Tartar de tonyina

Ja som de nou a  l'últim diumenge de mes, i com és habitual, tenim nova entrega de l'Asaltablogs!

Aquest cop el blog asaltat ha estat Cocinar con amigos, de la Gloria, que haig de reconèixer que no coneixia la seva existència, però també haig de dir que la seva descoberta m'ha encantat, perquè m'he trobat amb un gran bloc i un munt de receptes de les quals m'he quedat unes quantes per fer-les a casa.

I finalment, després de molt triar, m'he decidit per aquest tartar de tonyina, que ella ha fet de tonyina vermella, i jo he fet amb tonyina 'normal', però crec que el resultat val molt la pena.

Ingredients:

- 400grs. de tonyina (i si pot ser, tonyina vermella)

- 1/4 de ceba tendra

- 1 alvocat

- 4 cullerades de salsa de soja

- 1 miqueta de gingebre molt

- 1 miqueta de pasta de wasabi

- el suc de mitja llimona

- 4 rovells d'ou

Preparació:

Els ingredients són per un entrant per a quatre persones, i quedar com un rei... tallem la tonyina a daus petits, i la ceba ben picada, i ho barregem a un bol.

Al bol incorporem la resta d'ingredients excepte l'alvocat i l'ou, i barregem, i deixem marinar mentre preparem el plat.

Tallem l'alvocat a daus del mateix tamany que la tonyina, i fem el muntatge.

Amb un aro d'emplatar, fem una base d'alvocat, per sobre posem la tonyina marinada, i ho coronem amb un rovell d'ou.

Jo per rematar la feina he posat una mica de sal en escates, i ja podem degustar un plat senzill però excepcional!

Pop a la brasa/planxa

Si, ja sé que la setmana passada em vau trobar a faltar, oi?

Però tinc una bona excusa... he tingut a tota la família Pumuky malalta a casa, durant gairebé dues setmanes. Primer va ser el mini, i després la sra. Pumuky. Un li va encomenar a l'altre. I jo a casa treballant i fent de cuidador, amb el que, com comprendreu, poc temps de llegir-vos i escriure...

Però ara que sembla que tot torna a la normalitat, i abans no sigui jo el que es posi malalt, per completar el cercle, aquí em teniu. I us volia preguntar/comentar de manera molt ràpida (aquest cop poques divagacions he pogut fer...), si us passa gaire això de confondre paraules. A mi no és que em passi sovint, però si que em passa de manera considerable, i a més canvio paraules que li donen un significat a vegades totalment absurd a les frases que llegeixo.

Com per exemple, en una recepta del meravellòs bloc de la meva apreciada Marta, vaig llegir que tenia per títol 'Galetes de porc'. Quan vaig rebre el correu de la nova recepta, vaig pensar: 'Osti, com deu ser això de galetes de porc?', fins que en arribar al bloc, me n'adono que són Galtes de porc! Jo ja m'estava imaginant unes galetes fetes amb llardons i amb forma de porc, o alguna cosa similar.

O, per donar-vos un altre exemple, llegint la publicitat/ofertes que arriben a casa, vaig veure una de l'Ikea on promocionava un 10% de descompte en 'Iluminació gay'. Clar, llegeixes això, i penses que són molt moderns aquests suecs, o que s'han tornat xalats, o que desde quan hi ha iluminació per gays... fins que t'hi fixes bé i veus que el que realment posa és Iluminació i bany...

D'aquestes errades meves de lectura i interpretació, les que vulgueu i més, ja veieu que la ment juga males passades!

I a vosaltres, us ha passat mai de confondre paraules que canviïn radicalment el sentit d'una frase?

Avui us porto una recepta senzilla, podríem dir gairebé d'aprofitament, per si mai a casa prepareu pop, i us en sobra. A casa no acostuma a sobrar, però aquest cop directament vaig reservar unes potes per preparar el que us mostro. Ja sabeu, si feu un pop a feira a casa, teniu altres opcions per aprofitar-ho!

Ingredients:

- potes de pop ja cuites (en el meu cas vaig reservar 3)

- pebre vermell picant

- pebre vermell

- sal en escates

- oli d'oliva verge

Preparació:

Tot s'ha de dir, que si ja teniu el pop cuit, poca cosa més us queda per fer. No us vull enganyar, jo el tenia cuit perquè si l'hagués de coure jo, potser encara estaria fent-t'ho. El podeu comprar cuit o tenir una mare que ho faci per vosaltres... l'he preparat a la planxa, però podia preparar-se, si teniu infraestructura, a la brasa, que queda molt i molt millor, us ho asseguro, he tastat les dues versions.

Primer de tot prepararem l'oli. A un pot escalfem un dit d'oli amb els pebres vermells (quantitats al gust) a foc fluix, Només volem que l'oli agafi el gust i el color dels pebres, i hem de vigilar que els pebres no es cremin. Barregem bé i reservem.

A una paella per fer a la planxa, ben escalfada i amb una mica d'oli si voleu, marquem les potes del pop fins que quedi daurat per totes bandes. Una altra opció és tallar cada pota a rodanxes gruixudes i marcar-ho tal i com us ho he explicat.

Servim a un plat, amb un rajolí de l'oli de pebre vermell,  més pebre vermell (picant), i sal en escates.

I ja només queda cruspir!! No patiu per si per casualitat sobra perquè en breu tindrem nova recepta amb pop, i també d'aprofitament!

Sigueu feliços!

P.D.: Disculpeu per les fotos, no soc jo un gran fotògraf i el pop no és un gran model...

Tagliatelle nero di sepia alle vongole

Sou unes persones apresurades? Espereu que m'explico... soc una persona bastant tranquila, alguns fins i tot dirien que estic fregant la 'patxorra' (que no sé ni com s'escriu...), i que es pren gairebé tot amb molta calma. I desde que estic treballant desde casa, veig les coses d'una manera més calmada encara.

Evidentment tot depèn molt de la teva personalitat, el lloc on visquis, la feina que desenvolupis, el teu moment personal... i en mi, tot suma, personalitat calmada (no sempre!), visc a una ciutat que no és estressant, treballo desde casa i a més la meva feina ratlla el nivell d'estrès zero, i personalment, ja us he comentat que em caso? A vegades les situacions són totalment contràries, però no és l'habitual. I cadascú té la seva vida i les seves coses, és clar.

Us comento això perquè l'altre dia, de camí a buscar al mini Pumuky a la guarderia (perdò, escola bressol), veia com tothom m'adelantava, com si arribessin tard a algun lloc, els cotxes semblava que competissin per arribar primers, i fins i tot als conductors dels autobusos feia la sensació que els hi cremaven els peus quan estaven més de 10 segons a la seva parada de bus, i la única manera de calmar el mal de peus era trepitjar l'accelerador. Estic segur que sabeu de què parlo.

És clar que hi ha de tot, i jo he passat époques de tal nivell de feina (per posar un exemple), que no havia arribat a casa després d'una setmana de viatge i ja estava demanant bitllets per tornar a marxar a visitar un altre client, i em feia la sensació que no arribava mai als llocs en el moment que tocava, que sempre havia fet tard. Però ja fa un temps, farà dos anys, potser, que vaig decidir prendre'm la vida amb una altra filosofia (reconec que no sempre es pot, tornem al que comentava abans, la situació també ho permet), i m'estic adonant que respecte a la resta de persones, vaig 'a càmera lenta'. Us posaré un exemple que ho reflecteix molt bé, seguint amb el tema d'anar a recollir al mini. Desde l'escola a casa, és un trajecte de cinc minuts. Durada del trajecte: 40 minuts. El motiu: al migdia va ploure, i se'm va ocòrrer que era un bon dia perquè el mini estrenés les botes d'aigua que li havien portat els reis. Us asseguro que no ens vam deixar cap bassal sense trepitjar. Ni ell ni jo!!

