Gingerbread Bundt Cake

Reconec que feia molts dies que no apareixia ni donava senyals de vida. Vaig agafar un descans per Nadal, i fins aleshores no he tingut necessitat, obligació, ganes... com li vulgueu dir, de tornar. I no és que no vulgués tornar a escriure al bloc, o hagués perdut les ganes de fer-ho, simplement he trobat 'distracció' amb altres coses i no ho trobava a faltar gaire. Però el mono mai es perd, i aquí estic de nou donant guerra, com no, amb les meves disertacions.

Teniu alguna peça de roba que us agradi molt però que no us quedi bé? Jo si. Els barrets. Qui diu barrets, diu gorros també. M'encanten els barrets, gorres, gorros de llana... portaria un diferent cada dia, però no ho faig, perquè em queden fatal. No, fatal no. Pitjor. Diria que el meu cap no està fet per portar cap tipus de complement al cap. Ni un. No he trobat mai un que em quedi bé, o com a mínim que no em quedi malament. És superior a mi. Jo ho intento, però no hi ha manera. No sé com demostrar-vos-ho, perquè no hi ha gaires proves gràfiques del tema, però potser si tafanegeu una mica al meu facebook trobeu alguna foto meva amb gorra. I comprendreu de seguida el que us dic.

A vosaltres us passa aquest 'sentiment'?

Per a la meva tornada, he aprofitat que els reis s'han portat molt bé amb mi i m'han portat un motlle de bundt cake de Nordic Ware, concretament el Bavaria Bundt Cake, i per fi tinc un motlle de bundt cake en condicions, i he fet, com no, un bundt cake.

I com volia assegurar-me que quedava bé, he triat un del meravellós bloc I Love Bundt Cakes. En concret, del seu Gingerbread Bundt Cake, que em va semblar molt adequat per les dates Nadalenques.

Comencem!!

Ingredients:

- 320grs. de farina

- 1 tsp de canyella

- 1 tsp de gingebre

- 1/4 tsp nou moscada

- 1/8 tsp clau

- 1/8 tsp cardamom

- 1 i 1/2 tsp de llevat químic

- 1/4 tsp sal

- 226grs. de mantega

- 300grs. de sucre

- 4 ous tamany L

- 1 tsp de pasta de vainilla

- 240ml. de llet calenta

- nabius deshidratats (opcional)

Preparació:

El primer de tot serà encendre el forn, a 170ºC amb calor a dalt i a baix, i engreixar el nostre motlle. Jo ho faig amb esprai, és molt còmode i t'assegures que tot queda ben engreixat.

Seguidament, a un bol gran, tamissem la farina, totes les espècies, el llevat químic i la sal, i ho reservem.

A un altre bol, batem la mantega i el sucre fins obtenir una crema. Afegim els ous d'un en un, incorporant-los a la barreja anterior, i finalment incorporem la vainilla.

Afegim per últim la barreja de farina i espècies i la llet, en tandes repartides de la següent manera: farina, llet, farina, llet, farina, incorporant bé els ingredients encada tanda. Si voleu, ara és el moment d'incorporar els nabius. Això és de collita pròpia, que consti.

Passem la barreja al motlle, i enfornem durant uns 50 minuts. Com sempre, vigileu la cocció que els temps són aproximats.

Deixem refredar almenys 10 minuts a una reixa, abans de desmotllar-ho i que acabi de refredar totalment.

Ho empolvorem amb sucre llustre, i només ens queda gaudir-ho!

Sigeu feliços, bon cap de setmana!!

Roques de xocolata i civada

Bon dia!

Ja som de nou aquí amb un nou repte de l'Asaltablogs, com cada últim diumenge de mes. Aquest mes, últim d'Asaltablogs 'normal', ens ha tocat asaltar la cuina del Juanan, bloc que segueixo des de fa temps, i del qual em va costar molt decidir recepta, perquè ja d'abans del repte tenia unes quantes que volia fer.

Al final em vaig decidir per aquestes senzilles i ja Nadalenques roques de xocolata i civada, amb una petita variant que de seguida veureu, i que no complica en absolut la recepta.

I el mes vinent, desembre, arrassarem amb l'Asaltablogs invisible!

Ingredients:

- 50grs. de xocolata blanca
- 50grs. de xocolata negra
- 50grs. de xocolata amb llet
- 25grs. de llar de porc
- 200grs. de flocs de civada
- 50grs. d'arròs inflat (crispies)
- un pessic de sal

Preparació:

A tres bols diferents desfem les tres xocolatas al microones.

A un altre bol, barregem els flocs de civada i l'arròs inflat. Repartim la barreja de flocs de civada i arròs inflat als tres bols de xocolata i barregem bé, fins que quedi ben coberta de xocolata.

Amb l'ajut d'una cullera, anem agafant porcions de cada barreja i les desem al marbre de la cuina on prèviament hem disposat un paper de forn, i deixem refredar. El Juanan ho fica a la nevera, però quan ho vaig fer feia tant fred que la xocolata se'm va endurir de seguida.

