Pastela

Quin és el vostre estil a l'hora de vestir? Aquesta pregunta em vaig fer no fa gaire, quan feia el canvi d'armari 'gràcies' a aquesta calor que ens ha arribat tan de cop.

No sé si realment jo tinc un estil definit, o se li pot posar nom, perquè a més en els últims mesos/anys el meu estil ha anat canviant una mica.

Sempre m'ha agradat vestir bé, i no em malinterpreteu, no dic que a la resta del món no li agradi vestir bé, em refereixo a que m'agrada (o m'agradava) anar elegant, fins i tot podríem dir que tirant a clàssic (però no 'viejuno', que consti). Fins fa aproximadament dos anys, a la feina anava practicament sempre o bé amb traje i corbata, o bé amb pantalons de pinces i camisa. Estiu i hivern inclosos. I no és que m'ho exigissin, simplement m'agrada anar així. Amb el temps, i després de molts anys així, vaig 'afluixar' les meves normes pròpies de vestimenta, i els trajes han caigut una mica en l'oblit. Ara porto més aviat texans (i pantalons de pinces també), però les camises continuo portant-les. A l'estiu vaig més amb polos i texans, però si haig de baixar a l'oficina, m'agrada portar una camisa (reitero que no m'obliguen pas...). Suposo que tinc al cap allò que diuen que la primera impressió és la que queda, així que intento causar bona impressió, a la feina i fora d'ella. Després (sobretot fora de la feina) arriba el moment en que parlo i em deixo anar, i la bona impressió decau (ja podeu riure). Per tot això us deia que no sé si tinc un nitxo d'estil concret. Suposo que es podria dir que vesteixo clàssic-informal-casual, si aquests tres estils es poden donar a la vegada.

I vosaltres, quin estil us definiria més a l'hora de vestir? 

I per oblidar-nos una mica de com vestim, que cadascú evidentment vestirà com li vingui més de gust i se senti més còmode, us porto una pastela, un pastís salat amb un puntet dolç, i que els seus aromes et transporten directament al Marroc, Tuníssia, Argelia, el destí és vostre!!

Ingredients:

- 10 làmines de pasta filo

- 4 pits de pollastre

- 1 ceba vermella

- 1 culleradeta de gingebre en pols

- 1 culleradeta de canyella en pols

- 1 cullerada de sucre

- 100gr. d'ametlles en làmines (opcional, no vaig posar, al·lèrgies de la família...)

- 250ml. de caldo de pollastre (he fet servir Aneto)

- 1 cullerada de comí

- 1 culleradeta de cúrcuma

- 20gr. de mantega fosa

- pebre, sal i oli

Preparació:

Aquest és un plat que, si bé no és difícil, i realment no és llarg de fer, necessita dos dies de preparació. Un dia per al farcit, i un segon per a l'elaboració de la pastela en si.

A una paella amb una mica d'oli, sofregim la ceba tallada ben petita. Salpebrem, i quan comenci a estar daurada, afegim el pollastre en trossos petits i el gingebre.

Quan el pollastre comenci a fer-se, afegim les espècies i el sucre. No he posat quantitats exactes perquè penso que ha d'anar una mica al gust. Com veureu per les fotos, jo li vaig posar més cúrcuma i canyella que no pas una culleradeta, i va quedar bastant més fosc del desitjat.

Afegim el caldo i deixem que redueixi copletament. Ha de quedar sec però melòs (si, una definició una mica estranya, ho sé). Afegim les ametlles (si les voleu posar), i barregem bé abans de parar el foc.

Ho deixem refredar almenys un parell d'hores, i si podem, fins al dia següent.

Un cop fred, és el moment de preparar la pastela. Estirem la pasta filo, i pintem totes les làmines amb la mantega fosa. Hem de procurar ser ràpids perquè la pasta filo s'asseca amb rapidesa. Mentrestant, encenem el forn a a180º a dalt i a baix, que es vagi escalfant. 

A un motllo per forn (un de pastissos rodó és ideal, de 18-22cm. aprox.), coloquem una a una quatre de les làmines de pasta filo. Seguidament, posem la meitat del farcit, i repetim el procès de les làmines de pasta filo. Acabem de posar el que ens resta del farcit, i coloquem les dues làmines que ens han quedat.

És moment de tancar la pastela amb totes les vores de la pasta filo. com si fos un paquetet.

Repartim una mica de la mantega sobrant per sobre de la pastela, i enfornem durant 10 minuts que es gratini, moment que taparem perquè no se'ns cremi i deixarem entre 10 i 15 minuts més, perquè s'acabi de fer, només amb calor a baix.

Deixem refredar una mica, i desmotllem. Boníssim calent, i boníssim fred. Paraula que repetireu!

Feliç setmana!

P.D.: Recepta mix de molts receptaris, que vaig animar-me a fer-la quan la vaig veure a La Dolce Gula... Mery, un lujazo de plato!

Pide. Pizza turca

Aquesta entrada estava prevista de publicar avui a les 10:00h, per tal que aparegués com a participació en el repte Bake the World mensual, que aquest mes ens portava per terres turques, a tastar una, diguem-ne pizza, originària d'aquest meravellós país, i que com comprovareu de seguida és ben fàcil de fer, i molt bona. Hi ha moltes variants de la recepta: amb iogurt, sense, amb repòs, sense... jo justament us porto la variant més simple, sense iogurt i sense repòs, en plan súper ràpid, preparar, fornejar, i gaudir!!

Com per falta de temps, ja que aquesta setmana ha estat una autèntica bogeria a la feina i a casa, i per tant no he tingut temps d'organitzar-me res, i en conseqüència no he pogut tenir la recepta preparada abans, no m'entretinc ni us entretinc, i anem directes a per la recepta. Esteu contents de no tenir parrafada, eh punyeterus?

Ingredients (per 4 pide individuals):

Per als pide:

- 200gr. de farina

- 100ml. d'aigua

- 20gr. de llevat fresc (o 6,5gr. de llevat en pols)

- 50ml. d'oli

- 1 pessic de sal

Per al farcit:

- carn picada de xai (jo de vedella)

- ceba

- jalapenyos

- orenga

Preparació:

Realment la recepta original té un farcit de carn de xai, ceba, tomàquet i pebrot verd, i a vegades ou per sobre, però ja us he comentat que he fet una versió súper senzilla, ja que tenia convidats a casa, i vaig haver de manegar-m'ho amb els ingredients que tenia per casa. De fet, penso que el millor d'aquesta 'pizza' és que, com tota bona pizza, admet pràcticament qualsevol combinació d'ingredients.

La massa és d'allò més senzill de fer. A un bol posem la farina i fem un volcà. Al forat d'aquest volcà, anem afeginr l'aigua, el llevat diluit en una mica de l'aigua, l'oli i el pessic de sal, i pastem amb les mans fins a obtenir una bola de massa gens enganxosa, amb tots els ingredients ben integrats, i sense grumolls.

Tapem el mateix bol amb paper film i deixem repossar l'estona que anem preparant el farcit, i es va escalfant el forn a 200ºC.

Sofregim una mica la carn picada a una paella amb una mica d'oli, per tal que agafi color (no la volem cuita, això ja ho farà el forn), i afegim la ceba picada.

Deixem refredar i prepararem els 4 pide. Dividim la massa en 4 porcions, i cada porció l'estenem amb el corró donant-li forma 'de barca', fins obtenir un gruix de 3-4mm. Passem la nostra barca a la safata de forn, i posem una quarta part del farcit per sobre, deixant aproximadament un dit de massa visible, que la plegarem cap a dintre, cobrint una mica el farcit, i amb les puntes jo vaig cargolar-les una mica, se'm va ocòrrer fer-ho així. Doneu-li la forma que més us convenci.

Posem una mica de jalapenyo picadet, orenga, i repetim l'operació amb les altres tres porcions de massa.

Com després d'aquesta estona ja tindrem el forn calent, directe al forn a la part baixa, durant 15-20 minuts, que veieu la massa ben cuita i cruixent.

