divendres, 10 de novembre del 2017

Gelat de vi negre

Us heu plantejat mai el paper de la dona actualment? Estic segur que vosaltres, si sou lectors meus, segur que si. I com jo, segur que coincidiu en què la dona no té prou rellevància en general en qualsevol dels àmbits de la nostra societat. Potser ha estat per sort, tot i que ho dubto, però de manera habitual, han estat les dones de les que m'he envoltat o que m'han acompanyat en les diferents etapes de la meva vida, les que han fet que jo fos com soc ara, i no pas els homes.

Va ser una professora de matemàtiques a l'institut, de la qual no m'oblido del seu nom, però no el diré, la que va fer que m'agradessin les mates i estudiés precisament la carrera de mates a la universitat. I fins i tot va ser ella la que, quan va saber que la meva primera opció per a universitat era matemàtiques em va intentar convèncer (sense éxit), de que no ho fés...

Va ser una professora d'algoritmes la que va fer que m'interessés per la programació i decantés la meva carrera professional en aquest sector.

Han estat les responsables que he tingut (i han estat unes quantes), les que veiés que la gestió de la feina es pot fer bé, per contra del que m'han demostrat els responsables que he tingut (excepte un).

I és la sra. Pumuky la que ha aconseguit que sigui com soc avui, millorant-me molt, moltíssim, com a persona.

Quants homes coneixeu en la vostra vida dels que pogueu dir això? No dubto que no existeixen, perquè em consta que hi ha, però la realitat és la que és.

El problema principal, penso, no és "només" que vivim en una societat patriarcal, com diuen ara, i majoritàriament masclista i dominada per homes. El problema principal és també, com no, el que comporta el primer problema: que les dones han de fer i demostrar el doble que qualsevol home per fer-se veure com a un igual. I malauradament això ho tenim tan arrelat tots, que sense un canvi de pensament general no farem possible la utòpica (però viable) igualtat. Tot i que no hi haurà mai igualtat, les dones són millors, és així.

Us poso un exemple: quan jo feia de professor, una alumna a la que li encantaven les mates, i que de fet on m'arriba la memòria va estudiar-ho a la universitat, em va demanar (no sé perquè a mi), ajuda per a fer un treball d'història. A mi no se'm va ocòrrer una idea millor que proposar-li que fés un treball sobre el paper de les dones matemàtiques en la història. Li va sorprendre la proposta, perquè no es va plantejar que poguessin haver-hi tantes dones matemàtiques i tan influents al llarg de la història. I us puc ben assegurar que hi ha moltes, però com sempre, els famosos són els homes...

Què n'opineu vosaltres, esteu d'acord amb aquestes reflexions?

Després d'aquestes divagacions matutines, una recepta que no enganxa gaire amb el fred que ja ens ha arribat, però jo sóc dels de gelats tot l'any, així que us animo a preparar-ho.

Ingredients:

- 1 ampolla (750ml.) de vi negre (si us plau, un vi bonet, no agafeu un Don Simon)
- 1/2 branca de canyella
- 150grs. de sucre
- 4 rovells d'ou
- 300ml. de nata per muntar (mínim 35% M.G.)
- 250ml. de llet sencera

Preparació:

El primer pas és reduir el vi. He fet servir un Masia Freyé, amb varietats Syrah i Ull de llebre. Econòmic però amb prou personalitat (una paraula que s'utilitza molt en el món vinícola) per notar-ho al gelat. Només us recomano que sigui un vi potent, ja que amb el gelat pot quedar molt difuminat.

Posem el vi a calentar amb la branca de canyella, i el deixem que vagi reduïnt fins que passi de 750ml. a 120ml. aproximadament. Això ens portarà uns 40 minuts més o menys. Aquesta quantitat no ha de ser exacte, potser obteniu 140ml. com 110ml. Colem el vi i ho reservem a la nevera perquè refredi.

Ara toca preparar la base del gelat. En un altre pot, escalfem la llet i la nata, i muntem a banda els rovells d'ou amb el sucre, fins que blanquegin i doblin el seu volum. Seguidament ho aboquem al pot de llet i nata que tenim al foc, en forma de fil, sense parar de remenar i procurant sempre que no bulli, per evitar que qualli el rovell. Hem d'aconseguir espessir la barreja, fins a obtenir una espècie de natilles.

Ho deixem reposar i refredar a la nevera, mínim una hora, moment en el què ho afegirem a la reducció de vi.

Ara només ens falta mantecar el gelat. En aquest punt tenim dues opcions:

- Si tenim geladora, seguir les instruccions del fabricant.
- Si no tenim geladora, posem la nostra barreja al congelador i deixem reposar una hora. Passada aquesta hora, amb l'ajuda d'una forquilla, batem el gelat, evitant així que es formin cristalls de gel. Aquest procés el repetim entre 3 i 4 cops, per obtenir un gelat més cremós.