Només ens queda servir-ho, i desgustar-ho!

Feliç diumenge!

Torró de gin tonic

Avui no us explicaré cap divagació de les meves, avui us vull explicar 'la meva història'. Amb això, em refereixo a que vull explicar-vos com vaig demanar-li a la Sra. Pumuky que es casés amb mi, o més aviat com vaig aconseguir que em digués que si.

El primer cop, va ser a Amsterdam, en un dels nostres viatges a l'estranger. En un passeig en barca pels canals de la capital holandesa, el dia del nostre aniversari de nòvios, li vaig regalar un anell i li vaig demanar. Resposta: no. Això no em va desanimar, perquè us haig de reconèixer que cap dels dos era propens al casament, i el tema es va convertir en, per dir-ho d'alguna manera, un divertit joc, en el que jo li demanava, i ella em diria que no.

El segon cop que li vaig demanar, va ser a casa, d'una manera molt més senzilla, i la resposta, com podeu esperar, va ser que no.

El tercer, i últim cop, va ser més teatralitzat. També a casa, vaig preparar un vídeo amb un recull de fotos nostres, on de fons sonava 'Marry you' de Bruno Mars. Per rematar la feina, mentres vèiem el vídeo, jo tenia tot de cartolines amb la lletra de la cançó, que anava passant mentres sonava. Potser és una manera molt vista de fer-ho, però a mi, i a ella, ens va agradar molt.

Al final del vídeo, quan esperava la resposta habitual, la meva sorpresa va ser que si!

I això ens va portar l'any passat a casar-nos a un hotelet arran de platja, acompanyats de quatre familiars i amics (literalment), on un duet de corda va interpretar la que a partir d'aquell dia es va convertir en la nostra cançó.

Bé, i després del moment de cursileria que he compartit amb vosaltres, toca el moment de la recepta, pensada ja en les dates que arriben, com no podia ser d'una altra manera: un torró de gin tonic que farà les delícies dels adults de la família.

Ingredients:

- 300gr. de xocolata blanca de cobertura (150 + 150)

- 50ml. de nata 35%m.g.

- 25gr. de llard de porc

- 1/2 llima

- 2,5cl. de ginebra

- peta zetas de cola (opcional)

Preparació:

Desfem la meitat de la xocolata, i amb això recobrim amb una capa fina tot el motlle de torró. El sobrant ho reservem per cobrir la trufa de llima que serà el farcit del torró. Reservem el motlle a la nevera per tal que la xocolata endureixi més ràpid.

A un bol trossegem l'altra meitat de xocolata, i la reservem. A un cassó escalfem la nata amb la pell de la mitja llima ratllada i la llard de porc, i quan comenci a bullir, l'aboquem sobre la xocolata que teníem reservada. Deixem resposar uns 30 segons i acabem de desfer la xocolata. Un cop tinguem la xocolata desfeta, afegim el suc de la mitja llima (si és molt gran, no poseu tot el suc, només una part) i incorporem.

Quan tinguem incorporat el suc de la llima, és el moment d'afegir la ginebra (la que vulgueu, jo he fet servir Seagram's). En comptes d'afegir tota la ginebra de cop, feu-ho a poc a poc, i tastant la barreja fins que li trobeu el punt just de ginebra que més us agradi. Jo vaig posar el que indico als ingredients. Per acabar, incorporem un paquetet de peta zetas de cola. No patiu que el gust no es veurà alterat, i els trossos més grans donaran la sensació del carbònic del gin tonic (o sigui, del gas de la tònica).

Ara farcim el motlle amb la nostra trufa de llima amb ginebra, gairebé fins al límit del motlle i reservem de nou a la nevera per tal que la trufa agafi consistència. Si voleu anar més ràpid, podeu ficar-ho una estona al congelador.

Per finalitzar, tornem a desfer la xocolata blanca que ens havia sobrat, i cobrim el motllo, allisant-la perquè això sera la nostra base del torró.

De nou a la nevera perquè refredi, i quan la xocolata ja hagi endurit, a gaudir!

Feliç setmana!

Torró de xocolata amb taronja confitada i Baileys

Un nom ben llarg per una 'simple' barra de torró, oi?

I la veritat és que teniu raó, és un nom molt llarg, per la recepta tan i tan fàcil que us porto avui, un torró de xocolata no apte per a nens (a no ser que els vulgueu dormits aviat...), i que us garanteixo que triomfarà. Ja de per si la combinació taronja-xocolata és un éxit segur, però si a més, ho acompanyeu amb Bailey's, millor impossible!

