Xips de carbassa

Bon dia! Sembla que el meu ritme de vida torna a ser l'habitual, els malalts ja gairebé no ho estan, vaig tenint (una mica de) temps per cuinar, i les coses, ens agradi o no, continuen com abans. A mi personalment m'agrada tornar a estar com abans, arribar a casa, i trobar-me a la família Pumuky en plenes condicions. Bé, a vegades la Sra. Pumuky no ho agraeix, perquè, com és normal, després de tot el dia aguantant (si, hi ha ocasions el que es pot dir aguantar) al mini pumuky, l'únic que té ganes és que me'n faci càrrec jo i pugui tenir el seu moment, que també se'ls mereix.

Avui, tot i estar ociós, no m'enrotllaré gaire, aniré directe a la recepta, ja tindreu temps de suportar les meves divagacions, jajaja!!

Només una coseta, de la qual us estaré molt agrait. Estic buscant canviar la imatge del blog, i us ho reitero, us estaré molt agrait si em feu arribar els vostres suggeriments (logo, canvi de capçalera, un fons més suau (o més vistós!), més fotos del pas a pas, o més fotos del final...). De moment, si us heu fixat, teniu un formulari de contacte per si em voleu dir el que vulgueu, a part de tenir absoluta lliberta per deixar els vostres comentaris, com sempre! Animeu-vos, que és gratis!

La recepta d'avui, que d'això tracta aquest bloc, de cuina, és una versió d'una delícia que vaig veure a la Patrix, del fantàstic bloc dimequeesviernes, i que ella feia amb albergínia i poma. Jo tenia una carbassa per casa a la qual no sabia donar-li sortida, fins que una de les meves neurones va decidir entrar en acció, i vaig fer el que us presento avui.

Ingredients:

- Carbassa

Preparació:

Com us heu quedat? Quina quantitat d'ingredients, eh? No sempre tot han de ser receptes amb llistes interminables d'ingredients, o ingredients que per trobar-los has de fer d'Indiana Jones del menjar. Així que una recepta amb un únic ingredient, i del que només us cal una mandolina o un pols de cirurgià cardiovascular i un ganivet. Jo no tinc una súper mandolina, més aviat al contrari, però fa la seva funció. Estic en procés de renovació de tots aquells estris de cuina que són de mediocre baixa qualitat per altres que si valguin la pena, com per exemple aquesta mandolina, i la meitat de les paelles de cuina que tinc, així com un bon robot de cuina. Això últim és per més endavant, quan l'economia sigui millor, que segur serà en breu (teniu permís per riure). A les empreses que es dediquen a vendre/comercialitzar algun dels productes que he esmentat, no tinguin por de fer-me arribar els seus productes que jo prometo donar-los un bon ús, paraula. Amb un lot de paelles BRA, una mandolina de qualitat, i una Bosch MUM em conformo, com veieu de seguida estic complagut... però si se'm vol fer arribar més coses, no posaré pegues, d'acord?

Va, ja paro! És que si no fos per aquests rotllos, aquesta entrada només tindria dues línies!

El primer que farem serà pelar la carbassa, amb l'ajuda d'un ganivet ben esmolat, i adaptar-la al tamany de la nostra mandolina. La meva carbassa no era molt gran, amb el que només amb pelar-la ja em va quedar adaptada. Ara, amb decisió, passem la carbassa per la mandolina per obtenir el que finalment seran les nostres xips, i les anirem col·locant a una safata de forn folrada amb un silpat o similar. Les xips no han de tocar-se, i depenent del tamany de la carbassa necessitareu un parell de safates.

Quan tinguem tota la carbassa tallada, safata (o safates) al forn, que tindrem pre escalfat a 100ºC, sense ventilador, durant una hora.

Passada la primera hora, donarem la volta a totes les xips, i si teniu dues safates les intercanviarem d'alçada, i una hora més al forn. Ja veieu que no és una recepta difícil, però si de tenir paciència. Com sempre, controleu els temps, que cada forn és un món, i les meves xips no van arribar a estar dues hores, 'només' 1h45minuts.

