Fougasse

Després d'uns quants mesos en els quals no havia participat en el repte, aquest mes ja anava tocant animar-se i preparar el pa que ens proposaven les noies de Bake the world, amb un pa que feia temps que tenia ganes de preparar: fougasse.

Com el dimecres ja us vaig escriure un bon rotllo, avui aniré més directe al gra, explicant-vos que el fougasse era un pa que es feia servir antigament per saber si el forn de llenya tenia la temperatura adequada per a enfornar la resta de pa, i que servia als forners d'esmorzar. Us animo a que ho prepareu perquè és ideal per perdre-li la por a fer pa, ja que es tracta d'un pa amb molt poca hidratació, i no necessita un control estricte sobre les fermentacions i els llevats.

Ingredients (per a dues fougasses):

- 400gr. de farina de pa

- 240gr. d'aigua

- 8gr. de sal

- 2gr. de llevat sec, o 6 de llevat fresc

Preparació:

Res més fàcil que posar tots els ingredients en un bol, sense miraments, i pastar-ho tot uns cinc minuts aproximadament, que s'integrin tots els ingredients. No patiu perquè quedi una massa llisa, i tot això que acostumem a dir quan preparem pa.

Deixem reposar la massa en un bol tapat amb paper film durant una hora i mitja aproximadament. Com en el meu cas li vaig posar la meitat de llevat del que us indico, la vaig deixar gairebé dues hores i mitja.

Un cop hagi augmentat una mica el volum passat aquest temps, a la nostra superfície de treball lleugerament (lleugerament!!) enfarinada, estirem la massa amb el corró, formant un rectangle d'uns 2,5cm. més o menys. No us agobieu si no surt un rectangle perfecte, o si el gruix de la massa és una mica més o menys del que us dic. Ja veieu, aquest és un pa sense complicacions.

Tallem el rectangle en dos formant dos triangles, i amb l'ajut de la rasqueta, a cada triangle li fem un tall central com si volguessim dividir cada triangle en dos, però sense fer-ho, i a cada banda d'aquest tall central fem tres o quatre talls més petits, en diagonal al tall central. Explicat potser sembla difícil, però si veieu les fotos, veureu de seguida el que vull dir.

Obrim els forats fets, traspassem cada fougasse a un paper de forn (o silpat, el que feu servir habitualment), i deixarem reposar mitja horeta més tapades amb un drap, mentres preescalfem el forn a 250ºC, amb una safata dintre (on aniran les fougasses) a mitja alçada, i una safata fonda amb aigua, per generar vapor.

Després d'aquest repòs, enfornem durant 14 minuts (que es vegi dauradet, ja sabeu com va cada forn), abaixant la temperatura en el moment d'enfornar fins a 230ºC.

En teoria un cop enfornem hem de retirar la safata amb aigua per deixar de donar vapor, però jo no ho vaig fer, i no van quedar gens malament.

Fins al següent repte panarra, i bon cap de setmana!!

Pa de pernil

Ja el mes passat vaig arribar tard a la proposta de Bake the World i el Pide que ens suggerien preparar, però aquest cop no se m'escapa. Per aquest mes de novembre ens inciten a viatjar a terres Sudamericanes amb un típic pa de pernil veneçolà. Una massa enriquida amb greixos (mantega, llet...), i farcit amb pernil, formatge, panses i olives. Ja de primeres sona bé, oi?

A més, és una massa d'una única i ràpida fermentació, cosa que el fa més accessible per aquells que els espanten les llargues i consecutives fermentacions habituals del pa (dues i tres fermentacions que van de les 2 a les 4 hores, i depèn del pa, de més...).

Així que, tal i com aquest pa tan ràpid i fàcil de preparar, jo també vaig per feina i us explico com l'he preparat.

Ingredients:

Per al pa:

 - 500gr. de farina (no cal una farina de força)

 - 250gr. de llet (grams!)

 - 50gr. de mantega

 - 50gr. de sucre

 - 10gr. de llevat sec (o 30gr. de fresc)

 - 1 pessic de sal

Per al farcit:

 - Pernil dolç

 - Formatge Brie

 - Panses

Per decorar:

 - ou batut

 - llavors de rosella (opcional)

Preparació:

Com veieu, jo he obviat les olives, perquè a casa només m'agraden a mi, i no he possat quantitats de farcit perquè va una mica al gust. Igual que el tipus de farcit, podeu posar pernil salat en comptes de dolç, roquefort en comptes de brie (o qualsevol altre formatge que us agradi), no posar-hi panses... ja veieu, al gust del consumidor! Però va, expliquem com es prepara...