Notes:

- Si teniu, podeu substituir el 15% del sucre per mel, sirop, sucre invertit... això evitarà la formació dels cristalls de gel, obtenint un gelat cremós.
- No feu servir directament 120ml. de vi. La finalitat de fer la reducció és potenciar i concentrar el seu sabor, i també evaporar l'alcohol, que ja sabeu que a més alcohol més difícil congelació.

Gaudiu del gelat, i sigueu feliços!



divendres, 13 d’octubre del 2017

Monkey bread

Us ha agradat mai tant una sèrie, o una peli, o un llibre, que us el sabeu de memòria? Suposo que amb una peli és més fàcil, perquè fa menys mandra mirar una peli repetides vegades que fer-ho amb tota una sèrie, o tornar a llegir un llibre.

A mi em passa amb un llibre concret, del qual ja us he parlat alguna vegada. Es tracta del llibre "El joc d'Ender". Tinc com una petita obsessió amb ell. No m'atreveixo a dir que me'l sé de memòria, però gairebé. I tot i així, acostumo a llegir-lo un cop a l'any. I no me'n canso de fer-ho. Aquest, i el seu germà bessó, "L'ombra d'Ender", que funciona com un llibre independent, però guanya força en conjunt amb el primer, són (per mi), dues meravelles de la ciència ficció.

Tot va començar quan jo anava a l'institut (podeu comptar que ja fa molts anys d'això...). Jo sóc de dormir poc, sempre ho he sigut, i és estrany el dia que me'n vaig a dormir abans de les 12 de la nit. Doncs en les meves époques estudiantils, m'anava a dormir escoltant La nit dels ignorants, un programa que avui en dia encara existeix, i que és una joia de la ràdio.

En una d'aquestes nits, un oient demanava recomenacions de llibres de ciència ficció, i un altre oient donava com a resposta justament aquest llibre. Poc després, era l'aniversari d'un amic, molt cinèfil com jo, i gran fan de la ciència ficció. No se'm va ocòrrer cap altra cosa que comprar-li el llibre i regalar-li. I quan, després d'una setmana, se l'havia llegit, em va dir que li havia encantat. Evidentment, va passar després per les meves mans, i en dos calurosos dies d'estiu me'l vaig llegir. No podia parar de fer-ho, em va atrapar completament, i encara em té atrapat a dia d'avui. De fet, us haig de confessar que fa una setmana el vaig tornar a llegir. No hi puc fer més.

Sé que la ciència ficció no és un gènere que agrada a tothom, però realment ho recomano, tant si us agrada la ciència ficció com si no, perquè penso que val molt la pena (què us haig de dir jo?). Per tal que feu un tastet, aquí va el resum del llibre, extret de la contraportada.

La Terra es veu amenaçada per una raça extraterrestre que es comunica telepàticament i que considera no tenir res en comú amb els humans, als quals vol destruir. Per a vèncer-los, cal un geni militar, i per a això s’ha permés el naixement d’Ender

Si us animeu a llegir-ho, no ho feu amb la visió d'un llibre de ciència ficció, i ja em direu què tal.

I vosaltres, teniu alguna fixació semblant a la meva?

Després de la parrafada d'avui, que ja feia temps que no us feia cap discurs com aquest, anem a per la recepta, un pa que no és un pa, però si un dolç més que bo. Es podria dir que és una variant del pull apart bread, perquè no deixa de ser un pa dolç per capes, però en comptes de capes, tenim boletes. Comencem?

Ingredients:

Per a la massa:
- 420gr. de farina de força
- 250gr. de llet
- 5gr. de llevat sec (o 15 de llevat fresc)
- 45gr. de sucre
- 75gr. de mantega tova
- 1/2 culleradeta de sal (uns 5gr.)

Per a la cobertura:
- 200gr. de sucre (barreja de moré i blanc)
- 100gr. de mantega fosa
- 2 cullerades de canyella molta

Preparació:

El monkey bread, o pa de mico, és un pa que no és difícil de fer, però si que és laboriós, així que anem per feina.

A un bol barregem la farina amb la llet, el llevat, el sucre i la sal (només barregem), i ho deixem reposar uns 10 minuts (no passa res si són un parell més o menys).

Pastem la barreja (preferiblement amb robot, ara ja puc presumir que ho faig amb la meva Kitchen Aid...), i anem afegint la mantega a poc a poc, integrant-la completament. Un cop integrada la mantega, deixem que la massa reposi 10 minuts més, per tal que es relaxi (ella i nosaltres).

Ara l'anirem pastant en tandes d'un o dos minuts, amb reposos de 10 minuts, fins que obtinguem una massa fina i elàstica. Aleshores fem una bola, que posarem en un recipient prèviament engreixat, el tapem, i deixem fermentar fins que dobli el seu volum. Ara que encara fa una mica de calor no serà una estona eterna.

