Carrot Bundt Cake

No fa gaire, unes mares de l'escola dels minis, em van 'recordar' que tinc un bloc, i em van preguntar si havia fet mai carrot cake. Els vaig respondre, evidentment que si, però que no tenia cap recepta publicada, i aquí em teniu, plasmant la recepta de carrot cake per a la posteritat (se li ha de donar una mica de dramatisme a l'assumpte), això si, en versió bundt, que sabeu que és un format que m'agrada molt.

La recepta es pot fer perfectament en un motlle de pastís rodó (o quadrat), ja que les quantitats dels ingredients i el temps de cocció no varien (el temps, com sempre, depèn del tamany del motlle i el forn...).

Prepareu estris i ingredients que comencem!!

Ingredients:

- 325 grs. de farina

- 2 i 1/2 culleradetes de llevat químic (Royal)

- 1 i 1/2 culleradetes de bicarbonat sòdic

- 2 culleradetes de canyella en pols

- 125 grs. de xips de xocolata negra

- 400 grs. de pastanaga ratllada

- 5 ous

- 300 grs. d'oli de girasol

- 300 grs. de sucre

- 1 culleradeta d'extracte de vainilla

- 1 pessic de sal

Preparació:

Si no ho heu fet encara, ratllem les pastanagues i les reservem a un bol, i a un altre bol, barregem els ingredients secs, és a dir, farina, llevat, bicarbonat, canyella i sal.

Batem a part els ous amb el sucre, a velocitat mitja, fins obtenir una crema suau i esponjosa (veureu que augmenten una mica de volum, i la barreja blanqueja una mica). Cal tenir en compte que trigarà una mica, com a consell, els ous millor a temperatura ambient.

Afegim a la barreja anterior l'oli de girasol i la vainilla, i tornem a batre. Sense parar la batedora, afegim a poc a poc la barreja d'ingredients secs, fins obternir una massa homogènia.

Per últim, incorporem la pastanaga ratllada i la xocolata, i acabem de batre. Si voleu un extra, es pot a més afegir el mateix pes de nous.

Aboquem la massa al nostre motlle (prèviament engrassat), i directe al forn, preescalfat a 180ª, durant uns 50 minuts aproximadament. Aneu comprovant la cocció del pastís, punxant-lo amb un pal de broqueta, i si surt sec ja ho tenim.

Deixem refredar uns minuts dintre del motlle, i seguidament desmotllem i deixem que acabi de refredar a una reixeta.

I per últim, el tallem, i el gaudim!

Suau, esponjòs, humit... no us imagineu amb un tall i una tassa de té?

Sigueu feliços!

Pastís porquets al fang

Ara que arran dels aconteixements d'aquests últims dies el feminisme ha pres més importància (però encara no la que realment li correspòn), m'ha vingut al cap una anècdota de fa uns quants anys, quan anava a la Universitast (o sigui, fa temps...). Jo combinava els estudis amb una feina de cambrer de caps de setmana, com molts estudiants, i uns clients habituals del restaurant eren coneguts meus, i sabien que jo estudiava matemàtiques. Una de les vegades que van venir a sopar, em van demanar un favor: la seva filla havia de fer el treball de recerca de Batxillerat, i em van comentar que li agradaven molt les matemàtiques i volia que la seva temàtica fos aquesta, però no tenia clar què fer. Necessitava una idea, poder estirar del fil, i se li va ocòrrer que jo podia proporcionar-li el punt de partida. Just per aquelles dates jo feia una assignatura d'aquelles optatives, per 'omplir' expedient, Història de les Matemàtiques, però que realment hauria de ser obligatòria, almenys des del meu punt de vista. Just per aquella assignatura, i just pel tema que estava fent, ho vaig tenir clar: la rellevància de les dones en les matemàtiques. Perquè tots coneixem a Newton, Euler, Descartes... però poc sabem sobre Hipàtia, Ada Lovelace (filla de Lord Byron, poca broma), o Emmy Noether, la reina de les ciències del segle XIX, i els estudis de la qual encara serveixen per al desenvolupament de física teòrica i matemàtiques.

No m'enrotllo més, només dir-vos que la filla d'aquesta parella va fer el treball sobre dones matemàtiques, i va ser tot un éxit. I serveixi això per fer-vos reflexionar que comencem tots a donar més importància a les dones a tots els àmbits de la vida. O simplement la importància que mereixen, que amb això ja farem molt.

Després d'aquesta anècdota/reflexió, anem directes a la recepta, el pastís que li vaig fer al mini gran quan va fer 5 anys, i que portava temps demanant-me: el ja conegut a les xarxes pastís de porquets al fang.

No és un pastís amb molt misteri, però visualment és molt xulo, i als nens (i no tan nens) els encanta.

Ingredients:

Per al pa de pessic (3 en total):

- 360grs. de farina

- 360grs. de sucre

- 9 ous

- 3 cullerades petites d'essència de vainilla

- colorant alimentari (opcional)

Per a la ganache de xocolata blanca:

- 800grs. de xocolata blanca

- 250grs. de nata per muntar

- colorant blanc (opcional)

Per a la ganache de xocolata negra:

- 300grs. de xocolata de cobertura

- 300grs. de nata per muntar

Per la decoració:

- fondant rosa

- fondant verd

- flors de sucre

- kit-kat's per avorrir

Preparació:

Com veieu, no és un pastís que tingui gaires secrets, però si una bona preparació i muntatge.

El primer de tot, serà preparar el pa de pessic. Batem sucre i ous amb l'essència de vainilla fins  que dobli el volum, moment en el que afegirem la farina i barrejarem de manera suau, per incorporar-la i que el volum aconseguit baixi el mínim possible.

Repartim la massa en 3 motlles de pastís, i enfornem durant 30-45 minuts al forn preescalfat a 180ºC. Abans d'enfornar, si voleu, repartiu la massa en 3 bols i amb colorant alimentari, donem el color que més ens agradi a totes tres masses. Després és quan toca enfornar.

Mentre es fa la base, podem anar preparant la ganache de xocolata blanca. A un pot posem a escalfar la nata fins que arrenqui el bull. Seguidament aboquem la nata a un bol on tindrem la xocolata blanca trossejada. Deixem reposar 30 segons i batem fins que la nata i xocolata estiguin totalment integrades. Si teniu i voleu, podeu afegir colorant blanc per obtenir un color més blanc que no pas el groguenc que queda. Ho filmem i deixem refredar.

Quan pans de pessic i ganache estiguin fredes, començarem a muntar l'estructura principal. Al que serà la base del pastís, posem una nou de ganache i posem el primer disc. Això ens farà de cola i que no se'ns mogui l'estructura. Posem una bona capa de ganache sobre el primer disc, i a sobre posarem el segon. El mateix farem amb el tercer disc. Ara és moment de repartir tota la ganache restant per tot el pastís (laterals inclosos), fent que quedi ben cobert de ganache. No ens preocupa si queda o no llisa, només que estigui ben cobert tot.

