dimarts, 26 de març del 2013

Tagliatelle nero di seppia

Avui vinc amb una recepta que té dues parts: la primera és la de preparar la pasta fresca, per aquells que s'animin a fer-la, clar, i la segona, el plat en si, que no té gaire misteri, ja veureu. De fet, el gruix de la recepta és la primera part, fer la pasta, ja que finalment m'he comprat una màquina de fer pasta, i d'alguna manera s'havia d'estrenar... 
I no és per fer publicitat, però l'he comprada al Lidl, per poc menys de 20€, i va de fàbula. De fet, diria que li van bé els accessoris de la màquina de la marca Ibili, i si és així, l'accessori de raviollis caurà en breu, i anireu trobant més receptes!
Posem-nos en marxa!

Ingredients:

Per la pasta
- 100grs. farina blanca
- 1 ou
- un pessic de sal
- 6grs. de tinta de calamar aprox.

Per la recepta
- Tagliatelle nero di seppia
- cues de gambes
- all
- bitxo

Preparació:

Penso que amb aquestes quantitats dona per dos plats de pasta ben bons, si voleu fer-ne més quantitat, la proporció sempre és 1 ou per cada 100 grams de farina, així que ja ho teniu.
Ja us vaig explicar a una recepta anterior com es preparava la pasta fresca, però avui seré repetitiu i ho tornaré a explicar, aquest cop amb el procés de la màquina: a un bol gran posem la farina, amb la que formarem un volcà, i al mig abocarem l'ou lleugerament batut amb la sal, i comencem a amassar amb la força de les nostres mans, fins a obtenir una bola de massa llissa i sense grumolls. Tingueu paciència que costarà una mica, penseu que és una massa molt seca. Quan la tinguem llesta, la deixarem descansar cinc minuts.

Passats aquests cinc minuts, toca fer braços un altre cop: posem al bol on tenim la massa la tinta de calamar, i amassem fins que tota la massa ens quedi del color negre uniforme que volem. I si no us convenç la pasta de color negre, us salteu aquest pas, i tots tan contents.

Amb la massa ja tota negra, la deixem reposar mitja horeta, per tal que agafi cos. I aprofitem per rentar-nos les mans, que ens hauran quedat molt maques després de trastejar amb la tinta...

Després d'aquest repòs, fem unes tres o quatre porcions amb la massa, i amb el corró ho aplanem, de manera que ens sigui més fàcil passar-ho per la màquina. I ja toca estrenar la màquina!

Comencem amb el gruix més gran (en el meu cas el número set), i anem fent passar la pasta per la màquina 3 o 4 cops, abans de canviar el gruix, fins arribar al gruix que més us agradi. Jo en aquest cas em vaig quedar en el número tres.

Ara amb la massa del gruix que ens interessa, acoplem l'accessori per fer tagliatelles, i anem passant la massa, que ens quedarà tallada perfecta, com si fos de professional.

Hem d'anar amb compte amb la massa un cop tallada, l'estendrem a un drap de cuina, separada entre si cada tagliatelle, perquè no s'enganxin. Aquesta fase és la més laboriosa, però és el que hi ha!

Quan tinguem tota la pasta preparada, i estesa i separada, la deixarem assecar una hora. Uns minuts abans no s'acabi aquesta hora, posarem abundant aigua amb sal a bullir.

I per bullir la pasta, el millor és fer-ho per tandes si heu fet molta quantitat, ja que si la feu tota de cop, encara que sembli impossible, la temperatura de l'aigua baixarà, i a més correu el perill que la pasta se us quedi enganxada. El temps de cocció són uns cinc minuts, més no, i tot dependrà també del gruix que hagueu deixat a la pasta. Si heu deixat els tagliatelle del gruix d'un entrecot, ja podeu anar sumant minuts...

Ara que després de tota aquesta parrafada tenim els nostres tagliatelle preparats, és moment de finalitzar el plat: a una paella amb una mica d'oli saltegem els alls laminats amb el el bitxo, les cues de gambes prèviament pelades, i quan ho tinguem tot ben rossadet, afegim la pasta, saltejant-la amb la resta d'ingredients.

Ja heu vist que la segona fase era molt més ràpida i fàcil que la primera, eh?

