dimecres, 31 de juliol del 2013

Croquetes de Morcilla (El Asalta Blogs)

Avui vinc amb un projecte que tenia moltes ganes de compartir amb vosaltres. Els que m'aneu visitant, haureu vist el logo de 'El Asalta Blogs' a la barra lateral. Es tracta d'un repte ideat per Conchi de GastroAndalusí, on ens proposa el següent: de entre tots els participants, se seleccionarà un, que serà el bloc asaltat. La resta de participants, seran els asaltants del bloc en qüestió, i hauran de 'robar' una recepta del bloc asaltat, en secret, per fer-la seva i posteriorment publicar-la l'últim dia de mes, a les 10:00h, com un rellotge.

A partir d'aquí, cadascú fa i desfà, posa nerviós/nerviosa al propietari@ del bloc a través del grup de facebook, cadascú amb el seu nom en clau, per no ser descobert, i mirar de guanyar punts, si compleixes cada mes religiosament tots els requisits. No us fotré un rotllo explicant-vos quins són els requisits a complir per guanyar/no perdre punts, perquè segur que no us interessa, i a més, penso que la gràcia no són els punts, que també, sinó el fet d'homenatjar d'una manera singular i divertida un bloc, versionant les seves receptes i donant-lo a conèixer una mica més.

Aquest mes és el segon que es fa aquest repte, i el primer que participo, i el bloc asaltat d'aquest mes és un bloc realment recomenable, amb una gran varietat de receptes, totes i cada una d'elles millor que l'anterior. Es tracta del bloc de la Paula, con las zarpas en la masa, i com us he dit, trobareu un munt de receptes, on no podeu deixar passar ni una. La veritat és que per això a mi m'ha costat decidir-me per una en concret, després de mirar i mirar el seu índex, però al final, vaig trobar una que em va entusiasmar, ja que jo en soc molt fan, de les croquetes (què podia ser, si no eren croquetes, jeje!). Es tracta de les croquetes de morcilla (o butifarra negra...), unes croquetes que no havia fet mai, i que em rondaven pel cap ja feia temps... i aquest repte ha estat l'excusa perfecta!

I ja us deixo de rotllos, que segur que el que voleu és saber com les he fet!

Ingredients:

- 50grs. mantega (l'original 200grs.)
- 50grs. farina (l'original 200grs.)
- 300grs. butifarra negra
- 1l. de llet
- sal
- ous, farina i pa ratllat per arrebossar
- abundant oli per fregir

Preparació:

Ja heu vist que faig servir bastant menys mantega i farina que la recepta original. Això no és perquè pensi que n'hi posa molta, sinó perquè jo estic acostumat a fer la beixamel amb menys quantitat, i no sé com m'hagués sortit variant les meves quantitats habituals, així que millor fer la recepta amb quantitats que se'm donen bé. Si mireu les fotos originals, veureu que amb les seves quantitats li han quedat ideals!

Però comencem que em despisto!

Esmicolem la butifarra negra i la deixem sense pell. A una paella escalfem la mantega, i quan estigui fosa i comenci a escalfar-se, saltegem una mica la butifarra.

Afegim, seguidament, la farina, fregint-la en la barreja de mantega i butifarra negra, per allò que us recordo sempre que la farina ha de quedar cuita si no volem unes croquetes amb gust de farina crua.

Un cop la farina estigui feta, anem afegint la llet per tandes, sense deixar de remenar i integrant constantment la llet a la massa inicial de farina, mantega i butifarra negra.

Quan la nostra massa hagi absorvit totalment la llet, rectifiquem de sal, i la deixem refredar tapada amb paper film. Jo la vaig tenir tota la nit. La densitat de la massa dependrà de com ens agradin: si preferiu una massa densa, afegireu més farina, i si la voleu més líquida, doncs més llet, així de simple.

Amb la massa ja freda (si la teniu a la nevera, més que recomenable, serà més fàcil treballar-la), anem formant les nostres croquetes, ja sigui la típica forma, o en boles. Avui les hem fet amb forma 'croquetil'.

Aquí normalment jo faig un segon refredament de la massa un cop ja fetes les croquetes, i més amb aquests dies de calor, perquè ens facilitarà el posterior arrebossat.

