Caipirinha

No fa gaire la sra. Pumuky i un servidor anàvem passejant, i vam veure un restaurant molt maco, que tenia molt bona pinta, i amb un cartell que es promocionava com "Restaurant gastronòmic". Després d'això, se'm va plantejar un dubte...

Heu anat mai a un restaurant gastronòmic? Sigui quina sigui la resposta, jo us haig de confessar una cosa: sempre he anat a restaurants gastronòmics... i és que són dos conceptes que han d'anar junts, peti qui peti, no? Perquè, existeix algun restaurant que no sigui gastronòmic? Suposo que si, i són els que surten als programes del Gordon Ramsay o l'Alberto Chicote, perquè si no, no m'ho explico.

Anem per parts. Gastronòmic vol dir relacionat amb la gastronomia, i gastronomia vol dir, en una de les seves acepcions, art de preparar un bon àpat. Amb aquestes definicions, considereu que algun restaurant amb dos dits de seny diria que no és un restaurant gastronòmic? Tot s'ha de dir que, potser alguns dels restaurants als que he anat al llarg de la meva vida no es poden considerar gastronòmics, però potser és que no es poden considerar ni restaurants...

I vosaltres, què en penseu d'aquesta nova auto definició d'alguns restaurants?

En fi, una de les meves reflexions que no porten enlloc, per presentar-vos una... recepta, per dir-ho d'alguna manera. Ara que arriba el bon temps, us vull ensenyar, com si no ho sapiguèssiu fer, a preparar unes caipirinhas, i alguna variant. Si, és un combinat clàssic i fàcil, però penso que no està de més fer coses senzilles, oi?

Però abans de començar, anem a enrotllar-nos una mica amb una introducció sobre la caipirinha, i les seves variants...

La caipirinha és el combinat brassileny per excel·lència, i es composa de cachaça, llima i sucre. La cachaça o cachaza és la beguda alcohòlica més popular de Brasil, i s'elabora a partir de destilar la canya de sucre, a diferència del rom, que s'obté a partir de la destilació de la melassa. Per això en més d'una ocasió ens poden servir una caipirinha amb rom. No és el més habitual, però pot passar. Eh, i si no sou gaire sibarites, com és el meu cas, cap a dintre!

Partint de la caipirinha, és quan s'obtenen les seves variants, segons el licor que utilitzem:

- Rom, seria una caipirissima

- Vodka, tindrem caipiroska

- Pisco (licor típic peruà), serà un caipirisco

- Vi blanc, prepararem un caipivi

Després, si anem canviant/afegint ingredients, com per exemple afegint puré o sirop de maduixes, tindrem una caipirinha de maduixa.

Ingredients (per dues caipirinhes):

- 10cl. de cachaça

- 1 llima tallada en 8 trossos

- 4 cullerades soperes ben plenes de sucre

- gel picat

Variants:

Caipiroska de maduixa (per dues persones):

- 10cl. de vodka

- 1/2 llima tallada en 4 trossos

- 4 cullerades soperes ben plenes de sucre

- gel picat

- de 4 a 6 maduixes en puré, o sirop de maduixa

Només hem canviat la cachaça per vodka, i la meitat de la llima pel puré de maduixes

Preparació:

A un got ample, posem 1/2 llima neta (o sigui, 4 trossos), i dues cullerades de sucre. Amb un matxacador, ma de morter, el que tingueu més a l'abast, apretem la llima per extreure el suc i que es barregi amb el sucre, fent així un almívar ràpid.

Seguidament omplim el got fins dalt de gel picat, i completem amb 5cl. de cachaça. Amb l'ajut d'una cullera per remenar, barregem una mica els ingredients del nostre còctel, per tal que tots tres quedin barrejats. I ja només ens queda servir, i gaudir d'aquesta beguda en un caloròs dia primaveral (o estiuenc).

Molt important, s'ha de beure amb canyeta per anar agafant el sucre que acostuma a quedar al fons. Sinó, serà una beguda ben forta!

I després de preparar-les, a gaudir!

Sigueu feliços!!

P.D.: A les fotos teniu quatre còctels, que us els detallo a continuació, començant d'esquerra a dreta: caipirinha, caipiroska de maduixes (vodka i sirop de maduixes), caipirissima de mango (rom i puré de mango) i capirinha de maduixes (cachaça i puré de maduixes).

Gelat de vi negre

Us heu plantejat mai el paper de la dona actualment? Estic segur que vosaltres, si sou lectors meus, segur que si. I com jo, segur que coincidiu en què la dona no té prou rellevància en general en qualsevol dels àmbits de la nostra societat. Potser ha estat per sort, tot i que ho dubto, però de manera habitual, han estat les dones de les que m'he envoltat o que m'han acompanyat en les diferents etapes de la meva vida, les que han fet que jo fos com soc ara, i no pas els homes.

Va ser una professora de matemàtiques a l'institut, de la qual no m'oblido del seu nom, però no el diré, la que va fer que m'agradessin les mates i estudiés precisament la carrera de mates a la universitat. I fins i tot va ser ella la que, quan va saber que la meva primera opció per a universitat era matemàtiques em va intentar convèncer (sense éxit), de que no ho fés...

Va ser una professora d'algoritmes la que va fer que m'interessés per la programació i decantés la meva carrera professional en aquest sector.

Han estat les responsables que he tingut (i han estat unes quantes), les que veiés que la gestió de la feina es pot fer bé, per contra del que m'han demostrat els responsables que he tingut (excepte un).

I és la sra. Pumuky la que ha aconseguit que sigui com soc avui, millorant-me molt, moltíssim, com a persona.

Quants homes coneixeu en la vostra vida dels que pogueu dir això? No dubto que no existeixen, perquè em consta que hi ha, però la realitat és la que és.

El problema principal, penso, no és "només" que vivim en una societat patriarcal, com diuen ara, i majoritàriament masclista i dominada per homes. El problema principal és també, com no, el que comporta el primer problema: que les dones han de fer i demostrar el doble que qualsevol home per fer-se veure com a un igual. I malauradament això ho tenim tan arrelat tots, que sense un canvi de pensament general no farem possible la utòpica (però viable) igualtat. Tot i que no hi haurà mai igualtat, les dones són millors, és així.

Us poso un exemple: quan jo feia de professor, una alumna a la que li encantaven les mates, i que de fet on m'arriba la memòria va estudiar-ho a la universitat, em va demanar (no sé perquè a mi), ajuda per a fer un treball d'història. A mi no se'm va ocòrrer una idea millor que proposar-li que fés un treball sobre el paper de les dones matemàtiques en la història. Li va sorprendre la proposta, perquè no es va plantejar que poguessin haver-hi tantes dones matemàtiques i tan influents al llarg de la història. I us puc ben assegurar que hi ha moltes, però com sempre, els famosos són els homes...

Què n'opineu vosaltres, esteu d'acord amb aquestes reflexions?

Després d'aquestes divagacions matutines, una recepta que no enganxa gaire amb el fred que ja ens ha arribat, però jo sóc dels de gelats tot l'any, així que us animo a preparar-ho.

Ingredients:

- 1 ampolla (750ml.) de vi negre (si us plau, un vi bonet, no agafeu un Don Simon)

- 1/2 branca de canyella

- 150grs. de sucre

- 4 rovells d'ou

- 300ml. de nata per muntar (mínim 35% M.G.)

