dijous, 31 de gener del 2013

Bombons de formatge

Aquesta recepta és de Nadal... imagineu-vos el retard que porto de receptes!!! Però per fi us la presento per aquí. Poc a poc em vaig posant al dia, i el desfase entre el moment que he fet la recepta i el moment que la publiqui serà mínim.
Anem al que toca... si us agrada el formatge, amb quatre ingredients bàsics podeu tenir preparats aquests bombons, i a més en un moment, no trigareu molt a fer-los, ja veureu.

Ingredients:

Per als bombons:
- 100grs. de formatge de cabra
- 100grs. de formatge blau
- 175grs. de formatge ricotta

Per a l'arrebossat:
- llavors de badabadoc (també conegudes com 'amapoles'...)
- sèsam negre
- pipes (o qualsevol fruit sec que us faci el pes)


Preparació:

Dividim el ricotta en dos porcions, i barregem una meitat amb el formatge de cabra, i l'altra meitat amb el formatge blau, cadascun d'aquests en un bol diferent.
Per fer-ho més fàcil, vaig treure una hora abans de començar els formatges de la nevera, i així els vaig poder manipular més fàcilment, que ja estaven tous. Els vaig barrejar amb l'ajuda d'una forquilla, anant aixafant tots dos formatges fins a obtenir una única massa de formatge a cada bol.

Ara, posem les llavors de badabadoc, el sèsam negre i les pipes en tres plats diferents, i reservem.

Amb l'ajuda de les nostres mans, protegides amb guants si no sou dels que us agrada empastifar-vos, anem fent boletes de cada una de les barreges que tenim de formatge, i les arrebossem de la següent manera:

Les boletes de formatge de cabra i ricotta en les llavors i el sèsam.
Les boletes de formatge blau i ricotta en les pipes


PumukyConsells:

Canviar les pipes per nous. La combinació nous-roquefort és fantàstica.

Opcionalment, podríeu tenir un arrebossat més, composat de pebre vermell dolç i picant a parts iguals, i arrebossar les boletes que més us agradin.

Per servir-les, podríem fer-ho soles, tal qual, o acompanyades d'alguna melmelada que ens faci el pes. 

Normalment per formatges com el de cabra i el ricotta combina molt i molt bé qualsevol melmelada de fruits vermells, o de tomàquet.

Si no trobeu ricotta, es pot fer servir mató, o qualsevol formatge fresc, o fins i tot prescindir d'ell, amb el que per obtenir la mateixa quantitat de boletes hauríem d'augmentar les quantitats dels altres formatges. Això últim també faria que els bombons perdessin la suavitat que els fa guanyar el ricotta, però no vol dir que seran menys bons.

P.D.: Les fotos no són de la millor qualitat, però estan fetes amb el mòbil, sense la preparació habitual d'il·luminació i colocació. Coses dels dinars de festes...



dimarts, 29 de gener del 2013

Croquetes de bolets

Com podeu veure, m'agraden les croquetes. Si saps fer una beixamel, i no és difícil, saps fer croquetes. A partir d'aquí, pots anar variant l'ingredient per fer la croqueta que més t'agradi. Per aquí ja hem fet de pernil, de gambes i de roquefort. I sentint-ho molt, diria que aquestes d'avui no seran les últimes que veureu. Si algú vol fer algun suggeriment, serà ben rebut, i m'agradarà intentar la proposta que em feu. 

Ingredients (per unes 20 boletes, aproximadament):

- 1/2 litre de llet
- 300grs. de variat de bolets (o els que més us agradin)
- una ceba petita (opcional)
- 50grs. de mantega
- 50grs. de farina (si és de rebosteria millor)
- oli, sal i pebre
- Ou i pa ratllat per arrebossar

Preparació:

Com veieu, i us he dit abans, la base sempre és la mateixa, és a dir, necessitem els ingredients per fer beixamel, i després, els ingredients per fer les croquetes del que ens agradi.
Ja que no sempre es poden tenir bolets a lliure disposició, que són molt capritxosos ells, he fet servir una bossa de variat de bolets congelats de La Sirena, però podríeu fer servir qualsevol varietat de bolet que us agradi, des dels 'simples' xampinyons, als 'sofisticats' ceps. Aquí va a gustos i permissivitat econòmica, és clar. Amb aquest variat de bolets, surten unes croquetes ben bones, i a bon preu.

