divendres, 16 de juny de 2017

Com preparar una taula de formatges



Si, ja sé que fa molt que no em veieu per enlloc. Estic desaparegut del bloc, de facebook, twitter (d'aquí crec que sempre he estat desaparegut), instagram... i haig de confesar que no és per falta de temps, és més aviat haver donat preferència a altres coses. Sabeu allò que quan has de fer alguna cosa que no t'agrada, sempre trobes alguna altra cosa millor a fer? No estic dient que no m'agradi el bloc, ni que em vegi obligat a publicar, però últimament tenia sempre millors coses a fer.

I per celebrar la meva rentrée, avui us explicaré com preparem a casa una fusta de formatges, ara que fa calor i el que ve més de gust és fer sopars informals a la fresca.

Com no es tracta d'una recepta a l'ús, no hi ha ni ingredients ni preparació, només indicacions i recomenacions, que podeu seguir o no, de com preparar una bona selecció de formatges, i amb què acompanyar-la.

Estic segur que molts de vosaltres quan té un sopar a casa amb amics, pensa que una fusta de formatges és una molt bona opció, ja que és ràpida de preparar, i no suposa passar-se hores a la cuina. Coincideixo totalment, a més que considero que és una manera molt elegant de complimentar als convidats, ja sigui com entrant de picar, o fins i tot com opció única de sopar. Això sense tenir en compte que jo em podria alimentar només amb formatges...

Ara tanqueu els ulls. És una nit calorosa d'estiu, sona un jazz suau de fons, estas en bona companyia, amb una beguda a la ma, i a l'altra un dau de formatge... no us sedueix la idea?

Els formatges:

El primer a tenir en compte és quants formatges servirem. Sempre es diu que el més apropiat és tenir entre 4 i 8 varietats, depenent del nombre de convidats. Jo penso que la millor opció són 6 formatges. Amb 4 pots fer curt ja que corres el risc que a algun dels comensals només li agradi un, o cap. Si sou bastants a taula (més de 6 persones per mi ja és molta gent) m'animaria amb una selecció de 8 varietats, però per una qüestió més visual

El segon punt a tractar és, lògicament, quins formatges triar. Aquí se'ns obren les portes a tot un univers làctic, depenent de amb què volgueu delectar els convidats. Podríem fer una selecció per zona geogràfica (diferents països, diferents regions d'un país...), per tipus de llet (vaca, ovella, cabra...), tipus de família (frescos, cremosos...), o, perquè no, un mix de tot. Quan tinguem decidit el tipus de selecció a fer, només ens falta, com no, escollir els formatges. Ara entraré en el mon de les obvietats, però la matèria primera és fonamental, nonomés en els formatges, també en els acompanyaments que triarem. I és que homenatjar-nos de tant en tant a ningú li pot sentar malament.

Els acompanyaments:

Seguidament és el torn dels acompanyaments als formatges. Com no he proposat encara cap formatge, us enumeraré les diferents possibilitats.

Ja fa un temps que estan molt de moda les melmelades, gran partenère dels formatges. A continuació teniu una petita guia de com maridar-los, com es diu ara:
Maridatge de formatge i melmelada
Formatges blaus, formatges fumats Pebrot vermell
Formatges tendres, Camembert Fruits vermells
Formatges curats, d'ovella... Taronja amarga
Formatge de cabra, Brie Tomàquet
A més de les melmelades, no poden faltar unes torradetes, sobretot pels formatges d'untar o els de pasta tova com el Brie i el Camembert. Per a la resta de formatges, les torradetes o uns palitos de pa van molt bé, i una bona llesca de pa amb tomàquet no pot faltar.

La fruita seca combina bé amb gairebé qualsevol formatge. Jo recomano, perquè m'agraden molt, uns anacards torrats i uns festucs.

Com a contrast a formatges secs i de maduració llarga, queda molt bé acompanyar-los amb fruita deshidratada. Us asseguro que no deixarà indiferent als convidats.

La beguda:

I ja per últim però no menys important, queda triar la beguda. Considero que va encara més a gust de cadascú, i tothom ha de poder beure el que més li agradi, independentment dels formatges, però tot i així, aquí van les meves recomenacions... un vi blanc jove, afruitat, fresc, és ideal per als formatges tendres, de pasta tova, blaus suaus... si tenim formatges secs, fumats, de maduració llarga, la tria és extensa, des d'un negre criança, fins a un reserva amb molt cos, tenint en compte com de curat sigui el formatge. A més maduració, més cos hauria de tenir el vi. Existeixen dos grans tipus de maridació, per proximitat i per contrast, i totes dues són bones, intentant sempre que el gust de la beguda no camufli el formatge, i viceversa.