Ara us repeteixo i reformulo la pregunta... com us preneu la vida? Sé que molts, com a mínim, intenteu passar-ho bé, dintre de com pot ser d'agobiant en certs moments la nostra vida, així que gaudiu al màxim sempre que pogueu!! I que consti que no pretenc filosofar ni donar lliçons de moral a ningú; com he dit abans, cadascú se sap lo seu, com diem, i tothom (m'incloc) ho fa tan bé com pot i sap, oi? 

I per gaudir d'aquest dimecres com cal, amb o sense presses i estrès, us porto uns tagliatelle alle vongole (o sigui, amb cloïsses), amb una petita variant, els tagliatelle són nero di sepia. La gent tan maca de Cosasdepasta em va enviar conjuntament amb la lassanya i els gnocci aquest paquet de tagliatelle, i se'm va ocòrrer que seria una bona proposta, no us sembla? Aleshores, anem a cuinar!

Ingredients:

- 500gr. de tagliatelle nero di sepia de Cosasdepasta
- 550gr. de cloïsses
- un rajolí oli d'oliva
- un gra d'all
- julivert fresc
- bitxo
- un got de vi blanc
- sal

Preparació:

Jo penso que hi ha mil maneres de preparar uns tagliatelle o spaguetti alle vongole, jo només us proposo una de tantes. He vist receptes amb pebrot, sense, amb gambes... així que aquí teniu la meva versió.

Primer de tot posarem a bullir l'aigua per coure la pasta tal i com se'ns indica al paquet.

I mentrestant, preparem les cloïsses, que vaig a suposar que són netes. Jo les vaig comprar ja netes, per estalviar temps i feina.

A una paella escalfem l'oli, i saltegem a foc lent l'all amb el bitxo i el julivert. Quan l'all comenci a estar daurat, afegim les cloïsses amb una mica de sal. Seguidament incorporem el vi blanc. El vi s'anirà evaporant i les cloïsses s'obriran. No fa falta que us digui que les que no s'obrin, s'han de descartar...

I quan ja tinguem totes obertes, aboquem la pasta i deixem un parell de minuts al foc, perquè s'impregni al màxim del gust de les cloïsses.

Servim, jo en aquest cas acompanyat d'unes fulles d'alfàbrega fresca,i a gaudir!!

I demà trobareu al bloc de vins, una bona proposta per acompanyar aquests deliciosos tagliatelle...

Ceviche de gambes

Després de la meva crònica d'ahir, i tal i com us vaig prometre, avui toca recepta, i a més apte per a la dieta! Però abans, parlem de sopars de Nadal... en concret, els d'empresa.

Per als que tingueu la sort de tenir feina, la vostra empresa fa el típic/mític dinar o sopar de Nadal? I si la resposta és que si, s'ho curren? 

Amb això de si s'ho curren, per exemple em refereixo a si l'empresa paga el dinar/sopar, per començar per algun punt. A la meva no. No vulgueu saber la facturació de la meva empresa, perquè és de por (de bona), i per contra, si vols anar al dinar de Nadal, t'ho pagues de la teva butxaca. És veritat, no han baixat sous, seguim tenint paga extra... però si vols dinar amb els companys, t'ho pagues tu. Doncs per això, no penseu que val més la pena que cada grup organitzi el seu propi dinar? Total, has de dir si vas sense saber ni tan sols on s'organitza, ni què es menja, ni quan val... algú ho entèn? Jo personalment, no.

I això que us explico, com a contrapunt a una empresa que conec, i que, a més del sopar que organitzava i pagava el propietari, també feia sortejos de regals entre els seus empleats, a més de lot de Nadal. El mateix que on treballo, oi?

Però bé, suposo que hi ha de tot, i el pitjor no és això, sinó que segur que si ens paguessin el dinar, no estaríem contents, i si a més ens donessin lot de Nadal, no seria prou. L'inconformisme, o les ganes de queixar-se, per dir-ho així, dels humans. I com no, agraït de tenir feina, això si que és trist...

Bé, prou de reivindicacions personals, i anem a per la recepta, un ceviche de gambes espectacular, extret d'un gran bloc, El aroma de Idania, i que estic segur que us agradarà. A més, com us he dit, apta per dieta! Ella ho fa de camarons, però en essència, amb alguns canvis, és la mateixa recepta.

Ingredients: 

- el suc de 5 llimes

- 1/2 kg. de gambes grandetes, ja pelades i netes d'intestins

- 1 grapat de coriandre fresc

- suc de tomàquet

- 2 cebes

- 1 cogombre

- 3 jalapenyos (jo vaig fer servir piparres, algunes quantes més)

- 2 grans d'all

- 1 tomàquet

Preparació:

Tots els ingredients, a excepció de les gambes (i evidentment els sucs...) els tindrem preparats ben picadets.

Posem les gambes a un plat fons, un bol... prou gran perquè hi càpiguen sense problemes, i les cobrim amb el suc de les llimes. Taparem el recipient i deixarem reposar les gambes durant unes 8h aproximadament. O tal com diu la Idania: "hasta que los langostinos estén opacos y ligeramente firmes".

Un cop els tinguem en aquest punt, afegim el tomàquet, la ceba, el cogombre i l'all, i ho barregem tot. Seguidament afegim el coriandre i els jalapenyos (piparres).

Finalment, afegim suc de tomàquet fins que obtinguem la consistència que més ens faci el pes, tornem a tapar, i deixem marinar una horeta a la nevara.

Una recepta fàcil, oi? Potser no encaixa en un sopar d'empresa, però és un plat espectacular. I els vostres sopars d'empresa, com són?

Salmó marinat

Bé, com ja us vaig dir, comencem temporada bloguera intentant fer plats més saludables, tot i que no puc prometre que de tant en tant se'm coli alguna bomba calòrica, però no serà culpa meva, sinó exigències del guió.

Com la setmana passada ja vaig estar explicant-vos moltes coses, avui passarem directament a la recepta, un salmó marinat molt i molt fàcil de fer, i que a casa ens encanta.

A més, si podeu fer-ho fumat, si és que es pot dir que és fumat, molt millor, el regustet del fum li va genial, i molt més econòmic que comprar-ho ja fet!

Ingredients:

- 2 lloms de salmó (em van fer gairebé 2kg)

- 1 kg de sal

- 1 kg de sucre

- anet fresc a discreció

- fum en pols

Preparació:

Dubto que algú de vosaltres encara no sàpiga fer-ho, però per si és així, allà vaig!!

El primer de tot és netejar el salmó d'escates i espines. Jo a més em vaig haver de barallar per treure-li alguna resta d'espina central que la meva peixatera crec que hi entèn menys de peixos que jo. Per treure les espines, unes bones pinces de depilació són perfectes.

A un bol gran barregem la sal, el sucre, l'anet picat grollerament a ganivet i el fum en pols. Jo el tinc perquè un amic en tenia (no em pregunteu perquè, perquè la cuina no és lo seu...) i em va donar una mica (uns 5gr. com a molt), que jo vaig fer servir. Em consta que Home Chef ho comercialitza, però no sé preus, ni si alguna altra empresa del sector també ho fa. I si no en teniu o no el voleu fer servir, el salmó serà marinat, i punt, que també ens val.

També vaig veure un dia al Mercadona un preparat per fumar salmó, que porta aquest fum (o almenys aroma de fum, o similar) i no us caldria res més. No ho he provat, però no us dic que no ho faré per si de cas. Si algú l'ha fet servir mai, que es manifesti i ens digui què tal.