Com es tracta d'un pa que teòricament és senzill de preparar, ho he fet (i així us ho explicaré), de la manera més fàcil que es pot fer. A un bol, barregem/desfem/diluim el llevat amb una mica de llet a temperatura ambient, i seguidament incorporem la resta d'ingredients, en l'ordre que vulgueu. La única condició és afegir com a últim ingredient la farina, i que la llet estigui a temperatura ambient.

Amb les mans anem pastant tots els ingredients fins a obtenir una massa elàstica, un pèl resistent, i gens enganxosa. No us hauria de portar més de 10 minuts, i no estem parlant de pastats elaborats, sinó de gairebé només barrejar bé els ingredients.

Seguidament disposem la massa a la taula de treball, i amb el corró l'estenem i li donem forma rectangular, més o menys del tamany d'una safata de forn.

Ara toca el farciment: primer posem el pernil dolç, ja sigui tallat a talls i picat, a sobre el brie, i per últim repartim les panses. Tot això deixant més o menys deixant un dit de separació per cada cantó, per tal que en tancar-ho no se'ns surti el farcit per tot arreu.

El següent a fer és enrotllar la massa amb el farcit, fent una mica de pressió per tal que quedi tot ben premsat, però sense passar-nos, i plegar les puntes del nostre rotllo cap avall, de manera que quedi tancat i maco d'aquestes puntes. A part, vaig guardar uns retalls de massa i vaig fer un intent de decoració, que ja veureu a les fotos.

El disposem a la safata de forn, tapat amb un drap de cotó humit, i que reposi durant una hora.

Poc abans de que hagi passat l'estona de repòs, anem preescalfant el forn a 180ºC.

Pintem el pa amb ou batut, l'empolsinem amb llavors de rosella (opcional), i enfornem durant uns 30 minuts (jo no vaig necessitar més), que estigui ben daurat. En el meu cas, a més, ho vaig posar a la part baixa del forn, perquè no se'm cremés.

I ja està, ara només toca gaudir! Fred està bo, però quan encara està tebi, és com ens va agradar més. Només us dic que el repetirem, perquè va volar, crec que us ho dic tot!

Salut!

Pide. Pizza turca

Aquesta entrada estava prevista de publicar avui a les 10:00h, per tal que aparegués com a participació en el repte Bake the World mensual, que aquest mes ens portava per terres turques, a tastar una, diguem-ne pizza, originària d'aquest meravellós país, i que com comprovareu de seguida és ben fàcil de fer, i molt bona. Hi ha moltes variants de la recepta: amb iogurt, sense, amb repòs, sense... jo justament us porto la variant més simple, sense iogurt i sense repòs, en plan súper ràpid, preparar, fornejar, i gaudir!!

Com per falta de temps, ja que aquesta setmana ha estat una autèntica bogeria a la feina i a casa, i per tant no he tingut temps d'organitzar-me res, i en conseqüència no he pogut tenir la recepta preparada abans, no m'entretinc ni us entretinc, i anem directes a per la recepta. Esteu contents de no tenir parrafada, eh punyeterus?

Ingredients (per 4 pide individuals):

Per als pide:

- 200gr. de farina

- 100ml. d'aigua

- 20gr. de llevat fresc (o 6,5gr. de llevat en pols)

- 50ml. d'oli

- 1 pessic de sal

Per al farcit:

- carn picada de xai (jo de vedella)

- ceba

- jalapenyos

- orenga

Preparació:

Realment la recepta original té un farcit de carn de xai, ceba, tomàquet i pebrot verd, i a vegades ou per sobre, però ja us he comentat que he fet una versió súper senzilla, ja que tenia convidats a casa, i vaig haver de manegar-m'ho amb els ingredients que tenia per casa. De fet, penso que el millor d'aquesta 'pizza' és que, com tota bona pizza, admet pràcticament qualsevol combinació d'ingredients.

La massa és d'allò més senzill de fer. A un bol posem la farina i fem un volcà. Al forat d'aquest volcà, anem afeginr l'aigua, el llevat diluit en una mica de l'aigua, l'oli i el pessic de sal, i pastem amb les mans fins a obtenir una bola de massa gens enganxosa, amb tots els ingredients ben integrats, i sense grumolls.

Tapem el mateix bol amb paper film i deixem repossar l'estona que anem preparant el farcit, i es va escalfant el forn a 200ºC.