Us veniu a passejar per Turquia amb mi?

Hummus de remolatxa

Si, ja ho sé, us tinc una mica abandonats. La setmana passada no us vaig avisar que faria un descans, i a més, últimament no estic gens actiu a les xarxes, tant pel que fa a publicar coses com pel que fa a comentar-les, però és per un bon motiu, i és que aquestes últimes setmanes a la feina, estic tenint feina! Entenc que és una redundància, però com molts de vosaltres sabeu, havia afluixat bastant el ritme de feina on treballo. I clar, això comportava que estigués ociòs i tingués temps de fer una mica la meva.

Però ara això ha canviat (i espero que duri), i sortosament o desgraciàdament, segons el punt de vista de qui ho llegeixi, no tindré molt temps per dedicar a comentar totes les vostres publicacions i seguir-vos la pista per les xarxes. Però no us penseu que deixaré de visitar-vos!! Que tenir gairebé dues hores de trajectes diaris per anar i tornar de la feina donen de si...

Seguint amb les reflexions de l'altre dia, i justament avui que és un dia tan maco com és la Diada de Sant Jordi (no penseu que hauria de ser festiu? fem festa de tantes coses que no celebrem, que em sembla fins i tot insultant que un dia que si celebrem, no el puguem gaudir com cal), i el dia del llibre, em preguntava quin de tots els llibres que teniu a casa és el que més us agrada (i perquè), i quin és aquell que us agradaria tenir però encara no el teniu al vostre poder.

I per donar exemple, respondré jo primer. Que consti que no us he demanat que parleu exclusivament de llibres de cuina, però jo ho faré així. En el meu cas, com tinc pocs llibres, és fàcil decidir-se, el que més m'agrada dels que tinc és Hecho a mano, de Dan Lepard, i és el que més m'agrada perquè penso que a més de ser un llibre que està molt ben escrit, és un llibre que transmet aquesta passió per fer pa a casa, per fer un bon producte, i que ens acosta a les tradicions 'panarres' europees. I clar, és el primer llibre sobre pa que vaig tenir, i amb el que m'agrada fer pa, li tinc també un carinyo especial. I quin m'agradaria tenir? En aquest sentit, la resposta és molt difícil, ja que precisament com precisament tinc pocs llibres, són tants els que literalment vull tenir a la meva llibreria personal, que no seria capaç de decidir-me per un de sol. Però va, no seré jo el primer que no doni resposta! I tot i que tinc molts llibres en ment, i segur que més d'un ni tan sols el tinc al cap, fa temps que tinc ganes de que arribi a les meves mans el llibre de Daniel Jordà, Panes Creativos. És un llibre que estic convençut que m'agradarà, ja que ja he fet algunes de les seves receptes, totes ben bones, i totes molt ben explicades, així que dubto que em decebi.

I vosaltres, què em dieu?

I sense més, anem a per la recepta, un dip senzill, que ja feia temps que tenia entre la llista de pendents, i que s'ha anat postergant fins que aquest cap de setmana vaig trobar unes remolatxes ben maques (si és que aquest terme es pot associar a remolatxes) de cultiu ecològic i de proximitat, amb unes fulles que feien molt goig, i no m'ho vaig pensar, van ser meves de seguida per complir la seva funció. Ja veureu quin color!

Vaig fer la recepta una mica a ull, però vaig pesar les quantitats per poder-vos-les donar, i aquí les teniu:

Ingredients (per a dols bols com els de la foto):

- 280gr. de remolatxa, un cop cuita

- 400gr. de cigrons cuits

- el suc d'una llimona

- una cullerada de tahini

- comí

- un all sense el germinat central

- sèsam torrat per decorar

Preparació:

El primer de tot serà coure la remolatxa. Jo la vaig preparar al forn. Les tallem en quarts i les posem al forn prèviament escalfat a 180ºC amb una mica d'oli i sal, durant aproximadament 35 minuts. Però penseu que la podeu fer al vapor, bullida, deixar-la crua... és molt versàtil!

Quan la remolatxa hagi cuit, avoquem tots els ingredients a la batedora, thermomix... el que feu servir per triturar, i triturem tots els ingredients fins obtenir una pasta homogènia, que servirem en un bol, decorant amb sèsam torrat i un rajolí d'oli per sobre. I el més important, acompanyar de torradetes, o pa de pita, lavash, naan... però penseu que el complement ideal per gaudir-ho com cal, i més el dia d'avui, és en bona companyia, i un bon llibre!

Feliç Diada de Sant Jordi!!! 

Panettone

Segur que quan heu vist el nom de la recepta, heu pensat: "aquest noi s'ha xalat, ara si, completament...". Bé, potser una mica tocat de l'ala si que estic, però com ja us vaig dir quan vaig publicar els núvols de xocolata, i avui us confirmo, està sent un gener molt mandrós. Vaig fer, passades les festes, una desconnexió total d'una setmana, però a més, diumenge de la setmana passada vaig agafar la grip, de la que encara estic recuperant-me. I segurament no és excusa, perquè el panettone és més aviat nadalenc (de fet el vaig fer per reis...), però entre la desconnexió i la grip, podreu comprendre que no he tingut gaire temps (i aquesta setmana tampoc gaires ganes) de publicar.

Però per fi estic aquí, amb cada vegada més energia, per portar-vos aquesta recepta que segur heu vist inundant la blogosfera pel Nadal, i que jo he adaptat de la meva apreciada MJ, que ja sabeu que és una fenòmena! He seguit la seva vídeo recepta al peu de la lletra i, com passa sempre, no ha fallat.

Us haig de dir que em va agradar molt, potser és una mica dens, i jo pel meu gust l'hagués farcit més (i quan el torni a fer el farciré més, i tot s'ha de dir, potser vaig ser jo el que es va quedar curt amb el farcit), però estava realment bo. El que va sobrar, per al dia següent amb el café amb llet, va resultar ideal!

Ingredients:

Amb aquestes quantitats surten dos panettones grandets.

Preferment:

- 100 gr. de farina de força

- 30 gr. de llevat

- 20 gr. de sucre

- 70 gr. d'aigua tèbia (tèbia, no calenta!)

Masa:

- El preferment

- 5 ous a temperatura ambient

- 150 gr. de mantega a daus, a temperatura ambient

- 170 gr. de sucre

- la pell ratllada d'una llimona (jo una cullerada de postres d'aroma de llimona)

- la pell ratllada d'una taronja (jo una cullerada de postres d'aroma de taronja)

- 600 gr. de farina de força

- un pessic de sal

Farcit:

- 130 gr. de llàgrimes de xocolata (gran error el meu de no pesar-ho i posar-ho a ull, per això em vaig quedar curt segur!!)

- 12 talls de taronja confitada (jo taronja i llimona confitada en quadradets)

Preparació:

Quina quantitat d'ingredients, eh? Però no patiu, que no és gens difícil, i sembla molta cosa, però després no és tant, ja veureu! A més, si us hi fixeu bé, hi ha ingredients que es repeteixen.

El primer que farem serà el preferment, desfent el llevat en l'aigua tèbia. Seguidament, barregem a un bol tots els ingredients del preferment amb una cullera, fins a obtenir una pasta... pastosa, per dir-ho d'alguna manera, i ho deixem reposar tapat amb paper film fins que dobli el seu volum.

Quan el preferment hagi doblat el seu volum, anem a per la massa. Us recomano que feu servir robot de cuina, panificadora... el que tingueu per amassar, ja que es tracta d'una massa que necessita molt temps de pastat, i fer-ho amb les mans no és gens viable. Bé, fet aquest petit incís, continuem. En el meu cas, he fet servir la panificadora, que crec que només la faig servir per amassar, quan em ve de gust fer pa però no tinc ganes d'amassar manualment. Aix que em torno a desviar del tema! Afegim, per aquest ordre, els ingredients a la cubeta de la panificadora: els ous lleugerament batuts, la mantega, el sucre, els aromes/les ratlladures, el preferement, i per últim, la farina i la sal.