Un cop hagi doblat el seu volum, amb el corró estirem la massa fins que tinguem un quadrat d'aproximadament 40x50cm. No patiu pel gruix. Tampoc volem mesures exactes.

Amb un tallapastes, tallapizzes... tallem la massa en 10 tires al llarg i 10 tires a l'ample, obtenint així entre 90 i 100 quadradets (si al final en comptes de 10 i 10 tires, feu 10 i 9, no passarà res, paraula).

Ara és el moment de preparar la cobertura. A un bol barregem el sucre i la canyella, i a un altre desfem la mantega. Reservem tots dos bols.

Fem boletes amb els quadrats de massa, que els suquem anirem sucant en mantega primer, i arrebossem en sucre i canyella després. Les anem posant ja arrebossades en el motlle triat, que en el meu cas ha estat de bundt cake. No sigueu ordenats col·locant-les, no és necessari.

Un cop les tinguem totes col·locades al motlle, les deixem reposar tapades, fins que doblin el volum.

Preescalfem el forn a 180ºC, sense aire, important, i enfornem durant uns 35 minuts.

Ho deixem refredar una estona abans de desmotllar-ho. Compte perquè les boletes del monkey bread no estan enganxades i el pa podria desmuntar-se amb facilitat, per això és millor esperar a que es vegi ferm per fer-ho.

I ja només ens queda anar agafant boletes de pa i gaudir-ne. Sigueu feliços!!


divendres, 15 de setembre del 2017

Air baguette

Els nens són cruels. Aquesta frase l'he sentida tan sovint, que he arribat a creure-me-la. Però us haig de confesar que realment no penso que els nens siguin cruels. Els nens són sincers, no tenen filtres, diuen les coses tal i com les pensen, però no són cruels. Nosaltres els fem cruels, perquè la societat, massa sovint, ens fa ser (incomprensiblement) cruels. Cruels amb els desconeguts, cruels amb els coneguts. Cruels, fins i tot, amb nosaltres mateixos.

No creieu això? Ja sé que avui pot semblar que estic molt filosòfic, però és una reflexió que vinc fent-me a mi mateix ja fa temps. Precisament, els nens són justament això, nens, innocents, que no filtren res del que diuen, i si ho fan, és a la seva manera, tal i com ells entenen el mon. Les idees perverses les tindran per tots els estímuls externs que els arriben, voluntaris i involuntaris. Evidentment, les bones idees arriben també de la mateixa manera, i és feina dels pares que els nens sàpiguen i puguin assimilar i discernir entre bo i dolent, si és que encara algú pensa que podem només centrar-nos en aquesta dicotomia (què culte m'he tornat...). I és que les coses no són només bones o dolentes, potser no són ni bones ni dolentes, no?

Bé, després d'aquesta petita divagació sobre el bé i el mal i l'aprenentatge dels mateixos en els nens, que no ens porta enlloc, anem a per la recepta, us sembla?

La d'avui és una recepta que dubto que algú no la conegui, l'air baguette és una de les delicatessen que es poden degustar al Tiquets dels germans Adrià (podríem dir que més de l'Albert que del Ferran), i ja fa anys (uns quants), que circulen per la xarxa receptes de com fer aquest "pa d'aire". No us espanteu, no és gens difícil fer-ho, només necessitem paciència.

Ingredients:

Per als air baguette
- 200grs. de farina
- 100grs. de llet
- 6grs. de llevat fresc / 2grs. de llevat sec
- un pessic de sal

Per acompanyar
- un bon pernil
- sal i oli

Preparació:

A un bol posem la farina i el llevat, i anem afegint la llet en un rajolí, mentre anem pastant. Afegim la sal, i continuem pastant fins que obtinguem una masa llisa i compacta.

Si teniu robot, aprofiteu-lo, seguint el mateix procediment d'abans, amb un temps total de pastat (a màquina) d'uns 12 minuts.

Fem una bola, i ho deixem reposar a la nevera tapat amb paper film durant 24h (una bona fermentació lenta en fred).

Al dia següent, escalfem el forn a 240ºC, o al màxim que us doni si no arriba a tanta temperatura, i poseu un recipient apte amb aigua a la base del forn, per generar humitat.

Mentre el forn s'escalfa, estirem la masa obtinguda a una superfície una mica enfarinada, tan fina com puguem, i amb la punta d'un ganivet, dibuixem a la masa estirada fulles allargades (o petites baguettes). Les anirem disposant a la safata coberta amb paper de forn, i les courem fins que s'inflin i comencin a agafar color. No us puc dir temps, perquè us enganyaria, haureu d'anar controlant. Els donem la volta per tal que agafin color per tots dos costats, i quan estiguin, les retirem del forn i les deixem refredar.

L'ideal per menjar aquest plat és servir-les amb un tall d'un bon pernil embolicant cada mini baguette, i si cal,amb un rajolí d'oli i un pessic de sal Maldon per sobre.

