Croquetes de pop a la brasa

Heu tingut moltes feines en la vostra vida laboral? Els que treballeu o heu treballat, vull dir. Soc conscient que hi haurà gent que em llegeix que no ha tingut mai la necessitat de treballar, cosa que trobo fantàstic i admirable, però... els que heu treballat, de quantes coses ho heu fet?

No fa gaire em va arribar a casa la típica carta de la Seguretat Social, on t'informen de la teva vida laboral, i a més de 'plantejar-me' la meva feina actual, vaig trobar curiosa la diversitat de feines realitzades.

Per un lloc em vaig plantejar la meva feina, en el sentit estricte de la relació que tenia amb el que he estudiat. Soc llicenciat en Matemàtiques, tinc un màster en Pedagogia, i treballo com a analista informàtic... que resulta ser una de les sortides més comunes entre els matemàtics. Aquesta, i la docència. Tot i poder dedicar-me, i ser una cosa que m'agrada, no m'he vist mai entre alumnes impartint classes, m'ha cridat més sempre la programació (però tampoc em veig amb 50 anys continuant amb la feina que desenvolupo actualment... ja veurem on acabo!). És ben curiòs com a vegades allò en el que treballem no té cap relació amb el que hem estudiat. En el cas dels matemàtics la teoria diu que la informàtica és una bona sortida, perquè tenim una alta capacitat per analitzar les dades. Però per exemple, la sra. Pumuky és química, i treballa d'agent de viatjes bussiness... moooolt relacionat!

I de les feines que he fet fins ara, en aquests 18 anys i pico que porto treballant, he fet, com us deia, una mica de tot: en el mon de la hosteleria he fet de cambrer (de restaurant, bar, terrassa, hotel, càterings...), rentaplats, maître..., també he fet de paleta, repartidor de lots de Nadal, netejador d'alfombres, cangur, professor, cuidador de gossos, reposador de galetes i cereals en un súper (estrictament això, de 6 a 12 del matí, un servidor s'encarregava d'omplir tooot el passadís de galetes i cereals, i només d'això), dependent a una botiga de vins, xofer... o sigui, que no m'he avorrit pas. Fins arribar on estic ara, davant d'un ordinador durant 8 hores diàries (quan no són més).

I vosaltres, heu treballat de moltes coses? La vostra feina guarda relació amb el que heu estudiat?

Avui, us porto una recepta estupenda. Us enrecordeu del pop a la brasa que us vaig ensenyar farà unes setmanes? Doncs amb el que va sobrar (soc una mica mentider, ja vaig fer de més amb vistes a la recepta d'avui), vaig preparar unes croquetes que estan espectaculars!! Si, ja sé que està lleig que ho digui jo, però deixeu-me que em faci una mica la pilota a mi mateix, ok?

Com ja sabeu al bloc tinc un bon assortit de receptes de croquetes, i el continuaré ampliant amb algunes més que tinc pensat fer, i les que queden, i és que les croquetes són tan versàtils...

Però deixem-nos de paraules, i anem a l'acció, us sembla?

Ingredients (per unes 15-20 croquetes, depenent del tamany):

Per a la massa:

- un parell de potes de pop a la brasa (no necessàriament grans)

- 25-30gr. de mantega

- 50-60gr. de farina (opcional que sigui de rebosteria)

- 350ml. de llet (sencera millor, però no és imprescindible)

- una mica d'aigua de cocció del pop, si en teniu

- sal i pebre vermell (dolç i picant)

Per a l'arrebossat:

- farina

- ou

- pa ratllat

- oli per fregir

Preparació:

Tallem les potes del pop a daus petits i reservem. No el triturem, volem trobar-nos trossets quan mosseguem. Si no teniu pop a la brasa, podeu fer servir perfectament pop cuit, les croquetes també estaran ben bones.

A una paella escalfem la mantega, i quan estigui fosa i comenci a fer bombolletes afegim la farina, que courem sense parar de remenar, fins que agafi un color torrat. Aleshores anirem incorporant la llet que tindrem escalfada, en tres tandes. Cada vegada que afegim llet, retirarem momentàniament del foc sense parar de remenar integrant-la completament a la massa, moment que tornarem a posar al foc durant uns instants i repetirem el procés fins que ens quedem sense llet. En aquest moment baixem el foc, continuem remenant, i afegim, si en tenim, una mica de l'aigua de cocció del pop. Entre 20-30ml. ja és suficient. Això farà que les croquetes tinguin encara més gust a pop.

Seguidament incorporem el pop que havíem reservat, una mica de pebre vermell (picant si us agrada), i rectifiquem de sal si és necessari. Si heu afegit l'aigua de cocció del pop, probablement no farà falta.