Bé, continuem que em perdo... a una safata (preferentment de vidre) disposem una capa del nostre preparat. A continuació posem un dels lloms de salmó amb la pell cara avall. Disposem una nova capa del preparat a sobre del salmó, i seguidament posem el segon llom de salmó, aquest amb la pell cara amunt. Finalitzem cobrint el salmó amb la resta de preparat.

Ho tapem bé amb paper film i el deixem a la nevera durant unes 24h. Més millor que no, sinó el salmó pot quedar molt sec i salat. Més aviat us diria que menys hores.

Passat el dia d'espera, no us espanteu perquè al nostre recipient semblarà que li hagi entrat aigua, no és més que l'efecte de la sal i el sucre amb el salmó. 

Descartem el preparat, i netegem el salmó de les restes de sal, sucre, anet i fum en pols sota l'aixeta, amb aigua freda.

Un cop net, amb paper de cuina l'assequem bé, i aquí tenim dues opcions, totes dues totalment vàlides: la primera és tapar-ho amb paper film a la nevera i deixar-ho amb un repòs de 24h més, o menjar-nos-ho directament.

En el meu cas li vaig donar un nou repòs, i al dia següent, amb l'ajut d'un ganivet de pernil, flexible i ben esmolat, vaig anar tallant làmines fines (algun cop van semblar un entrecot...) i ho vam anar degustant durant gairebé una setmana. Ben conservat, no crec que us duri gaire més. Sempre recomanen consumir-ho en dos-tres dies, però si ens fotem 2kg de salmó en dos dies, rebento. Literal.

Què us sembla, bon plat de dieta? Us agrada el salmó preparat així?

La setmana vinent intentaré ensenyar-vos un pa per acompanyar aquest salmó (no, no és de dieta, però els convidats no han de patir els teus sacrificis, oi?).

Feliç setmana!!

Paté de salmó fumat

Molt bon dimecres família!! Com ha anat el pont, heu fet o us ha tocat anar a treballar?

Aquest cop ha estat el primer pont en potser tres anys que faig pont, així que us podeu imaginar què ha suposat per a mi. I a més hem aprofitat per sortir dissabte i diumenge sense el mini, que hem enganyat als avis perquè se'l quedessin a dormir... a veure quan els podem tornar a enganyar!!

I com ha estat un cap de setmana llarg, de molt bon temps, amb un sol que demanava no estar a la cuina sinó al carrer posant-se moreno (com a mínim jo he arribat a casa el diumenge amb la cara vermella), durant el pont he cuinat poc, però el que si he fet, ha estat aquest paté de salmó fumat vist a la web de la Su, que es prepara en un vist i no vist, i et salva un soparet informal, perquè el que és un servidor, divendres va sopar només això, acompanyat d'unes torradetes.

Amb aquest paté fem més gran la llista de dips del bloc, no us imagineu una nit d'estiu a la terrassa de casa, uns amics, un bon vi blanc, i un assortit de patés? On s'ha de signar?

Abans d'anar a per la recepta, que és molt fàcil i ràpida, us recordo que la secció Què tinc a la nevera? està actualitzada, i la llista de receptes surt amb imatge, us convido a que la feu servir i em feu arribar les vostres opinions... no sigueu vergonyosos!!

Ingredients:

- 200gr. de salmó fumat

- 150gr. de formatge crema (si, philadelphia)

- 20-30gr. de ceba tendra

- 1 cogombret

Preparació:

Posem tots els ingredients al got de la batedora i ho triturem tot fins integrar tots els ingredients. Reservem a la nevera fins el moment de servir, que acompanyarem amb torradetes, i que podem decorar amb unes tires de salmó fumat i unes tàperes, tal i com fa la Su.

Suposo que després de l'esforç de fer aquesta recepta necessitareu un descans, i alguna torradeta amb paté de salmó acompanyada d'una copa de vi per recuperar forces, oi?

Feliç setmana!

Musclos en escabetx

Avui em disculpareu que m'enrotlli una mica, perquè no sé ben bé el motiu, estic filosòfic i amb ganes d'explicar-vos coses. El Miquel em matarà, perquè just divendres parlàvem que hi ha gent que té molt de temps per esplaiar-se en les entrades, i el que conta és la recepta, i amb una breu introducció ja n'hi ha prou. Us entendré si passeu directament a les fotos, jajaja!!

Primer de tot, dir-vos una cosa que segurament molts de vosaltres ja sabeu, i és que divendres vaig participar al rodatge que Canal Cocina li dedicava a la MJ per haver guanyat el premi al millor vídeo blog de l'any passat en el seu concurs Blogueros Cocineros. Va ser una tarda fantàstica compartida amb la mateixa MJ (algú no la coneix? segur?), l'Olga de Nina's Kitchen, amb un bloc deliciós i unes fotos que ja m'agradaria a mi fer-les, la Gemma de Food and Cakes, gran blogger i energia pura, i el mestre Miquel, de Les receptes del Miquel, al qual ja feia temps que tenia moltes ganes de conèixer en persona, i per fi ho vaig aconseguir. Vaig gaudir molt de la seva companyia, i en un lloc molt ben triat per la MJ, la Bodega 1900, un gastrobar (per definir-ho d'alguna manera) que emula aquelles bodegues de tota la vida, que recentment han obert els germans Adrià, capitanejat per l'Albert. El menjar? Prima per sobre de tot la qualitat, i es nota en el preu, ja que no és barat, però pagues el que menges, això si, perquè tot boníssim!!

La segona cosa que us comentaré, és sobre el món dels blocs i els bloggers. No creieu que els bloggers tenim una mica perfil assetjador? Salvant totes les distàncies possibles, que consti. Vist des de fora, estic segur que una persona aliena a aquest món, es posaria les mans al cap i ens denunciaria per assetjaments els uns als altres. Us explico: tu comences visitant blocs, els tornes a visitar perquè t'agraden, i aleshores et fas seguidor. Després, et fas suscriptor per poder rebre les receptes al correu, i desde fa molt poc temps, l'afegeixes a facebook, el segueixes per twitter, instagram, foursquare, i totes i cadascuna de les xarxes socials a la que te'l trobis... no creieu que estem una mica malalts? Ja us responc jo: SI! Però és el que ens motiva, i en ocasions, i per molts d'ells, és el seu modis vivendi, així que, tot i que fora d'aquest 'mundillo' pot semblar malaltís, que ho és, per a nosaltres és ben normal.

I ja per últim, paraula que ja acabo d'enrotllar-me, us volia parlar respecte la recepta d'avui, i és que és una d'aquelles receptes que estas acostumat a fer, i no saps ben bé perquè no et passa pel cap 'posar-la' maca, fotografiar-la, i publicar-la, fins que un dia, sense motiu concret, et decideixes, et fas amb un 'prop' (palabro molt de moda que ve a ser un element decoratiu per millorar l'estilisme de la foto en una recepta), prepares la foto, dispares, i a escriure!

Us haig de dir que tot i que m'encanten tots els 'props' del mon mundial que veig a botigues i als blocs que visito, no soc jo molt donat a fer-los servir, perquè el meu sentit de l'estilisme podria provocar una hecatombe mundial de la qual només se salvarien els escarbats, jajaja!

Molt abans de començar a preparar-los així, pensava que els musclos en escabetx serien una recepta ben difícil de fer, amb un procés alquímic d'aquells incomprensibles, fins que un dia, ja fa un temps, vaig enterar-me de com es feien, i vaig dir, ¿ah si?, ¿tan fàcil és?, i des d'aleshores que no em costa gens posar-me, preparar-los, i el que és millor, menjar-los! No us sabria dir exactament d'on els vaig treure, perquè ja fa molt temps, però en podeu trobar moltes versions que varien quantitats, i que afegeixen/treuen algun ingredient.

I ara si, per fi em deixo de rotllos, i a per la recepta!

