Brioix

Us agraden els jocs de taula? A mi sempre m'han agradat, recordo quan era petit, sobretot els caps de setmana, moltes tardes de dissabte les passava jugant a Pictionary, Scattergories, Scrabble... i com no, al que més jugàvem, era al Parxís. No em cansava de jugar.

Després, més de gran, uns amics d'Alemanya ens van descobrir el Carcassonne, i em vaig reenganxar a una afició que gairebé havia desaparegut. Tant va agradar que el vam comprar i en tenim tres expansions, per allargar les partides i fer-les més dinàmiques. Gràcies a aquest joc també vaig descobrir que hi havia tot un món fora dels jocs que coneixem. I no precisament jocs bons, no. Jocs genials!!

I ara que els minis comencen a ser grans, no us enganyaré, intento introduir-lo en aquest món, amb jocs, evidentment, per nens, o bé adaptant les normes dels que tenim a casa per poder jugar tots, com Dixit, El Laberinto Mágico, Dobble... el problema és que crec que m'estic enganxant jo més que ell!

Què em dieu, fem una partideta? Quins jocs de taula us agraden més (si és que us agraden, clar)?

Avui farem un clàssic de la cuina francesa, el Brioche, o Brioix, un pa dolç enriquit amb sucre, llet, mantega, ous... i que és bastant laboriós, però també una delícia. Comencem!

Ingredients:

Per a l'esponja

- 75grs. de farina de força

- 120grs. de llet

- 5grs. de llevat sec de forner (o 15grs. de llevat fresc)

Per a la masa final:

- l'esponja anterior

- 410grs. de farina de força

- 235grs. d'ous (aproximadament 5 ous)

- 60grs. de sucre

- 5grs. de sal

- 250grs. de mantega a temperatura ambient

Preparació:

Tingueu en compte que necessitarem un parell de dies per a elaborar el brioix, així que penseu bé quan el voleu consumir, perquè haureu de començar almenys un dia abans...

El primer de tot és preparar l'esponja. Barregem tots tres ingredients, i els deixem reposar tapats fins que hagi pujat i comenci a fer bombolletes.

Afegim a l'esponja la farina, els ous i la sal, i pastem fins que la masa comenci a estar elàstica (millor amb robot), i després afegim el sucre.

Incorporem la mantega a daus de manera progressiva. No patiu perquè és molta mantega i al principi serà impraticable, però poc a poc es convertirà en una masa suau i elàstica.

Fem una bola amb la masa i la deixem fermentar a un bol untat d'oli, ben tapat, durant aproximadament hora i mitja.

Desgasem la masa amb les mans, i la disposem estesa sobre una safata de forn folrada amb paper de fornejar untat d'oli. Ho tapem, i deixem reposar tota la nit a la nevera. Així es farà una fermentació lenta, i a l'endemà la podrem manipular amb més facilitat (recordeu que porta molta mantega).

Enrotllem la masa sobre ella mateixa, generant tensió superficial,de manera que tindrem una masa enrotllada, ben tensa, que disposarem al motllo on farà l'últim llevat. També podeu fer boletes de brioix, i anar-les col·locant en motlles de magdalenes, per exemple.

Enfornem el brioix amb el forn preescalfat a 190ºC, durant aproximadament 40 minuts (sempre a la part baixa del forn. Si veiem que es comença a torrar per sobre, el taparem amb paper d'alumini, per tal que es continui coent però no es cremi.

Els deixem refredar uns 10 minuts, i seguidament els desmotllem i deixem que acabin de refredar-se a una reixeta. I a gaudir!!

A casa ens encanta amb una mica (més) de mantega i melmelada.

Sigueu feliços!!

Monkey bread

Us ha agradat mai tant una sèrie, o una peli, o un llibre, que us el sabeu de memòria? Suposo que amb una peli és més fàcil, perquè fa menys mandra mirar una peli repetides vegades que fer-ho amb tota una sèrie, o tornar a llegir un llibre.

A mi em passa amb un llibre concret, del qual ja us he parlat alguna vegada. Es tracta del llibre "El joc d'Ender". Tinc com una petita obsessió amb ell. No m'atreveixo a dir que me'l sé de memòria, però gairebé. I tot i així, acostumo a llegir-lo un cop a l'any. I no me'n canso de fer-ho. Aquest, i el seu germà bessó, "L'ombra d'Ender", que funciona com un llibre independent, però guanya força en conjunt amb el primer, són (per mi), dues meravelles de la ciència ficció.

Tot va començar quan jo anava a l'institut (podeu comptar que ja fa molts anys d'això...). Jo sóc de dormir poc, sempre ho he sigut, i és estrany el dia que me'n vaig a dormir abans de les 12 de la nit. Doncs en les meves époques estudiantils, m'anava a dormir escoltant La nit dels ignorants, un programa que avui en dia encara existeix, i que és una joia de la ràdio.

En una d'aquestes nits, un oient demanava recomenacions de llibres de ciència ficció, i un altre oient donava com a resposta justament aquest llibre. Poc després, era l'aniversari d'un amic, molt cinèfil com jo, i gran fan de la ciència ficció. No se'm va ocòrrer cap altra cosa que comprar-li el llibre i regalar-li. I quan, després d'una setmana, se l'havia llegit, em va dir que li havia encantat. Evidentment, va passar després per les meves mans, i en dos calurosos dies d'estiu me'l vaig llegir. No podia parar de fer-ho, em va atrapar completament, i encara em té atrapat a dia d'avui. De fet, us haig de confessar que fa una setmana el vaig tornar a llegir. No hi puc fer més.

Sé que la ciència ficció no és un gènere que agrada a tothom, però realment ho recomano, tant si us agrada la ciència ficció com si no, perquè penso que val molt la pena (què us haig de dir jo?). Per tal que feu un tastet, aquí va el resum del llibre, extret de la contraportada.

“La Terra es veu amenaçada per una raça extraterrestre que es comunica telepàticament i que considera no tenir res en comú amb els humans, als quals vol destruir. Per a vèncer-los, cal un geni militar, i per a això s’ha permés el naixement d’Ender”

Si us animeu a llegir-ho, no ho feu amb la visió d'un llibre de ciència ficció, i ja em direu què tal.

I vosaltres, teniu alguna fixació semblant a la meva?

Després de la parrafada d'avui, que ja feia temps que no us feia cap discurs com aquest, anem a per la recepta, un pa que no és un pa, però si un dolç més que bo. Es podria dir que és una variant del pull apart bread, perquè no deixa de ser un pa dolç per capes, però en comptes de capes, tenim boletes. Comencem?

Ingredients:

Per a la massa:

- 420gr. de farina de força

- 250gr. de llet

- 5gr. de llevat sec (o 15 de llevat fresc)

- 45gr. de sucre

- 75gr. de mantega tova

- 1/2 culleradeta de sal (uns 5gr.)

Per a la cobertura:

- 200gr. de sucre (barreja de moré i blanc)

- 100gr. de mantega fosa

- 2 cullerades de canyella molta

Preparació:

El monkey bread, o pa de mico, és un pa que no és difícil de fer, però si que és laboriós, així que anem per feina.

A un bol barregem la farina amb la llet, el llevat, el sucre i la sal (només barregem), i ho deixem reposar uns 10 minuts (no passa res si són un parell més o menys).

Pastem la barreja (preferiblement amb robot, ara ja puc presumir que ho faig amb la meva Kitchen Aid...), i anem afegint la mantega a poc a poc, integrant-la completament. Un cop integrada la mantega, deixem que la massa reposi 10 minuts més, per tal que es relaxi (ella i nosaltres).

Ara l'anirem pastant en tandes d'un o dos minuts, amb reposos de 10 minuts, fins que obtinguem una massa fina i elàstica. Aleshores fem una bola, que posarem en un recipient prèviament engreixat, el tapem, i deixem fermentar fins que dobli el seu volum. Ara que encara fa una mica de calor no serà una estona eterna.

