divendres, 26 d’octubre del 2012

Nyoquis de patata

Avui us porto un plat molt fàcil de fer. Un primer per inaugurar el menjar, i que el podeu tenir preparat el dia abans, per quan sigui el moment només bullir la 'pasta' i servir-ho. 
Això si, us ha d'agradar la patata, com no!! Us animo a que la intenteu, que ja veureu com és fàcil de fer i surt molt bo.

Ingredients:

- 1kg. de patates
- 300grs. de farina
- 1 ou
- sal
- formatge ratllat (el que més us agradi)
- una mica de mantega fosa

Preparació:

Posarem a bullir les patates en aigua abundant amb sal. No us sabria dir el temps que triguen a estar cuites, la millor manera és punxar-les amb un ganivet i poder arribar al centre de la patata sense dificultats. Si us costa punxar-la, encara no està cuita. Per garantir que bullen totes al mateix temps, va bé que siguin totes del mateix tamany.

Un cop bullides, les pelem i amb l'ajuda d'una forquilla les aixafem i les deixem fetes puré. Posem el nostre puré a una superfície plana, i afegim la farina, si pot ser passada per un tamís.
Fem un volcà amb la farina i posem al mig del forat del volcà l'ou i un grapadet generós de sal, i comencem a barrejar tots els ingredients, fins obtenir una bola.

Dividim la nostra bola en porcions, i a cadascuna d'aquestes porcions li donarem forma allargada i rodona. Tallarem tots els cilindres otinguts en trossos petits, que finalment seran els nostres nyoquis.
Posem una olla amb abundant aigua salada a bullir, i anirem afegint els nyoquis per tandes, millor no fer-ho tots de cop, i a mesura que vagin pujant a la superfície els anem retirant amb una espumadora.

Tal i com els anem retirant i servint als plats, els podem pinzelar una mica amb la mantega si ens fa el pes, i amb el formatge ratllat.

Amb aquestes quantitats surten nyoquis per gairebé 8 persones, si ho penseu com un primer, i entre 4 i 6 si és un plat únic.

Què, us ha agradat?



dimecres, 24 d’octubre del 2012

Orxata

Si, ho sé, aquesta última recepta s'ha fet esperar, però tot el bo es fa esperar, no?
Una recepta més apta per a l'estiu, i que de fet vaig preparar a l'estiu, però fins ara no havia tingut ocasió de publicar. Si teniu la oportunitat de trobar xufes per a preparar-la, us recomano que ho proveu, és boníssima, molt millor que la del súper...

Ingredients:

- 250grs. de xufes
- 1 litre d'aigua
- 125grs. de sucre

Preparació:

El primer de tot és hidratar les xufes, deixant-les almenys 24 hores en remull. Aquesta aigua no és l'aigua dels ingredients, que consti. És important anar canviant l'aigua, per treure les impureses que puguin tenir.

Passat el dia de remull de les xufes, les posem al got de la batedora amb una mica d'aigua (ara si la dels ingredients) i les anem triturant poc a poc. S'ha de tenir en compte que s'han de triturar tant com puguem. Després toca passar la pasta obtinguda per un colador xinès, per acabar d'obtenir la llet de la xufa, o com es coneguda normalment, l'orxata. És la part més laboriosa de la recepta, i requereix el seu temps.
Quan haguem aconseguit passar tota la pasta pel colador, afegim la resta de l'aigua i el sucre, barregem bé, i a refredar la nostra orxata casolana per poder-la beure ben fresqueta.

Per cert, us recomano consumir-la en dos dies, ja que de seguida es fa malbé.


dijous, 11 d’octubre del 2012

Pa de pita (i pita de pollastre)

Ja que hem publicat no fa gaire un parell de receptes internacionals, i tot i que no són les primeres que veieu per aquí, avui també toca.
Que aixequin la ma aquells que no s'hagin menjat mai una pita o un durum algun dia... els que no l'hagin aixecat, ja va sent hora!! I jo us ho posaré fàcil perquè arribi abans el moment.
El pa de pita és un pa molt senzill de fer, ja que es tracta d'un pa de fermentació ràpida, i a més, per la seva forma, també de cocció ràpida.
Anem a per la recepta.

Ingredients:


Per aprox. 6 pites:
- 225grs. de farina de força
- 125grs. d'aigua
- 15grs. d'oli d'oliva
- 7grs. de sucre
- 10grs. de llevat fresc
- 5grs. de sal


Per omplir-les:

- Pit de pollastre tallat a daus
- Oli d'oliva
- Barreja d'espècies (orenga, romaní, julivert, bitxo, sal i pebre)
- Salsa picant (si no en teniu, podeu fer una versió ràpida amb ketchup i tabasco a discreció)


Preparació:

Poc misteri tenen aquestes pites, i menys encara el farciment amb les que les vaig preparar.

Començarem preparant el farcit. A un plat una mica fondo, posem el pollastre tallat a daus.
Amb la barreja d'espècies, que haurem combinat al nostre gust, i l'oli d'oliva, fem una emulsió. Quan tinguem el nostre marinat, ho avoquem al plat on tenim reposant el pollastre, i ho reservem. Opcionalment podem afegir un rajolí de llimona, però jo no soc partidari de fer-ho. L'oli és a discreció, ja que el pollastre ha de quedar mínimament cobert.

Ara és el moment de preparar el pa: A un bol posem l'aigua que haurem escalfat una mica, l'oli i el sucre, i ho barregem bé. L'aigua es posa tèbia per ajudar a desfer el sucre. Afegim el llevat, i tornem a barrejar bé durant un parell de minuts. Si tenim unes varetes, us facilitaran la feina.
Per últim, afegim la farina i la sal, i acabem de barrejar-ho tot. Si tenim màquina per fer masses, només seran necessaris cinc minuts, però si ho fem a ma, ens portarà de 10 a 15.
Com amb la gran majoria de masses de pa, és el moment de deixar-la en pau durant mitja hora. Això és la fermentació ràpida, ja que normalment el pa que fem a casa el deixem reposar durant unes dues hores.