Un cop tota l'estructura estigui coberta de ganache, forrem literalment els laterals del pastís amb els kit-kat. Jo ho he fet barra a barra, i aprofitem la ganache, que igual que a la base, ens farà de cola per tal que aquests quedin enganxats.

El fondant verd el tallarem simulant herba, i envoltarem els kit-kat, cosa que ens donarà un punt extra de subjecció dels mateixos.

Decorarem l'herba de fondant amb les flors de sucre.

Ara toca preparar la ganache de xocolata negra, el nostre fang, i farem exactament igual que hem fet amb la ganache de xocolata blanca. Deixarem refredar i començarem a preparar els nostres porquets.

No us diré exactament com heu de fer els porquets, jo he anat mirant i remirant fotos d'internet per inspirar-me, i he anat fent. I la sra. Pumuky també em va ajudar (els porquets més xulos són els seus...).

Un cop la ganache negra estigui freda, l'escampem per la superfície del pastís, simulant així el fang, que queda frenat per les 'tanques' de kit-kat, i abans que endureixi, coloquem els nostres porquets per tal que gaudeixin del fang.

Després d'això, només queda presentar-ho, que es bufin les espelmes si és el cas, i gaudir-ho!!

Sigueu feliços!!

Semifred de xocolata

No sé quant temps fa que vaig fer aquest pastís. De fet, el vaig fer poc després d'un taller que va impartir l'Ettore a Barcelona, però per coses de la vida, no sé ben bé perquè, no l'havia publicat. I per fi us el porto. N'he fet algun altre com el d'avui, i en breu faré una variant per a l'aniversari del mini gran (ara que hi ha dos minis a casa, un és el mini gran, i l'altre, el mini petit). No us espanteu per la quantitat d'ingredients, és un pastís que es fa per etapes, i s'ha de reconèixer que és laboriós, però gens difícil si t'ho expliquen bé, i espero que les meves explicacions siguin prou bones.

Ingredients:

Per a la mousse de maduixa:

- 175grs. de maduixes, ja netes

- 50grs. de sucre

- 2grs. de gelatina (en fulles o en pols)

- 100grs. nata mínim 35%m.g.

Per a la mousse de xocolata:

- 140ml. de llet sencera

- 3 rovells d'ou

- 30grs. de sucre

- 150grs. de xocolata negra mínim 65% cacau

- 4grs. de gelatina

- 280grs. de nata semi muntada

Per a la planxa del pa de pessic:

- 3 ous

- 125grs. de sucre llustre

- 125grs. de farina d'ametlla

- 2 clares d'ou

- 1 pessic de sal

- 20grs. de farina

- 20grs. de mantega fosa

Per al glassejat:

- 50ml. d'aigua

- 100grs. de sucre

- 100grs. de xarop de glucosa

- 65grs. de llet condensada

- 100grs. de xocolata blanca

- 6grs. de gelatina

- 36ml. d'aigua molt calenta

- colorant hidrosoluble (el color que vulgueu)

Preparació:

Bé, anem per parts, que hi ha moltes coses a fer. El primer que farem serà la planxa de pa de pessic. Batem els ous amb el sucre i les farines, fins que doblim el seu volum, i a un bol apart muntem les clares a punt de neu amb el pessic de sal. Seguidament, a la barreja d'ous incorporem la mantega fosa, i finalment incorporem aquesta barreja a les clares muntades, amb moviments suaus, procurant que no baixin.

Preescalfem el forn a 180ºC, i mentrestant estenem la masa de pa de pessic sobre una safata de forn, coberta aquesta amb paper de forn, fent que quedi uniforme per tota la safata. Enfornem durant uns 10-12 minuts, i quan ho tinguem fet, girem la safata i retirem amb compte el paper de forn. Deixem refredar i tallem a la mida que necessitem i reservem. La resta, ho podem congelar, o menjar-nos-ho tal qual, que està molt bo.

Ara farem la mousse de maduixa. Posem la gelatina a hidratar (si són fulles de gelatina), i posem les maduixes netes i tallades a foc amb el sucre, com si anessim a fer una melmelada. Quan comenci a fer bombolles, ho triturem per obtenir una textura fina, i incorporem la gelatina prèviament escorreguda, remenant fins que s'hagi integrat per complert.

Anem deixant refredar i mentrestant semi muntem la nata (no ens interessa que quedi dura i ferma), i quan el puré de maduixes estigui a 35ºC o menys (més d'aquesta temperatura no és gens recomenable), incorporem la nata semi muntada en dues vegades.

Preparem un aro d'uns 14cm. que haurem folrat amb una tira d'acetat, ja que ens facilitarà desmotllar la mousse. Aboquem la moussse a l'aro, més o menys un centímetre de gruix, i ho congelarem durant almenys una hora.

Mentres la mousse de maduixa es va congelant, és hora de preparar la mousse de xocolata, que és bàsicament una base de crema anglesa amb xocolata.

Hidratem primerament la gelatina en aigua freda, i piquem la xocolata negra. A un bol barregem els rovells d'ou amb el sucre, i a la barreja de rovells i sucre afegim en fil la llet calenta (a punt de bullir), sense parar de remenar. Aboquem aquesta barreja a un pot i coem uns minuts a foc mig, sense parar de remenar i controlant que no superi els 85ºC. Quan tinguem aquesta crema anglesa la posem al bol on tenim la xocolata picada, i barregem fins que aquesta es desfaci.

Escorrem la gelatina, la incorporem a la crema, i finalment quan s'hagi refredat prou, incorporem la nata semi muntada, igual que abans, en dues o tres tandes.

Procedirem ara a muntar el pastís. Disposem un motlle de 18cm. i uns 5cm. d'alt. Ho col·loquem sobre un plat pla, forrat amb paper film, i com abans, a l'interior posem una tira d'acetat.

Farcim la base de amb una bona capa de mousse de xocolata, desmotllem la mousse de maduixa ja congelada i la disposem sobre la mousse de xocolata, tan centrada com puguem, i pressionem. Farcim amb més mousse de xocolata, i per últim posem a sobre de tot un disc de pa de pessic, pressionant una mica, i procurant que entre el pa de pessic i l'aro, estigui tot ben cobert de mousse. Congelem el pastís, per després poder-lo cobrir amb el glassejat mirall.

Per al glassejat mirall, el primer que farem serà hidratar la gelatina en aigua ben freda. Escalfem l'aigua fins que gairebé bulli, i disolem la gelatina en aquesta aigua.

A banda, a foc mig escalfem aigua, sucre i xarop de glucosa, controlant molt bé la temperatura, ja que quan aquest xarop arribi a 103ºC (exactes), el retirem del foc i l'aboquem sobre la llet condensada, remenant contínuament per barrejar-ho bé.

Seguidament afegim la xocolata blanca ben picada, i seguim remenant fins que aquesta es desfaci completament, i per últim afegim la gelatina disolta, barrejant completament fins que no quedin grumolls.

Incorporarem finalment el colorant que vulguem, afegint-lo en petites dosis i barrejant enèrgicament fins que s'integri completament.

