divendres, 16 de febrer de 2018

Galetes de mantega

Després de la recepta tan elaborada de la setmana passada, avui farem una molt més senzilla, amb només quatre ingredients, i a més molt bàsics. Unes galetes de mantega, que l'únic afegit de dificultat, i només si en voleu, és afegir colorant a la masa per donar-li un toc de color.

Ingredients:

- 200grs. de sucre
- 300grs. de mantega
- 500grs. de farina
- 2 ous
- colorants alimentaris (opcional)

Preparació:

Batem lleugerament els ous, i els barregem amb el sucre i la mantega a temperatura ambient.

Incorporem la farina, i pastem fins a obtenir una masa homogènia. En aquest punt és quan hem d'afegir el colorant o colorants que vulguem. Jo vaig dividir la masa en dos i vaig fer ser vir colorant verd i vermell.

Seguidament ho estenem amb el corró, amb un gruix d'un centímetre, aproximadament. Amb un tallapastes, anem tallant les galetes amb la forma que més ens agradi. Jo vaig posar la masa de color vermella sobre la masa de color verda, i les vaig enrotllar. Després aquest rotllo el vaig tallar en discos d'un centímetre.

Anem disposant les galetes a sobre d'una safata de forn, i les enfornem durant 15 minuts amb el forn preescalfat a 180ºC. No les deixeu més temps que quedaran massa cuites i dures.

Les deixem refredar a una reixeta, i a gaudir! Sigueu feliços.





divendres, 9 de febrer de 2018

Semifred de xocolata

No sé quant temps fa que vaig fer aquest pastís. De fet, el vaig fer poc després d'un taller que va impartir l'Ettore a Barcelona, però per coses de la vida, no sé ben bé perquè, no l'havia publicat. I per fi us el porto. N'he fet algun altre com el d'avui, i en breu faré una variant per a l'aniversari del mini gran (ara que hi ha dos minis a casa, un és el mini gran, i l'altre, el mini petit). No us espanteu per la quantitat d'ingredients, és un pastís que es fa per etapes, i s'ha de reconèixer que és laboriós, però gens difícil si t'ho expliquen bé, i espero que les meves explicacions siguin prou bones.

Ingredients:

Per a la mousse de maduixa:
- 175grs. de maduixes, ja netes
- 50grs. de sucre
- 2grs. de gelatina (en fulles o en pols)
- 100grs. nata mínim 35%m.g.

Per a la mousse de xocolata:
- 140ml. de llet sencera
- 3 rovells d'ou
- 30grs. de sucre
- 150grs. de xocolata negra mínim 65% cacau
- 4grs. de gelatina
- 280grs. de nata semi muntada

Per a la planxa del pa de pessic:
- 3 ous
- 125grs. de sucre llustre
- 125grs. de farina d'ametlla
- 2 clares d'ou
- 1 pessic de sal
- 20grs. de farina
- 20grs. de mantega fosa

Per al glassejat:
- 50ml. d'aigua
- 100grs. de sucre
- 100grs. de xarop de glucosa
- 65grs. de llet condensada
- 100grs. de xocolata blanca
- 6grs. de gelatina
- 36ml. d'aigua molt calenta
- colorant hidrosoluble (el color que vulgueu)

Preparació:

Bé, anem per parts, que hi ha moltes coses a fer. El primer que farem serà la planxa de pa de pessic. Batem els ous amb el sucre i les farines, fins que doblim el seu volum, i a un bol apart muntem les clares a punt de neu amb el pessic de sal. Seguidament, a la barreja d'ous incorporem la mantega fosa, i finalment incorporem aquesta barreja a les clares muntades, amb moviments suaus, procurant que no baixin.

Preescalfem el forn a 180ºC, i mentrestant estenem la masa de pa de pessic sobre una safata de forn, coberta aquesta amb paper de forn, fent que quedi uniforme per tota la safata. Enfornem durant uns 10-12 minuts, i quan ho tinguem fet, girem la safata i retirem amb compte el paper de forn. Deixem refredar i tallem a la mida que necessitem i reservem. La resta, ho podem congelar, o menjar-nos-ho tal qual, que està molt bo.

Ara farem la mousse de maduixa. Posem la gelatina a hidratar (si són fulles de gelatina), i posem les maduixes netes i tallades a foc amb el sucre, com si anessim a fer una melmelada. Quan comenci a fer bombolles, ho triturem per obtenir una textura fina, i incorporem la gelatina prèviament escorreguda, remenant fins que s'hagi integrat per complert.