Ingredients:

- 500grs. de musclos cuits i nets (a La Sirena en teniu, i van de fàbula. Sinó, els haureu de coure i netejar vosaltres...)
- 5 fulles de llorer
- 4 dents d'all
- bitxo vermell (com a casa agrada el picant, no poso quantitats, a discreció)
- 1 cullerada de pebre vermell dolç
- 1 culleradeta (o cullerada) de pebre vermell picant
- 1 got d'oli d'oliva
- 1 got de vinagre (com més fort el vinagre, més potent l'escabetx, jo faig servir un de poma, perquè no m'agrada excessivament fort, i que hi poso extra de picant)

Preparació:

Primer de tot, si els musclos els heu comprat congelats, si us plau descongeleu-los!!

A una olla posem l'oli a escalfar, i afegim el bitxo i l'all tallat a làmines, per tal que agafi color. Un cop hagin daurat, retirem l'olla del foc.

Aboquem el llorer, i quan aquest deixi de 'saltar' (que voldrà dir que l'oli ha refredat una mica) afegim el pebre vermell dolç i el picant, i removem bé per integrar-los.

Seguidament afegim el vinagre i remenem bé. Ja tenim el nostre escabetx.

Ara tenim dues opcions, o afegim els musclos a l'olla i deixem refredar, o afegim l'escabetx al recipient on tinguem els musclos. Sent sincers, tant fa una cosa com l'altra, com heu pogut pensar...

En el moment que l'escabetx estigui fred, ja podem gaudir dels nostres musclos amb una bona cerveseta!!

Daus de tonyina amb maionesa de wasabi

Pensava que no avui no em donaria temps per portar-vos la recepta. Fa un parell de dies que se m'ha girat feina, i no tinc gaire temps ni per escriure, ni per fer la lectura de blocs, ni per respondre als comentaris que em deixeu al bloc.

Avui m'he posat una mica al dia, he respost tots els comentaris (crec que no m'he deixat cap...) i per fi he pogut començar a redactar aquesta recepta. S'ha de dir que ho he pogut fer perquè era molt fàcil, i requeria poca explicació i escriptura, com comprovareu de seguida.

És una recepta molt senzilla, i la idea està extreta de Blogexquisit, una gran font d'inspiració. A l'original fan una recepta més elaborada, amb marinatge del salmó inclòs, que jo he obviat , per fer-la més simple si era possible. Com veieu, fins i tot he canviat de peix, però tenia una ventresca de tonyina a casa que m'estava reclamant la seva atenció...

Ingredients:

- Ventresca de tonyina a daus
- Maionesa
- Wasabi
- Sal en escates

Preparació:

Barregem el wasabi amb la maionesa, i reservem. No poso quantitats ja que penso que depèn del que ens agradi el wasabi. Molt, doncs molt, gens, doncs poquet.

A la planxa marquem la tonyina, que es faci al punt just, i la servim acompanyada de la maionesa de wasabi, i amb les escates de sal.

Ja veieu que és molt complicada, oi?

P.D.: No he tingut temps ni d'editar les fotos, avui sortiran a la llum sense el text característic del bloc.

Paté de musclos i pate d'anxoves i crònica

Ja comencem a agafar el ritme, i ho fem amb una recepta doble, de dos patés ben senzillets, i a més, amb una mini crònica del taller de cuina al qual vaig assistir divendres, que impartia MJ de Las recetas de MJ a Cookiteca Santaló, 'patrocinat' per BRA.

Com veieu, avui és un tot en un, eh? Però comencem que tenim feina!!

Ingredients:

Per al paté de musclos:
- 1 llauna de musclos en escabetx (180grs. aprox)
- 1/2 terrina de Philadelphia (no em feu dir el pes, no m'enrecordo...)

Per al paté d'anxoves:
- 1 ou dur
- 200grs. de tonyina en llauna
- 60grs. d'anxoves de l'Escala
- 130grs. de Philadelphia  (aquí si em sé el pes...)


Preparació:

Per fer el paté de musclos, al got de la batedora posem el Philadelphia, i la llauna de musclos amb una mica del suc. Bé, la llauna no, els musclos que hi van dintre!

Triturem tot ben triturat, i ja tenim el primer paté.

No varia gaire la preparació del paté d'anxoves... fiquem tots els ingredients al got de la batedora, i llestos, només ens cal triturar-ho tot.

Només us diré que netegeu bé les anxoves d'espines, si és que en tenen, no poseu l'oli de la tonyina a no ser que us quedi molt dens, i que no us fixeu en les marques blanques pel que fa al Philadelphia, val la pena comprar la marca en qüestió, el resultat final varia bastant, feu-me cas.

I ja tenim dos patés ben bons!

Per als despistats, com a les fotos surten tots dos junts, el paté de musclos el vaig decorar amb surimi trossejat, i el paté d'anxoves amb llavors de badabadoc, servint-los en tartaletes per menjar-se-les d'un sol mos.

I ara la crònica!

Com us avançava al principi, divendres vaig tenir la sort (sisi, la sort, ja que era per sorteig i vaig ser un dels afortunats) d'assistir a un taller de cuina impartit per MJ, de Las recetas de MJ, que organitzava BRA, i que es feia a Cookiteca Santaló.

Us explico una mica: BRA és una casa de productes de cuina (paelles, olles, estris per cuinar...) d'alta qualitat, i Cookiteca és una botiga de productes relacionats amb la cuina, on sobretot imparteixen uns tallers molt variats, amb un equip humà i una equipació que fan molt goig.

I MJ... cal que us digui res d'ella? Em sembla que li sobren les presentacions. És d'aquelles persones que omplen la sala amb la seva personalitat, i et sentir molt a gust en la seva companyia.

Em feia molta ilusió anar-hi, i conèixer en persona a MJ, és un dels primers blocs que vaig començar a seguir, en els meus inicis bloguerils, i evidentment encara segueixo, deixant-me sorprendre cada cop amb les seves receptes, i els seus vídeos.

Vaig arribar justet a la cita, és el que té desplaçar-se de Terrassa a Barcelona en cotxe un divendres plujós, però vaig arribar, i un cop confirmat que era un dels afortunats, vaig passar a la cuina on es faria el taller, i allà estàvem els 20 assistents, xerrant, esperant les indicacions de MJ per saber on ens colocàvem, i una mica impacients per començar.

MJ ens va dividir en quatre equips, per fer els quatre plats que ens va ensenyar, amb l'ajuda del cuiner de Cookiteca (Isaac), que aquest cop va fer de 'pinche', i així va començar tot, tots dos cuiners ensenyant-nos els plats que faríem, i seguidament els quatre equips fent els plats que ens havien encomenat, amb la supervisió de la MJ i l'Isaac.

I els quatre plats van ser:

- Gambes amb pasta kataifi i guacamole (el meu equip...)

- Patates cajún amb maionesa de curry

- Mini hamburgueses en pa de ketxup amb gorgonzola i nous, i poma caramelitzada

- Pinya caramelitzada amb pasta fullada i crema de mascarpone

Van ser dues hores i mitja de taller en les quals vaig poder gaudir d'una bona estona amb 19 aficionats més de la cuina, a més de conèixer a d'altres bloggers cuiners (en aquest cas cuineres), i on vam intercanviar opinions, xerrar molt, passar una bona tarda vespre de divendres en bona companyia, i sobretot, el que vam anar a fer: veure en viu i en directe a la MJ cuinant, aprendre i cuinar nous plats, i finalment menjar-nos-els, que ben bons que ens van quedar tots!!

Per rematar el taller, els nois de BRA ens van obsequiar amb, a més del devantal que vam fer servir, un drapet de cuina, un cullerot fantàstic, i un llibre de receptes de Martin Berasategui, del qual segur que cau alguna recepta.