Programem la panificadora en el programa només amassar. La meva màquina no el té, però utilitzo el programa llarg de fer pa, i en el que la primera mitja hora de programa és només amassar, i quan passen els 30 minuts, ho paro. Aquest procés ho repetirem fins que la massa obtinguda sigui elàstica i una mica enganxosa. En el meu cas van ser aproximadament 45 minuts.

En el moment que la massa tingui la consistència que ens interessa, pincelem un bol gran amb oli, i passem la nostra massa al bol. Ho tapem amb paper film, i deixarem reposar fins que sembli que la massa vol sortir-se literalment del bol, i hagi fet pujar el paper film. Vaig haver-me d'esperar unes 3 hores i mitja.

Amb la massa ja a punt, toca donar-li forma i farcir-la. Dividim la massa en dos, i treballem cadascuna de les divisions de la mateixa manera: estenem sobre una superfície prèviament enfarinada, donant-li forma més o menys rectangular (no ha de ser exacta), d'un centímetre de gruix més o menys, i estenem per tota la seva superfície els ingredients del farcit.

Seguidament enrotllem la massa sobre ella mateixa, obtenim un cilindre, del qual unirem els extrems i introduirem en el motlle amb els extrems a la part de sota. Si feu servir motlle de panettone, aquell típic de paper, perfecte. Si com jo, feu servir una llauna, penseu d'engrassar-la i enfarinar-la abans de ficar la massa, per poder desmotllar sense problemes el nostre panettone.

I ara de nou toca esperar que els nostres panettones arribin fins a la vora del motllo (els vaig deixar tota una nit freda terrassenca al forn apagat), moment en el qual els pintarem amb una mica d'ou batut i ficarem al forn preescalfat a 180ºC durant 35 minuts (en el meu forn, que sempre faig servir opció ventilador). Ja sabeu que cada forn és un mon, així que vigileu no se us quedin crus, o se us cremin, ok?

Només ens queda desmotllar-los, i gaudir d'aquest dolç que aquest any a casa ha acompanyat al ja tradicional tortell de reis.

Kringle

Ja fa molts dies que no publico, i m'haureu de disculpar, però com va sent habitual últimament, se m'escapa el temps de les mans, entre la feina, el curs de programació que estic fent, i el monstruito de la casa, poc temps per res més que tinc. I un avís per als blocs que visito: estic deixant comentaris a entrades que feu que després no apareixen, blogger està fent de les seves. Us ho dic perquè sapigueu que tot i tenir poc temps, us continuo visitant, ok?

Avui és la última entrada del bloc per aquest 2013 que no està programada, perquè hi han dos més per venir, la de Bake the world i el Asaltablogs, però aquestes ja estan fetes, programades i esperant el moment per veure la llum, així que com aquell qui diu, no compten tant com aquesta. La recepta d'avui és especial, i no pas per la recepta en si, sinó més aviat pel dia en el que la publico.

I dic que és especial per més d'un motiu. El primer, que ja val per tots, és que és divendres, i què millor que començar el divendres, que ja estas pensant en el cap de setmana, que amb una recepta, i a més dolça?

El segon, és que a més de ser divendres, és el divendres previ a Nadal, així que segur que molts de vosaltres avui comenceu merescudes vacances i no tornareu a la guerra fins l'any vinent (no és el meu cas, jo pringo tots els dies excepte els festius, què hi farem... però no em queixo!!). Un tercer motiu, és que avui és el meu aniversari, i he volgut compartir-lo amb vosaltres amb aquest dolç tan típic Nadalenc, a mode de celebració i pastís diferent (us he dit mai que estic molt 'locu'?), així que si per casualitat em veieu pel carrer, feliciteu-me, ok?. Hi ha un motiu extra, almenys per a mí, que fa d'aquesta una entrada especial, i és que comparteixo dia d'aniversari amb una persona que s'ha convertit en una bona amiga virtual, i no és ni menys ni menys que la Juana, de La cocina de Babel. Juana, un besazo enorme desde aquí, que pases un día muy feliz con los tuyos, y disfrutes mucho! Si la coneixeu, feliciteu-la, i sinó (cosa que dubto), ara ja no teniu excusa per visitar-la i fer-ho!

Va, que ja que estic posat, tot i no ser cap motiu que faci especial aquesta entrada, des d'aquí vull enviar-li molts ànims i molts petons a la meva parella un cop més, que m'aguanta cada dia la meva dèria culinària, i en certa manera també fa possible que pugui compartir moments com aquest amb vosaltres.

I ja per acabar, i us deixo en pau i començo la recepta, us desitjo molt bones festes a tots, que passeu un molt bon Nadal, que gaudiu les vacances aquells que en tingueu, i que els reis es portin bé amb vosaltres! Molts petons i abraçades a tots!!

La recepta està adaptada d'un altre gran bloc, Dit i Fet, feta en thermomix.

Ingredients:

Per la massa:

- 1 rovell d'ou

- 300 gr. de farina de força

- 15 gr. de llevat fresc

- 30 gr. de mantega

- 30 gr. de sucre en pols

- 120 gr. de llet (si, grams!)

- la pell d'una llimona sense la seva part blanca (que ja sabeu que amarga!)

- 1 pessic de sal

Per al farcit:

- 50 gr. de mantega

- 60 gr. de sucre

- 2 cullerades de canyella en pols (de postres)

- 50 gr. de gotes de xocolata (l'original 60 gr. de nous picades)

Per pintar:

- la clara de l'ou

- 50 gr. de sucre

Preparació:

Al got de la picadora moldrem la pell de la llimona amb el sucre, si no el tenim ja en pols. Escalfarem la llet, i desfarem en ella la mantega i el llevat (atenció, he dit escalfar, no bullir, només que agafi temperatura justa per poder desfer la mantega i el llevat), i afegirem a la barreja de llimona i sucre, fins a integrar-ho tot. Feu tots aquests pasos a un bol gran.

Un cop feta la barreja, afegim el rovell de l'ou, i continuem amassant uns minuts. Seguidament, quan l'ou estigui integrat, afegim la farina i la sal, i acabem d'amassar. Si tenim amassadora, o robot de cuina, fantàstic, això que sortiu guanyant. Si no en teniu, a fer braços i amassar de manera manual, quin remei!!

Després de cinc minuts amassant aproximadament (a ma), donarem forma de bola a la massa, i deixarem reposar fins que dobli el volum, tapada amb paper film.

Mentrestant, podem preparar el farcit, desfent la mantega al microones, i afegint el sucre i la canyella fins a obtenir una pasta de color marró, i reservem. Sembla mentida com coloreja la canyella...

Quan tinguem augmentada de volum la massa, l'estendrem amb el corró a sobre de la superfície de treball, donant-li forma de rectangle, de mig centímetre de gruix més o menys. No us dic tamany del rectangle perquè depenent del que hagi pujat, us sortirà més gran o més petit.

Ara que tenim la massa estirada, repartirem el farcit de mantega, sucre i canyella per tota la superfície, i les gotes de xocolata. La recepta original, com us he dit, porta nous farcides, però jo he preferit fer-ho amb xocolata. Per (quasi) finalitzar la preparació, anem a preparar la nostra trena: enrotllem la massa sobre ella mateixa donant-li forma de tub. Amb un ganivet esmolat, tallem el rotllo de massa per la meitat, deixant una de les puntes unides un parell o tres de centímetres. Separem els dos extrems i els enrotllem a mode de trena, i una vegada trenat, unim els extrems finals amb l'extrem que no hem tallat, donant-li forma de corona. No patiu si s'escapen els xips de xocolata (o les nous si heu posat nous), és normal, les poseu on més us convenci, que d'això es tracta, que no perdem res!

I ara toca enfornar, durant 30 minuts amb el forn preescalfat a 180ºC. En el meu cas va estar menys temps, uns 23 minuts, perquè el vaig posar amb funció ventilador.

