Dinar de diumenge

Us agrada la publicitat? A mi no. Però no us equivoqueu, no és que no m'agrada, és que m'encanta!!

Crec que és una feina a la qual m'hagués pogut dedicar. I no perquè tingui grans idees (no seria un bon creatiu), sinó perquè és un món que sempre he seguit molt. Ja farà uns anys, perquè ara estic bastant desconnectat, seguia els festivals publicitaris i m'empassava tots els anuncis que es presentaven a concurs. Ara, quan fan pauses publicitàries a la tele, o sigui constantment, jo em quedo mirant els anuncis, els analitzo, els critico, busco segones intencions (on moltes vegades no n'hi ha) i els descomposo per decidir com hauria enfocat jo el missatge. Fins i tot, en els meus anys d'estudiant universitari, és a dir, ja fa uns quants, vaig ajudar a un amic que estudiava Història de l'art (en la qual soc un negat total) a fer un treball en el que se'ls demanava que analitzessin en profunditat un anunci com si fos una obra d'art. De fet, vaig ser jo qui li va dir l'anunci a analitzar i totes les possibilitats que oferia per ser analitzat, i tota la història que hi ha al darrera (segur que l'heu vist, aquí el teniu per recordar-ho). Per cert, el meu amic va aprovar el treball, i amb molt bona nota.

I és que hi ha anuncis que es presten molt a això, i hi ha d'altres, que seria millor que no existissin, no creieu? 

Avui com a recepta, i perquè sigueu pacients amb les meves parrafades, us porto un 3 en 1, Nuggets, Quètxup i Patates fregides, tres receptes que són justament els plats que vam dinar diumenge passat. I totes de dieta! Paraula que són tres receptes de dieta. Està clar que s'havien d'adaptar per fer-les de dieta, i ara ho veureu, que estar de dieta no significa menjar coses que no t'agraden!

Ingredients:

Per als nuggets:

- 400gr. de pollastre net de nervis i greix

- 250gr. de crema de formatge (San millan 0% M.G.)

- sal i pebre

- 2 cullerades soperes de segó de civada

- 2 cullerades soperes de segó de blat

Per a les (falses) patates fregides:

- 1 albergínia

- sal

- 1 cullerada sopera d'oli

- 1 cullerada sopera de pebre vermell

- 1 cullerada de café de pebre vermell picant (opcional)

Per al quètxup light:

- 1 llauna de tomàquet concentrat

- 1 mesura d'aigua

- 1 mesura de vinagre de poma o de sidra

- 2 cullerades soperes d'aigua

- 1 cullerada sopera de maizena

- edulcorant (opcional)

Preparació:

Bé, per començar, ja veieu l'engany, les patates no són patates, però són un bon substitutiu quan no tens alternativa i no les pots menjar, de moment. a les fotos veureu que l'aspecte no és de patates, però me les vaig menjar ben de gust.

Primer de tot prepararem el quètxup, ja que és millor preparar-ho d'un dia per l'altre.

Posem el tomàquet concentrat, conjuntament amb una mesura d'aigua (la mesura de la mateixa llauna de tomàquet) i una mesura de vinagre de poma, a escalfar a foc mig fins que comenci a bullir. En aquest moment, tastem i anem rectificant l'acidesa amb edulcorant. Jo vaig posar ben poc, ja que em va agradar el punt àcid que tenia. Ah! vaig utilitzar estevia, però suposo que qualsevol edulcorant servirà. A un got apart diluim la maizena en l'aigua i ho afegim al nostre quètxup, per espessir-ho. No patiu que a la que refredi espessirà més. Retirem del foc, deixem refredar i conservem ben tapat a la nevera.

El dia següent, o quan us vingui de gust menjar aquest àpat, preparem els nuggets i les patates. Començarem pels nuggets. Piquem la carn del pollastre (m'he agenciat una picadora de carn manual, de l'any de la picó, que guardava ma mare per casa), i la barregem amb la crema de formatge. Em sembla que en breu us ensenyaré a fer-la casolana, si no ho sabeu ja, que és ben fàcil, i admet versió light i versió normal.

A la nostra barreja afegim una mica de sal i pebre (el meu primer intent de nuggets va quedar ben soso!), i ho reservem tapat amb paper film una estona a la nevera, perquè agafi consistència. Una horeta ja va bé.

Quan falti un quart d'hora per treure la carn de la nevera, comencem a preparar les 'patates'. Agafem l'albergínia i la tallem simulant patates fregides. Anem disposant les nostres patates a un bol amb una mica de sal per tal que perdin amargor,

A una bossa de congelats, posem l'oli i la barreja de pebres vermells. Seguidament afegim els bastonets d'albergínia, i sacsegem per tal que quedin totes ben impregnades de la barreja. Si no us convenç aquest últim pas, canvieu els pebres vermells per sal, i seran més semblants a patates.

Passada l'hora de repos, a un bol apart barregem el segó de civada i el de blat. Fem boletes de pollastre i formatge, les aplanem una mica, i les anem arrebossant a la barreja de segó. Segons les tenim arrebossades, les anem disposant a una safata de forn, que el tindrem escalfant a 190ºC aproximadament.

Un cop acabem de formar i arrebossar els nuggets, directes al forn, conjuntament amb les patates (deixe-me que els hi digui patates...) a una altra safata de forn.

Tindrem totes dues safates durant 15 minuts al forn. Passat aquest temps, intercanviarem les alçades de les safates, i donarem la volta tant als nuggets com a les patates, que tindrem 15 minuts més coent-se.

I després de mitja horeta, podem gaudir com si no estiguessim a dieta, d'unes patates i uns nuggets amb quètxup, tot això acompanyat per uns jalapenyos mini, i a llepar-se els dits. Només falta que algú inventi una cervesa 0%, però 0% de veritat, això ja seria la glòria!

Feliç setmana!!

Alls macerats

Avui us porto una recepta més que senzilla de fer. No us penseu que soc un fanàtic dels alls, ni res per l'estil. Simplement que d'aquesta manera els trobo molt bons. No són gens forts, no piquen... i penso que són un aperitiu perfecte. A més, us ho creieu o no, són aptes per dieta, així que... són perfectes!

Abans de la recepta, us volia fer una pregunta... quan feu una recepta, quantes fotos feu al plat? Jo últimament faig molt poques fotos, majoritàriament perquè penso que si fent 4/5 fotos no he obtingut un resultat mínimament decent, fent 15/20 fotos, l'únic que aconseguiré és fotos que no faré servir, i poca cosa més.

Us ho pregunto perquè a vegades he sentit gent blocaire dir que (posada en escena a part, que en això tampoc perdo gaire temps, perquè no és una cosa que se'm doni especialment bé) és capaç de fer unes 100 fotos per recepta, fins que troba la que li agrada... i jo penso: 100 fotos!! si a vegades faig més de 5 (potser 10, els dies que estic més locu), i ja no sé quina triar, em fas escollir entre 100, i aquella recepta no la publico!!

Que consti que cadascú fa i desfa com vol, suposo que per això hi ha blocs que tenen aquestes fotos tan meravelloses, i jo mostro les fotos que mostro, com aquell qui diu tal qual és el plat. I ja us dic, no m'hi vull ficar en la quantitat de fotos que fa la gent, és simple curiositat, si una persona se sent agust fent moltes fotos, endavant, i si només fa una, qui soc jo per dir-li que no?

Després de la meva divagació setmanal, anem amb els alls...

Ingredients:

- 150gr. d'alls ja pelats

- 400gr. d'aigua

- 1 cullerada sopera de sal

Per macerar:

- 100gr. d'aigua

- 100gr. de vinagre de sidra (o de baixa acidesa)

- 20gr. de sal

- herbes aromàtiques: romaní, farigola... (opcional)

Preparació:

Posem els alls prèviament pelats, l'aigua i la sal a un pot, i directe al foc. Entre 3 i 4 minuts després que l'aigua hagi començat a bullir, retirem del foc i ràpidament refredem els alls amb aigua freda, per aturar la cocció. Amb aquesta cocció el que hem fet és treure-li als alls tota la seva fortor.