Anem deixant refredar i mentrestant semi muntem la nata (no ens interessa que quedi dura i ferma), i quan el puré de maduixes estigui a 35ºC o menys (més d'aquesta temperatura no és gens recomenable), incorporem la nata semi muntada en dues vegades.

Preparem un aro d'uns 14cm. que haurem folrat amb una tira d'acetat, ja que ens facilitarà desmotllar la mousse. Aboquem la moussse a l'aro, més o menys un centímetre de gruix, i ho congelarem durant almenys una hora.

Mentres la mousse de maduixa es va congelant, és hora de preparar la mousse de xocolata, que és bàsicament una base de crema anglesa amb xocolata.

Hidratem primerament la gelatina en aigua freda, i piquem la xocolata negra. A un bol barregem els rovells d'ou amb el sucre, i a la barreja de rovells i sucre afegim en fil la llet calenta (a punt de bullir), sense parar de remenar. Aboquem aquesta barreja a un pot i coem uns minuts a foc mig, sense parar de remenar i controlant que no superi els 85ºC. Quan tinguem aquesta crema anglesa la posem al bol on tenim la xocolata picada, i barregem fins que aquesta es desfaci.

Escorrem la gelatina, la incorporem a la crema, i finalment quan s'hagi refredat prou, incorporem la nata semi muntada, igual que abans, en dues o tres tandes.

Procedirem ara a muntar el pastís. Disposem un motlle de 18cm. i uns 5cm. d'alt. Ho col·loquem sobre un plat pla, forrat amb paper film, i com abans, a l'interior posem una tira d'acetat.

Farcim la base de amb una bona capa de mousse de xocolata, desmotllem la mousse de maduixa ja congelada i la disposem sobre la mousse de xocolata, tan centrada com puguem, i pressionem. Farcim amb més mousse de xocolata, i per últim posem a sobre de tot un disc de pa de pessic, pressionant una mica, i procurant que entre el pa de pessic i l'aro, estigui tot ben cobert de mousse. Congelem el pastís, per després poder-lo cobrir amb el glassejat mirall.

Per al glassejat mirall, el primer que farem serà hidratar la gelatina en aigua ben freda. Escalfem l'aigua fins que gairebé bulli, i disolem la gelatina en aquesta aigua.

A banda, a foc mig escalfem aigua, sucre i xarop de glucosa, controlant molt bé la temperatura, ja que quan aquest xarop arribi a 103ºC (exactes), el retirem del foc i l'aboquem sobre la llet condensada, remenant contínuament per barrejar-ho bé.

Seguidament afegim la xocolata blanca ben picada, i seguim remenant fins que aquesta es desfaci completament, i per últim afegim la gelatina disolta, barrejant completament fins que no quedin grumolls.

Incorporarem finalment el colorant que vulguem, afegint-lo en petites dosis i barrejant enèrgicament fins que s'integri completament.

Passem el glassejat a un recipient alt, i ho batem amb la túrmix a velocitat mínima durant uns dos minuts, sense moure a penes la batedora per evitar la formació de bombolles, i ho passem per un colador, deixant-lo reposar per que espesseixi una mica.

Quan el glassejat estigui a 35ºC, abans no, cobrim amb aquest el pastís que haurem desmotllat i disposat a una reixeta amb un recipient a sota.

I ja està, només ens queda gaudir-ho, que bona feina ens ha portat.

Sigueu feliços!






divendres, 10 de novembre de 2017

Gelat de vi negre

Us heu plantejat mai el paper de la dona actualment? Estic segur que vosaltres, si sou lectors meus, segur que si. I com jo, segur que coincidiu en què la dona no té prou rellevància en general en qualsevol dels àmbits de la nostra societat. Potser ha estat per sort, tot i que ho dubto, però de manera habitual, han estat les dones de les que m'he envoltat o que m'han acompanyat en les diferents etapes de la meva vida, les que han fet que jo fos com soc ara, i no pas els homes.

Va ser una professora de matemàtiques a l'institut, de la qual no m'oblido del seu nom, però no el diré, la que va fer que m'agradessin les mates i estudiés precisament la carrera de mates a la universitat. I fins i tot va ser ella la que, quan va saber que la meva primera opció per a universitat era matemàtiques em va intentar convèncer (sense éxit), de que no ho fés...

