Buf, cada vegada costa més escriure, no creieu? I és que això de plantar-se davant de l'ordinador quan et passes 8 hores diàries davant un portàtil (ni tan sols tinc un sobretaula) per obligació, es fa difícil. Perquè el que a nosaltres ens agrada és cuinar, ja sigui coses fàcils, elaborades, que es facin en cinc minuts, o que requereixin de la nostra atenció durant molts i molts minuts. Prepareu-vos que avui tinc ganes d'escriure, paradoxalment al que us explicaré.
Si que és veritat que a més de la cuina, hi ha molt(e)s blogger(e)s que són grans
fotògraf(e)s, tant de professió com d'afició, i clar, si junten dues passions, el fet de seure's davant la pantalla per editar les fotos, i posteriorment escriure la recepta, no és tan dur, segur.
Us dic això perquè aquests dies no és que no hagi cuinat, al contrari, ho he seguit fent com faig de manera habitual, però no he profilerat les meves aparicions, ni per aquí, ni per cap de les xarxes a les que acostumo estar connectat, ni comentant els blocs que segueixo habitualment (que els continuo visitant...). I no per falta de temps, perquè tinc el mateix de fa setmanes, si no per peresa pura i dura, la de seure's a escriure quan fa un temps tan esplèndid, i el que més ve de gust és plantar-se a una terrassa amb una cervesa i unes xips (o unes braves, o...). Segur que mentres llegiu això, se us estan treient les ganes de llegir i us anirieu al xiringuito de platja més proper que tingueu. De platja, o de ciutat, si la teniu lluny... i no us culpo, perquè jo faria exactament igual, perquè poc a poc comença a sortir a la llum el meu moreno florescent, i comparo la meva pell amb la de les desenes de persones amb les que coincideixo al metro mentres tornen de la platja, i jo surto de l'oficina.
A més, la situació és molt curiosa, perquè es dona el cas que treballo a un edifici de l'Administració Pública, on des del 24 de juny ja fan jornada intensiva (els que no en fan de manera habitual), i són les tres de la tarda i et trobes una oficina enooorme i plena de taules buides, on la única persona que t'acompanya és el teu company d'empresa. I a l'entrada el guarda de seguretat.
No creieu que hauríem d'adoptar l'horari europeu? I més en époques estiuenques, on a partir de les 15h, amb el sol que cau, les ganes de treballar són inversament proporcionals al sol que fa. A l'hivern també, perquè... heu arribat a casa després d'un dia de treball d'hivern, i encara era de dia? A mi no m'ha passat mai, i ja són uns quants anys. Em fa molta gràcia quan diuen que aquí som diferents i tenim altres horaris... on s'ha de signar perquè, per exemple, el prime time de les cadenes de televisió comenci a les 20:30h, com a Portugal? Que són els nostres veins 'latins'!! Jo ja fa molt temps que vaig deixar de mirar la televisió als vespres, perquè tot el que podia agradar-me ho feien massa tard, i això que no soc de dormir molt.
Aquest tema dona per moltes línies d'escriptura, però acabaré aquí amb una pregunta...
No creieu que tots seríem més productius amb un horari (laboral i personal, en termes televisius) adaptat a la 'normativa europea'?
Bé, no m'estenc més, que he començat amb les ganes d'escriure, i he acabat parlant d'horaris europeus... us deixo amb la recepta, unes galetes molt bones, fàcils i més que ràpides de fer. I no, les digestive no són light, per molt que la gent s'entesti a creure-s'ho, només són digestives. Espero que les tasteu i em doneu la vostra opinió.
Ingredients:
- 80gr. de flocs de civada
- 90gr. de mantega a temperatura ambient (massa per al meu gust, el proper cop les faré amb menys quantitat)
- 80gr. de sucre moré
- 110gr. de farina integral
- 1/2 culleradeta de café de sal
- 1 culleradeta de café de llevat químic (tipus Royal)
- 2 cullerades de postres de llet
Preparació:
Amb la 'minipimer' triturem els flocs de civada, i a un bol aboquem tots els ingredients, inclosos els flocs de civada triturats, i barregem tots els ingredients. Es barregen amb facilitat, amb una sola ma ho podreu fer sense cap tipus de problema.
Quan estiguin tots els ingredients integrats, fem una bola, tapem el bol amb paper film, i reservem a la nevera durant 15-20 minuts, perquè agafi consistència.
Passat aquest temps, estenem la massa a la superfície de treballa amb el corró, fins que tingui un gruix de mig centímetre aproximadament, i encenem el forn perquè vagi escalfant, a 180ºC.
Amb el tallapastes de la forma que més ens agradi, anem retallant porcions de massa que seran les nostres galetes, i les anem posant a una safata de forn. Quan no puguem fer més galetes, juntem la massa sobrant, i anem repetint el procés fins que ens quedem sense.
Enfornem a mitja alçada durant 14 minuts, o fins que les galetes hagin agafat color, i les deixem refredar, si podem!
Nota: amb aquesta quantitat de mantega, per al meu gust queda un sabor molt marcat, com si mengessis les típiques galetes daneses, cosa que m'encanta, però clar, estem fent digestive, no galetes daneses. Us animo a que ho proveu amb menys mantega, fins que obtingueu el sabor característic d'aquestes galetes.