Un cop hagi doblat el seu volum, amb el corró estirem la massa fins que tinguem un quadrat d'aproximadament 40x50cm. No patiu pel gruix. Tampoc volem mesures exactes.

Amb un tallapastes, tallapizzes... tallem la massa en 10 tires al llarg i 10 tires a l'ample, obtenint així entre 90 i 100 quadradets (si al final en comptes de 10 i 10 tires, feu 10 i 9, no passarà res, paraula).

Ara és el moment de preparar la cobertura. A un bol barregem el sucre i la canyella, i a un altre desfem la mantega. Reservem tots dos bols.

Fem boletes amb els quadrats de massa, que els suquem anirem sucant en mantega primer, i arrebossem en sucre i canyella després. Les anem posant ja arrebossades en el motlle triat, que en el meu cas ha estat de bundt cake. No sigueu ordenats col·locant-les, no és necessari.

Un cop les tinguem totes col·locades al motlle, les deixem reposar tapades, fins que doblin el volum.

Preescalfem el forn a 180ºC, sense aire, important, i enfornem durant uns 35 minuts.

Ho deixem refredar una estona abans de desmotllar-ho. Compte perquè les boletes del monkey bread no estan enganxades i el pa podria desmuntar-se amb facilitat, per això és millor esperar a que es vegi ferm per fer-ho.

I ja només ens queda anar agafant boletes de pa i gaudir-ne. Sigueu feliços!!

Air baguette

Els nens són cruels. Aquesta frase l'he sentida tan sovint, que he arribat a creure-me-la. Però us haig de confesar que realment no penso que els nens siguin cruels. Els nens són sincers, no tenen filtres, diuen les coses tal i com les pensen, però no són cruels. Nosaltres els fem cruels, perquè la societat, massa sovint, ens fa ser (incomprensiblement) cruels. Cruels amb els desconeguts, cruels amb els coneguts. Cruels, fins i tot, amb nosaltres mateixos.

No creieu això? Ja sé que avui pot semblar que estic molt filosòfic, però és una reflexió que vinc fent-me a mi mateix ja fa temps. Precisament, els nens són justament això, nens, innocents, que no filtren res del que diuen, i si ho fan, és a la seva manera, tal i com ells entenen el mon. Les idees perverses les tindran per tots els estímuls externs que els arriben, voluntaris i involuntaris. Evidentment, les bones idees arriben també de la mateixa manera, i és feina dels pares que els nens sàpiguen i puguin assimilar i discernir entre bo i dolent, si és que encara algú pensa que podem només centrar-nos en aquesta dicotomia (què culte m'he tornat...). I és que les coses no són només bones o dolentes, potser no són ni bones ni dolentes, no?

Bé, després d'aquesta petita divagació sobre el bé i el mal i l'aprenentatge dels mateixos en els nens, que no ens porta enlloc, anem a per la recepta, us sembla?

La d'avui és una recepta que dubto que algú no la conegui, l'air baguette és una de les delicatessen que es poden degustar al Tiquets dels germans Adrià (podríem dir que més de l'Albert que del Ferran), i ja fa anys (uns quants), que circulen per la xarxa receptes de com fer aquest "pa d'aire". No us espanteu, no és gens difícil fer-ho, només necessitem paciència.

Ingredients:

Per als air baguette

- 200grs. de farina

- 100grs. de llet

- 6grs. de llevat fresc / 2grs. de llevat sec

- un pessic de sal

Per acompanyar

- un bon pernil

- sal i oli

Preparació:

A un bol posem la farina i el llevat, i anem afegint la llet en un rajolí, mentre anem pastant. Afegim la sal, i continuem pastant fins que obtinguem una masa llisa i compacta.

Si teniu robot, aprofiteu-lo, seguint el mateix procediment d'abans, amb un temps total de pastat (a màquina) d'uns 12 minuts.

Fem una bola, i ho deixem reposar a la nevera tapat amb paper film durant 24h (una bona fermentació lenta en fred).

Al dia següent, escalfem el forn a 240ºC, o al màxim que us doni si no arriba a tanta temperatura, i poseu un recipient apte amb aigua a la base del forn, per generar humitat.

Mentre el forn s'escalfa, estirem la masa obtinguda a una superfície una mica enfarinada, tan fina com puguem, i amb la punta d'un ganivet, dibuixem a la masa estirada fulles allargades (o petites baguettes). Les anirem disposant a la safata coberta amb paper de forn, i les courem fins que s'inflin i comencin a agafar color. No us puc dir temps, perquè us enganyaria, haureu d'anar controlant. Els donem la volta per tal que agafin color per tots dos costats, i quan estiguin, les retirem del forn i les deixem refredar.

L'ideal per menjar aquest plat és servir-les amb un tall d'un bon pernil embolicant cada mini baguette, i si cal,amb un rajolí d'oli i un pessic de sal Maldon per sobre.

Sigueu feliços!!

Panets viena o Kaiser

Ja fa temps que vinc pensant un tema que és recurrent en els últims anys, i que no fa gaire he tornat a recordar, després d'uns comentaris d'una persona a twitter, i les conseqüents (i inexplicables) respostes obtingudes.

El comentari era que no hi havia cap dona premi Nobel aquest any. I de fet, com la majoria d'anys. Ja us podeu imaginar l'allau de comentaris masclistes i denigrants que això va comportar. I dic us podeu imaginar, perquè desgraciàdament us ho podeu imaginar, tot i que el més normal seria que comentaris d'aquests tipus fossin sinó inexistents, gairebé. No m'allargo amb aquest tema perquè donaria per a una tesi doctoral, i em faltaria espai i temps.

Del que us volia parlar, que està relacionat, és del que es parla sempre respecte la paritat en llocs de treball de posició elevada: CEOS, Directors, etc, etc... És veritat que habitualment els alts càrrecs els ocupen homes, i que es pot contar amb els dits d'una ma quan un d'aquests càrrecs l'ocupa una dona, i això és fruit de la mentalitat masclista que encara molts tenen intrínseca des de ben petits. No discutiré si els homes que ocupen aquests càrrecs s'ho mereixen o no, que això és un tema a part. El que em plantejo és: de veritat no hi ha dones que sàpiguen fer aquesta feina? Jo, personalment, no m'ho crec, i ho dic perquè ho he viscut. Al llarg de la meva vida laboral en la meva actual professió, he tingut 7 responsables diferents, dels quals 5 han estat dones, i totes elles han estat a l'alçada dels homes, o per sobre. Aquí també algú es podria queixar que no hi ha hagut paritat, no?

Jo no crec en la paritat, i penso que qui defensa la paritat s'equivoca. No defenso que hi hagi igualtat d'homes o de dones en el poder, per posar un exemple. O que hi hagi més homes o més dones en els alts càrrecs. Defenso que la persona o persones que exerceixin una tasca, han de ser vàlides en aquesta tasca. I vist com estan les coses últimament, em sembla que tots sortiríem guanyant si els alts càrrecs fossin dones. Ara no em tatxeu de feminista. No ho soc, ni ho pretenc ser, simplement soc realista amb el que veig i visc. Evidentment, és la meva opinió, no demano que la compartiu.

I vosaltres, què opineu? Sé que us pot semblar una opinió poc desenvolupada, però no vull avorrir-vos amb les meves divagacions, i si la desenvolupo, com he dit abans, necessitaria un nou bloc...

Per animar una mica l'assumpte, i desviar l'atenció de la (mala) situació que ens està tocant viure a tothom, tant a nivell polític, com laboral, social i econòmic, avui us porto uns panets de viena, o segons la forma que els donem, panets kaiser, molt senzills de fer, i que valen tant com per una hamburguesa, com pel que ho vam fer servir nosaltres a casa, que veureu la setmana vinent. Va que comencem!

