divendres, 7 de juliol del 2017

Pollastre a la cervesa

Heu sentit mai a parlar de les escenes post-crèdits a les pel·lícules que fan al cine? Desde fa un temps, s'ha posat de moda, sobretot a les pel·lícules de superherois, afegir en el moment dels crèdits finals, una escena extra que augura una seqüela o una continuació d'aquella escena en una nova pel·lícula.
Doncs a mi al principi em feia una mica de gràcia això, i de tant en tant si corria la veu que en una peli hi havia escena post-crèdits, quan anava al cine, m'hi quedava per veure-la. Però ara haig de reconèixer que comença a cansar-me. Perquè l'escena post-crèdit ha de ser l'excepció, no la norma, i és que, des del meu punt de vista, si afegeixes una escena post-crèdit, ja dones peu a que aquella peli no ha acabat. I no dic que les pelis no puguin tenir una segona part, però això no implica obligatòriament escena amagada. Perquè dic jo, Indiana Jones, per exemple. Quatre pel·lícules de la saga, i cap escena post-crèdit. I no ha passat res. Eh, i en sentit contrari, tampoc hi ha problema, però el que dic, ara sembla que tothom espera veure una escena una vegada ha acabat la peli, com si fos l'habitual. És curiòs perquè s'ha arrelat tant aquest costum (que no crec que sigui ni bo ni dolent, que consti), que fa un parell de dies el mini Pumuky gran, després de veure una peli, es va quedar ben quiet mirant els títols de crèdit finals, i davant la meva pregunta de perquè continuava mirant la peli, la seva resposta va ser: "doncs per si surten més coses de la peli, no me les vull perdre". Clar exemple de com canvien les coses, per insignificants i banals que puguin ser. I vosaltres, què n'opineu de les escenes afegides al final de la peli, entre els títols de crèdit?

I ja sense més divagacions de les meves, una recepta que ja feia molt temps que volia fer, i us la porto per aquí. Si, fa calor per encendre el forn, però també és quan més temps tenim per cuinar, i per aquest pollastre val la pena encendre'l.

Ingredients:

- Un pollastre sencer, net
- 1 llauna de cervesa
- 1/2 llimona
- romaní
- 1 cullerada sopera de llard de porc
- sal i pebre

Per a l'adob

- pebre vermell picant
- pebre vermell
- 1 fulla de llorer
- orenga
- romaní
- comí
- sal
- pebre
- claus d'olor
- 1 gra d'all
- vinagre
- vi
- oli

Preparació:

Pel que fa a l'adob, no he posat quantitats, perquè va una mica a gustos, però de totes les espècies, entre 1/4  i 1 cullerada de cafè de cada. Al morter preparem l'adob, amb totes les espècies i l'all, afegint un rajolí d'oli, vi i vinagre.

Salpebrem per dintre el pollastre, i introduim la llimona a rodanxes i el romaní. Seguidament untem el pollastre amb la llard de porc, i "l'arrebossem" amb l'adob.

Tapem el pollastre amb paper fil i el reservem unes hores a la nevera per tal que agafi els gustos de les espècies.

Quan el pollastre hagi macerat, pre escalfem el forn a 200ºC, i el preparem. Buidem la meitat de la llauna de cervesa (no la descartem, la reservem), i la folrem amb paper d'alumini, deixant el forat lliure, i la introduim dintre del pollastre, de manera que sembli que aquest està sentat a sobre. El col·loquem a la safata de forn, i li tirem un rajolí d'oli per sobre.

El passem al forn, baixant la temperatura a 180ºC, i ho deixem durant uns 90 minuts aproximadament.

A mitja cocció afegim la mitja cervesa que havíem reservat (no us l'heu beguda, oi?), i un cop estigui fet, el retirem del forn, i ja està, a gaudir d'aquest pollastre sentat, com també se'l coneix.

Si voleu podeu aprofitar per coure unes patates a la mateixa safata que prepareu el pollastre, i així teniu un acompanyament perfecte.

Sigueu feliços!