Després de tot el rotllo que us he fotut, us deixo algunes fotos i la llista dels bloggers que vam assistir, perquè pugueu fer una visita als seus blocs i gaudiu com jo de les seves receptes, i alguna foto de l'event. Només us recordo que quan la MJ pengi el vídeo del taller, que va estar gravant el seu marit, incansable càmera, us l'enllaçaré per aquí, i que aniré publicant les quatre receptes que vam fer a mesura que les cuini a casa.

La primera foto és dels bloggers assistents, i d'esquerra a dreta i de dalt a baix us els llisto. Tant de bo els pugui tornar a veure aviat.

Víctor, de Pumuky a la cuina

Gemma, de Food and cakes by gb

MJ, de Las recetas de MJ, of course...

Patry, de Sabores y Momentos

Sara L., de Recursos culinarios

Sara, de Mermelada de pimienta

Clara, de Entrando en la cocina

Marta, de Insta-Cook

els bloggers (què guapes surten totes les blogueres)...

tots 'atents' a les indicacions de la MJ

preparant els plats

MJ ajudant amb la crema de Mascarpone 

i el resultat final!

Tagliatelle nero di seppia

Avui vinc amb una recepta que té dues parts: la primera és la de preparar la pasta fresca, per aquells que s'animin a fer-la, clar, i la segona, el plat en si, que no té gaire misteri, ja veureu. De fet, el gruix de la recepta és la primera part, fer la pasta, ja que finalment m'he comprat una màquina de fer pasta, i d'alguna manera s'havia d'estrenar... 

I no és per fer publicitat, però l'he comprada al Lidl, per poc menys de 20€, i va de fàbula. De fet, diria que li van bé els accessoris de la màquina de la marca Ibili, i si és així, l'accessori de raviollis caurà en breu, i anireu trobant més receptes!

Posem-nos en marxa!

Ingredients:

Per la pasta

- 100grs. farina blanca

- 1 ou

- un pessic de sal

- 6grs. de tinta de calamar aprox.

Per la recepta

- Tagliatelle nero di seppia

- cues de gambes

- all

- bitxo

Preparació:

Penso que amb aquestes quantitats dona per dos plats de pasta ben bons, si voleu fer-ne més quantitat, la proporció sempre és 1 ou per cada 100 grams de farina, així que ja ho teniu.

Ja us vaig explicar a una recepta anterior com es preparava la pasta fresca, però avui seré repetitiu i ho tornaré a explicar, aquest cop amb el procés de la màquina: a un bol gran posem la farina, amb la que formarem un volcà, i al mig abocarem l'ou lleugerament batut amb la sal, i comencem a amassar amb la força de les nostres mans, fins a obtenir una bola de massa llissa i sense grumolls. Tingueu paciència que costarà una mica, penseu que és una massa molt seca. Quan la tinguem llesta, la deixarem descansar cinc minuts.

Passats aquests cinc minuts, toca fer braços un altre cop: posem al bol on tenim la massa la tinta de calamar, i amassem fins que tota la massa ens quedi del color negre uniforme que volem. I si no us convenç la pasta de color negre, us salteu aquest pas, i tots tan contents.

Amb la massa ja tota negra, la deixem reposar mitja horeta, per tal que agafi cos. I aprofitem per rentar-nos les mans, que ens hauran quedat molt maques després de trastejar amb la tinta...

Després d'aquest repòs, fem unes tres o quatre porcions amb la massa, i amb el corró ho aplanem, de manera que ens sigui més fàcil passar-ho per la màquina. I ja toca estrenar la màquina!

Comencem amb el gruix més gran (en el meu cas el número set), i anem fent passar la pasta per la màquina 3 o 4 cops, abans de canviar el gruix, fins arribar al gruix que més us agradi. Jo en aquest cas em vaig quedar en el número tres.

Ara amb la massa del gruix que ens interessa, acoplem l'accessori per fer tagliatelles, i anem passant la massa, que ens quedarà tallada perfecta, com si fos de professional.

Hem d'anar amb compte amb la massa un cop tallada, l'estendrem a un drap de cuina, separada entre si cada tagliatelle, perquè no s'enganxin. Aquesta fase és la més laboriosa, però és el que hi ha!

Quan tinguem tota la pasta preparada, i estesa i separada, la deixarem assecar una hora. Uns minuts abans no s'acabi aquesta hora, posarem abundant aigua amb sal a bullir.

I per bullir la pasta, el millor és fer-ho per tandes si heu fet molta quantitat, ja que si la feu tota de cop, encara que sembli impossible, la temperatura de l'aigua baixarà, i a més correu el perill que la pasta se us quedi enganxada. El temps de cocció són uns cinc minuts, més no, i tot dependrà també del gruix que hagueu deixat a la pasta. Si heu deixat els tagliatelle del gruix d'un entrecot, ja podeu anar sumant minuts...

Ara que després de tota aquesta parrafada tenim els nostres tagliatelle preparats, és moment de finalitzar el plat: a una paella amb una mica d'oli saltegem els alls laminats amb el el bitxo, les cues de gambes prèviament pelades, i quan ho tinguem tot ben rossadet, afegim la pasta, saltejant-la amb la resta d'ingredients.

Ja heu vist que la segona fase era molt més ràpida i fàcil que la primera, eh?

I a menjar! Si us animeu, un toc d'oli picant, li aniria perfecte (per mi, és clar...)

Yasai Yakisoba

Des del primer dia que vaig 'muntar' el bloc, ja tenia intenció de fer aquesta recepta. I després de dos anys i mig, que es diuen ràpid, m'he animat a fer-la. Estic segur que hi ha mil variants d'aquesta recepta, jo he agafat una mica de totes per fer la meva pròpia. Realment no es tracta d'una recepta difícil, només ens caldrà una mica de preparació prèvia, i acostar-nos al súper asiàtic més proper, per comprar els ingredients 'especials', però a part d'això, tot serà ben fàcil de fer, ja veureu. Al tema!

Ingredients:

- 250grs. de fideus soba
- 150grs. de col xinesa (part del tronc, i part de les fulles)
- 1 pastanaga
- 4-5 bolets shiitake
- 1 ceba petita
- 1 dent d'all
- 1 polsim de gingebre molt
- 3 cullerades de salsa yakisoba
- 2 cullerades d'oli d'oliva (l'original 1 d'oli de sèsam i 1 d'oli de girasol)
- 1 ceba tendra
- 10 cues de gambes pelades

Preparació:

Tallem les shiitake a làmines, i les reservem. Tallem també en juliana la ceba i la col xinesa (el tronc és el que més ens interessa). Fem el mateix amb la pastanaga, i l'all, i ho reservem tot.

També tallarem molt primeta la ceba tendra, i la reservarem que la farem servir al final.

Al wok (si no en teniu, aniria bé una paella fonda) posem 1 cullerada d'oli i ho posem el foc al màxim. Quan estigui calent, afegim la ceba i el tronc de la col, i comencem el procés de remenar. És molt important no parar de moure el contingut del wok, ja que aconseguim que tots els ingredients es facin de manera conjunta i homogèniament.

En el moment que la ceba comenci a canviar de color, afegim la resta de la col, la pastanaga, l'all i el gingebre, i continuem cuinant uns cinc minuts, com a molt. Dependrà de la potència del vostre foc i el tamany del wok/paella.

Aprofitant que estem a ple rendiment, bullirem els fideus segons les instruccions de la bossa. Als meus, només els hi calien 5 minuts en aigua bullint, així que va ser ràpid.

Quan les verdures estiguin, les reservem i saltegem els fideus a la mateixa paella, amb l'altra cullerada d'oli, durant un parell de minuts.

Passat aquest temps, afegim els bolets, les verdures, les cues de gambes i la salsa yakisoba. La salsa yakisoba tampoc és difícil d'elaborar, però requereix de molts ingredients, i la que he fet servir és comprada. Algun dia us ensenyaré a fer-la, paraula! 

