divendres, 7 de juliol de 2017

Pollastre a la cervesa

Heu sentit mai a parlar de les escenes post-crèdits a les pel·lícules que fan al cine? Desde fa un temps, s'ha posat de moda, sobretot a les pel·lícules de superherois, afegir en el moment dels crèdits finals, una escena extra que augura una seqüela o una continuació d'aquella escena en una nova pel·lícula.
Doncs a mi al principi em feia una mica de gràcia això, i de tant en tant si corria la veu que en una peli hi havia escena post-crèdits, quan anava al cine, m'hi quedava per veure-la. Però ara haig de reconèixer que comença a cansar-me. Perquè l'escena post-crèdit ha de ser l'excepció, no la norma, i és que, des del meu punt de vista, si afegeixes una escena post-crèdit, ja dones peu a que aquella peli no ha acabat. I no dic que les pelis no puguin tenir una segona part, però això no implica obligatòriament escena amagada. Perquè dic jo, Indiana Jones, per exemple. Quatre pel·lícules de la saga, i cap escena post-crèdit. I no ha passat res. Eh, i en sentit contrari, tampoc hi ha problema, però el que dic, ara sembla que tothom espera veure una escena una vegada ha acabat la peli, com si fos l'habitual. És curiòs perquè s'ha arrelat tant aquest costum (que no crec que sigui ni bo ni dolent, que consti), que fa un parell de dies el mini Pumuky gran, després de veure una peli, es va quedar ben quiet mirant els títols de crèdit finals, i davant la meva pregunta de perquè continuava mirant la peli, la seva resposta va ser: "doncs per si surten més coses de la peli, no me les vull perdre". Clar exemple de com canvien les coses, per insignificants i banals que puguin ser. I vosaltres, què n'opineu de les escenes afegides al final de la peli, entre els títols de crèdit?

I ja sense més divagacions de les meves, una recepta que ja feia molt temps que volia fer, i us la porto per aquí. Si, fa calor per encendre el forn, però també és quan més temps tenim per cuinar, i per aquest pollastre val la pena encendre'l.

Ingredients:

- Un pollastre sencer, net
- 1 llauna de cervesa
- 1/2 llimona
- romaní
- 1 cullerada sopera de llard de porc
- sal i pebre

Per a l'adob

- pebre vermell picant
- pebre vermell
- 1 fulla de llorer
- orenga
- romaní
- comí
- sal
- pebre
- claus d'olor
- 1 gra d'all
- vinagre
- vi
- oli

Preparació:

Pel que fa a l'adob, no he posat quantitats, perquè va una mica a gustos, però de totes les espècies, entre 1/4  i 1 cullerada de cafè de cada. Al morter preparem l'adob, amb totes les espècies i l'all, afegint un rajolí d'oli, vi i vinagre.

Salpebrem per dintre el pollastre, i introduim la llimona a rodanxes i el romaní. Seguidament untem el pollastre amb la llard de porc, i "l'arrebossem" amb l'adob.

Tapem el pollastre amb paper fil i el reservem unes hores a la nevera per tal que agafi els gustos de les espècies.

Quan el pollastre hagi macerat, pre escalfem el forn a 200ºC, i el preparem. Buidem la meitat de la llauna de cervesa (no la descartem, la reservem), i la folrem amb paper d'alumini, deixant el forat lliure, i la introduim dintre del pollastre, de manera que sembli que aquest està sentat a sobre. El col·loquem a la safata de forn, i li tirem un rajolí d'oli per sobre.

El passem al forn, baixant la temperatura a 180ºC, i ho deixem durant uns 90 minuts aproximadament.

A mitja cocció afegim la mitja cervesa que havíem reservat (no us l'heu beguda, oi?), i un cop estigui fet, el retirem del forn, i ja està, a gaudir d'aquest pollastre sentat, com també se'l coneix.

Si voleu podeu aprofitar per coure unes patates a la mateixa safata que prepareu el pollastre, i així teniu un acompanyament perfecte.

Sigueu feliços!




divendres, 16 de juny de 2017

Com preparar una taula de formatges



Si, ja sé que fa molt que no em veieu per enlloc. Estic desaparegut del bloc, de facebook, twitter (d'aquí crec que sempre he estat desaparegut), instagram... i haig de confesar que no és per falta de temps, és més aviat haver donat preferència a altres coses. Sabeu allò que quan has de fer alguna cosa que no t'agrada, sempre trobes alguna altra cosa millor a fer? No estic dient que no m'agradi el bloc, ni que em vegi obligat a publicar, però últimament tenia sempre millors coses a fer.

