Picnic Urbà a Cookiteca de la ma de Margot

Bon dia família!

Avui us escric en un dia poc habitual per a mi, i a més no porto recepta. Aquesta setmana no estic inspirat, però us volia relatar què vaig fer dissabte, perquè la ocasió ho mereix.

Ja farà uns dies, vaig rebre un correu de la Margot convidant-me a un Picnic que organitzava conjuntament amb Cookiteca per celebrar que inauguraven nou local al Poble Espanyol. Evidentment com jo m'apunto a tot, la meva resposta va ser que si. I des d'aquí donar les gràcies, com no, a la Margot per la convidada, i a la Neus, de la Cookiteca, per cedir-nos l'espai.

Com a bon picnic, tothom havia de portar alguna coseta per menjar, i jo em vaig decantar per fer unes quiches, que són faciletes de fer, i difícilment queden malament.

Vam ser uns quants els bloggers que ens vam ajuntar allà, alguns amb acompanyant, altres no, en un bon ambient i en un espai espectacular que Cookiteca té preparat al Poble Espanyol. Aquí va la llista de tots els assistents:

Juana:La cocina de cocina de Babel

Manu: Lasrecetasdemanu

Marina: La rosquilla de tía Laura

Carolina: La cuchara de mis recetas

Adriana: The sugar Palace

Kai: Tuppersmoment

Eva: cakepuntcom

Nathalie: NataGourmet

Ana: Miscomienzosenlablogcocina

Isa: Recetas y Sonrisas

Pilar: Lesreceptesquemagraden

Yolanda: lacocinadeunabancariaestresada

Carmen: El Club de Carmen

Marisa: Cocinando en mis lares
Sara: La cocina de Sariqui

Margot: Margot Cosas de la Vida

Vaig retrobar-me amb algunes (si, era l'únic blogger, ja ho veieu) bloggeres que ja coneixia, i vaig conèixer d'altres que no coneixia personalment, o bé desconeixia totalment, no puc enganyar a ningú, aquest mon és molt gran i no et dona la vida per més. Però a qui més ilusió em va fer conèixer en persona va ser, i ja em perdonarà la resta, a la Juana, de La cocina de Babel, la que jo li dic la meva Chikitina, i a partir d'ara, i amb el seu permís, li continuaré dient així, amb tot el carinyo del mon. Com erem molts, és d'esperar que vagis més amb uns que amb altres, i un servidor va fer pinya amb la Juana, la Marina, de La rosquilla de la tía Laura, l'Ana de Mis comienzos en la blogcocina, i les seves respectives parelles. M'ho vaig passar de conya amb ells, i sempre et sap a poc i et quedes amb ganes de més.

I ara, sense més rotllo perquè aquesta setmana la inspiració no ha arribat, motiu pel qual no hi ha recepta, us mostro unes quantes fotos de l'event per fer-vos una mica d'enveja, i després us explicaré què van regalar els patrocinadors entre els assistents, i què em va tocar a mi (si, per primer cop em va tocar un sorteig!!).

Gràcies a tots els patrocinadors pels regals, que sempre són molt d'agrair:

Sandwich Thins, que va regalar un munt dels seus sanvitxos, i a mi em van tocar!

Estrella Damm Inedit, proporcionant unes quantes de les seves cerveses

Eric Vokel, que regalarà una estança a un dels seus apartaments, al millor post, així que no patiu resta de bloggeres, que serà per a mi!

Felix Solis Avantis, ens va refrescar la calurosa tarda amb el seu vi

Restaurant Manolete, un àpat al seu restaurant que gaudirà l'afortunada guanyadora, que m'heu de perdonar no recordo qui va ser...

Aquí els bloggers...

... i els acompanyants

Sandwichs Thins, joc proposat per la Margot

La foto guanyadora d'un taller a Cookiteca, de la Juana, of course...

Què bé van entrar les Inedit!

Un vinet molt refrescant, tipus sangria

Aquest apartament em tocarà a mi!

Oi que és maco?

L'Adriana amb els seus Cheesecakes

Fuet i bon ganivet, combinació guanyadora!

Quin perill tenen aquests quatre, i faltem dos, la Juana i jo!

I aquestes mans són de...

... la fantàstica Marina!!

Supervisant el procés d'elaboració

Aquí tot el grup preparat per la teca (jo estic al foooons de tot)

I la Neus amb el seu etern somriure

P.D.: No m'atribuiré el mèrit d'haver fet les fotos, també això ho haig d'agrair a qui les ha cedit generosament, Carolina (La cuchara de mis recetas), Carmen (El club de Carmen), i la meva estimada Juana (La cocina de Babel).