- 250ml. de llet sencera

Preparació:

El primer pas és reduir el vi. He fet servir un Masia Freyé, amb varietats Syrah i Ull de llebre. Econòmic però amb prou personalitat (una paraula que s'utilitza molt en el món vinícola) per notar-ho al gelat. Només us recomano que sigui un vi potent, ja que amb el gelat pot quedar molt difuminat.

Posem el vi a calentar amb la branca de canyella, i el deixem que vagi reduïnt fins que passi de 750ml. a 120ml. aproximadament. Això ens portarà uns 40 minuts més o menys. Aquesta quantitat no ha de ser exacte, potser obteniu 140ml. com 110ml. Colem el vi i ho reservem a la nevera perquè refredi.

Ara toca preparar la base del gelat. En un altre pot, escalfem la llet i la nata, i muntem a banda els rovells d'ou amb el sucre, fins que blanquegin i doblin el seu volum. Seguidament ho aboquem al pot de llet i nata que tenim al foc, en forma de fil, sense parar de remenar i procurant sempre que no bulli, per evitar que qualli el rovell. Hem d'aconseguir espessir la barreja, fins a obtenir una espècie de natilles.

Ho deixem reposar i refredar a la nevera, mínim una hora, moment en el què ho afegirem a la reducció de vi.

Ara només ens falta mantecar el gelat. En aquest punt tenim dues opcions:

- Si tenim geladora, seguir les instruccions del fabricant.

- Si no tenim geladora, posem la nostra barreja al congelador i deixem reposar una hora. Passada aquesta hora, amb l'ajuda d'una forquilla, batem el gelat, evitant així que es formin cristalls de gel. Aquest procés el repetim entre 3 i 4 cops, per obtenir un gelat més cremós.

Notes:

- Si teniu, podeu substituir el 15% del sucre per mel, sirop, sucre invertit... això evitarà la formació dels cristalls de gel, obtenint un gelat cremós.

- No feu servir directament 120ml. de vi. La finalitat de fer la reducció és potenciar i concentrar el seu sabor, i també evaporar l'alcohol, que ja sabeu que a més alcohol més difícil congelació.

Gaudiu del gelat, i sigueu feliços!

Sorbet de maduixes i vodka

Sabeu aquells dies en els que no tens ganes d'escriure, però si de compartir? Doncs avui és un d'aquells dies, i directament passarem a la recepta, un sorbet d'allò més bo i refrescant.

La recepta està extreta del llibre Polos y Helados, de la Sandra Mangas, autora del gran bloc La receta de la Felicidad. Si no teniu el llibre, us ho recomano, i si el teniu, proveu de fer aquest sorbet, us encantarà!!

Ingredients:

Per al vodka infusionat amb maduixes:

- 50ml. de vodka.

- 50grs. de maduixes

Per al sorbet:

- 250grs. de maduixes ja netes

- 30ml. de vodka, infusionat amb maduixes

- 120ml. de suc de taronja

- 100grs. de sucre

Preparació:

Dos dies abans hem de prepara el vodka infusionat. Rentem i tallem les maduixes, i les coloquem a un pot hermètic amb el vodka. Ho tanquem i deixem infusionar dos dies en un lloc fosc.

Quan tinguem el vodka infusionat, només ens cal triturar tots els ingredients, fins obtenir una barreja homogènia. Al llibre suggereix colar la barreja, cosa que jo no he fet.

Seguidament deixem la barreja refredar a la nevera.

Quan estigui freda la barreja, tenim dues opcions, mantecar-ho a la geladora, seguint les seves instruccions, o ficar la barreja al congelador, i batre amb una forquilla cada hora aproximadament per trencar els cristalls de gel, durant unes tres hores.

I ja per finalitzar, ho deixem tot un dia al congelador, i només ens quedarà gaudir-ho...

Sigueu feliços!!

Frigo Pie

Com porteu l'estiu? Bé? O sou dels que a l'estiu es queixen de la calor i a l'hivern es queixen del fred? Jo reconec que a l'estiu no m'ho passo gaire bé. No enganyaré dient que no m'agrada l'estiu (no conec a ningú que no li agradi: terrassetes, platja, cervesa, sangria... difícil que no agradi, no?), però soc molt i molt calurós, així que no és una de les meves époques preferides de l'any. L'hivern si que m'agrada, i no em sentireu mai queixar-me i preguntant que quan s'acaba. També us dic que si fa molt fred ho diré, perquè si fa fred, fa fred, però m'encanta abrigar-me, posar-me capes i sentir l'escalforeta, o la sensació d'arribar a casa amb un fred intensíssim al carrer i notar que et vas treient capes i estar ben agust... 

I vosaltres què preferiu, estiu o hivern? O tardor o primavera?

Avui per donar la benvinguda a l'estiu, un gelat que s'està posant de nou de moda, i que els de la meva edat recordaran amb nostàlgia. I més senzill impossible! Hi ha moltes versions per fer-ho, jo us dono la meva, i espero que us agradi.

Ingredients:

- 150ml. de llet

- 6 petit suisse de maduixa (o 3 grans)

- 30grs. de sucre

- 6 cullerades soperes de nesquik de maduixa

- 400ml. de nata per muntar

Preparació:

Pocs ingredients, i una fàcil preparació. L'ingredient més difícil de trobar és el nesquik de maduixa. A mí m'ha costat bastant trobar-lo, teòricament a grans superfícies el tenen, però jo després de molt voltar, ho vaig trobar al Dia.

El primer que farem serà escalfar la llet amb el sucre, per tal que aquesta es desfaci. La llet no ha de bullir, només escalfar el suficient per desfer el sucre.

Quan el sucre s'hagi disolt en la llet, afegim els petit suisse i el nesquik fins a integrar-ho tot, i ho deixem refredar, a poder ser, a la nevera.

Mentrestant, el que farem serà muntar la nata. Aquí no afegirem més sucre, amb el de la llet, els petit suisse i el nesquik, hi ha de sobres.

Un cop tinguem la nata muntada, la incorporarem a la nostra barreja anterior, que ja estarà freda, i a partir d'aquí tenim dues maneres de fer-ho:

Amb geladora:

- reservem un parell d'hores a la nevera

- mantequem el gelat seguint les instruccions de la geladora

- ho posem en els motlles que vulguem, o en un recipient, i a congelar

Sense geladora:

- ho posem als motlles o recipients que vulguem, i ho posem al congelador

- passada una hora, amb una forquilla, trenquem els cristalls de gel que s'hagin format

-repetim aquesta operació almensy dos cops més

I ja només ens quedar gaudir d'aquest deliciós gelat (molt aconseguit el gust a l'original), i recordar vells temps, almenys en el meu cas...

Sigueu feliços!

Xocolata a la tassa by Jamie Oliver

Últim diumenge de mes i de l'any, i retorno del meu descans Nadalenc per a una nova entrega de l'Asaltablogs.

Aquest mes, però, no som tots, només uns quants que ens agrada la marxa i participem a l'Asaltablogs invisible, on tots els participants que ens hem animat assaltem a un participant que ens ha tocat per sorteig. Així, tothom és assaltat, però ningú sap qui vindrà a la seva cuina a robar recepta...