I a menjar! Si us animeu, un toc d'oli picant, li aniria perfecte (per mi, és clar...)



dijous, 21 de març del 2013

Bunyols de Quaresma

Aquesta recepta s'ha fet esperar molt... ja feia temps que tenia pendent de publicar-la, però és d'aquelles coses que mai saps ben bé perquè, s'eternitza i mai arriba el moment... fins avui!

A més, és una recepta que li 'devia' a una amiga, i que ja va sent hora que li faci arribar. Ho sento Laia, ha costat però al final ja la tens per aquí!!

Tenint en compte les dates que estem, molts blocs publiquen la seva recepta de bunyols, i se m'estava fent difícil triar entre una de les que he vist últimament, i la que he fet sempre.

I al final m'he decidit per la 'meva', si es pot dir així. Penso que és una recepta ideal per iniciar-se, i després de fer-la, em vaig adonar que és perfecte per a intolerants a la lactosa, ja que no porta llet. Casualitats de la vida... però anem amb la recepta!

Ingredients (per una bona safata de bunyols):

- 250ml. d'aigua
- 25grs. de mantega
- 1 pessic de sal
- 1 cullerada de postre de sucre
- 125grs. de farina de rebosteria
- 3 ous mitjans
- la pell d'una llimona (sense la part blanca, 1/2 llimona si és gran)

sucre i canyella per arrebossar

Preparació:

Primer de tot, com podeu veure, és una recepta molt bàsica, no porta llet, no porta llevat, porta poc sucre... ja que la dolçor li donareu amb l'arrebossat de sucre i canyella.

I ara comencem: posem tots els ingredients excepte la farina i els ous a un pot a escalfar fins que l'aigua comenci a bullir.

Quan ja tinguem l'aigua bullint, amb la mantega ja desfeta, apaguem i retirem del foc. Retirem la pell de la llimona, i aboquem la farina de cop. Amb l'ajuda d'un batedor de ma, barregem tots els ingredients amb energia. Veurem que ho tenim tot ben barrejat perquè la massa no s'enganxa a les parets del pot.

Ara ho deixarem refredar una mica, no ha d'estar freda, simplement que hagi baixat la temperatura. Amb cinc minuts ja en tenim prou. 

Un cop hagi baixat la temperatura, un a un incorporarem els ous, i no incorporarem el següent fins que l'anterior no s'hagi 'absorbit' per la massa.

I ara ja arriba el moment de fregir-los. A una paella escalfem abundant oli (o una fregidora, si us és més còmode), a uns 140ºC aproximadament, no ens interessa que s'escalfi molt més, ja que sinó se'ns cremarien per fora i quedarien crus per dintre, i anem posant boletes de massa a fregir. Vigileu que he dit boletes, i vull dir boletes, del tamany d'una avellana, de més no, ja que heu de tenir en compte que en contacte amb l'oli s'inflaran i pujaran el volum considerablement. Tampoc poseu molts bunyols de cop ja que baixarà la temperatura de l'oli i aleshores quedaran greixosos.

En el moment que ja s'hagin inflat i agafat color, els anem retirant del foc i els anem deixant a una safata amb paper de cuina per treure'ls-hi l'excès d'oli que puguin tenir, i abans no hagin refredat, els passem per un plat on tenim preparada una barreja de sucre amb una mica de canyella, per arrebossar-los generosament.

I a menjar-los!!

P.D.: Com us he dit, hi ha moltíssimes versions... la de Tapa't de tapes (aquests són brunyols, que consti!), la de Cocinando con Neus, la de Dolorss, la de Ma petite boulangerie, la de Dulces Bocados... ja veieu que teniu on triar, i si encara no en teniu prou, a Memòries d'una cuinera teniu versions per donar i vendre, dolces i salades!



dimarts, 19 de març del 2013

Lavash

Que no, que no m'he tornat boig ni he agafat el teclat a l'inrevés per escriure el nom de la recepta!
El Lavash és un pa d'origen armeni, molt conegut i menjat també a molts països de l'orient mitjà. No és un pa 'normal', sinó que es tracta d'un pa pla, i cruixent, que com aperitiu va perfecte, acompanyat, perquè no, d'hummus, baba ganoush o un dip de tomàquets.
La recepta que us porto avui està extreta del llibre 'El aprendiz de panadero' de Peter Reinhart, i us la faig arribar tal qual.

Ingredients:

- 190grs. de farina de força
- 4grs. de sal
- 7grs.d e llevat fresc premsat
- 22ml. de mel
- 14grs. d'oli d'oliva
- 100ml. d'aigua
- per decorar: llavors de sèsam, llavors de bada-badoc, pebre vermell,orenga...