Mentres el nostre kringle es fa al forn, prepararem el glassejat, batent lleugerament la clara d'ou barrejada amb el sucre, fins a obtenir un líquid blanquinós i una mica pastós.

En el moment que estigui fet, ho treiem del forn i pinzelem amb el glassejat per tota la superfície, tot esperant que refredi per poder menjar-ho!

Sigueu feliços, i passeu molt bones festes!

Espirals de cardamom

Dilluns a última hora, i quan dic última hora és última hora, em vaig posar a fer aquestes pastes. No les havia fet mai, i durant una bona temporada em voltava la idea pel cap que les havia de fer.

La culpa d'haver-les fet (si és que es pot dir així) és de l'Iban Yarza, que els va fer a la televisió basca eitb, al programa del David de Jorge Robin Food. D'allà també va sortir la recepta de la focaccia, i que a casa fem sovint. Us deixo el vídeo on demostra com es fan, a més d'unes galetes de sègol espectaculars.

Us haig de confesar que no havia tastat mai res amb cardamom, i que tant el seu aroma com el seu sabor m'han encantat! Perquè us feu una idea, i només una idea, vindria a ser com un germà de la canyella, amb un aroma molt més potent, més intens. Si en voleu saber més, haureu de fer aquestes pastes!

Quan veieu les fotos us recordaran un altre dolç típic del nord d'Europa, el Kanelbullar, o espirals de canyella, ja que els he donat la mateixa forma, però aquestes espirals d'avui no portan ni un polsim. Ja les farem ja!

Ingredients:

Per la massa:

- 390 gr. de farina

- 210 gr. de llet

- 75 gr. de sucre

- 75 gr. de mantega

- 10 gr. de llevat fresc

- 4,5 gr. de sla

- 1 cullerada de postres de cardamom mòlt

Per al farcit:

- 60 gr. de mantega

- 60 gr. de sucre moreno

- 40 gr. d'ametlla molta

- 1 cullerada de postres de cardamom mòlt

L'iban fa servir ou i sucre perlat per pinzelar i decorar les pastetes abans d'enfornar, però jo vaig prescindir perquè era probable que en mengés un intolerant a l'ou.

Preparació:

El primer de tot és escalfar la llet (escalfar, no bullir) i desfer la mantega en la llet calenta. Un cop tèbia, desfarem també el llevat. Per ser previsors, aquesta barreja de llet, mantega i llevat la farem a un bol gran, on posteriorment farem la massa.

Quan tinguem la mantega i el llevat dissolts en la llet, incorporem el 80% de la farina, i remenem amb una cullera gran durant aproximadament cinc minuts. La descripció de l'Iban és que 'coja correa', és a dir, que ja comença a estar amassat i es va enganxant a les parets del bol, formant fils.

Seguidament afegim la resta de la farina amb el sucre, la sal i el cardamom, i procedim a amassar com ens agrada, amb les mans, sobre la superfície de treball, fins que quedi llis i brillant. Aleshores ho deixarem reposar fins que dobli el volum.

Estenem amb el corró la massa donant-li forma de rectangle de mig centímetre de gruix, i estenem els ingredients del farcit que prèviament haurem barrejat formant una pasta densa, per tota la superfície de la massa, deixant lliure dos/tres centímetres d'un dels laterals.

En el moment que la tinguem estesa la pasta sobre la massa, en el meu cas l'he enrotllat sobre ella mateixa, i la deixem reposar uns deu minuts.

Passat el temps, es tallen transversalment tires de la nostra massa, i es deixen fermentar les nostres espirals sobre la safata de forn, fins que doblin novament el volum, moment que les ficarem al forn preescalfat a 220ºC durant 12 minuts (10 en el meu forn).

Deixem refredar, i ens anem deixant seduir per l'aroma penetrant del cardamom mentres esperem impacients a menjar-los.

Què, no us veieu amb una d'aquestes espirals i un té a la sala d'estar davant d'una xemeneia?

Els plats que veieu, són de la casa tast, i m'han semblat molt macos per presentar les pastetes de manera individual, tot i que dubto que en pugueu menjar només una!

Pa Barbari (pa Persa)

Ja fa unes setmanes que estic una mica desconnectat de la blogosfera, pel que fa sobretot a escriure al bloc.  Continuo llegint les vostres receptes, intento deixar comentaris i respondre als comentaris que em deixeu, i vaig xafardejant tot el que es cou per facebook, twitter i instagram. Però m'estava costant molt seguir el ritme de publicacions que portava fins ara. I no és perquè no cuini, o no tingui receptes per publicar, ni per falta de temps... és per pura mandra, ho haig de reconèixer. Se'm feia una muntanya publicar, i he considerat que valia més la pena distanciar-se una mica, agafar forces, i escriure les receptes al ritme que el temps i les ganes em permetin. No és bo escriure per obligació, ja que no és aquesta la finalitat del bloc, sinó que és la de (sent egoista) escriure quan em vingui de gust, el que em vingui de gust, i passar-m'ho bé fent-ho. I em sembla que molts dels que em llegiu sabeu de què parlo. Només espero que els que heu arribat fins aquí,  continueu, i gaudiu llegint-me tant com jo ho faig escrivint, i escrivint-vos. I ara, després d'un bon rotllo, anem amb la recepta!

Els que em coneixeu, sabeu de la meva febre pel pa. Cada setmana faig pa a casa, i ja fa molt temps que no en compro pa, ni tan sols per tenir-ne per si de cas.

Fa no gaire, em vaig apuntar a l'aventura 'panarra' que el Daniel Jordà ha muntat a través d'un grup de facebook, i després d'uns dies d'incertesa pel rumb del grup, el putuchef ha agafat el timó amb força, i no permetrem que el deixi anar, i el primer repte que em vaig animar a fer va ser aquest.

El Barbari és un pa d'origen persa, que per resumir-vos-ho en poques i planeres paraules, és una barra llarga, plana i densa, semblant a la focaccia (visualment, i fins i tot també potser en el gust), amb un exterior més aviat cruixent, i un interior esponjós i tendre.

També se'l coneix a molts llocs com pa xato, i és (diuen) originari de la cultura iraní, on se sol menjar per esmorzar amb formatge feta i una bona tassa de té carregat.

És un pa laborios, ja que requereix temps, però gens difícil de fer, ja veureu.

Però deixem-nos de romanços, que segur que el que voleu és saber com es fa, oi? Doncs comencem!

Ingredients:

Per al Levain:

- 10grs. de massa mare
- 100grs. de farina blanca
- 100grs. d'aigua

Per al Barbari:

- la meitat del Levain
- 500grs. de farina (qualsevol excepte de sègol)
- 350grs. d'aigua
- 12grs. de sal
- 5grs. de llevat fresc
- llavors de lli daurat (opcional)


Preparació:

Em sembla que a aquestes alçades, no cal que us expliqui com es fa la massa mare, no? Com crec que no serà necessari explicar-vos-ho de nou, us remeto a l'entrada del bloc on feia un pa amb aquesta massa.

I després de saltar-nos la llarga explicació de com fer massa mare, procedim al que ens interessa.

El dia abans de fer el pa, barrejarem tots els ingredients del levain a un bol, que guardarem tapat amb un drap a la nevera durant tota la nit, fins al dia següent.

I al dia següent, continuem amb la preparació del nostre pa:

Barregem tots els ingredients i els amassem. No es tracta de fer un súper amassat, només això, amassar tots els ingredients fins a tenir-los tots integrats, i obtenir una massa homogènia, i un pel humida i enganxosa (a mi almenys em va quedar així).

Deixem reposar tapat amb un drap humit fins que dobli el volum (aproximadament hora i mitja amb aquestes calors que ja tenim).

Després del repòs, dividim la massa en peces d'uns 400grs. i formem barres llargues, d'entre 25 i 30cm., que deixem reposar un quart d'hora.