I per celebrar la meva rentrée, avui us explicaré com preparem a casa una fusta de formatges, ara que fa calor i el que ve més de gust és fer sopars informals a la fresca.

Com no es tracta d'una recepta a l'ús, no hi ha ni ingredients ni preparació, només indicacions i recomenacions, que podeu seguir o no, de com preparar una bona selecció de formatges, i amb què acompanyar-la.

Estic segur que molts de vosaltres quan té un sopar a casa amb amics, pensa que una fusta de formatges és una molt bona opció, ja que és ràpida de preparar, i no suposa passar-se hores a la cuina. Coincideixo totalment, a més que considero que és una manera molt elegant de complimentar als convidats, ja sigui com entrant de picar, o fins i tot com opció única de sopar. Això sense tenir en compte que jo em podria alimentar només amb formatges...

Ara tanqueu els ulls. És una nit calorosa d'estiu, sona un jazz suau de fons, estas en bona companyia, amb una beguda a la ma, i a l'altra un dau de formatge... no us sedueix la idea?

Els formatges:

El primer a tenir en compte és quants formatges servirem. Sempre es diu que el més apropiat és tenir entre 4 i 8 varietats, depenent del nombre de convidats. Jo penso que la millor opció són 6 formatges. Amb 4 pots fer curt ja que corres el risc que a algun dels comensals només li agradi un, o cap. Si sou bastants a taula (més de 6 persones per mi ja és molta gent) m'animaria amb una selecció de 8 varietats, però per una qüestió més visual

El segon punt a tractar és, lògicament, quins formatges triar. Aquí se'ns obren les portes a tot un univers làctic, depenent de amb què volgueu delectar els convidats. Podríem fer una selecció per zona geogràfica (diferents països, diferents regions d'un país...), per tipus de llet (vaca, ovella, cabra...), tipus de família (frescos, cremosos...), o, perquè no, un mix de tot. Quan tinguem decidit el tipus de selecció a fer, només ens falta, com no, escollir els formatges. Ara entraré en el mon de les obvietats, però la matèria primera és fonamental, nonomés en els formatges, també en els acompanyaments que triarem. I és que homenatjar-nos de tant en tant a ningú li pot sentar malament.

Els acompanyaments:

Seguidament és el torn dels acompanyaments als formatges. Com no he proposat encara cap formatge, us enumeraré les diferents possibilitats.

Ja fa un temps que estan molt de moda les melmelades, gran partenère dels formatges. A continuació teniu una petita guia de com maridar-los, com es diu ara:
Maridatge de formatge i melmelada
Formatges blaus, formatges fumats Pebrot vermell
Formatges tendres, Camembert Fruits vermells
Formatges curats, d'ovella... Taronja amarga
Formatge de cabra, Brie Tomàquet
A més de les melmelades, no poden faltar unes torradetes, sobretot pels formatges d'untar o els de pasta tova com el Brie i el Camembert. Per a la resta de formatges, les torradetes o uns palitos de pa van molt bé, i una bona llesca de pa amb tomàquet no pot faltar.

La fruita seca combina bé amb gairebé qualsevol formatge. Jo recomano, perquè m'agraden molt, uns anacards torrats i uns festucs.

Com a contrast a formatges secs i de maduració llarga, queda molt bé acompanyar-los amb fruita deshidratada. Us asseguro que no deixarà indiferent als convidats.

La beguda:

I ja per últim però no menys important, queda triar la beguda. Considero que va encara més a gust de cadascú, i tothom ha de poder beure el que més li agradi, independentment dels formatges, però tot i així, aquí van les meves recomenacions... un vi blanc jove, afruitat, fresc, és ideal per als formatges tendres, de pasta tova, blaus suaus... si tenim formatges secs, fumats, de maduració llarga, la tria és extensa, des d'un negre criança, fins a un reserva amb molt cos, tenint en compte com de curat sigui el formatge. A més maduració, més cos hauria de tenir el vi. Existeixen dos grans tipus de maridació, per proximitat i per contrast, i totes dues són bones, intentant sempre que el gust de la beguda no camufli el formatge, i viceversa.

Per als més atrevits, una bona combinació és deixar de banda el vi, i obrir una ampolla de cava, com per exemple el Trias Batlle Blaué, un gran reserva que és un luxe. Una altra alternativa que no podem oblidar són les cerveses artesanals, cada vegada més presents en el nostre dia a dia gastronòmic.