Quan s'han acabat les interminables dues hores d'espera, les deixem refredar, i ja les tenim llestes per degustar! La Patrix acompanya les seves xips d'albergínia amb mel, i les de poma amb sucre i canyella, però a mi em van agradar aquestes de carbassa tal qual, notant el puntet dolç que et deixa a la boca per si sola.

Bona setmana!

Farcellets d'esparrecs bladers

Comencem la setmana gastronòmica a pumuky amb una recepta que és més un acompanyament, una guarnició per un plat, que no pas un plat en si. Però per ser un acompanyament, no deixa de ser menjar, oi?

Un company de feina em va portar no fa gaire un bon grapat (i un bon grapat volen dir uns quants molts...) d'espàrrecs verds silvestres, els 'trigueros' de tota la vida, que realment es diuen bladers, i se'm va ocòrrer preparar-los així, improvisant un primer plat d'un dia mandrós. Amb un bon bistec també li haurien anat bé, no creieu?

Em sembla una manera diferent de menjar-los, i que a més és molt fàcil de preparar.

Ingredients:

- Un grapat d'espàrrecs bladers (poden ser verds 'normals', no cal que siguin silvestres)

- cansalada

- sal i pebre

- oli d'oliva (opcional)

Preparació:

Primer preescalfem el forn, a dalt i a baix, a uns 180ºC, mentres anem preparant els farcellets.

Rentem els espàrrecs, i els tallem, quedant-nos només amb la part verda i la punta, és clar. Seria ideal que ens quedessin d'un llarg aproximat de 10 centímetres.

Els salpebrem lleugerament, i els muntem: agafem uns 7 o 8 espàrrecs, depenent del gruix, els agrupem, i els emboliquem amb un tall de cansalada a mode de cinturó. Els espàrrecs han de quedar ben agrupats, i hem d'intentar que la cansalada abarqui tot el manat d'espàrrecs.

Anem disposant els farcells a la safata de forn de manera que les puntes de la cansalada quedin a sota, així evitarem que el farcellet s'obri i la feina que hem fet no serveixi per res, i quan els tinguem tots llestos, al forn durant uns 10-15 minuts, el temps que trigarà la cansalada i els espàrrecs a fer-se. Aquest temps és orientatiu, dependrà de la fiabilitat del vostre forn, i el gruix del farcell i dels espàrrecs. Jo vaig fer farcells petits, i els espàrrecs eren molt prims, així que vaig necessitar aproximadament 7 minuts.

Abans de ficar al forn, podeu abocar un rajolí d'oli per sobre dels farcells. Jo no ho vaig considerar necessari, i si la cansalada és molt greixosa, no us ho aconsello, sinó tindreu un fantàstic farcell sobre una bassa d'oli quan ho treieu del forn.

I ja hem acabat per avui, només falta menjar-nos-els abans no refredin.

Lassanya vegetal de carbassó i formatges

Avui us porto una recepta 'light'. I dic això de light perquè és una lassanya que no porta ni pasta ni carn. Les capes de pasta les he substituit per carbassó, i les capes de carn per diversos formatges. Aquesta recepta va sorgir perquè a casa volíem fer un àpat una mica més saludable de l'habitual, i se'ns va ocòrrer preparar aquesta lassanya. Teníem carbassó, teníem formatges, i allà que ens vam llençar a fer-ho.

Ingredients:

- 2 carbassons mitjans 
- formatges variats (old amsterdam, de cabra, roquefort, gorgonzolla, emmental... aquí va a gustos, però sobretot que fonguin bé) 
- salsa de tomàquet 
- una mica de mantega 
- formatge ratllat per gratinar 

Preparació:

Primer de tot farem una bona preparació d'ingredients, el que els francesos diuen la mise en place. Que consti que això és ideal fer-ho sempre, no només per a aquest plat...

Rentem bé els carbassons, i amb un ganivet ben esmolat, fem rodanxes tan primes com ens permeti la nostra habilitat i el nostre pols i ganivet.

Seguidament anem tallant trossos o rodanxes dels diferents formatges, depenent del format en el que l'haguem comprat, i els reservem per separat, a ser possible.