Retirem del foc i reservem tapat amb paper film per tal que no faci crosta. Jo normalment ho guardo a la nevera d'un dia per l'altre.

Un cop ho tinguem fred, podem passar a formar les nostres croquetes. Últimament em dona per fer-les rodones, em fan més 'gràcia' així... però vosaltre doneu-li la forma que vulgueu, faltaria més!

Quan haguem format totes les croquetes, les tornem a deixar refredar a la nevera que agafin consistència, i serà més fàcil manipular-les.

Per últim, toca l'arrebossat: jo acostumo a passar-les per farina, ou batut i pa ratllat en aquest ordre. Diuen que d'aquesta manera perd menys arrebossat, i per tant, es fregeix millor. I un servidor s'ho creu i ho fa així.

Ara és el moment, o bé de fregir-les i cruspir-nos-les, o bé de empaquetar-les i directes al congelador, per quan ens vinguin de gust o tinguem un dia en el que no sabem què cuinar, i ens puguin salvar d'un mal moment....

Croquetes de foie

En aquesta segona temporada del Asaltablogs, en la seva cita nadalenca no podia faltar el repte Asaltablogs invisible, on a cada un dels inscrits al repte, li toca asalta un bloc, que desvetlla l'últim diumenge de l'any.

Jo no volia faltar a aquesta cita tan especial, i m'ha tocat asaltar un bloc que és una autèntica passada visitar, es tracta del bloc Con un par de guindillas. Us ho haig de confessar, que tan bon punt em va tocar, ja sabia què faria: croquetes. Però no estava segur de quines faria, fins que xafardejant i xafardejant pel receptari, em vaig trobar amb aquestes espectaculars croquetes de foie amb melmelada de piquillos, i ja no vaig tenir cap més dubte, havia trobat la recepta.

La única diferència amb la recepta original, és que jo no he fet melmelada de piquillos, i de seguida veureu perquè ho he canviat. A part d'això, un plaer asaltar-te Capitán Rábano!!!

Abans de començar amb la recepta, us desitjo que paseu una molt bona festa de Cap d'Any, i un 2015 ple de coses bones!!

Ingredients (per unes 20 croquetes):

- 65grs. de mantega

- 60grs. de farina

- 350grs. de llet

- 150grs. de nata

- 200grs. de foie

- sal, pebre i nou moscada

- pa ratllat i ou per arrebossar

- perles de vinagre de Pedro Ximenez

Preparació:

A la paella, escalfem la mantega, i torrem la farina, per tal que no quedi crua. Es tracta de fer una roux, beixamel... el nom que li vulgueu dir, però afegint nata líquida, a més de la llet.

Quan la farina estigui torrada, afegim poc a poc i sense parar de barrejar la nata i la llet. Anirem obtenint una massa consistent.

Un cop tinguem la massa desitjada, afegim sal, pebre i nou moscada al gust, i deixem que vagi refredant.

En el moment que la massa comenci a estar tèbia, afegim el foie esmicolat, ho barregem tot bé i ho reservem un parell d'hores a la nevera, tapat amb paper film, amb el paper film tocant la massa per tal que aquesta no faci crosta.

Amb la massa freda, és el moment de preparar les croquetes. Els donem forma de cub, que quedaran molt maques, i les passem per pa ratlat, ou, i de nou per pa ratllat. Sembla una cosa molt tonta, però aquest doble arrebossat és molt recomenable.

I ja només ens queda fregir-les en oli ben calent, i gaudir d'aquestes delícies que es mengen en una mossegada.

A la recepta original, estan acompanyades d'una melmelada de pebrots del piquillo que li devia anar de luxe, però a mi se'm va ocòrrer servir-lse amb unes perles de vinagre de Pedro Ximenez (si, del Lidl), que van resultar ser un molt bon complement.

Molt bon any, ens veiem passat Reis, sigueu feliços!!

Croquetes de cabrales by Vivi (Reto el Asalta Blogs)

Bon dissabte a tothom!

Si, ja ho sé que els dissabtes no és dia per publicar, però com llegireu una mica més avall, la ocasió ho mereix.

Els que ja heu tornat de vacances, com ho porteu? Amb piles carregades o més foses que mai?

I els que encara no heu fet, ja teniu planejat què fareu?

Espero que els que ja esteu de tornada us hagi sigut lleu, i als que esteu a punt de començar, les gaudiu molt.