Un cop freds, a un pot preferiblement de vidre i que es pugui tapar, preparem el macerat amb la resta d'ingredients, afegim els alls i les herbes aromàtiques que vulguem (jo aquest cop ho he fet sense herbes, però és recomenable afegir-hi).

Tapem bé, i deixem reposar durant un dia, i al dia següent, no ens queda més que obrir una cervesa (els que puguin) i fer un aperitiu amb aquests alls tan bons!

I vosaltres, sou de fer moltes fotos?

Salmó marinat

Bé, com ja us vaig dir, comencem temporada bloguera intentant fer plats més saludables, tot i que no puc prometre que de tant en tant se'm coli alguna bomba calòrica, però no serà culpa meva, sinó exigències del guió.

Com la setmana passada ja vaig estar explicant-vos moltes coses, avui passarem directament a la recepta, un salmó marinat molt i molt fàcil de fer, i que a casa ens encanta.

A més, si podeu fer-ho fumat, si és que es pot dir que és fumat, molt millor, el regustet del fum li va genial, i molt més econòmic que comprar-ho ja fet!

Ingredients:

- 2 lloms de salmó (em van fer gairebé 2kg)

- 1 kg de sal

- 1 kg de sucre

- anet fresc a discreció

- fum en pols

Preparació:

Dubto que algú de vosaltres encara no sàpiga fer-ho, però per si és així, allà vaig!!

El primer de tot és netejar el salmó d'escates i espines. Jo a més em vaig haver de barallar per treure-li alguna resta d'espina central que la meva peixatera crec que hi entèn menys de peixos que jo. Per treure les espines, unes bones pinces de depilació són perfectes.

A un bol gran barregem la sal, el sucre, l'anet picat grollerament a ganivet i el fum en pols. Jo el tinc perquè un amic en tenia (no em pregunteu perquè, perquè la cuina no és lo seu...) i em va donar una mica (uns 5gr. com a molt), que jo vaig fer servir. Em consta que Home Chef ho comercialitza, però no sé preus, ni si alguna altra empresa del sector també ho fa. I si no en teniu o no el voleu fer servir, el salmó serà marinat, i punt, que també ens val.

També vaig veure un dia al Mercadona un preparat per fumar salmó, que porta aquest fum (o almenys aroma de fum, o similar) i no us caldria res més. No ho he provat, però no us dic que no ho faré per si de cas. Si algú l'ha fet servir mai, que es manifesti i ens digui què tal.

Bé, continuem que em perdo... a una safata (preferentment de vidre) disposem una capa del nostre preparat. A continuació posem un dels lloms de salmó amb la pell cara avall. Disposem una nova capa del preparat a sobre del salmó, i seguidament posem el segon llom de salmó, aquest amb la pell cara amunt. Finalitzem cobrint el salmó amb la resta de preparat.

Ho tapem bé amb paper film i el deixem a la nevera durant unes 24h. Més millor que no, sinó el salmó pot quedar molt sec i salat. Més aviat us diria que menys hores.

Passat el dia d'espera, no us espanteu perquè al nostre recipient semblarà que li hagi entrat aigua, no és més que l'efecte de la sal i el sucre amb el salmó. 

Descartem el preparat, i netegem el salmó de les restes de sal, sucre, anet i fum en pols sota l'aixeta, amb aigua freda.

Un cop net, amb paper de cuina l'assequem bé, i aquí tenim dues opcions, totes dues totalment vàlides: la primera és tapar-ho amb paper film a la nevera i deixar-ho amb un repòs de 24h més, o menjar-nos-ho directament.

En el meu cas li vaig donar un nou repòs, i al dia següent, amb l'ajut d'un ganivet de pernil, flexible i ben esmolat, vaig anar tallant làmines fines (algun cop van semblar un entrecot...) i ho vam anar degustant durant gairebé una setmana. Ben conservat, no crec que us duri gaire més. Sempre recomanen consumir-ho en dos-tres dies, però si ens fotem 2kg de salmó en dos dies, rebento. Literal.

Què us sembla, bon plat de dieta? Us agrada el salmó preparat així?

La setmana vinent intentaré ensenyar-vos un pa per acompanyar aquest salmó (no, no és de dieta, però els convidats no han de patir els teus sacrificis, oi?).

Feliç setmana!!

Bravas La Bordeta

Gràcies a la cuina, i concretament al bloc, he pogut establir relació amb moltes persones afins a mi, a les quals tinc un carinyo especial, i elles ja saben qui són. Però avui vull concretar una miqueta.

Creieu en les casualitats? A mi m'agrada pensar que tot té un perquè, però sovint crec que les casualitats existeixen, que hi ha coses que passen perquè si, sense cap motiu aparent. I el millor de tot, és que acostuma a passar que aquestes casualitats, quan són bones, són molt bones (si, desgraciàdament les dolentes també solen ser molt dolentes, però avui no parlarem d'això). Diuen que la sort la busques, i estic molt d'acord amb aquesta afirmació, però coincidireu amb mi, en què per molt que busquis la sort comprant loteria, per posar un exemple ben tonto, si no t'ha de tocar, no et toca. Tema a part és que busquis la sort i no compris loteria!

Us dic això perquè per una d'aquestes casualitats de la vida, reconec que no buscades, vaig conèixer a dues grans persones, la Sandra i el Xavi, el tàndem que dona vida a Els Fogons de la Bordeta. Un dia us explicaré la curiosa història de com ens vam conèixer, però això serà en un altre capítol. Fruit d'aquesta mini primera trobada (tant mini que va ser d'apenes cinc minuts), va anar esdevenint mica en mica, el que ara molt fàcilment i de manera molt vanal utilitza la gent, una bona amistat. No ens veiem cada dia, ni tampoc parlem cada dia, però sé que estan, i quan ens trobem, habitualment amb la Sandra (amb el Xavi hem coincidit menys, casualitats de la vida coses que passen), i també conjuntament amb la Marta, segons algunes llengües (no seré jo qui digui males llengües) les dues siameses de Sants, sé que passarem una bona estona. Avui la Marta segur que em sap disculpar, ja que els protagonistes són la Sandra i el Xavi.

I després de dos... trobades? frustrades, en la última trobada l'equip Fogons em va obsequiar amb un pot de la seva famosa salsa brava Bordeta, i creieu-me si us dic que no us podeu imaginar quina va ser la meva cara de felicitat. Crec que qualsevol dels dos us la podria descriure.

Doncs bé, aprofitant que dilluns va ser festiu a Barcelona, un servidor va considerar que era el dia perfecte per preparar un plat amb el què gaudir aquesta salsa, i la meva opció va ser unes braves copiades inspirades en les del xef Sergi Arola, culminades amb la brava la Bordeta. Fregir unes patates per fer unes braves no té molt misteri, però tot i així... m'ajudeu a preparar-les?

Ingredients (per una tapa de 8 daus de patata):

- 4 patates petites, de forma regular

- oli per fregir

- sal

- all-i-oli

- salsa brava la bordeta

Preparació:

Podem preparar les patates de dues maneres: anar directamenta a fregir-les en abundant oli calent, o fer un pas previ, que és bullir-les en aigua amb sal, i un cop bullides deixar-les refredar i posteriorment fregir-les.

Sigui com sigui, tant si feu el pas previ com si no, jo us explicaré a partir d'haver-les bullit. Jo acostumo a bullir-les, i no és imprescindible però si recomenable per un bon resultat final.

