dissabte, 31 d’agost del 2013

Croquetes de cabrales by Vivi (Reto el Asalta Blogs)

Bon dissabte a tothom!

Si, ja ho sé que els dissabtes no és dia per publicar, però com llegireu una mica més avall, la ocasió ho mereix.

Els que ja heu tornat de vacances, com ho porteu? Amb piles carregades o més foses que mai?
I els que encara no heu fet, ja teniu planejat què fareu?
Espero que els que ja esteu de tornada us hagi sigut lleu, i als que esteu a punt de començar, les gaudiu molt.

Jo ja he tornat a la càrrega, i com a la feina estan a mig gas (els que sabeu on treballo ja sabeu perquè ho dic...), podríem dir que he tornat amb les piles carregades, o més aviat, em permeto acabar de carregar-les.
I quina millor manera de tornar que participant al repte de El Asalta Blogs, i on aquest mes d'agost ens hem dedicat a asaltar el bloc de la Vivi, Hoy cocina Vivi, on trobareu receptes de tot tipus, i no podeu deixar de visitar.

I què he robat jo de la seva cuina? No me n'he pogut estar, mira que em vaig proposar descansar una mica de la meva passió 'croquetil', però va ser veure les seves croquetes de cabrales, i va ser amor a primera vista... però ara si que faré un descans, i durant una temporada m'estaré de publicar croquetes (no prometo res, que consti, jajaja!!!). He variat una mica la recepta original (només una mica, eh!), per fer-la més meva, i ja la tinc a la llista del meu top ten (què us haig de dir jo, si són croquetes!). Està claríssim que podeu heu de fer totes dues versions, i fer la que més us agradi. Vivi, dona't per robada!

Em sembla que entre tots els que participem, haurem deixat la cuina de la Vivi bastant buida, espero anar veient aquests dies els robatoris de tots els asaltants!

I ara anem amb la recepta:

Ingredients (per unes 20 croquetes):

- 500ml. de llet
- 25grs. de mantega
- 2 cullerades de farina de rebosteria
- 200grs. de formatge cabrales (si, soc molt radical i he posat el doble, però el formatge em perd...)
- ou, pa ratllat, oli per fregir

Preparació:

I què us haig de dir que no hagi explicat ja de com fer les croquetes? La manera de preparar-les és diferentr a com vaig fer les de roquefort, i crec que m'agrada i em convenç més aquesta, així que el proper cop, quan torni a fer de roquefort, les faré així.

El primer que farem serà preparar una beixamel amb la mantega, la farina i la llet, amb el procediment de sempre: posem a escalfar la mantega a una paella, i quan hagi agafat calor, afegim la farina, per cuinar-la, no ens interessa pas que les nostres croquetes tinguin gust a a farina crua. Un cop la farina ha agafat color, anem afegint la llet per tandes, a poc a poc, a mesura que vagi espessint la barreja, sense deixar de remoure, per evitar que quedin grumolls, i que se'ns cremi la salsa. Aquí us dic el de sempre, si en voleu una massa més densa, augmenteu la quantitat de farina, o disminuiu la de llet, i a la inversa.

Un cop tinguem la nostra beixamel, és moment d'abocar el cabrales a daus petits, per tal que es desfacin més ràpid, i continuar removent una estoneta fins a tenir tot el formatge fos.

Ho deixarem a una safata que cobrirem posteriorment amb paper film perquè la massa no faci crosta, i la deixarem refredar. Per mi, com sempre, millor deixar-la reposar d'un dia per l'altra.

Quan tinguem la massa freda, és moment de donar forma a les nostres croquetes. En aquesta ocasió les he fet igual que la Vivi, rodones, i tal i com les he anat fent, les he desat a una safata per tornar-les a refredar de nou (amb aquestes calors estiuenques, val la pena assegurar-se el tiro, ja que la massa de seguida agafa escalfor i es torna difícil de treballar), durant una hora aproximadament.

Finalment, les passem per ou i pa ratllat, i les fregim en abundant oli calent, i ja les tenim llestes per menjar!!

A casa, tal i com anaven sortint de la fregidora, anaven desapareixent, per sort, vaig tenir sort de reservar algunes per ensenyar-vos les fotos que veieu.

La Vivi les va acompanyar d'una salsa de codony que feia una pinta espectacular, jo en aquest cas vaig ser mooolt més pràctic i vaig servir-les amb una melmelada de maduixa (molt dolça), per contrarrestar la fortor (i l'excés voluntari) de cabrales.

Fins al següent Asalta Blogs!!



dimarts, 6 d’agost del 2013

Divagacions sobre tres anys de bloc... i vacances!