Jo ja he tornat a la càrrega, i com a la feina estan a mig gas (els que sabeu on treballo ja sabeu perquè ho dic...), podríem dir que he tornat amb les piles carregades, o més aviat, em permeto acabar de carregar-les.

I quina millor manera de tornar que participant al repte de El Asalta Blogs, i on aquest mes d'agost ens hem dedicat a asaltar el bloc de la Vivi, Hoy cocina Vivi, on trobareu receptes de tot tipus, i no podeu deixar de visitar.

I què he robat jo de la seva cuina? No me n'he pogut estar, mira que em vaig proposar descansar una mica de la meva passió 'croquetil', però va ser veure les seves croquetes de cabrales, i va ser amor a primera vista... però ara si que faré un descans, i durant una temporada m'estaré de publicar croquetes (no prometo res, que consti, jajaja!!!). He variat una mica la recepta original (només una mica, eh!), per fer-la més meva, i ja la tinc a la llista del meu top ten (què us haig de dir jo, si són croquetes!). Està claríssim que podeu heu de fer totes dues versions, i fer la que més us agradi. Vivi, dona't per robada!

Em sembla que entre tots els que participem, haurem deixat la cuina de la Vivi bastant buida, espero anar veient aquests dies els robatoris de tots els asaltants!

I ara anem amb la recepta:

Ingredients (per unes 20 croquetes):

- 500ml. de llet
- 25grs. de mantega
- 2 cullerades de farina de rebosteria
- 200grs. de formatge cabrales (si, soc molt radical i he posat el doble, però el formatge em perd...)
- ou, pa ratllat, oli per fregir

Preparació:

I què us haig de dir que no hagi explicat ja de com fer les croquetes? La manera de preparar-les és diferentr a com vaig fer les de roquefort, i crec que m'agrada i em convenç més aquesta, així que el proper cop, quan torni a fer de roquefort, les faré així.

El primer que farem serà preparar una beixamel amb la mantega, la farina i la llet, amb el procediment de sempre: posem a escalfar la mantega a una paella, i quan hagi agafat calor, afegim la farina, per cuinar-la, no ens interessa pas que les nostres croquetes tinguin gust a a farina crua. Un cop la farina ha agafat color, anem afegint la llet per tandes, a poc a poc, a mesura que vagi espessint la barreja, sense deixar de remoure, per evitar que quedin grumolls, i que se'ns cremi la salsa. Aquí us dic el de sempre, si en voleu una massa més densa, augmenteu la quantitat de farina, o disminuiu la de llet, i a la inversa.

Un cop tinguem la nostra beixamel, és moment d'abocar el cabrales a daus petits, per tal que es desfacin més ràpid, i continuar removent una estoneta fins a tenir tot el formatge fos.

Ho deixarem a una safata que cobrirem posteriorment amb paper film perquè la massa no faci crosta, i la deixarem refredar. Per mi, com sempre, millor deixar-la reposar d'un dia per l'altra.

Quan tinguem la massa freda, és moment de donar forma a les nostres croquetes. En aquesta ocasió les he fet igual que la Vivi, rodones, i tal i com les he anat fent, les he desat a una safata per tornar-les a refredar de nou (amb aquestes calors estiuenques, val la pena assegurar-se el tiro, ja que la massa de seguida agafa escalfor i es torna difícil de treballar), durant una hora aproximadament.

Finalment, les passem per ou i pa ratllat, i les fregim en abundant oli calent, i ja les tenim llestes per menjar!!

A casa, tal i com anaven sortint de la fregidora, anaven desapareixent, per sort, vaig tenir sort de reservar algunes per ensenyar-vos les fotos que veieu.

La Vivi les va acompanyar d'una salsa de codony que feia una pinta espectacular, jo en aquest cas vaig ser mooolt més pràctic i vaig servir-les amb una melmelada de maduixa (molt dolça), per contrarrestar la fortor (i l'excés voluntari) de cabrales.

Fins al següent Asalta Blogs!!

Croquetes de Morcilla (El Asalta Blogs)

Avui vinc amb un projecte que tenia moltes ganes de compartir amb vosaltres. Els que m'aneu visitant, haureu vist el logo de 'El Asalta Blogs' a la barra lateral. Es tracta d'un repte ideat per Conchi de GastroAndalusí, on ens proposa el següent: de entre tots els participants, se seleccionarà un, que serà el bloc asaltat. La resta de participants, seran els asaltants del bloc en qüestió, i hauran de 'robar' una recepta del bloc asaltat, en secret, per fer-la seva i posteriorment publicar-la l'últim dia de mes, a les 10:00h, com un rellotge.

