dijous, 26 de febrer del 2015

Baci di dama

Sabíeu que els homes tenim una capacitat innata per recordar dades completament inútils? Això és així, és un fet.
La nostra ment considera que no és necessari enrecordar-nos que en el segon calaix de l'armari del bany hi han les aspirines, però en canvi, creu que és de total importància saber que un elefant asiàtic té les orelles petites i rodones i que l'elefant africà les té grans i en forma del seu continent. Com veieu, està clar que és molt més important saber això, que no pas on està el remei per quan tens mal de cap. On vas a parar!!

En el meu cas particular, dintre d'aquest ampli ventall de capacitats inútils que tenim els homes, tinc una molt bona memòria per les cares (però no pels noms...). Difícilment oblido una cara, fins al punt de que quan torno a veure algú, trigo molt poc a ubicar-la en el temps i el lloc en el que l'he vist anteriorment. Sí que és veritat que això a vegades és bo, com quan se't presenta algú que ja has vist alguna vegada, de seguida pots saber qui és (però no com es diu...), però de manera habitual, no em serveix de gaire creuar-me amb algú pel carrer i saber que és la caixera del súper on compro, o el que un dia es va seure al meu costat quan vaig anar al cine a veure El senyor dels anells.

On si té una avantatge aquesta capacitat particular dels homes, és en els jocs de preguntes i respostes. Ja sabeu per on vaig: Trivial. I similars... És aquí on aprofitem al màxim aquest potencial, que d'una altra manera no podríem fer servir mai. Estic convençut que l'inventor del Trivial el va crear justament així. Va començar a escriure totes les coses inútils que sabia en forma de pregunta, les va classificar per temes, i apa, ja tenim un nou joc!!

I a vosaltres us passa (si sou homes), o a les vostres parelles (si són homes)?

Després d'aquesta reflexió que no aporta res, us vull ensenyar a fer uns Baci di dama, o petons de dama, uns dolços originaris de la regió italiana del Piamonte, i que van fenomenal per acompanyar un café, o, perquè no, per menjar-nos-ho mentres demostrem les nostres habilitats recordant coses innecessàries.

Ingredients (per unes 80 galetes, o 40 baci):

- 140gr. de farina
- 140gr. de farina d'ametlla (també es fa servir d'avellana)
- 100gr. de mantega
- 100gr. de sucre
- 3-4gr. de sal
- colorant en gel vermell (opcional)
- xocolata negra de cobertura per unir les galetes


Preparació:

A un bol, barregem tots els ingredients excepte la mantega, el colorant i la xocolata.

Seguidament, afegim la mantega en daus a temperatura ambient (molt important això), i barregem amb les mans fins a obtenir una massa homogènia.

Ara separarem la massa en dos parts, i a una de les dues li afegirem el colorant vermell, que incorporarem fins que tinguem tota la massa del mateix color.

Reservem els dos bols amb la massa a la nevera uns 20 minuts, i preescalfem el forn a 165ºC. Si la cuina es un lloc fred, no caldrà refredar la massa, és un pas que ens ajuda a manipular-la, després d'haver-la estat treballant i escalfant amb les mans.

Quan tinguem la massa freda, formem boletes de 5gr. aproximadament, i les anem colocant amb una mica de separació a la safata de forn.

Enfornem durant uns 15 minuts aproximadament. El moment just és quan la galeta sembla que comença a fer crosta i esquerdar-se, així que atents.

Passem totes les galetes a una reixeta i deixem refredar.

Un cop fredes les galetes, desfem la xocolata de cobertura amb el micro, però apurant tant com puguem. No volem que la xocolata estigui tan desfeta que a l'unir les galetes se'ns desmunti l'invent. Si cal val la pena desfer la xocolata i esperar una mica que comenci a refredar i endurir.

El muntatge, com us podeu imaginar, és ben senzill. Una mica de xocolata a la base d'una galeta, i a unir-les de dos en dos, fins que ens quedem sense galetes.

Feliç setmana, i molts petons (di dama, o di signori)!!



diumenge, 22 de febrer del 2015

Batut de plàtan, speculoos i llet amb cacau

Bon dia família!

Despistat que és un, resulta que avui és últim diumenge de mes, i per tant, toca repte Asaltablogs. Jo pensava, ilús de mi, que quedava un diumenge encara i anava sobrat, però com no ha estat així, m'he trobat un dissabte a la tarda sense pràcticament temps per robar recepta.
Sort que el bloc que ens tocava asaltar aquest mes, La Rosa Dulce, ja me'l coneixia perquè el segueixo de fa temps, i tot i tenir moltes altres receptes que tenia en ment per robar-li i que es quedaran per properes ocasions, he hagut d'optar per una ràpida i senzilla recepta, però no per això menys bona que les altres. Un batut de plàtan amb galetes speculoos i llet amb cacau que el mini ha desgutat ben de gust per berenar... i jo també, és clar!

Sense més distraccions, anem a per la recepta, espero que us agradi tant com a mi, i gaudiu amb la resta de receptes robades!