Ingredients:

- 500grs. de farina de pa

- 10grs. de llevat sec o 25grs. de llevat fresc

- 160ml. d'aigua

- 150ml. de llet

- 7grs. de mel

- 8grs. de sal

- barreja de llavors (opcional)

Preparació:

El millor d'aquesta recepta de panets viena és que no necessita ni massa mare ni preferment, amb el que es fan relativament ràpid.

Barregem els ingredients secs, i afegim els ingredients líquids, pastant fins obtenir una massa llissa i elàstica. Si teniu panificadora o amassadora, necessitareu entre 10 i 12 minuts aproximadament.

D'aquesta massa fem una bola i la deixem fermentar durant 90 minuts a un bol tapat amb paper film. Prèviament haurem untat el bol amb oli.

Després d'aquesta hora i mitja, aproximadament, pastem una mica amb les mans per desgassificar, i fem 12 porcions, de les quals farem boletes que anirem deixant a la safata de forn. Les taparem amb un drap humit i les deixarem leudar entre 40 i 60 minuts. Una estona abans que acabi el temps de leudat, escalfarem el forn a 200ºC.

Abans d'enfornar, polvoritzem amb aigua i arrebossem les boletes en la nostra barreja de llavors, i seguidament enfornem uns 15 minuts si el forn té funció aire. Si no en té, allargueu fins a 18-20 minuts.

Deixem refredar a una reixeta, i a gaudir!

Sigueu feliços!

Gofres al forn

Avui us vull explicar una història, que ja fa uns dos anys i mig que em va passar, a l'época de Nadal, i haig de reconèixer que no sé si us l'he explicada.

Com cada matí, anava a portar al mini a la guarderia (escola bressol per als puritans), i ja portava uns matins que en la meva ruta em trobava un negre aproximadament de la meva edat, demanant. Si, he dit negre, sense cap connotació de cap tipus, ell era i és negre, i jo soc blanc, les coses pel seu nom. Ni africà, ni de color, ni cap altre paraula. Mons pares tenen uns veins negres, que sempre m'ho han dit, no els agradava gens que els diguessin que eren de color. Ells són de color, si, però de color negre, igual que nosaltres som de color blanc. Fins aquí el meu punt i a part reivindicatiu. Com us deia, hi havia un noi jove demanant. Demanava amb por, amb la por que tenen els immigrants que han estat (molt) maltractats per la vida que els ha tocat viure. Jo sempre li deia que no, perquè quan anava camí a la guarderia, l'únic que portava a sobre eren les claus de casa. Però un dia, em vaig parar i li vaig dir: "vaig a portar al nen a l'escola, si m'esperes aquí, quan torni ens anirem a esmorzar". No sé si em va entendre, però la qüestió és que a la meva tornada, ell estava allà. Li vaig demanar que m'acompanyés i m'esperés al portal de casa, que pujava a deixar el cotxet del mini i agafar diners. Quan vaig baixar, el volia portar a una cafeteria que hi ha en direcció contrària a on ell estava habitualment, però no li va convèncer. Crec que això suposava sortir de la seva "zona de comfort", que era on s'estava habitualment. Com va poder, em va demanar d'anar a un bar que hi ha just creuant el carrer d'aquesta zona seva, i jo, com no tenia cap inconvenient, vaig accedir.

Així que vam anar tots dos al bar (un bar que des de ja us dic que si no hagués estat per ell no hagués entrat mai), i li vaig dir que demanés. Només va demanar un café amb llet. Jo vaig demanar un altre per a mi, i vaig insistir en què demanés un entrepà. Sorprés, va demanar un "bocata tortilla patatas", però no tenien, i ho va canviar per un "bocata atún". Jo vaig demanar un de fuet, i a la noia del bar li vaig dir que el de tonyina fos un entrepà gran.

Durant aquella estona no vam parlar. Ell es va prendre el seu café i el seu entrepà, i jo el meu. No va dir res, i jo no vaig preguntar-li res. Ell es mirava un diari (desconec si entenia el que posava, bé per l'idioma, bé per la lectura) i jo escoltava de fons les notícies de la tele. Quan vaig acabar el meu entrepà, vaig pagar amb un bitllet de 20€, i li vaig donar el canvi al noi. Em va mirar estranyat perquè li estava donant uns 8€ com aquell qui diu perquè si, i la meva única resposta va ser: "que aprofiti, t'ho mereixes", i vaig marxar cap a casa a treballar, deixant-lo esmorzant tranquil.

Després d'aquell dia no l'he tornat a veure, espero que sigui per un bon motiu i les coses li hagin anat millor des d'aleshores. Potser necessitava una petita (i simple) empenta per a canviar el seu rumb. Quan vaig explicar aquesta història a la Sra. Pumuky, i posteriorment a altra gent, la seva pregunta sempre era: "I perquè ho vas fer?" La meva resposta sempre ha estat la mateixa: "I perquè no?" Perquè no donar un cop de ma a qui ho necessita, de la manera que puguem, ja sigui amb un café i un entrepà, o aquell que pugui, donant asil, o feina? No em malinterpreteu, no soc ni pretenc ser la Mare Teresa de Calcuta, però si que penso que al mon li falta més bondat i bona fe.

Fins aquí la meva història, us puc assegurar que us l'he explicat punt per punt tal i com va passar, i també us puc assegurar que ho tornaria a fer de nou encantat.

I ara canviem el to i el fem una mica més festiu, amb la recepta que us porto avui. Uns gofres al forn, ràpids i senzills, però a l'hora molt i molt bons. Ja veureu que us agradaran. Són fets amb un motlle de silicona, no pas amb gofrera, però el resultat és molt bo. Els meus motlles són del Lidl, i estic molt content amb ells, però m'han dit que els de Lekue valen molt la pena també.

Ingredients (per a dos motlles, 8 gofres):

- 110grs. de mantega desfeta

- 3 ous

- 100grs. de sucre

- 410ml. de llet

- 240grs. de sucre

- 2 culleradetes de llevat químic

- 1/4 de culleradeta de sal

Preparació:

Les mesures són en culleradetes perquè així venia la recepta. Jo tinc un joc de culleres mesuradores, i agafo aquestes mesures. En aquest cas, la mesura és la de tsp (tea spoon).

Primer de tot, encenem el forn a 220ºC, i si teniu, amb opció ventilador, amb calor a dalt i a baix.

A un bol, tamissem i barregem la farina, el llevat i la sal i reservem.

A un altre bol, desfem la mantega, procurant que no estigui gaire calenta, i la barregem amb els ous i el sucre. Primer batem ous i mantega, i seguidament afegim el sucre. No us espanteu si sembla que se us ha tallat, és normal. Jo el primer cop vaig pensar que l'havia espifiat, però resulta que això vol dir que ja està ben barrejat.

Ara afegim la barreja de farina, llevat i sal, i barregem manualment, amb una batedora de varetes manual, fins a tenir tot ben integrat. Semblarà molt líquid, però no patiu.

Repartim la barreja als motlles, que tindrem a la safata de forn. La barreja dona clavat per omplir-los, i d'aquí directes al forn durant 10 minuts.

Passats els 10 minuts, els treiem del forn, els deixem reposar dos o tres minuts i els desemmotllem, deixant-los a la safata de forn, ja que els enfornarem de nou uns minuts més per tal que quedin dauradets.

Els deixem refredar a una reixeta, i ja els tenim llestos per menjar. Sols, amb nata, xocolata, fruita... aquí, imaginació al poder!

Sigueu feliços!