Quan em va arribar el correu amb la persona assaltada, vaig pensar que no m'ho podien posar més fàcil. Ha estat un dels blocs assaltats en aquesta temporada, així que ja tenia algunes receptes seleccionades de l'anterior tria. Però quan em disposava a preparar la recepta, em trobo amb què acabava de publicar una recepta que per mi és un imprescindible aquests dies... jo no acostumo a menjar xocolata a la tassa, tot i agradar-me molt, però és com una tradició a casa que el dia 25 o el 26, l'esmorzar sigui una bona tassa de xocolata desfeta, i algun dolç.

Així va ser com em vaig decidir per robar-li a la Bea aquesta deliciosa recepta de xocolata a la tassa, versió Jamie Oliver.

Senzilla, ràpida, i molt però que molt bona. Sempre havia comprat xocolata desfeta preparada, però després d'això, crec que mai més tornaré a comprar, a partir d'ara la xocolata a la tassa sempre serà casolana.

Abans de la recepta, us desitjo a tots que estigueu passant molt bones festes, i que entreu al 2016 amb molta energia!!

Ingredients:

- 200 grs. de xocolata negra 50% cacau

- 100 grs. de cacau en pols

- 100 grs. de sucre llustre

- 50 grs. de farina de blat de moro

- 50 grs. de llet maltejada

- 1 pessic de sal

- 1 culleradeta de canyella

- 1 culleradeta de gingebre

Preparació:

Res més fàcil que barrejar tots els ingredients a un bol, havent esmicolat prèviament la xocolata. Jo vaig comprar xocolata en gotes, així que aquest pas me'l vaig estalviar.

El que no vaig trobar va ser la llet maltejada, però la buscaré i quan la trobi tornaré a fer la recepta amb aquest ingredient, que segur que queda fantàstic.

Un cop tinguem el nostre preparat de xocolata a la tassa, només hem de posar a escalfar una tassa de llet al foc per persona, i dues cullerades soperes de preparat per tassa, i deixar bullir a foc mig durant uns cinc minuts, remenant de manera constant.

Només ens falta servir, i guadir... a casa ho hem acompanyat de panettone!

Sigueu feliços!!

Gelat de xiclet

Hola família, hi ha algú? Suposo que tornar a l'agost després d'un mes de desconnexió fa que el meu públic potencial estigui bastant desaparegut, oi? Però això no em desanimarà pas per intentar reprendre el ritme de fer i publicar receptes, que ja va sent hora.

Alguns us preguntareu el motiu de la meva absència... doncs pels que encara no ho sabeu, a finals de juny em vaig casar amb la sra. Pumuky, amb el conseqüent viatge de noces, que ens ha tingut desapareguts a tots dos durant una bona temporada. En propers episodis ja us fotré el rotllo del casament, no patiu, però avui volia parlar-vos d'una curiositat que ens passa a tots, segur, i que he constatat en el nostre viatge. Va, per fer-vos una mica d'enveja, us diré que hem anat fins a Illa de Pasqua, per després fer una ruta Maya per Guatemala, Hondures i Mèxic. Apa, ja ho he dit.

I el que he comprovat durant el viatge, és que som ben estranys. Quan som a casa (vull dir que no estem de viatge), ens tornem bojos per anar sempre que podem a un restaurant japonès, i qui diu japonès diu mexicà, thailandès, hindú, marroquí... i en canvi, anem a l'estranger, i el primer que ens ve al cap quan pensem en tornar a casa, és què menjarem perquè ho trobem a faltar (en el meu cas, aquest cop ha estat un entrepà de fuet). I és que siguem realistes, a gairebé tothom li agrada menjar coses noves, l'exotisme intrínsec d'altres països pel simple fet de ser llunyans, el conèixer la cultura a través de la gastronomia, tant anant de restaurant com fent cursos específics de cuina, però com el nostre menjar, res de res. On es posi un bon pernil, una escudella, una truita de patates (amb ceba o sense, us deixo triar), per molt que ho tinguem vist i menjat, no és comparable a uns makis, uns tacos, o un pollastre tandoori, per bo que sigui (que ho és). Està clar que si vas de viatge, o fins i tot si t'hi quedés a viure a un altre país, t'adaptes i menges el que hi ha i aquella gastronomia la fas teva durant el temps que duri la teva estança, però també està clar, sobretot si la teva estança és de llarga durada, que més d'un dia et prepararàs una truita de patates o un arròs (ja veieu que no dic paella), per recordar com de bo és el nostre menjar. I que consti que estic convençut que a l'inrevès passa el mateix... no hi haurà cap anglès que visqui per aquí, per posar un exemple sense necessitat de ser de terres llunyanes, que per molt que li agradi la dieta mediterrània, no s'hagi preparat de tant en tant un fish and chips, o si vol currar-s'ho, un scottish pie, no creieu?

Com sempre, després d'aquesta divagació meva tan interessant, passem amb la recepta, un gelat que fa potser dos anys que tinc ganes de preparar (no exagero, paraula), i que m'hai m'hi havia posat, sempre m'he decantat quan arribava época de gelats, per fer 'els de sempre': de pantera rosa, de xocolata, de vainilla... fins que aquest any he dit que ja anava sent hora, i així ha estat. Un gelat molt cremòs, i amb un gust a xiclet que no deixarà a ningú indiferent. Comencem?

Ingredients:

- 100gr. de sucre

- 4 rovells d'ou

- 300ml. de nata (35% M.G.)

- 100ml. de llet

- 3 cullerades soperes de sucre invertit (o mel)

- 80gr. de pasta de xiclet

Preparació:

He preparat el gelat seguint una recepta que, no sé exactament perquè, tenia apuntada en paper, així que no us puc dir l'autoria de la mateixa, i aquestes són les quantitats de l'original, però el que si us puc dir, és que si el torno a fer (que ho tornaré a fer, segur), faria servir almenys 3/4 parts del sucre indicat, o fins i tot menys, ja que pel meu gust, va quedar massa dolç. La pasta de xiclet, podeu trobar de diferents marques (no moltes), jo he fet servir la de la casa Home Chef, que sempre tot el que he comprat d'aquesta casa m'ha donat molts bons resultats. Ara a gairebé qualsevol botiga una mica especialitzada on venguin productes de menjar en trobareu, o per internet...

A un pot posarem la llet i la nata a foc mig fins que comenci a bullir, que retirarem del foc i afegirem el sucre invertit.

Mentre la nostra barreja de llet, nata i sucre invertit refreda, batrem els rovells d'ou amb el sucre, fins que obtinguem una crema esponjosa.

Seguidament, incorporem a aquesta crema de rovells i sucre la barreja anterior, a poc a poc, i sense parar de batre, amb una batedora elèctrica preferentment, a velocitat baixa.

Quan tinguem tot barrejat, posarem la nostra barreja al foc per tal d'obtenir una crema, així, ho farem a foc mig, remenant constament i controlant en tot moment que no bulli, ja que si no l'ou cuallaria i ens quedariem sense gelat.

En el moment que haguem aconseguit una crema un punt espesa, retirem del foc i afegim la pasta de xiclet, que barrejarem bé per homogeneitzar el color i gust.

Si tenim geladora, deixem refredar la barreja, i seguidament ho reservarem com a mínim durant un parell d'hores a la nevera. Després seguirem les instruccions de la nostra geladora, i a gaudir.

Si no tenim geladora, després de les dues hores de nevera, ho pasem al congelador, i cada hora aproximadament, batrem el gelat una mica per trencar els cristalls de gel. Aquest pas el repetirem almenys tres cops, idealment ho hauríem de fer quatre.