I ara el que toca és muntar la lassanya: preescalfem el forn a dalt i a baix a 180ºC, i untem una safata fonda de forn amb una mica de mantega. Una mica és una mica, com quan engrassem un motllo de pastís.
Disposem una capa de rodanxes de carbassó, una de tomàquet, i una dels diferents formatges, i així fins acabar amb tots els ingredients, i la última capa que serà de carbassó.
Per rematar, una bona capa de formatge ratllat per sobre, i directe al forn uns 15 minuts a la part baixa del forn. Quan passin aquests 15 minuts, encenem el gratinador i posem la font de la lassanya a la part de dalt del forn, per gratinar el formatge.

Si voleu que el carbassó quedi més fet de com es veu a la foto, podeu fer-ho abans de muntar la lassanya, posant les rodanxes de carbassó a una safata i coent-les una estona al forn, perquè quedin més ben cuites.

Com heu vist, no he fet servir beixamel. M'agrada molt aquesta salsa per la lassanya, però els últims cops hem prescindit d'ella, i no puc dir que haguem obtingut un mal resultat.
Jutgeu vosaltres mateix@s... què em dieu?

Tomàquets cherry confitats

Avui farem sessió de tomàquets, ja que tinc preparades dues receptes amb aquest ingredient, totes dues ràpides i senzilles. La primera, la que us porto ara, i la segona... la veureu aquesta tarda. Són dos maneres diferents de menjar tomàquets, i que si ho serviu als convidats, els sorprendreu una mica.

Ingredients:

- 500grs. de tomàquets cherry
- 10 dents d'all
- 2 bitxos mòlts
- comí
- 2 cullerades de café de sucre moreno
- oli d'oliva
- sal

Preparació:

Aquesta (i la d'aquesta tarda) és una recepta ben fàcil de fer. Posem tots els ingredients excepte l'oli a un pot, i els cobrim justament amb l'oli.

Ho deixem durant almenys una hora i mitja a foc fluix, el que seria un quart de potència, ara que gairebé tothom té vitroceràmica.

Una vegada hagi passat el temps, ho deixem refredar, i quan estigui a temperatura ambient, podem consumir-los, o guardar-los (amb el seu oli), a un pot que puguem tancar hermèticament.

I ja està, ja tenim un bon aperitiu!!

P.D.: No us passeu amb el sucre, millor quedeu-vos curts, ja que sinó els tomàquets agafaran un punt massa dolç. No és dolent, però... millor que no el tingui. Si no sou de picant, obvieu posar-hi el bitxo. L'all si que no el treuria.

Crema de carbassa

Aquesta setmana serà bastant light, comparada amb setmanes anteriors, i comparada amb la setmana vinent.

Ho esteu comprovant amb la recepta d'avui. Una crema de carbassa, suau, sense gaires floritures, tal qual. I va dedicada a tots aquells que em diuen que ja va sent hora de publicar receptes que no siguin bombes de rellotgeria calòriques.

No sé si després d'aquesta recepta em diran que torni pel camí del pecat...

Ingredients (per 3/4 persones):

- 1/2 carbassa (vaig comprar un paquet del Mercadona, feta a quarts i ja pelada)
- 1 patata mitjana
- 1 pastanaga
- 1 ceba
- 1 porro
- sal, pebre i nou moscada
- 2 formatgets per persona (opcional)
- picatostes per decorar (opcional)

Preparació:

A una olla, posem totes les verdures prèviament pelades i tallades.

Omplim d'aigua fins a cobrir tots els ingredients, i posem a bullir. No hi ha temps per determinar quan estarà, la veritat. Jo el que faig habitualment és centrar-me en els ingredients que més triguen a estar fets, la patata i la carbassa.

Amb un ganivet, punxem la carbassa i la patata, i si podem punxar fins al mig sense dificultats, voldrà dir que ja estan cuites totes les verdures.

Apaguem el foc i reservem l'aigua de cocció. Posem les verdures al got de la batedora, els formatgets si els voleu afegir, sal i pebre al gust, un pessic de nou moscada, i una mica d'aigua de la cocció (molt poqueta), i a triturar sense compassió, que quedi una crema espesa.

Quan comenci a estar triturat, tastem la crema i rectifiquem de sal i pebre, no sigui que ens haguem quedat curts. Els formatgets li donen molta suavitat a la crema. Si voleu, els podeu substituir per una rajolí de crema de llet, això com us agradi més, o directament no posar-n'hi ni una cosa ni l'altra.

