 225grs. de farina de força
- 125grs. d'aigua
- 15grs. d'oli d'oliva
- 7grs. de sucre
- 10grs. de llevat fresc
- 5grs. de sal

Per omplir-les:

- Pit de pollastre tallat a daus
- Oli d'oliva
- Barreja d'espècies (orenga, romaní, julivert, bitxo, sal i pebre)
- Salsa picant (si no en teniu, podeu fer una versió ràpida amb ketchup i tabasco a discreció)

Preparació:

Poc misteri tenen aquestes pites, i menys encara el farciment amb les que les vaig preparar.

Començarem preparant el farcit. A un plat una mica fondo, posem el pollastre tallat a daus.
Amb la barreja d'espècies, que haurem combinat al nostre gust, i l'oli d'oliva, fem una emulsió. Quan tinguem el nostre marinat, ho avoquem al plat on tenim reposant el pollastre, i ho reservem. Opcionalment podem afegir un rajolí de llimona, però jo no soc partidari de fer-ho. L'oli és a discreció, ja que el pollastre ha de quedar mínimament cobert.

Ara és el moment de preparar el pa: A un bol posem l'aigua que haurem escalfat una mica, l'oli i el sucre, i ho barregem bé. L'aigua es posa tèbia per ajudar a desfer el sucre. Afegim el llevat, i tornem a barrejar bé durant un parell de minuts. Si tenim unes varetes, us facilitaran la feina.
Per últim, afegim la farina i la sal, i acabem de barrejar-ho tot. Si tenim màquina per fer masses, només seran necessaris cinc minuts, però si ho fem a ma, ens portarà de 10 a 15.
Com amb la gran majoria de masses de pa, és el moment de deixar-la en pau durant mitja hora. Això és la fermentació ràpida, ja que normalment el pa que fem a casa el deixem reposar durant unes dues hores.

Passada aquesta mitja hora, encenem el forn i l'anem preescalfant a 240ºC, i comencem a donar-li forma a les pites.
Enfarinarem una superfície, i farem boles de massa d'uns 50grs. Com suposo que no anireu pesant les boles (jo si ho vaig fer), podeu dividir directament la massa en sis porcions, i fer una bola de cada una d'aquestes porcions. Amb un rodet, aplanem les boles, donant-li la forma que caracteritza a aquest tipus de pa.
Tingueu en compte que la massa ha de ser primeta, ja que és el que provocarà que pugin molt ràpid i quedin buides per dintre. Les anirem colocant a la safata de forn.
És una tonteria, i en alguna ocasió ja us ho he comentat, però no poseu el pa directament a la safata, us recomano que feu servir paper de forn, que ho podeu trobar a qualsevol súper.

Posem la safata al forn durant només cinc minuts, vigilant que les pites no es cremin, i assegurant-nos que el forn s'hagi escalfat correctament amb la temperatura adequada. És una xorrada, però és graciós veure la velocitat a la que pugen les pites amb l'escalfor del forn.
Un cop les traiem del forn, les taparem amb un drap de cuina humit, sense retirar-les de la safata del forn, i deixarem que refredin.

Mentres van refredant, prepararem el farcit. Escalfem una paella, i anem fent els nostres daus de pollastre marinat, al punt que més ens agradi. No farem servir oli, amb el del marinat ha de ser més que suficient.

Quan tinguem el pollastre fet, fem un tall a les pites per obrir-les, les omplim amb el pollastre, i les acompanyem de la nostra salsa picant (o no...)

Steak Tartar

Soc conscient que aquesta recepta no agradarà a molta gent. És una recepta que a mi personalment m'agrada molt, i ja feia temps que tenia ganes de preparar-la. Després de molt pensar i pensar, he decidit ensenyar-vos-la, perquè si bé molta gent mirarà el nom de la recepta i no continuarà llegint, espero que hi hagi d'altres que els convenci i continuin llegint fins al final. És fàcil de preparar, però es requereixen uns quants ingredients per tal que la carn es condimenti adequadament.

Ingredients (per a dos/tres tartars):

- 330grs. de filet de vedella sense greix
- 1 xalota 
- 3 rovells d'ou
- tabasco
- salsa Perrins
- mostassa en gra
- 50grs. de tàperes
- 50grs. de cogombrets
- sal i pebre (si poden ser acabades de moldre, millor)
- oli d'oliva

Preparació:

Per a fer un bon tartar, necessiteu bons ingredients, i sobretot, un bon ganivet ben esmolat, això és tant tonto com important, i ara veureu perquè.