Passat aquest segon repòs, aixafem les barres, obtenint unes barres 'xates' d'un pam d'amplada aproximadament, i igual de llargues que abans, o una mica més. Tingueu en compte l'ample del vostre forn per fer les barres, ja que depenent d'això, si us passeu no us hi cabran dintre. Deixarem reposar les barres aplanades 45 minuts més.

Preescalfem el forn a 230ºC, i just abans d'enfornar, amb els dits de les mans tracem quatre liníes al llarg de tota la barra, fent pressió. Us recomano que us unteu els dits d'oli, podreu aixafar millor la massa i els dits no se us quedaran enganxats.

Tirem un raig d'oli a les barres (i en el meu cas unes llavors de lli), i enfornem durant 12 minuts. Només sortir del forn, pintem amb oli d'oliva, esperem que refredin a una reixeta, i a cruspir-nos-les!

Scones de parmesano

Ja fa uns dies que us tinc una mica abandonats, el dia a dia últimament em pot, no he tingut gaire temps ni per receptes, ni per seguir els altres blocs, ni per gaire cosa, la veritat. De fet, tenia pendent una recepta d'un pastís que si tot va bé, sortirà a la llum aquesta mateixa setmana... o això espero!

Però això no vol dir que m'hagi oblidat de vosaltres, aquí torno donant guerra, amb una recepta salada que tenia a la llista de pendents, i per fi m'he decidit a fer-la, i evidentment, a publicar-la.

Els scones són uns panets individuals, que es mengen en dues mossegades, originaris d'Escòcia, i de consum habitual a gran part del mòn anglosaxó. Acostuma a ser rodó, com us ho ensenyo jo avui, tot i que també ho podeu trobar en la seva versió triangular.

Poden ser per consumir amb dolç o salat, però com jo he inclòs el parmesano a la recepta, els he acompanyat d'una crema de formatge i salmó fumat, a veure si us agraden.

A més, ja sé que és casualitat, però recentment a una de les proves de MonsterChef (és a dir MasterChef), un dels 'aspirants', com els anomenen, va haver de fer un escún, com va dir el chef. Va ser la prova que van fer a diferents hotels de Madrid, i d'aquests chefs també va dir que havien de fer macarrons, que no pas macarons... perdoneu, però algú ho havia de dir!

Ingredients:

Per als scones:
- 300grs. de farina blanca
- 1 cullera de postre de sal
- 1 ou tamany L + 1 ou per pinzelar
- 50grs. de llet
- 50grs. de nata
- 150grs. de parmesano
- 100grs. de mantega (freda)
- 8grs. de llevat fresc

Per al farcit:

- Crema de formatge (Philadelphia)
- Salmó fumat
- Anet picat


Preparació:

A un bol barregem els ingredients secs, fins a obtenir una massa farinosa.

Seguidament incorporem els ingredients humits, barrejant-los tots. Si us hi fixeu, estic dient barrejar, no amassar, tingueu-lo en compte!

Mentres la massa reposa, escalfem el forn a 180ºC, calor a dalt i a baix.

Abans d'enfornar, prepararem els scones: estirem la massa amb el corró, fins a obtenir un gruix d'uns 2cm., i amb un marca-pastes rodó tallem els nostres scones i els anem disposant a la safata de forn. Els meus tenien entre 4-5cm. de diàmetre.

Pinzelem amb ou batut els nostres scones, i enfornem  uns 20minuts, o fins que hagin pujat i agafat el to daurat.

Per servir-los. els he obert per la meitat, i els he acompanyat d'una crema de formatge amb salmó fumat.

Tallem el salmó fumat a trossets (si és un llom, el farem dauets), i ho barregem amb la crema de formatge i una mica d'anet picat, i untem els scones amb la crema que acabem de preparar.

Salut!

Lavash

Que no, que no m'he tornat boig ni he agafat el teclat a l'inrevés per escriure el nom de la recepta!

El Lavash és un pa d'origen armeni, molt conegut i menjat també a molts països de l'orient mitjà. No és un pa 'normal', sinó que es tracta d'un pa pla, i cruixent, que com aperitiu va perfecte, acompanyat, perquè no, d'hummus, baba ganoush o un dip de tomàquets.

La recepta que us porto avui està extreta del llibre 'El aprendiz de panadero' de Peter Reinhart, i us la faig arribar tal qual.

Ingredients:

- 190grs. de farina de força
- 4grs. de sal
- 7grs.d e llevat fresc premsat
- 22ml. de mel
- 14grs. d'oli d'oliva
- 100ml. d'aigua
- per decorar: llavors de sèsam, llavors de bada-badoc, pebre vermell,orenga...

Preparació:

A un bol, es barreja la farina, la sal, la mel, l'oli i l'aigua fins formar una bola.

Es posa una mica de farina sobre el marbre, s'aboca la massa, i s'amassa 10 minuts fins obtenir una massa homogènia. Ha de ser una massa consistent, llisa, elàstica i no enganxifosa al tacte.

A un altre bol diferent de l'anterior (o el mateix un cop netejat), s'impregna d'oli i es deixa la massa reposar tapat amb paper film durant 90 minuts, o fins que hagi duplicat el tamany.

Untem la superfície del marbre amb oli (una capa fina, només és per poder treballar sense que la massa s'enganxi al marbre), i posem la massa a sobre. Formem un quadrat amb la massa i l'anem estirant amb el corró fins obtenir una massa tan prima com un paper. Si veieu que a la massa li costa estirar-se podeu deixar-la 'descansar' una mica, estirant-la i airejant-la una mica amb les mans.

Un cop aconseguim el gruix desitjat, la tornem a deixar relaxar-se cinc minuts més, i preescalfem el forn a 175ºC, calor a dalt i a baix.

Posem a una safata de forn una làmina de paper sulfuritzat (el típic paper de forn), i amb molt de compte traspassem la nostra làmina de massa a la safata de forn.

Polvoritzem amb una mica d'aigua la massa, i tirem per sobre les llavors i herbes que més ens agradin per decorar.

Ara podem coure-la sencera, o tallar-la a quadrats com vaig fer jo, amb l'ajuda del tallador de pizza. Ho posarem al forn durant 15 minuts, vigilant que no es cremi. Si veiem que abans que passi el temps ja està quedant daurat, ho podem treure.

Només ens queda esperar 10 minuts que el pa refredi una mica a sobre de la mateixa safata de forn, i menjar-nos-ho ben de gust.

Pa Naan

Tal i com us he anunciat per Facebook  avui us porto una recepta de pa, però no és un pa com el que coneixem habitualment, i quan veieu la foto, tampoc us penseu que és un pa de pita... s'assembla molt, però no s'infla com la pita, així que no és per menjar farcit, sinó més aviat per un hummus, o tal qual, amb una mica d'all i julivert per sobre.

El Naan és el pa típic de la Índia, i allà va ser on el vaig tastar per primer cop. Es cou a una tava, que és una paella específica per a això, o més comunament al tandoori, el forn de pedra amb la base a terra, que molts de vosaltres segur que heu vist. Per fer la recepta he seguit les indicacions d'una enciclopèdia de menjar asiàtic que tinc a casa (adaptant-la una mica), i he de dir que el resultat ha estat bastant satisfactori. Hi ha moltes versions de Naan, seguint la recepta base (la d'avui), afegint-hi all, herbes, sèsam... el que creieu que millor se li adapta.

Ingredients (per unes 8 peces):

- 300grs. de farina (vaig fer servir de força)
- 10grs. de llevat fresc
- 1 iogurt natural (vaig fer servir iogurt grec)
- 100ml. de llet tèbia
- 1 cullerada sopera d'oli d'oliva
- 1 cullerada de postre de sal
- 2 cullerades de ghee (vaig fer servir mantega fosa)

Preparació:

A un got diluïm el llevat amb la llet tèbia i esperem mitja hora, o fins que la barreja comenci a fer bombolletes.