Passem el glassejat a un recipient alt, i ho batem amb la túrmix a velocitat mínima durant uns dos minuts, sense moure a penes la batedora per evitar la formació de bombolles, i ho passem per un colador, deixant-lo reposar per que espesseixi una mica.

Quan el glassejat estigui a 35ºC, abans no, cobrim amb aquest el pastís que haurem desmotllat i disposat a una reixeta amb un recipient a sota.

I ja està, només ens queda gaudir-ho, que bona feina ens ha portat.

Sigueu feliços!

Rainbow cake

Recordeu quan anàveu al cine de petits/joves? Vull dir abans, quan anar al cine era com una activitat més del cap de setmana, i no pas un extra de luxe que et pots permetre de tant en tant. Recordeu quin és el cine de la vostra infància? I la peli que més recordeu d'aquella época?

Jo ho tinc molt present. Des de ben petit he anat al cine, m'hi portava pràcticament cada setmana ma mare. A Badalona, la meva ciutat de naixement, hi havia tres cines, tots a tres a tocar un de l'altre. Es deien Picarol, Nuevo i Verbena. El primer tenia dues sales, i els altres dos, només una. I no penseu pas que es feien la competència, que va. Tenint en compte que entre els tres sumaven 4 sales, i la durada de les pelis en cartellera, convivien perfectament en armonia.

No sé si us ho he dit mai, però a part de serièfil empedernit, m'encanta el cine. De petit, m'hi portava ma mare, com deia abans, i recordo haver vist des de Blancanieves y los 7 enanitos fins Indiana Jones y la última cruzada amb ella, passant per Terminator, Cortocircuito... i totes les que us pogueu imaginar que arribaven a les pantalles. Després, d'adolescent, continuava anant cada setmana. I ja més enllà, quan vaig començar a guanyar-me el sou, hi havia époques en què anava dos cops per setmana. I és que en aquests cines de tota la vida, que malauradament ja no existeixen, i que se les havien d'empescar totes per rebre públic, davant l'onada de multicines que va arribar i que tenim ara, almenys a Badalona tenien ofertes molt interessants: els dilluns era el dia de la parella, i si anaves acompanyat (no importava amb qui), et feien 2x1 en l'entrada; i els dijous, a última hora, era el dia indie: tenien cabuda totes les películes que habitualment no podies veure en sessió normal, perquè era impossible que poguessin competir amb el que avui en dia diem blockbuster.

I jo encantat, no em cansava i no em cansaré mai d'anar al cine, tot i que ara ja no vaig tant. Les raons, suposo que les mateixes que les que té tothom. Preu, temps, i facilitat d'accés a altres maneres de veure cine, justament en aquest ordre. Seguiré anant a veure películes al cine, perquè penso que les sales de cine no han de deixar d'existir. Potser han d'evolucionar, però no desaparèixer. I és que els temps canvien per tot i per tothom (ja semblo un avi...). I vosaltres, quins records teniu del cine?

Avui us porto un pastís que sembla tremendament difícil, però no ho és pas, simplement és laboriós i requereix temps. Ja ho veureu!

Ingredients:

Per als sis pans de pessic:

- 18 ous

- 720grs. de farina

- 720grs. de sucre

- colorants alimentaris

Per a la cobertura:

- almívar tant per tant (mateixa quantitat d'aigua que de sucre)

- 1kg. de xocolata de cobertura blanca

- 500ml. de nata

- colorants per xocolata (opcional)

Preparació:

Són moltes quantitats d'ingredients, però tingueu en compte que parlem de sis capes de pastís, amb el que si voleu fer menys capes, només heu de fer una simple regla de tres per dividir ingredients.

Primer de tot, com és evident, prepararem els pans de pessic. Per cada pa de pessic necessitem 3 ous, 120grs. de sucre i 120grs. de farina (apa, ja us he fet jo la regla de 3).

Pre escalfem el forn a 180ºC, i engreixem un motlle de 18cm.

Batem els ous amb el sucre fins que tripliquin el volum. Seguidament incorporem la farina en diferents tandes i la integrem a la barreja anterior. Si volem donar-li color a la massa, ara és el moment. Jo he fet servir colorants de la casa Wilton, que sempre donen bons resultats.

Aboquem la massa al motlle i enfornem durant uns 30minuts. Vigilarem molt la cocció, perquè amb el colorant, és difícil guiar-se visualment.

Repetim aquests passos fins a obtenir tantes capes com vulguem. Jo vaig fer sis, i com no tinc tants motlles ni tant temps per fer 6 capes en un sol dia, un cop fred el pa de pessic, l'igualava amb la lira, el tapava amb paper film, i directe al congelador.

Un cop tenim totes les capes fetes i igualades a la mateixa alçada, preparem la ganache de xocolata blanca. La proporció per a una ganache blanca de cobertura és el doble de pes de xocolata que ml. de nata. Posem a escalfar la nata, i quan comenci a bullir, l'aboquem a un bol on tindrem la xocolata trossejada. Deixem reposar un minut, i barregem els dos ingredients fins que quedin integrats. Seguidament ho deixem reposar un mínim d'una hora a la nevera.

És moment de muntar el pastís. Agafem la primera capa de pa de pessic, i la disposem sobre una base que sigui entre mig i un centímetre més gran que el pa de pessic. La untem generosament amb almívar. Seguidament, posem una capa de ganache, i posem a sobre la segona capa de pa de pessic. Repetim fins a posar la última capa de ganache. Igualem la ganache, i posem per sobre un paper de forn. A sobre del paper de forn, posem una base que sigui uns 10cm. més gran que el pa de pessic, i amb molta cura, li donem la volta al pastís. El deixarem reposar una mitja hora a la nevera perquè la ganache agafi consistència.

Ara cobrirem la resta del pastís amb la ganache. Igualarem la ganache amb un allisador per tal que la cobertura quedi el més llisa i recte possible, i anirem cobrint les possibles desigualtats amb ganache, per posteriorment tornar a allisar.

Deixem reposar a la nevera novament mitja hora, i si cal, repassem imperfeccions en la cobertura amb més ganache, tornant a allisar.

Donarem la volta al pastís, i retirarem la base gran i el paper de forn. D'aquesta manera tenim la part superior del pastís amb ganache i molt llisa i igualada.

Per rematar la feina, es pot decorar el pastís amb el que més us vingui de gust. Jo amb un esprai i colorant blau per a xocolata, vaig pintar tot el pastís per fer-lo més vistós (i per amagar imperfeccions), i una segona capa de colorant platejat per fer-ho brillant, tot i que no s'aprecia a les fotos.

Després de tot aquest treball, només ens queda tallar-ho, i gaudir-ho!! Avís, amb un tall teniu per dos o tres persones!

Salut, i sigueu feliços!

Pastís de llimona glassejat

Bon dia!

Avui, últim diumenge de mes, tenim nova entrega de l'Asaltablogs, i no volia deixar de participar després de dos mesos llargs sense participar. I menys, tenint en compte que aquest mes tocava assaltar el bloc mrmelada, de l'Elena Valdizán, el qual ja fa temps que segueixo perquè m'agrada molt l'estil que té i totes les seves receptes, a quina millor.