Netegeu de greix tant com pugueu el filet de vedella, si podeu treure-li tot el greix, fantàstic. Amb l'ajuda del ganivet, aneu picant la carn, molt finament. Podeu utilitzar una picadora, però visualment (per mi, clar), el resultat no és el mateix. Suposo que de gust si que és igual, ja que es tracta de carn picada... i parlant de carn picada, segur que no és necessari, però jo, per mania, la congelo, igual que si faig sushi congelo el peix que em menjaré cru. Teòricament un tartar de carn congelada no és el mateix, però

Bé, al que anàvem! Quan haguem picat la carn, la reservem en fred. Tenim dues opcions, tapar el bol on la reservem amb paper film i la desem a la nevera, o aquest mateix bol posar-ho dintre d'un bol més gran ple de gel. A molts restaurants on serveixen steak tartar i t'ho preparen davant, la mantenen així en fred.

Seguim amb la nostra preparació: piquem la resta d'ingredients sòlids tant petit com ens sigui possible, i ho reservem. Les tàperes i els cogombrets són opcionals, però us recomano que els utilitzeu. La xalota és una ceba de color violeta, que acostuma a ser dolça, gens picant, de gust molt suau, i que acompanya molt bé amb aquest plat.

Ara que ho tenim tot picadet (els rovells d'ou no, eh!), és el moment de començar a barrejar.

Salpebrem la carn, i li afegim la xalota picada. Amb l'ajuda d'un ganivet anem remenant, i incorporem una cullerada de postres de mostassa en gra, un rajolinet d'oli d'oliva (rajolinet, que consti...),  les tàperes, els cogombrets, i per últim el tabasco i la salsa Perrins. La quantitat de tabasco dependrà de com us agradi el picant, però si o si li heu de posar un parell de gotes. Amb el Perrins igual, però no és tan imprescindible.

Acabem de barrejar bé tots els ingredients amb la forquilla, i quan ho tinguem tot, jo recomano reservar-ho una estoneta a la nevera per que torni a guanyar el fred que ha perdut mentre barrejàvem. Si heu fet servir la tècnica del bol amb gel, no us caldrà aquest últim pas.

Per finalitzar la nostra obra d'art, coloquem l'steak a uns motllos i el desmotllem al plat. Fem un petit foradet al mig de cada steak, i a sobre hi posem el rovell de l'ou.

Ho servim acompanyat d'unes torradetes de pa de motlle i mantega, i a menjar (a aquells que els hagi agradat!).

Llom a la costra de mostassa

Un plat que sembla elaborat, però que no ho és tant. Es tracta d'una preparació diferent d'una carn que mengem sempre, i molt addient per a dinars/sopars amb convidats a casa. Encara que la mostassa no sigui el vostre condiment preferit, no heu de patir, ja que un cop ho prepareu quedarà un gust molt suau.

Ingredients:

- Un llom de porc
- grans de pebre de diferents colors
- espècies variades (orenga, romaní, alfàbrega.. les que us agradin)
- mostassa (en gra o 'normal')

Preparació:

El primer que hem de fer és netejar bé el llom de greix, tant com puguem. Posem la mostassa per sobre del llom, i barregem els pebres amb les espècies, i la meitat l'estendrem a sobre d'un papel film. Posem el llom a sobre del paper film, de manera que les espècies i els pebres vagin 'engantxant-se' a la mostassa. Posem la resta d'espècies i pebres a la part que queda visible de llom, i ho emboliquem tot amb el paper film, per enganxar-ho bé tot. Quan ho tinguem tot ben embolicadet i enganxadet, retirem el paper film, i ho reservem durant almenys 12 hores a la nevera.
Un cop hagi passat tot aquest temps, per preparar-ho, tallem el llom en talls d'un cm. i mig aproximadament, i el passem volta i volta a la paella.
I només ens falta servir-ho, i gaudir-ho!!!
Jo he acompanyat el plat amb ceba caramelitzada i uns espàrrecs verds a la planxa, i uns granets de sal per donar el contrapunt a la ceba.

Fajitas de pollastre

Aquests dies estem 'rodons'. Primer van ser els canelons de bolets, i avui una recepta que abans no acostumaves a menjar si no anaves a un mexicà, i ara poc a poc la cosa va canviant i cada vegada més gent s'anima a preparar-la a casa, i com no, ja es troben al super. Escalfar i menjar!
Aquestes són de pollastre, però si voleu es pot fer amb altre tipus de carn, com vedella, però jo crec que amb pollastre queden millor.

Ingredients (per unes quatre fajitas):

- 3 pits de pollastre mitjans
- 1 ceba
- 1 pebrot vermell
- 2 pebrots verds
- 4 tortitas (evident!)
- 1 sobre de 'polvus' per fajitas Mercadona
- oli per fregir
- sal

Preparació:

La preparació és molt bàsica. Tallem tots els ingredients de manera allargada, i a una paella anem fent tots els ingredients per separat, començant per les verdures, i salant-los una mica, sense passar-se que el sobre de condiment del Mercadona ja és prou potent.
En el moment de fer el pollastre, quan estigui gairebé a punt de fer-se, incorporem el condiment 'Mercadonià', i anem barrejant fins que el pollastre estigui acabat de fer. Si voleu també podeu afegir-hi les verdures per tenir-les calentes, i que agafin el gustet de fajita.
Escalfem les tortitas al micro, i preparem el plat. A cada tortita posem un parell de cullerades de la barreja de pollastre i verdures, i només ens falta tancar-ho.
I pels atrevits, unes gotetes de tabasco!!