Continuem barrejant tots els ingredients a la paella durant un parell de minuts més, i servim immediatament al plat, afegint per sobre la ceba tendra.

S'ha de menjar de seguida, ja que és un plat que com et despistis per tota la seva 'força' visual. A les fotos ho podreu comprovar, els minuts que vaig perdre per preparar el plat, engegar la càmera, enquadrar i disparar, van fer que els yakisoba semblessin ressecs...

Bon profit!

Carpaccio de gambes

Com ahir va ser festa a Barcelona, i a un servidor no li tocava treballar, vaig traslladar la recepta 'del dilluns' per dimarts, i així poder controlar les visites, i passar llista a tots.
Es tracta d'una recepta que, sentint-ho molt, no és apte per a paladars escrupulosos. És el que hi ha, no sempre es pot cuinar al gust de tothom, i em sembla que avui serà un d'aquells dies.
Per als que us agradi, ja veureu com n'és de simple la seva preparació i com de bé podeu quedar, si als vostres convidats els agrada, clar.

I un últim apunt: potser no és el plat més adient, però amb aquesta recepta estrenem la #lletraanna a les fotografies. La meva petita colaboració a aquesta proposta.

Ingredients:

- 6/8 gambes per persona, depenent del tamany
- Oli d'oliva
- Vinagre de mòdena
- Sal i pebre
- Escates de sal per decorar


Preparació:

El primer de tot que farem serà embrutar-nos les mans. Hem de pelar totes les gambes, absolutament totes, i les anem reservant. Quan les tinguem netes, amb l'ajuda d'una punta (un ganivet de pelar fruita, o similar), obrirem les gambes per la meitat i els retirarem l'intestí (és el 'fil' negre que tenen les gambes i que els hi recorre tota la cua), de manera que obtindrem una gamba neta. Si voleu, les podeu passar per aigua per deixar-les més netes encara, això és a lliure elecció. Segons les anem netejant, les anem disposant sobre paper de forn, obertes i ben esteses, formant una capa de gambes obertes per la meitat.

Quan tinguem la nostra ració de carpaccio estesa al paper de forn, estenem un altre paper de forn per sobre, i aixafem una mica amb les mans, fent pressió.
I atenció que ara ve el millor. Amb l'ajuda d'un objecte pesant i contundent (una paella, una fusta de tallar...), anem colpejant les gambes fins obtenir el gruix que més ens convenci per a un carpaccio. Només un detall: com més
obertes quedin les gambes i més ben esteses, més fàcil serà obtenir un carpaccio prim.

Ara que ens hem desfogat amb les gambes, és el moment de deixar-les descansar al congelador durant un parell d'hores, temps suficient perquè hagin congelat. No us espanteu per l'aspecte d'abans del congelador.
Mentrestant, anirem preparant la vinagreta, una de molt simple per no matar el gust de les gambes. A un pot, barregem l'oli, el vinagre, i la sal i el pebre al gust, i ja està.
Passades les dues hores, retirem el carpaccio del congelador, i ara si, retirem el paper de forn. És ara quan ho hem de treure, ja que és molt més fàcil que quan hem enganxat literalment les gambes entre dues capes de paper.
Ens haurà quedat una làmina (més o menys, depenent de la contundència dels cops...), que disposarem sobre el plat, i amanirem amb la vinagreta, finalitzant amb la decoració amb la sal en escates.
Si en feu de més, el que heu de fer és treure el carpaccio una mitja hora abans de servir, i just en el moment de menjar, afegiu la vinagreta.

Gambes en gabardina de patata

Ja som dilluns un altre cop... i un altre cop tenim recepta per oferir!!!

Un primer que és molt vistòs, amb una mica de feina a l'hora de preparar-ho, però que dona un toc original i gourmet a la nostra taula, i això quan tenim convidats, vesteix molt.

Ingredients (4 persones):

- 12 gambes o llagostins
- 1 patata
- Oli per fregir
- sal i pebre
- salsa rosa (opcional)


Preparació:

Agafem les nostres gambes o llagostins, i els pelem tots, deixant només la part final de la cua, i els anem reservant a un plat.

Pelem la patata, i amb l'ajuda d'un pelador de juliana fem tires de patata tan llargues com ens sigui possible, i anem reservant les tires a un bol amb aigua, per tal que la patata no enfosqueixi, ja que és un procés en el qual perdrem temps, i pot passar que quan haguem acabat de fer les tires, les primeres que hem fet hagin enfosquit una mica.

És moment de preparar la paella amb oli abundant, o si teniu fregidora, encendre-la. Mentres l'oli va escalfant, anem muntant les gambes. Salpebrem les gambes una mica, agafem les tires de patata, i les anem enrotllant al voltant de cada una de les gambes, fins que quedin cobertes totalment, i les anem posant a un plat amb paper de cuina, per assecar-les tant com poguem abans de ficar-les en l'oli. Tingueu paciència, que la necessitareu...

Quan l'oli estigui calent, anem introduint les nostres gambes 'vestides', i les fregirem fins que la patata estigui cuita. No necessitareu gaire temps, ja que en ser tires primes de patata, es farà ràpid. Si les tinguessim massa estona, per les patates no seria un problema, però per les gambes... és una altra història.

A mesura que les gambes es vagin fent, les anem posant de nou a una safata amb paper de cuina, per treure l'excés d'oli que puguin haver retingut.

I ja només ens queda servir-les, tal qual, amb maionesa, o com he fet ja, amb una salsa rosa que vaig fer amb una mica de maionesa, ketchup, sal, pebre i un tap de brandi.

Farcellets amb llagostins i verdures

Avui toca un plat amb reminiscència xinesa (o sigui, per dir-ho de manera planera, un plat xinès), molt saludable, ja que a més de ser verdures i llagostins, està fet al vapor, així que més sa que aquesta recepta, no sé si en trobareu alguna altra al bloc... però mica a mica anirà apareixent alguna, que no tot han de ser bombes calòriques!

La recepta és una idea extreta de La cocina de Fabrisa, amb algún ingredient de menys, però molt similar.

Ingredients (per quatre farcells):


- 4 fulles de pasta d'arròs
- 12 llagostins
- 100 grs. de carbassó
- 100 grs. de ceba
- 100 grs. de pebrot vermell
- salsa agredolça (encara no m'he atrevit a fer-la, és comprada del Lidl)

Preparació:

Tallem les verdures a tires, i les fem al vapor. Cadascú a casa ho farà amb l'estri que més bé li vagi, desde un colador per la pasta dintre d'una olla ben profunda, fins a l'accessori que moltes olles tenen per cuinar al vapor, passant pel cistellet de bambú que tinc jo específic per cuinar al vapor. Aquí, com he dit abans, cadascú ho fa com pot i amb el que pot o té a casa. No ens posarem tiquis miquis, no?

Quan les verdures estiguin quasi cuites, afegim els llagostins (sense pelar), i acabem de coure tots els ingredients. Un cop estigui tot fet, ho retirem del foc i reservem. Si aguanteu bé l'escalfor, podeu, ara si, pelar els llagostins. Si no, ens haurem d'esperar que estigui una mica més fred.

I comencem a preparar els farcellets: estenem un drap de cotó net sobre el marbre de la cuina, i l'humitegem una mica. Si no heu fet servir mai pasta d'arròs, veureu que les fulles són rígides, i per poder-les moldejar, aprofitarem l'aigua de coure les verdures i els llagostins.

Passem la fulla de pasta d'arròs durant quatre-cinc segons per l'aigua calenta, l'estenem sobre el drap de cuina, i disposem al centre de la fulla un grapadet de verdures i tres llagostins. Els llagostins si voleu els podeu tallar a trossets per repartir-los millor sobre el farcell, però si els deixeu sencers com jo vaig fer, queden més vistosos.