I aquest ha estat el problema, ja que un cop vaig saber el bloc assaltat, com em va costar triar una recepta per fer-la, perquè anava fent llista de les que em convencien, i al final la llista era interminable!!

Finalment, vaig decidir-me pel pastís de llimona que us ensenyo avui, ja que tenia tot el que buscava: ràpid, senzill, i per sobre de tot, bo. Perquè si, està bo, molt bo, i amb l'extra del glassejat, remates la feina.

Eva, et seguiré robant tot i que no et toqui ser un dels blocs assaltats, que ho sàpigues!

Ingredients:

Pel pastís:

- 4 ous

- 180grs. de sucre

- ratlladura de dues llimones

- el suc d'una llimona

- 1 iogurt natural

- 160grs. de mantega fosa (freda)

- 190grs. de farina

- 1/2 culleradeta de llevat químic

- 1 pessic de sal

Pel glassejat:

- 100grs. de sucre llustre

- 2 o 3 cullerades de suc de llimona

Preparació:

El primer que farem, com la majoria de vegades que fem un pastís, serà preescalfar el forn, a 180ºC, escalfor a dalt i a baix.

Seguidament, separem clares de rovells, i muntem les clares amb pics ferms, amb el pessic de sal, i reservem a la nevera.

Continuem batent els rovells amb el sucre en un altre bol, fins a obtenir una barreja cremosa. Afegim a aquesta barreja el iogurt, el suc de llimona i la ratlladura, i continuem barrejant. Incorporem la mantega fosa i acabem de barrejar.

Tamissem la farina i el llevat i ho afegim a la barreja anterior, i ho integrem, comprovant que no quedin grumolls.

Per finalitzar, incorporem suaument les clares muntades en dos o tres tandes.

Un cop tinguem la massa, la posem a un motlle prèviament engreixat (el que vulgueu, jo he optat per un de bundt, com la recepta original, i un rodó), i directe al forn durant uns 40 minuts. Controleu molt el tema temps, ja que la teoria diu entre 40-45 minuts, i en el meu cas, amb 35 minuts vaig de tenir de sobres per haver repartit la barreja en dos motlles.

Quan tinguem el pastís cuit, el deixem refredar uns minuts abans de desmotllar i deixar que acabi de refredar totalment a sobre d'una reixeta.

Per completar la feina, preparem amb el sucre llustre i el suc de llimona un bon glassejat, i decorem el pastís. Només ens queda, ara si, degustar-ho.

Sigueu feliços!

Oreo Bundt Cake

Com costa arrencar. Ja sigui després de les vacances per tornar a treballar, com mirar de reprendre el bloc. El pitjor (si és que es pot considerar una cosa dolenta), és que no ho he trobat a faltar. Almenys, tant com jo em pensava. Suposo que tampoc he tingut temps de fer-ho, ho haig de reconèixer. Sempre m'han faltat hores del dia per fer tot el que volia fer, i ara, amb dos mini Pumukys a casa, la cosa s'aguditza. I no us penseu que no he tingut ganas de cuinar o de passar a visitar-vos i xafardejar les vostres cuines, o de publicar, simplement, em penso que no he tingut prou ganes com per fer-ho, ja que sempre trobava una cosa millor a fer. No em malinterpreteu, per a mi continua sent un plaer cuinar, publicar receptes al bloc, i visitar-vos, però hi ha hagut un canvi de prioritats en el que la majoria de coses han passat per davant del bloc. Amb això no pretenc excusar-me de la meva absència, ja que no crec que necessiti excuses, només us ho volia explicar. Estic segur que molts de vosaltres heu convertit el vostre bloc en una obligació en algun moment, i com jo, coincidireu amb mi que és el pitjor que es pot fer.

Bé, després d'aquesta mini disertació sobre les coses bones i dolentes de tenir un bloc i que no porten enlloc, arrenquem temporada amb un Bundt Cake de galetes Oreo, un pecaminòs Bundt que estic segur us agradarà.

Comencem!

Ingredients:

Per a la massa:

- 230grs. de farina

- 280grs. de sucre moré

- 2 ous

- 150mls. d'oli d'oliva suau

- 2 iogurts grecs (250ml. aproximadament)

- 50grs. de cacau en pols

- 145mls. d'aigua

- 2 cullerades soperes d'essència de vainilla

- 1 culleradeta de sal

- 1 culleradeta de bicarbonat

- 1 culleradeta de llevat químic

Per al farcit:

- 10 galetes Oreo

- 140grs. de Philadelphia o similar a temperatura ambient

- 3 rovells d'ou

- 1 cullerada sopera d'essència de vainilla

- 80grs. de sucre

- 20grs. de farina

Per al glassejat:

- 200grs. de sucre llustre

- 2 cullerades de llet o d'aigua

- 1 oreo triturada

Preparació:

El primer que farem serà escalfar el forn a 180ºC, i engreixar el nostre motlle.

Seguidament comencem a preparar el farcit: triturem les oreo, i afegim tots els ingredients del farcit, galetes triturades incloses, i ho barregem fins a obtenir una massa. Ho posem a una màniga pastissera i ho reservem al congelador.

Ara és el moment del Bundt. A un pot escalfem l'aigua, i quan comenci a bullir, retirem i afegim el cacau fins a integrar-ho. Després afegim els iogurts i barregem. Reservem per tal que vagi refredant.

A un bol batem l'oli i el sucre, i anem afegint un a un els ous. No afegirem el següent fins que l'anterior estigui ben barrejat, i per últim, l'essència de vainilla.

Ara és el moment d'afegir a aquesta barreja, la barreja de farina, sal, llevat i bicarbonat que haurem tamissat prèviament, i la barreja d'aigua i cacau, en tres tandes. No ho farem de cop, i el primer que afegirem serà la barreja de farina.

Quan tinguem la massa feta, abocarem la meitat al motlle. Després, afegirem el farcit al mig, intentant no tocar les parets del motllo, i finalment l'altre meitat de la massa.

Enfornem uns 50 minuts, controlant que no se'ns cremi (el meu va estar 55 minuts al forn), i un cop estigui cuit, el deixem refredar 10 minuts a una reixa, i després desenmotllem.

Preparem el glassejat barrejant el sucre llustre i la llet, i repartim per tota la superfície del Bundt.

Per rematar la feina, empolvorem amb la oreo que havíem triturat.

I ja només ens queda gaudir-ho! Sigueu feliços!

P.D.: Aquesta recepta està extreta i adaptada del bloc I love Bundt Cakes, com no podia ser d'una altra manera.

Bundt cake de Toblerone

Buf, no sé ni per on començar... fa tant de temps que no escric res, que em costa i tot.

Suposo que molts de vosaltres ja sabeu que he tornat a ser pare, amb el que ara ja tenim a casa dos mini Pumukys. Els que no ho sabíeu, ara ja esteu informats.

Aquest és un dels motius pels quals he estat tan inactiu durant gairebé quatre mesos. Un altre dels motius és que volia demostrar-me a mi mateix que el bloc no era pas una obligació, i que publicava per diversió, perquè m'agrada cuinar, i la veritat és que és tan cert que fins ara no havia sentit la 'necessitat' de publicar res. Però no només he desconectat dels blocs, he desconectat gairebé al 100% de les xarxes socials en general. I puc dir que no m'ha anat gens malament, tot s'ha de dir.