A partir d'aquí, cadascú fa i desfà, posa nerviós/nerviosa al propietari@ del bloc a través del grup de facebook, cadascú amb el seu nom en clau, per no ser descobert, i mirar de guanyar punts, si compleixes cada mes religiosament tots els requisits. No us fotré un rotllo explicant-vos quins són els requisits a complir per guanyar/no perdre punts, perquè segur que no us interessa, i a més, penso que la gràcia no són els punts, que també, sinó el fet d'homenatjar d'una manera singular i divertida un bloc, versionant les seves receptes i donant-lo a conèixer una mica més.

Aquest mes és el segon que es fa aquest repte, i el primer que participo, i el bloc asaltat d'aquest mes és un bloc realment recomenable, amb una gran varietat de receptes, totes i cada una d'elles millor que l'anterior. Es tracta del bloc de la Paula, con las zarpas en la masa, i com us he dit, trobareu un munt de receptes, on no podeu deixar passar ni una. La veritat és que per això a mi m'ha costat decidir-me per una en concret, després de mirar i mirar el seu índex, però al final, vaig trobar una que em va entusiasmar, ja que jo en soc molt fan, de les croquetes (què podia ser, si no eren croquetes, jeje!). Es tracta de les croquetes de morcilla (o butifarra negra...), unes croquetes que no havia fet mai, i que em rondaven pel cap ja feia temps... i aquest repte ha estat l'excusa perfecta!

I ja us deixo de rotllos, que segur que el que voleu és saber com les he fet!

Ingredients:

- 50grs. mantega (l'original 200grs.)
- 50grs. farina (l'original 200grs.)
- 300grs. butifarra negra
- 1l. de llet
- sal
- ous, farina i pa ratllat per arrebossar
- abundant oli per fregir

Preparació:

Ja heu vist que faig servir bastant menys mantega i farina que la recepta original. Això no és perquè pensi que n'hi posa molta, sinó perquè jo estic acostumat a fer la beixamel amb menys quantitat, i no sé com m'hagués sortit variant les meves quantitats habituals, així que millor fer la recepta amb quantitats que se'm donen bé. Si mireu les fotos originals, veureu que amb les seves quantitats li han quedat ideals!

Però comencem que em despisto!

Esmicolem la butifarra negra i la deixem sense pell. A una paella escalfem la mantega, i quan estigui fosa i comenci a escalfar-se, saltegem una mica la butifarra.

Afegim, seguidament, la farina, fregint-la en la barreja de mantega i butifarra negra, per allò que us recordo sempre que la farina ha de quedar cuita si no volem unes croquetes amb gust de farina crua.

Un cop la farina estigui feta, anem afegint la llet per tandes, sense deixar de remenar i integrant constantment la llet a la massa inicial de farina, mantega i butifarra negra.

Quan la nostra massa hagi absorvit totalment la llet, rectifiquem de sal, i la deixem refredar tapada amb paper film. Jo la vaig tenir tota la nit. La densitat de la massa dependrà de com ens agradin: si preferiu una massa densa, afegireu més farina, i si la voleu més líquida, doncs més llet, així de simple.

Amb la massa ja freda (si la teniu a la nevera, més que recomenable, serà més fàcil treballar-la), anem formant les nostres croquetes, ja sigui la típica forma, o en boles. Avui les hem fet amb forma 'croquetil'.

Aquí normalment jo faig un segon refredament de la massa un cop ja fetes les croquetes, i més amb aquests dies de calor, perquè ens facilitarà el posterior arrebossat.

Ara passem les nostres croquetes per farina, ou batut i pa ratllat, en aquest ordre, i treient l'excés de farina de les croquetes, i a fregir-les en abundant oli ben calent, i a cruspir-se-les calentones.

Si en feu de més, com faig jo sempre, sense fregir directes al congelador per a properes ocasions i visites inesperades.

Salut, i fins al proper Asalta Blogs!!

Croquetes de xoriço

Després de la recepta de croquetes de pernil del chef Chicote de la setmana passada, i amb una setmana mogudeta, en la que amb sort vaig poder ensenyar-vos aquelles croquetes, avui torno amb una altra tongada de croquetes, aquest cop,  xoriço.

N'he fet ja unes quantes receptes de croquetes al bloc, les quals ja havia fet abans, i he anat repetint-les a casa, però de xoriço no n'havia fet mai, i ja feia temps que tenia ganes!

Va ser quan les vaig veure al meravellòs bloc de la Clara, i al cap de poc la seva versió en thermomix al no menys fantàstic bloc de la Neus, que vaig dir que era el meu moment. Les quantitats varien una mica de les seves versions homònimes, i la manera de fer-les és 'invenció' meva, si és que es pot dir que m'ho hagi pogut inventar jo, perquè segur que aquesta manera de fer les croquetes de xoriço segur que ja existia abans.