Ara passem les nostres croquetes per farina, ou batut i pa ratllat, en aquest ordre, i treient l'excés de farina de les croquetes, i a fregir-les en abundant oli ben calent, i a cruspir-se-les calentones.

Si en feu de més, com faig jo sempre, sense fregir directes al congelador per a properes ocasions i visites inesperades.

Salut, i fins al proper Asalta Blogs!!







dimecres, 24 de juliol del 2013

Pa de curry

Amb aquesta recepta completo la 'Trinitat' de pans que en Daniel Jordà va fer amb la MJ en el seu MJ Cooking Show (us havia dit que té canal de youtube, i que ja trigueu a suscriure-us?). 
Dels tres pans fets, aquest, el de tinta de calamar i el de quetxup, sincerament, no sabria per quin decidir-me, perquè tots tres tenen el seu què que els fa particulars i únics. Potser el de tinta xoca més, el de quetxup és el més 'divertit', i el de curry és més exòtic, però Deu n'hi do quin trio ens va preparar el Daniel!
Aquest d'avui, probablement és el més potent, el que més predomina el gust de l'ingredient característic, el curry, ja que és un ingredient que deixa un gust i un aroma característic, penetrant, i que a casa agrada molt. Només us dic que en el menú setmanal, quasi cada setmana incloem un plat que porta curry...

Ingredients:

- 500grs. farina de força
- 80grs. sucre
- 12grs. sal
- 100grs. mantega
- 200grs. de llet
- 30grs. llevat fresc
- 10grs. de curry
- 5grs. de cúrcuma- sèsam

Preparació:

El procediment és exactament igual que el pa de tinta de calamar, canviant en aquest cas la tinta pel curry i la cúrcuma, però us ho explico, que no vull que em digueu que soc un vago!
A un bol gran, posem tots els ingredients excepte el curry, la cúrcuma i el sèsam, i els amassem fins que tots els ingredients quedin ben barrejats.

Pasem la barreja a la taula de treball, prèviament untada amb una película d'oli, i farem el famós plegat, per després enrotllar-ho sobre si mateix donant tensió a la massa i deixant-lo en forma de bola, i el deixarem reposar durant deu minuts.

Passats aquests 10 minuts, amb la massa a un bol, incorporem el curry i la cúrcuma, i tornem a amassar lleugerament, fins que el color s'hagi integrat, i repetim el pas del plegat a la superfície de treball. Novament, 10 minuts més de repòs.

Després d'aquesta segona tanda de repòs, farem un tercer plegat i un altre repòs de deu minuts.

Finalment fem un quart plegat, i deixarem la massa en repòs durant 90 minuts, o fins que hagi doblat el seu volum.

I ara ja toca començar a formar els panets. Fem boles d'uns 25grs., i les arrebossem amb el sèsam, havent ruixat els panets prèviament amb una mica d'aigua, per tal que el sèsam s'addereixi. Els anirem deixant a la safata de forn on els courem, on faran un últim repòs de 60 minuts, doblant una altra vegada el seu volum. Els taparem amb un drap de cuina de cotó humi que no deixi pels. 

Preescalfem el forn a 220ºC, i quan els panets hagin doblat el volum, els tornem a polvoritzar una mica, i al forn a mitja alçada durant 6 minuts, baixant la temperatura a 200ºC. Sobretot, igual que els altres panets, vigilarem que de seguida es fan, i se'ns poden cremar!

Per presentar-la (i menjar-la) he triat una hamburguesa de pollastre, acompanyada de cebetes i pebrots vermells i grocs macerats en vinagre de poma, tot molt suau per no desvirtuar el gust d'aquest pa tan aromàtic. No ho vaig fer, però fins i tot es podria potenciar una mica amb maionesa de curry, no?