Acabem de triturar, i afegirem aigua de la cocció segons com vulguem de líquida la crema. A més espesa, menys líquid.

Servim en bols, acompanyat d'uns picatostes, unes escates de sal i una miqueta de pebre vermell, i ja tenim el nostre plat preparat.

Ceba caramel·litzada

Després de la recomanació per iniciar l'any culinari, comencem amb una recepta fàcil, molt fàcil de fer, i que de ben segur molts dels que em llegiu heu fet algun cop.

El que segurament no heu fet és la ceba caramel·litzada tal i com us l'ensenyaré jo avui, és a dir, sense fer servir sucre, caramel·litzant-la únicament amb els sucres que desprèn la ceba a base d'una cocció lenta.

El resultat és, si m'apureu, millor que fent servir sucre, tot i que s'ha de dir que s'ha de fer sense pressa, no com la ceba caramel·litzada 'tradicional', que la tens llesta en un plis.

Anem al 'liu'!

Ingredients:

- 1/2kg. de ceba de fregir
- oli d'oliva
- aigua

Preparació:

Ja veieu que comencem amb pocs ingredients, i per tant, amb poca feina, eh?

El primer de tot és tallar la ceba a juliana. Jo la vaig tallar així, però si la preferiu deixar com si fossin aros, o més picadeta, això va al gust.

Un cop tallada, posem a escalfar a una paella una mica fonda un bon raig d'oli. El recomanable és que la paella tingui mig dit d'oli, aproximadament. Quan l'oli comenci a escalfar, aboquem la ceba tallada, i remenem tot molt bé per tal que tota la ceba quedi impregnada d'oli.

Afluixem el foc i el deixem a mitja potència, i anem removent de tant en tant. Si ens fixem, i tenim paciència, veurem el canvi que va experimentant la ceba.

Inicialment teníem una ceba blanca, i veiem com va canviant de color amb l'ajuda de l'oli i el foc, agafant poc a poc una tonalitat daurada, i també veureu que el que al principi us semblava molta ceba, se us va quedant en poqueta cosa. La gama de colors per la que passa és blanca, groguenca, m'atreviria a dir que taronja, i finalment daurada.

Aquest procés dura una mitja hora, aproximadament. Un cop la ceba ha absorbit tot l'oli, i ha adquirit un tó marró (sense que es cremin, ok?), la ceba ha començat a deixar els seus propis sucres, i això és el que li confereix el seu aspecte marró daurat. Si voleu, podríeu parar aquí el procés  deixar que acabi el procés de 'coloració', i retirar-ho del foc. Sinó, podeu fer com jo, i afegir-li una mica d'aigua a la paella. Amb aquest simple gest el que fem és dissoldre els sucres de la ceba i formar caramel. Jo vaig fer aquest procés d'afegir aigua uns tres cops, tenint en compte que la quantitat d'aigua que hi afegim és molt poca, i és important controlar-ho i no parar de remenar.

I ara ja és qüestió de temps, arribarà un moment que veureu que la vostra ceba està llesta per retirar-la del foc i reservar-la, o servir-la per acompanyar un bon tall de carn, o una tartaleta de pasta de full amb formatge de cabra.

Jo us la presento en la seva versió simple, el bol que veieu correspon a mig quilo de ceba, us ho dic perquè us feu a la idea de com es redueix, per això és important que si voleu tenir-ne a ma una temporada, feu una bona quantitat.

Fins la propera!!

Nyoquis de patata

Avui us porto un plat molt fàcil de fer. Un primer per inaugurar el menjar, i que el podeu tenir preparat el dia abans, per quan sigui el moment només bullir la 'pasta' i servir-ho. 

Això si, us ha d'agradar la patata, com no!! Us animo a que la intenteu, que ja veureu com és fàcil de fer i surt molt bo.