Pa de Kamut

Us he plantejat mai si teniu un TOC? Per a aquells que per al motiu que sigui no saben què és un TOC, és un Trastorn Obsessiu Compulsiu, ja pot ser ordenar les películes o CD's per ordre alfabètic, alinear perfectament els refrescos dintre de la nevera fins al límit de fer servir un regle per tal que estiguin ben rectes, o qualsevol cosa per l'estil.

Jo crec que en tinc un, i no és un altre que la obsessió per la puntualitat. És superior a mi, necessito arribar a l'hora als llocs. És igual si és a una visita al metge, o anar a veure als pares. Si hem quedat o m'han dit a una hora, haig d'arribar a aquella hora si o si. I no em val arribar cinc minuts tard, ni tant sols un, haig d'arribar a l'hora. Fins al punt que em poden els nervis si veig que s'acosta l'hora i no arribaré quan hem quedat. Però molt. Puc arribar a ser insuportable si vaig acompanyat d'algú. I m'és igual si després jo haig d'esperar l'estona que faci falta, però jo necessito ser puntual. Ho reconec, és obssessiu, i per molt que ho intento no ho puc evitar. I em penso que serà sempre així, i no cambiaré.

I vosaltres, teniu alguna obssessió 'confessable'?

Avui m'he decidit a fer pa, després de mooolt temps sense fer-ne. Bé, més aviat hauria de dir sense fer-ne de nou per presentar-lo per aquí.

I no és un altre que un pa de Kamut, que he fet seguint les instruccions del llibre Pan Casero, tota una bíblia tant per als que s'inicien a fer pa com per als que ja han fet més d'un.

Ingredients:

Per a la biga:

- 140grs. de farina de Kamut

- 60grs. d'aigua

- 1gr. de llevat sec

Per al pa:

- la biga

- 360grs. de farina de Kamut

- 280grs. d'aigua

- 1gr. de llevat sec

- 10grs. de sal

Preparació:

Per començar, hem de fer la biga. Barregem tots els ingredients fins a obtenir una bola compacta, que deixarem reposar entre 3 o 4 hores a temperatura ambient, o un dia a la nevera. Jo vaig triar la primera opció.

Quan la biga hagi fermentat, barregem tots els ingredients, amb la biga trossejada, ja que és bastant compacta, menys la sal, i deixem reposar uns 30 minuts.

Un cop passats els 30 minuts, afegirm la sal i treballem la massa sobre la taula/marbre. La pastem una mica i li fem quatre plecs, com si fos pasta de full, i tornem a deixar reposar a un bol tapat durant uns cinc minuts, el matiex temps que l'hem pastat.

Repetirem aquest últim procés de pastat i repòs de dos a tres cops, i obtindrem una massa fina.

La desarem a un bol per tal que reposi durant unes 2h. Ha d'inflar-se bastant.

Passat aquest temps, la desgasifiquem, li fem uns plecs donant-li forma de bola durant uns minuts i el deixem reposar 15 minuts.

Ara és moment de donar-li forma al nostre pa. L'aixafem donant-li forma de rectangle, que plegarem com si fos un tríptic, i farem un rotllo amb la massa, segellant bé els plecs i les vores.

El deixem resposar un últim cop durant una hora més o menys sobre un drap enfarinat. Després d'una hora, haurà crescut el doble o el triple (a mi no em va crèixer tant, però vaig triar un dia de molt fred, i tot i deixar-lo més temps, no va haver-hi manera, i vaig enfornar-lo, perquè no volia que sobre fermentés).  És moment de fer-li la grenya amb un ganivet i enfornar-lo.

Ho farem a 250ºC, o el màxim que doni el forn, i tindrem una safata a la base, que omplirem d'aigua en el mateix moment de ficar el forn dintre, per crear vapor.

El tindrem 15 minuts a aquesta temperatura, i després treurem la safata amb aigua i baixem la temperatura del forn a 200ºC, uns 40 minuts, o fins que veiem que agafar un color ben maco.

Deixem refredar a una reixeta, i degustem, amb un bon embotit o formatge, o sol, que també està ben bo.

Com veieu a les fotos, en no haver pujat en la última fermentació, no té gaire alveolatura, però bo estava igual.

Bon cap de setmana, sigueu feliços!!

Bica de Laza

Avui us volia comentar una cosa que em sembla molt curiosa... de manera habitual, si tens un mal dia a la feina, o un mal dia sense més, i parlo d'un dia entre setmana, una bona manera de relaxar-se quan arribes a casa és amb una copa de vi o una cervesa. I qui diu una, diu dos o tres. És així, i que aixequi la ma el que no ho hagi fet mai. Però és curiòs que mai se'ns acut prendre'ns una copa. Si, quan dic una copa, vull dir una copa, un whisky amb gel (o amb taronja, llimona, ginger ale...), un gin tonic, el que habitualment diem un cubata.

Perquè no prenem un cubata entre setmana per 'treure'ns l'estrés'? No és equivalent un gin tonic a un parell de cerveses? Si no és equivalent, segurament no hi haurà molta diferència.

Però és la nostra cultura, la que diu que el vi i la cervesa estan bé entre setmana, i que els combinats i còctels són pel cap de setmana. Està ben vist prendre unes copes de vi 'after work', però no un whisky on the rocks. Sincerament no ho entenc. I que consti que no li dic mai que no a un bon vi!

Em podeu dir bitxo raro, però a mi hi ha vegades que si tinc un mal dia a la feina, o el tinc girat, us asseguro que prefereixo un bon gin tonic curt de gin, com a mi m'agrada, que no pas unes copes de vi.

Vosaltres què n'opineu, us atreviu amb un combinat entre setmana, o preferiu un vinet?

Avui us porto una recepta clàssica gallega, un pa de pessic espectacular de bo, i que per acompanyar el café és del millor que hi ha. Està extreta d'un gran bloc, Uno de Dos, i penso que millor recepta que la de la Pam no podia trobar.

La recepta l'he seguida al peu de la lletra, amb un gran resultat. L'únic que no he fet és utilitzar el motllo que deia, però bàsicament perquè no el tenia d'aquest tamany, sinó més gran, i només he hagut d'ajustar temps de cocció. Però per al proper cop faré servir el motlle que toca, perquè segur que queda molt més maca. Més bona és difícil.

Ingredients:

- 9 clares d'ou

- 400gr. de sucre

- 375gr. de farina

- 375ml. de nata 35%m.g.

- unes gotes d'essència d'anís

- sucre i canyella en pols

Preparació:

Escalfem el forn a 200ºC, a dalt i a baix.

Muntem la nata fins qu quedi ben ferma, i la reservem a la nevera.

Muntem les clares a punt de neu. Quan les tinguem a mig muntar, anem afegint a poc a poc el sucre, i les gotes d'anís, i acabem de muntar. Aquí la única llicència que m'he permès, perquè a cas el tema anís no convenç gaire i ho vaig canviar per unes gotes d'essència de tarongina. 

Afegim a les les clares un cop muntades la farina, i barregem amb compte, procurant que baixin al mínim.

Finalment, afegim també la nata amb moviments envolvents, fins que estigui totalment integrada.

Aboquem la massa al motlle, que la Pam recomana sigui de 27x20cm., i jo us recomano que li feu cas, prèviament engreixat, i ho empolvorem amb la barreja de sucre i canyella.

D'aquí, directe al forn, que baixarem a 180ºC i posarem només calor a baix, durant 10 minuts, i passats aquests 10 minuts, ho deixarem 35 minuts més, aquest cop calor a dalt i a baix. En el meu cas, per ser un motlle més gran, i en conseqüència la massa més prima, ho vaig tenir només 25 minuts, així que controleu el temps d'acord al vostre forni al vostre motlle.

Ho deixem reposar 5 minuts dintre del motlle, i seguidament ho desmotllem i deixem refredar a una reixeta.