Avui us torno a parlar de publicitat, però aquest cop de les campanyes Nadalenques... ja que com estem tan propers, ens veiem bombardejats constantment per campanyes publicitàries de joguines i perfums, bàsicament. Em vull centrar en una campanya en concret, la d'Ikea. Us puc ben assegurar que els senyors d'Ikea no em patrocinen, però ja que estem, si algun directiu, comercial, rrpp d'Ikea, de manera improbable, llegeix aquest bloc, i té el plaer de voler-me patrocinar d'alguna manera, puc garantir que arribarem a algun acord. Bé, després d'aquest incís... heu vist algun dels anuncis d'Ikea per aquesta campanya de Nadal? El seu lema és "La Navidad nos desamuebla la cabeza", i tenen tota la raó del mon. Aquí teniu un bon exemple. És en aquesta época quan ens tornem bojos, sobretot comprant: regals, menjar... qualsevol cosa que sigui comprable pot acabar a les nostres mans. M'incloc en aquesta febre Nadalenca compradora compulsiva, perquè us mentiria si no ho he fet mai. Però penso que la campanya de la coneguda empresa sueca és molt i molt bona, i molt encertada. A més, s'està publicitant sense fer cap tipus de promoció explicita sobre algun dels seus articles, de fet, l'anunci que us he lincat, podria ser un anunci de conscienciació social sobre les compres que es fan en aquestes dates, ja que et fa reflexionar sobre la manera de fer les coses que tenim. Així que si us plau, feu-li un cop d'ull, després torneu cap aquí, i em dieu què us sembla la campanya, i sobretot, si us sentiu identificats... penso que, per molt que vulguem negar-ho, segur que ens veiem reflectits per poc que sigui.

I ara, a per aquest torró de xocolata que farà les delícies de tots els adults de la casa, i que es pot menjar tot l'any, no és exclusiu de Nadal!

Ingredients (per una barra):

- 100 gr. de xocolata negra

- 100 gr. de xocolata amb llet

- 30 gr. de llard de porc

- 60 gr. de nutella, nocilla...

- 60 gr. de Bailey's (grams!)

- 30 gr. de bastonets de taronja confitada (aproximadament)

Preparació:

A un bol, posem la llard de porc, la nutella i el Bailey's i reservem. Al bany maria o al microones desfem la xocolata, vigilant que no es cremi, i quan la tinguem desfeta, l'aboquem al bol on tenim la resta d'ingredients, que barrejarem fins a tenir-los tots ben integrats.

A un motllo de torró, i si no en teniu, sabeu que podeu fer servir de motllo mig cartró de llet obert longitudinalment, posem un terç de la barreja de xocolata, i seguidament uns quants bastonets de taronja confitada. Ho cobrim amb un terç de barreja de xocolata, tornem a posar uns quants bastonets més de taronja, i ho acabem amb una última capa de la xocolata restant.

Allisem amb compte i deixem refredar a la nevera durant un parell d'hores.

I ja tenim el nostre torró llest per gaudir-lo. Us animo a que probeu amb diferents combinacions de fruites confitades i licors: rom/llimona, vodka/cireres, cointreau/peres... la que més us convenci!

Ah! Demà al nostre bloc de vins, és el torn d'un vi negre del Penedès, no us ho perdeu!

Panna Cotta de torró de xixona

Bé, ja veieu que començo a agafar el meu ritme. Poc a poc estic acabant de recuperar-me del refredat al que, pel que estic comprovant, aquest hivern tots acabem caient tard o d'hora.

I què millor per agafar el ritme que aprofitant aquelles barres de torró que han caigut en l'oblit passades les festes perquè no ens les hem menjat? A casa no som gaire de torró, ho haig de reconèixer, habitualment faig el de xocolata (el típic de Suchard) i el de coco, que són els que més ens agraden, i la família sempre compra algun, o el porten dels lots que reben a la feina. Als afortunats que treballeu, us donen lot de Nadal? A la nostra empresa això no es porta. Bé, ni donar lot de Nadal, ni sopar d'empresa, ni pujada de sous, ni tractar bé al treballador, però aquesta és una altra història.

Aquest any, va quedar a casa una solitària barra de torró de xixona, i ràpidament, quan la vaig veure en la seva solitud, vaig saber quin seria el seu destí, que no va ser un altre que convertir-se en panna cotta. No n'havia fet mai, pensava que em costaria més, però ja veureu que és molt fàcil i a més està molt bona. Reconec que pel meu gust, potser massa dolça, però per a la llaminera de la casa, tenia la dolçor perfecta, jeje!

La recepta està basada en la recepta de la panna cotta original proporcionada per Sant Google.

Ingredients:

- Una barra de torró de xixona (uns 140-150 gr.)

- 400 ml. de nata per muntar

- 3 fulles de gelatina neutra

- 60 gr. de sucre

- canyella en pols per decorar

Preparació:

El primer que farem serà hidratar la gelatina submergint-la en aigua freda.

Mentrestant, triturem el torró de la manera que més ens convingui: turmix, amb les mans, thermomix... segons l'estri que tingueu a casa i la quantitat de trossets que us vulgueu trobar a la panna cotta.

Un cop fet això, posem a coure a un pot el torró esmicolat, la nata i el sucre, fins que comenci a bullir, removent de tant en tant. En aquest moment, retirem del foc, i afegim les fulles de gelatina ben escorregudes. Barregem bé per disoldre la gelatina en la barreja, i ja podem posar-ho als motlles que més ens agradi. Jop vaig aprofitar l'ocasió per estrenar un motllo de bombons que em vaig comprar no sé quan, i que ja li tenia ganes.