Ingredients:

- 1kg. de patates
- 300grs. de farina
- 1 ou
- sal
- formatge ratllat (el que més us agradi)
- una mica de mantega fosa

Preparació:

Posarem a bullir les patates en aigua abundant amb sal. No us sabria dir el temps que triguen a estar cuites, la millor manera és punxar-les amb un ganivet i poder arribar al centre de la patata sense dificultats. Si us costa punxar-la, encara no està cuita. Per garantir que bullen totes al mateix temps, va bé que siguin totes del mateix tamany.

Un cop bullides, les pelem i amb l'ajuda d'una forquilla les aixafem i les deixem fetes puré. Posem el nostre puré a una superfície plana, i afegim la farina, si pot ser passada per un tamís.

Fem un volcà amb la farina i posem al mig del forat del volcà l'ou i un grapadet generós de sal, i comencem a barrejar tots els ingredients, fins obtenir una bola.

Dividim la nostra bola en porcions, i a cadascuna d'aquestes porcions li donarem forma allargada i rodona. Tallarem tots els cilindres otinguts en trossos petits, que finalment seran els nostres nyoquis.

Posem una olla amb abundant aigua salada a bullir, i anirem afegint els nyoquis per tandes, millor no fer-ho tots de cop, i a mesura que vagin pujant a la superfície els anem retirant amb una espumadora.

Tal i com els anem retirant i servint als plats, els podem pinzelar una mica amb la mantega si ens fa el pes, i amb el formatge ratllat.

Amb aquestes quantitats surten nyoquis per gairebé 8 persones, si ho penseu com un primer, i entre 4 i 6 si és un plat únic.

Què, us ha agradat?

Flam de calçots

Si, ja sé que la temporada de calçots ha acabat fa temps, però què voleu, un publica quan pot, i a aquesta recepta li ha tocat avui... recepta que no hauria estat possible sense els calçots que em van regalar el Germán i el Jaume, collits del seu hort, després d'una senyora calçotada i botifarrada en la que els calçots ens sortien per les orelles. Tot boníssim, des de la salsa romesco fins el pastís de (atenció)... Ferrero Rocher!! Sense paraules, espero que algún dia em passi la recepta, perquè el pastís estava... va que em despisto! La recepta d'avui és un petit agraïment a tots dos, tant pel dinar com pels productes de l'hort.

Ingredients:

- 10-12 calçots
- 100ml. de crema de llet per cuinar
- 4 ous
- sal i pebre al gust
- salsa romesco

Preparació:

Netegem molt bé els calçots de terra, i els fem, bé a la planxa, bé al microones durant cinc minuts. Us recomano que els feu a la planxa, perquè quedaran més torradets que al microones, i també més vistosos un cop fet el flam.

Tallem els calçots a trossos, i els posem al got de la picadora (Germán, tu ho pots fer a la Thermomix!), amb la resta d'ingredients, excepte la salsa.

Triturem tot bé, i aboquem la nostra preparació a motllos de flam individuals, o un motllo gran, com vulgueu. La gràcia, evidentment, és fer-los i servir-los com si fossin flams, que d'això es tracta.

Un cop omplerts els motllos, els fem al forn al bany maria durant 35 minuts, a 180º.

Desmotllem amb cura, i ho servim calent amb una mica de romesco per acompanyar (aquesta recepta la farem un altre dia...).

Canelons de bolets

Aquest diumenge ha sigut un pèl estrany... t'aixeques amb intenció d'anar a la platja, per millorar el morenet que es comença a perdre precisament per no anar, i veus que el dia no acompanya: gris, gens calurós... total, que es fot a ploure, i et fot enlaire els plans que tenies.
I com no podíem sortir de casa, i havíem de fer-nos dinar (treient-nos del cap l'opció platja-entrepà), vaig currar-me aquests canelons. Opció ideal per a qui no són gaire de carn, perquè tot són verduretes.