Sofregim una mica la carn picada a una paella amb una mica d'oli, per tal que agafi color (no la volem cuita, això ja ho farà el forn), i afegim la ceba picada.

Deixem refredar i prepararem els 4 pide. Dividim la massa en 4 porcions, i cada porció l'estenem amb el corró donant-li forma 'de barca', fins obtenir un gruix de 3-4mm. Passem la nostra barca a la safata de forn, i posem una quarta part del farcit per sobre, deixant aproximadament un dit de massa visible, que la plegarem cap a dintre, cobrint una mica el farcit, i amb les puntes jo vaig cargolar-les una mica, se'm va ocòrrer fer-ho així. Doneu-li la forma que més us convenci.

Posem una mica de jalapenyo picadet, orenga, i repetim l'operació amb les altres tres porcions de massa.

Com després d'aquesta estona ja tindrem el forn calent, directe al forn a la part baixa, durant 15-20 minuts, que veieu la massa ben cuita i cruixent.

Us veniu a passejar per Turquia amb mi?

Pain brié

Un nou final de mes, i un nou repte de les noies de Bake the World! Això hauria d'haver sigut la presentació d'aquesta recetpa, si l'hagués publicat a temps, però com veieu, vaig molt tard, tant, que fins i tot he deixat de publicar el dimecres, el dia que acostumo a publicar... però com diuen que mai és tard, aquí arriba la meva participació al repte!

Aquest cop hem viatjat d'Italia a França, per realitzar un pa de la zona de Normandia, el pain brié.

Es tracta d'un pa molt dens, tal i com ens avançaven en la proposta. A mi em recorda als pans que menjava tant a Salamanca com al poble de la meva avia, perdut ala província de Ciudad Real, quan era petit, contundents, densos, però molt bons.

He seguit la recepta de Richard Bertinet que explica tant bé Circe al seu bloc Un pedazo de pan, que segueixo desde fa molt temps, i una molt bona referència per als que ens agrada fer pa.

No us entretinc més, anem a per la recepta.... això si, prepareu els braços!

Ingredients:

Per al preferment:

- 500gr. de farina de pa

- 350gr. d'aigua

- 10gr. de llevat fresc o 3,5gr. de llevat sec

- 10gr. de sal

Per la massa:

- el preferment

- 250gr. de farina de pa

- 50gr. d'aigua

- 10gr. de llevat fresc o 3,5gr. de llevat sec

- 5gr. de sal

- 50gr. de mantega

Preparació:

El primer de tot és preparar el preferment, pastant bé tots els ingredients fins obtenir una massa satinada. Aquest preferment el deixarem reposar entre 2 i 4 hores. En el meu cas va estar fermentant 3,5 hores.

Passada l'estona de fermentació, a un bol on tindrem la farina, afegirem el preferment a trossos, i seguidament l'aigua, la sal, el llevat disolt en una mica d'aigua, i la mantega a temperatura ambient.

I ara és quan toca fer braços si ho voleu fer a ma, com vaig fer jo. Com es tracta d'una massa amb poca aigua, el pastat ha de ser enèrgic, i si ho feu amb màquina, tingueu en compte que depenent de la màquina que tingueu per pastar, li costarà una mica.

Un cop haguem aconseguit pastar la massa, la deixarem en repòs uns 10 minuts.

Després del repòs, amb un corró estirarem la massa a la superfície de treball. Segons Circe, això es fa per augmentar la densitat de la massa. S'ha d'estirar fins a obtenir (paraules textuals) una llengua llarga de més de mig metre. Seguidament la pleguem en tres, i la girem 90º per tornar a estirar.

Aquest procés d'estirar i plegar l'hem de fer unes 12 vegades, deixant-la reposar durant 5 minuts cada 3-4 plecs.

Enrotllem la massa obtinguda després de l'última estirada, i la deixem reposdar 30 minuts, més no, que no interessa que fermenti més del necessari.

Dividim la massa en tres, i les tornem a estirar com abans. Hem de vigilar de no afegir farina, ni tant sols al corró, per afavorir que els pans segellin correctament. Enrotllem les masses donant-les tensió i segellant les puntes.

Ara és moment del grenyat, molt típic d'aquest pa, amb un grenyat central i dos més curts a banda i banda del central, i de deixar reposar els pans durant 45 minuts, coberts amb un drap humit, i anirem preescalfant el forn a 220ºC.

Enfornem durant 30 minuts, els primers 15 amb vapor, i els altres 15 ja sense. Aquí haig de dir-vos que vaig cometre un error. Vaig assumir que serien 30 minuts clavats, però amb 25 al meu forn ja haurien estat. Vaig adonar-me tard, i per això us els porto amb una crosta més torrada del que a casa ens acostuma a agradar!