La publicació d'avui no serà la última abans de vacances. Ja he vist que molts de vosaltres us heu acomiadat fins al setembre, però a mi encara em queda una mica perquè m'arribi aquest descans. No és que em quedi gaire, però encara voltaré per aquí uns dies, donant una mica de guerra. Per als que ja ho esteu, que tingueu un bon estiu!

dijous, 18 de juliol del 2013

Patates Cajun i un agraïment especial

No sé perquè, però últimament no dono a l'abast. I curiosament, amb la majoria de gent que parlo, el comentari és el mateix. Se'ns escapa el temps. No sé si és per l'estiu, que casualment hi ha hagut un augment sobtat de feina a totes les empreses, o ves a saber què.
La qüestió és que tothom sembla que vagi més atabalat del normal. Jo voto per les calors. I en el meu cas, un monstruito de tres mesos i mig, suposo que també ajuda a fer-ho possible.

Aquesta recepta que us porto avui, és una de les que vam fer al taller de la MJ farà ja dos mesos, així que us podeu imaginar el ritme que porto de treball, en general.
L'agraïment especial, el trobareu al final, cosa que també agrairé si el llegiu.

De moment, comencem per la recepta. És ben senzilla, molt socorreguda, i que tant es pot servir acompanyant un bon tros de carn, com en format tapa, que és el que us ensenyo jo avui.

Les patates Cajún són el que més comunament coneixem com Deluxe, d'una coneguda cadena de fast food, de la qual no diré el nom, però és el McDonalds. En aquest cas, estan servides per una maionesa de curry, que també ens va ensenyar la MJ al seu taller, i que està per llepar-se els dits.

Ingredients:

Per les patates

- 500 grs. de patates
- 50 grs. de farina
- 1/2 c/c de pebre vermell de la Vera
- 1 c/c d'orenga
- 1 c/c de farigola
- 1 c/c de estragó (jo no li vaig posar)
- 3 c/s oli d'oliva verge extra
- 1 c/c de sal

Per a la maionesa de curry

- Maionesa
- Curry

Equivalències: c/c = Cullerada de café
c/s = cullerada sopera

Preparació:

Primer de tot netejarem molt bé les patates, ja que les prepararem amb pell. Us recomano que les patates siguin noves, i el més netes i llises possible. També és interessant que tingui totes més o menys la mateixa mida, per allò la cocció sigui uniforme, i l'efecte visual més maco.

Un cop netes, les obrim per la meitat per la part més llarga, i de cada meitat fem grills com si fos una taronja. I mentres comencem a preparar l'arrebossat de les patates, encenem el forn, a 250º, que vagi escalfant.

Posem tots els ingredients, excepte les patates, a un bol gran, i els barregem tots. Seguidament fiquem les patates, que quedin arrebossades per tot arreu, i les anem disposant a una safata de forn.

Baixem el forn a 200ºC i fiquem les patates dintre, durant 30 minuts aproximadament.

I ja les tenim, ara només les hem d'acompanyar amb la maionesa de curry, que la farem barrejant una culleradeta de postre de curry a la maionesa, tot i que aquí anirà una mica al gust de cadascú.
Eh! I que podeu servir-les amb la salsa que vulgueu, que consti!




I ja que has arribat fins aquí, et demano que facis un esforç, i llegeixis aquest petit (sempre serà petit) agraïment.

No vaig crear aquest bloc per reflexar sentimentalismes, ni caure en el que molts pensareu que és nyonyeria, però hi ha moments que t'has de saltar normes no escrites per tu mateix i a vegades autoimposades, i aquest és un d'ells, així que allà vaig.

Tot i gairebé no tenir temps per res, treballar fora de la ciutat on visc, cosa que comporta afegir dues hores més fora de casa, i un petit que t'absorveix la major part del teu temps disponible (cosa de la qual no em queixo), i obligacions varies, tot i això, gràcies a la Marta, que desgraciàdament i de manera involuntària està fent més sacrificis que jo pel simple fet de ser mare, encara tinc temps per dedicar-me a una de les coses que més m'agraden, que és cuinar.

És gràcies a ella que vaig poder anar al taller de la MJ, al taller de la Loreto, al sopar de bloggers que vam organitzar divendres passat... si aquests dies, i molts altres, no hagués fet un sobreesforç i s'hagués quedat ella cuidant del peque, aquestes 'escapades' meves, no haguessin estat possibles. Són moltes les vegades que les persones que estimem fan coses per nosaltres, coses que als que tenim a prop se'ls pressuposa, i no acostumem a veure, perquè precisament es donen per sentades, i no hauria de ser així.