Ho deixem refredar, i seguidament ho reservarem a la nevera durant almenys tres hores perquè cualli la barreja. En el meu cas un cop cuallada, vaig posar-ho una hora al congelador per poder-ho desmotllar sense dificultat. 

Servim, decorat amb la canyella en pols, o cacau en pols, o sucre de llustre, què us agrada més?

Panettone

Segur que quan heu vist el nom de la recepta, heu pensat: "aquest noi s'ha xalat, ara si, completament...". Bé, potser una mica tocat de l'ala si que estic, però com ja us vaig dir quan vaig publicar els núvols de xocolata, i avui us confirmo, està sent un gener molt mandrós. Vaig fer, passades les festes, una desconnexió total d'una setmana, però a més, diumenge de la setmana passada vaig agafar la grip, de la que encara estic recuperant-me. I segurament no és excusa, perquè el panettone és més aviat nadalenc (de fet el vaig fer per reis...), però entre la desconnexió i la grip, podreu comprendre que no he tingut gaire temps (i aquesta setmana tampoc gaires ganes) de publicar.

Però per fi estic aquí, amb cada vegada més energia, per portar-vos aquesta recepta que segur heu vist inundant la blogosfera pel Nadal, i que jo he adaptat de la meva apreciada MJ, que ja sabeu que és una fenòmena! He seguit la seva vídeo recepta al peu de la lletra i, com passa sempre, no ha fallat.

Us haig de dir que em va agradar molt, potser és una mica dens, i jo pel meu gust l'hagués farcit més (i quan el torni a fer el farciré més, i tot s'ha de dir, potser vaig ser jo el que es va quedar curt amb el farcit), però estava realment bo. El que va sobrar, per al dia següent amb el café amb llet, va resultar ideal!

Ingredients:

Amb aquestes quantitats surten dos panettones grandets.

Preferment:

- 100 gr. de farina de força

- 30 gr. de llevat

- 20 gr. de sucre

- 70 gr. d'aigua tèbia (tèbia, no calenta!)

Masa:

- El preferment

- 5 ous a temperatura ambient

- 150 gr. de mantega a daus, a temperatura ambient

- 170 gr. de sucre

- la pell ratllada d'una llimona (jo una cullerada de postres d'aroma de llimona)

- la pell ratllada d'una taronja (jo una cullerada de postres d'aroma de taronja)

- 600 gr. de farina de força

- un pessic de sal

Farcit:

- 130 gr. de llàgrimes de xocolata (gran error el meu de no pesar-ho i posar-ho a ull, per això em vaig quedar curt segur!!)

- 12 talls de taronja confitada (jo taronja i llimona confitada en quadradets)

Preparació:

Quina quantitat d'ingredients, eh? Però no patiu, que no és gens difícil, i sembla molta cosa, però després no és tant, ja veureu! A més, si us hi fixeu bé, hi ha ingredients que es repeteixen.

El primer que farem serà el preferment, desfent el llevat en l'aigua tèbia. Seguidament, barregem a un bol tots els ingredients del preferment amb una cullera, fins a obtenir una pasta... pastosa, per dir-ho d'alguna manera, i ho deixem reposar tapat amb paper film fins que dobli el seu volum.

Quan el preferment hagi doblat el seu volum, anem a per la massa. Us recomano que feu servir robot de cuina, panificadora... el que tingueu per amassar, ja que es tracta d'una massa que necessita molt temps de pastat, i fer-ho amb les mans no és gens viable. Bé, fet aquest petit incís, continuem. En el meu cas, he fet servir la panificadora, que crec que només la faig servir per amassar, quan em ve de gust fer pa però no tinc ganes d'amassar manualment. Aix que em torno a desviar del tema! Afegim, per aquest ordre, els ingredients a la cubeta de la panificadora: els ous lleugerament batuts, la mantega, el sucre, els aromes/les ratlladures, el preferement, i per últim, la farina i la sal.

Programem la panificadora en el programa només amassar. La meva màquina no el té, però utilitzo el programa llarg de fer pa, i en el que la primera mitja hora de programa és només amassar, i quan passen els 30 minuts, ho paro. Aquest procés ho repetirem fins que la massa obtinguda sigui elàstica i una mica enganxosa. En el meu cas van ser aproximadament 45 minuts.

En el moment que la massa tingui la consistència que ens interessa, pincelem un bol gran amb oli, i passem la nostra massa al bol. Ho tapem amb paper film, i deixarem reposar fins que sembli que la massa vol sortir-se literalment del bol, i hagi fet pujar el paper film. Vaig haver-me d'esperar unes 3 hores i mitja.

Amb la massa ja a punt, toca donar-li forma i farcir-la. Dividim la massa en dos, i treballem cadascuna de les divisions de la mateixa manera: estenem sobre una superfície prèviament enfarinada, donant-li forma més o menys rectangular (no ha de ser exacta), d'un centímetre de gruix més o menys, i estenem per tota la seva superfície els ingredients del farcit.