Tamisem la farina amb la sal, i formem un volcà. Afegim la llet amb el llevat, i barregem. Seguidament incorporem el iogurt i l'oli, i continuem amassant fins obtenir una bola un punt enganxosa i elàstica.

Reservem la massa a un bol untat d'oli fins que dobli el tamany.

Quan la massa hagi duplicat el seu tamany, amassem una mica per treure-li gas a la massa, sense passar-nos, i fem porcions d'entre 60 i 80 grams. Fem amb cada porció una bola, que aixafarem amb la ma, donant-li forma ovalada, de manera que les vores queden més gruixudes que el centre.

Les anirem colocant a una safata del forn, i les deixarem reposar 20 minuts més. Mentrestant, encendrem el forn a 230ºC.

Després d'aquests 20 minuts, pintarem els pans amb la mantega fosa (realment el ghee no deixa de ser una 'mantega' especiada, així que el nostre paladar tampoc notarà molt la diferència), i els ficarem al forn 10-12 minuts, fins que es vegin dauradets.

Amb les tres fermentacions que li hem donat al pa (llevat amb llet, repòs per doblar volum i repòs previ al forn), i tenint en compte que es tracta d'una massa aixafada, al forn gairebé no pujarà, i ens quedarà a més una massa esponjosa i tendre, llesta per menjar calenta o freda, i tal qual, o acompanyada d'unes llavors de sèsam, una picada d'all i julivert.... com us he dit al principi, amb el que més us agradi!

P.D.: Dimarts vinent, si tot va bé, seguirem la sèrie 'panarra' amb un altre pa internacional de nom... també estrany.

Baklava de xocolata

Ja soc aquí de nou amb una recepta de nom exòtic, d'aquelles que són autèntiques bombes, i que si t'agrada el dolç, aquesta recepta t'ha d'agradar. És laboriosa, però no és gens difícil i val la pena fer-la, i sobretot, tastar-la!

La baklava és un dolç fet a base de pasta fillo (és una pasta de full molt prima, d'origen grec), fruits secs, i un almívar més que dolç.. a partir d'aquí, les variants són les que vulguem. Jo he optat per l'opció amb xocolata, i el resultat és un d'aquells dolços que molts estem acostumats a veure als aparadors dels 'kebabs'.

Té el seu origen entre el pròxim i el mitjà orient, depenent de la font que es consulti, des de Grècia fins Aràbia, passant per Mongòlia, així que vosaltres trieu.
Hi ha molts blocs gastronòmics que ensenyen com fer-la, jo m'he guiat per un dels meus de referència, la receta de la felicidad, un bloc molt recomanable.

Ingredients:

Per a l'almívar:
- 250ml. d'aigua
- 200grs. de sucre
- 50grs. de mel
- 1 branca de vainilla (opcional)
- 1 branca de canyella (opcional)

Per a la baklava:
- 150grs. de mantega fosa, ja freda
- 20 làmines de pasta fillo del tamany de la safata on la prepararem
- 250grs. de xocolata negra
- 250grs. de fruits secs variats (jo vaig fer servir avellanes i ametlles)

Preparació:

El primer que farem serà preparar l'almívar, ja que el necessitem fred. Posarem tots els ingredients a un pot a bullir, i quan comenci a fer-ho, baixem el foc a mitja potència durant 20 minuts. I quan passi aquest temps, l'anem deixant refredar i ens centrem en la baklava.

Agafem un drap de cuina i l'humitegem, que el farem servir per tapar la pasta i que no s'assequi.

Piquem els fruits secs i la xocolata de manera grollera, que es notin els trossos (a mí m'agrada així), o amb trossos tan grans o tan petits com vulgueu, això va a gustos.

Aquí ja podem començar a escalfar el forn a 180ºC

La safata de forn la untem amb la mantega fosa (ha de ser una pel·lícula de mantega, no ha de quedar una bassa d'oli), i a sobre posem una làmina de pasta fillo. Aquesta làmina també la untem amb mantega, i a sobre posem una altra làmina, i així fins acabar posant 8 làmines de pasta. Aquesta última també la untem amb mantega. Cada vegada que agafem una làmina de pasta, taparem la resta amb el drap humit, com us he dit abans, perquè no es ressequin.

Ara és el torn de posar el farcit de fruits secs i xocolata, repartint-t'ho per sobre de tota la base. Farem servir la meitat de la barreja.

I de nou, comencem amb la pasta, repetint el procés anterior, però ara només posant 4 làmines de pasta, i repetim un altre cop amb els fruits secs i la xocolata, acabant la barreja.

I ja per últim repetim l'operació de la pasta, acabant les 8 làmines que ens quedaven.

Abans de ficar-la al forn, tallem la baklava amb un ganivet ben esmolat, sense arribar al final de la safata. Els talls els podeu fer com vulgueu, jo els he fet quadrats i petits, però es podrien haver fet en plan 'maco' tallant-los en diagonal.

Fiquem la safata amb la baklava al forn durant 40 minuts, els 20 primers destapada, i els 20 finals tapada amb paper d'alumini perquè no se'ns cremi.

Ho traiem del forn passats els 40 minuts, i passats 5 minuts de repòs, aboquem l'almívar que havíem preparat al principi sobre tota la superfície.

Només ens queda menjar-nos-la, ja sigui quan encara està tèbia, o freda. Us garanteixo que està bona de qualsevol de les dues formes.

Pa de pita (i pita de pollastre)

Ja que hem publicat no fa gaire un parell de receptes internacionals, i tot i que no són les primeres que veieu per aquí, avui també toca.
Que aixequin la ma aquells que no s'hagin menjat mai una pita o un durum algun dia... els que no l'hagin aixecat, ja va sent hora!! I jo us ho posaré fàcil perquè arribi abans el moment.
El pa de pita és un pa molt senzill de fer, ja que es tracta d'un pa de fermentació ràpida, i a més, per la seva forma, també de cocció ràpida.
Anem a per la recepta.

Ingredients:

Per aprox. 6 pites:
- 225grs. de farina de força
- 125grs. d'aigua
- 15grs. d'oli d'oliva
- 7grs. de sucre
- 10grs. de llevat fresc
- 5grs. de sal

Per omplir-les:

- Pit de pollastre tallat a daus
- Oli d'oliva
- Barreja d'espècies (orenga, romaní, julivert, bitxo, sal i pebre)
- Salsa picant (si no en teniu, podeu fer una versió ràpida amb ketchup i tabasco a discreció)

Preparació:

Poc misteri tenen aquestes pites, i menys encara el farciment amb les que les vaig preparar.

Començarem preparant el farcit. A un plat una mica fondo, posem el pollastre tallat a daus.
Amb la barreja d'espècies, que haurem combinat al nostre gust, i l'oli d'oliva, fem una emulsió. Quan tinguem el nostre marinat, ho avoquem al plat on tenim reposant el pollastre, i ho reservem. Opcionalment podem afegir un rajolí de llimona, però jo no soc partidari de fer-ho. L'oli és a discreció, ja que el pollastre ha de quedar mínimament cobert.

Ara és el moment de preparar el pa: A un bol posem l'aigua que haurem escalfat una mica, l'oli i el sucre, i ho barregem bé. L'aigua es posa tèbia per ajudar a desfer el sucre. Afegim el llevat, i tornem a barrejar bé durant un parell de minuts. Si tenim unes varetes, us facilitaran la feina.
Per últim, afegim la farina i la sal, i acabem de barrejar-ho tot. Si tenim màquina per fer masses, només seran necessaris cinc minuts, però si ho fem a ma, ens portarà de 10 a 15.
Com amb la gran majoria de masses de pa, és el moment de deixar-la en pau durant mitja hora. Això és la fermentació ràpida, ja que normalment el pa que fem a casa el deixem reposar durant unes dues hores.