Petons a tots i a totes, un plaer i fins la propera!!

Anna Brunch Weekend

Tinc canes. Si, ja sé que això no és excusa pel temps que porto sense publicar (un mes ja!!!), però és que fa poc que ho he vist. El pas del temps és per tothom, és així. I no és que em molesti, almenys de moment, perquè tinc dues o tres contades, i tinc molt clar que quan se'm notin més, si no em queden bé, em tenyiré, i ja està. Hi ha amics més joves que jo que ja gairebé tenen el cabell gris, i a l'inrevés, amics més grans que no tenen ni una. També tinc amics que no se'ls veu el pèl, i no parlo en sentit figurat, sinó literal, perquè el seu cap sembla més aviat una bola de billar... i és que tot i que em consideri jove, els anys passen per a tots, i jo no seré una excepció: canes, menys resistència quan surto de nit... què us haig d'explicar que no hagueu patit (els i les menys joves, que no pas més grans que jo, clar!), i és que la llista de símptomes és molt llarga...

Com ja us vaig dir pel facebook, amb l'organització del casament anem de cul, si mai us caseu, penseu-vos-ho molt bé, abans de fer-ho, i no pas perquè no us recomani que us caseu, sinó perquè organitzar-ho pot arribar a ser tot un maldecap impressionant. La de coses que s'han de tenir en compte abans de la data, i quan penses que s'estan acabant, apareixen més i més... feu-me cas, si us caseu, contracteu un organitzador! Potser és un gasto més, però val la pena!! Un company de feina que es va casar m'ho va recomenar, i no li vaig fer cas, gran error!

Aquesta si és l'excusa per la qual estic desaparegut de manera gairebé total. Feina, nen petit que últimament està de manera constant malalt, i un casament a la vista fa estralls en el teu temps lliure, però això no em va impedir que aquest dissabte assistís a la primera edició de l'Anna Brunch Weekend organitzat per Anna de Codorniú, a diferents restaurants de Barcelona de manera simultània, amb una proposta molt interessant: el maridatge de diferents menús (els dels diferents restaurants adherits a la proposta) amb el cava Anna de Codorniu. I és que tot i anar completament saturats de feina amb el bodorrio, sempre s'ha de treure algún moment per desconnectar, no creieu?

Deu locals s'han apuntat a aquesta proposta, on durant tot l'estiu proposaran un menu brunch maridat amb Anna de Codorniu, i on la base d'aquest esdeveniment és promoure el brunch 'de tota la vida', fusionant-lo amb la cuina actual, i tot això amb bona música que ho acompanyi. I cava!

Els locals que s'han adherit a la proposta han estat Bartreze, Duquesa de Cardona, Fishop, Chez Cocó, Carmelitas, Umo, Ten's, Can Xurrades, Labarra i Bananas.

En el meu cas la invitació va ser al restaurant Can Xurrades, on la seva especialitat és la carn de bou, però de bou de veritat, no el que habitualment és 'vaca vella' però es pot vendre com a bou per la legislació vigent. Que no vol dir que la vaca vella sigui una carn dolenta, ni molt menys, però no és bou. És així.

I el menú proposat pel xef, Rafa Martínez, evidentment va ser a base de bou:

•  nigiri de bou amb ou de guatlla
• caneló de bou amb beixamel de porros
• l'steak tartar de bou del xef
• cua de bou a la cervesa
• coulant (aquest no era de bou...) de xocolata

Per mi, tot va estar molt bo, però el millor de tot considero que va ser el caneló i l'steak tartar.

Tot això regat amb Anna de Codorniu, i a sobre en bona companyia (això molt millor que el menjar), ni més ni menys que l'Adriana (The Sugar Palace), la Isa (Recetas y Sonrisas), la Eva (Cake punt com), la Bea (Mamá de dos) i la Marina (La rosquilla de la tía Laura).

Com us dic, una gran vetllada, amb bon menjar, una copa de cava a la ma i una gran companyia, no es pot demanra més, oi?

Us deixo amb algunes fotos del moment, que com sempre em despisto i no faig gaires quan assisteixo a algun event, així que ja us dic, són poquetes, i a sobre amb el mòbil... i com tenia poquetes l'Adriana m'ha cedit alguna de les seves.