Ingredients (per persona):

- 200ml. de llet amb cacau (jo Cacaolat 0%)
- 2 galetes speculoos
- 1 plàtan

Preparació:

Poca cosa a dir, tots els ingredients a la batedora, a triturar, i a degustar, en el meu cas, ben fresquet, tot i ser hivern. Res més fàcil, oi? Feliç diumenge!!


dimecres, 18 de febrer del 2015

Pop a la brasa/planxa

Si, ja sé que la setmana passada em vau trobar a faltar, oi?
Però tinc una bona excusa... he tingut a tota la família Pumuky malalta a casa, durant gairebé dues setmanes. Primer va ser el mini, i després la sra. Pumuky. Un li va encomenar a l'altre. I jo a casa treballant i fent de cuidador, amb el que, com comprendreu, poc temps de llegir-vos i escriure...

Però ara que sembla que tot torna a la normalitat, i abans no sigui jo el que es posi malalt, per completar el cercle, aquí em teniu. I us volia preguntar/comentar de manera molt ràpida (aquest cop poques divagacions he pogut fer...), si us passa gaire això de confondre paraules. A mi no és que em passi sovint, però si que em passa de manera considerable, i a més canvio paraules que li donen un significat a vegades totalment absurd a les frases que llegeixo.

Com per exemple, en una recepta del meravellòs bloc de la meva apreciada Marta, vaig llegir que tenia per títol 'Galetes de porc'. Quan vaig rebre el correu de la nova recepta, vaig pensar: 'Osti, com deu ser això de galetes de porc?', fins que en arribar al bloc, me n'adono que són Galtes de porc! Jo ja m'estava imaginant unes galetes fetes amb llardons i amb forma de porc, o alguna cosa similar.
O, per donar-vos un altre exemple, llegint la publicitat/ofertes que arriben a casa, vaig veure una de l'Ikea on promocionava un 10% de descompte en 'Iluminació gay'. Clar, llegeixes això, i penses que són molt moderns aquests suecs, o que s'han tornat xalats, o que desde quan hi ha iluminació per gays... fins que t'hi fixes bé i veus que el que realment posa és Iluminació i bany...
D'aquestes errades meves de lectura i interpretació, les que vulgueu i més, ja veieu que la ment juga males passades!

I a vosaltres, us ha passat mai de confondre paraules que canviïn radicalment el sentit d'una frase?

Avui us porto una recepta senzilla, podríem dir gairebé d'aprofitament, per si mai a casa prepareu pop, i us en sobra. A casa no acostuma a sobrar, però aquest cop directament vaig reservar unes potes per preparar el que us mostro. Ja sabeu, si feu un pop a feira a casa, teniu altres opcions per aprofitar-ho!

Ingredients:

- potes de pop ja cuites (en el meu cas vaig reservar 3)
- pebre vermell picant
- pebre vermell
- sal en escates
- oli d'oliva verge

Preparació:

Tot s'ha de dir, que si ja teniu el pop cuit, poca cosa més us queda per fer. No us vull enganyar, jo el tenia cuit perquè si l'hagués de coure jo, potser encara estaria fent-t'ho. El podeu comprar cuit o tenir una mare que ho faci per vosaltres... l'he preparat a la planxa, però podia preparar-se, si teniu infraestructura, a la brasa, que queda molt i molt millor, us ho asseguro, he tastat les dues versions.

Primer de tot prepararem l'oli. A un pot escalfem un dit d'oli amb els pebres vermells (quantitats al gust) a foc fluix, Només volem que l'oli agafi el gust i el color dels pebres, i hem de vigilar que els pebres no es cremin. Barregem bé i reservem.

A una paella per fer a la planxa, ben escalfada i amb una mica d'oli si voleu, marquem les potes del pop fins que quedi daurat per totes bandes. Una altra opció és tallar cada pota a rodanxes gruixudes i marcar-ho tal i com us ho he explicat.

Servim a un plat, amb un rajolí de l'oli de pebre vermell,  més pebre vermell (picant), i sal en escates.

I ja només queda cruspir!! No patiu per si per casualitat sobra perquè en breu tindrem nova recepta amb pop, i també d'aprofitament!

Sigueu feliços!



P.D.: Disculpeu per les fotos, no soc jo un gran fotògraf i el pop no és un gran model...