Per a la meva reentrée, he preparat un pastís per celebrar-ho. Us haig de dir que, com ja sabeu, estic molt locu, i a mi a l'estiu no em fa gens de por encendre el forn, així que aquí va...

Ingredients:

Per al bundt:

- 225grs. de mantega

- 50grs. de cacau en pols

- 75grs. de Toblerone

- 240ml. d'aigua

- 1 pessic de sal

- 270grs. de farina

- 400grs. de sucre

- 1,5 culleradetes de llevat químic

- 2 ous

- 1 iogurt grec

- 1 cullerada d'essència de vainilla

Per a la cobertura:

- 100grs. de nata per muntar

- 250grs. de Toblerone

- 20-25grs. de mantega

Preparació:

Primer de tot escalfarem el forn a 180ºC, calor a dalt i a baix, i engreixem el nostre motlle de Bundt.

A un pot, posem la mantega, el cacau, el Toblerone i l'aigua, i ho escalfem fins que tinguem tot fos.

A un bol gran, posem la farina, el sucre, el llevat i la sal. Ho barregem una mica i afegim el líquid anterior, en dos vegades, i ho barregem bé.

Ara incorporem els ous d'un en un, batent amb suavitat, però procurant que quedi tot ben integrat.

Finalment, afegim el iogurt i la vainilla, i acabem de barrejar.

Només toca abocar-ho al motlle, i enfornar-ho a mitja alçada durant aproximadament 50 minuts.

Quan estigui fet, ho deixem uns 10 minuts al motlle, i seguidament ho desmotllem deixant-ho refredar a una reixeta.

Per fer la cobertura, a un pot escalfem la nata, i la retirem del foc quan comenci a bullir.

Desfem el Toblerone una mica al microones, i aboquem la nata sobre el nostre Toblerone, homogeneitzant la barreja. Afegim seguidament la mantega i acabem de barrejar fins que estigui tot ben incorporat.

En el moment que la nostre cobertura estigui tèbia, la reaprtim per sobre de tot el Bundt, i sabeu què falta? Gaudir...

Sigueu feliços!!

Pastís de remolatxa i xocolata

Us agraden els refrescos? Jo no soc gaire de prendre, ni refrescos de llimona, ni de taronja, i tampoc els de cola. Habitualment prefereixo un got d'aigua, un suc, o una cervesa, no ens enganyarem. I no us vull enganyar, no és perquè pensi que tot és producte químic i sucre, sinó perquè simplement no em diuen gran cosa. Bé, combinat amb algun licor, segurament tampoc li faria un lleig...

Però hi ha cops que em vé molt de gust. És com si el meu cos em demanés un refresc, com si la meva 'taxa' de menjar/beure 'no natural' estigués sota mínims i l'hagués d'igualar d'alguna manera. Per aquestes ocasions sempre tinc a casa una petita reserva de refrescos per saciar aquesta ànsia incontrolable de refrescos. Per això, i per poder oferir als convidats, tant refrescos com combinats (i per als no convidats també...).

A vosaltres us passa amb algun aliment/beguda? A mi amb els refrescos és amb el que més em passa, però la llista no s'acaba aquí.

Avui, una recepta que, a excepció que és una mica calòrica, perquè no deixa de ser un pastís, és molt natural i sana, que no està gens malament.

Un pastís de remolatxa i xocolata que he extret del llibre Postres y otras dulcerías, de la Pam, del blog UnodeDos, que em van portar els reis. Un gran regal que estic aprofitant molt bé.

Ingredients:

Per al pa de pessic:

- 200grs. de xocolata 70%

- 60grs. de café acabat de fer

- 200grs. de mantega

- 5 ous

- 200grs. de sucre

- 250grs. de puré de remolatxa

- 135grs. de farina de rebosteria

- 10 grs. de llevat químic

- 45grs. de cacau en pols 

Per al farcit:

- 100grs. de xocolata 70%

- 50grs. de nata

- 50grs. de Baileys

- un pessic de sal

- 8grs. de mantega

Per a la cobertura:

- 100grs. de nata

- 100grs. de xocolata 70%

- 30grs. de mel

Preparació:

Buf, quin munt d'ingredients, oi? Però no patiu, que no és gens difícil.

Primer de tot escalfem el forn a 180ºC, calor a dalt i a baix, i sense aire, i folrem un motlle rodó de 20cm. amb paper sulfuritzat, que prepararem el pa de pessic.

Desfem la xocolata, i afegim el café. Barregem i afegim la mantega a trossos, barrejant fins que es fongui.

Separem rovells de clares, que muntarem a punt de neu.

Batem els rovells amb el sucre i ho afegim a la barreja anterior de xocolata i café. Afegeix seguidament el puré de remolatxa (que no és més que remolatxa cuita i triturada), barreja bé, i després incorpora les clares, integrant-t'ho tot.

Finalment, afegim la farina, el cacau i el llevat químic, tamissat. El que farem és remanar tots els ingredients fins a integrar-los, no pas batre'ls.

Aboquem la massa al motlle, i enfornem durant aproximadament 35 minuts (jo ho vaig tenir 40).

Deixem refredar i ho reservem fins a l'endemà per tallar-ho.

Per preparar el farcit, desfem la xocolata amb la nata. Aquest pas jo l'acostumo a fer bullint la nata i després passant la nata al bol on tinc la xocolata.

Afegim el Baileys, la sal i la mantega i barregem fins obtenir una barreja homogènia.

Preparem la cobertura igual que el farcit, només que canviem Baileys, sal i mantega per mel.

Finalment, només ens cal muntar-ho: obrim el pa de pessic per la meitat, cobrim una de les parts amb el farcit, tapem amb l'altra meitat, i posem la cobertura per sobre, procurant que quedi ben tapat.

Què em dieu, no li fotrieu queixalada?

Bon cap de setmana, sigueu feliços!!

Blondie amb mantega de cacauet

Mare meva, quina aventura trobar una escola per al teu fill!

Comencen les jornades de portes obertes a Terrassa, i entre que nosaltres no coneixem gaire aquest tema en aqueta ciutat, i que tampoc coneixem a molta gent que ens pugui assessorar, anem una mica a cegues. I és increïble la de coses que t'acabes plantejant que vols que tingui o no tingui l'escola, i que després potser al teu fill no l'importa gaire... que si religiós o no (el mini no està batejat, amb això suposo que us dic la nostra opció), que si mètode d'ensenyament (jo fins no fa gaire pensava que només hi havia un), idiomes, activitats extra-escolars, i un llarg etcètera que no passaré a relatar-vos ara. I tot això ho has de decidir en temps rècord perquè tens dues setmanes per visitar totes les escoles que t'interessin i fer la pre-inscripció.