Pelem les patates, i de cada patata fem dos cubs de 2cm. d'ample, i amb l'ajuda d'una punta, fem un forat a cada cub, fins a la meitat més o menys, de manera que cadascun dels nostres cubs es converteix en una caixa sense tapa.

Fregim les patates en abundant oli calent (no m'hi ficaré en l'oli que feu servir, jo recomano oli d'oliva, però com a vegades no predico amb l'exemple, millor no dic res...), fins que comencin a enrossir, i les anem reservant a un plat amb paper de cuina, per absorvir el possible excés d'oli. Les salem, i les anem col·locant al nostre plat, de manera ordenada, amb l'obertura de la 'caixa' cap amunt.

Per rematar la feina, dintre de cada patata posarem una mica d'all-i-oli, i una mica de la salsa brava, i només ens quedarà gaudir del dia acompanyant-les amb una bona cerveseta.

La Sandra em va preguntar que què m'havia semblat la salsa, i la meva resposta va ser, i ho dic públicament, que va passar sobradament el control de qualitat de la sra. Pumuky, així que poca cosa més es pot afegir, oi?

Feliç dimecres a tots!

Xips de carbassa

Bon dia! Sembla que el meu ritme de vida torna a ser l'habitual, els malalts ja gairebé no ho estan, vaig tenint (una mica de) temps per cuinar, i les coses, ens agradi o no, continuen com abans. A mi personalment m'agrada tornar a estar com abans, arribar a casa, i trobar-me a la família Pumuky en plenes condicions. Bé, a vegades la Sra. Pumuky no ho agraeix, perquè, com és normal, després de tot el dia aguantant (si, hi ha ocasions el que es pot dir aguantar) al mini pumuky, l'únic que té ganes és que me'n faci càrrec jo i pugui tenir el seu moment, que també se'ls mereix.

Avui, tot i estar ociós, no m'enrotllaré gaire, aniré directe a la recepta, ja tindreu temps de suportar les meves divagacions, jajaja!!

Només una coseta, de la qual us estaré molt agrait. Estic buscant canviar la imatge del blog, i us ho reitero, us estaré molt agrait si em feu arribar els vostres suggeriments (logo, canvi de capçalera, un fons més suau (o més vistós!), més fotos del pas a pas, o més fotos del final...). De moment, si us heu fixat, teniu un formulari de contacte per si em voleu dir el que vulgueu, a part de tenir absoluta lliberta per deixar els vostres comentaris, com sempre! Animeu-vos, que és gratis!

La recepta d'avui, que d'això tracta aquest bloc, de cuina, és una versió d'una delícia que vaig veure a la Patrix, del fantàstic bloc dimequeesviernes, i que ella feia amb albergínia i poma. Jo tenia una carbassa per casa a la qual no sabia donar-li sortida, fins que una de les meves neurones va decidir entrar en acció, i vaig fer el que us presento avui.

Ingredients:

- Carbassa

Preparació:

Com us heu quedat? Quina quantitat d'ingredients, eh? No sempre tot han de ser receptes amb llistes interminables d'ingredients, o ingredients que per trobar-los has de fer d'Indiana Jones del menjar. Així que una recepta amb un únic ingredient, i del que només us cal una mandolina o un pols de cirurgià cardiovascular i un ganivet. Jo no tinc una súper mandolina, més aviat al contrari, però fa la seva funció. Estic en procés de renovació de tots aquells estris de cuina que són de mediocre baixa qualitat per altres que si valguin la pena, com per exemple aquesta mandolina, i la meitat de les paelles de cuina que tinc, així com un bon robot de cuina. Això últim és per més endavant, quan l'economia sigui millor, que segur serà en breu (teniu permís per riure). A les empreses que es dediquen a vendre/comercialitzar algun dels productes que he esmentat, no tinguin por de fer-me arribar els seus productes que jo prometo donar-los un bon ús, paraula. Amb un lot de paelles BRA, una mandolina de qualitat, i una Bosch MUM em conformo, com veieu de seguida estic complagut... però si se'm vol fer arribar més coses, no posaré pegues, d'acord?

Va, ja paro! És que si no fos per aquests rotllos, aquesta entrada només tindria dues línies!

El primer que farem serà pelar la carbassa, amb l'ajuda d'un ganivet ben esmolat, i adaptar-la al tamany de la nostra mandolina. La meva carbassa no era molt gran, amb el que només amb pelar-la ja em va quedar adaptada. Ara, amb decisió, passem la carbassa per la mandolina per obtenir el que finalment seran les nostres xips, i les anirem col·locant a una safata de forn folrada amb un silpat o similar. Les xips no han de tocar-se, i depenent del tamany de la carbassa necessitareu un parell de safates.

Quan tinguem tota la carbassa tallada, safata (o safates) al forn, que tindrem pre escalfat a 100ºC, sense ventilador, durant una hora.

Passada la primera hora, donarem la volta a totes les xips, i si teniu dues safates les intercanviarem d'alçada, i una hora més al forn. Ja veieu que no és una recepta difícil, però si de tenir paciència. Com sempre, controleu els temps, que cada forn és un món, i les meves xips no van arribar a estar dues hores, 'només' 1h45minuts.

Quan s'han acabat les interminables dues hores d'espera, les deixem refredar, i ja les tenim llestes per degustar! La Patrix acompanya les seves xips d'albergínia amb mel, i les de poma amb sucre i canyella, però a mi em van agradar aquestes de carbassa tal qual, notant el puntet dolç que et deixa a la boca per si sola.

Bona setmana!

Grissini

Aquesta ha sigut una setmana diferent. A casa tota la família Pumuky menys el que us escriu han estat malalts. Això ha fet que durant la meitat de la setmana hagi hagut de treballar desde casa (en això si que em considero afortunat), fer de cuidador, i que el meu ritme de visites a tots vosaltres i presència a les xarxes hagi disminuit considerablement. Per tant no us estranyeu si aquesta setmana no m'heu vist gaire per enlloc. Però ara sembla que la cosa està estable i la Sra. Pumuky i el Pumuky júnior estan recuperats (o gairebé), i ja puc oferir-vos més cosetes, i visitar-vos com cal.

Després del pa d'espelta, i continuant en la línia panarra, us porto una recepta d'aquelles que quan les veus dius, un dia la faré, però per un o altre motiu, la vas deixant passar mentres fas altres plats que et venen més de gust fer, o simplement et fan menys mandra, que ocasions d'aquestes en tenim moltes, no ens enganyem!

I com ja començo a agafar el ritme, i estic amb unes ganes enormes de cuinar, anar fent receptes, i poder-vos-les ensenyar, he pensat que aquesta ocasió era tan bona com qualsevol altre de fer aquests grissini. Reconec que van de fàbula per gairebé tot. Enganyar la gana a mig matí, a mitja tarda, per abans d'un àpat (si mai heu anat a un italià, segur que us han posat grissini com a 'aperitiu'), o fins i tot, perquè no, per un menjar on servim uns dips, no creieu? Reconec que un cop fets, no van durar un sol dia a casa, cada vegada que algú entrava a la cuina, n'agafava un... i és que el punt de parmesà fa que et vingui més de gust anar-los agafant. La recepta original no en portava, de parmesà, només farina, així que si voleu els grissini 'normals', només heu de substituir el parmesà per la mateixa quantitat de farina. Jo el proper cop el que faré serà posar-li més parmesà encara!

Crec que hi ha infinitat de llocs on trobar la recepta dels grissini, o com diem normalment, almenys el que subscriu, els 'palitos' de tota la vida, però en aquesta ocasió m'he basat en una recepta que tenia apuntada a ma (a ma!!) de quan encara no tenia ni tant sols la més mínima intenció d'iniciar-me en l'aventura de tenir un bloc! Així que malauradament no us puc dir de qui és, si per casualitat em llegeixes i reconeixes la recepta, estaré encantat de citar-te per aquí.

