divendres, 4 de novembre de 2016

Pulled Pork

Sou dels que us poseu l'alarma del mòbil per despertar-vos? Jo encara soc reticent a fer-ho. Utilitzo un despertador petit, que va a piles (no, ni tan sols va endollat), i que fa, i no us exagero, uns 20 anys que ho tinc. Encara s'aguanta, i tingueu en compte que ha rebut molts i molts cops, tant meus com dels minis. I espero que aguanti molts anys més. El que tinc clar és que si se'm trenca, em compraré un igual. Mira que m'agraden les noves tecnologies, però amb això del despertador, estic 'xapat' a l'antiga. I vosaltres, teniu algun aparell 'antic' que encara feu servir i el que no us agradaria desfer-vos?

La setmana passada per problemes logístics no vaig poder publicar la recepta que us porto avui. I de fet, avui és un dia estrany per a mi per publicar, ja que ho acostumo a fer en dimecres, però no volia que estiguessiu més temps sense tenir notícies meves. És l'acompanyament ideal per als panets Kaiser de l'altre dia, amb una bona salsa barbacoa. Ho preparem?

Ingredients:

Per al pulled pork:
- una peça de llom, capçalera, paleta o coll de porc, d'entre 2 i 3 kg.
- 2 cullerades de sal
- 2 cullerades de sucre
- 2 cullerades de sucre moré
- 2 cullerades de comí molt
- 2 cullerades de pebre negre
- 1 culleradeta de pebre vermell picant
- 5 o 6 cullerades de pebre vermell

Per a la salsa:
- 350ml. de vinagre de poma, o qualsevol altre vinagre suau
- 125ml. de ketchup
- 125ml. d'aigua
- 1 cullerada de sucre
- mel al gust
- 1 cullerada de sal (opcional)
- 1 culleradeta de pebre vermell (opcional)

Preparació:

Heu de tenir en compte que les quantitats són orientatives, ja que tant per la preparació de la carn com per la preparació de la salsa, les quantitats aniran molt en funció dels vostres gustos. Si us agrada més el picant, afegiu més pebre vermell picant. Si us agrada el toc de la farigola, o el puntet que li dona la mostassa, li poseu farigola, o mostassa, per exemple.

Penseu que tantes persones, tantes receptes de pulled pork. És el millor d'aquesta recepta, la versatilitat en els ingredients. El més important és el temps de repòs i de cocció de la carn, i que la carn sigui tendra i melosa. Pel que fa a la carn, jo vaig enrefiar-me del meu carnisser. Li vaig explicar què volia fer, i em va preparar una peça de la part alta del llom. Preneu nota si sou de Terrassa: Carnisseria Segarra.

Barregem totes les espècies, i fem un massatge a la carn, per tal que tota la peça quedi ben impregnada d'elles. Reservem la carn amb les espècies durant mínim un parell d'hores a temperatura ambient o bé tota la nit a la nevera. Com més temps en repòs, més gust agafarà la carn. Si podeu, que reposi sobre una reixeta, ja que amb les espècies deixarà anar aigua.

Un cop hagi reposat, si voleu podeu fer-li un nou massatge a la carn amb una nova barreja d'espècies. Això és opcional.

Escalfem el forn a 120ºC, i enfornem la carn. Tenim dues opcions per fer-ho: bé ho posem a la reixeta del forn amb la safata a sota, per anar recollint els sucs de la carn, o bé emboliquem bé la peça de carn amb paper d'alumini. Jo vaig triar la primera opció, però qualsevol de les dues és bona.

I ara tocar esperar i esperar, ja que ha d'estar-se al forn un mínim de 6 hores. En el meu cas, vaig tenir la carn gairebé 8 hores. No patiu pel consum energètic, ja que a tan baixa temperatura el forn no consumeix tant com podríeu pensar. Per comprovar si la carn està, a partir de les 5 hores, l'ideal és que amb l'ajut de dues forquilles la carn se separi. Quan passi això, la carn ja estarà llesta.