Però deixem-nos ja de rotllos, i anem amb la recepta.

Ingredients:

- 150grs. xoriço ibèric
- 50grs. de mantega
- 60grs. de farina de rebosteria
- 400grs. de llet
- sal i pebre
- ou, farina i pa ratllat per arrebossar


Preparació:

Amb la picadora, o a ma amb l'ajuda d'un ganivet, piquem a trossets petits el xoriço.

Posem a escalfar la llet, i quan estigui a punt d'ebullició, incorporem el xoriço, fins que comenci a bullir, que ho retirarem del foc i ho reservarem, tal qual.

A una paella, escalfem la mantega, i quan aquesta hagi fos i comenci a fer bombolletes (senyal que ja està calenta), afegim la farina, que courem durant uns minuts, per fer que lligui amb la mantega, i sobretot, que no quedi crua i les croquetes tinguin gust a farina.

Un cop tinguem la farina cuita, anem afegim la llet que teníem reservada amb el xoriço, en tres tandes, removent bé entre tanda i tanda per tal que la farina i la llet lliguin bé, i puguem obtenir la beixamel que volem. Aquí us faig un apunt tonto, però molt pràctic... a més farina, més consistent la massa, i més fàcil de treballar, i a més llet (o menys farina, com ho vulgueu veure), més melosa surtirà la croqueta i en conseqüència més difícil de manipular, i més delicada serà.

Havent afegit les tres tandes de llet, en el moment que tota la llet hagi quedat integrada a la massa, retirem del foc, i reservem unes hores a la nevera que la massa es refredi.

Passat aquest temps, anem formant boletes de massa, que arrebossem en aquest ordre: farin, ou i pa ratllat, i a mesura que anem tenint croquetes arrebossades, les anem fregint en abundant oli calent, perquè quedin cruixent per fora, i meloses per dins...

I a menjar!! Per aquestes quantitats surten unes 30 boles de croquetes (també els ho donat forma de bola, però podeu fer-les de la forma que vulgueu i la massa es deixi...), així que les que no us menjeu, a congelar!!

P.D.: És poc probable que aquesta setmana us pugui presentar les receptes de les diferents coques que faré per Sant Joan... aniré una mica tard, però si us animeu, segur que les podeu preparar per Sant Pere, que també es menja coca. I que es poden menjar tot l'any, no és necessari que sigui la nit màgica, no?!!

Les croquetes de pernil del xef Chicote

Avui iniciem la setmana culinària ben forts, fent una recepta del que, amb permís de Pepe Rodríguez, Jordi Cruz i Samantha Vallejo-Najera, és el cuiner més mediàtic de la televisió. Us parlo del xef Chicote, com se'l coneix a les ones televisives, el presentador de la versió espanyola de Pesadilla en la cocina, que s'emet a la Sexta els dijous a la nit.

A la temporada passada, el xef va fer aquestes croquetes, i posteriorment va compartir la recepta al seu twitter. Més d'un ja les ha fet, entre els que m'incloc, i avui us porto la meva versió, seguint la seva recepta.

Haig de dir que de gust s'assemblen molt a les croquetes de pernil que ja tinc publicades al bloc, però aquestes potser queden més cremoses... la crítica gastronòmica de casa (no sé si perquè així ho pensa ho per fer-me la pilota...) va dir que les meves li van agradar més, així que, tot i que aquestes estan molt bones, quan toqui fer més, seguirem fent les de tota la vida.

Abans de començar, us haig de dir que si us hi fixeu en la recepta que va penjar el xef, les quantitats són bastant grans, dos litres de llet i 1 litre de nata... dona per moooltes croquetes, així que he proporcionat les quantitats per tal que surtin algunes menys, que a casa només som dos a menjar!

Ingredients:

- 125grs. ceba

- 75grs. pernil ibèric

- 42grs. mantega

- 32grs. oli

- 500ml. llet

- 125ml. nata

- 70grs. farina

- 1 tros d'os de pernil

- sal, pebre, nou moscada

- ous, pa ratllat i farina per arrebossar

Preparació:

Posem a coure la llet i la nata amb l'os de pernil, i quan comenci a bullir, baixem de temperatura i ho mantenim al foc durant 20 minuts, tapat. Passats els 20 minuts ho reservem

A una paella escalfem la mantega i l'oli, fins que la mantega es fongui, i incorporem la ceba, picada molt finament (si li voleu dir finament, en brunoise), a foc suau fins que la ceba quedi transparent.