A més, per ella aquesta etapa està sent especialment difícil, i què menys que fer públic el meu agraïment, cosa que no faig tan sovint com hauria de fer (ni de manera pública ni privada). Són aquests petits detalls, i molts altres, els que fan que t'estimi cada dia que passa, i que se'm dibuixi un somriure cada cop que torno a casa i veig els meus dos tresors.

Aquest serà un any especial per als dos per moltes coses, bones i dolentes, espero que tots dos aconseguim veure sobretot les bones, i ens quedin al record totes i cadascuna d'elles.

Podria continuar escrivint agraïments i dient coses sobre ella, però com sempre em diu, les paraules són paraules, i el que conten són les accions. Aquesta entrada no deixaran de ser paraules, però és una petita acció, i espero que així ho vegi...

Bon cap de setmana a tothom, sigueu feliços!

divendres, 12 de juliol del 2013

Taller de cuina amb Sabores de Colores

Bones a tots!

Avui una entrada ràpida i curat, per dir-vos que dimecres passat vaig assistir a un nou taller organitzat per Cookiteca i BRA, en el que la bloggera que ens va fer una masterclass aquest cop va ser la Loreto de Sabores de Colores.

Em va agafar molt de sobte, ja que m'havia apuntat per facebook al sorteig d'una plaça que no em va tocar, i dimarts em van trucar de Cookiteca Santaló dient-me que hi havia hagut molta gent que no podia assistir, i que quedaven places, i si em volia apuntar... suposo que sabeu quina va ser la meva resposta, no?

Només arribar em vaig trobar amb algunes cares conegudes. La Sara L de Recursos Culinarios, i la Maru, que també van assistir al taller de la MJ. I just quan comença el taller, apareix la Clara de Entrando en la cocina con Claire. Quines sorpreses tan agradables!

A més, he conegut a tres bloggers més (aquest cop erem menys els bloggers assistents, no sempre podem ser tants...), la Mònica de Synera Cakes, la Sara Maria de Les delícies del rebost, i la Letizia de Friarelli and Sound.

I què dir-vos de la Loreto? La simpatia en persona, una canària que ara ja ha tornat a la seva terra, i va estar uns anyets vivint aquí. Com es gaudeix la cuina quan qui està cuinant desprén aquesta energia i simpatia, la veritat! I el seu bloc, una delícia, creieu-me!

La Loreto ens va ensenyar a cuinar uns musclos a la marinera amb cervesa, uns sandvitxos de gall d'indi a la planxa amb maionesa de curry, pollastre arrebossat cruixent amb mojo d'alvocat, i una mousse ràpida de xocolata. Tot això en dues hores en molt bona companyia, i va quedar boníssim!

Us passo unes fotos, extretes totes del blog de Cocina con BRA, ja que el meu mòbil va morir, i només la última és meva, on surto amb la Loreto.

Feliç cap de setmana!


Comencem!

 Aquí posant-nos firmes a tots

Aquí tots enfeinats...

Que no, que aquest no soc jo, ja m'agradaria, jajaja!!

El plat que em va tocar fer a mi i al meu equip

(quasi) tot el grup (se'm veu?)

Uns musclos boníssims!

La resta d'elaboracions

I la protagonista amb un servidor!

dimarts, 9 de juliol del 2013

Licor de prèssec

Ja feia temps que no us portava cap recepta de licor, oi? Si és que no me'n puc estar, al final em veureu com un alcohòlic, jajaja!!

És que en algún moment haig d'acabar amb les existències d'orujo cassolà, que sembla que la garrafa que tinc a casa no té final...

Avui us mostro un licor molt senzill, més o menys com el de maduixes que ja us vaig ensenyar fa temps (i com la majoria de licors, tot sigui dit). Quatre o cinc passos bàsics, i a gaudir!

Ingredients:

- 350grs. de prèssec, ja pelat i sense l'òs (de la varietat que vulgueu, en principi com menys aquosos millor)
- 250ml. d'orujo
- 175grs. de sucre
- 175ml. d'aigua


Preparació:

Per a mí, aquesta recepta ha tingut una dificultat especial, i és que soc al·lèrgic a la pell del prèssec... així que he hagut de demanar ajuda per fer-la, i que una ànima caritativa me'ls pelés, trossejés, i els anés colocant a un recipient de boca ample, preferentment de vidre.

