dijous, 28 de febrer del 2013

Trufes de xocolata

Us ho he advertit pel facebook... que us preparèssiu per la recepta d'avui!
I ja diuen que qui avisa... però bé, anem al que toca, que és la recepta. Les trufes són (en teoria) originàries de França, i li deuen el seu nom al fong del mateix nom, i que tan car (i bo) és.
És una recepta que no té cap tipus de complicació, només heu d'estar disposat a embrutar-vos les mans, ja que si o si, ho fareu...
Es poden fer sense licor, o amb el licor que més us agradi. Jo les he fet amb rom, però podeu provar amb whisky, bayley's... penseu que el licor no és nota, és només per donar-li un punt d'aroma.

Ingredients:

- 200ml. de nata líquida mínim 35% de matèria grassa
- 2 cullerades de sucre
- 200gr. de xocolata negra
- 100gr. de xocolata amb llet
- 2 cullerades de rom
- cacau en pols

Preparació:

Fonem la xocolata al microones, en tandes de 30 en 30 segons, per evitar que se'ns cremi. No utilitzeu xocolata de cobertura (fondant), ja que sinó us quedaran unes trufes dures, i no és el que busquem.

Quan tinguem la xocolata fosa, incorporem el sucre, barregem, i seguidament afegim el rom i la nata líquida. Ho barregem tot molt bé, i ho guardem un mínim de 24 hores al congelador.

Després de 24 hores de llarga espera en les que sabem que tenim un bol amb xocolata al congelador i no el podem tocar, el traiem del congelador, i és ara quan ens prepararem per embrutar, i embrutar-nos les mans.

Amb l'ajuda d'una cullera, anem agafant trossos de xocolata amb els que farem boles amb les mans, i que anirem arrebossant en el cacau en pols. Procureu treballar sempre en un ambient tirant a fred, ja que la xocolata amb la nata no aguanta gaire bé les temperatures altes. Ara a l'hivern ideal!

I... què tal si les tastem, per veure com han quedat?

P.D.: Amb aquestes quantitats, us dona per aproximadament 30 trufes, depenent del tamany que les vulgueu fer.



dimarts, 26 de febrer del 2013

Croque Monsieur

Tot i tenir aquest nom tan glamurós i tan francés  la Croque Monsieur en la seva variant més simple, no deixa de ser un biquini que es fa al forn o a la planxa amb formatge ratllat per sobre, quedant gratinat. Com és evident, té origen francés, però no se sap amb exactitud d'on prové el nom d'aquest plat.
També existeix la seva versió femenina, la Croque Madame, en la que es posa un ou ferrat a sobre del biquini. Avui, però, farem una versió més elaborada, amb una beixamel, el seu formatge ratllat, i gratinada al forn.

Ingredients:

Per a la Croque Monsieur (4 racions):
- 8 llesques de pa de motlle
- 8 rodanxes de pernil dolç
- 8 rodanxes de formatge (el que més us agradi, però que fongui fàcil)

Per a la beixamel
- 25grs. de mantega
- una cullerada sopera de farina
- llet
- sal, pebre i nou moscada

- formatge ratllat per gratinar

Preparació:

A una safata de forn fonda, disposem, en aquest ordre, els següents ingredients, per muntar les quatre croques monsieurs:
Pa de motlle, formatge, pernil dolç, formatge, pernil dolç, pa de motlle.
I reservem mentre preparem la beixamel.

A una paella fonem la mantega, i quan comenci a fer bombolles, afegim la farina i la fregim, literalment. En el moment que tota la farina hagi agafat el color de la mantega, anem afegint la llet per tongades, a poc a poc, i cada cop que afegim una mica de let (de mig got en mig got, més o menys), removem sense parar fins que la barreja de farina i mantega hagi absorbit tota la llet. Repetirem aquest pas fins que obtinguem una beixamel amb la consistència que ens agradi. A mi per les Croques (i en general) m'agrada més aviat espesa, però això va a gustos. Si voleu poca quantitat i densa, augmenteu la quantitat de farina a cullerada i mitja, dues cullerades. I tampoc us passeu amb la farina, que no volem que tingui gustos que no toquen. Amb una mica de pràctica de seguida veureu quines són les quantitats bones per la beixamel que més us agradi. No us oblideu de rectificar de sal i pebre, i afegir també un polsim de nou moscada, que sinó us quedarà una beixamel més aviat dolça. Això ho farem quan la beixamel estigui gairebé al punt que volem. 