Per servir, el recomenable és treure-ho del congelador i deixar-ho a la nevera 10 minuts abans de degustar-ho, per tal que estigui suau, però no desfet.

Feliç estiu!!

Batut de plàtan, speculoos i llet amb cacau

Bon dia família!

Despistat que és un, resulta que avui és últim diumenge de mes, i per tant, toca repte Asaltablogs. Jo pensava, ilús de mi, que quedava un diumenge encara i anava sobrat, però com no ha estat així, m'he trobat un dissabte a la tarda sense pràcticament temps per robar recepta.

Sort que el bloc que ens tocava asaltar aquest mes, La Rosa Dulce, ja me'l coneixia perquè el segueixo de fa temps, i tot i tenir moltes altres receptes que tenia en ment per robar-li i que es quedaran per properes ocasions, he hagut d'optar per una ràpida i senzilla recepta, però no per això menys bona que les altres. Un batut de plàtan amb galetes speculoos i llet amb cacau que el mini ha desgutat ben de gust per berenar... i jo també, és clar!

Sense més distraccions, anem a per la recepta, espero que us agradi tant com a mi, i gaudiu amb la resta de receptes robades!

Ingredients (per persona):

- 200ml. de llet amb cacau (jo Cacaolat 0%)

- 2 galetes speculoos

- 1 plàtan

Preparació:

Poca cosa a dir, tots els ingredients a la batedora, a triturar, i a degustar, en el meu cas, ben fresquet, tot i ser hivern. Res més fàcil, oi? Feliç diumenge!!

Gelat de coco

Ja sé que se suposa que estem a la tardor, però just aquests dies no és que estigui fent precisament fred, no? I a més, a casa (si no estem de dieta...) mengem gelats tot l'any, així que mai penso que sigui un mal moment per prendre un.

Aquest gelat és tan fàcil de fer, que no vaig fer servir ni la geladora, així que no hi ha excusa, tothom que vulgui ho pot fer sense cap problema. És un gelat de gust molt suau, i tot i no portar ni nata ni rovell d'ou (base típica d'un gelat), la untuositat de la llet de coco fa que sigui igualment cremòs.

Alguns m'heu preguntat per la meva inactivitat a les xarxes... doncs bé, no es deu a cap motiu especial. Normalment a les xarxes (facebook, twitter, instagram... sobretot instagram) el que faig és penjar coses d'allò que em passa al carrer, en el meu dia a dia, fora de casa, i com ara, per molt que sigui un luxe treballar desde casa, això provoca que em passi un mínim de 9 hores diàries sense sortir del meu despatxet que m'he muntat, doncs se'm fa difícil penjar res. I no és que no em passi res a casa (bé, molt menys que sortint al carrer si), però si ja considero que habitualment el que penjo no és de l'interés de ningú, cosa que és veritat, perquè (i ara em direu el que vulgueu) el que jo pugui fer o desfer no té perquè interessar-li a ningú, les coses com són. O no ho creieu així? Bé, com sempre, són opinions personals, faltaria més, i més tenint en compte que tot i pensar això, acostumo a xerrar i divulgar la meva vida en aquesta bitàcola (s'escriu així? ho he vist escrit d'ambdues formes, bitàcola i bitàcora, a veure si algú em treu el dubte), així que no em culpeu per ser contradictori... que això no vol dir que no m'agradi tafanejar les xarxes de la gent que segueixo, que reconec que m'encanta!!

I vosaltres el tema xarxes com el porteu?

Avui no m'enrotllaré gaire més, però posats a parlar de la meva vida, informar-vos que la dieta va de meravella, els esforços de moment estan valent la pena, i el meu cos i jo hem perdut 9,7kg dels 18kg que haig de perdre, així que ja em queda menys de la meitat!! Sé que és una bogeria, però tinc intenció d'arribar als Nadals amb el meu pes, espero aconseguir-ho!!

Ara si, us deixo amb la recepta, molt ràpida i fàcil de fer.

Ingredients:

- 150gr. de sucre (jo vaig utilitzar 125 de sucre normal, i 25gr. sucre invertit)

- 75ml. aigua

- 400gr de llet de coco

- 100gr de coco ratllat (opcional)

- coco ratllat per decorar

Preparació:

Si, aquest quatre ingredients, i res més!!  El primer que farem serà preparar un almívar amb el sucre i l'aigua.

A un pot posem a escalfar ambdós ingredients (o tres si teniu sucre invertit), fins que tinguem un almívar d'un color claret, i comenci a fer bombolles. En aquest moment el retirarem del foc i el deixarem refredar.

Quan ja estigui tebi l'almívar, sacsegem amb força la llauna de llet de coco (no em digueu que no ho teniu en llauna, no m'ho crec!) per obtenir l'homogeneitat que necessitem, ja que la llet de coco en 'repòs' se separa en una llet molt densa per un cantó, i aigua per l'altre. És per això que ho heu de remenar amb força. Jo la compro al Lidl (si, confesso), i m'agrada molt.

Aboquem el contingut de la nostra llauna de llet de coco a l'almívar, i barregem amb una batedora manual per homogeneitzar els dos ingredients. Un cop fet, sense parar de batre, afegim el coco ratllat fins que ho tinguem tot barrejat.

Ho posem a un recipient apte per al congelador, i directe a congelar una hora. Passada aquesta hora, amb una forquilla esmicolem els cristalls de gel que s'hagin pogut fer, i tornem a ficar al congelador. Jo amb un únic cop en vaig tenir prou, no vaig haver de treure'l més vegades del congelador, i em va quedar un bon resultat. Jutgeu vosaltres mateixos per les fotos...

Tot s'ha de dir, si no li poseu el coco ratllat, en comptes de gelat de coco, podeu dir que és un gelat de llet de coco, que, per ser sincers, és realment el que he fet, però com el bloc és meu, en gelat de coco s'ha quedat.

Bona setmana, sigueu feliços!!

Gelat de Gin Tonic

Que el Gin Tonic és una beguda de moda no fa falta que us ho digui. I que amb aquesta calor, una de les coses que més venen de gust és un gelat, tampoc. Així que, perquè no combinar-ho, i fer un gelat de Gin Tonic? Doncs aquí us porto el meu experiment.

Però abans de la recepta, deixeu-me que us parli d'una cosa. Anteriorment ja us havia parlat del tema, però és que no deixa de ser recurrent. Es tracta de l'estilisme fotogràfic. I us torno a parlar perquè la recepta que us volia portar la setmana passada, i que finalment no va veure la llum (ha passat a engrossar la meva llista particular de fracassos fotografico/culinaris), precisament va ser perquè no hi havia manera que les fotos que li feia m'agradessin. I això que jo no soc el que es diu exigent. Però per moltes fotos que feia, no veia cap que fos mínimament acceptable de ser publicada. Suposo que el fet de no ser poseidor de molts 'props', sumat a la meva poca gràcia per fer composicions, i a no tenir un espai ni equip específic per fer fotos (llum, trípode, filtres, blablabla...) ajuda al fet que les meves fotos no seran considerades obres d'art. I les que us porto avui, tampoc ho són, que consti.

Just ahir, que vaig quedar a dinar amb uns amics, i els hi ensenyava les fotos d'avui, em deien: "i no poses res més per decorar?". La meva resposta va ser que no, bàsicament perquè no tenia més idea de què podia posar, i tampoc, en cas que tingués idea, de com posar-ho.