Ingredients (per uns 15-16 canelons, aprox.):

- 2 porros
- 400grs. de bolets
- 16 plaques de canelons
- 1/2 litre de llet
- 3 cullerades soperes de farina
- 25 grs. de mantega
- sal i pebre
- oli per fregir
- formatge ratllat per gratinar

Preparació:

Tallem els bolets a la mida que més ens agradi, i piquem els porros a talls petits.
Sofregim primer el porro tallat, i el reservem. A la mateixa paella, fem els bolets, afegint la sal i el pebre que creiem convenient.
Quan els bolets estiguin fets, aquí tenim dues opcions: preparar la beixamel conjuntament amb els ceps, o fer-la per separat. Si els bolets no són excessivament petits, us recomano la primera opció.
Escalfem la llet, i a una paella desfem la mantega. Quan estigui desfeta i calenta, incorporem la farina (aquest cop he utilitzat farina per beixamel i croquetes Santa Rita, i el resultat m'ha agradat), i la sofregim. Un cop hagi agafat color daurat, anem afegint la llet sense parar de remenar, fins que agafi la consistència desitjada. Rectifiquem de sal i pebre, i si us ve de gust, una miqueta de nou moscada. Si no teníem els bolets, ara és el moment d'incorporar-los, així com el porro.
Ara li toca el torn a la pasta: la preparem segons indiqui el paquet (uns d'aquests que es fan sense bullir aniran perfectes), i els estenem a un drap de cuina. A cada placa hi posarem una cullerada de la barreja beixamel/bolets/porros, i els enrotllem donant-li la forma típica, desant-los a una placa de forn addient.
Quan els tinguem tots, només ens falta el formatge ratllat que més us agradi per sobre, i gratinar-los al forn.
Que us agradin!

Albergínies farcides

Ara que arriben dates en les que un es pot prendre les coses amb més calma i tranquilitat, postejaré una recepta que fa temps que tinc pendent, i que em puc permetre dedicar el temps suficient per explicar-vos-la.

Es tracta de les albergínies farcides, plat que alguns heu vist perquè ho he portat a la feina per menjar.

Ingredients:

- Dues albergínies mitjanes
- 400grs. de carn picada (vedella i porc) - 1 ceba gran
- Salsa de tomàquet
- Formatge ratllat
- Un grapat de pinyons
- Un 'xupito' de vi blanc
- Oli d'oliva, sal i pebre

Preparació:

Tenim dos formes de preparar aquest plat. Fent les albergínies al forn, i després preparar-ho tot, o com us ho explicaré jo avui. Totes dues maneres tenen el mateix resultat, la única variació és com començar.
Tallem les albergínies per la meitat de dalt a baix. Buidem les albergínies, i la carn obtinguda la tallem a quadrets, i la fem a una paella amb una mica d'oli.
Quan estigui mig feta, rectifiquem de sal i pebre, i aboquem la ceba, tallada ben fina. A la mateixa paella, hi posem la carn picada, i que es vagi fent tot a foc lent. Quan ho tinguem tot gairebé cuit, afegim el vi blanc, i deixem que es consumeixi.
En una paella petita, amb una gota d'oli (sisi, una gota), torrem una mica els pinyons, i quan estiguin torradets, a la paella amb la resta d'ingredients.
Ara, quan tinguem tots els ingredients cuits, hi tirem tanta salsa de tomàquet com ens vingui de gust, això us ho deixo a la vostra elecció (avui la salsa és de llauna, no és casolana), i deixem a foc lent que es barregin bé tots els ingredients. Hem de controlar que estigui bé de sal i pebre, i si us agraden les espècies, ara és el moment (jo afegeixo en aquest punt orenga i alfàbrega).

Ja gairebé estem: repartim el que hem estat coent a l'interior de les albergínies que hem buidat, i que haurem disposat a una safata de forn, i per completar-ho, posem per sobre formatge ratllat.
Només ens falta gratinar-ho al forn, i ja tenim unes albergínies farcides per sorprendre a família i amics!

Bon profit!

Crema de carbassó i Magret d'ànec

Després d'uns quants dies d'inactivitat involuntària, torno a la càrrega amb un 'pack' de dues receptes que crec combinen molt bé: la suavitat d'una crema de carbassó amb bacó cruixent, i la consistència d'un magret d'ànec, sense res més, tal qual, amb la única ornamentació d'uns quants diamants de sal per sobre. Estic segur que us agradarà.