Per cert, amb aquesta recepta participo per primer cop al repte que ens proposen les noies del Memòries d'una cuinera mensualment, que em fa molt ilusió participar, i on aquest mes la seva proposta és ni més ni menys que pa. Espero poder participar regularment!

Però ja no m'enrotllo més, que ja veieu que estic intentant recuperar tot el que no us he dit en el meu periple vacacional i de malaltia, i anem a per la recepta!

Ingredients:

- 200 gr. de farina (de la normal, no és necessari que sigui de força)

- 50 gr. de parmesà ratllat

- 150 ml. d'aigua

- 7 gr. de llevat fresc

- 1 culleradeta de postres de sucre moré (sisi, sucre!)

- 1 cullerada d'oli d'oliva

- 1 culleradeta de postres de sal (enrasada)

- oli i farina per pincelar i empolvorar els grissini

Preparació:

Desfem el llevat i el sucre en l'aigua, i a un bol pastarem la farina, el parmesà, l'aigua, l'oli i la sal, com fem sempre, fins a obtenir una masa llisa i elàstica. Ja sé que això de pastar per fer pa i les seves variants és molt repetitiu, però el dia que no us digui que hem d'obtenir una masa llisa i elàstica, no ho tindreu en compte!

Aquest cop sense deixar-la reposar, a una superfície enfarinada estirem la masa, fins a obtenir un rectangle d'aproximadament 15cm. x 40 cm. Dic aproximadament, no sigueu tiquismiquis, que no cal!

Amb un ganivet esmolat, tallem tires de masa, més o menys d'un centímetre per 15cm. de llarg. N'hauríem de tenir, com és lògic, 40 tires de masa, però no em pregunteu com, a mi em van sortir 30. O el meu metro no té bé els números, o a mi m'han de treure el títol de matemàtic.

Bé, seguim que em despisto. A mesura que obtinguem les tires, les anem col·locant separades entre si, a una safata de forn folrada amb paper (de forn). Bueno, necessitareu almenys dues safates, us aviso! Tapem la masa amb un drap de cotó, i deixem reposar més o menys durant una hora. Aquest cop no hem d'esperar que dobli el volum ni res per l'estil.

Passada aquesta hora, un altre cop a la superfície enfarinada estirem una per una les tires de masa amb compte de no trencar-les, fins fer-les el doble de llargues i les tornem a col·locar a la safata de forn. Si no les feu tan llargues no passarà res, paraula!

Ara que ja les hem estirat, les pinzellem amb una mica d'oli i les empolsinem amb farina, sense passar-se. L'original diu de fer-ho amb sèmola, però porto temps buscant-ne per comprar i no hi ha manera, així que no en tenia. Si algú em pot dir on comprar a Barcelona o Terrassa (no on-line), li estaré agraït.

Les enfornem al forn preescalfat a 200ºC durant 10 minuts, o fins que els 'palitos' comencin a agafar color. És important que controleu el temps, però sense estressar-se, ja que ens interessa tenir uns 'palitos' més cruixents que no pas tous, sinó, no serien 'palitos', ok? Però tingueu en compte que, en teoria, aquesta és la gràcia dels grissini, parts cruixents, part més aviat toves...

Què us sembla, us animarieu a fer-los? Difícils no són, i no conec a ningú que no li agradin! Jo el proper cop li posaré més parmesà, i els arrebossaré d'orenga, sèsam... per anar canviant.

I vosaltres, com els farieu?

Patates xip

Després d'uns quants dies d'absència obligada, tornem a la càrrega amb una recepta senzilleta, que dona una mica de feina, però personalment per un servidor molt agraïda. I a més, amb aquesta recepta continuo la tònica de les últimes dues receptes, els musclos i els xoricets.

El perquè de la meva absència no és cap secret inconfesable: a la meva parella la van operar recentment de la ma, per treure-li uns claus a un dit que es va trencar ja fa gairebé un any, i que li molestaven. Res important, però requeria intervenció quirúrgica, i després de l'operació necessitava ajuda per poder valdre's, més que res per poder cuidar al peque/monstruito de la casa, ja que ella va sortir amb bastant autonomia de l'hospital.

I clar, entre treballar desde casa, cuidar del baby, i ajudar a la Marta en allò que necessités, no he tingut temps de cuinar, ni visitar-vos, ni res de res. Però ara ja torno a la vida 'normal', i tot i anar una mica de cul a la feina, cosa de la qual no em queixo pas, he tret una estoneta per oferir-vos aquest aperitiu.

No us porto cap recepta de panellets ni res relacionat amb la Castanyada/Halloween, perquè a part de no arribar a temps, teniu un munt de blocs on trobareu molt bones receptes, com aquests espectaculars panellets, per exemple, o aquest divertit aperitiu 'halloweenero'.

Ja no m'enrotllo més, que després us queixeu!

Ingredients:

- Patates de fregir

- Oli d'oliva

- Sal

Material:

- Una mandolina, o tenir el pols de Sebastian Vettel per tallar les patates

Preparació:

Netegem bé les patates, i les tallem amb la mandolina. Si com us he dit abans, amb el ganivet sou una màquina de precisió, les heu de tallar tan primes com pugueu. Però pel vostre bé, espero que tingueu mandolina, perquè és important tenir totes les patates tallades amb el mateix gruix.

Pel tema de la pell, us ho deixo al vostre gust, jo les vaig pelar, però si no us fa nosa, estant netes, podem deixar-la perfectament.

Segons les anem tallant, les anem disposant sobre paper de cuina, i posteriorment les taparem també amb paper de cuina, per intentar treure-li a les patates el màxim d'aigua possible.

Un cop fet això, preparem un cassó amb oli d'oliva (crec que l'oli d'oliva és la millor opció per les patates xip, de fet, sempre he fet servir d'oliva, així que si feu servir de girasol, digueu-me què tal, ok?), i l'escalfem fins que arribi a 165º-170ºC. És important que l'oli no s'escalfi més, ja que sinó les patates es poden cremar. 

Anem abocant les patates per grapadets, sense omplir excessivament el cassó, i les anem removent amb l'ajuda d'una espumadera. Les patates estaran llestes quan deixin de 'ballar' en l'oli, és a dir, el volum de bombolles que generin sigui mínim. Les retirem, desant-les sobre paper de cuina per treure l'excés d'oli, i les salem al gust.

Si com jo esteu una mica 'locus', us podeu fer unes salt & vinegar afegint una mica de vinagre de vi, que per mi són molt bones així, i apa, una cerveseta i a gaudir.

Nota: us he explicat el procediment que segueixo jo, però com el tema olis, focs, etc... són un món de cada cuina, seguiu el vostre instint, segur que no falla! I animeu-vos a preparar-les!

Bona Castanyada/Halloween a tothom!!

Xoriços al vi blanc

Avui us torno a portar una recepta salada, i també de nou una recepta per picar, per gaudir en bona companyia (bé, tot bon menjar s'ha de gaudir en bona companyia, no?), i una cerveseta, per fer l'experiència encara millor. A més, no us queixareu que més fàcil no us ho puc posar.

I si, els he fet al vi blanc, i no com els coneixem habitualment, que són fets a la sidra... i perquè al vi i no a la sidra? Doncs perquè he pensat que també podien quedar bons, com així ha estat. A més, aquests xoriços en concret són una mica especials, ja que me'ls van portar mons pares del poble (un poblet perdut de la Manxa, gairebé fronterer amb Cordoba), i d'on sempre porten carn de primeríssima qualitat, com aquests xoriços, que no us ho he dit encara, són de cèrvol, i que sols, sense acompanyament de cap tipus, ja són espectaculars.