Deixem refredar sobre una reixeta, i a gaudir!! Paraula que el proper repte Bake the World anirà a temps! I no us oblideu de visitar els altres participants al repte!

Bon final de setmana!!

Pizza dolça - Bake the world

Un mes més, arribem al final amb un nou repta de les noies de Bake the world, i aquest cop ens ho han posat més fàcil que altres vegades, amb la proposta que ens llençaven... pizza. Com ja tinc publicades un parell de receptes de pizza, i volia ser una mica original, em vaig decantar per una versió que no havia fet mai, una pizza dolça. Sempre havia vist a molts restaurants italians que tenien per postres pizza de xocolata. Massa fàcil, em vaig dir, fas la massa, la cous, li poses crema de cacau per sobre, i llestos. Però us haig de dir que tampoc m'he complicat molt la vida amb la meva versió, i que si canvieu la massa de pizza per una pasta de full, ningú se us queixarà, us asseguro!

Ingredients:

Per la massa:
- 450gr. de farina de força
- 325 gr. d'aigua tèbia
- 7gr. de llevat fresc
- 1/2 cullerada sopera de sal
- 1/2 cullerad sopera de sucre
- 50 gr. de cacau

Per la pizza:
- massa de pizza
- melmelada de fruits del bosc
- fruita variada
- sucre en pols/coco ratllat

Preparació:

Ja us he explicat anteriorment com preparar la massa, però no tinc cap inconvenient a tornar-ho a fer, a més, aquest cop porta un ingredient extra, el cacau.

A un bol, barregem l'aigua, el llevat i el sucre, i deixem reposar.
A un altre bol, que sigui grandet, posem la farina, el cacau i la sal, i fem un forat al mig, en el que anirem afegint la barreja inicial, a mesura que la farina vagi absorvint els líquids.
Un cop tinguem tots els ingredients al bol, barregem una mica més, i passem a la superfície de treball, en la qual pastarem bé tots els ingredients, durant uns deu minuts, que agafarà textura elàstica, i no se'ns enganxi a las mans.
Deixarem reposar la massa entre 15 minuts i mitja hora, que es relaxi, i nosaltres descansem.
Agafem una porció de mass, del tamany que vulguem (en aquest cas he agafat uns 50gr. per fer una mini pizza), i li donem la forma rodona característica de pizza, o la forma que més ens agradi, i la fem ben primeta (així és com ens agrada a Can Pumuky).
La coem durant no menys de cinc minuts i no més de 12, amb el forn preescalfat a 200ºC, a la part més baixa.
Com en aquest cas vaig fer només la massa al forn, vaig posar-hi a sobre de la massa una altra safata de forn, perquè l'aixafés i no quedés abombada, sinó plana.

Deixem que refredi sobre una reixeta, i muntem la pizza: una capa de melmelada de fruits del bosc, com si fos el tomàquet, la fruita que més ens agradi repartida de forma més o menys maca, i per sobre, sucre en pols i coco ratllat, com si fos el formatge.

I a gaudir!!

Semla - Bake the world

De nou un mes més amb el repte que ens proposen les noies de Bake the world, un repte especial, que conmemora un any i mig de reptes, i a més ho fan amb un sorteig, on regalaran a l'afortunat (o afortunada) el fantàstic llibre PAN CASERO de l'Iban Yarza, què més es pot demanar?

I per a aquest nou repte, ens proposen visitar terres sueques i que gaudim d'aquest panet dolç de nom estrany, i una delícia on les hi hagi! Semla, o semlor, és un panet, com ja he dit, d'origen suec, i que és molt similar al brioix, però amb la particularitat que va farcit de massapà, i cobert per una capa de nata, rematats amb sucre llustre. El que us he dit, una delícia!!

La recepta que he seguit és la de la Pam, d'unodedos, i pel massapà m'he guiat pels consells de l'Iban a La memoria del pan.

Tasteu-los i repetireu!

Ingredients:

Per als panets

- 50gr. de mantega

- 150ml. de llet

- 50gr. de sucre

- 1 pessic de sal

- 1 ou

- 1 culleradeta de cardamom

- 25gr. de llevat fresc

- 1/2 culleradeta de llevat químic tipus Royal

- 400gr. de farina de força

- una mica de llet per pintar els panets

Per al massapà:

- 100gr. de farina d'ametlla

- 100ml. de llet

- 50/75gr. de sucre

Per rematar la feina:

- nata per muntar (al gust del consumidor)

- sucre llustre

Preparació:

Escalfem la llet, per tenir-la tèbia, i desfem en ella la mantega i el llevat. A un bol on tinguem aquests ingredients, afegim el sucre, l'ou batut, el cardamom, la sal, i barregem, incorporant poc a poc la farina conjuntament amb el llevat químic.

