divendres, 16 de desembre del 2016

Cookies amb conguitos

Us he plantejat mai com ha arribat el vostre cap a ser el vostre cap? I no em refereixo a la part de dalt del vostre cos, si no més aviat al vostre superior a la feina. I no a la persona immediatament superior a tu, sino al CEO, com ho diuen ara de manera molona, o, com s'ha conegut sempre, al director general, al gerent... o com li dic jo, el Big Boss.

Jo m'ho he plantejat alguna vegada, i no pas perquè cregui que no s'ho mereixi, al contrari, crec que sap fer la seva feina i la sap fer molt bé. Simplement, a vegades penses... i com s'ho ha fet ell per arribar on està? Us poso en situació: una empresa del sector de la informàtica, un llicenciat en químiques, que va començar com aquell qui diu de becari fent el mateix que quan jo vaig començar, i ara dirigint una empresa amb no sé quants empleats. I fent-t'ho bé. No us penseu que estic intentant fer-li la pilota. Dubto que sàpiga de l'existència d'aquest bloc, i en cas que el conegui, la possibilitat que el llegeixi és molt remota.

Suposo que, aptituds i actitud a banda, és allò que es diu sempre d'estar en el lloc indicat en el moment adequat.  Perquè oportunitats com aquestes deuen haver poques, i si no les veus i/o no les agafes al vol, es perden per sempre. Jo, de moment, no he tingut oportunitats, o com a mínim, no les he sapigut veure.

I vosaltres, heu tingut mai alguna bona oportunitat de l'estil, o similar? L'heu poguda aprofitar?

Avui unes cookies de lacasitos fetes amb el mini, i amb una càmera que comença a fallar... espero que els reis siguin benèvols i ens portin una nova càmera amb la que poder continuar fotografiant receptes!!

Ingredients:

- 180grs. de farina
- 100grs. de mantega en pomada
- 100grs. de sucre moré
- 1 ou
- 1tsp, de canyella en pols
- 1tsp. de llevat químic
- 1tsp. de vainilla (o essència de vainilla)
- 1 pessic de sal
- lacasitos, o conguitos, o m&m's...

Preparació:

Una de les receptes més fàcils que hi ha, i és que clar, és per fer amb nens...

El primer de tot és escalfar el forn a 180ºC.

Batem en un bol la mantega i el sucre fins a obtenir una barreja esponjosa. Seguidament afegim l'ou i la vainilla, i continuem batent.

Ara incorporem la farina, el llevat, la canyella i el pessic de sal, i amb l'ajut d'una espàtula ho barregem tot. Es tracta de barrejar, no de batre.

Amb aquesta massa fem boletes que anem disposant-les a la safata de forn, amb una separació important entre boleta i boleta.

Les aixafem una mica (només una mica), i que el mini tregui el seu vessant artístic i decoratiu, deixant-lo que disposi els conguitos de colors sobre les boles, al seu gust. I controlant que quedin ben apretats a la galeta, perquè no caiguin amb la calor del forn.

Enfornem durant uns 10 minuts aproximadament, i quan comencin a quedar daurades de les vores, les treiem i deixem refredar a una reixeta.

Espectacularment tovetes per dintre, i molt bones!

Sigueu feliços!!



divendres, 4 de novembre del 2016

Pulled Pork

Sou dels que us poseu l'alarma del mòbil per despertar-vos? Jo encara soc reticent a fer-ho. Utilitzo un despertador petit, que va a piles (no, ni tan sols va endollat), i que fa, i no us exagero, uns 20 anys que ho tinc. Encara s'aguanta, i tingueu en compte que ha rebut molts i molts cops, tant meus com dels minis. I espero que aguanti molts anys més. El que tinc clar és que si se'm trenca, em compraré un igual. Mira que m'agraden les noves tecnologies, però amb això del despertador, estic 'xapat' a l'antiga. I vosaltres, teniu algun aparell 'antic' que encara feu servir i el que no us agradaria desfer-vos?

La setmana passada per problemes logístics no vaig poder publicar la recepta que us porto avui. I de fet, avui és un dia estrany per a mi per publicar, ja que ho acostumo a fer en dimecres, però no volia que estiguessiu més temps sense tenir notícies meves. És l'acompanyament ideal per als panets Kaiser de l'altre dia, amb una bona salsa barbacoa. Ho preparem?

Ingredients:

Per al pulled pork:
- una peça de llom, capçalera, paleta o coll de porc, d'entre 2 i 3 kg.
- 2 cullerades de sal
- 2 cullerades de sucre
- 2 cullerades de sucre moré
- 2 cullerades de comí molt
- 2 cullerades de pebre negre
- 1 culleradeta de pebre vermell picant
- 5 o 6 cullerades de pebre vermell

Per a la salsa:
- 350ml. de vinagre de poma, o qualsevol altre vinagre suau
- 125ml. de ketchup
- 125ml. d'aigua
- 1 cullerada de sucre
- mel al gust
- 1 cullerada de sal (opcional)
- 1 culleradeta de pebre vermell (opcional)

Preparació:

Heu de tenir en compte que les quantitats són orientatives, ja que tant per la preparació de la carn com per la preparació de la salsa, les quantitats aniran molt en funció dels vostres gustos. Si us agrada més el picant, afegiu més pebre vermell picant. Si us agrada el toc de la farigola, o el puntet que li dona la mostassa, li poseu farigola, o mostassa, per exemple.

Penseu que tantes persones, tantes receptes de pulled pork. És el millor d'aquesta recepta, la versatilitat en els ingredients. El més important és el temps de repòs i de cocció de la carn, i que la carn sigui tendra i melosa. Pel que fa a la carn, jo vaig enrefiar-me del meu carnisser. Li vaig explicar què volia fer, i em va preparar una peça de la part alta del llom. Preneu nota si sou de Terrassa: Carnisseria Segarra.

Barregem totes les espècies, i fem un massatge a la carn, per tal que tota la peça quedi ben impregnada d'elles. Reservem la carn amb les espècies durant mínim un parell d'hores a temperatura ambient o bé tota la nit a la nevera. Com més temps en repòs, més gust agafarà la carn. Si podeu, que reposi sobre una reixeta, ja que amb les espècies deixarà anar aigua.

Un cop hagi reposat, si voleu podeu fer-li un nou massatge a la carn amb una nova barreja d'espècies. Això és opcional.

Escalfem el forn a 120ºC, i enfornem la carn. Tenim dues opcions per fer-ho: bé ho posem a la reixeta del forn amb la safata a sota, per anar recollint els sucs de la carn, o bé emboliquem bé la peça de carn amb paper d'alumini. Jo vaig triar la primera opció, però qualsevol de les dues és bona.