Per als més atrevits, una bona combinació és deixar de banda el vi, i obrir una ampolla de cava, com per exemple el Trias Batlle Blaué, un gran reserva que és un luxe. Una altra alternativa que no podem oblidar són les cerveses artesanals, cada vegada més presents en el nostre dia a dia gastronòmic.

El muntatge:

Després de la difícil tasca de triar-ho tot (no, no és gens fàcil fer la tria), ens queda muntar la taula. Personalment recomano una taula de fusta, però un plat de pissarra farà resaltar el color dels formatges. En el meu cas coloco els acompanyaments al centre, i envoltant-los, els formatges, amb un cartellet per a cada formatge. I si voleu currar-vos-ho més encara, ordenar els formatges per l'ordre en el que recomenareu als convidats menjar-se'ls, començant pels més suaus, i acabant pels més potents.

Molt important és disposar un ganivet per cada formatge, això si, ja em direu si us els barregen...

Bé, després de totes les coses que us he explicat, va sent hora que us digui quina taula he preparat per a l'ocasió:

No he fet cas de la meva pròpia recomenació, i he fet una barreja de països, tipus de llet i fermentacions, en una selecció de 6 formatges. La selecció està formada per:

- Brie Royal trufat, de la casa Renard Gillard, francès, de llet crua de vaca
- Semi curat de la casa Montbrú, català, de llet de búfala
- Cheddar curat, galès, de llet de vaca
- Piave veccio, de la regió del Venetto, similar al Parmiggiano, de llet pasteuritzada de vaca
- Curat de Castella Lleó, de llet crua d'ovella
- Gruyère, Suís, de llet crua de vaca

Per acompanyar-los, unes torradetes de baguette amb nabius, festucs, anacards, daus de pinya i papaia deshidratada, i el pack de quatre melmelades de maridatge de formatges de la casa La Fageda.

I per últim, la meva proposta de beguda, ha estat un vi blanc suau i fresc, el Masia La.Sala de Domènech Vidal, un vi negre amb un bon cos, el Edetana de Edetària, i per als que són més de cervesa, unes cerveses Montseny, en aquest cas en les seves versions de Blat i Malta.

Després d'això només queda presentar-ho a taula, i gaudir! No escolteu la música? Sigueu feliços!




diumenge, 26 de febrer de 2017

Pastís de llimona glassejat

Bon dia!
Avui, últim diumenge de mes, tenim nova entrega de l'Asaltablogs, i no volia deixar de participar després de dos mesos llargs sense participar. I menys, tenint en compte que aquest mes tocava assaltar el bloc mrmelada, de l'Elena Valdizán, el qual ja fa temps que segueixo perquè m'agrada molt l'estil que té i totes les seves receptes, a quina millor.

I aquest ha estat el problema, ja que un cop vaig saber el bloc assaltat, com em va costar triar una recepta per fer-la, perquè anava fent llista de les que em convencien, i al final la llista era interminable!!

Finalment, vaig decidir-me pel pastís de llimona que us ensenyo avui, ja que tenia tot el que buscava: ràpid, senzill, i per sobre de tot, bo. Perquè si, està bo, molt bo, i amb l'extra del glassejat, remates la feina.

Eva, et seguiré robant tot i que no et toqui ser un dels blocs assaltats, que ho sàpigues!

Ingredients:

Pel pastís:
- 4 ous
- 180grs. de sucre
- ratlladura de dues llimones
- el suc d'una llimona
- 1 iogurt natural
- 160grs. de mantega fosa (freda)
- 190grs. de farina
- 1/2 culleradeta de llevat químic
- 1 pessic de sal

Pel glassejat:

- 100grs. de sucre llustre
- 2 o 3 cullerades de suc de llimona

Preparació:

El primer que farem, com la majoria de vegades que fem un pastís, serà preescalfar el forn, a 180ºC, escalfor a dalt i a baix.

Seguidament, separem clares de rovells, i muntem les clares amb pics ferms, amb el pessic de sal, i reservem a la nevera.