Afegim el pernil prèviament picat, i deixem que continui a foc suau 20 minuts més.

Quan hagi passat aquesta estona, afegim la farina, i la coem durant 30 minuts més, per tal que quedi ben feta i les croquetes no tinguin gust a farina crua. Jo no vaig estar tanta estona, potser la meitat de temps si arriba, suposo que també perquè no hi havia tanta com a la recepta original...

Ara, seguint la paella al foc, anem afegim a poc a poc la llet i la nata que teníem reservada, i que encara hauria d'estar calenta, sense parar de remoure per anar-la integrant.

Havent incorporat tota la llet, rectifiquem de sal i pebre i li posem un pessic de nou moscada, i deixarem coure 10 minuts més, per retirar seguidament del foc.

Posem la massa a un bol, tapem amb paper film perquè no faci crosta, i ho fiquem a la nevera perquè refredi durant una bona estona.

 

Amb la massa ja freda, i l'ajuda de les mans, fem boles de massa d'uns 50grs. aproximadament, i les passem per farina, ou i pa ratllat, en aquest ordre, i les anem fregint en oli d'oliva ben calent, a uns 190ºC. A mesura que vagin quedant fetes, les deixem a un plat amb paper de cuina perquè absorveixin l'excés d'oli... i a menjar! Vigileu no us cremeu!!

Croquetes de bolets

Com podeu veure, m'agraden les croquetes. Si saps fer una beixamel, i no és difícil, saps fer croquetes. A partir d'aquí, pots anar variant l'ingredient per fer la croqueta que més t'agradi. Per aquí ja hem fet de pernil, de gambes i de roquefort. I sentint-ho molt, diria que aquestes d'avui no seran les últimes que veureu. Si algú vol fer algun suggeriment, serà ben rebut, i m'agradarà intentar la proposta que em feu. 

Ingredients (per unes 20 boletes, aproximadament):

- 1/2 litre de llet

- 300grs. de variat de bolets (o els que més us agradin)

- una ceba petita (opcional)

- 50grs. de mantega

- 50grs. de farina (si és de rebosteria millor)

- oli, sal i pebre

- Ou i pa ratllat per arrebossar

Preparació:

Com veieu, i us he dit abans, la base sempre és la mateixa, és a dir, necessitem els ingredients per fer beixamel, i després, els ingredients per fer les croquetes del que ens agradi.

Ja que no sempre es poden tenir bolets a lliure disposició, que són molt capritxosos ells, he fet servir una bossa de variat de bolets congelats de La Sirena, però podríeu fer servir qualsevol varietat de bolet que us agradi, des dels 'simples' xampinyons, als 'sofisticats' ceps. Aquí va a gustos i permissivitat econòmica, és clar. Amb aquest variat de bolets, surten unes croquetes ben bones, i a bon preu.

En el cas que feu servir els bolets congelats, podeu fer-los directament com indica la bossa, o com he fet jo, que ha estat triturar-los quan encara estan congelats, i després fer-los a la paella.

Per fer-los a la paella, sigui de la manera que sigui (congelats, naturals, sencers o triturats...), posem una paella a foc amb una mica d'oli, i els fem, que quedin ben cuits, i deixin anar tota l'aigua. Per ajudar-los en aquest procés  podem afegir la sal a mitja cocció, i després acabem de rectificar de sal i pebre quan ja estiguin gairebé fets. Quan ja els tinguem fets, els reservarem. Us recomano que els bolets estiguin ben fets, i hagin deixat anar tota l'aigua, sinó després la manipulació de la massa per fer les boletes serà més complicada (però no impossible).

A la mateixa paella, si us heu decidit per fer servir ceba, sofregirem la ceba també amb una mica d'oli, tallada ben petita, perquè no es noti a la croqueta, només que deixi una mica el regust. Un cop comenci a tornar-se transparent, la reservarem amb els bolets.

I ja toca fer la beixamel: posem a escalfar la llet, i a un altre foc, quan comenci a escalfar, escalfem també la mantega, i en el moment que la tinguem calenta, afegim la farina i remenem enèrgicament, per coure-la tota i evitar que es formin grumolls. Veureu que enrosseix ràpid, i forma una pasta densa. En aquest instant, afegirem uns 125ml. de la llet que teníem escalfada, i continuarem removent sense parar, fins que torni a agafar consistència, moment en el que tornarem a afegir 125ml. més de llet. Aquesta operació la repetirem dos cops més, fins que se'ns acabi la llet que teníem escalfant. Quan esteu en aquest procés  aneu controlant la potència del foc. Si veieu que a la llet li costa lligar, el podeu pujar una mica, i a l'inrevés  si trobeu que de seguida us lliga i quasi no us dona temps a incorporar la llet, millor baixeu-lo. Ja veureu que la mateixa beixamel us ho demanarà.