Ara és un bon moment per encendre el forn, a dalt i a baix, a 180ºC.

Un cop tinguem la beixamel feta, l'aboquem sobre les Croques, cobrint-les totes quatre, i li tirem formatge ratllat per sobre. Fiquem la safata al forn a mitja alçada, fins que el formatge quedi gratinat.

A gaudir del dimarts de clàssic!

P.D.: Espero que em disculpeu per les fotos, no n'estic molt satisfet, i és que quan el menjar no vol, no hi ha qui li faci una foto en condicions...


 


dijous, 21 de febrer del 2013

Tarta Santiago

Ja som dijous, què ràpid passen els dies, oi? Avui us porto un pastís d'aquells que coneix tothom, i també tothom ha tastat algun cop. I qui no ho hagi fet, avui té una oportunitat de saber com es fa i provar de fer-ho a casa, que és més senzill del que us podeu pensar. Poques coses puc dir d'aquest pastís, perquè està tot dit, la veritat, només que us animeu a ficar-vos a la cuina i preparar-lo, que us agradarà, i no us robarà gaire temps.
Hi ha molts i molts llocs d'on podeu obtenir la recepta, i probablement tants llocs com variants de la recepta. En el meu cas, he seguit les indicacions (amb alguna variant pel que fa a l'elaboració) de webosfritos, que ho explica molt bé i de manera molt senzilla i pràctica, i també ens introdueix d'una manera molt didàctica en l'origen d'aquesta famosa 'tarta'.
Comencem?

Ingredients:

- 250grs. d'ametlla torrada (l'original ametlla crua)
- 250grs. de sucre
- 4 ous
- canyella en pols
- la pell de mitja llimona ratllada

- sucre glass per decorar

Preparació:

Ja veieu que la quantitat d'ingredients que es fan servir són poquets, i fàcils d'aconseguir... començarem triturant l'ametlla a diferents gruixos: la meitat com si fos farina, i l'altra meitat una mica menys picada, per notar l'ametlla quan la mengem. Si seguissim la recepta, ara tocaria torrar l'ametlla, però en aquest cas ens ho podem saltar, ja que jo ja he comprat ametlla torrada.

Un cop tenim l'ametlla picada, afegim la pell de llimona ratllada i la canyella en pols, i ho reservem.

Encenem el forn, que es vagi escalfant, a 180ºC, calor amunt i avall. Això a vegades se m'oblida posar-ho... normalment si no indico res, vull dir amunt i avall, sinó, ho especifico, però a partir d'ara intentaré dir-vos-ho sempre.

A un bol batem el sucre amb els ous, anant-los incorporant d'un en un, fins que comencin a blanquejar. No us sabria explicar què vol dir això, ho notareu, segur. Quan tinguem els ous i el sucre batuts, incorporem a poc a poc la barreja d'ametlla, canyella i llimona, barrejant amb suavitat amb l'ajuda d'una espàtula. No es tracta de batre com estàvem fent amb els ous, sinó de barrejar-ho i que quedi tot ben integrat.

Engrasseu el motllo amb una mica de mantega, i retalleu un paper de forn del tamany del motllo. Engrasseu també el paper de forn que posarem al motllo, i seguidament aboqueu la barreja al motllo, que ficarem al forn durant uns 25 minuts.

Passat aquest temps, traiem del forn, i deixem que refredi per poder-la gaudir.

Qui no se la menjaria amb un bon 'xupito' de 'Meus Amores'?




dimarts, 19 de febrer del 2013

Saquets de pasta fillo

Després de la Baklava amb què vam acabar la setmana passada, avui toca una recepta salada. I a més, aprofitaré els retalls que em van sobrar de pasta fillo que vaig fer servir per fer-la, que van ser uns quants. Aquí s'aprofita tot!
És una recepta ben senzilla, d'aquelles que es fan sense pensar, i que admeten qualsevol variant. El que es diu una recepta d'aprofitament, més o menys.