Proveu de fer-la, i tasteu-la, no us defraudarà pas.

Feliç setmana!!

Fougasse

Després d'uns quants mesos en els quals no havia participat en el repte, aquest mes ja anava tocant animar-se i preparar el pa que ens proposaven les noies de Bake the world, amb un pa que feia temps que tenia ganes de preparar: fougasse.

Com el dimecres ja us vaig escriure un bon rotllo, avui aniré més directe al gra, explicant-vos que el fougasse era un pa que es feia servir antigament per saber si el forn de llenya tenia la temperatura adequada per a enfornar la resta de pa, i que servia als forners d'esmorzar. Us animo a que ho prepareu perquè és ideal per perdre-li la por a fer pa, ja que es tracta d'un pa amb molt poca hidratació, i no necessita un control estricte sobre les fermentacions i els llevats.

Ingredients (per a dues fougasses):

- 400gr. de farina de pa

- 240gr. d'aigua

- 8gr. de sal

- 2gr. de llevat sec, o 6 de llevat fresc

Preparació:

Res més fàcil que posar tots els ingredients en un bol, sense miraments, i pastar-ho tot uns cinc minuts aproximadament, que s'integrin tots els ingredients. No patiu perquè quedi una massa llisa, i tot això que acostumem a dir quan preparem pa.

Deixem reposar la massa en un bol tapat amb paper film durant una hora i mitja aproximadament. Com en el meu cas li vaig posar la meitat de llevat del que us indico, la vaig deixar gairebé dues hores i mitja.

Un cop hagi augmentat una mica el volum passat aquest temps, a la nostra superfície de treball lleugerament (lleugerament!!) enfarinada, estirem la massa amb el corró, formant un rectangle d'uns 2,5cm. més o menys. No us agobieu si no surt un rectangle perfecte, o si el gruix de la massa és una mica més o menys del que us dic. Ja veieu, aquest és un pa sense complicacions.

Tallem el rectangle en dos formant dos triangles, i amb l'ajut de la rasqueta, a cada triangle li fem un tall central com si volguessim dividir cada triangle en dos, però sense fer-ho, i a cada banda d'aquest tall central fem tres o quatre talls més petits, en diagonal al tall central. Explicat potser sembla difícil, però si veieu les fotos, veureu de seguida el que vull dir.

Obrim els forats fets, traspassem cada fougasse a un paper de forn (o silpat, el que feu servir habitualment), i deixarem reposar mitja horeta més tapades amb un drap, mentres preescalfem el forn a 250ºC, amb una safata dintre (on aniran les fougasses) a mitja alçada, i una safata fonda amb aigua, per generar vapor.

Després d'aquest repòs, enfornem durant 14 minuts (que es vegi dauradet, ja sabeu com va cada forn), abaixant la temperatura en el moment d'enfornar fins a 230ºC.

En teoria un cop enfornem hem de retirar la safata amb aigua per deixar de donar vapor, però jo no ho vaig fer, i no van quedar gens malament.

Fins al següent repte panarra, i bon cap de setmana!!

Berlineses

Bones, com anem? Jo una mica perdut, ho sé, però ja us vaig dir que la setmana passada ha estat molt liada, se'ns han juntat metges (res greu, simples revisions rutinàries), fer seguiment de coses pendents del casament, acabar de tancar el viatge... com veieu, liats però per un bon motiu. I avui tornem a la càrrega!

Però abans... us paren gaire sovint en controls d'alcoholemia o drogo-test, que li diuen ara? I quan viatgeu en tren/metro/tram, us paren gaire els revisors? A mi, massa sovint!

Us ho asseguro, pràcticament cada control d'alcoholemia que em trobo, em fan bufar... i no us podeu imaginar la de vegades que m'han demanat el bitllet viatjant en transport públic!

Una vegada, després que durant una setmana el mateix vigilant em demanés el bitllet quatre dies seguits, li vaig preguntar si és que feia cara de delinqüent, perquè me'l demanava a mi sempre. La seva resposta va ser que el que feien era un control rutinari aleatori, i que era pura casualitat. Curiosament, i casualment, de manera aletòria em tocava cada dia a mi... deu ser que la meva cara convida a pensar que puc fer malifetes. Reconec que a gairebé qualsevol joc de taula faig trampes, i no per guanyar (no guanyo mai, faci trampes o no), sinó per fer més divertit el joc, paraula! Ah! I per molt que intenteu comprovar si faig trampes o no, no ho aconseguireu, us ho asseguro. Però d'això a que et prenguin per un quebrantador de la llei... només em falta que algun dia em parin per anar a participar a una roda de reconeixement! Segur que amb la sort que tinc, el testimoni s'equivoca i em senyala a mi (em sembla que veig masses pelis i sèries de policíaques...)!

I ara anem a per la recepta, us sembla? Unes berlineses, o berlines, segons on consulteu, que són un petit mos deliciós, i que us puc assegurar que quan tasteu una, repetireu!

Ingredients (per 12 berlineses 'hermoses'):

Per les berlineses

- 125gr. de llet

- 15gr. de llevat fresc, o 5gr. de llevat sec

- 60gr. de sucre

- 35gr. de mantega

- 1 ou

- 300gr. de farina de força

- 1 pessic de sal

- oli d'oliva (per fregir-les)

Per al farcit

- crema de cacau a discreció (opcional obligatori)

Per arrebossar

- sucre

Preparació:

Abans de començar, com veieu, us he indicat ingredient per al farcit. Això, podeu no fer-ho, però us recomano que les farciu, guanyaran molt!

Escalfem la llet, fins a tenir-la tèbia, i afegim el llevat per desfer-lo amb la llet. Incorporem el sucre, la mantega (a temperatura ambient) i l'ou, i barregem.

Seguidament afegim la farina i la sal, i pastem, fins aconseguir una bola de massa llisa i un pel enganxifosa, que deixarem reposar tapada amb un drap durant almenys una hora, que hagi augmentat el volum considerablement (no és necessari que doblin el volum).

Després d'aquest repòs, desgasifiquem una mica la massa, i la pastem una mica (lleugerament). La deixem reposar entre cinc i deu minuts (més no és recomenable) i amb un corrò, l'estirem fins a obtenir un gruix de 2-3 cm. més o menys. Amb un tallapastes de 6cm. tallem porcions rodones de massa, que anirem deixant a una safata que haurem untat prèviament amb una mica d'oli.

Deixem resposar durant unes dues hores aproximadament. Els temps de repòs són orientatius, tingueu en compte sempre la temperatura del lloc on estan reposant. Si és un lloc fred, el repòs haurà de ser més llarg, i si fa calor, s'escurçarà. La meva cuina no és excessivament freda, però tenint en compte que aquests dies no ens acompanya gaire el sol, van estar dues hores reposant, fins a augmentar el volum gairebé el doble del seu tamany).

Ara és el moment de fregir-les: a un pot que sigui una mica fondo, escalfem una bona quantitat d'oli, a temperatura mitja, i les fregim de poques en poques, per tal que l'oli no perdi temperatura. Només ens caldran un parell de minuts com a molt per cada una. De seguida veureu que agafem color i s'inflen. Les anem passant per un plat amb paper de cuina per absorvir el possible excès d'oli, i les arrebossem en sucre immediatament.

Finalment, amb una màniga pastissera i de boca petitat, les farcim de crema de xocolata, o de melmelada, el que més us agradi, i a gaudir!

Feliç setmana!!

P.D.: La recepta és per 12 berlineses grandetes. Jo les vaig fer més petites per tenir més quantitat, però els temps de repòs són iguals, l'únic que heu de controlar més és el fregit, ja que en haver fet boletes, el temps de fregir-les és més curt encara.

Pa de soda

No us ha passat mai estar alguna temporada on teniu la sensació d'estar en perill? Ara us semblaré una mica paranoide, però quan us ho expliqui entendreu perquè ho dic.