Sigueu feliços!!



divendres, 1 de setembre del 2017

Rainbow cake

Recordeu quan anàveu al cine de petits/joves? Vull dir abans, quan anar al cine era com una activitat més del cap de setmana, i no pas un extra de luxe que et pots permetre de tant en tant. Recordeu quin és el cine de la vostra infància? I la peli que més recordeu d'aquella época?
Jo ho tinc molt present. Des de ben petit he anat al cine, m'hi portava pràcticament cada setmana ma mare. A Badalona, la meva ciutat de naixement, hi havia tres cines, tots a tres a tocar un de l'altre. Es deien Picarol, Nuevo i Verbena. El primer tenia dues sales, i els altres dos, només una. I no penseu pas que es feien la competència, que va. Tenint en compte que entre els tres sumaven 4 sales, i la durada de les pelis en cartellera, convivien perfectament en armonia.

No sé si us ho he dit mai, però a part de serièfil empedernit, m'encanta el cine. De petit, m'hi portava ma mare, com deia abans, i recordo haver vist des de Blancanieves y los 7 enanitos fins Indiana Jones y la última cruzada amb ella, passant per Terminator, Cortocircuito... i totes les que us pogueu imaginar que arribaven a les pantalles. Després, d'adolescent, continuava anant cada setmana. I ja més enllà, quan vaig començar a guanyar-me el sou, hi havia époques en què anava dos cops per setmana. I és que en aquests cines de tota la vida, que malauradament ja no existeixen, i que se les havien d'empescar totes per rebre públic, davant l'onada de multicines que va arribar i que tenim ara, almenys a Badalona tenien ofertes molt interessants: els dilluns era el dia de la parella, i si anaves acompanyat (no importava amb qui), et feien 2x1 en l'entrada; i els dijous, a última hora, era el dia indie: tenien cabuda totes les películes que habitualment no podies veure en sessió normal, perquè era impossible que poguessin competir amb el que avui en dia diem blockbuster.

I jo encantat, no em cansava i no em cansaré mai d'anar al cine, tot i que ara ja no vaig tant. Les raons, suposo que les mateixes que les que té tothom. Preu, temps, i facilitat d'accés a altres maneres de veure cine, justament en aquest ordre. Seguiré anant a veure películes al cine, perquè penso que les sales de cine no han de deixar d'existir. Potser han d'evolucionar, però no desaparèixer. I és que els temps canvien per tot i per tothom (ja semblo un avi...). I vosaltres, quins records teniu del cine?

Avui us porto un pastís que sembla tremendament difícil, però no ho és pas, simplement és laboriós i requereix temps. Ja ho veureu!

Ingredients:

Per als sis pans de pessic:
- 18 ous
- 720grs. de farina
- 720grs. de sucre
- colorants alimentaris

Per a la cobertura:

- almívar tant per tant (mateixa quantitat d'aigua que de sucre)
- 1kg. de xocolata de cobertura blanca
- 500ml. de nata
- colorants per xocolata (opcional)

Preparació:

Són moltes quantitats d'ingredients, però tingueu en compte que parlem de sis capes de pastís, amb el que si voleu fer menys capes, només heu de fer una simple regla de tres per dividir ingredients.

Primer de tot, com és evident, prepararem els pans de pessic. Per cada pa de pessic necessitem 3 ous, 120grs. de sucre i 120grs. de farina (apa, ja us he fet jo la regla de 3).

Pre escalfem el forn a 180ºC, i engreixem un motlle de 18cm.
Batem els ous amb el sucre fins que tripliquin el volum. Seguidament incorporem la farina en diferents tandes i la integrem a la barreja anterior. Si volem donar-li color a la massa, ara és el moment. Jo he fet servir colorants de la casa Wilton, que sempre donen bons resultats.

Aboquem la massa al motlle i enfornem durant uns 30minuts. Vigilarem molt la cocció, perquè amb el colorant, és difícil guiar-se visualment.

Repetim aquests passos fins a obtenir tantes capes com vulguem. Jo vaig fer sis, i com no tinc tants motlles ni tant temps per fer 6 capes en un sol dia, un cop fred el pa de pessic, l'igualava amb la lira, el tapava amb paper film, i directe al congelador.

Un cop tenim totes les capes fetes i igualades a la mateixa alçada, preparem la ganache de xocolata blanca. La proporció per a una ganache blanca de cobertura és el doble de pes de xocolata que ml. de nata. Posem a escalfar la nata, i quan comenci a bullir, l'aboquem a un bol on tindrem la xocolata trossejada. Deixem reposar un minut, i barregem els dos ingredients fins que quedin integrats. Seguidament ho deixem reposar un mínim d'una hora a la nevera.