Deixem reposar mitja hora, descartem els sucs que hagi deixat anar, i aneu desfent la carn en fibres amb l'ajut de dues forquilles, o si aguanteu bé l'escalfor, amb les mans, com vaig fer jo.

Una vegada tinguem la carn llesta, només ens queda preparar la salsa. Barregem tots els ingredients, ajustant de sal, sucre, ketxup, mel segons ens agradi més dolça, salada i/o picant.

Barregem tota la salsa amb la carn, i ja només ens queda preparar-nos un bon entrepà amb els panets kaiser, i un acompanyament d'amanida de col (la de la foto és comprada, que consti).

Sigueu feliços!




diumenge, 30 d’octubre de 2016

Tequeños

Aquesta setmana per temes logístics no he publicat en dimecres, però tot i les dificultats, no he volgut perdre'm l'assalt d'aquest mes al repte AsaltaBlogs, ja que aquest mes li tocava el torn de ser assaltada a la Sandra, del bloc ApfelstrudelKuchen. Ja fa molt de temps que segueixo a la Sandra. Tant, que no m'enrecordo de quant fa. Té un bloc que és molt fàcil de seguir, on explica molt bé les receptes i que fa que et vinguin ganes de provar de fer-les tu.

Quan vaig saber que el bloc a assaltar era el seu, tenia molt i molt clar quina recepta faria, ja que feia temps que la volia fer, però després de tornar a repassar les receptes, em van entrar els dubtes perquè volia fer moltes altres més. Finalment, em vaig quedar amb la primera opció, els tequeños, un plat típicament veneçolà, i només us puc dir que a casa ens va encantar, com a bon amants del formatge que som.

M'acompanyeu per la cuina de la Sandra?

Ingredients:

- 400grs. de formatge emmental
- 300grs. de farina
- 60grs. de mantega a temperatura ambient
- 75ml. d'aigua
- 1 ou
- 1 culleradeta de sal
- oli per fregir

Preparació:

A un bol gran posem tots els ingredients a excepció de l'aigua i el formatge.

Anem barrejant, i anem incorporant poc a poc l'aigua. És probable que no la necessiteu tota, per això la seva incorporació és a poc a poc. Continuem barrejant fins obtenir una massa suau i llisa, que no s'enganxa a les parets del bol. És una massa que es treballa fàcilment amb les mans, però si teniu màquina, menys feina fareu.

Deixem reposar la massa uns 20 minuts i mentrestant preparem el farcit dels tequeños. Tallem bastonets de 7cm. de llarg i 1cm. d'ample.

Quan tinguem els bastonets de formatge, estirem amb un corró la massa, deixant-la ben prima, i amb aquesta farem tires de 12cm. de llarg i 2cm. d'ample.

Ara és el moment de muntar el tequeño. Estirem cada tira separadament, per fer la massa més prima encara, i emboliquem els nostres bastonets de formatge amb la massa, en diagonal, per tal de no deixar espais on es pugui escapar el formatge. Val la pena estirar una tira i embolicar un bastonet, i anar fent. És molt més còmode així que no pas estirar totes les tires i després embolicar els bastonets. S'han d'apretar bé les puntes per evitar que quan el formatge es fongui, es vulgui escapar per aquí.

Un cop muntats els tequeños, és hora de fregir-los. Escalfem l'oli, i els fregim fins que quedin daurats. Els anem disposant a un plat amb paper de cuina per treure l'excès d'oli.

I ja només ens quedar gaudir d'aquest aperitiu. A casa ho vam fer amb una mica de salsa barbacoa.

Aquest cop ha estat amb Emmental, però a casa ja hem pensat tornar-los a fer amb Cheddar o un formatge així més potent, com un Old Amsterdam. Animeu-vos a canviar!!



dimecres, 19 d’octubre de 2016

Panets viena o Kaiser

Ja fa temps que vinc pensant un tema que és recurrent en els últims anys, i que no fa gaire he tornat a recordar, després d'uns comentaris d'una persona a twitter, i les conseqüents (i inexplicables) respostes obtingudes.