I ara tocar esperar i esperar, ja que ha d'estar-se al forn un mínim de 6 hores. En el meu cas, vaig tenir la carn gairebé 8 hores. No patiu pel consum energètic, ja que a tan baixa temperatura el forn no consumeix tant com podríeu pensar. Per comprovar si la carn està, a partir de les 5 hores, l'ideal és que amb l'ajut de dues forquilles la carn se separi. Quan passi això, la carn ja estarà llesta.

Deixem reposar mitja hora, descartem els sucs que hagi deixat anar, i aneu desfent la carn en fibres amb l'ajut de dues forquilles, o si aguanteu bé l'escalfor, amb les mans, com vaig fer jo.

Una vegada tinguem la carn llesta, només ens queda preparar la salsa. Barregem tots els ingredients, ajustant de sal, sucre, ketxup, mel segons ens agradi més dolça, salada i/o picant.

Barregem tota la salsa amb la carn, i ja només ens queda preparar-nos un bon entrepà amb els panets kaiser, i un acompanyament d'amanida de col (la de la foto és comprada, que consti).

Sigueu feliços!




diumenge, 30 d’octubre del 2016

Tequeños

Aquesta setmana per temes logístics no he publicat en dimecres, però tot i les dificultats, no he volgut perdre'm l'assalt d'aquest mes al repte AsaltaBlogs, ja que aquest mes li tocava el torn de ser assaltada a la Sandra, del bloc ApfelstrudelKuchen. Ja fa molt de temps que segueixo a la Sandra. Tant, que no m'enrecordo de quant fa. Té un bloc que és molt fàcil de seguir, on explica molt bé les receptes i que fa que et vinguin ganes de provar de fer-les tu.

Quan vaig saber que el bloc a assaltar era el seu, tenia molt i molt clar quina recepta faria, ja que feia temps que la volia fer, però després de tornar a repassar les receptes, em van entrar els dubtes perquè volia fer moltes altres més. Finalment, em vaig quedar amb la primera opció, els tequeños, un plat típicament veneçolà, i només us puc dir que a casa ens va encantar, com a bon amants del formatge que som.

M'acompanyeu per la cuina de la Sandra?

Ingredients:

- 400grs. de formatge emmental
- 300grs. de farina
- 60grs. de mantega a temperatura ambient
- 75ml. d'aigua
- 1 ou
- 1 culleradeta de sal
- oli per fregir

Preparació:

A un bol gran posem tots els ingredients a excepció de l'aigua i el formatge.

Anem barrejant, i anem incorporant poc a poc l'aigua. És probable que no la necessiteu tota, per això la seva incorporació és a poc a poc. Continuem barrejant fins obtenir una massa suau i llisa, que no s'enganxa a les parets del bol. És una massa que es treballa fàcilment amb les mans, però si teniu màquina, menys feina fareu.

Deixem reposar la massa uns 20 minuts i mentrestant preparem el farcit dels tequeños. Tallem bastonets de 7cm. de llarg i 1cm. d'ample.

Quan tinguem els bastonets de formatge, estirem amb un corró la massa, deixant-la ben prima, i amb aquesta farem tires de 12cm. de llarg i 2cm. d'ample.

Ara és el moment de muntar el tequeño. Estirem cada tira separadament, per fer la massa més prima encara, i emboliquem els nostres bastonets de formatge amb la massa, en diagonal, per tal de no deixar espais on es pugui escapar el formatge. Val la pena estirar una tira i embolicar un bastonet, i anar fent. És molt més còmode així que no pas estirar totes les tires i després embolicar els bastonets. S'han d'apretar bé les puntes per evitar que quan el formatge es fongui, es vulgui escapar per aquí.

Un cop muntats els tequeños, és hora de fregir-los. Escalfem l'oli, i els fregim fins que quedin daurats. Els anem disposant a un plat amb paper de cuina per treure l'excès d'oli.

I ja només ens quedar gaudir d'aquest aperitiu. A casa ho vam fer amb una mica de salsa barbacoa.

Aquest cop ha estat amb Emmental, però a casa ja hem pensat tornar-los a fer amb Cheddar o un formatge així més potent, com un Old Amsterdam. Animeu-vos a canviar!!



dimecres, 19 d’octubre del 2016

Panets viena o Kaiser

Ja fa temps que vinc pensant un tema que és recurrent en els últims anys, i que no fa gaire he tornat a recordar, després d'uns comentaris d'una persona a twitter, i les conseqüents (i inexplicables) respostes obtingudes.

El comentari era que no hi havia cap dona premi Nobel aquest any. I de fet, com la majoria d'anys. Ja us podeu imaginar l'allau de comentaris masclistes i denigrants que això va comportar. I dic us podeu imaginar, perquè desgraciàdament us ho podeu imaginar, tot i que el més normal seria que comentaris d'aquests tipus fossin sinó inexistents, gairebé. No m'allargo amb aquest tema perquè donaria per a una tesi doctoral, i em faltaria espai i temps.

Del que us volia parlar, que està relacionat, és del que es parla sempre respecte la paritat en llocs de treball de posició elevada: CEOS, Directors, etc, etc... És veritat que habitualment els alts càrrecs els ocupen homes, i que es pot contar amb els dits d'una ma quan un d'aquests càrrecs l'ocupa una dona, i això és fruit de la mentalitat masclista que encara molts tenen intrínseca des de ben petits. No discutiré si els homes que ocupen aquests càrrecs s'ho mereixen o no, que això és un tema a part. El que em plantejo és: de veritat no hi ha dones que sàpiguen fer aquesta feina? Jo, personalment, no m'ho crec, i ho dic perquè ho he viscut. Al llarg de la meva vida laboral en la meva actual professió, he tingut 7 responsables diferents, dels quals 5 han estat dones, i totes elles han estat a l'alçada dels homes, o per sobre. Aquí també algú es podria queixar que no hi ha hagut paritat, no?

Jo no crec en la paritat, i penso que qui defensa la paritat s'equivoca. No defenso que hi hagi igualtat d'homes o de dones en el poder, per posar un exemple. O que hi hagi més homes o més dones en els alts càrrecs. Defenso que la persona o persones que exerceixin una tasca, han de ser vàlides en aquesta tasca. I vist com estan les coses últimament, em sembla que tots sortiríem guanyant si els alts càrrecs fossin dones. Ara no em tatxeu de feminista. No ho soc, ni ho pretenc ser, simplement soc realista amb el que veig i visc. Evidentment, és la meva opinió, no demano que la compartiu.

I vosaltres, què opineu? Sé que us pot semblar una opinió poc desenvolupada, però no vull avorrir-vos amb les meves divagacions, i si la desenvolupo, com he dit abans, necessitaria un nou bloc...