Continuem batent els rovells amb el sucre en un altre bol, fins a obtenir una barreja cremosa. Afegim a aquesta barreja el iogurt, el suc de llimona i la ratlladura, i continuem barrejant. Incorporem la mantega fosa i acabem de barrejar.

Tamissem la farina i el llevat i ho afegim a la barreja anterior, i ho integrem, comprovant que no quedin grumolls.

Per finalitzar, incorporem suaument les clares muntades en dos o tres tandes.

Un cop tinguem la massa, la posem a un motlle prèviament engreixat (el que vulgueu, jo he optat per un de bundt, com la recepta original, i un rodó), i directe al forn durant uns 40 minuts. Controleu molt el tema temps, ja que la teoria diu entre 40-45 minuts, i en el meu cas, amb 35 minuts vaig de tenir de sobres per haver repartit la barreja en dos motlles.

Quan tinguem el pastís cuit, el deixem refredar uns minuts abans de desmotllar i deixar que acabi de refredar totalment a sobre d'una reixeta.

Per completar la feina, preparem amb el sucre llustre i el suc de llimona un bon glassejat, i decorem el pastís. Només ens queda, ara si, degustar-ho.

Sigueu feliços!



divendres, 16 de desembre de 2016

Cookies amb conguitos

Us he plantejat mai com ha arribat el vostre cap a ser el vostre cap? I no em refereixo a la part de dalt del vostre cos, si no més aviat al vostre superior a la feina. I no a la persona immediatament superior a tu, sino al CEO, com ho diuen ara de manera molona, o, com s'ha conegut sempre, al director general, al gerent... o com li dic jo, el Big Boss.

Jo m'ho he plantejat alguna vegada, i no pas perquè cregui que no s'ho mereixi, al contrari, crec que sap fer la seva feina i la sap fer molt bé. Simplement, a vegades penses... i com s'ho ha fet ell per arribar on està? Us poso en situació: una empresa del sector de la informàtica, un llicenciat en químiques, que va començar com aquell qui diu de becari fent el mateix que quan jo vaig començar, i ara dirigint una empresa amb no sé quants empleats. I fent-t'ho bé. No us penseu que estic intentant fer-li la pilota. Dubto que sàpiga de l'existència d'aquest bloc, i en cas que el conegui, la possibilitat que el llegeixi és molt remota.

Suposo que, aptituds i actitud a banda, és allò que es diu sempre d'estar en el lloc indicat en el moment adequat.  Perquè oportunitats com aquestes deuen haver poques, i si no les veus i/o no les agafes al vol, es perden per sempre. Jo, de moment, no he tingut oportunitats, o com a mínim, no les he sapigut veure.

I vosaltres, heu tingut mai alguna bona oportunitat de l'estil, o similar? L'heu poguda aprofitar?

Avui unes cookies de lacasitos fetes amb el mini, i amb una càmera que comença a fallar... espero que els reis siguin benèvols i ens portin una nova càmera amb la que poder continuar fotografiant receptes!!

Ingredients:

- 180grs. de farina
- 100grs. de mantega en pomada
- 100grs. de sucre moré
- 1 ou
- 1tsp, de canyella en pols
- 1tsp. de llevat químic
- 1tsp. de vainilla (o essència de vainilla)
- 1 pessic de sal
- lacasitos, o conguitos, o m&m's...

Preparació:

Una de les receptes més fàcils que hi ha, i és que clar, és per fer amb nens...

El primer de tot és escalfar el forn a 180ºC.

Batem en un bol la mantega i el sucre fins a obtenir una barreja esponjosa. Seguidament afegim l'ou i la vainilla, i continuem batent.

Ara incorporem la farina, el llevat, la canyella i el pessic de sal, i amb l'ajut d'una espàtula ho barregem tot. Es tracta de barrejar, no de batre.

Amb aquesta massa fem boletes que anem disposant-les a la safata de forn, amb una separació important entre boleta i boleta.

Les aixafem una mica (només una mica), i que el mini tregui el seu vessant artístic i decoratiu, deixant-lo que disposi els conguitos de colors sobre les boles, al seu gust. I controlant que quedin ben apretats a la galeta, perquè no caiguin amb la calor del forn.

Enfornem durant uns 10 minuts aproximadament, i quan comencin a quedar daurades de les vores, les treiem i deixem refredar a una reixeta.

Espectacularment tovetes per dintre, i molt bones!

Sigueu feliços!!