Sense enrotllar-me com la setmana passada, anem amb la recepta!

Ingredients (aproximats):

- 500grs. de xoriço

- 125ml. de vi blanc (he fet servir un chardonnay)

Preparació:

A una olla posem el xoriço, que si és molt gran podem tallar, com vaig fer jo perquè era una única peça, i el cobrim amb el vi. És per això que us he dit que les quantitats eren aproximades, perquè amb la olla que vaig fer servir i aquesta quantitat de xoriço, amb 125ml. de vi en vaig tenir prou.

Com us deia, cobrim els xoriços amb el vi, i posem a foc fort durant uns cinc minuts, o fins que comenci a bullir. En aquest moment, afluixem fins la meitat o menys, i deixem fins que el vi s'hagi consumit.

Us recomano que com  més sec sigui el vi millor, ja que un vi dolç o semi farà que concentri els seus sucres al fons de la cassola/olla, i si no aneu amb compte, pot caramelitzar i ennegrir tant l'olla com els xoriços.

Hi ha molta gent que el que fa és primer de tot passar per la paella els xoriços, fregir-los una mica, però jo no ho considero necessari, perquè sense fregir-los, els xoriços deixen el seu oli natural al vi, i la barreja de gustos és (per mi), molt millor.

Aquest plat només cal acompanyar-lo, a més d'una bona cervesa i una bona companyia, amb un tros de pa per sucar!

Bon profit!!

Musclos en escabetx

Avui em disculpareu que m'enrotlli una mica, perquè no sé ben bé el motiu, estic filosòfic i amb ganes d'explicar-vos coses. El Miquel em matarà, perquè just divendres parlàvem que hi ha gent que té molt de temps per esplaiar-se en les entrades, i el que conta és la recepta, i amb una breu introducció ja n'hi ha prou. Us entendré si passeu directament a les fotos, jajaja!!

Primer de tot, dir-vos una cosa que segurament molts de vosaltres ja sabeu, i és que divendres vaig participar al rodatge que Canal Cocina li dedicava a la MJ per haver guanyat el premi al millor vídeo blog de l'any passat en el seu concurs Blogueros Cocineros. Va ser una tarda fantàstica compartida amb la mateixa MJ (algú no la coneix? segur?), l'Olga de Nina's Kitchen, amb un bloc deliciós i unes fotos que ja m'agradaria a mi fer-les, la Gemma de Food and Cakes, gran blogger i energia pura, i el mestre Miquel, de Les receptes del Miquel, al qual ja feia temps que tenia moltes ganes de conèixer en persona, i per fi ho vaig aconseguir. Vaig gaudir molt de la seva companyia, i en un lloc molt ben triat per la MJ, la Bodega 1900, un gastrobar (per definir-ho d'alguna manera) que emula aquelles bodegues de tota la vida, que recentment han obert els germans Adrià, capitanejat per l'Albert. El menjar? Prima per sobre de tot la qualitat, i es nota en el preu, ja que no és barat, però pagues el que menges, això si, perquè tot boníssim!!

La segona cosa que us comentaré, és sobre el món dels blocs i els bloggers. No creieu que els bloggers tenim una mica perfil assetjador? Salvant totes les distàncies possibles, que consti. Vist des de fora, estic segur que una persona aliena a aquest món, es posaria les mans al cap i ens denunciaria per assetjaments els uns als altres. Us explico: tu comences visitant blocs, els tornes a visitar perquè t'agraden, i aleshores et fas seguidor. Després, et fas suscriptor per poder rebre les receptes al correu, i desde fa molt poc temps, l'afegeixes a facebook, el segueixes per twitter, instagram, foursquare, i totes i cadascuna de les xarxes socials a la que te'l trobis... no creieu que estem una mica malalts? Ja us responc jo: SI! Però és el que ens motiva, i en ocasions, i per molts d'ells, és el seu modis vivendi, així que, tot i que fora d'aquest 'mundillo' pot semblar malaltís, que ho és, per a nosaltres és ben normal.

I ja per últim, paraula que ja acabo d'enrotllar-me, us volia parlar respecte la recepta d'avui, i és que és una d'aquelles receptes que estas acostumat a fer, i no saps ben bé perquè no et passa pel cap 'posar-la' maca, fotografiar-la, i publicar-la, fins que un dia, sense motiu concret, et decideixes, et fas amb un 'prop' (palabro molt de moda que ve a ser un element decoratiu per millorar l'estilisme de la foto en una recepta), prepares la foto, dispares, i a escriure!

Us haig de dir que tot i que m'encanten tots els 'props' del mon mundial que veig a botigues i als blocs que visito, no soc jo molt donat a fer-los servir, perquè el meu sentit de l'estilisme podria provocar una hecatombe mundial de la qual només se salvarien els escarbats, jajaja!

Molt abans de començar a preparar-los així, pensava que els musclos en escabetx serien una recepta ben difícil de fer, amb un procés alquímic d'aquells incomprensibles, fins que un dia, ja fa un temps, vaig enterar-me de com es feien, i vaig dir, ¿ah si?, ¿tan fàcil és?, i des d'aleshores que no em costa gens posar-me, preparar-los, i el que és millor, menjar-los! No us sabria dir exactament d'on els vaig treure, perquè ja fa molt temps, però en podeu trobar moltes versions que varien quantitats, i que afegeixen/treuen algun ingredient.

I ara si, per fi em deixo de rotllos, i a per la recepta!

Ingredients:

- 500grs. de musclos cuits i nets (a La Sirena en teniu, i van de fàbula. Sinó, els haureu de coure i netejar vosaltres...)
- 5 fulles de llorer
- 4 dents d'all
- bitxo vermell (com a casa agrada el picant, no poso quantitats, a discreció)
- 1 cullerada de pebre vermell dolç
- 1 culleradeta (o cullerada) de pebre vermell picant
- 1 got d'oli d'oliva
- 1 got de vinagre (com més fort el vinagre, més potent l'escabetx, jo faig servir un de poma, perquè no m'agrada excessivament fort, i que hi poso extra de picant)

Preparació:

Primer de tot, si els musclos els heu comprat congelats, si us plau descongeleu-los!!

A una olla posem l'oli a escalfar, i afegim el bitxo i l'all tallat a làmines, per tal que agafi color. Un cop hagin daurat, retirem l'olla del foc.

Aboquem el llorer, i quan aquest deixi de 'saltar' (que voldrà dir que l'oli ha refredat una mica) afegim el pebre vermell dolç i el picant, i removem bé per integrar-los.

Seguidament afegim el vinagre i remenem bé. Ja tenim el nostre escabetx.

Ara tenim dues opcions, o afegim els musclos a l'olla i deixem refredar, o afegim l'escabetx al recipient on tinguem els musclos. Sent sincers, tant fa una cosa com l'altra, com heu pogut pensar...

En el moment que l'escabetx estigui fred, ja podem gaudir dels nostres musclos amb una bona cerveseta!!

Patates Cajun i un agraïment especial

No sé perquè, però últimament no dono a l'abast. I curiosament, amb la majoria de gent que parlo, el comentari és el mateix. Se'ns escapa el temps. No sé si és per l'estiu, que casualment hi ha hagut un augment sobtat de feina a totes les empreses, o ves a saber què.

La qüestió és que tothom sembla que vagi més atabalat del normal. Jo voto per les calors. I en el meu cas, un monstruito de tres mesos i mig, suposo que també ajuda a fer-ho possible.

Aquesta recepta que us porto avui, és una de les que vam fer al taller de la MJ farà ja dos mesos, així que us podeu imaginar el ritme que porto de treball, en general.

L'agraïment especial, el trobareu al final, cosa que també agrairé si el llegiu.

De moment, comencem per la recepta. És ben senzilla, molt socorreguda, i que tant es pot servir acompanyant un bon tros de carn, com en format tapa, que és el que us ensenyo jo avui.