Ho anem pastant fins que obtinguem una massa llisa i suau, que deixarem reposar tapada amb un drap de cotó humit, fins que dobli el volum. Jo la vaig tenir gairebé dues hores, que diumenge va fer fred i costava que pugés.

Desgasifiquem la massa i la dividim en porcions d'uns 70gr., les quals donarem forma de bola que anirem colocant a una safata de forn. Deixem ara reposas els panets altre cop tapats fins que de nou doblin el seu volum. Per a això tindrem la precaució de deixar una bona separació entre els panets, per tal que no s'enganxin en crèixer.

Un cop hagin pujat, els pintem amb una mica de llet i els enfornem amb el forn preescalfat a 200ºC, calor a tot arreu, i si teniu funció aire, és el moment d'aprofitar-la, durant 12 minuts. Jo els vaig tenir només 10 minuts amb el forn encès, i 3 minuts més dintre amb el forn apagat.

Ara ve la part divertida. Preparem el massapà barrejant els tres ingredients fins a obtenir la massa desitjada.

Obrim els panets per la part de dalt, i els buidem una mica. La molla la barregem amb el nostre massapà i una mica de llet, i farcim amb aquesta barreja tots els panets.

Muntem la nata amb una mica de sucre (jo vaig fer servir uns 25gr. de sucre vainillat per 200ml. de nata), i amb l'ajuda d'una màniga pastissera la distribuim entre els panets. Si voleu donar-li consistència a la nata i que es mantingui fer-ma, afegiu una cullerada de postres de maizena diluida en una mica d'aigua quan la nata comenci a muntar-se.

Finalment, tapem els panets amb les seves corresponents tapes, i els posem macos empolsinant-los amb sucre llustre.

Així 'tal qual' estan brutals, però si feu cas a l'Iban i els mengeu amb plat, havent-hi posat mig got de llet calenta i que el panet es vagi banyant, no hi ha nom!!

I vosaltres, us animeu a caure en la temptació?

Stollen - Bake the world

Com anem, heu passat un bon Nadal amb la família? Us heu atipat molt?

Un mes més, aquí estem amb el repte proposat per les noies de Bake the World, que no defalleix pel Nadal.

I com no podia ser d'una altra manera, aquest cop ens ha tocar preparar un pa nadalenc, de nom una mica estrany, dolç, i molt contundent. Es tracta de l'Stollen, un pa Alemany, amb una tradició de segles.

Segons un article de 'El mundo', escrit per Paco Torreblanca, i cito textualment:

"El Christstollen o 'pan de Christ de Noël', es un postre navideño que proviene de Alemania y tiene una tradición de más de 600 años. La forma del Stollen es especial, pues recuerda a un niño recién nacido envuelto en pañales, en concreto el niño Jesús.

En un principio el Stollen era un producto austero, ya que estaba hecho solamente a base de harina, aceite y agua. Ello se debía a que durante la temporada de adviento se ayunaba y varios de los ingredientes no permitidos eran la leche y la mantequilla.

En 1430 Kurfurst Ernst y su hermano decidieron presentar una súplica al Papa (Nicolás V) para que fuera posible incluir mantequilla en la receta. Este Papa rechazó el cambio, pero en 1491 Inocencio VIII lo aceptó. Escribió la denominada 'Carta de la mantequilla' (Butterbrief), pero a cambio puso varias condiciones. Por ejemplo, había que sustituir el aceite por la mantequilla en vez de añadirla, y cada vez que se fabricase un Stollen había que pagar una cantidad a la Iglesia para ayudar a construir la catedral de Freiberg.

Más tarde, Heinrich Drasdo añadió los frutos secos a la fórmula. En un principio era un postre para la nobleza exclusivamente, pero en 1730 Augusto II de Polonia encargó un Stollen de 1,8 toneladas que se distribuyó en 24.000 porciones. Esto hizo que se extendiera a todas las clases sociales. Y ahí empezó la famosa 'Stollenfest' en Dresde, que se celebra el sábado antes del segundo adviento."

Ja teniu tota la història explicada, veieu que bé!