Ingredients:

Per a la crema de carbassó

- Un parell de carbassons mitjans
- Una ceba
- Un porro
- Una patata (opcional)
- Un pot de crema de llet
- Bacó en tires
- 'Quesitos' (tipus el Caserio), parmesano (preferible)


Per al magret d'ànec

- Un magret d'ànec (o tants com gent n'hagi de menjar)
- Sal maldon, sal gruixuda... la que més us agradi


Preparació:

Centrem-nos en el més 'complicat', la crema de carbassó.
Rentem bé totes les verdures, pelem les que calgui (com les patates, tot i que jo aquest no hi he posat, ajuden a donar un toc molt bó a la crema), i les tallem a trossos grandets. Les posem a una olla, i recobrim d'aigua totes les verdures.
I res més, a coure fins que tot estigui ben cuit, i s'hagi consumit part de l'aigua.
Com menys aigua, més densa serà la crema resultant, això us ho deixo al vostre gust.
Quan tinguem tot ben cuit, amb la batedora triturem les verdures... aquí tenim dos opcions: reservem tota l'aigua, ho triturem, i anem afegint el caldo per obtenir la densitat que volguem, o ho triturem a saco. Jo avui ho he fet a saco. Quan tinguem la densitat que busquem, hi afegim dos quesitos per plat de verdures. En el nostre cas, uns 8-10 quesitos, aproximadament. Si podeu, canvieu els quesitos per parmesano, i ja veureu quin canvi (per a la recepta d'avui, jo no en tenia...). Un cop desfet el formatge, afegim el potet de crema de llet (uns 200ml. aproximadament), i aprofitem la batedora per que quedi tot ben barrejat.
Ara ja tenim la crema, ens falta el toc final: a una paella, fem el bacó fins que quedi ben cruixent, i el fem trossets i el posem per sobre de la crema. I et voilà!!


El magret no té cap tipus de secret, i menys tal i com ho he fet jo aquesta vegada.
A una paella, uns 3-4 minuts per la part de greix, i després un parell de minuts més per la part del tall, i llesta per servir. Ho decorem amb la sal que ens agradi, i ja tenim el nostre menú llest per menjar. Si voleu sofisticar-ho, podeu preparar com acompanyament una compota de poma, i una reducció de Pedro Ximenez com a salsa, i ja teniu un plat amb estrella Michelin, jeje.

Salut!

Carxofes al forn amb vinagreta

Aquesta recepta no és meva, ni l'he tret de cap web ni cap llibre, sino que l'he robada de la mare de la Marta, així que tot el mèrit és seu, per passar-nos-la.

Si us agraden les carxofes al forn, aquesta manera de preparar-les us agradarà encara més.

Ingredients:

- Sis/Vuit carxofes
- All i julivert
- Sal i pebre
- Mitja ceba
- Dos ous
- Oli i vinagre

Preparació:

Tallem les puntes de les fulles i el tall de les carxofes, i al cul que queda descobert, amb el ganivet fem dos talls en creu, sense por de fer un tall gran.
Preescalfem el forn a 180º, i mentre s'escalfa, anem preparant la picadeta que afegirem a les obertures que hem deixat a les carxofes, i que consisteix en una picada d'all i julivert, sal i pebre i un rajolinet d'oli. Les quantitats les deixem al gust del consumidor.

Quan haguem omplert els talls fets, posem les carxofes a la safata del forn 'cap per avall', de manera que la picada d'all i julivert quedi adalt, i directes al forn durant uns 18 minuts, o fins que les carxofes es vegin fetes.

I mentres es preparen les carxofes, posem a coure els dos ous, i preparem la vinagreta: més julivert, la ceba ben picadeta, oli i vinagre, i els ous durs, també ben picadets.

I ja ho tenim! Quan les carxofes estiguin cuites, les servim en un plat, i les acompanyem de la vinagreta que hem preparat.

A gaudir!!!

Xampinyons farcits

Dimarts vaig trobar a la fruiteria uns xampinyons ben macos, i ahir, després d'un dia bastant desastrós, vaig arriscar-me a preparar-me'ls tot i sabent que amb els precedents que tenia al darrera, podia ser tot un desastre de plat.
Però per sort, la cosa no va acabar malament...