Les patates Cajún són el que més comunament coneixem com Deluxe, d'una coneguda cadena de fast food, de la qual no diré el nom, però és el McDonalds. En aquest cas, estan servides per una maionesa de curry, que també ens va ensenyar la MJ al seu taller, i que està per llepar-se els dits.

Ingredients:

Per les patates

- 500 grs. de patates
- 50 grs. de farina
- 1/2 c/c de pebre vermell de la Vera
- 1 c/c d'orenga
- 1 c/c de farigola
- 1 c/c de estragó (jo no li vaig posar)
- 3 c/s oli d'oliva verge extra
- 1 c/c de sal

Per a la maionesa de curry

- Maionesa
- Curry

Equivalències: c/c = Cullerada de café
c/s = cullerada sopera

Preparació:

Primer de tot netejarem molt bé les patates, ja que les prepararem amb pell. Us recomano que les patates siguin noves, i el més netes i llises possible. També és interessant que tingui totes més o menys la mateixa mida, per allò la cocció sigui uniforme, i l'efecte visual més maco.

Un cop netes, les obrim per la meitat per la part més llarga, i de cada meitat fem grills com si fos una taronja. I mentres comencem a preparar l'arrebossat de les patates, encenem el forn, a 250º, que vagi escalfant.

Posem tots els ingredients, excepte les patates, a un bol gran, i els barregem tots. Seguidament fiquem les patates, que quedin arrebossades per tot arreu, i les anem disposant a una safata de forn.

Baixem el forn a 200ºC i fiquem les patates dintre, durant 30 minuts aproximadament.

I ja les tenim, ara només les hem d'acompanyar amb la maionesa de curry, que la farem barrejant una culleradeta de postre de curry a la maionesa, tot i que aquí anirà una mica al gust de cadascú.

Eh! I que podeu servir-les amb la salsa que vulgueu, que consti!

I ja que has arribat fins aquí, et demano que facis un esforç, i llegeixis aquest petit (sempre serà petit) agraïment.

No vaig crear aquest bloc per reflexar sentimentalismes, ni caure en el que molts pensareu que és nyonyeria, però hi ha moments que t'has de saltar normes no escrites per tu mateix i a vegades autoimposades, i aquest és un d'ells, així que allà vaig.

Tot i gairebé no tenir temps per res, treballar fora de la ciutat on visc, cosa que comporta afegir dues hores més fora de casa, i un petit que t'absorveix la major part del teu temps disponible (cosa de la qual no em queixo), i obligacions varies, tot i això, gràcies a la Marta, que desgraciàdament i de manera involuntària està fent més sacrificis que jo pel simple fet de ser mare, encara tinc temps per dedicar-me a una de les coses que més m'agraden, que és cuinar.

És gràcies a ella que vaig poder anar al taller de la MJ, al taller de la Loreto, al sopar de bloggers que vam organitzar divendres passat... si aquests dies, i molts altres, no hagués fet un sobreesforç i s'hagués quedat ella cuidant del peque, aquestes 'escapades' meves, no haguessin estat possibles. Són moltes les vegades que les persones que estimem fan coses per nosaltres, coses que als que tenim a prop se'ls pressuposa, i no acostumem a veure, perquè precisament es donen per sentades, i no hauria de ser així.

A més, per ella aquesta etapa està sent especialment difícil, i què menys que fer públic el meu agraïment, cosa que no faig tan sovint com hauria de fer (ni de manera pública ni privada). Són aquests petits detalls, i molts altres, els que fan que t'estimi cada dia que passa, i que se'm dibuixi un somriure cada cop que torno a casa i veig els meus dos tresors.

Aquest serà un any especial per als dos per moltes coses, bones i dolentes, espero que tots dos aconseguim veure sobretot les bones, i ens quedin al record totes i cadascuna d'elles.

Podria continuar escrivint agraïments i dient coses sobre ella, però com sempre em diu, les paraules són paraules, i el que conten són les accions. Aquesta entrada no deixaran de ser paraules, però és una petita acció, i espero que així ho vegi...

Bon cap de setmana a tothom, sigueu feliços!

Farcellets d'esparrecs bladers

Comencem la setmana gastronòmica a pumuky amb una recepta que és més un acompanyament, una guarnició per un plat, que no pas un plat en si. Però per ser un acompanyament, no deixa de ser menjar, oi?

Un company de feina em va portar no fa gaire un bon grapat (i un bon grapat volen dir uns quants molts...) d'espàrrecs verds silvestres, els 'trigueros' de tota la vida, que realment es diuen bladers, i se'm va ocòrrer preparar-los així, improvisant un primer plat d'un dia mandrós. Amb un bon bistec també li haurien anat bé, no creieu?

Em sembla una manera diferent de menjar-los, i que a més és molt fàcil de preparar.

Ingredients:

- Un grapat d'espàrrecs bladers (poden ser verds 'normals', no cal que siguin silvestres)

- cansalada

- sal i pebre

- oli d'oliva (opcional)

Preparació:

Primer preescalfem el forn, a dalt i a baix, a uns 180ºC, mentres anem preparant els farcellets.

Rentem els espàrrecs, i els tallem, quedant-nos només amb la part verda i la punta, és clar. Seria ideal que ens quedessin d'un llarg aproximat de 10 centímetres.

Els salpebrem lleugerament, i els muntem: agafem uns 7 o 8 espàrrecs, depenent del gruix, els agrupem, i els emboliquem amb un tall de cansalada a mode de cinturó. Els espàrrecs han de quedar ben agrupats, i hem d'intentar que la cansalada abarqui tot el manat d'espàrrecs.

Anem disposant els farcells a la safata de forn de manera que les puntes de la cansalada quedin a sota, així evitarem que el farcellet s'obri i la feina que hem fet no serveixi per res, i quan els tinguem tots llestos, al forn durant uns 10-15 minuts, el temps que trigarà la cansalada i els espàrrecs a fer-se. Aquest temps és orientatiu, dependrà de la fiabilitat del vostre forn, i el gruix del farcell i dels espàrrecs. Jo vaig fer farcells petits, i els espàrrecs eren molt prims, així que vaig necessitar aproximadament 7 minuts.

Abans de ficar al forn, podeu abocar un rajolí d'oli per sobre dels farcells. Jo no ho vaig considerar necessari, i si la cansalada és molt greixosa, no us ho aconsello, sinó tindreu un fantàstic farcell sobre una bassa d'oli quan ho treieu del forn.

I ja hem acabat per avui, només falta menjar-nos-els abans no refredin.

Tomàquets cherry confitats

Avui farem sessió de tomàquets, ja que tinc preparades dues receptes amb aquest ingredient, totes dues ràpides i senzilles. La primera, la que us porto ara, i la segona... la veureu aquesta tarda. Són dos maneres diferents de menjar tomàquets, i que si ho serviu als convidats, els sorprendreu una mica.

Ingredients:

- 500grs. de tomàquets cherry
- 10 dents d'all
- 2 bitxos mòlts
- comí
- 2 cullerades de café de sucre moreno
- oli d'oliva
- sal

Preparació:

Aquesta (i la d'aquesta tarda) és una recepta ben fàcil de fer. Posem tots els ingredients excepte l'oli a un pot, i els cobrim justament amb l'oli.

Ho deixem durant almenys una hora i mitja a foc fluix, el que seria un quart de potència, ara que gairebé tothom té vitroceràmica.

Una vegada hagi passat el temps, ho deixem refredar, i quan estigui a temperatura ambient, podem consumir-los, o guardar-los (amb el seu oli), a un pot que puguem tancar hermèticament.

I ja està, ja tenim un bon aperitiu!!