El muntatge:

Després de la difícil tasca de triar-ho tot (no, no és gens fàcil fer la tria), ens queda muntar la taula. Personalment recomano una taula de fusta, però un plat de pissarra farà resaltar el color dels formatges. En el meu cas coloco els acompanyaments al centre, i envoltant-los, els formatges, amb un cartellet per a cada formatge. I si voleu currar-vos-ho més encara, ordenar els formatges per l'ordre en el que recomenareu als convidats menjar-se'ls, començant pels més suaus, i acabant pels més potents.

Molt important és disposar un ganivet per cada formatge, això si, ja em direu si us els barregen...

Bé, després de totes les coses que us he explicat, va sent hora que us digui quina taula he preparat per a l'ocasió:

No he fet cas de la meva pròpia recomenació, i he fet una barreja de països, tipus de llet i fermentacions, en una selecció de 6 formatges. La selecció està formada per:

- Brie Royal trufat, de la casa Renard Gillard, francès, de llet crua de vaca
- Semi curat de la casa Montbrú, català, de llet de búfala
- Cheddar curat, galès, de llet de vaca
- Piave veccio, de la regió del Venetto, similar al Parmiggiano, de llet pasteuritzada de vaca
- Curat de Castella Lleó, de llet crua d'ovella
- Gruyère, Suís, de llet crua de vaca

Per acompanyar-los, unes torradetes de baguette amb nabius, festucs, anacards, daus de pinya i papaia deshidratada, i el pack de quatre melmelades de maridatge de formatges de la casa La Fageda.

I per últim, la meva proposta de beguda, ha estat un vi blanc suau i fresc, el Masia La.Sala de Domènech Vidal, un vi negre amb un bon cos, el Edetana de Edetària, i per als que són més de cervesa, unes cerveses Montseny, en aquest cas en les seves versions de Blat i Malta.

Després d'això només queda presentar-ho a taula, i gaudir! No escolteu la música? Sigueu feliços!




diumenge, 26 de febrer de 2017

Pastís de llimona glassejat

Bon dia!
Avui, últim diumenge de mes, tenim nova entrega de l'Asaltablogs, i no volia deixar de participar després de dos mesos llargs sense participar. I menys, tenint en compte que aquest mes tocava assaltar el bloc mrmelada, de l'Elena Valdizán, el qual ja fa temps que segueixo perquè m'agrada molt l'estil que té i totes les seves receptes, a quina millor.

I aquest ha estat el problema, ja que un cop vaig saber el bloc assaltat, com em va costar triar una recepta per fer-la, perquè anava fent llista de les que em convencien, i al final la llista era interminable!!

Finalment, vaig decidir-me pel pastís de llimona que us ensenyo avui, ja que tenia tot el que buscava: ràpid, senzill, i per sobre de tot, bo. Perquè si, està bo, molt bo, i amb l'extra del glassejat, remates la feina.

Eva, et seguiré robant tot i que no et toqui ser un dels blocs assaltats, que ho sàpigues!

Ingredients:

Pel pastís:
- 4 ous
- 180grs. de sucre
- ratlladura de dues llimones
- el suc d'una llimona
- 1 iogurt natural
- 160grs. de mantega fosa (freda)
- 190grs. de farina
- 1/2 culleradeta de llevat químic
- 1 pessic de sal

Pel glassejat:

- 100grs. de sucre llustre
- 2 o 3 cullerades de suc de llimona

Preparació:

El primer que farem, com la majoria de vegades que fem un pastís, serà preescalfar el forn, a 180ºC, escalfor a dalt i a baix.

Seguidament, separem clares de rovells, i muntem les clares amb pics ferms, amb el pessic de sal, i reservem a la nevera.

Continuem batent els rovells amb el sucre en un altre bol, fins a obtenir una barreja cremosa. Afegim a aquesta barreja el iogurt, el suc de llimona i la ratlladura, i continuem barrejant. Incorporem la mantega fosa i acabem de barrejar.

Tamissem la farina i el llevat i ho afegim a la barreja anterior, i ho integrem, comprovant que no quedin grumolls.

Per finalitzar, incorporem suaument les clares muntades en dos o tres tandes.

Un cop tinguem la massa, la posem a un motlle prèviament engreixat (el que vulgueu, jo he optat per un de bundt, com la recepta original, i un rodó), i directe al forn durant uns 40 minuts. Controleu molt el tema temps, ja que la teoria diu entre 40-45 minuts, i en el meu cas, amb 35 minuts vaig de tenir de sobres per haver repartit la barreja en dos motlles.

Quan tinguem el pastís cuit, el deixem refredar uns minuts abans de desmotllar i deixar que acabi de refredar totalment a sobre d'una reixeta.

Per completar la feina, preparem amb el sucre llustre i el suc de llimona un bon glassejat, i decorem el pastís. Només ens queda, ara si, degustar-ho.

Sigueu feliços!