Crec que un curs d'estilisme fotogràfic m'aniria d'allò més bé, però també penso que abans de fer el curs, la meva tècnica amb la fotografia hauria de millorar, no creieu?

Segur que un cop llegiu això estareu d'acord amb mi, em falta estil. Però si fem una retrospectiva, em sembla que aquesta falta d'estil meva ha anat minvant, i poc a poc anem millorant (a vegades massa a poc a poc).

Espero que les fotos d'avui us agradin, de moment amb això em feu content. Ah! I la recepta també!! Això si, les fotos no seran una meravella, però les receptes sempre seran testades i tastades!! Amb aquest gelat m'acomiado almenys fins a mitjans d'agost, un servidor i el bloc necessiten un descans, merescut, per tonar amb més energia i més ganes de millorar l'estil!

Ingredients (per un litre de gelat aprox.):

- 400ml de nata per muntar

- 2 Gin Tonic

- 100gr. de sucre

- 20gr. de sucre invertit

Preparació:

La recepta original portava aquestes quantitats de sucre per la meitat de nata i Gin Tonic, però al meu parer, li treia el regust que intentes reproduir, és a dir, el punt amarg que ens deixa aquesta beguda, i quedava massa dolça, així que vaig rectificar quanttitas.

Pel que fa al Gin Tonic, he fet servir ginebra Citadelle, i una tònica amb un punt més suau, la Schweppes Pimienta Rosa, que no li va gens malament a la Citadelle.

I respecte a quantitats, he fet servir dues tòniques (400ml.), i la quantitat de ginebra és menor que per un combinat normal, ja que a mi m'agraden curts d'alcohol, uns 90ml. (respecte els 120ml. que representarien dos Gin Tonics), però això, com sempre, a gustos.

Bé, anem al tema: a un bol posem els dos sucres (o mel si no teniu sucre invertit) i la ginebra, i barregem fins que el sucre quedi diluit. Si voleu podeu desfer els sucres en una mica d'aigua tèbia, jo no ho vaig fer.

Seguidament afegim les tòniques, i tornem a barrejar perquè perdin el gas.

Finalment, només ens queda per afegir la nata, i tornara a barrejar tot bé.

Ho tapem amb paper film i deixem refredar a la nevera un mínim de tres hores.

Quan tinguem la barreja ben freda, si teniu màquina de fer gelats, només heu de seguir les instruccions del fabricant, que normalment és abocar la barreja a la cubeta durant un temps que va dels 20 als 40 minuts, i després directe al congelador.

Si no teniu màquina, doncs mètode tradicional: al congelador directe, i cada mitja hora, a trencar els cristalls de gel que es formen, durant les primeres dues hores.

I així ja només ens quedarà treure'l del congelador 15 minuts abans de voler-ho degustar, i gaudir d'aquesta meravellosa beguda en format gelat.

Bones Vacances a tothom (tant els que tinguin estil amb les fotos com els que no)!!

Gelat de mostassa

Us llegiu els blocs que seguiu? Vull dir, us llegiu la totalitat del que s'escriu? Jo personalment si, quan entro a un bloc a mirar quina nova recepta em trobaré, em llegeixo tot el que la persona escriu. Perquè? Doncs principalment perquè m'agrada, penso que qui escriu sempre té alguna cosa a dir, i soc dels que, si tinc temps, fins i tot em vaig llegint els comentaris previs al que deixo jo. Perquè també deixo comentaris, i, tot i que això ja no ho faig tant, ho reconec, procuro respondre a tots els comentaris que deixeu. A més, tot i tenir poc temps per llegir, tinc la sort de llegir molt ràpid, així que no llegeixo una de cada dues línies, me les llegeixo totes. Entenc que el ritme de vida que portem/ens fan portar, no dona per poder dedicar el temps que hauríem/voldríem a llegir-nos, i per això entenc que hi hagi molta gent que no ho fa, faltaria més, però a mi, personalment, m'agrada fer-ho, i llegir les històries i anècdotes que envolten la recepta i les persones que l'elaboren. Ja ho vaig dir farà un temps, però ho repeteixo, les històries al darrera, fan el bloc 'més humà'. Ja deixo de divagar, que com veieu, això de trencar el meu ritme habitual de publicacions, em fa pensar, i això no és bo! I que consti que el que us acabo d'explicar no és cap declaració d'intencions, i ara m'enfado com un nen petit i deixo de llegir-vos si vosaltres no ho feu! Al contrari, cadascú fa el que vol i pot, i com us acabo de dir, no deixen de ser divagacions meves de les quals no heu de fer gaire cas...

Per cert, i ja per últim, als que deixeu comentaris, sabeu que alguns de vosaltres sou no-reply? Si no ho sabieu, i voleu deixar de ser-ho perquè us contesti directament i no us hagi de contestar per aquí, obligant-vos a tornar (cosa que us agraeixo) a mirar si us he respost, us recomano aquest enllaç on explica com deixar de ser-ho. Us adverteixo que no sempre funciona, jo ho vaig estar provant i com blogger és com és , a vegades no ha funcionat, fins que funciona i aleshores ja ho tens. Per cert, el bloc que us indico el segueixo en secret, no li digueu a ningú, perquè sembla molt enfocat a dones... un altre dia ja us parlaré dels blocs que es pensen que només el visiten dones, i la tendència a dirigir-se a la gent és amb articles personals femenins (vosotras, algunas...), perquè és un tema que dona per molt.

I per fi anem a per la recepta. La vaig veure a un bloc que m'encanta, Mi Gran Diversión, i que té infinitat de receptes que segur que us venen de gust preparar a casa. Ja feia temps que em rondava pel cap fer aquest gelat, i quan el vaig veure, em vaig animar, fins al punt que li vaig copiar la presentació i tot!

Ingredients:

- 150gr. de nata

- 50gr. de llet

- 50gr. de mostassa en gra

- 10gr. de sucre

- 1 cullerada de café de whisky (a mi se'm va anar la mà una mica i després es va notar)

- sal (jo no l'hi vaig posar, però si ho feu, poseu-la)

Preparació:

Ara no us descobriré res a aquells que acostumin a fer gelats, però anem a preparar-ho!

A un pot escalfem la nata i la llet (si us heu fixat, està en grams no en mililítres, vigileu!), i quan estigui a punt d'ebullició, sense que arribi a bullir, afegim la resta d'ingredients, retirem del foc, i removem bé per integrar-los.

Tot i que tinc geladora, i m'hagués facilitat la feina, el gelat el vaig fer de manera 'tradicional'. Quan la barreja hagi refredat, la posem a un recipient apte pel congelador, i cap a dintre amb ell. Cada mitja hora, durant les properes 4 hores, el treurem del congelador per remoure-ho tot i trencar els possibles cristalls de gel, i tornem a desar al congelador.

Com us he mig dit abans, us recomano que vigileu amb el whisky, i si a sobre poseu un que sigui potent, poseu-ne menys del que indico. Amb la sal, no us la oblideu perquè tendirà, encara que no us ho creieu, a estar soso.

Ara només ens queda gaudir d'aquest sorprenent gelat, amb, per exemple, un bon steak tartar. Penso que és de les millors maneres de menjar-ho!

I vosaltres, amb què ho acompanyaríeu?

