Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sopes - Cremes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sopes - Cremes. Mostrar tots els missatges

dimarts, 5 de febrer del 2013

Crema de carbassa


Aquesta setmana serà bastant light, comparada amb setmanes anteriors, i comparada amb la setmana vinent.
Ho esteu comprovant amb la recepta d'avui. Una crema de carbassa, suau, sense gaires floritures, tal qual. I va dedicada a tots aquells que em diuen que ja va sent hora de publicar receptes que no siguin bombes de rellotgeria calòriques.
No sé si després d'aquesta recepta em diran que torni pel camí del pecat...

Ingredients (per 3/4 persones):

- 1/2 carbassa (vaig comprar un paquet del Mercadona, feta a quarts i ja pelada)
- 1 patata mitjana
- 1 pastanaga
- 1 ceba
- 1 porro
- sal, pebre i nou moscada
- 2 formatgets per persona (opcional)
- picatostes per decorar (opcional)

Preparació:

A una olla, posem totes les verdures prèviament pelades i tallades.
Omplim d'aigua fins a cobrir tots els ingredients, i posem a bullir. No hi ha temps per determinar quan estarà, la veritat. Jo el que faig habitualment és centrar-me en els ingredients que més triguen a estar fets, la patata i la carbassa.
Amb un ganivet, punxem la carbassa i la patata, i si podem punxar fins al mig sense dificultats, voldrà dir que ja estan cuites totes les verdures.
Apaguem el foc i reservem l'aigua de cocció. Posem les verdures al got de la batedora, els formatgets si els voleu afegir, sal i pebre al gust, un pessic de nou moscada, i una mica d'aigua de la cocció (molt poqueta), i a triturar sense compassió, que quedi una crema espesa.
Quan comenci a estar triturat, tastem la crema i rectifiquem de sal i pebre, no sigui que ens haguem quedat curts. Els formatgets li donen molta suavitat a la crema. Si voleu, els podeu substituir per una rajolí de crema de llet, això com us agradi més, o directament no posar-n'hi ni una cosa ni l'altra.
Acabem de triturar, i afegirem aigua de la cocció segons com vulguem de líquida la crema. A més espesa, menys líquid.

Servim en bols, acompanyat d'uns picatostes, unes escates de sal i una miqueta de pebre vermell, i ja tenim el nostre plat preparat.




dilluns, 30 de juliol del 2012

Salmorejo

Avui una recepta refrescant, d'estiu, que de ben segur us menjarieu qualsevol d'aquests dies que està fent tanta calor.
Es diu que el Salmorejo és una recepta típicament cordobesa. Jo no m'hi voldria ficar, sé que pertany a Andalusia, i poca cosa més, no ens enganyarem, que cadascú li atorgui la procedència que vulgui.
Es pot dir que el Salmorejo és, a grosso modo, un gaspatxo més dens, i jo personalment em decanto més per aquest plat que no pas pel gaspatxo. Sobre gustos...

Ingredients:


- 1 kg. de tomàquets madurs
- 2 dents d'all
- 20 grs. de vinagre de vi
- 110 grs. d'oli d'oliva
- 1/2 culleradeta de sal
- 100 grs. de pa
- ous durs i pernil salat (per decorar)

Preparació:

Al got de la batedora posem els tomàquets (jo els vaig tallar en tres/quatre trossos), els alls (que si no voleu que us torni, traieu-li la part central) i la sal. Ho batem a velocitat màxima durant uns dos minuts, que estigui tot ben triturat.
Un cop feta la primera triturada, afegim el pa i el vinagre, i tornem a triturar fins que ho tinguem tot ben barrejat.
Per últim, continuem triturant però a velocitat mitja, i anem incorporant l'oli poc a poc, com si fessim una maionesa, fent d'aquesta manera que la barreja anterior vagi emulsionant, i obtenint d'aquesta manera una barreja densa.
Ho deixem refredar a la nevera, i per menjar i presentar, ho servim amb ou dur picat i una mica de pernil salat a taquets.

Salut!





diumenge, 21 de novembre del 2010

Crema de carbassó i Magret d'ànec

Després d'uns quants dies d'inactivitat involuntària, torno a la càrrega amb un 'pack' de dues receptes que crec combinen molt bé: la suavitat d'una crema de carbassó amb bacó cruixent, i la consistència d'un magret d'ànec, sense res més, tal qual, amb la única ornamentació d'uns quants diamants de sal per sobre. Estic segur que us agradarà.

Ingredients:

Per a la crema de carbassó

- Un parell de carbassons mitjans
- Una ceba
- Un porro
- Una patata (opcional)
- Un pot de crema de llet
- Bacó en tires
- 'Quesitos' (tipus el Caserio), parmesano (preferible)



Per al magret d'ànec

- Un magret d'ànec (o tants com gent n'hagi de menjar)
- Sal maldon, sal gruixuda... la que més us agradi



Preparació:

Centrem-nos en el més 'complicat', la crema de carbassó.
Rentem bé totes les verdures, pelem les que calgui (com les patates, tot i que jo aquest no hi he posat, ajuden a donar un toc molt bó a la crema), i les tallem a trossos grandets. Les posem a una olla, i recobrim d'aigua totes les verdures.
I res més, a coure fins que tot estigui ben cuit, i s'hagi consumit part de l'aigua.
Com menys aigua, més densa serà la crema resultant, això us ho deixo al vostre gust.
Quan tinguem tot ben cuit, amb la batedora triturem les verdures... aquí tenim dos opcions: reservem tota l'aigua, ho triturem, i anem afegint el caldo per obtenir la densitat que volguem, o ho triturem a saco. Jo avui ho he fet a saco. Quan tinguem la densitat que busquem, hi afegim dos quesitos per plat de verdures. En el nostre cas, uns 8-10 quesitos, aproximadament. Si podeu, canvieu els quesitos per parmesano, i ja veureu quin canvi (per a la recepta d'avui, jo no en tenia...). Un cop desfet el formatge, afegim el potet de crema de llet (uns 200ml. aproximadament), i aprofitem la batedora per que quedi tot ben barrejat.
Ara ja tenim la crema, ens falta el toc final: a una paella, fem el bacó fins que quedi ben cruixent, i el fem trossets i el posem per sobre de la crema. I et voilà!!


El magret no té cap tipus de secret, i menys tal i com ho he fet jo aquesta vegada.
A una paella, uns 3-4 minuts per la part de greix, i després un parell de minuts més per la part del tall, i llesta per servir. Ho decorem amb la sal que ens agradi, i ja tenim el nostre menú llest per menjar. Si voleu sofisticar-ho, podeu preparar com acompanyament una compota de poma, i una reducció de Pedro Ximenez com a salsa, i ja teniu un plat amb estrella Michelin, jeje.

Salut!