En la última tongada de llet, que ja us hagi lligat amb la resta de la massa, incorporem els bolets i la ceba i els incorporem a la massa, amb el foc apagat, i la reservarem, que hem d'esperar que refredi. Amb un parell o tres d'hores refredant-se seria perfecte. Millor si és tota la nit. I podem reservar a la nevera perfectament.

Per reservar-lo i que vagi refredant, ho taparem amb paper film, i que aquest toqui la massa, perquè no faci crosta. No passa res si la fa, però millor evitar-ho. Crec que aquest 'consell' no us l'havia dit en les anteriors receptes de croquetes.

Amb la massa freda, és moment de preparar les boles. Amb les nostres manetes (o un parell de culleres si som finolis), anirem formant boles de massa del tamany d'una nou, aproximadament, i les anirem passant per ou batut i pa ratllat, en aquest ordre.

Un cop haguem fet servir tota la massa per fer les boles, podem directament fregir-les en abundant oli calent, durant 3-4 minuts, o les que no haguem de consumir, les podem congelar, i es poden fer a posteriori sense prèvia descongelació. La única diferència és que les congelades necessitaran dos minuts més per estar llestes per menjar.

Bon profit!!

P.D.: Us recordo, i us animo, a enviar-me els vostres suggeriments de croquetes, que encantat intentaré fer-les. I no només de croquetes, sinó de qualsevol recepta!

Croquetes de Roquefort

I seguint amb la ronda de croquetes, avui toquen unes diferents, que els que les han tastat, tot i no ser uns cheese lovers com jo (si, ho confeso!), han dit que els han agradat molt.
La recepta base és la mateixa que amb les de gambes i les de pernil, amb alguna petita adaptació, i la preparació tampoc té gaires variacions, així que si ja heu intentat fer les anteriors, amb aquestes ja sereu uns experts. Volia fer-les de cabrales, però quan vaig anar a comprar no en vaig trobar, i vaig llençar-me al roquefort, que també és un formatge potent.

Ingredients:

- 1/2 l. de llet
- 350 grs. de roquefort (si és cabrales, 250grs. són suficients, com més fort el formatge, menys quantitat necesitarem)
- dos cullerades grans de farina de rebosteria
- 25 grs. de mantega
- ou i pa ratllat per arrebossar

Preparació:

Posem a escalfar la llet amb 250 grs. de roquefort, i esperem a que la llet estigui al punt d'ebullició i el roquefort s'hagi desfet. L'aspecte que adquirirà la llet no entra pels ulls, però penseu que amb el formatge estem fent un procés de tallar la llet, així que també és normal la textura que adquierix.

I ara només hem de prepara la beixamel 'de roquefort' com preparem sempre la beixamel: escalfem la mantega, 'fregim' la farina, i quan aquesta estigui dauradeta, anem afegim en tandes d'uns 125, 150 ml. la llet amb el roquefort, afegint-n'hi llet cada vegada que la nostra massa estigui consistent. Com fem habitualment, quan haguem esgotat la llet, reservem la massa a la nevera unes hores (sempre us dic unes hores, però si ho feu d'un dia per l'altre tampoc passa res, que consti), i passat aquest temps, només ens caldrà fer les nostres boletes de roquefort i passahttp://www.blogger.com/img/blank.gifr-les per ou batut i pa ratllat. El fet diferencial entre les altres croquetes i aquestes és que quan les hem preparat, hem fet dauets del roquefort sobrant, i per a cada bola hem afegit un dauet de roquefort enmig, per donar-li més gust.

Arribem al punt final, que és fregir-les i menjar-les. Com sempre, abundant oli ben calent, i dos minuts si no estan congelades, estirant fins a quatre si ho estan, ja que en portar formatge, de seguida es poden desfer. Els que em seguiu pel facebook teniu un enllaç de com congelar i fregir les croquetes, de directo al paladar, que és molt interessant.

A menjar!

Croquetes de gambes

Bé, després de molts dies d'informar-vos pel facebook que estava preparant massa de croquetes, per fi us porto les primeres de les dues noves que he fet, a banda de les que ja he fet anteriorment de pernil. I són tan fàcils de fer com les primeres, hem de seguir el mateix procediment, amb un lleuger canvi. Endavant!!!