Un altre tema és quins col·legis et toquen per zona on vius, i a partir d'aquí ja comences a descartar els que no et fan el pes. Recordo que quan jo anava a escola (si, ja ho sé, fa molt temps), els meus pares em van matricular a la que ells coneixien perquè els meus cosins i fills d'amics anaven allà. Ni proximitat, ni mètode educatiu, ni idiomes... ni pre-inscripció per si et quedes sense plaça al que t'agrada. Fàcil, ràpid, sense preocupacions.

I a l'institut va ser 3/4 del mateix. Vaig triar el més proper a casa dels instituts que feien B.U.P. i C.O.U. (demostrant que soc anterior a la E.S.O.). Més simple impossible.

I la vostra tria d'escola per als fills (els que tingueu), com va ser?

Avui una recepta fàcil i ben bona, i que ha casa a agradat molt. De fet, han demanat que la torni a fer, així que tornarà a caure en breu.

Ingredients:

- 115grs. de mantega

- 1 ou

- 1 culleradeta d'essència de vainilla

- 160grs. de sucre moré

- 180grs. de mantega de cacauet

- 150grs. de farina

- 115grs. de M&M's

- 100grs. de xips de xocolata

Preparació:

El primer que farem serà escalfar el forn a 180ºC, calor a dalt i a baix, i preparar el motlle engreixant-lo. Jo utilitzo esprai antiadherent.

Desfem la mantega i afegim el sucre. Remenem bé, i seguidament incorporem l'ou, la vainilla i la mantega de cacauet. A cada nova incorporació d'ingredient, barregem els ingredients.

Afegim la farina que prèviament haurem tamissat, i finalment els M&M's i els xips de xocolata.

Aboquem la massa al motlle, que repartirem i allisarem, i enfornem ens 20-25 minuts, quan les vores del pastís comencin a quedar daurades.

Deixem refredar, desmotllem, i tallem per gaudir!

Bon cap de setmana!

Gingerbread Bundt Cake

Reconec que feia molts dies que no apareixia ni donava senyals de vida. Vaig agafar un descans per Nadal, i fins aleshores no he tingut necessitat, obligació, ganes... com li vulgueu dir, de tornar. I no és que no vulgués tornar a escriure al bloc, o hagués perdut les ganes de fer-ho, simplement he trobat 'distracció' amb altres coses i no ho trobava a faltar gaire. Però el mono mai es perd, i aquí estic de nou donant guerra, com no, amb les meves disertacions.

Teniu alguna peça de roba que us agradi molt però que no us quedi bé? Jo si. Els barrets. Qui diu barrets, diu gorros també. M'encanten els barrets, gorres, gorros de llana... portaria un diferent cada dia, però no ho faig, perquè em queden fatal. No, fatal no. Pitjor. Diria que el meu cap no està fet per portar cap tipus de complement al cap. Ni un. No he trobat mai un que em quedi bé, o com a mínim que no em quedi malament. És superior a mi. Jo ho intento, però no hi ha manera. No sé com demostrar-vos-ho, perquè no hi ha gaires proves gràfiques del tema, però potser si tafanegeu una mica al meu facebook trobeu alguna foto meva amb gorra. I comprendreu de seguida el que us dic.

A vosaltres us passa aquest 'sentiment'?

Per a la meva tornada, he aprofitat que els reis s'han portat molt bé amb mi i m'han portat un motlle de bundt cake de Nordic Ware, concretament el Bavaria Bundt Cake, i per fi tinc un motlle de bundt cake en condicions, i he fet, com no, un bundt cake.

I com volia assegurar-me que quedava bé, he triat un del meravellós bloc I Love Bundt Cakes. En concret, del seu Gingerbread Bundt Cake, que em va semblar molt adequat per les dates Nadalenques.

Comencem!!

Ingredients:

- 320grs. de farina

- 1 tsp de canyella

- 1 tsp de gingebre

- 1/4 tsp nou moscada

- 1/8 tsp clau

- 1/8 tsp cardamom

- 1 i 1/2 tsp de llevat químic

- 1/4 tsp sal

- 226grs. de mantega

- 300grs. de sucre

- 4 ous tamany L

- 1 tsp de pasta de vainilla

- 240ml. de llet calenta

- nabius deshidratats (opcional)

Preparació:

El primer de tot serà encendre el forn, a 170ºC amb calor a dalt i a baix, i engreixar el nostre motlle. Jo ho faig amb esprai, és molt còmode i t'assegures que tot queda ben engreixat.

Seguidament, a un bol gran, tamissem la farina, totes les espècies, el llevat químic i la sal, i ho reservem.

A un altre bol, batem la mantega i el sucre fins obtenir una crema. Afegim els ous d'un en un, incorporant-los a la barreja anterior, i finalment incorporem la vainilla.

Afegim per últim la barreja de farina i espècies i la llet, en tandes repartides de la següent manera: farina, llet, farina, llet, farina, incorporant bé els ingredients encada tanda. Si voleu, ara és el moment d'incorporar els nabius. Això és de collita pròpia, que consti.

Passem la barreja al motlle, i enfornem durant uns 50 minuts. Com sempre, vigileu la cocció que els temps són aproximats.

Deixem refredar almenys 10 minuts a una reixa, abans de desmotllar-ho i que acabi de refredar totalment.

Ho empolvorem amb sucre llustre, i només ens queda gaudir-ho!

Sigeu feliços, bon cap de setmana!!

Bica de Laza

Avui us volia comentar una cosa que em sembla molt curiosa... de manera habitual, si tens un mal dia a la feina, o un mal dia sense més, i parlo d'un dia entre setmana, una bona manera de relaxar-se quan arribes a casa és amb una copa de vi o una cervesa. I qui diu una, diu dos o tres. És així, i que aixequi la ma el que no ho hagi fet mai. Però és curiòs que mai se'ns acut prendre'ns una copa. Si, quan dic una copa, vull dir una copa, un whisky amb gel (o amb taronja, llimona, ginger ale...), un gin tonic, el que habitualment diem un cubata.

Perquè no prenem un cubata entre setmana per 'treure'ns l'estrés'? No és equivalent un gin tonic a un parell de cerveses? Si no és equivalent, segurament no hi haurà molta diferència.

Però és la nostra cultura, la que diu que el vi i la cervesa estan bé entre setmana, i que els combinats i còctels són pel cap de setmana. Està ben vist prendre unes copes de vi 'after work', però no un whisky on the rocks. Sincerament no ho entenc. I que consti que no li dic mai que no a un bon vi!

Em podeu dir bitxo raro, però a mi hi ha vegades que si tinc un mal dia a la feina, o el tinc girat, us asseguro que prefereixo un bon gin tonic curt de gin, com a mi m'agrada, que no pas unes copes de vi.

Vosaltres què n'opineu, us atreviu amb un combinat entre setmana, o preferiu un vinet?

Avui us porto una recepta clàssica gallega, un pa de pessic espectacular de bo, i que per acompanyar el café és del millor que hi ha. Està extreta d'un gran bloc, Uno de Dos, i penso que millor recepta que la de la Pam no podia trobar.