El comentari era que no hi havia cap dona premi Nobel aquest any. I de fet, com la majoria d'anys. Ja us podeu imaginar l'allau de comentaris masclistes i denigrants que això va comportar. I dic us podeu imaginar, perquè desgraciàdament us ho podeu imaginar, tot i que el més normal seria que comentaris d'aquests tipus fossin sinó inexistents, gairebé. No m'allargo amb aquest tema perquè donaria per a una tesi doctoral, i em faltaria espai i temps.

Del que us volia parlar, que està relacionat, és del que es parla sempre respecte la paritat en llocs de treball de posició elevada: CEOS, Directors, etc, etc... És veritat que habitualment els alts càrrecs els ocupen homes, i que es pot contar amb els dits d'una ma quan un d'aquests càrrecs l'ocupa una dona, i això és fruit de la mentalitat masclista que encara molts tenen intrínseca des de ben petits. No discutiré si els homes que ocupen aquests càrrecs s'ho mereixen o no, que això és un tema a part. El que em plantejo és: de veritat no hi ha dones que sàpiguen fer aquesta feina? Jo, personalment, no m'ho crec, i ho dic perquè ho he viscut. Al llarg de la meva vida laboral en la meva actual professió, he tingut 7 responsables diferents, dels quals 5 han estat dones, i totes elles han estat a l'alçada dels homes, o per sobre. Aquí també algú es podria queixar que no hi ha hagut paritat, no?

Jo no crec en la paritat, i penso que qui defensa la paritat s'equivoca. No defenso que hi hagi igualtat d'homes o de dones en el poder, per posar un exemple. O que hi hagi més homes o més dones en els alts càrrecs. Defenso que la persona o persones que exerceixin una tasca, han de ser vàlides en aquesta tasca. I vist com estan les coses últimament, em sembla que tots sortiríem guanyant si els alts càrrecs fossin dones. Ara no em tatxeu de feminista. No ho soc, ni ho pretenc ser, simplement soc realista amb el que veig i visc. Evidentment, és la meva opinió, no demano que la compartiu.

I vosaltres, què opineu? Sé que us pot semblar una opinió poc desenvolupada, però no vull avorrir-vos amb les meves divagacions, i si la desenvolupo, com he dit abans, necessitaria un nou bloc...

Per animar una mica l'assumpte, i desviar l'atenció de la (mala) situació que ens està tocant viure a tothom, tant a nivell polític, com laboral, social i econòmic, avui us porto uns panets de viena, o segons la forma que els donem, panets kaiser, molt senzills de fer, i que valen tant com per una hamburguesa, com pel que ho vam fer servir nosaltres a casa, que veureu la setmana vinent. Va que comencem!

Ingredients:

- 500grs. de farina de pa
- 10grs. de llevat sec o 25grs. de llevat fresc
- 160ml. d'aigua
- 150ml. de llet
- 7grs. de mel
- 8grs. de sal
- barreja de llavors (opcional)

Preparació:

El millor d'aquesta recepta de panets viena és que no necessita ni massa mare ni preferment, amb el que es fan relativament ràpid.

Barregem els ingredients secs, i afegim els ingredients líquids, pastant fins obtenir una massa llissa i elàstica. Si teniu panificadora o amassadora, necessitareu entre 10 i 12 minuts aproximadament.

D'aquesta massa fem una bola i la deixem fermentar durant 90 minuts a un bol tapat amb paper film. Prèviament haurem untat el bol amb oli.

Després d'aquesta hora i mitja, aproximadament, pastem una mica amb les mans per desgassificar, i fem 12 porcions, de les quals farem boletes que anirem deixant a la safata de forn. Les taparem amb un drap humit i les deixarem leudar entre 40 i 60 minuts. Una estona abans que acabi el temps de leudat, escalfarem el forn a 200ºC.

Abans d'enfornar, polvoritzem amb aigua i arrebossem les boletes en la nostra barreja de llavors, i seguidament enfornem uns 15 minuts si el forn té funció aire. Si no en té, allargueu fins a 18-20 minuts.

Deixem refredar a una reixeta, i a gaudir!

Sigueu feliços!