Gelat de parmesano

Doncs si, ho heu llegit bé, amb el fred que ens ha arribat, i a míster Pumuky no se li acut una altra cosa que fer un gelat! Els que em seguiu per instagram ja vau veure fa uns dies que estava enfeinat amb la geladora, i avui veureu el resultat.

I com esteu comprovant, estic tan 'locu', que a més l'he fet salat, i ni més ni menys que de parmesano. Bogeries transitòries que m'agafen, ves... però al que anàvem. Ja feia temps que li tenia ganes a un gelat salat, i per la xarxa veia moltes propostes que m'agradaven, però no trobava cap que em fes el pes, fins que buscant i buscant, un raig de llum em va iluminar, dient-me: "i perquè no de parmesano?", i allà que em vaig aventurar a provar de fer-lo.

 I és que últimament estic experimentant a la cuina, de moment amb poc éxit, però poc a poc estic convençut que aniran sortint els invents, i us els aniré ensenyant per aquí.

Per mi aquest gelat és ideal com a tastet, ja que té un gust molt potent, no obstant no deixa de ser el parmesano el que predomina, i a més als vostres convidats, si els hi oferiu, us miraran bastant sorpresos quan els hi presenteu una boleta d'aquest gelat acompanyat d'uns taquets de pernil salat, i els hi confirmeu que el que tenen davant és un gelat, d'aperitiu!

Comencem, que veureu que és molt fàcil de fer!

Ingredients:

- 400 ml. nata líquida mínim 35% m.g.

- 250 gr. parmesano ratllat

- 2 clares d'ou

- pebre negre molt

- pernil salat a taquets

- parmesano ratllat

Preparació:

La base és la d'un gelat 'normal', ja ho veieu que no té molt misteri. Posem a escalfar la nata amb la meitat del formatge i un pessic de pebre negre, fins que aquest últim hagi fos, moment que retirarem del foc i afegirem la resta del formatge.

Deixem refredar la barreja, i quan aquesta estigui ben freda, procedim a muntar les clares d'ou, fermes, i les incorporarem a la barreja de nata i formatge.

Seguidament, procedim a mantecar el gelat amb la geladora, seguint les instruccions de la màquina (en el meu cas 20 minuts van ser suficients), o de manera manual, avoquem a un recipient que es pugui tancar, i ho fiquem al congelador. Per al segon procés, cada mitja hora remenarem amb una forquilla per evitar la formació de cristalls de gel, durant les primeres 3-4 hores.

Un cop tinguem el nostre gelat, ho podem servir en versió tastet, com he fet jo, amb una mica més de parmesano ratllat per sobre, i uns taquets de pernil, i a sorprendre a convidats i a menjar!

Abans de les fotos, només us diré un parell de coses més.

La primera, que les culleres utilitzades per les fotos són gentilesa de l'empresa tast, que molt amablement m'han enviat una mostra representativa dels seus productes per a càtering, i que poc a poc aniré ensenyant-vos, ja que em van enviar un munt de productes! He començat amb aquestes culleres tan maques perquè m'han semblat ideals per al tastet del gelat. Tenen tot tipus de productes, gots, coberts, plats... tant per particular com per empresa, amb un disseny molt elegant, i que els hi dona un toc 'chic' a les presentacions.

La segona, pel facebook us vaig demanar que em recomanessiu llibres de cuina per demanar pel meu cumple i per reis. Ja m'heu recomenat alguns, però la llista és curta, vull més! I si em voleu suggerir altres regalets, seran benvinguts!

Ara ja si, a gaudir del gelat amb aquestes cullaretes tan xules, i bon cap de setmana!

Polos de Nesquik

Si us heu fixat, últimament publico sobretot receptes senzilles i ràpides... si, ja sé que el pa de sègol potser no era precisament ràpid o extremadament senzill, però per norma és el que actualment puc fer: receptes que no requereixin molta tècnica ni molt temps, ja que s'està convertint en un bé molt preciat, i escàs!

Però al que anàvem. Aquesta recepta la tenia pendent de fa ja un temps, i tot i que sembla que el fred comença a despertar-se i l'estiu l'hem deixat enrere, soc dels que pensa que els gelats no són exclusios de les époques caluroses, així que al final m'he decidit per fer-vos aquests polos de Cola-Cao que vaig veure a la Tere de Las Maria Cocinillas. A més tenia uns motllos de polos que volia estrenar i m'han vingut de fàbula. He respectat la recepta original excepte l'ingredient principal, perquè jo soc més de Nesquik. Què hi farem, no es pot ser per perfecte, jajaja!!!

Ingredients:

- 2 iogurts grecs ensucrats

- 2 cullerades grans de Nesquik

- 1 cullerada de sucre (opcional)

Preparació:

Emm... què podríem fer amb dos iogurt i dos cullerades de Nesquik? Doncs això, barrejar-les fins que el Nesquik estigui ben integrat amb els iogurts, i omplim els motllos dels polos.

Els fiquem al congelador entre dues i tres hores, i a menjar!

Feliç final de setmana!

P.D.: Normalment les meves fotos no són excepcionals, però aquest cop, a més, com la majoria de treballadors d'aquest país, surto de casa quan encara és fosc, i arribo quan ja és de nit, així que un extra afegit, espero que no m'ho tingueu en compte...

Granissat de Baileys

No penseu que en general ens avancem als aconteixements sense necessitat? Al juny, tothom es queixava que no arribava la calor, que l'estiu no volia treure el cap... i quan va començar l'estiu, el de veritat, aquell que fa insuportable sortir al carrer quan el sol és fora, comencen a dir que quina calor fa, i perquè no arribarà la fresca. Són aquests mateixos que ara, en aquests dies tontos que està fent, ja es queixen perquè l'estiu ha durat poc.

I jo, com soc més xulo que ningú, just ara que avui fins i tot plovisqueja a Barcelona, em planto aquí i us porto un granissat! I de Baileys! Res més senzill i refrescant com un granissat, i a més, el d'avui, amb un punt podríem dir de fiestero, gràcies a l'alcohol que li aporta el licor.

D'aquesta manera una mica esbojarrada us convido a celebrar que les temperatures han afluixat i sortir al carrer a les tres de la tarda no es fa un infern! M'acompanyeu?

Ingredients:

- Baileys a discreció
- Gel picat
- Oreos banyades amb xocolata blanca
- Sucre, llet (opcionals)

Preparació:

Com veieu, últimament no m'estic complicant gaire... a un robot de cuina, picadora, thermomix... el que tingueu més a l'abast, poseu el gel, un bon grapat per persona, i un bon raig de Baileys, i ho tritureu. Jo vaig fer servir gel ja picat per còctel, ja que així era més fàcil triturar-ho amb la meva picadora. Els que tingueu thermomix o similar no heu de patir pel gel, us ho farà perfecte.

Com us deia, que avui estic una mica rollista tot i ser una recepta de dues línies, tritureu el gel amb el Baileys fins a obtenir la textura desitjada, en aquest cas, de granissat, una canyeta, acompanyat d'una oreo banyada amb xocolata blanca, i a gaudir del dimarts com si fos un divendres!

Si el Baileys així sol en versió granissat el trobeu molt fort (tingueu en compte que amb el gel es rebaixarà), poseu una culleradeta de sucre en el moment de triturar, i si us voleu llençar a l'aventura, una miqueta de llet, també farà que quedi més suau.

Però si el vostre nivell de bogeria és màxim, canvieu la llet per cacaolat, i que flueixi el bon rotllo!