Ingredients:

- Pasta fillo

Per al farcit:

- Sobrassada i mel
- Bacon i formatge de cabra
- "Gulas del Norte", all i bitxo

Preparació:

Com veieu no es necessita gran cosa per preparar aquest plat, només una mica d'inventiva, que tots en tenim.
Amb la punta d'un ganivet esmolat, retallem la pasta fillo, fent cercles d'aproximadament 8cm. de diàmetre.

Al centre de cada cercle disposem els diferents ingredients per fer diferents saquets farcits: jo vaig fer uns quants de sobrassada amb un punt de mel, uns altres de bacon i formatge de cabra, i la resta amb "gulas del norte", saltejades una mica per la paella amb all i bitxo. No poseu molt farcit, sinó no ho podreu tancar.

Abans del següent pas, anem preescalfant el forn a 180ºC.

Un cop tenim el farcit preparat, agafem els cercles de pasta pels extrems, i els pugem tancant al centre i pressionant una mica, fent que quedi com un embolcall. Un sac petit...

Anem disposant els saquets a una safata de forn, i un cop estigui plena, la posem al forn uns 10-12, minuts, o fins que veiem que els sacs queden dauradets.

I només ens queda tastar-los, per comprovar si han quedat bons!



dijous, 14 de febrer del 2013

Baklava de xocolata

Ja soc aquí de nou amb una recepta de nom exòtic, d'aquelles que són autèntiques bombes, i que si t'agrada el dolç, aquesta recepta t'ha d'agradar. És laboriosa, però no és gens difícil i val la pena fer-la, i sobretot, tastar-la!
La baklava és un dolç fet a base de pasta fillo (és una pasta de full molt prima, d'origen grec), fruits secs, i un almívar més que dolç.. a partir d'aquí, les variants són les que vulguem. Jo he optat per l'opció amb xocolata, i el resultat és un d'aquells dolços que molts estem acostumats a veure als aparadors dels 'kebabs'.
Té el seu origen entre el pròxim i el mitjà orient, depenent de la font que es consulti, des de Grècia fins Aràbia, passant per Mongòlia, així que vosaltres trieu.
Hi ha molts blocs gastronòmics que ensenyen com fer-la, jo m'he guiat per un dels meus de referència, la receta de la felicidad, un bloc molt recomanable.

Ingredients:

Per a l'almívar:
- 250ml. d'aigua
- 200grs. de sucre
- 50grs. de mel
- 1 branca de vainilla (opcional)
- 1 branca de canyella (opcional)

Per a la baklava:
- 150grs. de mantega fosa, ja freda
- 20 làmines de pasta fillo del tamany de la safata on la prepararem
- 250grs. de xocolata negra
- 250grs. de fruits secs variats (jo vaig fer servir avellanes i ametlles)

Preparació:

El primer que farem serà preparar l'almívar, ja que el necessitem fred. Posarem tots els ingredients a un pot a bullir, i quan comenci a fer-ho, baixem el foc a mitja potència durant 20 minuts. I quan passi aquest temps, l'anem deixant refredar i ens centrem en la baklava.

Agafem un drap de cuina i l'humitegem, que el farem servir per tapar la pasta i que no s'assequi.
Piquem els fruits secs i la xocolata de manera grollera, que es notin els trossos (a mí m'agrada així), o amb trossos tan grans o tan petits com vulgueu, això va a gustos.
Aquí ja podem començar a escalfar el forn a 180ºC

La safata de forn la untem amb la mantega fosa (ha de ser una pel·lícula de mantega, no ha de quedar una bassa d'oli), i a sobre posem una làmina de pasta fillo. Aquesta làmina també la untem amb mantega, i a sobre posem una altra làmina, i així fins acabar posant 8 làmines de pasta. Aquesta última també la untem amb mantega. Cada vegada que agafem una làmina de pasta, taparem la resta amb el drap humit, com us he dit abans, perquè no es ressequin.
Ara és el torn de posar el farcit de fruits secs i xocolata, repartint-t'ho per sobre de tota la base. Farem servir la meitat de la barreja.

I de nou, comencem amb la pasta, repetint el procés anterior, però ara només posant 4 làmines de pasta, i repetim un altre cop amb els fruits secs i la xocolata, acabant la barreja.