Fins la setmana vinent, prometo nova recepta, i a la bodega, una nova cata!! Sigueu feliços!

Foto propietat de The Sugar Palace

Foto propietat de The Sugar Palace 

Foto propietat de The Sugar Palace

Foto propietat de The Sugar Palace

Terrassa de vins

Potser aquesta entrada tindria més sentit en un bloc dedicat al mon del vi, però si us haig de confessar una cosa, a mi el mon del vi m'agrada molt. He aprés a apreciar-lo cada vegada més, des d'un blanc jove fins a un negre reserva, passant pels rosats (que n'hi ha de molt bons) i pels caves. I és per això que desde que ara fa un any es va fer la primera fira dedicada al vi a Terrassa, amb la primera edició del Terrassa de vins, i anteriorment a Sabadell, amb el Catavins, soc un asidu visitant, com no podia ser menys aquest cap de setmana passat, amb la segona edició de la fira egarenca.

Aquest any, a més, vaig tenir la sort d'estar convidat a la inauguració de la fira, així com a diverses activitats, gràcies a la Sol Roig, directora d'Emovins i coorganitzadora de la fira, un encant de persona i a la que des d'aquí agraeixo la invitació, tot i no ser aquest un bloc de renom i tampoc dedicat a aquest sector.

I la veritat és que vam quedar molt satisfets de la fira d'aquest any, potser em van faltar alguns expositors (més que alguns en concret, penso que van faltar més, ja que hi ha espai de sobres al recinte firal), així com més zones de 'descans' per la gent que assisteix (alguna cadira extra no hagués sobrat). Però en general, una bona experiència que recomano per a propers anys, i que seguidament us explico, amb petita sorpresa al final.

L'aventura va començar divendres, amb la inauguració de la fira, on va assistir com a inaugurant principal l'alcalde de Terrassa, que va fer un recorregut per tots els estands expositors, de la ma de la Sol Roig, fent d'amfitriona. Per part meva, divendres vaig fer un primer reconeixement dels expositors d'enguany, per anar fent-me una idea del que veuríem i potser tastaríem l'endemà, dia de la nostra visita oficial. No tinc fotos de divendres, perquè soc tan llest que se'm va oblidar la càmera...

Dissabte al migdia, tocava assistir al que crec ha estat una de les activitats més interessants, un tast de vins de les 11 DO's Catalanes existents, dirigit per Xavier Agell, coordinador general de l'INCAVI, i Xoán Elorduy i Vidal, Cap del Servei de Viticultura, Enologia i Ampelografia de l'INCAVI. Una cata d'allò més representativa dels vins de la terra, i molt ben dirigida per al 'gran públic', ja que sense necessitat de ser un expert, et permetia assaborir els vins a la teva manera. Com van dir a l'inici de la cata: "oblideu-vos de la parafernàlia d'una cata professional (altrament necessària justament en professionals) i centreu-vos en el que vosaltres oloreu i tasteu, així és com es tasta un vi". 

Evidentment hi ha unes 'normes' a seguir, i que ens ajuden a apreciar millor els vins, que de manera molt simplificada, són:

- Olorar el vi, tan bon punt és servit

- Remoure'l una mica a la copa, i tornar-lo a olorar

- Apreciar el color que té

- Tastar-lo

A partir d'aquí, cadascú apreciarà uns aromes, uns colors (en això els homes ho tenim més fotut), i uns gustos, i el vi t'agradarà més o menys justament depèn del que a tu t'agradi.

Està clar que si fas tot el ritual de tast a un restaurant, et miraran estranyat, i diria que és normal, quan vas a un restaurant, penso que has de fer una aposta segura, anar a un vi que saps que t'agradarà. Els 'invents', fes-los a casa. Opinió totalment personal. Jo almenys ho faig així.

Una cata per mi de les millors que he fet (i n'he fet unes quantes, inclosos cursos de tast), i en la que es va aprofitar al màxim el temps de què es disposava.

Aquí fent-me l'expert...

Tots els vins que vam tastar, un munt!

Dissabte a la tarda, era moment de participar en un maridatge de caves i formatges a càrrec de Xerigots (el paradís dels cheese lovers com un servidor), però per problemes logístics no vam poder assistir, de manera que vam aprofitar per fer una conciençuda visita a la fira, i vam tastar uns quants vins dels expositors (sobretot dels de la DO Pla de Bages, que per això els tenim a prop!).