P.D.: No us passeu amb el sucre, millor quedeu-vos curts, ja que sinó els tomàquets agafaran un punt massa dolç. No és dolent, però... millor que no el tingui. Si no sou de picant, obvieu posar-hi el bitxo. L'all si que no el treuria.

Saquets de pasta fillo

Després de la Baklava amb què vam acabar la setmana passada, avui toca una recepta salada. I a més, aprofitaré els retalls que em van sobrar de pasta fillo que vaig fer servir per fer-la, que van ser uns quants. Aquí s'aprofita tot!
És una recepta ben senzilla, d'aquelles que es fan sense pensar, i que admeten qualsevol variant. El que es diu una recepta d'aprofitament, més o menys.

Ingredients:

- Pasta fillo

Per al farcit:

- Sobrassada i mel
- Bacon i formatge de cabra
- "Gulas del Norte", all i bitxo

Preparació:

Com veieu no es necessita gran cosa per preparar aquest plat, només una mica d'inventiva, que tots en tenim.
Amb la punta d'un ganivet esmolat, retallem la pasta fillo, fent cercles d'aproximadament 8cm. de diàmetre.

Al centre de cada cercle disposem els diferents ingredients per fer diferents saquets farcits: jo vaig fer uns quants de sobrassada amb un punt de mel, uns altres de bacon i formatge de cabra, i la resta amb "gulas del norte", saltejades una mica per la paella amb all i bitxo. No poseu molt farcit, sinó no ho podreu tancar.

Abans del següent pas, anem preescalfant el forn a 180ºC.

Un cop tenim el farcit preparat, agafem els cercles de pasta pels extrems, i els pugem tancant al centre i pressionant una mica, fent que quedi com un embolcall. Un sac petit...

Anem disposant els saquets a una safata de forn, i un cop estigui plena, la posem al forn uns 10-12, minuts, o fins que veiem que els sacs queden dauradets.

I només ens queda tastar-los, per comprovar si han quedat bons!

Bombons de formatge

Aquesta recepta és de Nadal... imagineu-vos el retard que porto de receptes!!! Però per fi us la presento per aquí. Poc a poc em vaig posant al dia, i el desfase entre el moment que he fet la recepta i el moment que la publiqui serà mínim.

Anem al que toca... si us agrada el formatge, amb quatre ingredients bàsics podeu tenir preparats aquests bombons, i a més en un moment, no trigareu molt a fer-los, ja veureu.

Ingredients:

Per als bombons:
- 100grs. de formatge de cabra
- 100grs. de formatge blau
- 175grs. de formatge ricotta

Per a l'arrebossat:
- llavors de badabadoc (també conegudes com 'amapoles'...)
- sèsam negre
- pipes (o qualsevol fruit sec que us faci el pes)


Preparació:

Dividim el ricotta en dos porcions, i barregem una meitat amb el formatge de cabra, i l'altra meitat amb el formatge blau, cadascun d'aquests en un bol diferent.

Per fer-ho més fàcil, vaig treure una hora abans de començar els formatges de la nevera, i així els vaig poder manipular més fàcilment, que ja estaven tous. Els vaig barrejar amb l'ajuda d'una forquilla, anant aixafant tots dos formatges fins a obtenir una única massa de formatge a cada bol.

Ara, posem les llavors de badabadoc, el sèsam negre i les pipes en tres plats diferents, i reservem.

Amb l'ajuda de les nostres mans, protegides amb guants si no sou dels que us agrada empastifar-vos, anem fent boletes de cada una de les barreges que tenim de formatge, i les arrebossem de la següent manera:

Les boletes de formatge de cabra i ricotta en les llavors i el sèsam.

Les boletes de formatge blau i ricotta en les pipes

PumukyConsells:

Canviar les pipes per nous. La combinació nous-roquefort és fantàstica.

Opcionalment, podríeu tenir un arrebossat més, composat de pebre vermell dolç i picant a parts iguals, i arrebossar les boletes que més us agradin.

Per servir-les, podríem fer-ho soles, tal qual, o acompanyades d'alguna melmelada que ens faci el pes. 

Normalment per formatges com el de cabra i el ricotta combina molt i molt bé qualsevol melmelada de fruits vermells, o de tomàquet.

Si no trobeu ricotta, es pot fer servir mató, o qualsevol formatge fresc, o fins i tot prescindir d'ell, amb el que per obtenir la mateixa quantitat de boletes hauríem d'augmentar les quantitats dels altres formatges. Això últim també faria que els bombons perdessin la suavitat que els fa guanyar el ricotta, però no vol dir que seran menys bons.

P.D.: Les fotos no són de la millor qualitat, però estan fetes amb el mòbil, sense la preparació habitual d'il·luminació i colocació. Coses dels dinars de festes...

Pringles

Després d'una setmana que s'ha fet eterna, i que en conseqüència ha fet retardar la recepta fins ara, per fi és divendres, i toca pensar en el cap de setmana!

Al que anàvem! Heu llegit bé el títol, pringles, les de 'Cuando haces pop ya no ha stop'. La veritat és que pensava que per ser un primer intent, el resultat seria una mica desastrós, però al final he quedat prou convençut, amb ganes de fer-ne més, i sobretot, de millorar i innovar amb diferents gustos, i perquè no, formes. Em pensava que seria una recepta amb una elaboració recargolada, però com ara comprovareu, és ben simple i ràpida.

Ingredients:

- 50grs. de flocs puré de patates (el de bossa)

- 10grs. de farina d'arròs

- 1/2 culleradeta de sazonador de fajites del Mercadona (l'original condiment de pizza)

- 20 cullerades de postre d'aigua freda

- Oli de fregir

Preparació:

A un bol, barregem tots els ingredients secs, i si podem, els farem pols amb la batedora. Que consti que l'únic que podem fer més pols són els flocs de puré, però aquest pas el podem obviar.

Un cop tinguem els ingredients barrejats, afegirem les 20 cullerades d'aigua, i farem una massa que comprovareu queda bastant seca, ja que la quantitat d'aigua és justa. Ja ens interessa, l'aigua és per poder fer una bola amb tots els ingredients.

Estenem paper film sobre la superfície de la cuina, i esmicolem la nostra bola de massa sobre el film.

Estenem una altra capa de paper film per sobre de la massa, i amb l'ajuda del rodet, l'estirem i l'aixafem tant com ens sigui possible. Com més prima us quedi la massa, molt millor. Però tampoc us passeu, no volem que quedi transparent! Penso que uns dos mil·límetres de gruix seria ideal, jo vaig fer una capa d'una miqueta més, i crec que és millor un pèl més primeta. 

Quan tinguem aquesta làmina de massa preparada, posarem a escalfar oli, que ens queda fregir les patates: amb un talla-pasta de galetes, o algun estri similar, anirem tallant les nostres pringles amb la forma que nosaltres vulguem. Jo vaig fer servir un got mesurador, que té una vora prima, per donar-li la forma rodona.

Un cop l'oli estigui ben calent, anirem fregim les nostres patates, poc a poc, i durant aproximadament tres, quatre minuts, més no.

A mesura que es vagin fregint, les posem a una safata amb paper de cuina per tal que vagi absorvint l'oli sobrant, i ja podem menjar-les... a l'hora de donar-lis gust, jo he triat aquest 'sazonador de fajitas' del Mercadona, però podríem fer servir all en pols, pebre vermell (paprika), si en teniu, ceba deshidratada en pols, crec que gairebé qualsevol tipus de condiment (que us agradi) seria vàlid per fer servir.

A les fotos podeu comprovar com m'han quedat de rodonetes, i que si no premsem bé la massa i l'oli no és prou calent, es poden desmuntar una mica mentre les fregim i servim, i fins i tot agafar un color oliós que les fa enfosquir més del que ens agradaria (aix les patates del mig...).