És moment de muntar el pastís. Agafem la primera capa de pa de pessic, i la disposem sobre una base que sigui entre mig i un centímetre més gran que el pa de pessic. La untem generosament amb almívar. Seguidament, posem una capa de ganache, i posem a sobre la segona capa de pa de pessic. Repetim fins a posar la última capa de ganache. Igualem la ganache, i posem per sobre un paper de forn. A sobre del paper de forn, posem una base que sigui uns 10cm. més gran que el pa de pessic, i amb molta cura, li donem la volta al pastís. El deixarem reposar una mitja hora a la nevera perquè la ganache agafi consistència.

Ara cobrirem la resta del pastís amb la ganache. Igualarem la ganache amb un allisador per tal que la cobertura quedi el més llisa i recte possible, i anirem cobrint les possibles desigualtats amb ganache, per posteriorment tornar a allisar.

Deixem reposar a la nevera novament mitja hora, i si cal, repassem imperfeccions en la cobertura amb més ganache, tornant a allisar.

Donarem la volta al pastís, i retirarem la base gran i el paper de forn. D'aquesta manera tenim la part superior del pastís amb ganache i molt llisa i igualada.

Per rematar la feina, es pot decorar el pastís amb el que més us vingui de gust. Jo amb un esprai i colorant blau per a xocolata, vaig pintar tot el pastís per fer-lo més vistós (i per amagar imperfeccions), i una segona capa de colorant platejat per fer-ho brillant, tot i que no s'aprecia a les fotos.

Després de tot aquest treball, només ens queda tallar-ho, i gaudir-ho!! Avís, amb un tall teniu per dos o tres persones!

Salut, i sigueu feliços!





divendres, 11 d’agost del 2017

Arròs caldós de llamàntol

Hi ha una cosa que no entenc. En plena era 3.0, que encara hi hagi comerços que exigeixin un mínim d'import per pagar amb targeta, no m'entra al cap. Desconec totalment les taxes que han de pagar els establiments per tenir un datàfon per cobrar, però penso que a dia d'avui, aquest import mínim no hauria d'existir. Ho entenc si entres a un comerç a comprar un xupa-xups que pot costar 10 cèntims. De fet, jo que soc pro pagament amb targeta, em faria una mica de vergonya fer això.

Us vull posar un exemple que m'ha passat recentment. Tenia la tarda lliure. Els minis estaven amb els avis, i havíem quedat amb la senyora Pumuky que la passava a buscar en cotxe a la feina. Arribo abans de l'hora, i entro a una cafeteria a fer un café mentre espero. Sec, demano un tallat, i quan me'l porten, veig un cartellet darrera de la caixa que posa: "Consum mínim per pagar amb targeta 10€". 10€!! Però si el consum mitjà d'una cafeteria deu estar sobre els 3€, més o menys!! I el problema no és ja que facin això (per mi ho és...), sinó que aquesta informació hauria de ser totalment visible abans que tu seguis i demanis... Total, que ja em veus a mi demanant un entrepà, un aigua, i no sé què més que vaig guardar a la bossa, fins que vaig arribar al consum mínim. Que si, que em va passar per culpa meva, per la meva mania de no portar mai efectiu a sobre, però tot i això que m'ha passat, continuo pensant igual, i que no ha d'haver-hi necessitat de portar diners a sobre. Molts podeu poensar que per un tallat és normal no cobrar amb targeta, però... si gairebé arreu es pot pagar amb el mòbil!! Disculpe-me, però sobretot en petits comerços com aquest, no els sortiria a compte acceptar qualsevol pagament amb targeta? Amb excepcions com la que us comentava abans d'imports ínfims (per sota de 50cèntims). No sé vosaltres, però si jo sé que en el comerç x puc anar a fer un cafè o un refresc sense patir per si no porto diners, el tindré de referència segur.

I vosaltres, esteu a favor o en contra de l'import mínim? Des d'aquí ja us dic que la senyora Pumuky, més que a favor o en contra, està a favor de que jo sempre porti diners a la butxaca, jeje.

Avui us porto un arròs que està per llepar-se els dits, i amb el que si el feu, voldreu repetir. Caldós, súper gustós, espectacular!

Ingredients:

- 2 llamàntols 
- 1/2 ceba
- 2 grans d'all
- oli
- 150grs. de tomàquet triturat
- safrà (opcional)
- 1 culleradeta de café de pebre vermell dolç
- 1 litre d'un bon caldo de peix o fumet (jo he fet servir el caldo de peix Aneto)
- 300grs. d'arròs

Preparació:

El primer serà obrir els llamàntols per la meitat, i reservar-los. Seguidament, piquem la ceba i l'all, i ho sofregim en l'oli.

Afegirem a la paella el tomàquet triturat i sofregim uns cinc minuts, a foc mig. Passats els cinc minuts, afegim el safrà, si volem, i el pebre vermell dolç, i remenem tot.

Incorporem ara els llamàntols, i ho sofregim tot cinc minuts més, perquè vagi deixant anar tot el seu sabor.