Va ser una professora d'algoritmes la que va fer que m'interessés per la programació i decantés la meva carrera professional en aquest sector.

Han estat les responsables que he tingut (i han estat unes quantes), les que veiés que la gestió de la feina es pot fer bé, per contra del que m'han demostrat els responsables que he tingut (excepte un).

I és la sra. Pumuky la que ha aconseguit que sigui com soc avui, millorant-me molt, moltíssim, com a persona.

Quants homes coneixeu en la vostra vida dels que pogueu dir això? No dubto que no existeixen, perquè em consta que hi ha, però la realitat és la que és.

El problema principal, penso, no és "només" que vivim en una societat patriarcal, com diuen ara, i majoritàriament masclista i dominada per homes. El problema principal és també, com no, el que comporta el primer problema: que les dones han de fer i demostrar el doble que qualsevol home per fer-se veure com a un igual. I malauradament això ho tenim tan arrelat tots, que sense un canvi de pensament general no farem possible la utòpica (però viable) igualtat. Tot i que no hi haurà mai igualtat, les dones són millors, és així.

Us poso un exemple: quan jo feia de professor, una alumna a la que li encantaven les mates, i que de fet on m'arriba la memòria va estudiar-ho a la universitat, em va demanar (no sé perquè a mi), ajuda per a fer un treball d'història. A mi no se'm va ocòrrer una idea millor que proposar-li que fés un treball sobre el paper de les dones matemàtiques en la història. Li va sorprendre la proposta, perquè no es va plantejar que poguessin haver-hi tantes dones matemàtiques i tan influents al llarg de la història. I us puc ben assegurar que hi ha moltes, però com sempre, els famosos són els homes...

Què n'opineu vosaltres, esteu d'acord amb aquestes reflexions?

Després d'aquestes divagacions matutines, una recepta que no enganxa gaire amb el fred que ja ens ha arribat, però jo sóc dels de gelats tot l'any, així que us animo a preparar-ho.

Ingredients:

- 1 ampolla (750ml.) de vi negre (si us plau, un vi bonet, no agafeu un Don Simon)
- 1/2 branca de canyella
- 150grs. de sucre
- 4 rovells d'ou
- 300ml. de nata per muntar (mínim 35% M.G.)
- 250ml. de llet sencera

Preparació:

El primer pas és reduir el vi. He fet servir un Masia Freyé, amb varietats Syrah i Ull de llebre. Econòmic però amb prou personalitat (una paraula que s'utilitza molt en el món vinícola) per notar-ho al gelat. Només us recomano que sigui un vi potent, ja que amb el gelat pot quedar molt difuminat.

Posem el vi a calentar amb la branca de canyella, i el deixem que vagi reduïnt fins que passi de 750ml. a 120ml. aproximadament. Això ens portarà uns 40 minuts més o menys. Aquesta quantitat no ha de ser exacte, potser obteniu 140ml. com 110ml. Colem el vi i ho reservem a la nevera perquè refredi.

Ara toca preparar la base del gelat. En un altre pot, escalfem la llet i la nata, i muntem a banda els rovells d'ou amb el sucre, fins que blanquegin i doblin el seu volum. Seguidament ho aboquem al pot de llet i nata que tenim al foc, en forma de fil, sense parar de remenar i procurant sempre que no bulli, per evitar que qualli el rovell. Hem d'aconseguir espessir la barreja, fins a obtenir una espècie de natilles.

Ho deixem reposar i refredar a la nevera, mínim una hora, moment en el què ho afegirem a la reducció de vi.

Ara només ens falta mantecar el gelat. En aquest punt tenim dues opcions:

- Si tenim geladora, seguir les instruccions del fabricant.
- Si no tenim geladora, posem la nostra barreja al congelador i deixem reposar una hora. Passada aquesta hora, amb l'ajuda d'una forquilla, batem el gelat, evitant així que es formin cristalls de gel. Aquest procés el repetim entre 3 i 4 cops, per obtenir un gelat més cremós.

Notes:

- Si teniu, podeu substituir el 15% del sucre per mel, sirop, sucre invertit... això evitarà la formació dels cristalls de gel, obtenint un gelat cremós.
- No feu servir directament 120ml. de vi. La finalitat de fer la reducció és potenciar i concentrar el seu sabor, i també evaporar l'alcohol, que ja sabeu que a més alcohol més difícil congelació.

Gaudiu del gelat, i sigueu feliços!