Per animar una mica l'assumpte, i desviar l'atenció de la (mala) situació que ens està tocant viure a tothom, tant a nivell polític, com laboral, social i econòmic, avui us porto uns panets de viena, o segons la forma que els donem, panets kaiser, molt senzills de fer, i que valen tant com per una hamburguesa, com pel que ho vam fer servir nosaltres a casa, que veureu la setmana vinent. Va que comencem!

Ingredients:

- 500grs. de farina de pa
- 10grs. de llevat sec o 25grs. de llevat fresc
- 160ml. d'aigua
- 150ml. de llet
- 7grs. de mel
- 8grs. de sal
- barreja de llavors (opcional)

Preparació:

El millor d'aquesta recepta de panets viena és que no necessita ni massa mare ni preferment, amb el que es fan relativament ràpid.

Barregem els ingredients secs, i afegim els ingredients líquids, pastant fins obtenir una massa llissa i elàstica. Si teniu panificadora o amassadora, necessitareu entre 10 i 12 minuts aproximadament.

D'aquesta massa fem una bola i la deixem fermentar durant 90 minuts a un bol tapat amb paper film. Prèviament haurem untat el bol amb oli.

Després d'aquesta hora i mitja, aproximadament, pastem una mica amb les mans per desgassificar, i fem 12 porcions, de les quals farem boletes que anirem deixant a la safata de forn. Les taparem amb un drap humit i les deixarem leudar entre 40 i 60 minuts. Una estona abans que acabi el temps de leudat, escalfarem el forn a 200ºC.

Abans d'enfornar, polvoritzem amb aigua i arrebossem les boletes en la nostra barreja de llavors, i seguidament enfornem uns 15 minuts si el forn té funció aire. Si no en té, allargueu fins a 18-20 minuts.

Deixem refredar a una reixeta, i a gaudir!

Sigueu feliços!



dimecres, 5 d’octubre del 2016

Gofres al forn

Avui us vull explicar una història, que ja fa uns dos anys i mig que em va passar, a l'época de Nadal, i haig de reconèixer que no sé si us l'he explicada.

Com cada matí, anava a portar al mini a la guarderia (escola bressol per als puritans), i ja portava uns matins que en la meva ruta em trobava un negre aproximadament de la meva edat, demanant. Si, he dit negre, sense cap connotació de cap tipus, ell era i és negre, i jo soc blanc, les coses pel seu nom. Ni africà, ni de color, ni cap altre paraula. Mons pares tenen uns veins negres, que sempre m'ho han dit, no els agradava gens que els diguessin que eren de color. Ells són de color, si, però de color negre, igual que nosaltres som de color blanc. Fins aquí el meu punt i a part reivindicatiu. Com us deia, hi havia un noi jove demanant. Demanava amb por, amb la por que tenen els immigrants que han estat (molt) maltractats per la vida que els ha tocat viure. Jo sempre li deia que no, perquè quan anava camí a la guarderia, l'únic que portava a sobre eren les claus de casa. Però un dia, em vaig parar i li vaig dir: "vaig a portar al nen a l'escola, si m'esperes aquí, quan torni ens anirem a esmorzar". No sé si em va entendre, però la qüestió és que a la meva tornada, ell estava allà. Li vaig demanar que m'acompanyés i m'esperés al portal de casa, que pujava a deixar el cotxet del mini i agafar diners. Quan vaig baixar, el volia portar a una cafeteria que hi ha en direcció contrària a on ell estava habitualment, però no li va convèncer. Crec que això suposava sortir de la seva "zona de comfort", que era on s'estava habitualment. Com va poder, em va demanar d'anar a un bar que hi ha just creuant el carrer d'aquesta zona seva, i jo, com no tenia cap inconvenient, vaig accedir.

Així que vam anar tots dos al bar (un bar que des de ja us dic que si no hagués estat per ell no hagués entrat mai), i li vaig dir que demanés. Només va demanar un café amb llet. Jo vaig demanar un altre per a mi, i vaig insistir en què demanés un entrepà. Sorprés, va demanar un "bocata tortilla patatas", però no tenien, i ho va canviar per un "bocata atún". Jo vaig demanar un de fuet, i a la noia del bar li vaig dir que el de tonyina fos un entrepà gran.

Durant aquella estona no vam parlar. Ell es va prendre el seu café i el seu entrepà, i jo el meu. No va dir res, i jo no vaig preguntar-li res. Ell es mirava un diari (desconec si entenia el que posava, bé per l'idioma, bé per la lectura) i jo escoltava de fons les notícies de la tele. Quan vaig acabar el meu entrepà, vaig pagar amb un bitllet de 20€, i li vaig donar el canvi al noi. Em va mirar estranyat perquè li estava donant uns 8€ com aquell qui diu perquè si, i la meva única resposta va ser: "que aprofiti, t'ho mereixes", i vaig marxar cap a casa a treballar, deixant-lo esmorzant tranquil.

Després d'aquell dia no l'he tornat a veure, espero que sigui per un bon motiu i les coses li hagin anat millor des d'aleshores. Potser necessitava una petita (i simple) empenta per a canviar el seu rumb. Quan vaig explicar aquesta història a la Sra. Pumuky, i posteriorment a altra gent, la seva pregunta sempre era: "I perquè ho vas fer?" La meva resposta sempre ha estat la mateixa: "I perquè no?" Perquè no donar un cop de ma a qui ho necessita, de la manera que puguem, ja sigui amb un café i un entrepà, o aquell que pugui, donant asil, o feina? No em malinterpreteu, no soc ni pretenc ser la Mare Teresa de Calcuta, però si que penso que al mon li falta més bondat i bona fe.

Fins aquí la meva història, us puc assegurar que us l'he explicat punt per punt tal i com va passar, i també us puc assegurar que ho tornaria a fer de nou encantat.

I ara canviem el to i el fem una mica més festiu, amb la recepta que us porto avui. Uns gofres al forn, ràpids i senzills, però a l'hora molt i molt bons. Ja veureu que us agradaran. Són fets amb un motlle de silicona, no pas amb gofrera, però el resultat és molt bo. Els meus motlles són del Lidl, i estic molt content amb ells, però m'han dit que els de Lekue valen molt la pena també.

Ingredients (per a dos motlles, 8 gofres):

- 110grs. de mantega desfeta
- 3 ous
- 100grs. de sucre
- 410ml. de llet
- 240grs. de sucre
- 2 culleradetes de llevat químic
- 1/4 de culleradeta de sal

Preparació:

Les mesures són en culleradetes perquè així venia la recepta. Jo tinc un joc de culleres mesuradores, i agafo aquestes mesures. En aquest cas, la mesura és la de tsp (tea spoon).