Albergínies farcides

Ara que arriben dates en les que un es pot prendre les coses amb més calma i tranquilitat, postejaré una recepta que fa temps que tinc pendent, i que em puc permetre dedicar el temps suficient per explicar-vos-la.

Es tracta de les albergínies farcides, plat que alguns heu vist perquè ho he portat a la feina per menjar.

Ingredients:

- Dues albergínies mitjanes
- 400grs. de carn picada (vedella i porc) - 1 ceba gran
- Salsa de tomàquet
- Formatge ratllat
- Un grapat de pinyons
- Un 'xupito' de vi blanc
- Oli d'oliva, sal i pebre

Preparació:

Tenim dos formes de preparar aquest plat. Fent les albergínies al forn, i després preparar-ho tot, o com us ho explicaré jo avui. Totes dues maneres tenen el mateix resultat, la única variació és com començar.
Tallem les albergínies per la meitat de dalt a baix. Buidem les albergínies, i la carn obtinguda la tallem a quadrets, i la fem a una paella amb una mica d'oli.
Quan estigui mig feta, rectifiquem de sal i pebre, i aboquem la ceba, tallada ben fina. A la mateixa paella, hi posem la carn picada, i que es vagi fent tot a foc lent. Quan ho tinguem tot gairebé cuit, afegim el vi blanc, i deixem que es consumeixi.
En una paella petita, amb una gota d'oli (sisi, una gota), torrem una mica els pinyons, i quan estiguin torradets, a la paella amb la resta d'ingredients.
Ara, quan tinguem tots els ingredients cuits, hi tirem tanta salsa de tomàquet com ens vingui de gust, això us ho deixo a la vostra elecció (avui la salsa és de llauna, no és casolana), i deixem a foc lent que es barregin bé tots els ingredients. Hem de controlar que estigui bé de sal i pebre, i si us agraden les espècies, ara és el moment (jo afegeixo en aquest punt orenga i alfàbrega).

Ja gairebé estem: repartim el que hem estat coent a l'interior de les albergínies que hem buidat, i que haurem disposat a una safata de forn, i per completar-ho, posem per sobre formatge ratllat.
Només ens falta gratinar-ho al forn, i ja tenim unes albergínies farcides per sorprendre a família i amics!

Bon profit!

Crema de carbassó i Magret d'ànec

Després d'uns quants dies d'inactivitat involuntària, torno a la càrrega amb un 'pack' de dues receptes que crec combinen molt bé: la suavitat d'una crema de carbassó amb bacó cruixent, i la consistència d'un magret d'ànec, sense res més, tal qual, amb la única ornamentació d'uns quants diamants de sal per sobre. Estic segur que us agradarà.

Ingredients:

Per a la crema de carbassó

- Un parell de carbassons mitjans
- Una ceba
- Un porro
- Una patata (opcional)
- Un pot de crema de llet
- Bacó en tires
- 'Quesitos' (tipus el Caserio), parmesano (preferible)


Per al magret d'ànec

- Un magret d'ànec (o tants com gent n'hagi de menjar)
- Sal maldon, sal gruixuda... la que més us agradi


Preparació:

Centrem-nos en el més 'complicat', la crema de carbassó.
Rentem bé totes les verdures, pelem les que calgui (com les patates, tot i que jo aquest no hi he posat, ajuden a donar un toc molt bó a la crema), i les tallem a trossos grandets. Les posem a una olla, i recobrim d'aigua totes les verdures.
I res més, a coure fins que tot estigui ben cuit, i s'hagi consumit part de l'aigua.
Com menys aigua, més densa serà la crema resultant, això us ho deixo al vostre gust.
Quan tinguem tot ben cuit, amb la batedora triturem les verdures... aquí tenim dos opcions: reservem tota l'aigua, ho triturem, i anem afegint el caldo per obtenir la densitat que volguem, o ho triturem a saco. Jo avui ho he fet a saco. Quan tinguem la densitat que busquem, hi afegim dos quesitos per plat de verdures. En el nostre cas, uns 8-10 quesitos, aproximadament. Si podeu, canvieu els quesitos per parmesano, i ja veureu quin canvi (per a la recepta d'avui, jo no en tenia...). Un cop desfet el formatge, afegim el potet de crema de llet (uns 200ml. aproximadament), i aprofitem la batedora per que quedi tot ben barrejat.
Ara ja tenim la crema, ens falta el toc final: a una paella, fem el bacó fins que quedi ben cruixent, i el fem trossets i el posem per sobre de la crema. I et voilà!!