Des del repte ens proposaven uns quants enllaços per guiar-nos en la seva elaboració, i jo he fet una mica un mix de tots, basant-me sobretot en el de la meva amiga i gran blocarie Gemma Food & Cakes, ja que en teoria l'Stollen porta massapà, i a mi no m'agrada, què hi farem. Però anem per feina, i preparem-ne un!

Ingredients:

 - 450 gr. de farina de força

- 25 gr. de llevat fresc

- 120 gr. de llet (si, grams!)

- 200 gr. de mantega en pomada

- 1 ou

- 1 pessic de sal

- 250 gr. de panses (jo nabius deshidratats)

- 50 gr. de taronja confitada

- 50 gr. de llimona confitada

- 50 gr. de gotes de xocolata

- mantega líquida i sucre glass per decorar

Preparació:

Amassem a un bol gran la farina, el llevat, la llet, la mantega, l'ou i el pessic de sal. En el meu cas jo l'ou l'he batut una mica abans d'incorporar-lo, però lleugerament.

Un cop tots els ingrediets ben pastats, deixem reposar mitja horeta.

Passada la mitja hora, incorporem la fruita confitada, els nabius i les gotes de xocolata, i amassem durant un parell de minuts perquè tota la massa tingui els regalets.

Aboquem la massa a la superfície de treball, l'estirem una mica (una mica), i per la part més ample, ho pleguem en tres a mode de tríptic. Dividim imaginàriament la massa en tres part, pleguem una cap a dintre, i la segona a sobre d'aquesta primera. No ha de quedar regular, penseu que suposadament, i dic suposadament, representa el bloquer del nen Jesús (...).

Deixem reposar mitja hora més a la safata del forn, mentres aquest l'escalfem a 170ºC, calor a dalt i a baix (jo a 150ºC amb opció ventilador, però ja sabeu que cada forn és un mon!

Enfornem durant uns 40 minuts, i un cop estigui fet, pincelem amb la mantega fosa per sobre, sense esperar que refredi, i després el deixem refredar a sobre d'una reixa.

Quan estigui fred, el decorem amb abundant sucre glass, i ja només ens queda degustar-lo! Que sapigueu que és un pa molt contundent, i amb un trosset en fareu prou (si no sou una mica gules com jo, jeje!).

Que acabeu de passar molt bones festes, us desitjo de nou a tots el millor per a aquest nou any, sigueu feliços!!

P.D.: Diumenge tindreu nova entrada (asaltablogs), també programada! Fins l'any vinent no apareixeré per aquí, però us continuo visitant!

Tunnbröd - Bake the world

Com us vaig prometre dijous passat, avui torna a tocar pa, aquesta vegada per participar de nou al repte Bake the world que mensualment ens anima a perdre-li la por a fer pa a casa, fent-nos una proposta més que interessant.

I després d'un descans vacacional més que agraït, la proposta del mes de setembre, iniciada per la Clara, és el Tunnbröd, o pa polar, un pa originari del nord de Suècia, de massa fina i habitualment rodona, i que pot ser tant tou com cruixent, i s'aromatitza amb fonoll o anís.

És el pa que s'acostuma a acompanyar amb les arengades, un dels plats potser més comuns en aquest país, i que per si no ho sabíeu, el tenen a l'Ikea!

No m'enrotllo més, us deixo amb la meva versió del Tunnbröd, la tova, que hem menjat en format sandvitx, acompanyat amb una crema de formatge amb anet i salmó fumat.

Ingredients:

- 300grs. de farina de força
- 150grs. de farina de sègol integral (si no en teniu, no desanimeu, feu servir farina integral 'normal')
- 1 sobre de llevat de pa (5,5grs.) o 1/2 bloc de llevat fresc (13-14grs.)
- 200ml. d'aigua tèbia
- 4 cullerades soperes de créme fraîche (o iogurt grec, si no ho podeu aconseguir)
- 2 cullerades soperes de mel
- 1 culleradeta de llavors de fonoll (que jo he canviat per llavors de rosella)

Per al sandvitxos:
- crema de formatge
- anet sec
- salmó fumat

Preparació:


A un bol posem les farines tamisades, afegim les llavors i la sal, i barregem.
Seguidament incorporem el llevat i la mel, barregem de nou, i afegim 150ml. de l'aigua.
Ho mesclem tot i amassem un parell de minuts, moment en el qual afegirem la crème fraîche (o iogurt grec), i continuem amassant, incorporant a poc a poc l'aigua que ens restava, fins que la massa comenci a enganxar-se a les parets del bol.