dimecres, 4 de febrer del 2015

Bombons farcits de crema de taronja

Ho confeso, sóc un serieadicte... en els últims (deu) anys m'he anat aficionant cada vegada més a les sèries. Suposo que ajuda el que val una entrada de cine (no discutirem sobre això avui), amb la comoditat de veure un capítol al sofà, i la durada de cada capítol. I penso que la culpa d'això la té Lost... així que us podeu imaginar que la cosa ve de lluny. No tinc moltes manies a gairebé cap sèrie. Potser hi ha alguna que d'altre que no acabo d'entendre o trobar-li el què, però en general, veig moltes, i a la vegada, fins al punt de tenir un petit bloc de notes on tinc la llista de sèries que estic veient, i per quin capítol vaig, per no despistar-me... (si, ho reconec, és molt friqui això...). Des de Big Bang Theory (si us plau, creieu-me, gent com ells existeixen, jo els he conegut!!), fins a l'espectacular (per mi, per descomptat) True Detective, passant per Dexter, The IT Crowd, Penny Dreadful, Scandal... sense oblidar-nos de House of Cards, The Blacklist, Outlander, Sons of Anarchy... o la que recentment he descobert, Hannibal. I les que em deixo pel camí!! A més, no sé perquè, m'agrada molt més veure-les en versió original. No us penseu que tinc un anglès perfecte, ni molt menys. De fet, depenent de la sèrie em puc passar més estona llegint que no pas mirant el capítol, però què hi farem, és (penso), una bona manera de practicar l'idioma. Ara us preguntareu que d'on trec temps per veure-les... doncs quan treballava fora de casa, tablet amunt tablet avall, i a mirar-se, depenent de la durada, entre un i dos capítols diaris al tren, i ara que treballo a casa, mentres dino, cau algún capítol, i com soc de dormir poc, hi ha cops que per les nits cau algun altre...

Així que ja sabeu, si coneixeu alguna sèrie interessant, no dubteu a recomenar-me-la, estaré agrait dels vostres suggeriments. Us agraden les sèries?

I després d'aquest petit secret que us he desvetllat, passem a la recepta d'avui, uns bombons farcits d'orange curd, o crema de taronja, que faran les delicies a qui els tasti. Un farcit senzill, gentilesa de Dolores i el seu bloc Mi gran diversión, per uns bombons sense complicacions, i que, perquè no, podem degustar mentres mirem un capítol de la nostra sèrie preferida.

Ingredients:

Per a la crema de taronja:

- 60gr. de mantega pomada
- 100gr. de sucre
- 1/2 llimona
- 2 taronges
- 2 ous

Per als bombons:

- 200gr. de xocolata negra de cobertura
- Crema de taronja

Preparació:

Per aquí ja vau veure farà un temps la crema de llimona, i la preparació en la seva versió 'taronjil' no varia gaire, però com és una mica diferent, és una bona excusa per explicar-la, i també per pensar que tant aquesta versió com la seva germana de llimona es poden preparar de manera diferent.

Evidentment, prepararem primer la crema de taronja ja que la necessitem freda per quan muntem els bombons. Amb aquestes quantitats, us sobrarà bastant crema, a casa això no ens va fer patir, perquè vam fer-la servir qual melmelada amb unes llesques del pa de soda de la setmana passada, i també com a farcit d'unes magdalenes... imaginació al poder, segur que li trobeu més utilitats!

Ratllem la pell de les dues taronges, sense extreure la part blanca, i la reservem. Fem el suc dels cítrics (les dues taronges i la mitja llimona), i també reservem

Batem molt bé els ous, i un cop estiguin ben batuts afegim la resta d'ingredients i barregem fins tenir-los tots ben integrats.

Posem a un pot a foc lent la barreja anterior, i anem removent constantment, fins a obtenir una textura de crema. La Dolores ho fa al bany Maria, jo aquest pas el vaig obviar, i també em va sortir bé. El temps de coccio de la crema dependrà molt del foc. En el meu cas va ser gairebé mitja hora, perquè estava a foc molt fluix, per no fer-ho al bany Maria, havia de prevenir que no es cremés.

Un cop estigui preparada la crema, la posem a un bol i la tapem amb paper film, que toqui la crema, per deixar-la refredar. Podem ficar-la a la nevera.

Quan tinguem la crema freda, procedirem a preparar els bombons. Desfem la xocolata de la manera que volgueu (jo estic acostumat a fer-ho al microones, en tongades de minut, fins que es desfà), i omplim el motllo de bombons. Literalment, l'omplim fins dalt.

Deixem reposar una mica, i capgirem el motlle per buidar els forats, de manera que deixem només la paret del bombó. Quan més estona reposi la xocolata dintre del motlle, més gruixuda la paret del bombó, i menys farcit podreu posar-hi. I viceversa. Jo vaig deixar la xocolata dintre del motlle poc menys d'un minut, i tot i així no va sortir una paret gaire prima.

Amb el motlle buit, deixem que acabi d'endurir la xocolata, que amb aquest fred no trigarà gaire, i seguidament farcim els bombons amb la nostra crema. Tingueu en compte que heu de deixar uns milímetres sense omplir per poder 'tapar' els bombons, ok?

I per últim, tornem a escalfar la xocolata per desfer-la (la que ens ha sobrat, perquè ens sobrarà), i cobrim de xocolata de nou el motlle, per tal d'acabar de fer el muntatge.

Per cert, que com heu pogut comprovar, no he temperat la xocolata... la veritat és que ho podria haver fet, però em suposava massa enrenou per literalment, quatre bombons que vaig fer, així que aquest pas m'ho vaig saltar, i tampoc van quedar tan malament...

Deixem endurir la xocolata de nou, i desmotllem per gaudir d'uns bombons farcits espectaculars... i és que , a qui no li agrada la combinació xocolata/taronja?

Sigueu feliços, i mireu moltes sèries!!