Ingredients:

- Uns 8 o 10 xampinyons grandets
- Una ceba mitjana
- Un grapadet de pinyons
- 50grs. de pernil salat
- Vi blanc
- Oli, sal i pebre

Preparació:

Tallem la ceba ben picadeta (però sense passar-se), i la posem a foc lent a enrossir amb una mica d'oli.
Mentrestant, preparem els xampinyons: els rentem bé i els hi tallem el peu, tan a prop del barret com poguem, per poder farcir-los. Piquem els peus igual que la ceba, i a la paella juntament amb la ceba.
Piquem també el pernil, i amb els pinyons ho incorporem a la ceba i els xampis, amb un rajolinet de vi blanc.
Quan estigui tot ben cuit, ho apartem del foc, i amb una cullera omplin els barrets dels xampis. Un cop tots farcits, els posem a la paella a foc lent, amb unes gotetes d'oli i un altre rajolí de vi blanc. Ho tapem i ho deixem fins que els xampinyons estiguin fets o s'hagi evaporat el vi.
Jo en aquesta ocasió no li he posat el pernil, he fet una versió més vegetariana, i aleshores els he hagut de donar 'vidilla' amb sal i pebre. A més, com tenim una planteta d'alfàbrega a casa, he aprofitat per decorar una mica el plat.

Senzill, ràpid, i un bon acompanyament per a un tall de carn, o com a primer lleuger.

Bon profit!!

Moussaka al meu estil

Després del rissotto, que ja heu pogut comprovar que és ben senzill, ens arriscarem amb una recepta una mica més elaborada, però sense dificultats a l'hora de preparar-la.
Es tracta de la moussaka, i és al meu estil perquè no segueixo al peu de la lletra la recepta tradicional, si no com l'he fet habitualment.

Ingredients:

- Dos albergínies mitjanes
- Uns 400 grs. de carn picada de vedella i porc (xai a la recepta original)
- Una ceba
- Tomaquet fregit (una llauna del comprat o fet per vosaltres)
- 400 ml. de beixamel (igual que el tomàquet, ja envasat o fet per vosaltres, jo us posaré la meva recepta)
- Formatge ratllat per gratinar.
- Sal i pebre al gust, oli d'oliva, canyella, vi blanc.

Preparació:

Tallem les albergínies a rodanxes de mig centímetre de gruix, aproximadament, i les posem durant 15 minuts al form per cada costat, que quedin dauradetes. L'albergínia es pot fregir, però d'aquesta manera queda menys oliós, que amb la carn ja tenim prou aportació calòrica. Mentres couen, anirem preparant el sofregit de carn.

Piquem la ceba i la posem a foc a una paella amb una mica d'oli. Quan comenci a agafar color, hi aboquem la carn picada, fins que vagi enrossint, amb la sal i el pebre que considerem adequats. Si la salsa de tomàquet és comprada, la incorporem a la carn, i si no és així, la preparem com més ens agradi, i després, ho barregem tot. La salse de la recepta original porta una culleradeta de canyella, un rajolinet de vi blanc, i una mica de menta. Jo la menta no la he utilitzat.

Quan tinguem la salsa de tomàquet i la carn llesta, reservem i prepararem la beixamel.

Per a fer la beixamel, només necessitem llet (1/2 litro), mantega (30-40 grs.), farina (30-40 grs.), sal i pebre. A qui li agradi la nou moscada, la pot fer servir.
Desfem la mantega a una paella, incorporem la farina i remenem intentant no deixar grumolls a la mescla. Reservem i escalfem la llet. Quan la llet estigui calenta (tirant a bullint), l'anem barrejant a poc a poc amb la mantega i la farina, evitant els grumolls, fins que ens agafi la densitat que ens agradi (a mí m'agrada espeseta). Rectifiquem de sal i pebre, i també si s'escau de nou moscada, i ja la tenim.

Ara només ens falta preparar el plat.
En una safata de forn, o en cassoletes de fang, o el que us agradi més, anirem alternant, en aquest ordre, una capa del preparat de carn amb tomàquet, una capa de beixamel, i una capa d'albergínia. A sobre de la última capa d'albergínia hi posem el formatge ratllat, i ho fiquem al forn a gratinar, que el formatge quedi ben fos.

Hi ha receptes en les que com a primera capa al fons de la safata, hi posen patata cuita a rodanxes, però jo la prefereixo sense.

καλή όρεξη (bon profit segons el traductor de google)