I ja per últim repetim l'operació de la pasta, acabant les 8 làmines que ens quedaven.

Abans de ficar-la al forn, tallem la baklava amb un ganivet ben esmolat, sense arribar al final de la safata. Els talls els podeu fer com vulgueu, jo els he fet quadrats i petits, però es podrien haver fet en plan 'maco' tallant-los en diagonal.

Fiquem la safata amb la baklava al forn durant 40 minuts, els 20 primers destapada, i els 20 finals tapada amb paper d'alumini perquè no se'ns cremi.

Ho traiem del forn passats els 40 minuts, i passats 5 minuts de repòs, aboquem l'almívar que havíem preparat al principi sobre tota la superfície.

Només ens queda menjar-nos-la, ja sigui quan encara està tèbia, o freda. Us garanteixo que està bona de qualsevol de les dues formes.




dimarts, 12 de febrer del 2013

Cake au Jambon

Tinc la recepta d'aquest pastís des de fa molt temps, i ha estat ara quan m'he decidit a publicar-la. Perquè? Doncs la veritat és que no tinc resposta per donar-vos, ha estat així. No hi ha explicació, les coses van com van... suposo que va quedar en l'oblit precisament perquè la tinc d'abans d'iniciar el bloc. A més, aquesta recepta no és meva, la tinc d'una estada a França, de visita a casa d'uns amics que viuen a Toulouse. Preparant el sopar amb uns amics seus d'allà, els quals ens van demanar que preparessim una truita de patates, ells (millor dit, elles) van fer aquest pastís salat de pernil dolç i formatge. I com ens va agradar, evidentment els vam demanar la recepta, cosa que van fer encantats. Un bon record de molts altres que encara tenim del nostre 'passeig' per terres franceses.

Ingredients:

- 150grs. de farina blanca
- 250grs. de pernil dolç a tacos (l'original 200grs.)
- 150grs. de formatge cheddar ratllat (l'original 75grs. i 150grs. d'olives)
- 4 ous
- 10cl. de llet
- 1 sobre de llevat
- 1 cullerada sopera d'oli d'oliva
- sal i pebre

Preparació:

No té molt misteri aquesta preparació. A un bol, posem tots els ingredients, primer els secs, i després els líquids, i els batem obtenint una massa més líquida que no pas densa.

Deixem reposar uns 5-10 minuts i  mentrestant escalfem al forn a 180ºC.

Passat aquest temps, posem la massa a un motllo, i al forn durant 35-40 minuts, que veiem que comença a estar daurat. Per assegurar-nos que està fet, punxarem la massa amb un ganivet i si surt sec, ja està llest per menjar.

El motllo és preferible que sigui de tipus plum cake, però a mi em va fer més gràcia fer-ho en el rodó que tinc de plum cake, que només havia fet servir un cop, perquè quedava més vistós... una tonteria com una altra!




dijous, 7 de febrer del 2013

Focaccia (by Iban Yarza)

La d'avui és una recepta ben senzilla, que només requerirà d'una mica de paciència ja que els temps d'espera són molt llargs, però feina, el que es diu feina, més aviat poca. La recepta està extreta del programa Robin Food (atracón a mano armada), en el qual colabora de tant en tant un mestre 'panarra' com és Iban Yarza, i va explicar amb molt detall com fer aquesta focaccia que us ensenyo jo avui.

La focaccia és un pa aixafat, cobert amb herbes aromàtiques i d'altres ingredients, que té molta semblança amb una pizza de massa gruixuda. De fet, està molt relacionada amb la típica pizza italiana. La seva traducció al català és fogassa, i la seva preparació bàsica és cobrint-la d'oli, herbes i una mica de sal. I així és com la farem.

Ingredients:

Per la massa:
- 500grs. de farina de força
- 400grs. d'aigua ben freda
- 10grs. de llevat fresc
- 10grs. de sal

Per cobrir-la:
- oli d'oliva
- sal en escates
- mix d'herbes
- bitxo
- all triturat
- mozzarella

Preparació:

Es desfà el llevat amb una mica de l'aigua freda, i a un bol es barregen tots els ingredients amb la ma. Quedarà una massa més aviat enganxifosa, que per rematar, la plegarem sobre ella mateixa un parell de cops, i la deixarem reposar a la nevera durant tota la nit, tapada perquè no agafi olors que no volem.
Tal com diu l'Iban al programa, és important que la massa no agafi temperatura, es tracta d'una massa que té una fermentació lenta.