I finalment, diumenge al matí, era moment del tast d'olis, de la ma de Peccatum7, on es degustaria com a culminació del tast el caviaroli, tot regat amb un bon Montsant.

Què em dieu, us he animat a que vingueu de visita l'any vinent? Espero que si, ja que val la pena!

I per últim, la sorpresa... arran d'aquesta extraordinària visita, he decidit fer 'crèixer' el bloc d'una manera que ja fa molt temps que estic rumiant, i és fent una secció de vins, on des de la meva 'experiència' vinícola, intentarem (la sra. Pumuky i un servidor) fer un tast complet d'un vi (o cava) cada setmana, i donant la nostra valoració totalment objectiva i personal. Què quan començarà aquesta nova bogeria? Doncs tan bon punt tingui la pàgina creada, iniciarem aquesta nova aventura, que inaugurarem amb el resum de la cata realitzada a la fira de totes les DO's Catalanes. Si tot va bé, la setmana vinent ja em tindreu donant guerra! Algun suggeriment per al nom de la pàgina? S'accepten propostes!!

Ah! Demà torneu per aquí, que hi haurà nova recepta, apta per la dieta!!

Sigueu feliços!

Dinar de diumenge

Us agrada la publicitat? A mi no. Però no us equivoqueu, no és que no m'agrada, és que m'encanta!!

Crec que és una feina a la qual m'hagués pogut dedicar. I no perquè tingui grans idees (no seria un bon creatiu), sinó perquè és un món que sempre he seguit molt. Ja farà uns anys, perquè ara estic bastant desconnectat, seguia els festivals publicitaris i m'empassava tots els anuncis que es presentaven a concurs. Ara, quan fan pauses publicitàries a la tele, o sigui constantment, jo em quedo mirant els anuncis, els analitzo, els critico, busco segones intencions (on moltes vegades no n'hi ha) i els descomposo per decidir com hauria enfocat jo el missatge. Fins i tot, en els meus anys d'estudiant universitari, és a dir, ja fa uns quants, vaig ajudar a un amic que estudiava Història de l'art (en la qual soc un negat total) a fer un treball en el que se'ls demanava que analitzessin en profunditat un anunci com si fos una obra d'art. De fet, vaig ser jo qui li va dir l'anunci a analitzar i totes les possibilitats que oferia per ser analitzat, i tota la història que hi ha al darrera (segur que l'heu vist, aquí el teniu per recordar-ho). Per cert, el meu amic va aprovar el treball, i amb molt bona nota.

I és que hi ha anuncis que es presten molt a això, i hi ha d'altres, que seria millor que no existissin, no creieu? 

Avui com a recepta, i perquè sigueu pacients amb les meves parrafades, us porto un 3 en 1, Nuggets, Quètxup i Patates fregides, tres receptes que són justament els plats que vam dinar diumenge passat. I totes de dieta! Paraula que són tres receptes de dieta. Està clar que s'havien d'adaptar per fer-les de dieta, i ara ho veureu, que estar de dieta no significa menjar coses que no t'agraden!

Ingredients:

Per als nuggets:

- 400gr. de pollastre net de nervis i greix

- 250gr. de crema de formatge (San millan 0% M.G.)

- sal i pebre

- 2 cullerades soperes de segó de civada

- 2 cullerades soperes de segó de blat

Per a les (falses) patates fregides:

- 1 albergínia

- sal

- 1 cullerada sopera d'oli

- 1 cullerada sopera de pebre vermell

- 1 cullerada de café de pebre vermell picant (opcional)

Per al quètxup light:

- 1 llauna de tomàquet concentrat

- 1 mesura d'aigua

- 1 mesura de vinagre de poma o de sidra

- 2 cullerades soperes d'aigua

- 1 cullerada sopera de maizena

- edulcorant (opcional)

Preparació:

Bé, per començar, ja veieu l'engany, les patates no són patates, però són un bon substitutiu quan no tens alternativa i no les pots menjar, de moment. a les fotos veureu que l'aspecte no és de patates, però me les vaig menjar ben de gust.

Primer de tot prepararem el quètxup, ja que és millor preparar-ho d'un dia per l'altre.