Passada aquesta mitja hora, encenem el forn i l'anem preescalfant a 240ºC, i comencem a donar-li forma a les pites.
Enfarinarem una superfície, i farem boles de massa d'uns 50grs. Com suposo que no anireu pesant les boles (jo si ho vaig fer), podeu dividir directament la massa en sis porcions, i fer una bola de cada una d'aquestes porcions. Amb un rodet, aplanem les boles, donant-li la forma que caracteritza a aquest tipus de pa.
Tingueu en compte que la massa ha de ser primeta, ja que és el que provocarà que pugin molt ràpid i quedin buides per dintre. Les anirem colocant a la safata de forn.
És una tonteria, i en alguna ocasió ja us ho he comentat, però no poseu el pa directament a la safata, us recomano que feu servir paper de forn, que ho podeu trobar a qualsevol súper.

Posem la safata al forn durant només cinc minuts, vigilant que les pites no es cremin, i assegurant-nos que el forn s'hagi escalfat correctament amb la temperatura adequada. És una xorrada, però és graciós veure la velocitat a la que pugen les pites amb l'escalfor del forn.
Un cop les traiem del forn, les taparem amb un drap de cuina humit, sense retirar-les de la safata del forn, i deixarem que refredin.

Mentres van refredant, prepararem el farcit. Escalfem una paella, i anem fent els nostres daus de pollastre marinat, al punt que més ens agradi. No farem servir oli, amb el del marinat ha de ser més que suficient.

Quan tinguem el pollastre fet, fem un tall a les pites per obrir-les, les omplim amb el pollastre, i les acompanyem de la nostra salsa picant (o no...)

Cous-cous a la llimona amb verdures

Avui arriba un plat més saludable que els últims que hem fet per aquí. A més, ara a l'estiu va molt bé, perquè fins i tot ho pots tenir preparat el dia abans, i quan arribes de la platja (els que poden), ho tens esperant-te perquè te'l mengis. Amb pocs ingredients i poca dedicació el tenim fet.

Ingredients (per 4 persones):

- 250grs. de cous-cous
- el suc d'una llimona
- un pebrot verd
- 1/2 pebrot vermell
- panses i pinyons
- aigua, oli, sal i mantega
- pebre vermell picant

Preparació:

Primer omplim un got d'aigua calenta, i deixem estovar les panses una estona (cinc minuts ja és suficient).

Preparem el cous-cous segons les indicacions del fabricant: el procediment habitual és bullir 250grs. d'aigua amb una mica d'oli i sal (sempre la mateixa quantita d'aigua que cous-cous), retirar del foc, posar el cous-cous i deixar reposar. Passats dos/tres minuts, afegim una mica de mantega i remenem amb l'ajuda d'una forquilla fins que es desfaci la mantega. Doncs nosaltres farem el mateix, però canviant els 250grs. (=250ml.) d'aigua per 200grs. d'aigua i el suc de la llimona. És preferible quedar-se curts d'aigua i si cal, afegir-ne una mica, perquè si en poseu aigua de més, la única manera de corregir-ho és amb més cous-cous, i ens acabarà sortint per les orelles...

Seguidament, tallem els pebrots a tires, i els saltegem a una paella amb una mica d'oli.

I ja  gairebé hem acabat, a un bol posem tots els ingredients, i els barregem. Per presentar-ho, podem ajudar-nos d'un got, o un motllo de flam, per exemple. Omplim el motllo de flam, pressionem una mica per compactar-ho, i ho posem a un plat. Rematem la feina espolvorant per sobre el pebre vermell picant just abans de servir, i ja ens ho podem menjar...

Xapata

Perquè no tot en aquesta vida són dolços i postres, i un servidor cada dia ha d’esmorzar fora de casa el seu entrepanet, jo em faig el pa amb la meva super panificadora. Però feia temps que volia fer pa de xapata, i a més, per tots aquells que ara estan pensant: ‘clar, amb la panificadora qualsevol!’, doncs no!!, està fet a ma, totalment, sense ajuda de màquines, així que no hi ha excusa per no fer-ho. He agafat les proporcions de la recepta de Su de webosfritos, tot i podria haver-ho fet de la recepta que tinc a casa, ja que és bastant igual.
A més, tingueu en compte que no suposa molta feina, és més temps d’espera que no pas d’amassar.

Ingredients:

Per a la massa mare:

- 100 ml. d’aigua
- 10 grs. de llevat fresc (el podeu trobar al Mercadona, a la secció de iogurts)
- 180 grs. de farina de força (també ho podeu trobar al Mercadona)
- 1 cullerada petita de sucre

Per a la massa del pa:

- 260 grs. d’aigua
- 30 grs. de llevat fresc
- 430 grs. de farina de força (vaig fer mig farina de força blanca, mig farina de força integral)
- 50 grs. d’oli d’oliva
- 1 cullerada petita de sal

Preparació:

El primer és preparar la massa mare. A un bol posem la farina, fem miques el llevat, i afegim la resta dels ingredients. Barregem tot bé, i ho deixem reposar fins que dobli el seu volum (vaig esperar aproximadament 2 hores).
Ara posem tots els ingredients a un altre bol, i incorporem la massa mare, i hem d’anar amassant (amb les mans, que és el més divertit) fins que agafi una textura flexible i elàstica. Quan veiem que tingui aquesta textura, a una superfície oliosa (és a dir, que haguem posat oli formant una pel•lícula) posem la massa i l’aixafem donant-li una forma rectangular, d’uns dos centímetres de gruix. Deixem reposar una estona (cinc minutets), i en aquest punt posem a preescalfar el forn, a uns 180º.
I ens toca preparar les nostres xapates. Aquí ja comença a anar a gustos: jo vaig fer rectangles petits amb l’ajuda d’un ganivet, però si voleu, poder fer unes tres/quatre barres de xapata. Tot depèn de per què ho voleu fer servir. Jo volia entrepanets per esmorzar, i vaig fer xapatetes. A mesura que anem tallant, ho anem col•locant a la safata del forn, amb molta cura, si no se’ns desmuntarà la nostra ‘estructura’, i un cop ho tinguem tot traspassat a la safata, empolvoreu la massa amb una mica de farina, per donar-li l’aspecte característic de xapata, i una altra estona de repòs (mitja horeta).
Va que ja arribem al final! Polvoritzem el forn amb aigua de manera abundant, si podeu amb un esprai, si no, us recomano que poseu un got ple d’aigua al forn per obtenir l’humitat necessària. I xapates al forn! En quinze minuts tindrem les nostres xapates fetes. Passat aquest temps, ho deixem refredar a una reixa, per tal que el ‘cul’ de pa no sui, i es quedi tou.

Nota de cata: amb pa amb tomàquet, boníssim!!!!

P.D.: es pot congelar perfectament, i mitja hora abans de menjar-ho es treu del congelador i ho tenim llest per degustar.

Tiramisu

I aquí arriba la segona recepta que vaig fer per treure-li rendiment al mascarpone de l'altre dia. Aquest era el meu objectiu quan ho vaig preparar, i al final ha arribat, després de fer-se el 'remolon'. Són unes postres laborioses, però el resultat és... boníssim!!!!

Ingredients:

- 200 grs. de café carregat
- 50 grs. d'amaretto (jo he fet servir Pedro Ximenez)
- 400 grs. de mascarpone (aquí recepta)
- 200 grs. de nata per muntar
- 3 ous
- 100 grs. de sucre
- una mica de sal
- 1 planxa de pa de pessic (jo vaig aprofitar uns 'sobaos' que tenia, i que m'agraden molt. L'efecte és el mateix, però va a gustos... i així no hem de preparar el pa de pessic. L'equivalent de 'sobaos' per aquestes quantitats és de 24 aprox.)
- cacau en pols

Preparació:

El primer de tot és preparar el café, afegir-hi el licor i deixar-ho refredar mentres fem la resta de prepraracions.
A un bol posem la nata i el mascarpone, i batem fins que quedi ben dur i consistent. Ho tapem i ho guardem a la nevera fins que ho tornem a necessitar.
Separem les clares dels rovells, i els rovells els desem a un bol al bany maria amb el sucre i si en teniu, unes gotes d'essència de vainilla, durant exactament 8 minuts, anant removent de tant en tant. Important el fet de remoure, sino malament! Quan hagi passat aquest temps, ho deixem refredar, i muntem les clares d'ou a punt de neu amb una cullerada de sucre i el pessic de sal. Si podeu, feu-ho amb una batedora de varilles elèctrica. Jo com soc un 'machote', ho vaig fer amb una manual.
Un cop tinguem tot preparat, comencem a preparar el que seria la crema del tiramisú: barregem la crema de mascarpone i nata amb els rovells, amb suavitat, així evitarem que perdi consistència. Ara incorporem les clares muntades, amb més suavitat encara, fins obtenir una crema homogènia.