En el meu trajecte d'anar a portar i anar a recollir al mini a la guarderia, tot i ser cinc minuts i escaig de trajecte caminant, haig de creuar tres semàfors, depenent del trajecte que faci. Doncs bé, en qüestió de dues setmanes aproximadament, he estat a punt de ser atropellat quatre cops!! Des de cotxes que se saltaven el semàfor quan estava acabat de canviar a vermell, fins als conductors que ni tan sols estaven mirant la carretera, sinó el seu preciòs mega mòbil mentres escrivien un missatge. Si senyores i senyors, no és que estiguessin parlant per telèfon, que ja té delicte, és que estaven whatsapeant (o com s'escrigui!)!!!

A part que durant les dues setmanes que m'ha passat això m'he sentit qual Cary Grant a 'Perseguit per la mort' (traducció al català de 'Con la muerte en los talones'...), m'he plantejat seriosament implantar la pena de mort al país. Si, segur que considereu que estic exagerant, però quan has de fer-te enrera en un semàfor que està en verd pels vianants, enretirar el més ràpid possible el cotxet del mini perquè no te l'embesteixin, i a sobre comprovar que el conductor no només no s'ha adonat que se l'ha passat en vermell, sinó que ni t'ha vist, fa que pensar, i molt.

A vosaltres us ha passat mai res semblant? Llàstima que no hi hagi un Hitchcock a la meva vida, li suggeriria una seqüela, canviant l'escena de l'avioneta per una camioneta...

Bé, després d'aquestes aventures peliculeres que esperon no es repeteixin, us porto un pa d'allò més senzill i ràpid de fer, un pa de soda, del llibre 'Pan Casero', del gran gurú del pa Iban Yarza. Un pèl diferent al conegut pa de soda irlandès, però que us encantarà, ja que no necessita grans (ni petits) esforços, i el resultat és espectacular.

Ingredients:

- 245gr. de farina integral de blat

- 105gr. de farina panificable

- 3 culleradetes de postre de llevat químic (Royal)

- 280-300gr. d'aigua (dependrà de la farina)

- 35gr. de mel

- 7gr. de sal

Preparació:

Com és un pa que no necessita llevats ni fermentacions prèvies, el primer que farem serà encendre el forn a 220ºC.

A un bol, barregem tots els ingredients amb la ma, fins a obtenir, com diu textualment l'Iban al llibre, una textura de fang.

Aboquem la barreja a un motllo de plum cake prèviament engreixat i enfarinat, empolsinem bé de farina la superfície del pa i directe al forn a mitja alçada durant 40 minuts a mitja alçada, i si veieu que comença a quedar molt daurat, el podem tapar amb paper d'alumini. Jo quan portava 30 minuts ho vaig haver de fer. Passat el temps de forn, l'enretirarem i el desmotllarem.

És un pa que no necessita humitat al forn, ni condicions especials, ni res de res que ens pugui complicar l'existència, només paciència per tal que refredi un cop surti del forn.

Un pa amb un suau regust dolç, que si voleu us ho podeu estalviar no posant-li la mel, o posant-li alguna mel o sirop que no sigui molt endolcidor.

Recordeu que avui és dijous, farem una nova cata de vi a la nostra bodega particular... últimament estem tastant molts blancs!

Plum cake de blat sarraí amb plàtan

Aquest mes, sembla que m'he organitzat millor, i que estic arribant als reptes mensuals als quals m'agrada participar... avui, últim diumenge de mes, toca Asaltablogs, aquest repte on mensualment, tota una panda de lladres de receptes, asalta sense cap tipus de mirament un bloc seleccionat prèviament, deixant-lo sense receptes... i avui és el torn de 'Rebuscando en la despensa', un bloc que personalment haig de reconèixer que desconeixia, però que ens ofereix molt bones propostes per posar en pràctica desde casa.

I com últimament estic en mode 'fer pastissos i coques pel mini', després de molt dubtar, vaig acabar decidint-me per aquest plum cake de plàtan, fet amb farina de blat sarraí. Ja fa un temps que tenia un paquet de farina de blat sarraí per casa, que vaig comprar per fer unes galettes que no van sortir a la llum, i no sabia com acabar de gastar la farina, així que, em va venir de perles!

Que com és de gust aquest cake? no seré dolent i us ho diré. És diferent, ho reconec, però el punt del plàtan crec que li va molt bé. I el mini està encantat, així que com encara tenim farina per casa, repetirem. Ja està tot dit, oi? Doncs anem a preparar-ho!

Ingredients:

- 150gr. de farina de blat sarraí

- 1/2 sobre de llevat royal

- 150gr. de llet

- 2 plàtans ben madurs

- 1 cullerada sopera de mel

- panses

Preparació:

Res més fàcil que fer aquest cake. Mentres s'escalfa el forn a 180ºC, tamissem la farina i el llevat, que barrejarem amb la llet i els plàtans aixafadets. Quan tinguem tots els ingredients ben barrejats, afegim la mel, i un grapat de panses, i acabem de barrejar-ho tot. Com veieu, no porta sucre, la dolçor (sense passar-se) se la dona la mel i els plàtans.

Veieu que és fàcil? Doncs aquesta barreja, a un motlle de plum cake prèviament engreixat, i directe al forn a mitja alçada durant 30 minuts, que és el que va trigar en el meu cas.

I ja tenim un cake per esmorzar, el mini amb això de fer pastissos es va posant les botes!!

Feliç setmana!

Pa de pernil

Ja el mes passat vaig arribar tard a la proposta de Bake the World i el Pide que ens suggerien preparar, però aquest cop no se m'escapa. Per aquest mes de novembre ens inciten a viatjar a terres Sudamericanes amb un típic pa de pernil veneçolà. Una massa enriquida amb greixos (mantega, llet...), i farcit amb pernil, formatge, panses i olives. Ja de primeres sona bé, oi?

A més, és una massa d'una única i ràpida fermentació, cosa que el fa més accessible per aquells que els espanten les llargues i consecutives fermentacions habituals del pa (dues i tres fermentacions que van de les 2 a les 4 hores, i depèn del pa, de més...).

Així que, tal i com aquest pa tan ràpid i fàcil de preparar, jo també vaig per feina i us explico com l'he preparat.

Ingredients:

Per al pa:

 - 500gr. de farina (no cal una farina de força)

 - 250gr. de llet (grams!)

 - 50gr. de mantega

 - 50gr. de sucre

 - 10gr. de llevat sec (o 30gr. de fresc)

 - 1 pessic de sal

Per al farcit:

 - Pernil dolç

 - Formatge Brie

 - Panses

Per decorar:

 - ou batut

 - llavors de rosella (opcional)

Preparació:

Com veieu, jo he obviat les olives, perquè a casa només m'agraden a mi, i no he possat quantitats de farcit perquè va una mica al gust. Igual que el tipus de farcit, podeu posar pernil salat en comptes de dolç, roquefort en comptes de brie (o qualsevol altre formatge que us agradi), no posar-hi panses... ja veieu, al gust del consumidor! Però va, expliquem com es prepara...

Com es tracta d'un pa que teòricament és senzill de preparar, ho he fet (i així us ho explicaré), de la manera més fàcil que es pot fer. A un bol, barregem/desfem/diluim el llevat amb una mica de llet a temperatura ambient, i seguidament incorporem la resta d'ingredients, en l'ordre que vulgueu. La única condició és afegir com a últim ingredient la farina, i que la llet estigui a temperatura ambient.

Amb les mans anem pastant tots els ingredients fins a obtenir una massa elàstica, un pèl resistent, i gens enganxosa. No us hauria de portar més de 10 minuts, i no estem parlant de pastats elaborats, sinó de gairebé només barrejar bé els ingredients.