Primer de tot, encenem el forn a 220ºC, i si teniu, amb opció ventilador, amb calor a dalt i a baix.

A un bol, tamissem i barregem la farina, el llevat i la sal i reservem.

A un altre bol, desfem la mantega, procurant que no estigui gaire calenta, i la barregem amb els ous i el sucre. Primer batem ous i mantega, i seguidament afegim el sucre. No us espanteu si sembla que se us ha tallat, és normal. Jo el primer cop vaig pensar que l'havia espifiat, però resulta que això vol dir que ja està ben barrejat.

Ara afegim la barreja de farina, llevat i sal, i barregem manualment, amb una batedora de varetes manual, fins a tenir tot ben integrat. Semblarà molt líquid, però no patiu.

Repartim la barreja als motlles, que tindrem a la safata de forn. La barreja dona clavat per omplir-los, i d'aquí directes al forn durant 10 minuts.

Passats els 10 minuts, els treiem del forn, els deixem reposar dos o tres minuts i els desemmotllem, deixant-los a la safata de forn, ja que els enfornarem de nou uns minuts més per tal que quedin dauradets.

Els deixem refredar a una reixeta, i ja els tenim llestos per menjar. Sols, amb nata, xocolata, fruita... aquí, imaginació al poder!

Sigueu feliços!



dimecres, 28 de setembre del 2016

Oreo Bundt Cake

Com costa arrencar. Ja sigui després de les vacances per tornar a treballar, com mirar de reprendre el bloc. El pitjor (si és que es pot considerar una cosa dolenta), és que no ho he trobat a faltar. Almenys, tant com jo em pensava. Suposo que tampoc he tingut temps de fer-ho, ho haig de reconèixer. Sempre m'han faltat hores del dia per fer tot el que volia fer, i ara, amb dos mini Pumukys a casa, la cosa s'aguditza. I no us penseu que no he tingut ganas de cuinar o de passar a visitar-vos i xafardejar les vostres cuines, o de publicar, simplement, em penso que no he tingut prou ganes com per fer-ho, ja que sempre trobava una cosa millor a fer. No em malinterpreteu, per a mi continua sent un plaer cuinar, publicar receptes al bloc, i visitar-vos, però hi ha hagut un canvi de prioritats en el que la majoria de coses han passat per davant del bloc. Amb això no pretenc excusar-me de la meva absència, ja que no crec que necessiti excuses, només us ho volia explicar. Estic segur que molts de vosaltres heu convertit el vostre bloc en una obligació en algun moment, i com jo, coincidireu amb mi que és el pitjor que es pot fer.

Bé, després d'aquesta mini disertació sobre les coses bones i dolentes de tenir un bloc i que no porten enlloc, arrenquem temporada amb un Bundt Cake de galetes Oreo, un pecaminòs Bundt que estic segur us agradarà.

Comencem!

Ingredients:

Per a la massa:

- 230grs. de farina
- 280grs. de sucre moré
- 2 ous
- 150mls. d'oli d'oliva suau
- 2 iogurts grecs (250ml. aproximadament)
- 50grs. de cacau en pols
- 145mls. d'aigua
- 2 cullerades soperes d'essència de vainilla
- 1 culleradeta de sal
- 1 culleradeta de bicarbonat
- 1 culleradeta de llevat químic

Per al farcit:

- 10 galetes Oreo
- 140grs. de Philadelphia o similar a temperatura ambient
- 3 rovells d'ou
- 1 cullerada sopera d'essència de vainilla
- 80grs. de sucre
- 20grs. de farina

Per al glassejat:

- 200grs. de sucre llustre
- 2 cullerades de llet o d'aigua
- 1 oreo triturada

Preparació:

El primer que farem serà escalfar el forn a 180ºC, i engreixar el nostre motlle.

Seguidament comencem a preparar el farcit: triturem les oreo, i afegim tots els ingredients del farcit, galetes triturades incloses, i ho barregem fins a obtenir una massa. Ho posem a una màniga pastissera i ho reservem al congelador.

Ara és el moment del Bundt. A un pot escalfem l'aigua, i quan comenci a bullir, retirem i afegim el cacau fins a integrar-ho. Després afegim els iogurts i barregem. Reservem per tal que vagi refredant.

A un bol batem l'oli i el sucre, i anem afegint un a un els ous. No afegirem el següent fins que l'anterior estigui ben barrejat, i per últim, l'essència de vainilla.

Ara és el moment d'afegir a aquesta barreja, la barreja de farina, sal, llevat i bicarbonat que haurem tamissat prèviament, i la barreja d'aigua i cacau, en tres tandes. No ho farem de cop, i el primer que afegirem serà la barreja de farina.

Quan tinguem la massa feta, abocarem la meitat al motlle. Després, afegirem el farcit al mig, intentant no tocar les parets del motllo, i finalment l'altre meitat de la massa.

Enfornem uns 50 minuts, controlant que no se'ns cremi (el meu va estar 55 minuts al forn), i un cop estigui cuit, el deixem refredar 10 minuts a una reixa, i després desenmotllem.

Preparem el glassejat barrejant el sucre llustre i la llet, i repartim per tota la superfície del Bundt.

Per rematar la feina, empolvorem amb la oreo que havíem triturat.

I ja només ens queda gaudir-ho! Sigueu feliços!

P.D.: Aquesta recepta està extreta i adaptada del bloc I love Bundt Cakes, com no podia ser d'una altra manera.



diumenge, 25 de setembre del 2016

Magdalenes de nata

Molts i molts dies després de la última publicació (concretament 71...), torno a la càrrega robant literalment una recepta, i és que, per ser últim dia de mes, toca repte asaltablogs, del que també estava més que absent.

El bloc d'aquest mes, mabelskitchen, és un bloc que haig de reconèixer desconeixia, però ha estat un plaer descobrir-ho, ja que cadascuna de les receptes i publicacions que fa són una una delícia.

M'ha costat molt decidir-me per una, i més tenint en compte les ganes que tenia de tornar a la cuina, i finalment he triat aquestes magdalenes, que a casa han triomfat. Tant, que ben aviat repetirem. Mabel, un plaer robar-te, t'asseguro que no és la única recepta que et robaré!

Ingredients (per unes 12 magdalenes, les que m'han sortit a mi):

- 3 ous
- 125ml. d'oli d'oliva (la Mabel fa servir una mesura, jo us posaré el que em va sortir a mi pesant/mesurant)
- 125ml. de nata per muntar
- 220gr. de sucre
- 350gr. de farina
- ratlladura de llimona
- 1 cullerada de postres de llevat químic

Preparació:

Batem els ous i el sucre fins que estiguin cremosos (comencem batent primer una mica els ous i després afegim el sucre). Seguidament afegim l'oli i la nata i continuem batent fins integrar-ho tot bé.