Ara que ja tenim la nostra crema, procedim a muntar el plat: hi ha múltiples possibilitats, desde fer-ho en un motllo de pastís rectangular, o com vaig fer jo, en motllos individuals. Crec que és preferible fer-ho en motllos individuals, la presentació és més maca i t'evites els possibles desastres quan ho intentis tallar en porcions individuals. Som-hi!!!
Disposem la planxa de pa de pessic o els 'sobaos' al marbre ben net, i amb l'ajuda dels motllos, anem tallant per donar-hi la forma que necessitem (com? doncs agafant en el meu cas el got que vaig fer servir, i apretant contra els 'sobaos', obtenint la forma justa que necessitava). Ho farem tants cops com sigui necessari. Si els gots són petits, sortiran aproximadament 24 talls de pa de pessic. Si són més grandets com els que vaig fer servir jo, la meitat, uns 12.

Va que ja queda poc:
1) posem a cada motllo una capa de 'sobao', i ho empapem amb la barreja inicial de café i licor
2) amb l'ajuda d'una mànega pastissera, fem una capa de la nostra crema de tiramisú. 3) ara una capeta de cacau en pols
I a repetir els passos de l'1) al 3) fins que quedin tots els motllos ben plens.

El millor per gaudir d'aquesta recepta és fer-ho d'un dia per l'altre, és a dir, fer-ho per exemple el dissabte a la tarda, i reservar-ho a la nevera fins al dinar de diumenge.

P.D.: Atenció que els ingredients estan tots indicats en grams, i no en mililitres. Ho sento no sabria dir-vos l'equivalència, però suposo que tenint en compte l'equivalència grams/mililitres d'aigua, per al café deu ser més o menys igual...

Nachos

I després del Guacamole, un bon plat d'acompanyament per 'dipejar', també molt senzill de preparar i ràpid, on podras embrutar-te els dits sense por a que et mirin malament mentres menges. No hi ha fotos del plat amb el guacamole per sobre dels nachos, el vam servir a part perquè cadascú anés agafant tant com vulgués, però normalemnt ho mengem tot junt.

Ingredients:

- una bossa de totopos (si no en trobeu els típic totopos, que a la secció de menjar internacional del carrefour segur que els trobeu, sempre podeu comprar uns doritos)
- formatge ratllat per gratinar
- bacon
- jalapeños

Preparació:

A una font, o bol apte per al forn, aboquem els totopos, i el formatge, el bacon a trossets i els jalapeños. Els gratinem fins que es desfaci el formatge i el bacon estigui fet, i a menjar!! Com us he dit, el millor és acompanyar-los del guacamole, i nosaltres habitualment el posem per sobre, però avui no ha estat el cas.

Guacamole

Per fi!!! Han estat molts dies sense publicar res de res, ni de cap canvi en el bloc, però per causes alienes a la meva persona, no he pogut fer-ho abans.
I retornem amb una recepta ràpida i que ens anirà molt bé per a acompanyar la que vindrà després d'aquesta.
I ja tinc preparades un parell de receptes que podreu veure durant aquesta setmana que comença, així que prepareu-vos!!!

Ingredients:

- dos alvocats
- 1/2 ceba
- 1/2 tomàquet
- suc de 1/2 llimona
- bitxo, sal i pebre al gust

Preparació:

Abans de començar a treballar amb l'alvocat, deixarem la resta d'ingredients preparats, ja que és recomenable servir-ho al moment, ja que és un producte que enfosqueix de seguida. Si no ho podeu preparar al moment, reserveu l'os de l'alvocat i ho posareu amb la salsa preparada ben tapadet. Això retrasarà aquest enfosquiment de la salsa.
Piquem la ceba i el tomàquet tant petit com puguem, treient les llavors del tomàquet. Reservem i obrim els alvocats per la meitat. Els buidem amb l'ajuda d'una cullera, i els anem aixafant amb una forquilla. És important que els alvocats siguin madurs, sense arribar a estar massa tous, sino no podrem fer una salsa com toca. Un cop ben aixafats, incorporem la ceba, el tomàquet, el suc de la llimona, i el bitxo, també picat. Jo no li he posat ni sal ni pebre, amb el bitxo n'hi ha hagut prou per que quedès bé.
I ja està, uns dips o el que més us vingui de gust, i a gaudir.

Sacher

Així, sense més presentacions, ja que aquest pastís no les necessita. Boníssim, fàcil de fer, però amb una preparació elaborada. La recepta la volia publicar dijous passat, perquè era el dia que el bloc feia un any (un any ja!!), però no va poder ser, perquè vam estar fora, i em va ser complicat connectar-me a internet. Tampoc em va donar temps de programar la publicació perquè estigués preparada el dia que tocava, però tot i així, aquí us la porto. Com no, la inspiració ve desde webosfritos.

Ingredients:

Per al pa de pessic base
- 60 grs. de cacau pur
- 150 grs. de farina de rebosteria
- un pessic de sal
- 50 grs. de sucre glas
- 165 grs. de sucre
- 120 grs. de mantega a temperatura ambient
- 100 grs de llet
- 4 ous
- 2 cullerades petites de llevat Royal

Per al farcit
- melmelada de maduixa

Per a l'almívar
- 100 grs. de sucre
- 1 got petit d'aigua
- un rajolí de rom

Per a la cobertura
- 200 grs. de xocolata de cobertura
- 200 mls. de nata líquida
- 70 grs. de mantega

Preparació:

El primer que farem és anar preescalfant el forn a 180º, a dalt i a baix, i mentrestant preparem la base. Batem la mantega amb el sucre glas i la sal, afegim el cacau, i anem incorporant els rovells d'ou d'un en un. Per últim afegim la llet. Seguidament afegim la farina i el llevat, i continuem amb la barreja.
A part, muntem les clares que hem reservat a punt de neu amb el sucre, i ho incorporem a la barreja anterior, sense batre, amb moviments suaus. El primer punt està fet. Preparem un motllo untat amb mantega (el meu és d'uns 20 cm. aprox), aboquem la massa, i ho coem al forn durant 50 minuts. No us espanti tanta estona, no se us cremarà pas.
Ho desmotllem i ho deixem refredar. Un cop fred, el tallem de manera horitzontal per la meitat (jo ho vaig fer en tres parts), i anem mullant cada part amb l'almívar (no cal que us digui com s'ha de preparar, oi?). Seguidament, escampem la melmelada escalfada sobre cada capa, i anem posant una a sobre de l'altra.
Va que ja acabem!
Posem a escalfar la nata, i quan comenci a bullir, la retirem del foc i li afegim la xocolata, i quan estigui desfeta, la mantega, i barregem bé perquè quedi tot ben mesclat.
Ara, amb el nostre pastís a sobre d'una reixa, anem cobrint-lo amb la cobertura de xocolata preparada quan encara és calenta, perquè quedi una textura pròpia d'una Sacher. Ho deixem refredar, i a disfrutar!!!

P.D.: Tot s'ha de dir, vaig tenir problemes amb el motllo, i la forma del pastís no va ser l'esperada, de manera que tampoc la cobertura va adquirir aquella pinta tan espectacular d'una Sacher de pastisseria, però si ho torno a intentar i queda millor, actualitzarem les fotos. Però va quedar boníssima!!!