Ara toca amassar de veritat, sense afegir més aigua, durant deu minuts, temps que farà que la nostra massa perdi (una mica) aquella consistència enganxosa, i és el moment just de deixar-la reposar a un bol untat d'oli, tapadeta amb un drap humit, durant una hora.

Després d'aquest descans, desgasifiquem la massa, i la dividim en 8 parts, que donarem a cadascuna d'aquestes parts forma de bola.

Posem una paella de tamany mitjà a foc mig, sense oli ni mantega ni res, i anem preparant el pa: aixafem cada bola, i l'estenem amb el corró donant-li la forma característica. Les punxem amb una forquilla per tota la superfície formant requadres a la massa, i directe a la paella, un parell o tres de minuts per cada cantó.

No patiu que no es cremaran, a no ser que us despisteu. Ho podeu comprovar amb les fotos que us ensenyo avui, que queda torradet, a mi m'ha quedat com una crepe gruixuda, de gust suau i molt tendre.

Si vulguéssiu fer la versió cruixent, haurieu de fer el pa més prim, i us recomano enfornar-lo durant uns cinc minuts amb el forn preescalfat a 200ºC.

I només ens queda preparar-nos uns sandvitxos, i llestos! En aquest cas, i crec que és el que millor li va a aquest pa, tenint en compte el seu orígen, he triat salmó fumat, acompanyat de crema de formatge a la que he afegit anet sec, que m'encanta i va de fàbula.

Des d'aquí us convido a que visiteu el bloc de Bake the world, i feu un cop d'ull a totes i cadascuna de les propostes que els participants han fet d'aquest pa.

Salut, i feliç inici de setmana!

Baguette per Bake the world

Tant fer pa tant fer pa, al final m'he decidit!!!

A què? Doncs a participar de les propostes panarres que mensualment ens ofereixen desde Bake the World.

Per a qui no sàpiga de què va el tema, Bake the world és una iniciativa propulsada per quatre blogueres (Virginia de Sweet&Sour, Salomé de Bloc de recetas, Daniela de Vegetarian gustos si sanatos i Clara de Migas con Locura, i si, és la Clara de Masterchef), on ens plantegen realitzar un pa diferent cada mes, perquè ens enfrontem sense pors a les masses, les farines, els llevats, etc... i obtinguem un bon producte fet a casa.

Aquest és el primer (i em sembla que no l'últim) mes que participo, i la proposta que ens fan per al mes de maig és el pa de baguette. I cito textualment del correu que ens han enviat per participar al respecte de la baguette:

"Una baguette (en francés literalmente ‘varilla’) es una variedad de pan  preparada con harina refinada de trigo, agua, sal y levadura, es decir la masa de pan francés básica, pero que se caracteriza por su especial forma, ya que es mucho mas larga que ancha. Tiene además como caracteristica que tiene una corteza crujiente y una miga muy suave y esponjosa. Es ideal para la elaboración de bocadillos, o para tomar en rebanadas en el desayuno acompañada de mantequilla y mermelada, o quesos y pates..

No obstante debéis saber que no todos los "panes largos" en Francia se denominan baguettes. Una baguette estándar mide unos cinco o seis centímetros de ancho por tres o cuatro de alto, pero puede llegar a medir un metro de largo. Las pequeñas se utilizan frecuentemente para hacer bocadillos. Éstas se conocen como demi-baguettes (media baguette), tiers o laboyries. Un pan más denso es una "flûte" y un pan más delgado es una "ficelle". 

Debe consumirse lo más pronto posible, porque es un pan que tiene una duración en frescura mas escasa que los panes mas gruesos y se endurece con el paso de los días."

I ja està, amb això ja tenim tot el que ens cal... només ens falta posar-nos en marxa!

Jo m'he basat en el llibre de Peter Reinhart 'El aprendiz de panadero', una de les meves actuals bíblies panarres, i he seguit al peu de la lletra les seves indicacions, i la única variació és que en comptes de fer servir llevat en pols he fet servir llevat fresc premsat, fent la conversió 1 a 3 (una unitat de llevat en pols equival a 3 de llevat fresc). És una baguette amb polish, una espècie de massa mare, i les quantitats que diu el llibre (i les que jo he fet servir), ens donen per quatre baguettes en un forn convencional, de tamany mitjà.