En el cas que feu servir els bolets congelats, podeu fer-los directament com indica la bossa, o com he fet jo, que ha estat triturar-los quan encara estan congelats, i després fer-los a la paella.
Per fer-los a la paella, sigui de la manera que sigui (congelats, naturals, sencers o triturats...), posem una paella a foc amb una mica d'oli, i els fem, que quedin ben cuits, i deixin anar tota l'aigua. Per ajudar-los en aquest procés  podem afegir la sal a mitja cocció, i després acabem de rectificar de sal i pebre quan ja estiguin gairebé fets. Quan ja els tinguem fets, els reservarem. Us recomano que els bolets estiguin ben fets, i hagin deixat anar tota l'aigua, sinó després la manipulació de la massa per fer les boletes serà més complicada (però no impossible).

A la mateixa paella, si us heu decidit per fer servir ceba, sofregirem la ceba també amb una mica d'oli, tallada ben petita, perquè no es noti a la croqueta, només que deixi una mica el regust. Un cop comenci a tornar-se transparent, la reservarem amb els bolets.

I ja toca fer la beixamel: posem a escalfar la llet, i a un altre foc, quan comenci a escalfar, escalfem també la mantega, i en el moment que la tinguem calenta, afegim la farina i remenem enèrgicament, per coure-la tota i evitar que es formin grumolls. Veureu que enrosseix ràpid, i forma una pasta densa. En aquest instant, afegirem uns 125ml. de la llet que teníem escalfada, i continuarem removent sense parar, fins que torni a agafar consistència, moment en el que tornarem a afegir 125ml. més de llet. Aquesta operació la repetirem dos cops més, fins que se'ns acabi la llet que teníem escalfant. Quan esteu en aquest procés  aneu controlant la potència del foc. Si veieu que a la llet li costa lligar, el podeu pujar una mica, i a l'inrevés  si trobeu que de seguida us lliga i quasi no us dona temps a incorporar la llet, millor baixeu-lo. Ja veureu que la mateixa beixamel us ho demanarà.

En la última tongada de llet, que ja us hagi lligat amb la resta de la massa, incorporem els bolets i la ceba i els incorporem a la massa, amb el foc apagat, i la reservarem, que hem d'esperar que refredi. Amb un parell o tres d'hores refredant-se seria perfecte. Millor si és tota la nit. I podem reservar a la nevera perfectament.
Per reservar-lo i que vagi refredant, ho taparem amb paper film, i que aquest toqui la massa, perquè no faci crosta. No passa res si la fa, però millor evitar-ho. Crec que aquest 'consell' no us l'havia dit en les anteriors receptes de croquetes.

Amb la massa freda, és moment de preparar les boles. Amb les nostres manetes (o un parell de culleres si som finolis), anirem formant boles de massa del tamany d'una nou, aproximadament, i les anirem passant per ou batut i pa ratllat, en aquest ordre.

Un cop haguem fet servir tota la massa per fer les boles, podem directament fregir-les en abundant oli calent, durant 3-4 minuts, o les que no haguem de consumir, les podem congelar, i es poden fer a posteriori sense prèvia descongelació. La única diferència és que les congelades necessitaran dos minuts més per estar llestes per menjar.

Bon profit!!