Bon cap de setmana a tots, i prepareu-vos per a l'especial que estic enllestint de cara al Nadal!

Ous patates i xistorra

Ja veieu que pel títol, la recepta no pot portar gaires complicacions.

I així és, no us penseu que ara us faré una deconstrucció d'ous amb esferificació de patates i escuma de xistorra, o res semblant. És el que llegiu, ous amb patates i xistorra!

Si voleu, ho podem vendre en plan maco, tipus ous al plat sobre llit de patates i xistorra, o alguna cosa per l'estil, però crec que aquest plat no necessita ni presentacions

grandioses, ni noms estranys: és el que és.

No m'entretinc més, i no us entretinc a vosaltres, anem al que toca!

Ingredients:

- Ous tamany XL (un per persona)
- xistorra (aprox. 150grs. per persona)
- patates (una patata mitjana/gran per persona)
- oli i sal
- pebre vermell (opcional)

Preparació:

El primer de tot és preparar les patates. Si sou mandrosos, no hi ha res a dir, us compreu un paquet de patates congelades per fregir, i tots tant contents.

Si teniu ganes de treballar, rentarem una mica les patates si veiem que tenen molta terra (això és per treballar més còmodes, que consti), les pelem, i aquí no hi ha discriminació, les tallem com més ens agradi.

Jo per aquesta recepta les he tallat a la manera típica de patates fregides, però les podem fer a rodanxes, a quadrats com si fossin braves... no hi ha restriccions.

Escalfem abundant oli (preferiblement de fregir, que ens anirà millor), i anem fregint les patates per tandes, evitant així que l'oli baixi de temperatura i les patates no es facin correctament.

I si teniu fregidora, ja sabeu, comoditat al poder!!

Mentres anem fent les patates, tallem a trossets la xistorra i la passem per la paella sense oli, que la mateixa xistorra ens anirà deixant el propi oli del seu greix. La farem al punt que ens agradi, a nosaltres a casa,

tot i que a mi m'agrada la carn més aviat poc feta, la xistorra la fem ben cuita.

Un cop fetes les patates i la xistorra, les anem disposant als plats, fent un llit amb les patates, i distribuint la xistorra com més ens agradi, i farem els ous:

escalfem una mica d'oli (si, ho se, per una recepta tan senzilla estem fent servir massa estris...), i fem els ous un a un, amb molt de compte que no ens salti l'oli, i com abans, fent-lo al gust del personal.

Els disposem a sobre de les patates i la xistorra, salem al gust, i si us agrada, doneu-li un toc més de color amb una mica de pebre vermell (picant!!).

P.D.: Prepareu-vos per a la propera recepta, ja amb vistes al Nadal, que molts de vosaltres l'heu tastada i ja m'esteu demanant que la publiqui!

Carpaccio de gambes

Com ahir va ser festa a Barcelona, i a un servidor no li tocava treballar, vaig traslladar la recepta 'del dilluns' per dimarts, i així poder controlar les visites, i passar llista a tots.
Es tracta d'una recepta que, sentint-ho molt, no és apte per a paladars escrupulosos. És el que hi ha, no sempre es pot cuinar al gust de tothom, i em sembla que avui serà un d'aquells dies.
Per als que us agradi, ja veureu com n'és de simple la seva preparació i com de bé podeu quedar, si als vostres convidats els agrada, clar.

I un últim apunt: potser no és el plat més adient, però amb aquesta recepta estrenem la #lletraanna a les fotografies. La meva petita colaboració a aquesta proposta.

Ingredients:

- 6/8 gambes per persona, depenent del tamany
- Oli d'oliva
- Vinagre de mòdena
- Sal i pebre
- Escates de sal per decorar


Preparació:

El primer de tot que farem serà embrutar-nos les mans. Hem de pelar totes les gambes, absolutament totes, i les anem reservant. Quan les tinguem netes, amb l'ajuda d'una punta (un ganivet de pelar fruita, o similar), obrirem les gambes per la meitat i els retirarem l'intestí (és el 'fil' negre que tenen les gambes i que els hi recorre tota la cua), de manera que obtindrem una gamba neta. Si voleu, les podeu passar per aigua per deixar-les més netes encara, això és a lliure elecció. Segons les anem netejant, les anem disposant sobre paper de forn, obertes i ben esteses, formant una capa de gambes obertes per la meitat.

Quan tinguem la nostra ració de carpaccio estesa al paper de forn, estenem un altre paper de forn per sobre, i aixafem una mica amb les mans, fent pressió.
I atenció que ara ve el millor. Amb l'ajuda d'un objecte pesant i contundent (una paella, una fusta de tallar...), anem colpejant les gambes fins obtenir el gruix que més ens convenci per a un carpaccio. Només un detall: com més
obertes quedin les gambes i més ben esteses, més fàcil serà obtenir un carpaccio prim.

Ara que ens hem desfogat amb les gambes, és el moment de deixar-les descansar al congelador durant un parell d'hores, temps suficient perquè hagin congelat. No us espanteu per l'aspecte d'abans del congelador.
Mentrestant, anirem preparant la vinagreta, una de molt simple per no matar el gust de les gambes. A un pot, barregem l'oli, el vinagre, i la sal i el pebre al gust, i ja està.
Passades les dues hores, retirem el carpaccio del congelador, i ara si, retirem el paper de forn. És ara quan ho hem de treure, ja que és molt més fàcil que quan hem enganxat literalment les gambes entre dues capes de paper.
Ens haurà quedat una làmina (més o menys, depenent de la contundència dels cops...), que disposarem sobre el plat, i amanirem amb la vinagreta, finalitzant amb la decoració amb la sal en escates.
Si en feu de més, el que heu de fer és treure el carpaccio una mitja hora abans de servir, i just en el moment de menjar, afegiu la vinagreta.

Formatge Labneh

El formatge Labneh és un formatge tendre fet amb una base de iogurt blanc, molt cremòs, que té el seu orígen a l'Orient Mitjà. S'acostuma a fer amb llet d'ovella, però nosaltres el farem d'una manera més cassolana (cassolana d'aquí, vull dir), per això farem servir el iogurt. En aquest cas, iogurt grec.

Ingredients:

- 4 iogurts grecs
- 1 cullerada petita de sal
- Oli d'oliva
- Pebre, bitxo, herbes aromàtiques al gust

Preparació:

He fet servir iogurt grec, tal i com he vist a totes les receptes que he consultat per fer el Labneh, ja que és de per si un iogurt amb una textura més densa, i que facilita més la seva elaboració.

A part d'aquests ingredients, necessitem també un drap de cotó blanc, un cordill, i un lloc on poder penjar el formatge. Ara sabreu perquè.

A un bol, posem el iogurt i la sal, i barregem tots dos ingredients. Estenem el drap, posem el contingut del bol a sobre, i formem un sac amb el iogurt a dintre, tancant-lo amb el cordill. Pengem el sac amb un bol a sota per anar recollint el sèrum, i el deixem assecar durant un mínim de 12 hores. Com més temps estigui assecant, més compacte serà el nostre formatge. Jo ho vaig deixar aproximadament unes 18 hores, amb el què vaig poder fer el que us explico a continuació.

Amb l'ajuda de les mans, anem formant boletes de formatge, i les anem introduint a un pot que es pugui tancar hermèticament que haurem omplert fins la meitat d'oli, i les herbes amb les que vulguem aromatitzar el formatge (jo vaig triar pebre de diversos colors i bitxo picat). Deixem reposar unes hores, i ja podem servir-ho, acompanyat de pa de pita, amb unes olivetes, sol, o sobre una llesqueta de pa, perquè no...

Com us he dit al principi, no puc dir d'on he tret la idea, perquè han estat moltes les webs que he visitat per 'documentar-me' sobre aquest formatge. Bon profit!