Feliç setmana!

Licor de prèssec

Ja feia temps que no us portava cap recepta de licor, oi? Si és que no me'n puc estar, al final em veureu com un alcohòlic, jajaja!!

És que en algún moment haig d'acabar amb les existències d'orujo cassolà, que sembla que la garrafa que tinc a casa no té final...

Avui us mostro un licor molt senzill, més o menys com el de maduixes que ja us vaig ensenyar fa temps (i com la majoria de licors, tot sigui dit). Quatre o cinc passos bàsics, i a gaudir!

Ingredients:

- 350grs. de prèssec, ja pelat i sense l'òs (de la varietat que vulgueu, en principi com menys aquosos millor)
- 250ml. d'orujo
- 175grs. de sucre
- 175ml. d'aigua


Preparació:

Per a mí, aquesta recepta ha tingut una dificultat especial, i és que soc al·lèrgic a la pell del prèssec... així que he hagut de demanar ajuda per fer-la, i que una ànima caritativa me'ls pelés, trossejés, i els anés colocant a un recipient de boca ample, preferentment de vidre.

Un cop fet el primer pas, del qual segur que no heu necessitat ajuda, com jo, cobrim els prèssec amb l'orujo, tapem, i reservem un parell de dies. Això diu la recepta, jo ho vaig tenir una setmana, perquè xuclés més gust a prèssec.

Després dels dies de repòs, preparem un almívar amb el sucre i l'aigua, i quan hagi refredat filtrem el nostre orujo perquè no quedin restes de prèssec, i ho barregem amb l'almívar que acabem de fer. 

Fiquem a la nevera, i poca cosa més, en el moment que estigui ben fresquet, a gaudir-lo!!

P.D.: He vist receptes que en comptes de prèssecs naturals, fan servir orellanes (els coneguts orejones) de prèssec, i la maceració la fan durant mooolts més dies. Suposo que dependrà molt de la intensitat del gust del prèssec...

Licors de fruits vermells i premi Versatile Blogger

Ja feia temps que no teníem cap licor pel bloc, no? Aquest licor des d'abans que arribés el nou vingut ja estava macerant a casa, esperant que arribés el seu moment per ser tastat i veure la llum. I per fi ha arribat el moment! És ben simple fer-ho, pràcticament igual que el de maduixes, que va quedar ben bo!

Si us enrecordeu, amb el licor de taronja vaig fer servir orujo casolà d'un company de feina... i encara me'n queda! A part de fer licors, estic preparant un ingredient emprat en pastisseria i rebosteria la base del qual també és alcohol. Ja us l'ensenyaré quan el tingui!

A més, com veieu pel títol de la recepta, soc un feliç guardonat d'un nou premi, que m'atorga la Marta de insta-cook, bloc que recomano visiteu, ja que les seves propostes culinàries valen molt la pena!
Al final del post us explico el premi, i en què consisteix, ok? Ara anem a per la recepta!

Ingredients:

- 350grs. de groselles, o qualsevol altre fruit vermell. Pot ser variat, no ha de ser un únic fruit.
- 325ml. d'aigua
- 250grs. de sucre
- 1/4 de litre d'orujo blanc casolà
- suc de mitja llimona 

Preparació:

Les groselles que he fet servir són congelades, va ser una d'aquelles compres inesperades, una vistita al Lidl, i trobar-te una bossa de 500grs. de fruits vermells congelats. I ja em veieu a mi destriant els diferents fruits per fer una versió de cada licor... només dir-vos que hi havia gerds, nabius i mores, a part de les groselles, així que vaig fer un licor de cada fruita! Però no us atabalaré amb 4 receptes iguals, només que canvieu la grosella per la fruita vermella de la vostra elecció i llestos.

Agafem les groselles, i les posem a un pot de vidre. En el cas dels gerds, i les mores, les vaig tallar per la metitat perquè alliberessin millor la 'substància'. Les cobrim amb l'alcohol, tapem el pot, i que vagi macerant a un lloc fosc i fresc un mes.

Passats aquests 30 interminables dies, amb la resta d'ingredients, fem un xarop, posant-los tots a bullir fins que el sucre s'hagi dissolt, removent de tant en tant per tal que no se'ns cremi. Un cop comenci a bullir el nostre xarop, baixem el foc i el deixem 10 minuts més al foc, i seguidament ho retirem del foc i el deixem refredar.

Ja estem acabant! Barregem el xarop amb l'alcohol i les groselles, tanquem l'ampolla, i ho deixem reposar un parell de dies.

I ja ho tenim, el nostre licor de groselles llest per fer uns xarrupets ben fresquets, després d'un bon àpat!

I ara parlem del premi!

El Versatile Blogger Award, igual que el Liebster, és un premi que s'atorga entre bloggers, cosa que fa (particularment) molta ilusió. Suposo que si el premi vingués amb algún regal, faria encara més, jajaja!!

Peró seguim, que em despisto.

També com els Liebster, és un reconeixement per fomentar una mica aquells blocs relativament nous i probablement poc coneguts, d'aquesta manera animes al blogger guanyador/nominat a que continui amb la seva feina bloggeril. 

I les normes que ha de seguir el blogger que ha estat nominat són:

- Agrair al blogger que t'ha nominat. Això ja ho fet directament al bloc de la Marta, però de nou des d'aquí, moltes gràcies!!

- Nominar 15 bloggers que segueixis, i a ser possible no repetir els nominats per la persona que t'ha nominat a tu. També suggereix que no tinguin molts seguidors, però aquesta norma me la saltarè, sorry (jo és que estic molt locu!). Aquí la cosa es complica perquè sempre voldries nominar a més dels que nomines, i crec que hauria pogut nominar 15 o 20 més... En el meu cas, els nominats són els següents (no us en dono els motius pels quals els he nominat, ja que tots em semblen blocs fantàstics, i dels que amb cada recepta n'aprenc una mica):

Marina, de Tapa't de tapes

Judith, de El món de Juju

Laura, de Coure Coulants

Eri, de La cuina de l'Eri

Pili, de Kooking

Mònica, de Coses de Llàbiro

Ana i Blanca, de Juego de Sabores

Beatriz, de 2 mandarinas en mi cocina

Neus, de Cocinando con Neus

Esther, de Cocinando Sabores

Piedi i María, de Laurel y Menta

Cristina, de Us en llepareu els dits

Laia, de Delícies de llimona

Mercè, de Cuina per a llaminers

Silvia, de y sigo en la cocina

Enhorabona a totes les nominades (sembla que en el món blogueril gastronòmic no hi hagi molt home, però haver-ne, n'hi ha!)!!!

- Notificar als 15 bloggers (en aquest cas són blogueres, i sumen 17) que han estat nominades. 

- Compartir 7 trets personals teus. Aquesta norma ha sigut difícil, ja que no soc gaire xerraire, i molt menys de coses personals, però aquí van (quan un parla d'ell mateix, sempre es veu més coses dolentes que bones, no creieu?).