P.D.: Us recordo, i us animo, a enviar-me els vostres suggeriments de croquetes, que encantat intentaré fer-les. I no només de croquetes, sinó de qualsevol recepta!




dijous, 24 de gener del 2013

Magranes amb vi dolç


Una recepta súper senzilla, lleugera, i ràpida, sobretot ràpida.
La veritat és que a molts a vegades ens fa mandra menjar magrana per la dificultat de treure-li els grans, i avui us diré un petit truc per fer-ho sense gaires complicacions. Potser alguns de vosaltres ja sabeu com fer-ho...
Aquí tenen cabida receptes de tot tipus: fàcils, difícils (les que menys), 'atrevides'... i aquesta no em podreu negar que és fàcil!

Ingredients:

- 1 magrana per persona
- 1 rajolí de vi dolç (el que més us agradi, jo vaig fer servir Pedro Ximenez)
- sucre (opcional)

Preparació:

No hi ha gaire preparació, com podeu intuir... però com us he dit abans, intentaré explicar-vos una manera efectiva de desgranar la magrana per obtenir el millor rendiment.

Tallem les magranes per la meitat, i amb l'ajuda d'una ma de morter, o algun estri similar, amb el què pugueu donar cops, coloquem mitja magrana cap per avall a sobre d'un bol agafada amb una ma, i amb la ma de morter a l'altra, comencem a colpejar la magrana.
Mica a mica veureu com els grans de la magrana van caient al bol, sense apenes haver fet esforç. Anem repetint el procès per cada meitat de magrana que tinguem.
Hauran quedat alguns grans a dintre de la magrana, aquests inevitablement els traurem amb els nostres ditets, que no ens passarà res per fer-ho, eh?

Al mateix bol on hem anat fent caure els grans de magrana, afegim un bon raig de vi dolç, i ho deixem macerar una estona. Aquí no hi ha temps exactes, podeu preparar les magranes abans de menjar, i deixar-les macerant mentres fem l'àpat.
Jo no li poso mai sucre, però si ho voleu més dolç, amb el vi afegiu una cullerada de sucre per persona, barregem bé, i a macerar.

I ja hem acabat, ho servim i a menjar amb una cullera.




P.D.: Avui estreno les actualitzacions de la pàgina del facebook, espero que funcioni, i no us doni problemes.  Si us plau, si algú de vosaltres troba que les publicacions al facebook no es veuen bé, que m'ho digui.

P.D. 2: Aquests dies vull introduir petits canvis al bloc, també espero que em digueu la vostra opinió al respecte dels canvis que anireu veient, que altres punts de vista sempre són ben rebuts...

dimarts, 22 de gener del 2013

Yasai Yakisoba

Des del primer dia que vaig 'muntar' el bloc, ja tenia intenció de fer aquesta recepta. I després de dos anys i mig, que es diuen ràpid, m'he animat a fer-la. Estic segur que hi ha mil variants d'aquesta recepta, jo he agafat una mica de totes per fer la meva pròpia. Realment no es tracta d'una recepta difícil, només ens caldrà una mica de preparació prèvia, i acostar-nos al súper asiàtic més proper, per comprar els ingredients 'especials', però a part d'això, tot serà ben fàcil de fer, ja veureu. Al tema!

Ingredients:

- 250grs. de fideus soba
- 150grs. de col xinesa (part del tronc, i part de les fulles)
- 1 pastanaga
- 4-5 bolets shiitake
- 1 ceba petita
- 1 dent d'all
- 1 polsim de gingebre molt
- 3 cullerades de salsa yakisoba
- 2 cullerades d'oli d'oliva (l'original 1 d'oli de sèsam i 1 d'oli de girasol)
- 1 ceba tendra
- 10 cues de gambes pelades

Preparació:

Tallem les shiitake a làmines, i les reservem. Tallem també en juliana la ceba i la col xinesa (el tronc és el que més ens interessa). Fem el mateix amb la pastanaga, i l'all, i ho reservem tot.
També tallarem molt primeta la ceba tendra, i la reservarem que la farem servir al final.

Al wok (si no en teniu, aniria bé una paella fonda) posem 1 cullerada d'oli i ho posem el foc al màxim. Quan estigui calent, afegim la ceba i el tronc de la col, i comencem el procés de remenar. És molt important no parar de moure el contingut del wok, ja que aconseguim que tots els ingredients es facin de manera conjunta i homogèniament.