A un altre bol, barregem la farina i el llevat, i ho afegim a la barreja anterior en tres etapes, esperant que els ingredients quedin integrats per afegir la següent tanda de farina.

Finalment afegim la ratlladura de llimona, acabem de batre, i aboquem la barreja als motlles.

Aquí li he donat el meu toc personal... posem la meitat de la barreja, seguidament una cullerada de nutella, i acabem d'omplir els motlles (fins uns 3/4 de motlle)

Encenem el forn a 180º, i mentres escalfa, deixarem reposar les magdalenes.

Empolvorem les magdalenes generosament amb sucre abans de ficar-les al forn, i enfornem durant 20 minuts, o fins que es vegin dauradetes.

I a gaudir!!



dijous, 14 de juliol del 2016

Sorbet de maduixes i vodka

Sabeu aquells dies en els que no tens ganes d'escriure, però si de compartir? Doncs avui és un d'aquells dies, i directament passarem a la recepta, un sorbet d'allò més bo i refrescant.

La recepta està extreta del llibre Polos y Helados, de la Sandra Mangas, autora del gran bloc La receta de la Felicidad. Si no teniu el llibre, us ho recomano, i si el teniu, proveu de fer aquest sorbet, us encantarà!!

Ingredients:

Per al vodka infusionat amb maduixes:
- 50ml. de vodka.
- 50grs. de maduixes

Per al sorbet:
- 250grs. de maduixes ja netes
- 30ml. de vodka, infusionat amb maduixes
- 120ml. de suc de taronja
- 100grs. de sucre

Preparació:

Dos dies abans hem de prepara el vodka infusionat. Rentem i tallem les maduixes, i les coloquem a un pot hermètic amb el vodka. Ho tanquem i deixem infusionar dos dies en un lloc fosc.

Quan tinguem el vodka infusionat, només ens cal triturar tots els ingredients, fins obtenir una barreja homogènia. Al llibre suggereix colar la barreja, cosa que jo no he fet.

Seguidament deixem la barreja refredar a la nevera.

Quan estigui freda la barreja, tenim dues opcions, mantecar-ho a la geladora, seguint les seves instruccions, o ficar la barreja al congelador, i batre amb una forquilla cada hora aproximadament per trencar els cristalls de gel, durant unes tres hores.

I ja per finalitzar, ho deixem tot un dia al congelador, i només ens quedarà gaudir-ho...

Sigueu feliços!!



divendres, 1 de juliol del 2016

Frigo Pie

Com porteu l'estiu? Bé? O sou dels que a l'estiu es queixen de la calor i a l'hivern es queixen del fred? Jo reconec que a l'estiu no m'ho passo gaire bé. No enganyaré dient que no m'agrada l'estiu (no conec a ningú que no li agradi: terrassetes, platja, cervesa, sangria... difícil que no agradi, no?), però soc molt i molt calurós, així que no és una de les meves époques preferides de l'any. L'hivern si que m'agrada, i no em sentireu mai queixar-me i preguntant que quan s'acaba. També us dic que si fa molt fred ho diré, perquè si fa fred, fa fred, però m'encanta abrigar-me, posar-me capes i sentir l'escalforeta, o la sensació d'arribar a casa amb un fred intensíssim al carrer i notar que et vas treient capes i estar ben agust... 

I vosaltres què preferiu, estiu o hivern? O tardor o primavera?

Avui per donar la benvinguda a l'estiu, un gelat que s'està posant de nou de moda, i que els de la meva edat recordaran amb nostàlgia. I més senzill impossible! Hi ha moltes versions per fer-ho, jo us dono la meva, i espero que us agradi.

Ingredients:

- 150ml. de llet
- 6 petit suisse de maduixa (o 3 grans)
- 30grs. de sucre
- 6 cullerades soperes de nesquik de maduixa
- 400ml. de nata per muntar

Preparació:

Pocs ingredients, i una fàcil preparació. L'ingredient més difícil de trobar és el nesquik de maduixa. A mí m'ha costat bastant trobar-lo, teòricament a grans superfícies el tenen, però jo després de molt voltar, ho vaig trobar al Dia.

El primer que farem serà escalfar la llet amb el sucre, per tal que aquesta es desfaci. La llet no ha de bullir, només escalfar el suficient per desfer el sucre.

Quan el sucre s'hagi disolt en la llet, afegim els petit suisse i el nesquik fins a integrar-ho tot, i ho deixem refredar, a poder ser, a la nevera.

Mentrestant, el que farem serà muntar la nata. Aquí no afegirem més sucre, amb el de la llet, els petit suisse i el nesquik, hi ha de sobres.

Un cop tinguem la nata muntada, la incorporarem a la nostra barreja anterior, que ja estarà freda, i a partir d'aquí tenim dues maneres de fer-ho:

Amb geladora:
- reservem un parell d'hores a la nevera
- mantequem el gelat seguint les instruccions de la geladora
- ho posem en els motlles que vulguem, o en un recipient, i a congelar

Sense geladora:
- ho posem als motlles o recipients que vulguem, i ho posem al congelador
- passada una hora, amb una forquilla, trenquem els cristalls de gel que s'hagin format
-repetim aquesta operació almensy dos cops més


I ja només ens quedar gaudir d'aquest deliciós gelat (molt aconseguit el gust a l'original), i recordar vells temps, almenys en el meu cas...

Sigueu feliços!




divendres, 17 de juny del 2016

Bundt cake de Toblerone

Buf, no sé ni per on començar... fa tant de temps que no escric res, que em costa i tot.

Suposo que molts de vosaltres ja sabeu que he tornat a ser pare, amb el que ara ja tenim a casa dos mini Pumukys. Els que no ho sabíeu, ara ja esteu informats.

Aquest és un dels motius pels quals he estat tan inactiu durant gairebé quatre mesos. Un altre dels motius és que volia demostrar-me a mi mateix que el bloc no era pas una obligació, i que publicava per diversió, perquè m'agrada cuinar, i la veritat és que és tan cert que fins ara no havia sentit la 'necessitat' de publicar res. Però no només he desconectat dels blocs, he desconectat gairebé al 100% de les xarxes socials en general. I puc dir que no m'ha anat gens malament, tot s'ha de dir.

Per a la meva reentrée, he preparat un pastís per celebrar-ho. Us haig de dir que, com ja sabeu, estic molt locu, i a mi a l'estiu no em fa gens de por encendre el forn, així que aquí va...