Preparació:

A un bol, es barreja la farina, la sal, la mel, l'oli i l'aigua fins formar una bola.

Es posa una mica de farina sobre el marbre, s'aboca la massa, i s'amassa 10 minuts fins obtenir una massa homogènia. Ha de ser una massa consistent, llisa, elàstica i no enganxifosa al tacte.

A un altre bol diferent de l'anterior (o el mateix un cop netejat), s'impregna d'oli i es deixa la massa reposar tapat amb paper film durant 90 minuts, o fins que hagi duplicat el tamany.

Untem la superfície del marbre amb oli (una capa fina, només és per poder treballar sense que la massa s'enganxi al marbre), i posem la massa a sobre. Formem un quadrat amb la massa i l'anem estirant amb el corró fins obtenir una massa tan prima com un paper. Si veieu que a la massa li costa estirar-se podeu deixar-la 'descansar' una mica, estirant-la i airejant-la una mica amb les mans.

Un cop aconseguim el gruix desitjat, la tornem a deixar relaxar-se cinc minuts més, i preescalfem el forn a 175ºC, calor a dalt i a baix.

Posem a una safata de forn una làmina de paper sulfuritzat (el típic paper de forn), i amb molt de compte traspassem la nostra làmina de massa a la safata de forn.

Polvoritzem amb una mica d'aigua la massa, i tirem per sobre les llavors i herbes que més ens agradin per decorar.

Ara podem coure-la sencera, o tallar-la a quadrats com vaig fer jo, amb l'ajuda del tallador de pizza. Ho posarem al forn durant 15 minuts, vigilant que no es cremi. Si veiem que abans que passi el temps ja està quedant daurat, ho podem treure.

Només ens queda esperar 10 minuts que el pa refredi una mica a sobre de la mateixa safata de forn, i menjar-nos-ho ben de gust.




divendres, 15 de març del 2013

Premi Liebster! / Premio Liebster!


Avui, a més de ser divendres, que ja de per si acostuma a ser un bon dia, he vist al bloc que tenia un comentari interessant d'ahir al vespre, on l'Eli del bloc Crafts, crafts & crafts! (un fantàstic bloc de manualitats/reciclatge que no heu de deixar de visitar) em deia que si visitava el seu bloc m'esperava un regalet.

Quina sorpresa en veure que el regal venia en forma de Premi Liebster!!!
Primer de tot, donar les gràcies a l'Eli per aquest premi, m'ha fet molta il·lusió rebre'l, els premis d'aquests tipus mai te'ls esperes, i t'animen a continuar endavant.

I què nassos és un premi Liebster? Us preguntareu... doncs bé, us poso una mica en antecedents.
Els premis Liebster són premis que s'atorguen entre bloggers, cosa que des del meu punt de vista li dona més importància que un premi 'oficial', ja que demostra que darrera hi ha gent que et llegeix, o com a mínim té constància de la teva existència.

Us explico també una mica en què consisteixen aquests premis:

S'atorguen a blocs amb menys de 200 seguidors  (aquí vaig sobrat, no arribo a 20, fita aconseguida).
Un cop ho reps, el que et pertoca, després del discurs d'agraïment (of course...), és:

- Copiar el premi i enganxar-ho al bloc (en procés), i enllaçar al bloc que t'ha premiat.
- Nominar als teus 5 blocs favorits, excloent el que t'ha premiat, i deixar-los un comentari per fer-los saber que han rebut el premi (amb la premisa anterior que han de tenir menys de 200 seguidors).
 - Esperar que els cinc premiats facin el mateix amb altres cinc respectius blocaires.

I aquí van els meus cinc premiats (difícil elecció, ja que són tants els blocs que segueixo que ho mereixen...):

Receptes de cuina del Marroc, perquè amb cada recepta ens acosta una mica més a la cultura gastronòmica del Marroc, ajudant-nos a preparar els seus plats amb les seves explicacions.

- Cocina con mente, un descobriment molt recent (per mi), amb receptes de tot tipus, on la premisa és la gastronomia vegetariana, sense que per això et deixin d'agradar els seus plats (a molta gent li passa, i no sé perquè...)

Apfelstrudel kuchen, també un bloc que he descobert no fa gaire, on tot i el nom que té, no només hi ha receptes del país alemany. Bones receptes amb un pas a pas explicat i fotografiat que farà que no en perdis fil.