Seguidament enrotllem la massa sobre ella mateixa, obtenim un cilindre, del qual unirem els extrems i introduirem en el motlle amb els extrems a la part de sota. Si feu servir motlle de panettone, aquell típic de paper, perfecte. Si com jo, feu servir una llauna, penseu d'engrassar-la i enfarinar-la abans de ficar la massa, per poder desmotllar sense problemes el nostre panettone.

I ara de nou toca esperar que els nostres panettones arribin fins a la vora del motllo (els vaig deixar tota una nit freda terrassenca al forn apagat), moment en el qual els pintarem amb una mica d'ou batut i ficarem al forn preescalfat a 180ºC durant 35 minuts (en el meu forn, que sempre faig servir opció ventilador). Ja sabeu que cada forn és un mon, així que vigileu no se us quedin crus, o se us cremin, ok?

Només ens queda desmotllar-los, i gaudir d'aquest dolç que aquest any a casa ha acompanyat al ja tradicional tortell de reis.

Torró de crema catalana

I arribem al final del nostre especial de Nadal, que s'ha basat en els torrons, amb el torró més elaborat de tots quatre. Un torró que no m'havia passat pel cap de fer-ho, fins que un company de feina em va suggerir de fer-ho, i em vaig animar.

S'ha de dir que després de dos intents, va ser el tercer el que va sortir bé, ja que tot i ser elaborat, no és difícil, però s'han de seguir els pasos al peu de la lletra, sinó no ens sortirà com necessitem. Comencem!!

Ingredients:

- 250grs. de sucre
- 100grs. d'aigua
- 30grs. de glucosa
- 225 gr. de farina d'ametlla
- 100grs. de nata
- 50grs. de rovell d'ou
- 25grs. de sucre invertit (recepta aquí)
- Una branca de canyella
- aromes de llimona, taronja i vainilla

Preparació:

Deu n'hi do quina quantitat d'ingredients, no? Però no patiu, que no és per tant. Aquest torró es basa en tres grans blocs de preparació.

El primer bloc és preparar un almívar amb el sucre, l'aigua i la glucosa. Quan l'almívar hagi arribat als 120º (ha bullit i ha fet bastant escuma, i posteriorment ha reduit una mica), ho retirem del foc i amb molta rapidesa afegim el rovell d'ou i ajudant-nos d'una batedora de varilles ho batem amb energia, fent el màxim possible perquè no qualli. Ho tornen a ficar al foc i continuem batem fins a obtenir una crema.

El segon bloc és realitzar una infusió amb la nata, la canyella, i els aromes. Ho posem tot a un pot a escalfar, i ho deixem fins que redueixi i la nata agafi tots els aromes. Colem la nostra infusió i la reservem, que vagi refredant.

El tercer bloc és barrejar tots els ingredients, però anem a poc a poc.

A un bol gran barregem la farina d'ametlla i el sucre invertit. Veureu que l'ametlla 'absorveix' ràpidament el sucre. Ara és el torn d'afegir al bol la nostra crema d'almívar i rovell d'ou, i tornem a barrejar. Us recomano que feu servir una batedora elèctrica, ja que a ma potser no acabareu mai. I si teniu un robot de cuina, molt millor. Intenteu no incorporar tota la crema de cop al bol per barrejar, sinó que millor aneu afegint a mesura que aneu barrejant. Serà més difícil barrejar, però al final de la recepta m'ho agraireu.

Fins aquí, el que acabem de fer és un torró de 'yema' cremada, el típic de tota la vida, però el pas final és el que el converteix en el torró de crema catalana, i consisteix a afegir la infusió de nata amb la canyella i els aromes. Aquesta infusió es la que li dona el gust de crema catalana característic.

Acabem de barrejar tots els ingredients fins a obtenir una massa consistent, i m'atreviria a dir que un pèl dura. S'ha de poder tractar amb les mans i que no resulti enganxifosa.

Posem la nostra massa al motllo, i deixem reposar un parell d'hores. Passat aquest temps, desmotllem el torró, el cobrim de sucre, i cremem amb un cremador o un soplet de cuina, com si fos una crema catalana.

I a gaudir!!

P.D.: Amb una mica de sort, aquest especial de Nadal tindrà bonus...

Torró de Xixona

Arribem ja a la tercera i penúltima entrega d'aquest especial de torrons que us tinc preparat.

El d'avui és un clàssic de tota la vida, amb ingredients fàcils de trobar, i tot i que és fàcil de preparar, necessitarem de paciència. Comencem!

Ingredients:

- 300grs. d'ametlla torrada sense sal (i sense pell)
- 130grs. sucre
- 30grs. mel
- 50grs. xocolata blanca de cobertura

Preparació:

Piquem 50grs. d'ametlles a trossos 'visibles', que seran els típics 'tropezones' que trobem al torró. La resta els piquem tant com puguem, ho reduïm a pols, i ho reservem.

Triturem el sucre fins a obtenir sucre glacé, o tant com puguem, i també reservem.