Ingredients:

Per al bundt:
- 225grs. de mantega
- 50grs. de cacau en pols
- 75grs. de Toblerone
- 240ml. d'aigua
- 1 pessic de sal
- 270grs. de farina
- 400grs. de sucre
- 1,5 culleradetes de llevat químic
- 2 ous
- 1 iogurt grec
- 1 cullerada d'essència de vainilla

Per a la cobertura:
- 100grs. de nata per muntar
- 250grs. de Toblerone
- 20-25grs. de mantega

Preparació:

Primer de tot escalfarem el forn a 180ºC, calor a dalt i a baix, i engreixem el nostre motlle de Bundt.
A un pot, posem la mantega, el cacau, el Toblerone i l'aigua, i ho escalfem fins que tinguem tot fos.

A un bol gran, posem la farina, el sucre, el llevat i la sal. Ho barregem una mica i afegim el líquid anterior, en dos vegades, i ho barregem bé.

Ara incorporem els ous d'un en un, batent amb suavitat, però procurant que quedi tot ben integrat.

Finalment, afegim el iogurt i la vainilla, i acabem de barrejar.


Només toca abocar-ho al motlle, i enfornar-ho a mitja alçada durant aproximadament 50 minuts.

Quan estigui fet, ho deixem uns 10 minuts al motlle, i seguidament ho desmotllem deixant-ho refredar a una reixeta.

Per fer la cobertura, a un pot escalfem la nata, i la retirem del foc quan comenci a bullir.
Desfem el Toblerone una mica al microones, i aboquem la nata sobre el nostre Toblerone, homogeneitzant la barreja. Afegim seguidament la mantega i acabem de barrejar fins que estigui tot ben incorporat.

En el moment que la nostre cobertura estigui tèbia, la reaprtim per sobre de tot el Bundt, i sabeu què falta? Gaudir...

Sigueu feliços!!





divendres, 4 de març del 2016

Pa de Kamut

Us he plantejat mai si teniu un TOC? Per a aquells que per al motiu que sigui no saben què és un TOC, és un Trastorn Obsessiu Compulsiu, ja pot ser ordenar les películes o CD's per ordre alfabètic, alinear perfectament els refrescos dintre de la nevera fins al límit de fer servir un regle per tal que estiguin ben rectes, o qualsevol cosa per l'estil.

Jo crec que en tinc un, i no és un altre que la obsessió per la puntualitat. És superior a mi, necessito arribar a l'hora als llocs. És igual si és a una visita al metge, o anar a veure als pares. Si hem quedat o m'han dit a una hora, haig d'arribar a aquella hora si o si. I no em val arribar cinc minuts tard, ni tant sols un, haig d'arribar a l'hora. Fins al punt que em poden els nervis si veig que s'acosta l'hora i no arribaré quan hem quedat. Però molt. Puc arribar a ser insuportable si vaig acompanyat d'algú. I m'és igual si després jo haig d'esperar l'estona que faci falta, però jo necessito ser puntual. Ho reconec, és obssessiu, i per molt que ho intento no ho puc evitar. I em penso que serà sempre així, i no cambiaré.

I vosaltres, teniu alguna obssessió 'confessable'?

Avui m'he decidit a fer pa, després de mooolt temps sense fer-ne. Bé, més aviat hauria de dir sense fer-ne de nou per presentar-lo per aquí.

I no és un altre que un pa de Kamut, que he fet seguint les instruccions del llibre Pan Casero, tota una bíblia tant per als que s'inicien a fer pa com per als que ja han fet més d'un.

Ingredients:

Per a la biga:
- 140grs. de farina de Kamut
- 60grs. d'aigua
- 1gr. de llevat sec

Per al pa:
- la biga
- 360grs. de farina de Kamut
- 280grs. d'aigua
- 1gr. de llevat sec
- 10grs. de sal

Preparació:

Per començar, hem de fer la biga. Barregem tots els ingredients fins a obtenir una bola compacta, que deixarem reposar entre 3 o 4 hores a temperatura ambient, o un dia a la nevera. Jo vaig triar la primera opció.

Quan la biga hagi fermentat, barregem tots els ingredients, amb la biga trossejada, ja que és bastant compacta, menys la sal, i deixem reposar uns 30 minuts.

Un cop passats els 30 minuts, afegirm la sal i treballem la massa sobre la taula/marbre. La pastem una mica i li fem quatre plecs, com si fos pasta de full, i tornem a deixar reposar a un bol tapat durant uns cinc minuts, el matiex temps que l'hem pastat.

Repetirem aquest últim procés de pastat i repòs de dos a tres cops, i obtindrem una massa fina.

La desarem a un bol per tal que reposi durant unes 2h. Ha d'inflar-se bastant.

Passat aquest temps, la desgasifiquem, li fem uns plecs donant-li forma de bola durant uns minuts i el deixem reposar 15 minuts.

Ara és moment de donar-li forma al nostre pa. L'aixafem donant-li forma de rectangle, que plegarem com si fos un tríptic, i farem un rotllo amb la massa, segellant bé els plecs i les vores.

El deixem resposar un últim cop durant una hora més o menys sobre un drap enfarinat. Després d'una hora, haurà crescut el doble o el triple (a mi no em va crèixer tant, però vaig triar un dia de molt fred, i tot i deixar-lo més temps, no va haver-hi manera, i vaig enfornar-lo, perquè no volia que sobre fermentés).  És moment de fer-li la grenya amb un ganivet i enfornar-lo.

Ho farem a 250ºC, o el màxim que doni el forn, i tindrem una safata a la base, que omplirem d'aigua en el mateix moment de ficar el forn dintre, per crear vapor.

El tindrem 15 minuts a aquesta temperatura, i després treurem la safata amb aigua i baixem la temperatura del forn a 200ºC, uns 40 minuts, o fins que veiem que agafar un color ben maco.

Deixem refredar a una reixeta, i degustem, amb un bon embotit o formatge, o sol, que també està ben bo.

Com veieu a les fotos, en no haver pujat en la última fermentació, no té gaire alveolatura, però bo estava igual.

Bon cap de setmana, sigueu feliços!!



diumenge, 28 de febrer del 2016

Cheesecake de maduixa en gots

Doncs ja som de nou a últim diumenge de mes, i de nou, un altre repte d'Asaltablogs.
Aquest mes he pogut participar, cosa que el mes passat no va ser possible, i espero que no em perdi cap més repte.

En el mes que ens ocupa, li ha tocat a la Ïa, i el seu Caldero de Nimuë, un bloc més que interessant que combina la cuina amb els viatges, i que, com molt bé defineix ella mateixa, dona consells per cuinar, viatjar, i viure. Haig de dir que el bloc ja m'agradava, però arrel del repte, he descobert que m'agrada més encara, a base de descobrir-lo a fons per trobar recepta per robar-li, i és que combinar les dues coses que més m'agraden, cuina i viatges, és un plaer.