I procedim a tancar el farcell plegant de fora cap a dintre la fulla de pasta d'arròs.

I com no, repetim el procés fins quedar-nos sense ingredients.

Per servir-ho, jo vaig optar per una base de salsa agredolça, i posar els farcells al plat, amb la part dels plecs amagada per sota.

No deixeu de tastar-los, que sempre es pot fer cuina internacional a casa!!!

Tartar de salmó

Ja tocava que després de tres receptes seguides on l'ingredient principal era l'alcohol, avui us ensenyés una que ens alimentés una mica. I és bastant senzilla de fer, només necessiteu un bon ganivet. Com heu pogut veure, el nom està relacionat amb la recepta de l'steak tartar, canviant l'ingredient principal, en aquest cas per salmó, però no pas per salmó cru, sino per salmó fumat. Si sou de peix, aquesta recepta us agradarà, segur!

Ingredients:

- 200gr. de salmó fumat
- 50gr. de tàperes
- 1/2 ceba dolça

Preparació:

Ja veieu que no ens calen gaires ingredients per a preparar-la. Podeu comprar el salmó fumat que més us agradi, i evidentment, com més qualitat tingui, millor recepta (però clar, això passa amb qualsevol plat que prepareu...). Jo el salmó fumat el compro al Lidl, i és salmó salvatge fumat, per això veureu a les fotos que té un color rosat molt més fosc que l'habitual salmó fumat que trobem arreu. Que això no significa que amb salmó no-salvatge fumat no estigui bo, que consti! Simplement a mí m'agrada molt aquest salmó, i per això el compro. Agafem el salmó, i amb un ganivet el piquem ben picat. Fem exactament el mateix amb les tàperes i la ceba. 

Ho posem tot a un bol, i amb l'ajuda d'una forquilla remenem tots tres ingredients.

Per presentar-ho, ho podem fer tant en porcions de mossegada com individuals. Només hem de pinzelar el motllo amb una mica d'oli d'oliva, omplir-ho bé pressionant, i desmotllar-ho de seguida al plat on ho volguem servir. Es pot acompanyar d'unes torradetes, tal qual sense res com us ho presento jo, o fins i tot hi ha a qui li agrada amb una mica de llimona... per gustos, hi ha colors! 

Sushi

Ja sé que molts de vosaltres al final m'agafareu mania, perquè és la segona recepta (si no m'he descomptat i abans ja us havia ensenyat alguna altra) en la que faig servir menjar cru, en aquest cas peix. Però això no us ha d'espantar, ja que el sushi no se centra única i exclusivament en peix cru, es pot fer sushi (qualsevol de les seves variants, nori-maki, futo-maki, california rolls...) sense necessitat de fer servir peix cru, i si m'apureu, sense ni tan sols fer servir peix! Podeu fer servir l'ingredient que més us agradi, desde un peix (cuit o cru), passant per verdures, fins a una truita, les possibilitats són molt variades.

Ingredients:

- 300grs. d'arròs per sushi
- fulles d'alga nori
- surimi (palets de cranc), salmó
- vinagre per sushi
- wasabi
- salsa de soja

Preparació:

L'arros per fer sushi el podeu trobar a molts supermercats, i si no el trobeu, podeu fer servir perfectament qualsevol arros de gra rodó, però probablement el temps de cocció variarà, i no qe manera de coure'l serà un pel diferent. El més important és la quantitat d'aigua que es fa servir per fer l'arròs, ja que la proporció habitual és el mateix pes en aigua que arròs.

A una olla que es pugui tapar, posem els 300grs. d'arròs amb 300grs. d'aigua, i ho posem a foc fins que comenci a bullir. Un cop l'aigua bulli, passats dos minuts baixem el foc al mínim i ho mantenim al foc fins que hagi absorvit tota l'aigua (uns deu minuts, potser menys). Mai destapem l'olla, tot aquest procés és amb l'olla tapada. Quan l'aigua s'hagi consumit, retirem del foc, retirem la tapa, i ho deixem reposar perquè refredi.

Canviem de recipient, i si podem, posarem l'arròs a un bol de fusta (si voleu ser 'pros', us heu de comprar un hangiri), i anem afegint al nostre arròs el vinagre per sushi, un bon rajolí (bueno, aquí cal dir que la proporció ideal són 150ml. de vinagre per cada quilo d'arròs, així que feu números). Important que el recipient no sigui metàlic, ja que el que pretenem és refredar l'arròs. Us recomano que aneu afegint el vinagre a mesura que l'arròs el vagi absorvint, i ho aneu tastant fins aconseguir el gust característic de l'arròs de sushi. Podríeu preparar vosaltres mateixos el vinagre de sushi, però és una mica follon, i és més pràctic comprar-ho fet. Es diu sushizu, per si aneu a un supermercat oriental i ho voelu demanar, acabareu abans. 

Per barrejar el vinagre amb l'arròs, és recomenable fer servir una cullera/espàtula de fusta, fent els moviments com si estiguessim 'conreant un camp'. Així és com se suposa que es prepara un bon arròs, amb moviments d'esquerra a dreta i de dalt a baix.

Mentres l'arròs acaba de refredar-se, preparem el farcit del sushi. En aquest cas he triat els típics palets de cranc, que no hem de res amb ells, i salmó. Amb el salmó farem talls allargats, tant quadrats com poguem, de més o menys mig centímetre de costat. Si podem, el tall de salmó ha de ser sencer, per què el nostre sushi sigui més maco. Sempre si podem, clar.

I ja estem preparats per enrotllar el sushi. En aquest cas he fet la variant de sushi makisushi (o sushi enrotllat), i dintre d'aquesta variant, futomaki (rotllo gran), que es fa amb tota l'alga nori sencera. Si volguessim fer hosomaki, o rotllos petits, faríem servir la meitat de l'alga.

Disposem a una estoreta de bambú la fulla d'alga nori amb la part brillant per fora. Estenem l'arròs per sobre de tota l'alga, deixant només sense cobrir el costat que queda més lluny de nosaltres, aproximadament un dit lliure. El gruix d'arròs ha de ser de mig dit, més o menys.

Ens untem un dit amb wasabi, i recorrem la superfície del peix, per donar-li el punt picant (que no es nota, paraula) que volem, i el posem a sobre de l'arròs, al llarg, centrat però més a prop de nosaltres que no pas al mig. I ara ve la feina de manualitat. Amb l'ajuda de l'estora de bambú, des de la nostra posició i en direcció al costat que hem deixat lliure d'arròs, enrotllem l'alga nori, anant presionant amb força a mesura que anem enrotllant. I ja està, no hem de fer res més, desenrotllar l'estoreta de bambú i tallar el nostre maki per presentar-lo.

La millor opció per tallar-lo a parts iguals és fer un tall a la meitat del rotllo (el ganivet ben esmolat i humitejat), posar les dues meitats juntes, i repetir el procés fins que tinguem les nostres porcions.

Ho presentem a una safata, acompanyat de salsa de soja i un pèsol de wasabi perquè la gent se serveixi al gust, i a gaudir de la gastronomia nipona.

Risotto de gambes

Com algunes veus deien que últimament només veien receptes de postres, tot i que el que m'ho ha dit ja no se'n recorda que la última publicada és Calzone... torno a portar-vos una altra recepta de no-postres per satisfer a aquells paladars que no són molt llaminers. Com la majoria de risottos, és facilíssim de fer, només cal una mica de paciència, i sortirà perfecte.