En aquests tres passos no cal netejar el got de la picadora, i quan acabem tampoc, ja que ho tornarem a utilitzar i no és necessari (i això no significa ser marranos, que consti!).

Fonem la xocolata al microones, el temps just, que quedi desfeta però que no cremi. Quan comenci a refredar, afegim la mel i barregem bé.

Ara fiquem tots els ingredients al got de la picadora, i li fotem canya fins que l'ametlla comenci a deixar anar l'oli. És una bona estona, i li heu de donar un bon tute a la picadora.

Un cop ho tingueu, posem la barreja al nostre motllo de torró, pressionant molt per compactar la nostra massa. Per finalitzar, posem un tovalló de paper a sobre i un cartró de llet per tal que faci pressió i el torró acabi de deixar anar l'oli, que el tovalló de paper xuclarà.

Ho deixem reposar un parell de dies, i ja podem gaudir del nostre torró de Xixona casolà.

Torró de coco

Seguim amb aquest especial Nadalenc de torrons, i el d'avui dijous és, si és possible, molt més fàcil que el de xocolata. Per a qui li agradi el coco, aquest és el seu torró. I per a qui no li agradi, l'animo a que ho provi i ho tasti, perquè jo no soc cap entusiasta del coco, i aquest torró haig de reconèixer que m'ha agradat.

Ingredients:

- 200 grs. de coco ratllat
- 200 grs. de llet condensada

Preparació:

A un pot posem a escalfar la llet condensada, a foc mig.

Quan la llet condensada hagi agafat escalfor, i abans de que comenci a canviar de color i formi caramel, retirem del foc, i afegim el coco ratllat.

Barregem bé tots dos ingredients fins que tot el coco hagi 'tocat' la llet condensada, és a dir, que tot el coco estigui impregnat, i no quedin flocs de coco ratllat secs.

Ho aboquem al nostre motllo, que a la recepta de torró de xocolata (o suchard...) ja us havia dit com podíem aconseguir-ne un, ho premsem per compactar la nostra massa de torró, i a esperar unes horetes que agafi duresa. A la nevera endurirà ràpid, i si no teniu pressa, aquests dies a temperatura ambient tampoc haureu d'esperar gaire.

Què, no us animeu a intentar-ho? Fins dimarts vinent, amb un altre torró!

Torró de xocolata

Bé, ja anava sent hora de que tinguéssiu notícies meves i us animés una mica el tema cuina, no?

I quina millor manera de començar la setmana i l'especial de Nadal amb un torró que em sembla a mi que agrada a tothom. O gairebé! Ja ho heu vist, l'especial de Nadal serà un especial de torrons.

Molts de vosaltres ja ho sabieu, però encara estava pendent d'agafar forma... i ja ha arribat!!!

No us entretinc més, que segur que teniu ganes de saber com es fan... només una mica més. L'especial el dividirem en quatre entregues, dues aquesta setmana (avui dimarts i demà dijous a les 17:00h, puntuals), i la setmana vinent (també dimarts i dijous a les 17:00h).

Que els gaudiu, i us animeu, que els dos d'aquesta setmana són molt fàcils de fer!

Ingredients:

- 200grs. de xocolata negre de cobertura
- 150grs. de xocolata amb llet i avellanes (per als al·lèrgics, sense avellanes)
- 150grs. de xocolata amb llet i ametlles (per als al·lèrgics, sense ametlles)
- 70grs. de llard de porc ibèric
- 80grs. de xoco-crispies

Preparació:

A un bol apte per al microones, trossegem tota la xocolata, i la fonem. La millor manera és 1 minut a màxima potència, barregem amb una cullera, 1 minut a màxima potència, barregem, i així fins que estigui tot pràcticament fos. 

És en aquest moment quan la xocolata ja té una temperatura suficient per acabar de fondre tota sola (el que quedi per fondre), cosa que farem removent tot amb l'ajuda d'una cullera.

Un cop fosa la xocolata, afegirem la llard de porc, i continuarem barrejant fins que s'integri amb la xocolata. Veureu que la xocolata va quedant com més líquida i brillant, que és el que ens interessa. El fet de fer servir llard de porc és perquè ens dona la textura que volem sense donar-li gust. Podríem fer servir mantega, però el nostre torró agafaria un regustet a mantega que, tot i no desagradable, no seria el que volem aconseguir.

I tot i que és obvi, i com millor qualitat de la xocolata un millor torró, amb la llard de porc si que diria que és imprescindible. Recomano una llard de porc ibèric de qualitat, com millor sigui, més ens assegurarem que el torró no agafa sabors que no interessen.

Quan tinguem la llard de porc i la xocolata integrades, afegim els xoco-crispies, barregem bé, que quedin ben impregnats de xocolata, i al nostre motllo de torró a descansar fins que endureixi. Us aconsello que remeneu bé, perquè sinó se us quedarà l'arròs inflat a sobre, com si flotés, i la part de sota, que serà la de dalt al final, gairebé no tindrà arròs.