La recepta? Una de les poques de postres que la Ïa té al bloc, un senzill però boníssim cheesecake de maduixes, presentat en gots individuals, que a casa han fet les delícies de la Sra.Pumuky i també del mini.

Ingredients:

Per la base:
- 6 galetes digestive
- 25grs. de mantega

Per al cheesecake:
- 75grs. de philadelphia
- 1 iogurt grec
- 2 culleradetes de sucre
- 1 culleradeta de sucre vainillat

Per a la cobetura:
- 250grs. de maduixes
- 3 culleradetes de suc de llimona
- 1 culleradeta de sucre

Preparació:

Els ingredients són per a dos gots, i jo vaig duplicar-los per a fer quatre.

Triturem les galetes i barregem la farina resultant amb la mantega fosa. Repartim la barreja en els gots, aixafant-la amb una cullera per tal que quedi ben compacta, i reservem a la nevera.

Ara és el torn de la cobertura de maduixes.Un cop ben rentades, les tallem a daus, i al bol on les tinguem afegim el suc de llimona i el sucre. Barregem i reservem mitja hora a la nevera.

Mentrestant, preparem el cheesecake. Barregem tots els ingredients i els repartim per sobre de la base de galeta, i a la nevera de nou.

A l'hora de servir, afegim als nostres cheesecakes la cobertura de maduixes, i a gaudir!

Jo vaig reservare una mica de la farina de les galetes (sense mantega), i vaig empolsinar per sobre de la cobertura abans de servir.


divendres, 26 de febrer del 2016

Pastís de remolatxa i xocolata

Us agraden els refrescos? Jo no soc gaire de prendre, ni refrescos de llimona, ni de taronja, i tampoc els de cola. Habitualment prefereixo un got d'aigua, un suc, o una cervesa, no ens enganyarem. I no us vull enganyar, no és perquè pensi que tot és producte químic i sucre, sinó perquè simplement no em diuen gran cosa. Bé, combinat amb algun licor, segurament tampoc li faria un lleig...

Però hi ha cops que em vé molt de gust. És com si el meu cos em demanés un refresc, com si la meva 'taxa' de menjar/beure 'no natural' estigués sota mínims i l'hagués d'igualar d'alguna manera. Per aquestes ocasions sempre tinc a casa una petita reserva de refrescos per saciar aquesta ànsia incontrolable de refrescos. Per això, i per poder oferir als convidats, tant refrescos com combinats (i per als no convidats també...).

A vosaltres us passa amb algun aliment/beguda? A mi amb els refrescos és amb el que més em passa, però la llista no s'acaba aquí.

Avui, una recepta que, a excepció que és una mica calòrica, perquè no deixa de ser un pastís, és molt natural i sana, que no està gens malament.

Un pastís de remolatxa i xocolata que he extret del llibre Postres y otras dulcerías, de la Pam, del blog UnodeDos, que em van portar els reis. Un gran regal que estic aprofitant molt bé.

Ingredients:

Per al pa de pessic:
- 200grs. de xocolata 70%
- 60grs. de café acabat de fer
- 200grs. de mantega
- 5 ous
- 200grs. de sucre
- 250grs. de puré de remolatxa
- 135grs. de farina de rebosteria
- 10 grs. de llevat químic
- 45grs. de cacau en pols 

Per al farcit:
- 100grs. de xocolata 70%
- 50grs. de nata
- 50grs. de Baileys
- un pessic de sal
- 8grs. de mantega

Per a la cobertura:
- 100grs. de nata
- 100grs. de xocolata 70%
- 30grs. de mel

Preparació:

Buf, quin munt d'ingredients, oi? Però no patiu, que no és gens difícil.
Primer de tot escalfem el forn a 180ºC, calor a dalt i a baix, i sense aire, i folrem un motlle rodó de 20cm. amb paper sulfuritzat, que prepararem el pa de pessic.

Desfem la xocolata, i afegim el café. Barregem i afegim la mantega a trossos, barrejant fins que es fongui.

Separem rovells de clares, que muntarem a punt de neu.

Batem els rovells amb el sucre i ho afegim a la barreja anterior de xocolata i café. Afegeix seguidament el puré de remolatxa (que no és més que remolatxa cuita i triturada), barreja bé, i després incorpora les clares, integrant-t'ho tot.

Finalment, afegim la farina, el cacau i el llevat químic, tamissat. El que farem és remanar tots els ingredients fins a integrar-los, no pas batre'ls.

Aboquem la massa al motlle, i enfornem durant aproximadament 35 minuts (jo ho vaig tenir 40).

Deixem refredar i ho reservem fins a l'endemà per tallar-ho.

Per preparar el farcit, desfem la xocolata amb la nata. Aquest pas jo l'acostumo a fer bullint la nata i després passant la nata al bol on tinc la xocolata.
Afegim el Baileys, la sal i la mantega i barregem fins obtenir una barreja homogènia.

Preparem la cobertura igual que el farcit, només que canviem Baileys, sal i mantega per mel.

Finalment, només ens cal muntar-ho: obrim el pa de pessic per la meitat, cobrim una de les parts amb el farcit, tapem amb l'altra meitat, i posem la cobertura per sobre, procurant que quedi ben tapat.

Què em dieu, no li fotrieu queixalada?

Bon cap de setmana, sigueu feliços!!




divendres, 19 de febrer del 2016

Blondie amb mantega de cacauet

Mare meva, quina aventura trobar una escola per al teu fill!
Comencen les jornades de portes obertes a Terrassa, i entre que nosaltres no coneixem gaire aquest tema en aqueta ciutat, i que tampoc coneixem a molta gent que ens pugui assessorar, anem una mica a cegues. I és increïble la de coses que t'acabes plantejant que vols que tingui o no tingui l'escola, i que després potser al teu fill no l'importa gaire... que si religiós o no (el mini no està batejat, amb això suposo que us dic la nostra opció), que si mètode d'ensenyament (jo fins no fa gaire pensava que només hi havia un), idiomes, activitats extra-escolars, i un llarg etcètera que no passaré a relatar-vos ara. I tot això ho has de decidir en temps rècord perquè tens dues setmanes per visitar totes les escoles que t'interessin i fer la pre-inscripció.

Un altre tema és quins col·legis et toquen per zona on vius, i a partir d'aquí ja comences a descartar els que no et fan el pes. Recordo que quan jo anava a escola (si, ja ho sé, fa molt temps), els meus pares em van matricular a la que ells coneixien perquè els meus cosins i fills d'amics anaven allà. Ni proximitat, ni mètode educatiu, ni idiomes... ni pre-inscripció per si et quedes sense plaça al que t'agrada. Fàcil, ràpid, sense preocupacions.