- Silvia's Lab, descobert gràcies a la seva autora que va fer un dels pastissos salats que tinc al bloc, i que des d'aquí agraeixo que el fes, i me n'alegro que li sortís bé. Aquesta és l'essència dels blocs, compartir la teva 'sabiesa' i aprendre de la dels altres, i aquest n'és un bon exemple.

- I per últim i no per això menys important, un bloc que no és de cuina, ni s'hi acosta: Tu horóscopo al desnudo, un Astrobloc d'un company de feina al qual he 'viciat' a aquest món de blogger, i que des de no fa gaire publica l'horòscop diari, i si vols, et fa la teva carta natal personalitzada (us prometo que no s'inventa res de res, no és el Sandro Rey dels bloggers, tot ho fa a consciència...)

Salutacions a tots, felicitacions als nous premiats, i bon cap de setmana!


Hoy, además de ser viernes, que ya de por si suele ser un buen día, he visto en el blog que tenía un comentario interesante de ayer por la tarde, donde Eli, del blog Crafts, crafts & crafts! (un fantástico blog de manualidades/reciclaje que no podeis dejar de visitar) me decía que si visitaba su blog me esperaba un regalito.

Qué sorpresa en ver que el regalo venía en forma de Premio Liebster!!
Lo primero, dar las gracias a Eli por este premio, me ha hecho mucha ilusión recibirlo, los premios de este tipo nunca los esperas, y te animan a continuar.

Y qué narices es un premio Liebster? Os preguntareis... pues bien, os pongo un poco en antecedentes.
Los premios Liebster son premios que se otorgan entre bloggers, cosa que desde mi punto de vista le da más importancia que un premio 'oficial', ya que demuestar que detrás hay gente que te lee, o como mínimo tiene constancia de tu existencia.

Os explico también un poco en qué consisten estos premios:

Se otorgan a blogs con menos de 200 seguidores (aquí voy sobrado, no llego a 20, meta conseguida). Una vez lo recibes, lo que te toca, después del discurso de agradecimiento (of course...), es:

- Copiar el premio y engancharlo al blog (en proceso), y enlazar al blog que te ha premiado.
- Nominar a tus 5 blogs favoritos, excluyendo el que te ha premiado, y dejarles un comentario para hacerles saber que han recibido el premio (siguiendo la premisa anterior que deben tener menos de 200 seguidores).
 - Esperar que los cinco premiados hagan lo mismo con otros cinco respectivos blogueros.

Y aquí van mis cinco premiados (difícil elección, ya que son tantos los blogs que sigo que se lo merecen...):

Receptes de cuina del Marroc, porque con cada receta nos acerca un poco más a la cultura gastronómica de Marruecos, ayudándonos a preparar sus platos con sus explicaciones.

Cocina con mente, un descubrimiento muy reciente (para mí), con recetas de todo tipo, donde la premisa es la gastronomía vegetariana, sin que por eso te dejen de gustar sus platos (a mucha gente le passa, no sé porqué...)

Apfelstrudel kuchen, también un blog que he descubierto no hace mucho, y a pesar del nombre, no solo hay recetas del país germano. Buenas recetas con un paso a paso muy bien explicado y fotografiado que harán que no pierdas el hilo.

Silvia's Lab, descubierto gracias a su autora, que hizo uno de los pasteles salados que tengo en el blog, y que desde aquí agradezco que hiciera, y me alegro que le saliera bien. Esta es la esencia de los blogs, compartir tu 'sabiduría' y aprender de la de los demás, y éste es un buen ejemplo.

- Y por último, y no por eso menos importante, un blog que no es de cocina, y ni se le parece: Tu horóscopo al desnudo, un Astroblog de un compañero de trabajo al cual he 'viciado' en este de blogger, y que desde no hace mucho publica el horóscopo diariao, y si quieres, te hace tu carta natal personalizada (os prometo que no se inventa nada de nada, no es el Sandro Rey de los bloggers, todo lo hace a conciencia...)