Com suposo que no és habitual tenir motllo de torró a casa, hi ha dos opcions: una és fer servir un motllo de plum cake, i l'altra és aprofitar els envasos tetra brick de la llet un cop buits, obrir-los per la meitat al llarg amb l'ajuda d'un ganivet, tisores..., i omplir-lo del nostre futur torró.

Passades unes hores (tres ja haurien de ser suficients), desemmotlem i a menjar!

P.D.: Com us he indicat al principi, si a la família teniu algun al·lèrgic als fruits secs, com és el meu cas, podeu donar-li una alegria canviant les xocolates d'avellanes i ametlles per xocolata amb llet sense res...

Foie Mi-cuit

Després del pintxo de foie, no quedava una altra que evolucionar i fer, amb el lòbul que vaig reservar de la recepta anterior, un foie mi-cuit, que qui l'ha tastat, ha confirmat que havia quedat bo. Una recepta molt senzilla, i que tal i com he llegit en algun article que parla sobre això, tan vàlida com totes les que hi volten per la blogosfera. Aquesta recepta està extreta del programa de cuina 'Cocina con Bruno Oteiza', evidentment del cuiner Bruno Oteiza. No em feu dir-vos a quina cadena ho emeten, perquè no en tinc ni idea, ho sento...

Ingredients:

- 1 fetge d'ànec
- sal i pebre
- 1 copeta d'Armagnac, o algun altre vi/licor similar generòs.

Preparació:

El primer de tot, i més complicat, és denervar el fetge. No sé com es diu denervar en català, no he trobat la traducció, així que assumiré que es diu igual que en castellà. Denervar el fetge no és més que treure-li els nervis que té. És una feina una mica de xinos, però amb paciència es pot fer sense problemes. Us poso un enllaç de webosfritos on explica pas a pas com fer-ho, i millor que com ho explicaria jo.
Un cop denervat, posem a bullir aigua a un cassó, i quan aquesta comenci a bullir, parem el foc i posem durant sis vuit minuts el fetge, per 'coure'l'.
Un cop el fetge estigui cuinat, el posem a una safata i el salpebrem al gust, i aboquem l'armagnac per sobre (jo no tenia Armagnac, i com no estava disposat a comprar una ampolla només per una copa, vaig posar-ni Pedro Ximenez). És hora de ficar-ho a la nevera a refredar, i que maceri en els seus propis olis i el licor. Amb una horeta de nevera n'hi haurà prou.
Estenem un paper film a una superfície plana, i posem el fetge a sobre. Amb l'ajuda del paper film i les mans, anem embolicant el fetge, i compactant-lo, donant-li forma una forma rodoneta. Important premsar-ho bé, perquè quedi consistent. Quan ho tinguem ben embolicadet, és moment de reservar-ho a la nevera durant la nit.
Al dia següent, ja podem preparar-nos per degustar el nostre foie mi-cuit: el desemboliquem, i fem talls d'un centímetre aproximadament, disposant-los sobre una safata. Acompanyem d'unes torradetes, i a delectar-nos amb aquest exquisit mos.

Indicacions extres: Durant l'explicació, us comentava el tema de la compactació a l'hora d'embolicar-ho. Com podeu veure, la zona central del foie no ha quedat del tot compactada, es poden veure les línies d'unió del fetge. A més, la recepta diu sis minuts de cocció, jo considero que em va quedar un pel cru, com es pot comprovar a la tonalitat rosada central de les fotos. Per això us ho rectifico per vuit minuts.

Pernil d'anec

Avui us porto la recepta que us vaig comentar fa unes setmanes via facebook que trigaria uns vint dies a fer-la. I no perquè m'hagi passat vint dies fent coses relacionades amb al recepta, sino perquè vint dies són els necessaris per tal que la nostra recepta estigui preparada per degustar. Per a fer-la, necessitem:

Ingredients:

- Un magret d'ànec
- Sal de cuina gruixuda (1 kg. aprox.)
- Herbes aromàtiques (orenga, farigola... opcional)

Preparació:

Per poder preparar el nostre pernil, ens caldrà una carmanyola grandeta, on es pugui encabir el magret i la sal, i si pot ser que sigui de vidre.

A la carmanyola (en el meu cas, però si el que teniu és algún pot de vidre que pugueu tancar, perfecte) fem un llit de sal, i posem el magret d'ànec amb el costat del greix cara avall. Si volem, en aquest moment fem un mix amb les herbes triades, i ho escampem per tota la cara de la carn del magret.

Amb la resta de la sal cobrim el magret, i tapem amb la tapa de la carmanyola. Ho reservem a la nevera i ens oblidem durant quatre dies.

Passats els quatre dies, treiem tota la sal del magret, i procurem que no quedi cap resta. L'emboliquem amb gasa per tal que no acumuli restes no desitjades, i ho pengem a un lloc sec i fresc durant quinze dies, perquè curi la carn i vagi agafant el coloret típic del pernil.

I un cop hem tingut la paciència d'esperar tot aquest temps, només ens queda tallar-ho ben primet i servir-ho amb un bon pa amb tomàquet, i... què més us puc dir!!!