Posem el tomàquet concentrat, conjuntament amb una mesura d'aigua (la mesura de la mateixa llauna de tomàquet) i una mesura de vinagre de poma, a escalfar a foc mig fins que comenci a bullir. En aquest moment, tastem i anem rectificant l'acidesa amb edulcorant. Jo vaig posar ben poc, ja que em va agradar el punt àcid que tenia. Ah! vaig utilitzar estevia, però suposo que qualsevol edulcorant servirà. A un got apart diluim la maizena en l'aigua i ho afegim al nostre quètxup, per espessir-ho. No patiu que a la que refredi espessirà més. Retirem del foc, deixem refredar i conservem ben tapat a la nevera.

El dia següent, o quan us vingui de gust menjar aquest àpat, preparem els nuggets i les patates. Començarem pels nuggets. Piquem la carn del pollastre (m'he agenciat una picadora de carn manual, de l'any de la picó, que guardava ma mare per casa), i la barregem amb la crema de formatge. Em sembla que en breu us ensenyaré a fer-la casolana, si no ho sabeu ja, que és ben fàcil, i admet versió light i versió normal.

A la nostra barreja afegim una mica de sal i pebre (el meu primer intent de nuggets va quedar ben soso!), i ho reservem tapat amb paper film una estona a la nevera, perquè agafi consistència. Una horeta ja va bé.

Quan falti un quart d'hora per treure la carn de la nevera, comencem a preparar les 'patates'. Agafem l'albergínia i la tallem simulant patates fregides. Anem disposant les nostres patates a un bol amb una mica de sal per tal que perdin amargor,

A una bossa de congelats, posem l'oli i la barreja de pebres vermells. Seguidament afegim els bastonets d'albergínia, i sacsegem per tal que quedin totes ben impregnades de la barreja. Si no us convenç aquest últim pas, canvieu els pebres vermells per sal, i seran més semblants a patates.

Passada l'hora de repos, a un bol apart barregem el segó de civada i el de blat. Fem boletes de pollastre i formatge, les aplanem una mica, i les anem arrebossant a la barreja de segó. Segons les tenim arrebossades, les anem disposant a una safata de forn, que el tindrem escalfant a 190ºC aproximadament.

Un cop acabem de formar i arrebossar els nuggets, directes al forn, conjuntament amb les patates (deixe-me que els hi digui patates...) a una altra safata de forn.

Tindrem totes dues safates durant 15 minuts al forn. Passat aquest temps, intercanviarem les alçades de les safates, i donarem la volta tant als nuggets com a les patates, que tindrem 15 minuts més coent-se.

I després de mitja horeta, podem gaudir com si no estiguessim a dieta, d'unes patates i uns nuggets amb quètxup, tot això acompanyat per uns jalapenyos mini, i a llepar-se els dits. Només falta que algú inventi una cervesa 0%, però 0% de veritat, això ja seria la glòria!

Feliç setmana!!

Recopilació de fakes per iniciar la temporada

Gairebé un mes i mig desde la última entrada, sembla mentida oi? Normalment no he estat més de tres setmanes sense publicar, però aquest cop, necessitava un descans d'aquells que quan ho reprèns no recordes ni la contrassenya del portàtil. Tant necessitava aquest descans, que he deixat passar el 4t aniversari del bloc sense pena ni glòria... quatre anys ja fa que la meva cuina intenta fer receptes per ensenyar-vos-les, com passa el temps, eh?

Suposo que necessitava aquest repòs per assimilar els canvis que han esdevingut últimament. Què quins són?  doncs us explico... des del dia 1 que estic treballant desde casa, per poder portar al mini a la guarderia (sort que m'ho deixen fer, perquè això d'horari flexible per poder conciliar la vida laboral i familiar, totes les empreses s'ho haurien de fer mirar... a banda dels horaris/preus de les guarderies, és clar!!), però això ho deixo per explicar-vos-ho un altre dia... i el principal canvi és que m'he posat a dieta. Suposo que us preguntareu perquè. Gràcies a un sobrepès que començava a ser preocupant (només us diré que per estar al meu pes ideal haig de baixar uns 18kg aproximadament), he decidit que, per una banda, el principal és la salut, i ja va sent hora de fer que desapareguin, i per una altra, no menys important, sinó més aviat el contrari, em fa molta ilusió comunicar-vos que a finals de juny de l'any vinent, un servidor i la Sra. Pumuky serem oficialment un matrimoni. Si, senyores i senyors, el 2015, després de molts anys de convivència, i amb un mini pel mig, hem decidit formalitzar-ho a través d'un paper.

A cap dels dos li convencia gaire la idea, però finalment, després de moltes nits de consultar-ho amb el coixí i de donar-li voltes, vam pensar que era la millor opció de futur (pensant en el mini), i aquí estem tots dos de preparatius amunt i avall. Perquè el que volem, més que un casament, és fer una festa amb amics i família per celebrar que estem junts... ja us aniré informant!!