Saludos a todos, felicidades a los nuevos premiados, y feliz finde!

dijous, 14 de març del 2013

Licor de taronja (arancello)

Gràcies a un amic, les meves provisions d'orujo casolà (i de qualitat!) han augmentat considerablement, amb el què he pogut provar de fer diferents licors de fruites, dels quals ell també se n'està beneficiant... com ha de ser, quid pro quo!
Avui és el torn del licor de taronja, o arancello. O el que és el mateix, la versió amb taronges del Limoncello que vam fer ja fa un temps. I aquesta versió no desmereix a la seva germana.
Poc a poc anireu veient diferents versions de licors de fruites, i comprovareu que tinc orujo de sobres!

Ingredients:

- 1/2 litre d'orujo blanc de qualitat (el que he fet servir aquest cop, per mi és difícil de millorar; gràcies Sergio!)
- 500grs. de sucre
- 1/2 litre d'aigua
- 3 o 4 taronges grans (si pot ser, que siguin bio, que potencien molt el gust a taronja)


Preparació:

La veritat és que la preparació de l'arancello no varia gaire de la de limoncello, així que poques coses us vinc a descobrir...

Comencem rentant les taronges sota l'aigua calenta, i les pelem totes quatre, quedant-nos només amb la part taronja, evitant al màxim la part blanca amargant, i les pells les posem a un pot de vidre que puguem tancar, conjuntament amb l'orujo. Ho guardarem a un lloc fosc durant 15 dies.

Amb el sucre i l'aigua fem un almívar portant-los a foc, primer a foc fort, i quan tinguem el sucre dissolt, ho baixem al mínim i ho mantenim durant 10 minuts.

Ho traurem del foc i quan hagi refredat, incorporarem el suc de les taronges (que estigui ben colat, sense res de polpa), i els 15 dies de maceració de l'alcohol ho tindrem reservat a la nevera també a un pot tancat.

Passats aquests 15 dies, colem tots dos líquids i els barregem, i de nou a macerar, aquest cop tots dos junts, aquest cop durant un mes, al mateix lloc on teníem l'orujo, un lloc fosc, que no estigui a l'abast de la llum.

Una vegada aquest etern mes d'espera ha passat, ja només ens queda traspassar-ho a l'ampolla que tindrem a la nevera, tornant a filtrar-ho amb el colador més fi que tinguem, i quan estigui fred... a tastar-ho!

P.D.: Si no falla el codi, ja teniu de nou disponible el botó per imprimir la recepta, que ja feia una temporadeta que no volia funcionar. El podeu veure al final de cada recepta, és un botó verd amb la icona d'una impressora i un pdf. I el teniu a totes les receptes!


dimarts, 12 de març del 2013

Pa Naan

Tal i com us he anunciat per Facebook  avui us porto una recepta de pa, però no és un pa com el que coneixem habitualment, i quan veieu la foto, tampoc us penseu que és un pa de pita... s'assembla molt, però no s'infla com la pita, així que no és per menjar farcit, sinó més aviat per un hummus, o tal qual, amb una mica d'all i julivert per sobre.
El Naan és el pa típic de la Índia, i allà va ser on el vaig tastar per primer cop. Es cou a una tava, que és una paella específica per a això, o més comunament al tandoori, el forn de pedra amb la base a terra, que molts de vosaltres segur que heu vist. Per fer la recepta he seguit les indicacions d'una enciclopèdia de menjar asiàtic que tinc a casa (adaptant-la una mica), i he de dir que el resultat ha estat bastant satisfactori. Hi ha moltes versions de Naan, seguint la recepta base (la d'avui), afegint-hi all, herbes, sèsam... el que creieu que millor se li adapta.

Ingredients (per unes 8 peces):

- 300grs. de farina (vaig fer servir de força)
- 10grs. de llevat fresc
- 1 iogurt natural (vaig fer servir iogurt grec)
- 100ml. de llet tèbia
- 1 cullerada sopera d'oli d'oliva
- 1 cullerada de postre de sal
- 2 cullerades de ghee (vaig fer servir mantega fosa)

Preparació:

A un got diluïm el llevat amb la llet tèbia i esperem mitja hora, o fins que la barreja comenci a fer bombolletes.

Tamisem la farina amb la sal, i formem un volcà. Afegim la llet amb el llevat, i barregem. Seguidament incorporem el iogurt i l'oli, i continuem amassant fins obtenir una bola un punt enganxosa i elàstica.

Reservem la massa a un bol untat d'oli fins que dobli el tamany.