Passada aquesta mitja hora, encenem el forn i l'anem preescalfant a 240ºC, i comencem a donar-li forma a les pites.
Enfarinarem una superfície, i farem boles de massa d'uns 50grs. Com suposo que no anireu pesant les boles (jo si ho vaig fer), podeu dividir directament la massa en sis porcions, i fer una bola de cada una d'aquestes porcions. Amb un rodet, aplanem les boles, donant-li la forma que caracteritza a aquest tipus de pa.
Tingueu en compte que la massa ha de ser primeta, ja que és el que provocarà que pugin molt ràpid i quedin buides per dintre. Les anirem colocant a la safata de forn.
És una tonteria, i en alguna ocasió ja us ho he comentat, però no poseu el pa directament a la safata, us recomano que feu servir paper de forn, que ho podeu trobar a qualsevol súper.

Posem la safata al forn durant només cinc minuts, vigilant que les pites no es cremin, i assegurant-nos que el forn s'hagi escalfat correctament amb la temperatura adequada. És una xorrada, però és graciós veure la velocitat a la que pugen les pites amb l'escalfor del forn.
Un cop les traiem del forn, les taparem amb un drap de cuina humit, sense retirar-les de la safata del forn, i deixarem que refredin.

Mentres van refredant, prepararem el farcit. Escalfem una paella, i anem fent els nostres daus de pollastre marinat, al punt que més ens agradi. No farem servir oli, amb el del marinat ha de ser més que suficient.

Quan tinguem el pollastre fet, fem un tall a les pites per obrir-les, les omplim amb el pollastre, i les acompanyem de la nostra salsa picant (o no...)



dijous, 4 d’octubre del 2012

Baba Ganoush

Com ja us vaig dir dimarts, avui aprofitem el tahini que vam fer per obtenir la recepta que farem avui. El baba ganoush, o baba ganouch, és un plat molt consumit al mitjà orient, i està a l'alçada de l'hummus, tot i ser aquest segon més conegut.
De la mateixa manera que l'hummus és conegut com paté de cigrons, el baba ganoush rep també el nom de paté d'albergínia, més casolà. Un plat senzill, nutritiu, i que com aperitiu amb unes torradetes i un vi blanc fresquet acompanya molt bé.
I qui diu vi blanc, diu cervesa...


Ingredients:


- 2 albergínies grandetes
- 2 dents d'all
- 100grs. de tahini
- El suc de mitja llimona
- 1 culleradeta de café de comí
- 2 cullerades soperes d'oli d'oliva
- sal i pebre vermell


Preparació:

Rentem les albergínies, tallem la part de la cua, i les punxem per tot arreu. Les hem de deixar com si fossin un colador. Les emboliquem amb paper de cuina, i les fiquem al micro durant 10 minuts, a potència màxima. És molt més còmode que fer-les al forn...
I les deixem reposar dintre del micro 15-20 minuts més, que acabin de coure i refredin, així les podem manipular.

Ara ja les podem treure del micro, les obrim per la meitat, i agafem tota la polpa de l'albergínia. La pell la descartem.

Ja estem al final... fiquem tots els ingredients, polpa d'albergínia inclosa, al got de la batedora, i a triturar-ho tot fins a obtenir la textura de paté desitjada.

Per presentar-ho, espolvorem per sobre una mica de pebre vermell, i un rajolinet més d'oli d'oliva, i a menjar!!


dimarts, 2 d’octubre del 2012

Tahini

Extret literalment de wikipedia, i traduit al català:

La tahina o tahini és una pasta feta a partir de llavors de sèsam (també nomenat ajonjolí) mòltes que es fa servir en diversos plats de l'Orient Mitjà.
I després d'aquesta presentació/definició, només us afegeixo que és un ingredient que es pot menjar sol, o per fer plats com l'hummus que ja us vaig presentar farà un temps,
la diferència és que en aquella recepta vaig prescindir d'ell, però si feu tahini i voleu fer hummus, només heu de seguir la recepta i afegir un parell de cullerades soperes de tahini.
Prepareu-vos perquè us avanço que ho farem servir en la recepta de dijous, i no precisament per tornar a fer hummus...

Ingredients:

- Llavors de sèsam
- Aigua
- Sal
- Pebre vermell (opcional)

Preparació:

Doncs no té gaire complicació, tenint en compte que és, literalment, pasta de llavors de sèsam, i els ingredients que calen.
El primer que s'ha de fer és torrar les llavors, i per això tenim dos mètodes: al forn a mitja potència per no fer esclatar les llavors, o a una paella a foc baix, durant uns 10-15 minuts, també per no fer-les esclatar.
Jo ho vaig fer amb la paella.

Quan tinguem les llavors torrades, posem al got de la batedora les llavors de sèsam i un polsim de sal. No poso quantitats perquè dependrà del volum de tahini que necessitem. En vaig fer servir uns 100grs. de llavors de sèsam. Comencem a batre amb la batedora, mentres anem afegin un fil d'aigua, de manera que poc a poc vagi agafant la consistència desitjada.

També dependrà molt dels gustos, si ho volem molt dens, o poc. El més normal és que quedi una crema densa, mai que quedi líquida.

I ja estem, tot i que es fa servir per preparar d'altres receptes, es pot menjar acompanyada d'una torradeta i una mica de pebre vermell (per mi picant...)