I a l'institut va ser 3/4 del mateix. Vaig triar el més proper a casa dels instituts que feien B.U.P. i C.O.U. (demostrant que soc anterior a la E.S.O.). Més simple impossible.

I la vostra tria d'escola per als fills (els que tingueu), com va ser?

Avui una recepta fàcil i ben bona, i que ha casa a agradat molt. De fet, han demanat que la torni a fer, així que tornarà a caure en breu.

Ingredients:

- 115grs. de mantega
- 1 ou
- 1 culleradeta d'essència de vainilla
- 160grs. de sucre moré
- 180grs. de mantega de cacauet
- 150grs. de farina
- 115grs. de M&M's
- 100grs. de xips de xocolata

Preparació:

El primer que farem serà escalfar el forn a 180ºC, calor a dalt i a baix, i preparar el motlle engreixant-lo. Jo utilitzo esprai antiadherent.

Desfem la mantega i afegim el sucre. Remenem bé, i seguidament incorporem l'ou, la vainilla i la mantega de cacauet. A cada nova incorporació d'ingredient, barregem els ingredients.

Afegim la farina que prèviament haurem tamissat, i finalment els M&M's i els xips de xocolata.

Aboquem la massa al motlle, que repartirem i allisarem, i enfornem ens 20-25 minuts, quan les vores del pastís comencin a quedar daurades.

Deixem refredar, desmotllem, i tallem per gaudir!

Bon cap de setmana!



divendres, 12 de febrer del 2016

Flam de llet condensada

Avui no vull parlar-vos de cap divagació nova que he tingut, sinó del motiu pel qual he estat desaparegut durant tant de temps.

El motiu no és un altre que la sra. Pumuky està esperant un nou mini Pumuky per a finals d'abril, així que hem estat entretinguts fent canvis d'habitacions per tenir-ho tot preparat quan arribi el dia.
Encara queden coses per fer, això mai s'acaba, però ara ja ens ho podem prendre amb tranquilitat.

I per celebrar aquesta bona notícia, us convido a preparar i tastar aquest flam de llet condensada, que està de vici!

Ingredients:

Per al flam:
- 350grs. de llet condensada
- 500grs. de llet sencera
- 4 ous

Per al caramel:
- 50grs. de sucre
- unes gotes d'aigua
- unes gotes de suc de llimona

Preparació:

El primer pas és escalfar el forn a 170ºC, calor a dalt i a baix.

Seguidament prepararem el caramel, escalfant a un pot el sucre amb les gotes d'aigua ni el suc de llimona. Quan dic unes gotes, són unes gotes. Ho escalfarem sense remenar, fins que quedi un caramel lleuger.

Avoquem la barreja en els motlles, si els fem individuals, o en el motlle, si fem un de gran.

A un bol, barregem els ous amb les dues llets, però només barrejar, no batre, només volem integrar-ho tot.

Colem la barreja i la repartim als motlles, i els tapem amb alumini. Els posem a una safata una mica fonda, i omplim d'aigua calenta cobrint com a molt la meitat de l'alçada dels motlles.

Enformen fins que estiguin quallats, deixem refredar, i gaudim!

P.D.: no tingueu por a posar-n'hi més llet condensada, jo el proper cop que en faci posaré més, és el que té ser molt llaminer!

Feliç cap de setmana, sigueu feliços!



divendres, 5 de febrer del 2016

Gingerbread Bundt Cake

Reconec que feia molts dies que no apareixia ni donava senyals de vida. Vaig agafar un descans per Nadal, i fins aleshores no he tingut necessitat, obligació, ganes... com li vulgueu dir, de tornar. I no és que no vulgués tornar a escriure al bloc, o hagués perdut les ganes de fer-ho, simplement he trobat 'distracció' amb altres coses i no ho trobava a faltar gaire. Però el mono mai es perd, i aquí estic de nou donant guerra, com no, amb les meves disertacions.

Teniu alguna peça de roba que us agradi molt però que no us quedi bé? Jo si. Els barrets. Qui diu barrets, diu gorros també. M'encanten els barrets, gorres, gorros de llana... portaria un diferent cada dia, però no ho faig, perquè em queden fatal. No, fatal no. Pitjor. Diria que el meu cap no està fet per portar cap tipus de complement al cap. Ni un. No he trobat mai un que em quedi bé, o com a mínim que no em quedi malament. És superior a mi. Jo ho intento, però no hi ha manera. No sé com demostrar-vos-ho, perquè no hi ha gaires proves gràfiques del tema, però potser si tafanegeu una mica al meu facebook trobeu alguna foto meva amb gorra. I comprendreu de seguida el que us dic.
A vosaltres us passa aquest 'sentiment'?

Per a la meva tornada, he aprofitat que els reis s'han portat molt bé amb mi i m'han portat un motlle de bundt cake de Nordic Ware, concretament el Bavaria Bundt Cake, i per fi tinc un motlle de bundt cake en condicions, i he fet, com no, un bundt cake.

I com volia assegurar-me que quedava bé, he triat un del meravellós bloc I Love Bundt Cakes. En concret, del seu Gingerbread Bundt Cake, que em va semblar molt adequat per les dates Nadalenques.

Comencem!!

Ingredients:

- 320grs. de farina
- 1 tsp de canyella
- 1 tsp de gingebre
- 1/4 tsp nou moscada
- 1/8 tsp clau
- 1/8 tsp cardamom
- 1 i 1/2 tsp de llevat químic
- 1/4 tsp sal
- 226grs. de mantega
- 300grs. de sucre
- 4 ous tamany L
- 1 tsp de pasta de vainilla
- 240ml. de llet calenta
- nabius deshidratats (opcional)

Preparació:

El primer de tot serà encendre el forn, a 170ºC amb calor a dalt i a baix, i engreixar el nostre motlle. Jo ho faig amb esprai, és molt còmode i t'assegures que tot queda ben engreixat.

Seguidament, a un bol gran, tamissem la farina, totes les espècies, el llevat químic i la sal, i ho reservem.

A un altre bol, batem la mantega i el sucre fins obtenir una crema. Afegim els ous d'un en un, incorporant-los a la barreja anterior, i finalment incorporem la vainilla.

Afegim per últim la barreja de farina i espècies i la llet, en tandes repartides de la següent manera: farina, llet, farina, llet, farina, incorporant bé els ingredients encada tanda. Si voleu, ara és el moment d'incorporar els nabius. Això és de collita pròpia, que consti.

Passem la barreja al motlle, i enfornem durant uns 50 minuts. Com sempre, vigileu la cocció que els temps són aproximats.

Deixem refredar almenys 10 minuts a una reixa, abans de desmotllar-ho i que acabi de refredar totalment.

Ho empolvorem amb sucre llustre, i només ens queda gaudir-ho!

Sigeu feliços, bon cap de setmana!!