Seguidament disposem la massa a la taula de treball, i amb el corró l'estenem i li donem forma rectangular, més o menys del tamany d'una safata de forn.

Ara toca el farciment: primer posem el pernil dolç, ja sigui tallat a talls i picat, a sobre el brie, i per últim repartim les panses. Tot això deixant més o menys deixant un dit de separació per cada cantó, per tal que en tancar-ho no se'ns surti el farcit per tot arreu.

El següent a fer és enrotllar la massa amb el farcit, fent una mica de pressió per tal que quedi tot ben premsat, però sense passar-nos, i plegar les puntes del nostre rotllo cap avall, de manera que quedi tancat i maco d'aquestes puntes. A part, vaig guardar uns retalls de massa i vaig fer un intent de decoració, que ja veureu a les fotos.

El disposem a la safata de forn, tapat amb un drap de cotó humit, i que reposi durant una hora.

Poc abans de que hagi passat l'estona de repòs, anem preescalfant el forn a 180ºC.

Pintem el pa amb ou batut, l'empolsinem amb llavors de rosella (opcional), i enfornem durant uns 30 minuts (jo no vaig necessitar més), que estigui ben daurat. En el meu cas, a més, ho vaig posar a la part baixa del forn, perquè no se'm cremés.

I ja està, ara només toca gaudir! Fred està bo, però quan encara està tebi, és com ens va agradar més. Només us dic que el repetirem, perquè va volar, crec que us ho dic tot!

Salut!

Pa de patata i romaní

Bé, ja us vaig dir fa dues setmanes que us portaria un pa per poder gaudir encara més del salmó marinat que vaig preparar, i he fet una mica el mandra i m'he retrassat més del que jo volia.

Però com us ho vaig dir, aquí us el porto, un excel·lent pa de patata i romaní extret del llibre "El aprendiz de panadero" de Peter Reinhart. Un pa que fa servir un preferment que es diu biga, molt fàcil de fer, de gust suau i tendre gràcies al midó de la patata, i molt aromàtic pel romaní fresc. I a més a casa l'hem acompanyat de salmó marinat i formatge fresc, que a mi personalment m'ha semblat perfecte!

I parlant de llibres, us ha passat mai que fent una recepta d'un llibre, aquesta estava malament? Entenc que pot passar, som humans, i per moltes correccions que pugui passar el text, sempre es pot escapar alguna. A mi concretament només (i dic només perquè és més que probable que m'hagi trobat amb errors que no he vist) m'ha passat dos cops, i és casulitat però ha estat en el mateix llibre, justament en el llibre del qual he extret aquesta recepta. El primer error l'he trobat en la recepta del NY Deli Bread, un pa que volia fer (i vaig fer) per al repte Bake the World d'aquest mes de setembre passat, però que mentres anava preparant la recepta, m'anava trobant incoherències, com que un pa que porta farina de sègol, a la llista d'ingredients apareix a la massa mare i a la recepta final, però en l'explicació no apareix, o segons la recepta li has de posar oli en dos processos, però realment només ho has de fer en un... fet que va provocar que el meu pa sortís bastant lleig, i decidís no publicar-lo.

I el segon error, ha estat en la recepta d'avui. Petits errors que de seguida els veus, i que majoritàriament són de redacció, però que hi són.

Això no m'impedirà a continuar devorant el llibre (un cop més) i provar de fer més i més receptes, simplement ho volia compartir amb vosaltres, i que em diguéssiu si us heu trobat en situacions similars, i en quins llibres. Només us he parlat d'errors en llibres de cuina, perquè en llibres de lectura 'normal' m'he trobat molts més. Com a exemple us poso el llibre "El joc d'Ender". Tinc 4 edicions d'aquest llibre (si, adoro aquest llibre), i en totes quatre, que teòricament han de ser iguals, perquè almenys no especifica cap correcció de traducció de l'anterior, m'he trobat en diversos paràgrafs 4 textos amb petites diferències entre si. Suposo que ho he vist pel fanatisme per l'admiració que em desperta el llibre, sinó, segurament ni tant sols us parlaria dels seus errors.

I vosaltres, us heu trobat amb gaires errades en els llibres que heu llegit, de receptes i de no receptes?

Ingredients:

Per la biga:

- 320gr. de farina de pa

- 1,5gr. de llevat granulat o 4,5gr. de llevat fresc

- 230ml. d'aigua

Per al pa:

- 200gr. de biga

- 400gr. de farina de pa

- 10gr. de sal

- 1gr. de pebre negre mòlt

- 4gr. de llevat granulat o 12gr. de llevat fresc

- 170gr. de puré de patata

- 15ml. d'oli d'oliva

- 7gr. de romaní fresc (jo, 10gr.)

- 240ml. d'aigua tèbia (jo, 260ml.)

- 30gr. all torrat (opcional)

Preparació:

Com veieu, si feu la biga amb les quantitats que us indico, gairebé surt el triple del que necessitem. Jo vaig fer tota la biga perquè vaig duplicar les quantitats del pa per fer-ne el doble. En això us ho deixo a la vostra elecció, podeu reduir quantitats de la biga, o fer com jo, o el que més ràbia us faci.

Per fer aquest pa necessitem dos dies. El primer per preparar la biga i deixar que fermenti durant un dia, i el segon per fer el pa en concret, així que paciència, que com sempre, els pans necessiten temps, però no pas de preparació, sinó sobretot, d'espera!

El primer dia barrejarem tots els ingredients de la biga a un bol, amb l'ajuda d'una cullera, fins a integrar-los. Ha de quedar un pel enganxifosa, però només un pel.

Empolvorem la superfície de treball amb farina, i la pastem fins que la massa quedi suau, que permeti treballar-la, i que al tacte sembla que se t'hagi de quedar enganxada, però no ho fa pas. En el llibre posa, textualment, adherent però no enganxosa. També parla de temperatures internes de la massa. Aquí ja no m'hi fico perquè seria complicar massa el procés, i considero que no és necessari.

Engrassem un bol amb oli i dipositem la nostra massa dintre, fent que tota la superfície quedi coberta d'oli (vigileu que l'oli ha de ser el just i suficient per fer una molt fina película d'oli, no pas per banyar la massa!!), tapem el bol amb paper film i deixem el temps necessari fins que dobli el seu volum. Aquests dies de calor, segurament amb dues hores tindreu suficient. Jo ho vaig fer en un dia molt plujós i humit, i vaig necessitar 4,5 hores.

Quan hagi doblat el volum, patem amb suavitat la biga per tal que perdi aire, tornem a tapar amb paper film i la deixem reposar a la nevera tota la nit.

El dia següent, treiem la biga de la nevera una hora abans de fer-la servir per tal que agafi temperatura, la tallem en trossos més petits i la deixem atemperar tapada amb paper film.

I comencem a preparar el nostre pa.

Barregem la farina, la sal, el llevat i el pebre amb l'ajuda d'una cullera de fusta (bé, jo he fet servir una de fusta, però si voleu emprar les mans, o una cullera de plàstic, o...). Afegim la biga, el puré de patata, l'oli, el romaní i la meitat de l'aigua, i continuem barrejant amb la cullera, fins que els ingredients s'hagin integrat en una bola bastant enganxosa. 

A partir d'ara, a la superfície de treball prèviament enfarinada, anirem pastant i corregint de farina i aigua fins que obtinguem una massa llisa i suau. La farina que compro ara m'absorveix molt poca aigua, així que habitualment poso més del que diu la recepta. En aquest sentit, cadascú es coneix amb la seva farina i sap si les quantitats 'normals' són les adequades per a fer el pa, o n'ha de posar més o menys.

Un cop aconseguida la textura que busquem, ara és el moment de posar-hi l'all torrat i integrar-ho a la massa. Jo no en vaig posar, però penso que ha de donar-li un punt final molt bo.