• Puntual: realment em suposa un problema la puntualitat, m'estresso moltíssim si no arribo a l'hora als llocs, i si a sobre ho sé per avançat, per mi és una hecatombe!
• Infantil: coneixeu algún home que no ho sigui?
• Viatger: dintre dels meus hobbies, si no comptem la cuina, evidentment, viatjar (com més lluny millor) és una de les meves grans aficions.
• Reservat: fins al punt que probablement molt poca gent em coneix al 100%
• Cap quadrat: la veritat és que soc bastant tossut, i molts cops em costa acceptar que no tinc raó, tot i sabent que no la tinc!
• Social: si, ja sé que sent reservat això potser no quadra gaire, però m'encanta relacionar-me amb la gent que tinc a prop i reunir-me amb amics i coneguts. Bé, que aixequi la ma a qui no li agradi...
• Enamorat: de la vida, de viure i passar-m'ho bé, de gaudir amb tot el que m'envolta, però per sobre de tot, dels dos angelets que tinc a casa, la meva parella, i el fill que tenim en comú.  

I això és tot, novament gràcies a la Marta pel premi, enhorabona als premiats, i fins dijous!!

Licor de taronja (arancello)

Gràcies a un amic, les meves provisions d'orujo casolà (i de qualitat!) han augmentat considerablement, amb el què he pogut provar de fer diferents licors de fruites, dels quals ell també se n'està beneficiant... com ha de ser, quid pro quo!

Avui és el torn del licor de taronja, o arancello. O el que és el mateix, la versió amb taronges del Limoncello que vam fer ja fa un temps. I aquesta versió no desmereix a la seva germana.

Poc a poc anireu veient diferents versions de licors de fruites, i comprovareu que tinc orujo de sobres!

Ingredients:

- 1/2 litre d'orujo blanc de qualitat (el que he fet servir aquest cop, per mi és difícil de millorar; gràcies Sergio!)
- 500grs. de sucre
- 1/2 litre d'aigua
- 3 o 4 taronges grans (si pot ser, que siguin bio, que potencien molt el gust a taronja)


Preparació:

La veritat és que la preparació de l'arancello no varia gaire de la de limoncello, així que poques coses us vinc a descobrir...

Comencem rentant les taronges sota l'aigua calenta, i les pelem totes quatre, quedant-nos només amb la part taronja, evitant al màxim la part blanca amargant, i les pells les posem a un pot de vidre que puguem tancar, conjuntament amb l'orujo. Ho guardarem a un lloc fosc durant 15 dies.

Amb el sucre i l'aigua fem un almívar portant-los a foc, primer a foc fort, i quan tinguem el sucre dissolt, ho baixem al mínim i ho mantenim durant 10 minuts.

Ho traurem del foc i quan hagi refredat, incorporarem el suc de les taronges (que estigui ben colat, sense res de polpa), i els 15 dies de maceració de l'alcohol ho tindrem reservat a la nevera també a un pot tancat.

Passats aquests 15 dies, colem tots dos líquids i els barregem, i de nou a macerar, aquest cop tots dos junts, aquest cop durant un mes, al mateix lloc on teníem l'orujo, un lloc fosc, que no estigui a l'abast de la llum.

Una vegada aquest etern mes d'espera ha passat, ja només ens queda traspassar-ho a l'ampolla que tindrem a la nevera, tornant a filtrar-ho amb el colador més fi que tinguem, i quan estigui fred... a tastar-ho!

P.D.: Si no falla el codi, ja teniu de nou disponible el botó per imprimir la recepta, que ja feia una temporadeta que no volia funcionar. El podeu veure al final de cada recepta, és un botó verd amb la icona d'una impressora i un pdf. I el teniu a totes les receptes!

Orxata

Si, ho sé, aquesta última recepta s'ha fet esperar, però tot el bo es fa esperar, no?

Una recepta més apta per a l'estiu, i que de fet vaig preparar a l'estiu, però fins ara no havia tingut ocasió de publicar. Si teniu la oportunitat de trobar xufes per a preparar-la, us recomano que ho proveu, és boníssima, molt millor que la del súper...

Ingredients:

- 250grs. de xufes
- 1 litre d'aigua
- 125grs. de sucre

Preparació:

El primer de tot és hidratar les xufes, deixant-les almenys 24 hores en remull. Aquesta aigua no és l'aigua dels ingredients, que consti. És important anar canviant l'aigua, per treure les impureses que puguin tenir.

Passat el dia de remull de les xufes, les posem al got de la batedora amb una mica d'aigua (ara si la dels ingredients) i les anem triturant poc a poc. S'ha de tenir en compte que s'han de triturar tant com puguem. Després toca passar la pasta obtinguda per un colador xinès, per acabar d'obtenir la llet de la xufa, o com es coneguda normalment, l'orxata. És la part més laboriosa de la recepta, i requereix el seu temps.

Quan haguem aconseguit passar tota la pasta pel colador, afegim la resta de l'aigua i el sucre, barregem bé, i a refredar la nostra orxata casolana per poder-la beure ben fresqueta.

Per cert, us recomano consumir-la en dos dies, ja que de seguida es fa malbé.

Limoncello

Aquesta recepta l'havia d'haver publicat divendres, però entre una cosa i l'altra, no vaig tenir temps ni tant sols d'escriure-la, i el cap de setmana no he tocat gaire l'ordinador, així que s'ha hagut d'esperar uns dies a veure la llum.

Tot s'ha de dir que el fet de que aquesta recepta s'hagi hagut d'esperar li va molt al cas, ja que justament és una recepta en la que l'espera és el que més s'ha de tenir en compte per fer-la: paciència, paciència i paciència. Si respecteu els temps, us sortirà un licor d'allò més bo.

Està extreta del bloc amiloquemegustaescocinar, si el visiteu, trobareu més d'una i més de dues receptes interessants.

Ingredients:

- 1/2 litre d'alcohol blanc (orujo, vodka... la recepta original diu alcohol per a licors, però per aquestes terres és difícil d'aconseguir, i si ho trobes, és caret)

- 500grs. de sucre

- 1/2 litre d'aigua mineral

- 3 o 4 llimones grandetes

Preparació:

Rentem bé les llimones sota aigua calenta, i les pelem, extreient-ne només la part groga, ja que la part blanca és amargant, i no ens interessa que sigui un licor amarg. A un recipient que es pugui tancar (preferiblement us diria que de vidre) posem les pells de la llimona i l'alcohol, i ho guardem a un lloc on no li toqui la llum del sol (ni de cap tipus). Ho reservarem durant 15 dies. L'alcohol blanc, com més bo sigui, millor, ja que això significa que té menys gust, i per tant, el nostre limoncello tindrà menys regust a l'alcohol original.

Preparem un almívar amb el sucre i l'aigua. Ho posem a bullir i quan tot el sucre s'hagi disolt, baixem el foc al mínim i ho coem durant 10 minuts. Ho treiem del foc i esperem que refredi.

Ara fem un suc amb les llimones que hem pelat, i l'incorporem a l'almívar un cop fred. Ho barrejarem tot bé, i també ho reservarem, a la nevera aquest cop, durant els 15 dies de maceració de l'alcohol.

Quan hagin passat aquests llargs 15 dies d'espera, treiem les pells de llimona de l'alcohol, i barregem els dos líquids. Els deixem de nou macerar a un lloc sense que li arribi la llum, aquest cop durant un mes sencer. Heu llegit bé, un mes... oi que 15 dies no us sembla tant?

Un mes després, només ens faltarà colar molt bé el nostre licor, posar-ho a una ampolla ben maca, i a la nevera a que agafi fred, per poder-nos-ho beure després d'un bon àpat.

No us ho he dit, però amb aquestes quantitats surt aproximadament litre i mig de limoncello, només perquè ho tingueu en compte per les ampolles que feu servir.