Quan la massa hagi duplicat el seu tamany, amassem una mica per treure-li gas a la massa, sense passar-nos, i fem porcions d'entre 60 i 80 grams. Fem amb cada porció una bola, que aixafarem amb la ma, donant-li forma ovalada, de manera que les vores queden més gruixudes que el centre.
Les anirem colocant a una safata del forn, i les deixarem reposar 20 minuts més. Mentrestant, encendrem el forn a 230ºC.

Després d'aquests 20 minuts, pintarem els pans amb la mantega fosa (realment el ghee no deixa de ser una 'mantega' especiada, així que el nostre paladar tampoc notarà molt la diferència), i els ficarem al forn 10-12 minuts, fins que es vegin dauradets.

Amb les tres fermentacions que li hem donat al pa (llevat amb llet, repòs per doblar volum i repòs previ al forn), i tenint en compte que es tracta d'una massa aixafada, al forn gairebé no pujarà, i ens quedarà a més una massa esponjosa i tendre, llesta per menjar calenta o freda, i tal qual, o acompanyada d'unes llavors de sèsam, una picada d'all i julivert.... com us he dit al principi, amb el que més us agradi!

P.D.: Dimarts vinent, si tot va bé, seguirem la sèrie 'panarra' amb un altre pa internacional de nom... també estrany.



dijous, 7 de març del 2013

Dip de tomàquets secs

Després de l'entrada d'aquest matí de tomàquets confitats, ara una nova recepta, amb tomàquets secs. També molt fàcil, ho veureu ara mateix. Personalment aquesta manera de menjar tomàquets m'agrada més que l'anterior, ja que fa més per un menjar informal amb els amics, tenint una bona conversa.
La idea està extreta del bloc Nina's Kitchen, i jo he fet dues versions, amb pinyons i sense.

Ingredients:

- 50grs. de tomàquets secs (prèviament hidratats, ja sigui en oli o aigua)
- 25grs. de pinyons
- 1 dent d'all
- 2 cullerades soperes d'oli d'oliva

Preparació:

Que els tomàquets els hidratem prèviament és bàsic. Si ho fem amb aigua, els tindrem uns 20 minuts en aigua tèbia. Si ho fem amb oli, que és per mi la millor opció, els tindrem almenys 24h coberts d'oli d'oliva. També els podeu trobar als supers en oli d'oliva, i us estalvieu aquest pas.

Fiquem tots els ingredients al got de la batedora, i a triturar fins que tinguem la textura que volem.

En la versió amb pinyons, els tomàquets són hidratats amb aigua (primera foto), i en la versió sense, hidratats en oli d'oliva (segona foto), i amb un punt de bitxo (ja sabeu que a mi el picant...). Podeu veure molt clarament les diferències entre un i altre, el color, la textura... 





Tomàquets cherry confitats

Avui farem sessió de tomàquets, ja que tinc preparades dues receptes amb aquest ingredient, totes dues ràpides i senzilles. La primera, la que us porto ara, i la segona... la veureu aquesta tarda. Són dos maneres diferents de menjar tomàquets, i que si ho serviu als convidats, els sorprendreu una mica.

Ingredients:

- 500grs. de tomàquets cherry
- 10 dents d'all
- 2 bitxos mòlts
- comí
- 2 cullerades de café de sucre moreno
- oli d'oliva
- sal

Preparació:

Aquesta (i la d'aquesta tarda) és una recepta ben fàcil de fer. Posem tots els ingredients excepte l'oli a un pot, i els cobrim justament amb l'oli.
Ho deixem durant almenys una hora i mitja a foc fluix, el que seria un quart de potència, ara que gairebé tothom té vitroceràmica.

Una vegada hagi passat el temps, ho deixem refredar, i quan estigui a temperatura ambient, podem consumir-los, o guardar-los (amb el seu oli), a un pot que puguem tancar hermèticament.

I ja està, ja tenim un bon aperitiu!!