La recepta l'he seguida al peu de la lletra, amb un gran resultat. L'únic que no he fet és utilitzar el motllo que deia, però bàsicament perquè no el tenia d'aquest tamany, sinó més gran, i només he hagut d'ajustar temps de cocció. Però per al proper cop faré servir el motlle que toca, perquè segur que queda molt més maca. Més bona és difícil.

Ingredients:

- 9 clares d'ou

- 400gr. de sucre

- 375gr. de farina

- 375ml. de nata 35%m.g.

- unes gotes d'essència d'anís

- sucre i canyella en pols

Preparació:

Escalfem el forn a 200ºC, a dalt i a baix.

Muntem la nata fins qu quedi ben ferma, i la reservem a la nevera.

Muntem les clares a punt de neu. Quan les tinguem a mig muntar, anem afegint a poc a poc el sucre, i les gotes d'anís, i acabem de muntar. Aquí la única llicència que m'he permès, perquè a cas el tema anís no convenç gaire i ho vaig canviar per unes gotes d'essència de tarongina. 

Afegim a les les clares un cop muntades la farina, i barregem amb compte, procurant que baixin al mínim.

Finalment, afegim també la nata amb moviments envolvents, fins que estigui totalment integrada.

Aboquem la massa al motlle, que la Pam recomana sigui de 27x20cm., i jo us recomano que li feu cas, prèviament engreixat, i ho empolvorem amb la barreja de sucre i canyella.

D'aquí, directe al forn, que baixarem a 180ºC i posarem només calor a baix, durant 10 minuts, i passats aquests 10 minuts, ho deixarem 35 minuts més, aquest cop calor a dalt i a baix. En el meu cas, per ser un motlle més gran, i en conseqüència la massa més prima, ho vaig tenir només 25 minuts, així que controleu el temps d'acord al vostre forni al vostre motlle.

Ho deixem reposar 5 minuts dintre del motlle, i seguidament ho desmotllem i deixem refredar a una reixeta.

Proveu de fer-la, i tasteu-la, no us defraudarà pas.

Feliç setmana!!

Devil's Food Cake

Si, ja ho sé, estic molt desaparegut. Fa dues setmanes que no em veieu, i no tinc excusa. Bé, en realitat si, no he tingut temps per pràcticament res, així que si això serveix d'excusa, la tinc. Espero que a partir d'ara pugui ser més constant en les meves aparicions bloguerils.

Estem controlats. A tot arreu. Constantment. És una situació que ja sabia/intuia, però no fins a segons quins extrems. No és que em preocupi excessivament que em tinguin controlat, tot i que considero que com en tot, s'han d'establir uns límits, i el problema és que penso que ningú (ni controladors ni controlats) sabem quins són aquests límits, si és que existeixen. I si existeixen, haurien de ser ben definits, i sempre dintre d'un marc étic.

Com a exemple, el que em va passar farà un parell de dies. Estava jo amb el meu pc buscant uns motllos de torró per amazon, ja que com cada any per époques nadalenques, un servidor és el que els fa, i volia currar-m'ho una miqueta amb uns motllos més 'pro', i no amb el típic que fem servir tots, o hem fet servir algun cop, que no és més que un brick de llet obert per la meitat.

Doncs servidor fa la cerca, mira preus, tanca la finestra corresponent, i s'oblida del tema. I deu minuts més tard, rebo un spam de ves a saber quina agència d'aquestes captadora de dades, on promocionava els increibles preus dels motllos de torró que hi havia a amazon. Coincidència? Ho dubto molt, la veritat. I si en una cosa tan tonta com una cerca concreta en una web poden ser tan exhaustius, perquè no ho són (qui sigui que hagi de ser) en temes més seriosos i delicats? I aquí ja parlo, per exemple, de delictes cibernètics, perquè no em crec que si una agència captadora de dades, on la seva infraestructura a nivell tecnològic, per molt que vulguin vendre, no deu ser de les més espectaculars, què no es pot fer si es dediquen recursos per aprofitar justament aquestes tecnologies i posar-les al servei del 'bé'.

A vosaltres us ha passat algun cop res semblant? Estic convençut que si.

Del que no dubto, és que aquest pastís que us porto avui, si sou fans de la xocolata, us encantarà. La versió 'maligna' de l'Angel food cake, que encara no he fet, però que caurà, i que és tot un pecat digne del mateix belcebú. La veritat és que a mi, només el nom, ja m'agrada...

Ingredients:

Per al pa de pessic de xocolata

- 240ml. d'aigua molt calenta
- 65gr. de cacau en pols
- 230gr. de farina
- 1 pessic de sal
- 1 tsp de bicarbonat sòdic
- 7gr. de llevat químic (o l'equivalent per a 250gr. de farina, depenent de la marca)
- 350gr. de sucre
- 150gr. de mantega a temperatura ambient
- 3 ous
- 1 cullerada d'extracte de vainilla (opcional)
- 290ml. de llet

Per a la ganache de cacau

- 150gr. de nata
- 390gr. de sucre llustre
- 125gr. de mantega a temperatura ambient.
- 75gr. de cacau en pols

Preparació:

Molts ingredients, però no us espanteu, que no és per tant.

Barregem el cacau en pols en l'aigua calenta (molt calenta), i deixem que vagi refredant.

Un cop tinguem el cacau fred, encenem el forn a 180ºC, amb opció ventilador si la teniu, i continuem amb les bases. Dic les bases perquè per aquestes quantitats he fet servir dos motllos rodons de 18cm., per obtenir un pastís amb les capes ben marcades i alt (per això és un layer cake...).

A un bol barregem la farina, el bicarbonat, la sal i el llevat, i reservem.

A un altre bol, batem la mantega amb el sucre, fins a obtenir una consistència de crema. Afegim els ous un a un, no afegirem el següent fins que l'anterior no s'hagi incorporat totalment a la barreja.

Seguidament afegim el cacau, l'extracte de vainilla, i finalment la llet. Un cop els ingredients líquids estiguin homogeneitzats, és moment d'afegir els ingredients secs, i barrejar (no batre), fins que la farina (i la sal, i el llevat i el bicarbonat) s'hagi incorporat completament.

Dividim la barreja en dos, la repartim als motllos que tindrem prèviament engreixats, i directe al forn uns 40 minuts. Aneu punxant la massa per comprovar el punt de cocció. Recomano que, tot i que això comporti una mica de dificultat a l'hora de muntar el pastís, els deixeu una mica humits. Més pecaminòs serà.

Mentre deixem refredar els pastissos, és moment de preparar la ganache de cacau.

A un bol barregem sucre i cacau, i incorporem la mantega. Jo l'he treballat amb les mans, i us ho recomano que ho feu així. Quan tinguem una textura de molles, és moment d'afegir la nata, i anar barrejant fins obtenir una ganache amb la que es pugui treballar i us sentiu còmodes per estendre-la. Depenent de la resta d'ingredients, potser necessitareu una mica més, o una mica menys, però uns 150gr. és el terme mig.

Ara només ens queda muntar el pastís. Amb una lira o un ganivet, obrim els pastissos per la meitat.

Triarem la meitat més maca per que sigui la part de dalt del pastís, i la lletja la base, tot i que amb la ganache no es veuran.