Sisi, com llegiu, tres anys fa ja que corro oficialment per la blocosfera gastronòmica, tres anys que m'han passat més que volant, la veritat. Un 17 d'agost de 2010 va veure la llum la meva primera recepta publicada, i va ser ni més ni menys que un risotto

En aquests tres anys hi ha hagut époques de més activitat, on he arribat a publicar una recepta diària, i époques com l'actual, en la que el meu ritme diari només em permet una publicació setmanal, i hauria de dir que sort que tinc temps de fer-ho.

Però ho hem d'acceptar, i com ja vaig dir anteriorment, crec que és el millor, prendre distància, mirar les coses amb uns ulls renovats, i fer el que et demana el teu cos, i la teva vida.

Us dic que fa tres anys oficials perquè anys abans mantenia un bloc, i aquell si que era més de divagacions pròpies que no pas de cuina, el qual vaig tancar i deixar en l'oblit, tant, que ningú sap on pot estar ja.

Fins que em vaig decidir per obrir aquest, per plasmar les meves aventures i (sobretot) desventures a la cuina, i com comecem la majoria, tenir un repositori on guardar, recopilar, emmagatzemar... aquelles receptes que anem fent, i poder-les consultar quan les volem tornar a fer i no recordem com reproduir-les.

Aquest ha estat un any bastant intens, a tots els nivells: personal i familiar, amb el naixement del nostre petit Pol; professional, pels canvis laborals (bons i dolents) tant de la meva parella com meus; i gastronòmic.

Pel que fa al gastronòmic, a més, podríem desglossar-ho també en subnivells: intern, amb les receptes aconseguides, i els intents de moltes altres, i extern, fent-me més actiu en les xarxes, participant en reptes i algun concurs, assistint a un que d'altre taller, i el que per mi ha estat el millor, desvirtualitzant a alguns (en realitat han estat només algunes...) bloggers, coneixent-les en persona.
És el que té la temàtica de la gastronomia, almenys el que m'he trobat, el companyerisme i bon rotllo (real, paraula) entre bloggers amb els que inicialment descobreixes el seu bloc, després els segueixes i comences a deixar comentaris i te'ls deixen, establint així un primer vincle, i finalment, i si tens una mica de sort, coincideixes amb ells a algun event, taller... o fins i tot a la parada del bus, i els treus del particular anonimat d'una pàgina web.

Haig de dir que cap de les persones que he conegut personalment m'ha decebut, al contrari, m'ha suposat una experiència realment enriquidora, i que a més anima a continuar, tant a cuinar, com a conèixer més i més 'cuiners i cuineres anònims'. Poca cosa més es pot afegir de les persones que he conegut fins ara, només bones paraules: que ha estat un plaer coincidir amb vosaltres, i que espero tornar-vos a veure aviat, perquè sou totes fantàstiques!! Les podria nomenar sense deixar-me cap ni una, però no crec que sigui necessari, saben perfectament que estic parlant d'elles.
I als que no us conec encara, temps al temps, que tot arriba!

Tres anys donen molt de si, sobretot per fracassos culinaris, com els primers croissants que vaig fer amb pasta de full casolana, o la ceba cruixent tipus Ikea que no era cruixent, o unes gominoles de caipirinha que vaig veure a la Judith, i sort van tenir (tant les gominoles com nosaltres) que de gust eren molt més que bones, perquè visualment no hi havia qui les salvés. Aquests només són uns exemples dels molts desastres culinaris que he tingut, i que segur tindré, en un futur. I perquè us feu una idea, aquí teniu les proves que ho demostren...

Se suposava que havien de ser de la mateixa mida,
però van sortir com els tres ossos de la Rínxols d'Or...

Ceba... ¿cruixent? Sort que no l'heu tastat...

Si, això havien de ser gominoles,
en motlles de mini bundt-cake...

Aquest bloc perdura per moltes raons, però les dues principals sou, per un costat, vosaltres, els que em visiteu periòdicament, tant si deixeu comentaris com si no, i la Marta, que no em cansaré de dir, és, tot i no ser partícep del bloc, un dels pilars sobre els quals es manté i perdura.

No vull estendre'm més del que ja ho he fet. Ara arriba el moment de retirar-se temporalment per agafar un bon descans, recarregar piles, agafar noves idees... i celebrar els tres anys de bloc cuinant pels meus, gaudint d'unes setmanes de (crec) merescut i necessari descans.

Absolutament a tots, bloggers i no bloggers, visitants ocasionals i seguidors, gràcies per haver arribat fins aquí amb mi, i dir-vos que us espero a tots el 31 d'agost! A partir d'aquell dia seguiré donant canya a la cuina, i aniré introduint petits canvis al bloc, per intentar-ho millorar tant com es pugui.

Fins aleshores, aquesta cuina tanca per vacances, només seguirà activa (a mig gas) per facebook, twitter i instagram. I a la tornada també em podreu seguir per bloglovin i feedly

Per últim, recordar-vos que tots (i quan dic tots vull dir tots) els comentaris són benvinguts, i els suggeriments són escoltats.

Bon estiu a tots, i feu bondat!!