P.D.: No us passeu amb el sucre, millor quedeu-vos curts, ja que sinó els tomàquets agafaran un punt massa dolç. No és dolent, però... millor que no el tingui. Si no sou de picant, obvieu posar-hi el bitxo. L'all si que no el treuria.



dimarts, 5 de març del 2013

Pa amb massa mare

Avui si que us porto una recepta d'aquelles laborioses, i que si us animeu a fer-la, us en recordareu de mi, perquè des que s'inicia la recepta fins que l'acabem passa gairebé una setmana ben bona. Ja ho heu llegit bé, una setmana!! I és que l'ingredient principal de la nostra recepta, la massa mare, és el que més temps necessita. No necessàriament demana dedicació, però si paciència per obtenir els resultats que volem. I pel que fa al pa, també ens demana paciència més que no pas un altre cosa. Però penso que el resultat val molt la pena, un pa que aguanta molt en bon estat, amb una molla consistent, i per descomptat, molt bo!
La recepta del pa està extreta del llibre 'Hecho a mano' de Dan Lepard, i la recepta de la massa mare està extreta del programa 'Atracón a mano armada', més que ben explicada per Ibán Yarza.
Com us he dit, el millor d'aquesta recepta és que requereix de molt temps, però no hem de tenir por per l'amassat, ja que no és un pa que ens ho requereixi.

Ingredients:

Per a la massa mare
- aigua
- farina de blat integral
- farina de força blanca

Per al pa
- 200gr. de massa mare
- 500gr. de farina de força
- 290gr. d'aigua
- 10gr. de sal

Preparació:

Tal i com us he dit, la recepta de la massa mare, qui millor us ho pot explicar és l'Ibán Yarza, i per això el millor que puc fer és posar-vos l'enllaç del vídeo que ho explica. Realment no és complicat, ni tant sols per explicar-ho, però penso que just aquesta recepta en la seva versió gràfica és com millor la podeu entendre, pel que fa a les diferents fases per les que passa la massa. Aquí ho teniu: Ibán Yarza massa mare. És un vídeo que dura uns 30 minuts, el que ens interessa (avui) del vídeo està a partir del minut 13:00.

Després d'haver vist el vídeo, i seguit al peu de la lletra les instruccions, ara és el meu torn. La massa mare que fem servir ha d'estar 'alimentada', tal i com s'explica al vídeo, és a dir, ha d'estar amb bombolles, en plena fermentació. A un bol posem tots els ingredients, i amassem tots els ingredients amb la ma. Un cop els tinguem tots ben barrejats (no trigareu gaire), ho tapem, i ho deixem 'descansar' mitja hora. Passada aquesta mitja hora, traiem la massa del bol, i l'amassem durant 15 segons (sisi, només quinze segons), i ho tornem a desar al bol a descansar un quart d'hora més. Aquest procés d'amassar el repetirem almenys dos cops més.

Acabat aquest procés, en l'últim repòs de 15 minuts, farem uns 'plecs' a la massa. La retirem del bol, i la pleguem com si estiguessim plegant una peça de roba, en tres parts, i ho deixem reposar unes 3 hores aproximadament. Ja us havia advertit que es necessita molt temps per poder fer aquest pa...

Passades les 3 hores, posem farina a la taula (una miqueta), i posem a sobre la massa, fent que aquesta agafi la farina. Quan hagi 'recollit' la farina, tanquem la massa com si fos una flor. De fora cap a dintre, anem plegant la massa de les puntes cap al centre, pressionant una miqueta la part central, per donar tensió a la massa, i ho deixem reposar a un bol amb un drap cobert de farina. La part lletja la posarem cara amunt, i la part maca, la que ha agafat tensió, cara avall, tocant el drap i la farina. Amb les puntes del drap que sobresurten del bol, tapem la massa, i la deixem reposar entre dos i tres horetes més.

Abans d'arribar a la tercera hora, encenem el forn a 250ºC, calor a dalt i a baix, amb una safata de forn buida a la base del forn, i la safata on farem el pa també dintre, a mitja alçada. I un cop hagi passat aquest temps, passem amb compte el nostre pa a un paper de forn que tindrem sobre d'una fusta, que ens ajudarà a traspassar-lo a la safata on el courem.

Fem uns talls al pa amb l'ajuda d'un ganivet ben esmolat, i amb tota la rapidesa que puguem, traspassem el pa de la fusta a la safata de forn amb l'ajuda del paper, i a la safata que tenim a la base, aboquem aigua per generar vapor i humitat, que ajudarà al pa a tenir una crosta ben cruixent.

El temps que necessita aquest pa per fer-se és 50 minuts aproximadament. Cada quart d'hora més o menys baixarem uns 5ºC la temperatura, fins arribar a 210ºC més o menys. Com a truc, si veieu que la crosta se ús comença a daurar massa, podem cobrir-lo amb paper d'alumini perquè continui fent-se per dintre, però no es cremi.

I ja podem menjar-nos-ho amb tomàquet, oli, i un puntet de sal. Mmm....