Estrella de pa

M'heu de disculpar, perquè ja fa molts dies des de l'última recepta, però després d'un intens any a tots els nivells (gastronòmic, blogger, laboral...), aprofitant les festes Nadalenques, necessitava un bon descans, també a tots els nivells, tot i que alguna que altra recepta he fet, i una d'elles és aquesta que us porto avui, i que hem gaudit dintre dels àpats festius. És simple, ja que es tracta de fer pa, i la única dificultat és donar-li la forma característica per fer-ho diferent. La recepta és de la sempre inspiradora web de la Su, webosfritos, i ja que jo no acostumo a fer fotos del pas a pas (petit assumpte pendent, dintre de la llista de millores), us convido a que si us animeu a fer-la, us passeu per la seva web, que té unes explicacions gràfiques molt bones.
Ah! I també m'heu de disculpar que us feliciti amb tant retard les festes, que vaig tan tard que ja han passat!! Espero que us hagueu portat bé i els reis hagin estat generosos amb tots.

Ingredients (per unes deu estrelles):

- 500grs. de farina de força
- 320grs. d'aigua
- 10grs. de llevat fresc
- 10 grs. de sal
- llavors de sèsam per decorar

Preparació:

Posem a un bol la farina i el llevat esmicolat. Afegim la resta d'ingredients (excepte les llavors), i ens embrutem les mans una mica, per barrejar-los tots i formar la massa.
Ara enfarinem la zona de treball i posem la massa a sobre. Hem de treballar la massa una mica perquè agafi consistència. Per treballar-la, repetirem els passos següents un parell o tres de cops: agafem la massa per sota i l'aixequem; la deixem caure a la taula; l'estirem, i tornem a començar. Com ja us he dit, heu de repetir el procés unes quantes vegades.
Quan haguem fet això, fem una bola i la deixem reposar durant almenys una hora tapada amb un drap de cuina.
Un cop passat aquest temps, toca fer les nostres estrelles. Dividim la massa en deu, i fem boles que tornem a deixar reposar cinc minuts.
Les aixafem una mica, humitegem una cara i la passem per les llavors de sèsam, que tindrem a un plat preparades, i anem col·locant les boles a la nostra superfície de treball enfarinada.
Ara ve el moment que li treiem un profit diferent a la nostra targeta de crèdit (que s'ho mereix, amb el que ha treballat aquests dies). Amb la part més curta de la targeta, fem un tall al mig de la massa, sense arribar al final. Fem dos talls més diagonals al primers, de manera que li donem als tres talls forma d'estrella. Per finalitzar, i com per art de màgia, agafem amb compte la nostra boleta tallada ficant els dits per sota de la massa, i l'aixequem ficant els dits per l'interior, fent que les puntes surtin per sobre i vagin a parar a l'exterior. I et voilà! Ja tenim la nostra estrella de pa preparada per ficar-se al forn. Us torno a recordar que el document gràfic de webosfritos val molt la pena per saber com es fa.
Anem col·locant les nostres estrelles a una placa de forn, que preescalfarem a 200ºC, i les tornarem a tapar, perquè reposin 45 minuts més.
Les fornegem durant 10 minuts al forn, prèviament vaporitzat amb aigua, i les deixem escalfar a una reixa.

I ja podem sorprendre als nostres convidats amb aquest pa diferent. Jo els vaig sorprendre als dinars i sopars de Nadal, va agradar molt!

Mousse de torró xixona

Com no, sent dates tan assenyalades, havia d'aparèixer una recepta totalment nadalenca per poder quedar com tot un senyor amb els convidats, o per portar-ho si tu ets el convidat.

Ja veureu com és molt fàcil de fer (com la majoria de les postejades al bloc), i és molt bona.

Ingredients:

- 300grs. de torró de xixona
- 500ml. de nata per muntar
- 150ml. de llet
- 4 fulles de gelatina neutra
- sucre
- galetes maria
- mantega

Preparació:

El primer que farem és preparar la base del pastís, amb les galetes maria i la mantega.
Triturem les galetes, i anem afegim mantega a temperatura ambient. Anem barrejant els dos ingredients, afegint galeta/mantega fins que quedi una massa compacta. Les quantitats les deixo perquè ha de ser una mica a ull. Aquesta massa la posem al motllo de pastís on vulguem preparar la mousse, i reservem a la nevera.
Ara ens toca fer la mousse: les quatre fulles de gelatina les posem en un bol amb aigua freda, i mentrestant, escalfem la llet. Quan estigui calenta, en un recipient trossegem el torró, i afegim la llet i la gelatina, i ho triturem tot. Reservem el preparat, i muntem la nata amb el sucre. Un cop tinguem la nata, anem afegint el 'preparat' de torró, llet i gelatina, a poc a poc, procurant que la nata no baixi.
Amb la mousse feta, l'únic que ens queda fer, és posar-la al motllo que havíem reservat a la nevera, i deixar que cualli unes durant unes hores.

I ja tenim les nostres postres nadalenques!!!

Bon Nadal a tothom!!!!