Ingredients:

- 1/2 l. de llet
- 10-12 gambes
- 1/2 ceba (opcional)
- 2 cullerades grans de farina (de rebosteria millor)
- 25 grs. de mantega
- ou i pa ratllat per arrebossar (he fet servir panko, per donar-li un punt oriental, jeje)

Preparació:

El primer que farem serà pelar les gambes i passar-les per la paella, les fem a la planxa. Mentrestant, posem a escalfar la llet amb les esclofies i els caps de les gambes que tenim a la paella (si, ja sé que pot semblar una mica... però igual que amb el pernil, això li donarà el gust que volem a les gambes) fins que bulli.
Un cop fetes les gambes, les piquem per poder-les barrejar millor quan preparem la massa, i ho reservem. Quan la llet que teníem al foc comenci a bullir, apaguem el foc, i la colem per tal que no quedi ni una resta de les esclofies i caps de les gambes. I comencem a preparar la massa. A la mateixa paella que hem fet les gambes, escalfem la mantega, i quan hagi agafat escalfor, hi posem la farina i la daurem. En el moment que la farina hagi canviat de color, hi aboquem un got de la llet reservada, i barregem fins que agafi consistència. Repetirem el procés fins que no ens quedi llet. Serà en aquest moment quan afegirem les gambes picades, i així podrem trobar-nos trossets de gamba quan mosseguem. Deixem reposar la nostra beixamel unes hores a la nevera, per poder preparar amb més facilitat les nostres croquetes.

Passat el temps de repòs, disposarem, en aquest ordre: massa de croquetes, ou batut i pa ratllat, i anirem fent en el meu cas boles de massa, i les passarem per l'ou batut i el pa ratllat fins que ens quedem sense massa per continuar fent croquetes. Us recomano que no les feu seguidament de preparar-les, millor les reserveu, que quedaran millor, paraula.

I ja només ens queda fregir-les en abundant oli calent (si teniu fregidora, perfecte) durant quatre minuts (si en feu moltes, com jo, i les congeleu, allargueu el temps de fregit dos minuts més), fins que el pa ratllat quedi dauradet, i abans de servir-les que reposin en un plat amb paper de cuina per què absorbeixi l'oli, i a gaudir!!!!

Croquetes de pernil

Una recepta senzilla, i que quan la tasteu, segur que penseu que perquè no heu fet abans aquestes croquetes.
Desgraciàdament no és una recepta meva, l'he extreta de la web enciclopediadegastronomia, on en quatre simples passos (els que jo us escriuré de seguida), ens detalla una recepta que no us deixarà indiferent. I a més és molt ràpida de fer, tot i que no ho pugui semblar.

Ingredients:

- 100grs de pernil salat
- 1/2 litre de llet
- 1 cullerada de mantega
- 1 cullerada de farina (si pot ser de rebosteria millor)
- ou
- pa ratllat

Preparació:

Primer de tot, jo us recomano que compreu un pernil d'aquells que són 'restes', és a dir, aquells retalls que venen com a sobrants en paquetets (és el que jo faig).
Piquem el pernil, no cal que sigui super picat, només que estigui picadet, i posem en un pot a escalfar la llet, amb el pernil (sisi, amb el pernil!). D'aquesta manera la llet agafarà l'aroma i el gust del pernil.

Un cop la llet hagi fet el primer bull, la retirem del foc i la colem, reservant el pernil. I ara anem a preparar la beixamel. En una paella, posem la cullerada de mantega i la cullerada de farina, i removem fins que agafi un color dauradet. En aquest moment, apartem del foc, i incorporem una mitja tassa de la llet que havíem escalfat amb el pernil, i anem removent fins que es lligui i quedi una massa/crema compacta. Tornem a possar al foc, i remenem fins que sembli que comenci a bullir. Tornem a treure del foc, i repetim el procés d'anar afegint la llet fins que l'haguem vessat tota a la paella. Si poseu la llet tota de cop, que podeu fer sense problemes, la única diferència és que la beixamel es trigarà més a lligar.

Quan la beixamel estigui feta, incorporem el pernil que havíem reservat, i ja tenim la massa de les croquetes preparada. La deixem a la nevera durant almenys una horeta, perquè agafi consistència i la puguem treballar.

Passat aquest temps, és moment de preparar aquestes petites delícies. En dos plats separats, posarem l'ou batut i el pa ratllat, i amb l'ajuda de dues culleres donarem forma a les croquetes. Les passarem per l'ou i el pa, en aquest ordre, i directes a la paella amb oli ben calent, o a la fregidora, que és preferible. I després d'això només us queda gaudir d'aquesta petita meravella de la que voldreu repetir, sens dubte.

Bon profit!!