I ara, per començar a agafar el ritme i pensant en que hauré de buscar receptes aptes per la meva dieta, i que puguin ser publicades (continuaré fent receptes 'normals' i participant als reptes, que per això continuo tenint conillets d'Índies), dues cosetes: la primera, que he actualitzat totes les etiquetes per tal que les pugueu localitzar molt més ràpid per temàtica; i la segona, us deixo amb un recopilatori del que jo anomeno fakes, és a dir, aquelles receptes que no hi ha hagut manera que vulguessin sortir guapes per la foto, a pesar de que estaven molt bones.

Hi ha tantes per ensenyar-vos que no sé ni per quina començar... va, començarem pels meus inicis 'panarres' amb aquestes francesillas extretes del llibre de Xavier Barriga 'Pan'. Com podeu veure no són com les del llibre...

Francesillas que es van quedar en intent

Continuem amb un intent, perquè només es pot dir d'aquesta manera, de pasta de full casolana amb aquests croissants, que sincerament quan els veus no saps ni quin nom posar-li, de lletjos, jajaja!!!

La pasta de full que volia ser croissant...

I finalment, el número final d'aquesta actuació, perquè pugueu marxar amb un somriure d'orella a orella, us presento al que va ser el meu primer intent de red velvet, que podeu comprovar va ser un autèntic desastre, tot i que la recepta que vaig seguir no podia donar peu a error, però ves, aquestes coses pasen. Prepareu-vos que la imatge pot ferir sensibilitats... us animo a que li poseu sobrenom a la massa/cosa/monstre que veureu a continuació.

Red... què?

De moment ja està per avui, hi ha moltes més receptes fallides, però per començar l'inici de temporada bloguera amb sentit de l'humor, n'hi ha prou. No hi ha res millor que riure's d'un mateix, oi?

Ens veiem la setmana vinent amb una recepta que segur que us agradarà, tant si esteu a dieta com si no.

Fins aleshores... suggeriments de plats de dieta i vistosos?

Las Meriendas de Margot - SantaGloria

El passat dissabte 18 de gener (si, continuo amb un ritme una mica lent, ho sé), vaig ser convidat per la Margot, un dels referents en la blogosfera gastronòmica, a una de les seves Meriendas, en les quals convida a una selecció de bloggers a participar en un berenar a llocs amb encant a la ciutat de Barcelona. Aquest cop jo estava dintre dels escollits, i el lloc triat per celebrar la trobada va ser el forn SantaGloria.

Per a qui no la coneixeu (cosa que em sembla increible), la Margot és una persona encantadora, amb molta xarrera (sense ser pesada en absolut!), agradable, alegre, i amb la que després d'una estona amb ella te n'oblides que fa només cinc minuts que la coneixes, et fa sentir bé al seu costat. I of course heu de visitar el seu blog, Margot cosas de la vida, si no ho heu fet, seria imperdonable que no ho feu! Mireu que m'emprenyo!!

Logo de 'Las Meriendas', propietat de Margot Kidman

I per als que no coneixeu el forn SantaGloria, es tracta d'un forn de pa - degustació, que conta amb 14 establiments repartits a Barcelona, Sabadell, Granollers, Madrid i Andorra, alguns dels quals sota el nom de L'obrador. Sempre els trobem en localitzacions i zones que diríem de classe mitja-alta, és un dels seus trets distintius, a més de treballar, cosa important, amb matèria primera de molta qualitat, i tot el producte fet per ells diàriament (això no es troba a tot arreu!).

Per donar-vos més detalls, són els 'importadors' del cronut a les nostres terres, i amb un resultat excepcional.

Les taules del forn

Fent fotos al que ens havien portat

Que no podia ser una altra cosa que cronuts!

Cronuts, cronuts, cronuts!!!

De xarrera gastronòmica, de què si no!

Només arribar al local al qual estàvem citats, ubicat al carrer Craywinckel de Barcelona, ens trobem un local molt acollidor, d'estil nòrdic, amb petits detalls que de seguida fan que et sentis a gust, i vam ser rebuts per la Remei i la Chiara, del departament de màrqueting i del departament de comunicació respectivament, i ens van explicar (amb més detall, és clar), el que us he explicat unes línies més amunt.