Tornem a engrasar un bol amb oli, i deixem fermentar la nostra massa tapada amb paper film el temps necessari fins que dobli el volum.

Una estona abans que hagin doblat el seu volum, encenem el forn a 200ºC.

Retirem la massa del bol i li donem la forma desitjada (en aquest cas vaig fer panets d'uns 150gr. i un més gran d'aproximadament 800gr.), i els anem disposant a la safata del forn.

Just abans d'enfornar, pintem els pans amb oli d'oliva, i els enfornem durant 25 minuts els panets, i 35 minuts el pa més gran. Tots han de quedar daurats per fora i sonar a buit per dins en picar-los per sota amb els dits. Inicialment no necessiten humitat ja que la patata ja els hi dona, però no crec que els vagi malament. 

Deixem refredar a una reixeta, i... a gaudir-los!!!

Pa de pessic de vainilla

Si, ja ho sé, us vaig dir que us portaria un pa per acompanyar el salmó de la setmana passada, i no tant sols no us ho he portat, sinó que a sobre aquesta setmana us he tingut abandonats... ha estat una setmana diferent, amb un dimecres festiu pels que treballem a Barcelona, amb el que el bloc també s'ho va prendre de festa. Que consti que el pa el tinc preparat, i en breu ho veureu per aquí.

Però com cada últim diumenge de mes, i començant segona temporada, us porto la recepta del repte Asalta Blogs, on uns quants lladres robem una recepta del bloc seleccionat, i la fem/tunegem/versionem... com li vulgueu dir.

Aquest mes, el bloc asaltat ha estat Churretes de Chocolate, un grandíssim bloc que segueixo d'abans del repte, i que us puc garantir que m'ha sigut molt i molt difícil triar entre totes les receptes que té. Us convido (després que llegiu la meva recepta, és clar!!) que passeu a visitar-lo, no ho lamentareu!!

Després de pensar molt què faria, tenint en compte la dieta, vaig decidir-me per aquest pa de pessic de vainilla, i així feia un 2x1, perquè aprofitava per tenir l'esmorzar i el berenar del mini Pumuky.

La única cosa que he variat de la recepta original és que he canviat el sucre per sucre moré, i que he fet servir un motlle de 24cm. en comptes del que fa servir la Raquel, de 18cm., per obtenir un pa de pessic més prim, i més fàcil de menjar pel mini. Amb això últim, el temps de cocció es va veure reduit gairebé a la meitat, que són coses a tenir en compte.

Cuinem?

Ingredients:

- 3 ous

- 150gr. de sucre (jo, moré)

- 150gr. de llet

- 115gr. d'oli de girasol

- 150gr. de farina

- 12 de llevat Royal

- 5ml. aroma de vainilla

- 1 pessic de sal

Preparació:

Encenem el forn a 180ºC.

Amb l'ajut d'una batedora elèctrica batem els ous amb el sucre fins que tripliquin el seu volum.

Seguidament afegim la vainilla, la llet i l'oli i barregem bé amb els ous i el sucre.

Finalment, incorporem la farina, el llevat i la sal a poc a poc, mentre continuem barrejant el nostre preparat fins que tinguem tots els ingredients ben integrats.

Posem la barreja al nostre motlle, i enfornem durant 40minuts si el vostre motlle és de 18cm., o 25minuts més o menys, si feu com jo i feu servir el motlle de 24cm. Personalment us recomano el de 18cm., no pas el de 24cm., ja que us quedarà molt més alt, i evidentment, més maco.

Tingueu en compte que el temps és aproximat, com sempre cada forn és un mon, i el millor és fer la prova de l'escuradents, és a dir, punxar amb un escuradents (llarg), i si surt sec, és que ja està cuit per dins.

I aquí la prova que al destinatari del pa de pessic li ha agradat...

Coca (o enreixat) de xocolata

He rescrit aquesta entrada molts cops. Suposo que he divagat tant aquests dies, que he tingut temps de fer-la i refer-la, i divagar sobre el que divagava, que al final s'ha quedat en res. No us passa que a vegades voleu dir quelcom i dieu i dieu (o escriviu i escriviu, en aquest cas), i un cop llegiu, us adoneu que el millor que podeu fer és esborrar-lo? Doncs això és el que m'ha passat a mi, que de tant embolicar-me amb les meves paraules, aquestes s'han quedat en res. És curiós com som i com pensem i raonem. De manera habitual a la nostra 'cocotera' tenim claríssim què volem dir, i fins i tot com ho volem dir, però quan les paraules surten del nostre cap a l'exterior, es perden en la traducció simultània. A vosaltres no us passa? A mi crec que massa sovint, suposo que és fruit de tenir una ment preparada per les matemàtiques (i suposo que una mica cuadriculada), que quan sortim de l'abstractisme (està ben dit això?) dels números, el meu traductor falla.

Bé, no em vull enrotllar més, que sinó, tornaré a haver de rescriure de nou el text, i per aquesta setmana ja he tingut prou. Us deixo amb una recepta senzilla, i que és un éxit desde que la vaig fer per primer cop un Sant Joan de farà ja dos anys. Si t'agrada la xocolata, no la deixis escapar.

Ingredients:

- 1 làmina de pasta de full

- crema de xocolata (sí, la Nutella/Nocilla de tota la vida)

- ou per pintar

Preparació:

Ja us he dit que era una recepta molt senzilla, com veieu, només necessitem tres ingredients, i l'últim tampoc és imprescindible.

A casa tenim l'eterna discussió Nocilla/Nutella, Cola Cao/Nesquik. La sra. Pumuky és de Nocilla i Cola Cao, i un servidor de Nutella i Nesquik. Però cap dels dos posa pegues quan es troba la marca 'enemiga' a casa.

De fet, crec que tampoc som tant sibarites com per distingir-ho a una cata a cegues (bé, potser amb el Cola Cao i el Nesquik si que podríem), així que totes dues opcions ens semblen bé. Suposo que és el que t'has trobat tota la vida a casa, t'hi acostumes, i que no t'ho canviïn, oi?

Aix que em torno a enrotllar!!

Total, que com la coca la feia jo, he fet servir Nutella, però si us agrada la crema de xocolata del Mercadona, no seré jo el que us digui que no la feu servir. I amb això ni molt menys vull dir que sigui dolenta, que consti!

Va, anem a cuinar! El primer de tot serà encendre el forn a 200ºC.

Disposem la placa de pasta de full al paper que acostuma a venir embolicada (en aquest cas del Mercadona, relació qualitat/preu molt bona), i la tallem en dos, però no per la meitat, fem una part una mica més gran que l'altre (d'uns dos dits aproximadament), i reservem la part petita a la nevera. 

Estemen la crema de xocolata per la superfície de la part gran de pasta de full, deixant un dit lliure per cada cantó. Quantitat? Aquí a gustos, a casa la farcim bastant, però cadascú que faci com cregui. 

Pintem les vores que han quedat amb ou batut, o amb llet, o amb una mica d'aigua, el que us faci més ràbia.

Amb un corró per fer enreixat, o amb un ganivet si no en teniu, farem la reixa a la làmina de pasta de full que havíem reservat, i amb compte l'obrirem i la disposarem a sobre de la làmina farcida, de manera que es mostri l'enreixat i es vegi la xocolata.

Pressionem les vores per tal que quedin enganxades (l'ou/la llet/l'aigua farà de cola), pintem amb ou batut tota la superfície, i al forn durant uns 12 minuts, fins que la massa quedi daurada.

Retirem del forn, i esperem ansiosament que es refredi per poder fotre-li queixalada!!

P.D.: No hi ha fotos de la coca tallada perquè no vaig tenir temps de fer-les, no em van deixar...