Ara afegim l'arròs, remenem durant un minut, i aboquem el caldo de peix. Molt important un bon caldo, això és 3/4 parts del plat.

Coem durant uns 14 minuts com fins ara, a foc mig, i passat aquest temps, retirem del foc i deixem reposar entre 5 i 10 minuts.

Servim l'arròs, posant mig llamàntol per plat, i gaudim!

Notes:
- Les quantitats són per 3-4 persones, depenent de com siguin de famolenques.
- Es pot afegir, quan incorporem el tomàquet, un grapadet de gambes pelades, però així tal qual ja és més que bo.
- Podeu retirar el llamàntol abans de fer l'arròs, i tallar la cua, servint-la per sobre dels plats, per tal que els comensals no hagin de "treballar", tot i que penso que no els importarà.
- No us oblideu gaudir-ho amb un bon vi...



divendres, 7 de juliol del 2017

Pollastre a la cervesa

Heu sentit mai a parlar de les escenes post-crèdits a les pel·lícules que fan al cine? Desde fa un temps, s'ha posat de moda, sobretot a les pel·lícules de superherois, afegir en el moment dels crèdits finals, una escena extra que augura una seqüela o una continuació d'aquella escena en una nova pel·lícula.
Doncs a mi al principi em feia una mica de gràcia això, i de tant en tant si corria la veu que en una peli hi havia escena post-crèdits, quan anava al cine, m'hi quedava per veure-la. Però ara haig de reconèixer que comença a cansar-me. Perquè l'escena post-crèdit ha de ser l'excepció, no la norma, i és que, des del meu punt de vista, si afegeixes una escena post-crèdit, ja dones peu a que aquella peli no ha acabat. I no dic que les pelis no puguin tenir una segona part, però això no implica obligatòriament escena amagada. Perquè dic jo, Indiana Jones, per exemple. Quatre pel·lícules de la saga, i cap escena post-crèdit. I no ha passat res. Eh, i en sentit contrari, tampoc hi ha problema, però el que dic, ara sembla que tothom espera veure una escena una vegada ha acabat la peli, com si fos l'habitual. És curiòs perquè s'ha arrelat tant aquest costum (que no crec que sigui ni bo ni dolent, que consti), que fa un parell de dies el mini Pumuky gran, després de veure una peli, es va quedar ben quiet mirant els títols de crèdit finals, i davant la meva pregunta de perquè continuava mirant la peli, la seva resposta va ser: "doncs per si surten més coses de la peli, no me les vull perdre". Clar exemple de com canvien les coses, per insignificants i banals que puguin ser. I vosaltres, què n'opineu de les escenes afegides al final de la peli, entre els títols de crèdit?

I ja sense més divagacions de les meves, una recepta que ja feia molt temps que volia fer, i us la porto per aquí. Si, fa calor per encendre el forn, però també és quan més temps tenim per cuinar, i per aquest pollastre val la pena encendre'l.

Ingredients:

- Un pollastre sencer, net
- 1 llauna de cervesa
- 1/2 llimona
- romaní
- 1 cullerada sopera de llard de porc
- sal i pebre

Per a l'adob

- pebre vermell picant
- pebre vermell
- 1 fulla de llorer
- orenga
- romaní
- comí
- sal
- pebre
- claus d'olor
- 1 gra d'all
- vinagre
- vi
- oli

Preparació:

Pel que fa a l'adob, no he posat quantitats, perquè va una mica a gustos, però de totes les espècies, entre 1/4  i 1 cullerada de cafè de cada. Al morter preparem l'adob, amb totes les espècies i l'all, afegint un rajolí d'oli, vi i vinagre.

Salpebrem per dintre el pollastre, i introduim la llimona a rodanxes i el romaní. Seguidament untem el pollastre amb la llard de porc, i "l'arrebossem" amb l'adob.

Tapem el pollastre amb paper fil i el reservem unes hores a la nevera per tal que agafi els gustos de les espècies.

Quan el pollastre hagi macerat, pre escalfem el forn a 200ºC, i el preparem. Buidem la meitat de la llauna de cervesa (no la descartem, la reservem), i la folrem amb paper d'alumini, deixant el forat lliure, i la introduim dintre del pollastre, de manera que sembli que aquest està sentat a sobre. El col·loquem a la safata de forn, i li tirem un rajolí d'oli per sobre.

El passem al forn, baixant la temperatura a 180ºC, i ho deixem durant uns 90 minuts aproximadament.

A mitja cocció afegim la mitja cervesa que havíem reservat (no us l'heu beguda, oi?), i un cop estigui fet, el retirem del forn, i ja està, a gaudir d'aquest pollastre sentat, com també se'l coneix.

Si voleu podeu aprofitar per coure unes patates a la mateixa safata que prepareu el pollastre, i així teniu un acompanyament perfecte.