Al dia següent, aboquem la massa a una superfície que haurem untat d'oli, i repetirem els següents passos tres cops:

    - Pleguem la massa sobre ella mateixa, com si estiguéssim plegant una tovallola en tres plecs
    - La deixem reposar 40 minuts

A la tercera tongada de repòs, la massa haurà duplicat el volum, aproximadament, i és moment de traspassar-la a una safata de forn on prèviament haurem col·locat paper de fornejar, i la cobrim amb la barreja que tindrem preparada d'oli, herbes, bitxo picat, l'all i la sal. La mozzarella no, això va després.
Amb l'ajuda dels nostres dits, anirem pressionant per tota la superfície de la massa, sense travessar-la, només deixant el forat fet, perquè la nostra barreja penetri bé a tota la massa, i la deixarem reposar mitja hora més.

Durant aquesta mitja hora, preescalfarem el forn a 250ºC. I passada la mitja hora, li posem la mozzarella per sobre, i posem la massa al forn a la mateixa temperatura durant 10 minuts, i després afluixarem a 230ºC, per tenir-la 20-25 minuts més.
Per als primers deu minuts, necessitem humitat, que l'aconseguirem de manera fàcil deixant una safata de forn profunda al forn mentre s'escalfa, i en el moment de posar la focaccia dintre, posarem aigua a aquesta safata. L'efecte vapor serà immediat. Passats aquests deu minuts, retirarem la safata amb les restes d'aigua que puguin quedar.

I ja només ens queda tastar-la, es pot menjar tant acabada de sortir del forn, vigilant de no cremar-nos... o un cop ja freda, que està bona igual.



dimarts, 5 de febrer del 2013

Crema de carbassa


Aquesta setmana serà bastant light, comparada amb setmanes anteriors, i comparada amb la setmana vinent.
Ho esteu comprovant amb la recepta d'avui. Una crema de carbassa, suau, sense gaires floritures, tal qual. I va dedicada a tots aquells que em diuen que ja va sent hora de publicar receptes que no siguin bombes de rellotgeria calòriques.
No sé si després d'aquesta recepta em diran que torni pel camí del pecat...

Ingredients (per 3/4 persones):

- 1/2 carbassa (vaig comprar un paquet del Mercadona, feta a quarts i ja pelada)
- 1 patata mitjana
- 1 pastanaga
- 1 ceba
- 1 porro
- sal, pebre i nou moscada
- 2 formatgets per persona (opcional)
- picatostes per decorar (opcional)

Preparació:

A una olla, posem totes les verdures prèviament pelades i tallades.
Omplim d'aigua fins a cobrir tots els ingredients, i posem a bullir. No hi ha temps per determinar quan estarà, la veritat. Jo el que faig habitualment és centrar-me en els ingredients que més triguen a estar fets, la patata i la carbassa.
Amb un ganivet, punxem la carbassa i la patata, i si podem punxar fins al mig sense dificultats, voldrà dir que ja estan cuites totes les verdures.
Apaguem el foc i reservem l'aigua de cocció. Posem les verdures al got de la batedora, els formatgets si els voleu afegir, sal i pebre al gust, un pessic de nou moscada, i una mica d'aigua de la cocció (molt poqueta), i a triturar sense compassió, que quedi una crema espesa.
Quan comenci a estar triturat, tastem la crema i rectifiquem de sal i pebre, no sigui que ens haguem quedat curts. Els formatgets li donen molta suavitat a la crema. Si voleu, els podeu substituir per una rajolí de crema de llet, això com us agradi més, o directament no posar-n'hi ni una cosa ni l'altra.
Acabem de triturar, i afegirem aigua de la cocció segons com vulguem de líquida la crema. A més espesa, menys líquid.

Servim en bols, acompanyat d'uns picatostes, unes escates de sal i una miqueta de pebre vermell, i ja tenim el nostre plat preparat.