Seguidament, van anar arribant la resta de convidats, i amb una atenció al client molt cuidada, ens van servir les begudes que ens van venir de gust, i una selecció dels seus cronuts, dolços i salats, pans, coques salades, daus de pastanaga, de té matcha, brownies... un no parar del qual tots vam quedar encantadíssims. I no només això, sinó que a més, van tenir el detall d'obsequiar-nos a tots amb una safateta de quatre cronuts i dos pans que estaven també molt bons!

El grup al complet

I aquí ens teniu als assistents, per ordre, d'esquerra a dreta, i de dalt a baix.

Carlota, de Little things & co

Ester, de La cuinera, que a més va portar uns macarons de xocolata molt bons

Chiara, del departament de comunicació de SantaGloria

Raquel, de Cookienando

Alfons i Gemma, de Food and Cakes by GB

Sandra, de Els fogons de la Bordeta

Margot, de Margot cosas de la vida

Xavi, de Els fogons de la Bordeta

Un servidor

Remei, del departament de màrqueting del SantaGloria

Marta, de insta-cook

Alexia, de Alexia Bakecelona

Va ser un plaer poder assistir al berenar, i conèixer d'una banda el forn SantaGloria, i d'altra, posar cara i desvirtualitzar als bloggers que van ser convidats, cosa que ens agrada molt!

P.D.: Totes les fotos són extretes del blog de la Margot.

Divagacions sobre tres anys de bloc... i vacances!

Sisi, com llegiu, tres anys fa ja que corro oficialment per la blocosfera gastronòmica, tres anys que m'han passat més que volant, la veritat. Un 17 d'agost de 2010 va veure la llum la meva primera recepta publicada, i va ser ni més ni menys que un risotto. 

En aquests tres anys hi ha hagut époques de més activitat, on he arribat a publicar una recepta diària, i époques com l'actual, en la que el meu ritme diari només em permet una publicació setmanal, i hauria de dir que sort que tinc temps de fer-ho.

Però ho hem d'acceptar, i com ja vaig dir anteriorment, crec que és el millor, prendre distància, mirar les coses amb uns ulls renovats, i fer el que et demana el teu cos, i la teva vida.

Us dic que fa tres anys oficials perquè anys abans mantenia un bloc, i aquell si que era més de divagacions pròpies que no pas de cuina, el qual vaig tancar i deixar en l'oblit, tant, que ningú sap on pot estar ja.

Fins que em vaig decidir per obrir aquest, per plasmar les meves aventures i (sobretot) desventures a la cuina, i com comecem la majoria, tenir un repositori on guardar, recopilar, emmagatzemar... aquelles receptes que anem fent, i poder-les consultar quan les volem tornar a fer i no recordem com reproduir-les.

Aquest ha estat un any bastant intens, a tots els nivells: personal i familiar, amb el naixement del nostre petit Pol; professional, pels canvis laborals (bons i dolents) tant de la meva parella com meus; i gastronòmic.

Pel que fa al gastronòmic, a més, podríem desglossar-ho també en subnivells: intern, amb les receptes aconseguides, i els intents de moltes altres, i extern, fent-me més actiu en les xarxes, participant en reptes i algun concurs, assistint a un que d'altre taller, i el que per mi ha estat el millor, desvirtualitzant a alguns (en realitat han estat només algunes...) bloggers, coneixent-les en persona.

És el que té la temàtica de la gastronomia, almenys el que m'he trobat, el companyerisme i bon rotllo (real, paraula) entre bloggers amb els que inicialment descobreixes el seu bloc, després els segueixes i comences a deixar comentaris i te'ls deixen, establint així un primer vincle, i finalment, i si tens una mica de sort, coincideixes amb ells a algun event, taller... o fins i tot a la parada del bus, i els treus del particular anonimat d'una pàgina web.

Haig de dir que cap de les persones que he conegut personalment m'ha decebut, al contrari, m'ha suposat una experiència realment enriquidora, i que a més anima a continuar, tant a cuinar, com a conèixer més i més 'cuiners i cuineres anònims'. Poca cosa més es pot afegir de les persones que he conegut fins ara, només bones paraules: que ha estat un plaer coincidir amb vosaltres, i que espero tornar-vos a veure aviat, perquè sou totes fantàstiques!! Les podria nomenar sense deixar-me cap ni una, però no crec que sigui necessari, saben perfectament que estic parlant d'elles.

I als que no us conec encara, temps al temps, que tot arriba!