Ingredients:

Per al poolish:

- 320grs. de farina 
- 360ml. d'aigua
- 1 grs. de llevat instantani (3grs. de llevat fresc)

Per a la baguette:

- 200grs. de poolish
- 225grs. de farina integral tamissada
- 250grs. de farina blanca normal
- 10grs. de sal
- 2grs. de llevat instantani (6grs. de llevat fresc)
- 270ml. d'aigua tèbia
- farina de blat de moro

Preparació:

El primer que toca preparar és el poolish, ja que ho hem de tenir preparat amb antelació. A un bol barregem la farina, l'aigua i el llevat fins a integrar tots els ingredients i que la farina quedi hidratada. Ha de quedar una massa diríem que llefiscosa, si podem definir-la d'alguna manera. Ho tapem amb paper film, i ho reservem durant tres o quatre hores, o fins que comenci a fer bombolles de manera abundant. En aquest moment, ho reservem a la nevera durant tota la nit.

Una hora abans de començar amb la baguette, traurem de la nevera el polish, perquè agafi temperatura. Tamissem la farina integral per eliminar tota la fibra que puguem.

A un bol posem les farines, la sal, el llevat, el poolish i l'aigua, i comencem a amassar fins a obtenir una bola, que ens ha de quedar suau al tacte, però no enganxifosa.

Un cop tinguem la nostra bola, enfarinem la superfície en la que treballarem, i a sobre comencem a amassar de veritat (lo d'abans era un assaig...), durant uns 10 minuts, o el temps que considereu necessari per tal d'obtenir una massa llisa i que puguem tractar amb relativa facilitat.

La deixarem reposar durant dues hores a temperatura ambient, a un bol que prèviament haurem engrassat amb una mica d'oli, tapat amb paper film.

Passades les dues hores, la traiem del bol i l'amassem amb suavitat durant un minut. Seguidament, la deixarem reposar dues hores més. En ambdues tandes de repòs, la massa hauria d'haver doblat el volum.

Ara enfarinem de nou la superfície de treball, i aboquem la massa amb delicadesa perquè no perdi volum. La dividim en quatre parts, que finalment seran les nostres baguettes, i comencem a donar-lis forma. He fet quatre perquè era la llargària màxima que permetia el meu forn. Si teniu un mega-forn, podeu fer menys parts i obtenir unes baguettes més llargues.

I a continuació explicaré com formar les baguettes:

1. Estirem la massa pels extrems, donant-li una forma allargada.
2. Amb el lateral de la ma, aixafem la part central de la massa, per tota la llargària.
3. Segellem el forat que hem fet al pas 2, apretant amb firmesa contra la taula per crear tensió superficial. Perquè us feu una idea, en el pas 2 hem donat a la massa a tota la seva llargària la forma d'una M (si, heu de tenir imaginació...), i en el pas 3, hem tancat els extrems de la massa, atrapant "l'aire" que tenim a la vall de la M.
4. Treballant ara des del centre de la baguette fins als extrems, fem rodolar la massa per la superfície, fins que tinguem la longitud que volem. Quan arribem als extrems, pressionem una mica més, per tal que tingui un final més primet.

Un cop hem seguit aquests passos, anem disposant les baguettes a una safata de forn on tindrem el nostre paper de forn una mica enfarinat amb la farina de blat de moro, deixant prou separació entre elles, tenint en compte que hem de deixar que augmentin el volum 1,5 vegades (això és aproximadament una hora).

Mentres les baguettes pugen, preescalfem el forn a 260ºC, o el màxim que ens doni si el nostre forn no arriba a aquesta temperatura, i posem dues safates al forn, totes dues buides: una en la que posarem aigua per generar vapor, a la base del forn, i l'altra a mitja alçada, que serà on traspassarem les baguettes d'on les tenim fermentant.

En el moment que hagin augmentat el volum que necessiten, procedim a fer a les baguettes els talls característics a la superfície amb molta decissió i un ganivet ben esmolat. Les baguettes acostument a tenir de 5 a 7 talls, segons tinc entés. Traspassem les baguettes a la safata del forn, i posem un got d'aigua calenta a la safata inferior per generar el vapor. Passats dos minuts, baixem el forn a 230ºC i les coem durant 10 minuts. Passats aquests 10 minuts, girem la safata de forn per tal que es coguin uniformement (hi ha forns que escalfen més de darrera que de davant, habitualment), i deixem 10 minuts més.

Si passats els 20 minuts totals no han quedat prou daurades, podem mantenir-les dintre del forn amb aquest apagat de 5 a 10 minuts més.

I per fi, les traiem del forn i les deixem refredar a una reixa durant almenys 40 minuts per poder gaudir-les com cal!!

Shall we bake?