En el moment que la ceba comenci a canviar de color, afegim la resta de la col, la pastanaga, l'all i el gingebre, i continuem cuinant uns cinc minuts, com a molt. Dependrà de la potència del vostre foc i el tamany del wok/paella.

Aprofitant que estem a ple rendiment, bullirem els fideus segons les instruccions de la bossa. Als meus, només els hi calien 5 minuts en aigua bullint, així que va ser ràpid.

Quan les verdures estiguin, les reservem i saltegem els fideus a la mateixa paella, amb l'altra cullerada d'oli, durant un parell de minuts.

Passat aquest temps, afegim els bolets, les verdures, les cues de gambes i la salsa yakisoba. La salsa yakisoba tampoc és difícil d'elaborar, però requereix de molts ingredients, i la que he fet servir és comprada. Algun dia us ensenyaré a fer-la, paraula! 
Continuem barrejant tots els ingredients a la paella durant un parell de minuts més, i servim immediatament al plat, afegint per sobre la ceba tendra.

S'ha de menjar de seguida, ja que és un plat que com et despistis per tota la seva 'força' visual. A les fotos ho podreu comprovar, els minuts que vaig perdre per preparar el plat, engegar la càmera, enquadrar i disparar, van fer que els yakisoba semblessin ressecs...

Bon profit!



divendres, 18 de gener del 2013

Risotto de trompetes de la mort

Ja feia temps que no penjava cap recepta d'arròs, eh? Doncs perquè no se'm queixi la gent, aquí teniu una nova recepta, de risotto, i aquest cop un risotto menys calòric, més adequat per als que després del Nadal intenten cuidar-se una mica, i oblidar una mica els excessos de les festes. De casualitat vaig trobar a la fruiteria trompetes de la mort, i com els bolets, en general, m'agraden molt, vaig decidir que aquesta era una bona manera de fer-ne ús. A més, l'arròs que he fet servir és integral, i el caldo, de verdures.

Ingredients:

- Una ceba de Figueres, grandeta
- Un grapat de trompetes de la mort
- 1/2 got de vi blanc
- 1 litre de caldo de verdures
- 300grs. d'arròs integral
- 50grs. de mantega
- oli i sal

Preparació:

Pelem i piquem la ceba, i piquem també les trompetes de la mort, reservant un parell senceres per cap (penseu que us dono ingredients per a quatre persones). A una paella fem la ceba amb una mica d'oli, i quan la ceba comenci a agafar el color daurat, ho reservem, i saltegem les trompetes de la mort, afegint ara un pessic de sal, per tal que deixin anar tota l'aigua, i també tinguin més bon gust.
En el moment que les trompetes ja estiguin cuites, reservem les que hem deixat senceres, i a la mateixa paella afegim la ceba que abans havíem reservat i l'arròs, i deixem que l'arròs absorbeixi els aromes de la ceba i les trompetes, durant un parell de minuts, removent de tant en tant. Passats aquests minutets, afegim el vi, i continuem controlant que no se'ns cremi l'arròs.
Quan el vi hagi reduit, començarem a afegir caldo de verdures, que haurem escalfat prèviament, de 200ml. en 200ml. aproximadament, deixant que l'arròs vagi absorbint el caldo, però que no es quedi sec.
Us recomano no tenir la paella a foc fort, ja que en ser arròs integral, triga més a estar fet, i se us consumiria el caldo i no tindríeu l'arròs fet. 
Després que la última tongada de caldo comenci a consumir-se, en teoria l'arròs ja estarà pràcticament al punt, i serà el moment d'afegir la mantega i acabar de remoure per integrar la mantega amb l'arròs. Apagarem el foc, i deixarem que el caldo s'acabi de consumir, sense retirar la paella del foc, i posant per sobre les trompetes senceres que havíem reservat al principi per escalfar-les. Un consell és tapar la paella amb un drap, no amb una tapa, i esperar cinc minutets. Tindreu l'arròs al dente, i encara calent, llest per menjar.





dimecres, 16 de gener del 2013

Panets de pizza farcits de xistorra


Em sembla que ja hem tornat tots a la dinàmica habitual del nostre dia a dia, oi?