Un cop fet el primer pas, del qual segur que no heu necessitat ajuda, com jo, cobrim els prèssec amb l'orujo, tapem, i reservem un parell de dies. Això diu la recepta, jo ho vaig tenir una setmana, perquè xuclés més gust a prèssec.

Després dels dies de repòs, preparem un almívar amb el sucre i l'aigua, i quan hagi refredat filtrem el nostre orujo perquè no quedin restes de prèssec, i ho barregem amb l'almívar que acabem de fer. 

Fiquem a la nevera, i poca cosa més, en el moment que estigui ben fresquet, a gaudir-lo!!

P.D.: He vist receptes que en comptes de prèssecs naturals, fan servir orellanes (els coneguts orejones) de prèssec, i la maceració la fan durant mooolts més dies. Suposo que dependrà molt de la intensitat del gust del prèssec...


dimarts, 2 de juliol del 2013

Pa de tinta de calamar

Avui, de nou, un altre pa, i aquest cop, repetim, més o menys, ja que igual que el pa de quètxup, aquesta recepta està extreta del vídeo que la MJ va fer amb en Daniel Jordà en un dels seus MJ Cooking Show, i que si recordeu, feien tres pans diferents. A la vegada, la recepta està al llibre del Daniel, però com jo encara no tinc el llibre, haig de proveïr-me d'internet!

He fet la versió de pa negre, fet amb tinta de calamar, acompanyat amb una hamburguesa de rap, que, per mi, li va ideal.

I si algú patia que amb les calors deixaria de fer pa, que no s'amoïni que seguirem fent-ne, malgrat l'estiu!

Ingredients:

- 500grs. farina de força
- 80grs. sucre
- 12grs. sal
- 100grs. mantega
- 200grs. de llet
- 30grs. llevat fresc
- 10grs. tinta de calamar
- sèsam


Preparació:

A un bol gran, posem tots els ingredients excepte la tinta i el sèsam, i fem un amassat suau. No es tracta de barallar-se amb la massa, sinó de que tots els ingredients s'integrin i queden ben barrejats.

Després d'aquest amassat, aboquem la barreja a la taula de treball, que prèviament hem untat amb oli (una película d'oli, no es tracta de quedar d'oli fins les orelles), i farem un plegat. El plegat consisteix en estirar lleugerament la massa, agafar els extrems dret i esquerre amb les respectives mans, i plegar la massa com si d'un drap o llençol es tractés. Seguidament ho enrotllem sobre si mateix donant tensió a la massa i deixant-lo en forma de bola, i el deixem reposar durant deu minuts.

Quan passin aquests 10 minuts, passem la massa al bol, incorporem la tinta de calamar, i tornem a amassar lleugerament, fins que el color s'hagi integrat, i repetim el pas del plegat a la superfície de treball. De nou, 10 minuts més de repòs.

Fem ara un tercer plegat després del segon repòs, i ara? un altre repòs de deu minuts, com no!

Sabeu? Ara farem un quart i últim plegat, i deixarem reposar 90 minuts, fins que aproximadament hagin doblat el seu volum.

Per fi, toca començar a formar els panets. Fem boles d'uns 20-25grs. (jo les vaig fer de 30grs. més o menys, no hem de ser tiquismiquis), i les arrebossem amb el sèsam. Per fer-ho, amb un polvoritzador mullem la superfície dels panets, i els passem pel sèsam. Els anem deixant a la safata de forn on els courem. I no us ho creureu, però ara toca un nou repòs de 60 minuts, que doblin el volum novament. Aquest cop, el repòs l'han de fer tapats.

Preescalfem el forn a 220ºC, tornem a polvoritzar els panets una mica, i al forn a mitja alçada durant uns 6 minuts aproximadament, baixant la temperatura a 200ºC. Hem de vigilar que de seguida es fan, i se'ns poden cremar, cosa que no veurem perquè evidentment, són negres...

Per menjar-los he fet unes hamburgueses de rap, acompanyades d'uns brots i una maionesa de wasabi.

Va que avui és dimarts, i és la final de MasterChef!!