Tres anys donen molt de si, sobretot per fracassos culinaris, com els primers croissants que vaig fer amb pasta de full casolana, o la ceba cruixent tipus Ikea que no era cruixent, o unes gominoles de caipirinha que vaig veure a la Judith, i sort van tenir (tant les gominoles com nosaltres) que de gust eren molt més que bones, perquè visualment no hi havia qui les salvés. Aquests només són uns exemples dels molts desastres culinaris que he tingut, i que segur tindré, en un futur. I perquè us feu una idea, aquí teniu les proves que ho demostren...

Se suposava que havien de ser de la mateixa mida,

però van sortir com els tres ossos de la Rínxols d'Or...

Ceba... ¿cruixent? Sort que no l'heu tastat...

Si, això havien de ser gominoles,

en motlles de mini bundt-cake...

Aquest bloc perdura per moltes raons, però les dues principals sou, per un costat, vosaltres, els que em visiteu periòdicament, tant si deixeu comentaris com si no, i la Marta, que no em cansaré de dir, és, tot i no ser partícep del bloc, un dels pilars sobre els quals es manté i perdura.

No vull estendre'm més del que ja ho he fet. Ara arriba el moment de retirar-se temporalment per agafar un bon descans, recarregar piles, agafar noves idees... i celebrar els tres anys de bloc cuinant pels meus, gaudint d'unes setmanes de (crec) merescut i necessari descans.

Absolutament a tots, bloggers i no bloggers, visitants ocasionals i seguidors, gràcies per haver arribat fins aquí amb mi, i dir-vos que us espero a tots el 31 d'agost! A partir d'aquell dia seguiré donant canya a la cuina, i aniré introduint petits canvis al bloc, per intentar-ho millorar tant com es pugui.

Fins aleshores, aquesta cuina tanca per vacances, només seguirà activa (a mig gas) per facebook, twitter i instagram. I a la tornada també em podreu seguir per bloglovin i feedly. 

Per últim, recordar-vos que tots (i quan dic tots vull dir tots) els comentaris són benvinguts, i els suggeriments són escoltats.

Bon estiu a tots, i feu bondat!!

Taller de cuina amb Sabores de Colores

Bones a tots!

Avui una entrada ràpida i curat, per dir-vos que dimecres passat vaig assistir a un nou taller organitzat per Cookiteca i BRA, en el que la bloggera que ens va fer una masterclass aquest cop va ser la Loreto de Sabores de Colores.

Em va agafar molt de sobte, ja que m'havia apuntat per facebook al sorteig d'una plaça que no em va tocar, i dimarts em van trucar de Cookiteca Santaló dient-me que hi havia hagut molta gent que no podia assistir, i que quedaven places, i si em volia apuntar... suposo que sabeu quina va ser la meva resposta, no?

Només arribar em vaig trobar amb algunes cares conegudes. La Sara L de Recursos Culinarios, i la Maru, que també van assistir al taller de la MJ. I just quan comença el taller, apareix la Clara de Entrando en la cocina con Claire. Quines sorpreses tan agradables!

A més, he conegut a tres bloggers més (aquest cop erem menys els bloggers assistents, no sempre podem ser tants...), la Mònica de Synera Cakes, la Sara Maria de Les delícies del rebost, i la Letizia de Friarelli and Sound.

I què dir-vos de la Loreto? La simpatia en persona, una canària que ara ja ha tornat a la seva terra, i va estar uns anyets vivint aquí. Com es gaudeix la cuina quan qui està cuinant desprén aquesta energia i simpatia, la veritat! I el seu bloc, una delícia, creieu-me!

La Loreto ens va ensenyar a cuinar uns musclos a la marinera amb cervesa, uns sandvitxos de gall d'indi a la planxa amb maionesa de curry, pollastre arrebossat cruixent amb mojo d'alvocat, i una mousse ràpida de xocolata. Tot això en dues hores en molt bona companyia, i va quedar boníssim!

Us passo unes fotos, extretes totes del blog de Cocina con BRA, ja que el meu mòbil va morir, i només la última és meva, on surto amb la Loreto.

Feliç cap de setmana!

Comencem!

 Aquí posant-nos firmes a tots

Aquí tots enfeinats...

Que no, que aquest no soc jo, ja m'agradaria, jajaja!!

El plat que em va tocar fer a mi i al meu equip

(quasi) tot el grup (se'm veu?)

Uns musclos boníssims!

La resta d'elaboracions

I la protagonista amb un servidor!