Sigueu feliços!




divendres, 16 de juny del 2017

Com preparar una taula de formatges



Si, ja sé que fa molt que no em veieu per enlloc. Estic desaparegut del bloc, de facebook, twitter (d'aquí crec que sempre he estat desaparegut), instagram... i haig de confesar que no és per falta de temps, és més aviat haver donat preferència a altres coses. Sabeu allò que quan has de fer alguna cosa que no t'agrada, sempre trobes alguna altra cosa millor a fer? No estic dient que no m'agradi el bloc, ni que em vegi obligat a publicar, però últimament tenia sempre millors coses a fer.

I per celebrar la meva rentrée, avui us explicaré com preparem a casa una fusta de formatges, ara que fa calor i el que ve més de gust és fer sopars informals a la fresca.

Com no es tracta d'una recepta a l'ús, no hi ha ni ingredients ni preparació, només indicacions i recomenacions, que podeu seguir o no, de com preparar una bona selecció de formatges, i amb què acompanyar-la.

Estic segur que molts de vosaltres quan té un sopar a casa amb amics, pensa que una fusta de formatges és una molt bona opció, ja que és ràpida de preparar, i no suposa passar-se hores a la cuina. Coincideixo totalment, a més que considero que és una manera molt elegant de complimentar als convidats, ja sigui com entrant de picar, o fins i tot com opció única de sopar. Això sense tenir en compte que jo em podria alimentar només amb formatges...

Ara tanqueu els ulls. És una nit calorosa d'estiu, sona un jazz suau de fons, estas en bona companyia, amb una beguda a la ma, i a l'altra un dau de formatge... no us sedueix la idea?

Els formatges:

El primer a tenir en compte és quants formatges servirem. Sempre es diu que el més apropiat és tenir entre 4 i 8 varietats, depenent del nombre de convidats. Jo penso que la millor opció són 6 formatges. Amb 4 pots fer curt ja que corres el risc que a algun dels comensals només li agradi un, o cap. Si sou bastants a taula (més de 6 persones per mi ja és molta gent) m'animaria amb una selecció de 8 varietats, però per una qüestió més visual

El segon punt a tractar és, lògicament, quins formatges triar. Aquí se'ns obren les portes a tot un univers làctic, depenent de amb què volgueu delectar els convidats. Podríem fer una selecció per zona geogràfica (diferents països, diferents regions d'un país...), per tipus de llet (vaca, ovella, cabra...), tipus de família (frescos, cremosos...), o, perquè no, un mix de tot. Quan tinguem decidit el tipus de selecció a fer, només ens falta, com no, escollir els formatges. Ara entraré en el mon de les obvietats, però la matèria primera és fonamental, nonomés en els formatges, també en els acompanyaments que triarem. I és que homenatjar-nos de tant en tant a ningú li pot sentar malament.

Els acompanyaments:

Seguidament és el torn dels acompanyaments als formatges. Com no he proposat encara cap formatge, us enumeraré les diferents possibilitats.

Ja fa un temps que estan molt de moda les melmelades, gran partenère dels formatges. A continuació teniu una petita guia de com maridar-los, com es diu ara:
Maridatge de formatge i melmelada
Formatges blaus, formatges fumats Pebrot vermell
Formatges tendres, Camembert Fruits vermells
Formatges curats, d'ovella... Taronja amarga
Formatge de cabra, Brie Tomàquet
A més de les melmelades, no poden faltar unes torradetes, sobretot pels formatges d'untar o els de pasta tova com el Brie i el Camembert. Per a la resta de formatges, les torradetes o uns palitos de pa van molt bé, i una bona llesca de pa amb tomàquet no pot faltar.

La fruita seca combina bé amb gairebé qualsevol formatge. Jo recomano, perquè m'agraden molt, uns anacards torrats i uns festucs.

Com a contrast a formatges secs i de maduració llarga, queda molt bé acompanyar-los amb fruita deshidratada. Us asseguro que no deixarà indiferent als convidats.

La beguda:

I ja per últim però no menys important, queda triar la beguda. Considero que va encara més a gust de cadascú, i tothom ha de poder beure el que més li agradi, independentment dels formatges, però tot i així, aquí van les meves recomenacions... un vi blanc jove, afruitat, fresc, és ideal per als formatges tendres, de pasta tova, blaus suaus... si tenim formatges secs, fumats, de maduració llarga, la tria és extensa, des d'un negre criança, fins a un reserva amb molt cos, tenint en compte com de curat sigui el formatge. A més maduració, més cos hauria de tenir el vi. Existeixen dos grans tipus de maridació, per proximitat i per contrast, i totes dues són bones, intentant sempre que el gust de la beguda no camufli el formatge, i viceversa.

Per als més atrevits, una bona combinació és deixar de banda el vi, i obrir una ampolla de cava, com per exemple el Trias Batlle Blaué, un gran reserva que és un luxe. Una altra alternativa que no podem oblidar són les cerveses artesanals, cada vegada més presents en el nostre dia a dia gastronòmic.