Ingredients (4 persones):

- Una ceba grandeta
- 1/2 got de vi blanc
- 1l. aprox de crema de marisc (preferiblement de qualitat)
- 300gr. arròs rodó
- un grapadet de gambes
- 50gr. de mantega
- oli d'oliva

Preparació:

A una paella posem a escalfar una mica d'oli a foc mig, i mentrestant piquem la ceba tan ben picada com puguem. La sofregim a la paella, i quan comenci a transparentar, aboquem el vi blanc, i deixem reduir.

Quan el vi hagi reduit totalment, afegim les gambes i les saltem perquè es vagi agafant el regustet que volem (el capità obvi us recorda que les gambes han d'estar pelades...). Sobre la quantitat de gambes no us puc assessorar, aquí al gust del consumidor, però tampoc us passeu. El que us deia abans, un grapadet!

En el moment que les gambes comencin a estar fetes, afegim l'arròs, i anem movent de tant en tant, durant uns cinc minuts, per tal que agafi tots els aromes que hi ha a la paella, sobretot el de les gambes.

Abans que l'arròs no es comenci a enrossir, hi anem incorporant cullerot a cullerot la crema de marisc que prèviament haurem escalfat. El tema de la crema és potser el més important. Evidentment no us quedarà igual amb una crema de marisc Mercadona que amb una de la marca Knorr. Que consti que això no vol dir que quedarà dolenta, eh! La crema l'anirem incorporant a mesura que l'arròs l'absorveixi. Aquesta és la millor manera de donar-li la cremositat i textura que un risotto es mereix. Important que tampoc deixeu l'arròs sec, sino, haurà estat temps perdut. L'arròs sempre ha de tenir crema a la paella per coure! La quantitat de crema també és orientativa, dependrà de la potència del foc, el tipus d'arròs... molts factors, per això és recomenable tenir sempre més crema de la que necessiteu. Perquè la recepta sigui fàcil la crema és comprada, més endavant ja us explicaré com fer-la nosaltres.

Una vegada veiem que l'arròs està al dente, afegim mig cullerot de crema, i la mantega a trossos, i anem movent amb suavitat l'arròs, de manera que la mantega es desfaci i ajudi a l'arròs a tenir més cremositat encara.

Doncs ara ja l'únic que ens queda és servir: en aquesta ocasió a un bol, amb dos/tres gambes sobresortint per fer-ho maco, i una mica de julivert/orenga picat per decorar. Espero que us agradi!

P.D.: Si voleu acabar de rematar la feina, una mica de parmesano ratlladet per sobre, i... "no hase falta que dises nada más"

Croquetes de gambes

Bé, després de molts dies d'informar-vos pel facebook que estava preparant massa de croquetes, per fi us porto les primeres de les dues noves que he fet, a banda de les que ja he fet anteriorment de pernil. I són tan fàcils de fer com les primeres, hem de seguir el mateix procediment, amb un lleuger canvi. Endavant!!!

Ingredients:

- 1/2 l. de llet
- 10-12 gambes
- 1/2 ceba (opcional)
- 2 cullerades grans de farina (de rebosteria millor)
- 25 grs. de mantega
- ou i pa ratllat per arrebossar (he fet servir panko, per donar-li un punt oriental, jeje)

Preparació:

El primer que farem serà pelar les gambes i passar-les per la paella, les fem a la planxa. Mentrestant, posem a escalfar la llet amb les esclofies i els caps de les gambes que tenim a la paella (si, ja sé que pot semblar una mica... però igual que amb el pernil, això li donarà el gust que volem a les gambes) fins que bulli.
Un cop fetes les gambes, les piquem per poder-les barrejar millor quan preparem la massa, i ho reservem. Quan la llet que teníem al foc comenci a bullir, apaguem el foc, i la colem per tal que no quedi ni una resta de les esclofies i caps de les gambes. I comencem a preparar la massa. A la mateixa paella que hem fet les gambes, escalfem la mantega, i quan hagi agafat escalfor, hi posem la farina i la daurem. En el moment que la farina hagi canviat de color, hi aboquem un got de la llet reservada, i barregem fins que agafi consistència. Repetirem el procés fins que no ens quedi llet. Serà en aquest moment quan afegirem les gambes picades, i així podrem trobar-nos trossets de gamba quan mosseguem. Deixem reposar la nostra beixamel unes hores a la nevera, per poder preparar amb més facilitat les nostres croquetes.

Passat el temps de repòs, disposarem, en aquest ordre: massa de croquetes, ou batut i pa ratllat, i anirem fent en el meu cas boles de massa, i les passarem per l'ou batut i el pa ratllat fins que ens quedem sense massa per continuar fent croquetes. Us recomano que no les feu seguidament de preparar-les, millor les reserveu, que quedaran millor, paraula.

I ja només ens queda fregir-les en abundant oli calent (si teniu fregidora, perfecte) durant quatre minuts (si en feu moltes, com jo, i les congeleu, allargueu el temps de fregit dos minuts més), fins que el pa ratllat quedi dauradet, i abans de servir-les que reposin en un plat amb paper de cuina per què absorbeixi l'oli, i a gaudir!!!!

Fideua

Dijous, fideuà!!! Això diuen, no?
És costum als bars i restaurants que fan menú, que els dijous ofereixen paella i/o fideuà entre els seus plats a triar. I com a mi tots dos plats m'agraden molt, i avui és el dia que toca, us porto el que em sembla a mi és més senzill de tots dos. És un plat que quan ho menges fora fa de primer plat, però a casa, com fem quantitat de sobres, amb un petit aperitiu i un bon vermut, tenim de sobres, i ja ens fa les vegades de plat principal/únic. No té gaires complicacions, i difícilment surt malament.

Ingredients (4 persones):

- 400grs. de fideus prims, tipus 'cabellín'
- una sípia
- un bon grapat de gambes petites pelades
- 8 gambes per decorar
- 750 ml. aproximadament de caldo de peix
- oli, sal i pebre

Preparació:

Com hi ha llocs on a la fideuà els hi diuen fideus rossejats, el primer que farem serà rossejar els fideus. A la paella on farem la fideuà, posem una mica d'oli a escalfar, i afegim els fidues, fins que s'hagin torrat (sense passar-se, només que agafin una mica de color ja està bé). Hem de vigilar que no es cremin, si no anem amb compte, tindrem uns fideus negres que no seran recomenables per menjar.
Un cop els fideus estiguin torradets, els reservem, i comencem a preparar la resta d'ingredients. Tallem la sípia a quadrets petits, i la saltegem amb sal i pebre a la paella dels fideus. Reservem, i fem el mateix amb les gambes pelades, i per últim amb les gambes 'normals'.
Quan tinguem tot això, posem el caldo a escalfar, i en el moment que comenci a bullir, incorporem la sípia i les gambes pelades a la nostra paella, els fideus rossos, i anem afegint el caldo calent a poc a poc (apunt: la paella, evidentment, ha d'estar calenta, amb el que us recomano que tot això ho feu 'sincronitzat', és a dir, quan les gambes estiguin fetes, heu de tenir el caldo apunt, i en comptes de retirar la paella del foc, fer això que us he indicat abans).
Només ens queda esperar que el caldo vagi evaporant-se, i quan veiem que practicament no hi ha caldo, tenim dues opcions: la fàcil és baixar el foc al mínim i tapar la paella amb un drap net (obvi!), de manera que la concentració d'escalfor faci agafar als fideus aquesta forma característica de les fideuàs, que queden de punta. La difícil, si es pot dir així, és tenir preescalfat el forn, i ficar durant uns cinc minutets (més no) la paella al forn.
No m'he oblidat de les altres gambes... les utilitzem per decorar la paella just abans de tapar-la amb el drap o ficar-la al forn.

I et voilà!! Ja tenim la nostra fideuà llesta per degustar!!
Qui vulgui que ho acompanyi d'allioli, com he fet jo, i a menjar...

Salut!