No us vull desanimar, però si no us agafeu algun dia de vacances abans, ja no tenim festius fins finals de març, que és Setmana Santa!!! Però no patiu, que aquí estic jo per fer-vos passar millor els dies amb noves receptes, jeje.
I la recepta d'avui és molt senzilla, ja veureu, i us donarà molt joc, ja que podreu utilitzar la vostra imaginació per fer totes les variacions que se us acudeixin.

Ingredients:

- Massa de pizza (recepta aquí)
- Xistorra

Preparació:

Jo sempre tinc massa de pizza a casa. Quan en faig, en faig molta quantitat, la separo en porcions d'una pizza, faig una bola de cada porció, ben embolicadeta en paper film, i la congelo. Així, com els divendres és nit de pizza, l'únic que haig de fer és treure una bola del congelador al migdia, i quan arriba la nit donar-li forma i preparar-la.

Primer de tot preescalfem el forn a 200º, calor a dalt i a baix.

Separem la massa en porcions de 80 grams aproximadament, i sobre una superfície amb una mica de farina, els hi donem la forma característica de pizza, però sense patir per si no ens queda perfecte.
Sobre cada porció, col·loquem un trosset de xistorra, i ho emboliquem amb la nostra massa, fent una bola on la xistorra ens quedarà dintre. Anem disposant les boles a la safata de forn, deixant una separació entre cada una d'elles.
No hem de patir perquè aquesta massa no puja gaire, i és poc probable que es toquin un cop ficades al forn.
Fiquem la safata al forn uns 12 minuts, o fins que veiem que la massa comença a daurar, i ja podem degustar els nostres panets farcits.

Com ja us he dit, si feu servir la imaginació, podeu fer el que se us acudeixi... no deixa de ser una versió casolana (m'atreviria a dir que rupestre) i mini d'un calzone... podem ficar formatge amb la xistorra, o fer-les amb sobrassada i un toc de mel, el que més us convenci!!



divendres, 11 de gener del 2013

Ceba caramel·litzada


Després de la recomanació per iniciar l'any culinari, comencem amb una recepta fàcil, molt fàcil de fer, i que de ben segur molts dels que em llegiu heu fet algun cop.
El que segurament no heu fet és la ceba caramel·litzada tal i com us l'ensenyaré jo avui, és a dir, sense fer servir sucre, caramel·litzant-la únicament amb els sucres que desprèn la ceba a base d'una cocció lenta.
El resultat és, si m'apureu, millor que fent servir sucre, tot i que s'ha de dir que s'ha de fer sense pressa, no com la ceba caramel·litzada 'tradicional', que la tens llesta en un plis.
Anem al 'liu'!

Ingredients:

- 1/2kg. de ceba de fregir
- oli d'oliva
- aigua

Preparació:

Ja veieu que comencem amb pocs ingredients, i per tant, amb poca feina, eh?