El magret no té cap tipus de secret, i menys tal i com ho he fet jo aquesta vegada.
A una paella, uns 3-4 minuts per la part de greix, i després un parell de minuts més per la part del tall, i llesta per servir. Ho decorem amb la sal que ens agradi, i ja tenim el nostre menú llest per menjar. Si voleu sofisticar-ho, podeu preparar com acompanyament una compota de poma, i una reducció de Pedro Ximenez com a salsa, i ja teniu un plat amb estrella Michelin, jeje.

Salut!

Pollastre a la Mostassa Antiga

Una solució ràpida per alegrar un pollastre a la planxa, i una alternativa a les típiques salses a les que estem acostumats.

Ingredients:

- Tants pits de pollastre com persones a menjar
- Crema de llet i mostassa antiga
- Sal i pebre

Preparació:

Com veieu, els ingredients no donen per a gaires explicacions, no enganyarem a ningú.
Sal pebrem el pollastre, i el fem a la planxa.
Mentres es fa el pollastre, podem preparar la salsa: en una paella escalfem la crema de llet, i posem una cullerada de mostassa, i que la crema agafi color. Ho tastem, rectifiquem de sal i pebre, i si cal, més mostassa (aquí ja va al gust de cadascú).
Quan ho tinguem tot, ho presentem en un plat el pollastre, acompanyat amb el bol amb la salsa per a què la gent se serveixi el que vulgui.
I apa, ja tenim uns pits de pollastre a la mostassa antiga amb els que quedareu com els millors xefs!

Moussaka al meu estil

Després del rissotto, que ja heu pogut comprovar que és ben senzill, ens arriscarem amb una recepta una mica més elaborada, però sense dificultats a l'hora de preparar-la.
Es tracta de la moussaka, i és al meu estil perquè no segueixo al peu de la lletra la recepta tradicional, si no com l'he fet habitualment.

Ingredients:

- Dos albergínies mitjanes
- Uns 400 grs. de carn picada de vedella i porc (xai a la recepta original)
- Una ceba
- Tomaquet fregit (una llauna del comprat o fet per vosaltres)
- 400 ml. de beixamel (igual que el tomàquet, ja envasat o fet per vosaltres, jo us posaré la meva recepta)
- Formatge ratllat per gratinar.
- Sal i pebre al gust, oli d'oliva, canyella, vi blanc.

Preparació:

Tallem les albergínies a rodanxes de mig centímetre de gruix, aproximadament, i les posem durant 15 minuts al form per cada costat, que quedin dauradetes. L'albergínia es pot fregir, però d'aquesta manera queda menys oliós, que amb la carn ja tenim prou aportació calòrica. Mentres couen, anirem preparant el sofregit de carn.

Piquem la ceba i la posem a foc a una paella amb una mica d'oli. Quan comenci a agafar color, hi aboquem la carn picada, fins que vagi enrossint, amb la sal i el pebre que considerem adequats. Si la salsa de tomàquet és comprada, la incorporem a la carn, i si no és així, la preparem com més ens agradi, i després, ho barregem tot. La salse de la recepta original porta una culleradeta de canyella, un rajolinet de vi blanc, i una mica de menta. Jo la menta no la he utilitzat.

Quan tinguem la salsa de tomàquet i la carn llesta, reservem i prepararem la beixamel.

Per a fer la beixamel, només necessitem llet (1/2 litro), mantega (30-40 grs.), farina (30-40 grs.), sal i pebre. A qui li agradi la nou moscada, la pot fer servir.
Desfem la mantega a una paella, incorporem la farina i remenem intentant no deixar grumolls a la mescla. Reservem i escalfem la llet. Quan la llet estigui calenta (tirant a bullint), l'anem barrejant a poc a poc amb la mantega i la farina, evitant els grumolls, fins que ens agafi la densitat que ens agradi (a mí m'agrada espeseta). Rectifiquem de sal i pebre, i també si s'escau de nou moscada, i ja la tenim.

Ara només ens falta preparar el plat.
En una safata de forn, o en cassoletes de fang, o el que us agradi més, anirem alternant, en aquest ordre, una capa del preparat de carn amb tomàquet, una capa de beixamel, i una capa d'albergínia. A sobre de la última capa d'albergínia hi posem el formatge ratllat, i ho fiquem al forn a gratinar, que el formatge quedi ben fos.

Hi ha receptes en les que com a primera capa al fons de la safata, hi posen patata cuita a rodanxes, però jo la prefereixo sense.

καλή όρεξη (bon profit segons el traductor de google)