El muntatge:

Després de la difícil tasca de triar-ho tot (no, no és gens fàcil fer la tria), ens queda muntar la taula. Personalment recomano una taula de fusta, però un plat de pissarra farà resaltar el color dels formatges. En el meu cas coloco els acompanyaments al centre, i envoltant-los, els formatges, amb un cartellet per a cada formatge. I si voleu currar-vos-ho més encara, ordenar els formatges per l'ordre en el que recomenareu als convidats menjar-se'ls, començant pels més suaus, i acabant pels més potents.

Molt important és disposar un ganivet per cada formatge, això si, ja em direu si us els barregen...

Bé, després de totes les coses que us he explicat, va sent hora que us digui quina taula he preparat per a l'ocasió:

No he fet cas de la meva pròpia recomenació, i he fet una barreja de països, tipus de llet i fermentacions, en una selecció de 6 formatges. La selecció està formada per:

- Brie Royal trufat, de la casa Renard Gillard, francès, de llet crua de vaca
- Semi curat de la casa Montbrú, català, de llet de búfala
- Cheddar curat, galès, de llet de vaca
- Piave veccio, de la regió del Venetto, similar al Parmiggiano, de llet pasteuritzada de vaca
- Curat de Castella Lleó, de llet crua d'ovella
- Gruyère, Suís, de llet crua de vaca

Per acompanyar-los, unes torradetes de baguette amb nabius, festucs, anacards, daus de pinya i papaia deshidratada, i el pack de quatre melmelades de maridatge de formatges de la casa La Fageda.

I per últim, la meva proposta de beguda, ha estat un vi blanc suau i fresc, el Masia La.Sala de Domènech Vidal, un vi negre amb un bon cos, el Edetana de Edetària, i per als que són més de cervesa, unes cerveses Montseny, en aquest cas en les seves versions de Blat i Malta.

Després d'això només queda presentar-ho a taula, i gaudir! No escolteu la música? Sigueu feliços!




diumenge, 26 de febrer del 2017

Pastís de llimona glassejat

Bon dia!
Avui, últim diumenge de mes, tenim nova entrega de l'Asaltablogs, i no volia deixar de participar després de dos mesos llargs sense participar. I menys, tenint en compte que aquest mes tocava assaltar el bloc mrmelada, de l'Elena Valdizán, el qual ja fa temps que segueixo perquè m'agrada molt l'estil que té i totes les seves receptes, a quina millor.

I aquest ha estat el problema, ja que un cop vaig saber el bloc assaltat, com em va costar triar una recepta per fer-la, perquè anava fent llista de les que em convencien, i al final la llista era interminable!!

Finalment, vaig decidir-me pel pastís de llimona que us ensenyo avui, ja que tenia tot el que buscava: ràpid, senzill, i per sobre de tot, bo. Perquè si, està bo, molt bo, i amb l'extra del glassejat, remates la feina.

Eva, et seguiré robant tot i que no et toqui ser un dels blocs assaltats, que ho sàpigues!

Ingredients:

Pel pastís:
- 4 ous
- 180grs. de sucre
- ratlladura de dues llimones
- el suc d'una llimona
- 1 iogurt natural
- 160grs. de mantega fosa (freda)
- 190grs. de farina
- 1/2 culleradeta de llevat químic
- 1 pessic de sal

Pel glassejat:

- 100grs. de sucre llustre
- 2 o 3 cullerades de suc de llimona

Preparació:

El primer que farem, com la majoria de vegades que fem un pastís, serà preescalfar el forn, a 180ºC, escalfor a dalt i a baix.

Seguidament, separem clares de rovells, i muntem les clares amb pics ferms, amb el pessic de sal, i reservem a la nevera.

Continuem batent els rovells amb el sucre en un altre bol, fins a obtenir una barreja cremosa. Afegim a aquesta barreja el iogurt, el suc de llimona i la ratlladura, i continuem barrejant. Incorporem la mantega fosa i acabem de barrejar.

Tamissem la farina i el llevat i ho afegim a la barreja anterior, i ho integrem, comprovant que no quedin grumolls.

Per finalitzar, incorporem suaument les clares muntades en dos o tres tandes.

Un cop tinguem la massa, la posem a un motlle prèviament engreixat (el que vulgueu, jo he optat per un de bundt, com la recepta original, i un rodó), i directe al forn durant uns 40 minuts. Controleu molt el tema temps, ja que la teoria diu entre 40-45 minuts, i en el meu cas, amb 35 minuts vaig de tenir de sobres per haver repartit la barreja en dos motlles.

Quan tinguem el pastís cuit, el deixem refredar uns minuts abans de desmotllar i deixar que acabi de refredar totalment a sobre d'una reixeta.

Per completar la feina, preparem amb el sucre llustre i el suc de llimona un bon glassejat, i decorem el pastís. Només ens queda, ara si, degustar-ho.

Sigueu feliços!