Omplirem cada capa del pastís amb una porció generosa de ganache, i finalment, recobrirem tot el pastís amb la ganache, fent encara més delictiu aquest pastís.

Es pot menjar tal qual, amb la ganache encara tova, o deixar-ho refredar i esperar una miqueta per delectar-nos quan la ganache hagi endurit una mica. Nosaltres no vam poder esperar i vam caure ràpidament en la temptació.

Feliç (i pecaminosa) setmana!!

Tartaletes de xocolata

Us haig de confessar una cosa... no m'agrada en Woody Allen. A veure, matissaré: no m'agraden totes les seves películes. Potser amb la primera frase ja us heu quedats impactats, com li passa a tot 'entés' en cine, ja que pel que sembla si t'agrada el cine, el bo, t'ha d'agradar Woody Allen. I punto. Això va a missa. Doncs ho sento (bé, no ho sento), però a mi no m'agraden totes les seves películes. Algunes m'agraden, d'altres m'agraden molt, i hi ha unes quantes que no em diuen res. També és veritat que no he vist totes les seves películes, però amb les que he vist penso que ja puc tenir una opinió formada al respecte.

És un d'aquells casos que passa sovint, en el que en una conversa entre amics/coneguts, deixes anar "doncs a mi això si que m'agrada", o, "doncs a mi això no em diu res", i en aquell moment tothom et mira com si fossis un ésser estrany vingut d'un altre planeta. No acabo d'entendre perquè si, en el cas que ens ocupa, t'agrada el cine, t'ha d'agradar si o si Woody Allen. En cas contrari, no tens ni punyetera idea de cine, que ho tingueu en compte.

I posats a confessar, parlant de temes cinèfils, m'agraden Star Wars i Star Trek. També és veritat que si em feu triar, Star Wars guanya per golejada, i amb molta diferència, però Star Trek no està gens malament. Sembla que en això també has de triar, o t'agrada Star Wars o Star Trek, però no et poden agradar les dues sagues. Són com lleis no escrites que tothom ha de seguir al peu de la lletra, sinó, ets el bitxo raro del grup. I no parlem de restaurants de moda... però això és una altra història, que ja tractarem un altre dia.

I a vosaltres, us ha passat algun cop això de dir que us agradava o no alguna cosa i us han mirat com si estiguèssiu bojos? No necessàriament parlem de cine i Woody Allen, per descomptat...

La recepta d'avui és senzilla no, senzillíssima, i amb un resultat espectacular, unes tartaletes de xocolata que es preparen en un moment, i que són més que bones. Ah! D'això no podeu dir que no us agraden, ok?

Ingredients (per unes 6 tartaletes):

Per les tartaletes:

- 125grs. de mantega salada

- 250grs. de farina

- 30grs. de sucre

- 4 cullerades soperes d'aigua

Per al farcit:

- 150grs. de xocolata fondant negra

- 150ml. de nata

- un grapat de festucs

Preparació:

Escalfem el forn a 220ºC, calor a dalt i a baix.

A un cassó fonem la mantega amb l'aigua, i seguidament afegim el sucre y la farina i ho pastem fins que obtinguem una massa homogènia. La mantega no cal que estigui totalment fosa, només el necessari per tal que es pugui barrejar amb la farina.

Coloquem la nostra massa en els motllos de tartaletes individuals, o un motllo d'uns 20cm. si voleu fer una única tartaleta, ho cobrim amb paper d'alumini (perquè es facin i no es cremin), i ho coem durant uns 15minuts al forn. Passat el quart d'hora, traiem el paper i ho deixem coure entre 2 i 5 minuts més, que les tartaletes quedin ben cuites.

Mentres deixem refredar les tartaletes, preparem el farcit. Tan senzill com escalfar la nata, i quan estigui a punt de bullir, la posem a un bol on tindrem la xocolata a trossos. Ho deixem reposar un minut, i barregem fins obtenir una crema de xocolata.

Repartim la nostra crema de xocolata sobre les tartaletes, i directes a la nevera durant almenys dues hores.

Abans de servir, triturem els festucs i els empolvorem per sobre de les tartaletes.

I a gaudir! Feliç setmana!!

New York Cheesecake

Ja tornem a ser una temporada més, i van 3 amb aquesta, amb el repte AsaltaBlogs. La temporada passada vaig ser bastant inconstant per l'organització del casament, però aquesta nova campanya, prometo estar més al peu del canó.

I per començar amb bon peu, no podia faltar al primer repte, que a més el bloc asaltat és més que interessant i recomenable, Bearecetasymas, amb infinitat de receptes per triar, a quina més bona.

Si, va ser difícil no anar de cap a un Bundt Cake, per fer una mica d'homenatge a l'asaltada, a més d'asaltar-la, clar, però amb les ganes que tenia de fer un NY Cheesecake, quan el vaig veure va ser amor a primera vista.

Bea, un placer haberte asaltado, ha sido complicado elegir, y me llevo no solo esta, sino unas cuantas recetas más!

I sense més dilacions, passem a preparar aquest pastís tan i tan bo!

Ingredients:

Per la base de galeta:

- 275grs. de galetes tipus digestive

- 100grs. de mantega fosa

Per al farcit:

- 900grs. de formatge crema (Philadelphia o similar)

- 2 iogurts grecs

- 250grs. de sucre

- 3 ous

- 1 cullerada de maizena

- 1 cullerada de llevat

- 1 cullerada d'extracte de vainilla

- el suc d'una llimona

Per rematar la feina:

- melmelada de mores

Preparació:

El primer que farem serà preparar la base, triturant totes les galetes i barrejant-les amb la mantega fosa. Un cop tot barrejat, ho escamparem i compactarem a un motllo de pastís, prèviament engrasat, procurant que quedi tot igualat de gruix.

Ho reservarem a la nevera mentres preparem el farcit.

Per començar, hem d'encendre el forn a 200ºC, i a partir d'aquí comencem a preparar el pastís.

A un bol gran batem el formatge crema amb el sucre, fins obtenir una crema. Seguidament afegirem els iogurts i continuem batent. Jo vaig posar una mica menys de sucre perquè els iogurts que vaig fer servir eren ensucrats. Ara toca afegint els ous, un per un, i anar batent. Important no afegir el següent ou fins que el que hem afegit no s'hagi incorporat totalment a la barreja.

Finalment, afegim la resta d'ingredients, i acabem d'integrar-los. No es tracta de batre i incorporar aire a la barreja, sinó de barrejar bé.

Escapem el farcit per sobre de la base de galetes, ho igualem tant com puguem, i directe al forn. Els primers 10 minuts a la temperatura inicial, i després a 90ºC durant 45 minuts. En el meu cas, el pastís va estar 65 minuts en comptes de 45, perquè no volia quallar.

Vaig seguir les recomanacions de la Bea i vaig deixar el pastís al forn tota la nit (amb el forn apagat!).

A l'endemà, escalfem la melmelada una mica i l'estenem per sobre del pastís. Ho reservem un parell d'hores a la nevera, desmotllem, i a menjar!