El primer de tot és tallar la ceba a juliana. Jo la vaig tallar així, però si la preferiu deixar com si fossin aros, o més picadeta, això va al gust.
Un cop tallada, posem a escalfar a una paella una mica fonda un bon raig d'oli. El recomanable és que la paella tingui mig dit d'oli, aproximadament. Quan l'oli comenci a escalfar, aboquem la ceba tallada, i remenem tot molt bé per tal que tota la ceba quedi impregnada d'oli.
Afluixem el foc i el deixem a mitja potència, i anem removent de tant en tant. Si ens fixem, i tenim paciència, veurem el canvi que va experimentant la ceba.
Inicialment teníem una ceba blanca, i veiem com va canviant de color amb l'ajuda de l'oli i el foc, agafant poc a poc una tonalitat daurada, i també veureu que el que al principi us semblava molta ceba, se us va quedant en poqueta cosa. La gama de colors per la que passa és blanca, groguenca, m'atreviria a dir que taronja, i finalment daurada.
Aquest procés dura una mitja hora, aproximadament. Un cop la ceba ha absorbit tot l'oli, i ha adquirit un tó marró (sense que es cremin, ok?), la ceba ha començat a deixar els seus propis sucres, i això és el que li confereix el seu aspecte marró daurat. Si voleu, podríeu parar aquí el procés  deixar que acabi el procés de 'coloració', i retirar-ho del foc. Sinó, podeu fer com jo, i afegir-li una mica d'aigua a la paella. Amb aquest simple gest el que fem és dissoldre els sucres de la ceba i formar caramel. Jo vaig fer aquest procés d'afegir aigua uns tres cops, tenint en compte que la quantitat d'aigua que hi afegim és molt poca, i és important controlar-ho i no parar de remenar.
I ara ja és qüestió de temps, arribarà un moment que veureu que la vostra ceba està llesta per retirar-la del foc i reservar-la, o servir-la per acompanyar un bon tall de carn, o una tartaleta de pasta de full amb formatge de cabra.
Jo us la presento en la seva versió simple, el bol que veieu correspon a mig quilo de ceba, us ho dic perquè us feu a la idea de com es redueix, per això és important que si voleu tenir-ne a ma una temporada, feu una bona quantitat.

Fins la propera!!



dimarts, 8 de gener del 2013

Cursos i tallers de pa

Molt bon any a tothom!!!

Després de gairebé 20 dies sense tenir cap tipus de contacte amb el bloc, i amb energies renovades (i uns regals que "m'obliguen" a ficar-me a la cuina, avui us porto una recomanació  i no pas una recepta. De fet, són un parell de recomanacions.

La primera és que visiteu la web del forn de pa turris, del Xavier Barriga, la secció de tallers de 2013, i us animeu a apuntar-vos a algun dels tallers que imparteixen. Aquest any és el segon en el qual jo m'he apuntat. Et pots apuntar a dos tallers per any, i són gratuïts  L'any passat vaig assistir al taller de 'Com fer pa a casa' i al taller de 'Pa i xocolata'. Molt i molt interessants, sobretot el segon, la veritat. Una mini master class d'una hora i mitja del procés de producció i elaboració del cacau, i com es converteix posteriorment en xocolata, per combinar-ho al final del taller amb diferents pans elaborats al forn de pa del Xavier Barriga. Habitualment els tallers de Barcelona els imparteix el Xavier, un gran apassionat del pa. I per aquest any m'he apuntat a dos tallers més, ja us explicaré què tal.

La segona recomanació també té a veure amb el pa, i és per a més atrevits. Es tracta dels cursos (això ja no són tallers, són cursos dels bons, de l'ordre de quatre hores cada un, i pagant, clar!) que imparteix el, per a mi famosíssim, Iban Yarza, un gran mestre del pa, i que volta per tot el mon aprenent tot allò que pot sobre l'art de fer pa. L'any passat vaig intentar apuntar-me a un dels seus cursos justament a Terrassa, però sense éxit, i aquest any ho tornaré a intentar. A la seva web, te quedas a cenar, trobareu tota la informació dels cursos que imparteix i el preu. A Barcelona actualment té previstos fer cursos aquest mes i el següent, a fes-te farinetes. Feu-hi un cop d'ull. Si aconsegueixo anar a algun us faré la meva crònica particular.

I ja està, només dir-vos de nou a tots que tingueu molt bon any, i que espero continuar rebent visites. Aquest any em temo molt que el volum d'entrades tindrà uns quants altibaixos, durant aquest primer trimestre segurament mantindré el ritme, i a partir d'aquí, la quantitat d'entrades és probable que baixi una mica. Molts ja sabeu perquè, i els que no, aviat ho sabreu.

Salut, i força!