diumenge, 29 de desembre del 2013

Pasta fresca amb salsa de boletus - Asaltablogs invisible

I de nou aquí estic amb una proposta del repte Asaltablogs, del qual ja us he parlat un munt de cops.
Aquest mes és una mica diferent la dinàmica, per allò de que és Nadal, i no tots estan a casa o disponibles en general per asaltar un bloc. Aquest mes, els intrèpids asaltants que han volgut participar, hem fet un Asaltablogs invisible, de manera que a primer de mes vam rebre un correo amb el blog que ens tocava asaltar aquest mes. Cadascú un de diferent, i emoció fins al dia de la publicació.
Jo personalment ja tinc ganes de saber qui ha assaltat el meu blog, crec que això ho fa més divertit encara. Com? que voleu saber a qui m'ha tocat asaltar? Impacients... doncs he asaltat el blog Una física en la cocina, que com bé es descriu, és una física aficionada a la cuina (si és que on ens anem a juntar, jo que soc matemàtic, a la cuina, és clar!).
És un bloc relativament nou, nascut aquest 2013 que ja ens abandona, i de les últimes incoporacions al repte, però no per això deixa de tenir receptes molt bones, com la que us porto jo avui. Per mi és un plat fetiche, m'acompanya sovint amb els tuppers, ja que això de dinar cada dia fora de tupper, activa la imaginació, us ho asseguro! Es tracta d'un plat de pasta fresca amb salsa de boletus, un plat que m'agrada molt i des del primer dia que el vaig veure sabia que el 'robaria'.
Però prou de xarrera, i anem amb la recepta, no? Està una mica adaptada a com l'acostumo a fer jo, respectant els ingredients de l'original, excepte l'all.

Ingredients per 4 persones:

- 400 gr. de pasta fresca, en aquest cas tagliatelles
- 300 gr. de bolets variats
- 2 dents d'all (jo no li vaig posar)
- 300 ml. de llet evaporada
- un grapat de pernil picat
- 2 cullerades de parmesano ratllat
- oli d'oliva
- sal i pebre


Preparació:

Primer de tot farem la salsa. Com jo utilitzo bolets congelats, els triturem amb la picadora, fins obtenir no ben bé pols de bolets congelats, però quasi. Els aboquem a una paella amb oli, i quan comencin a deixar anar l'aigua, salpebrem i afegim el pernil picat. Quan els bolets estiguin fets, afegim la llet evaporada, rectifiquem de sal i pebre si és necesari, i mantenim a foc baix ifns que comenci a fer bombolletes, que serà quan afegirem el parmesano, i deixarem que es desfaci.

Mentres fem la salsa, bullirem la pasta segons les indicacions del fabricant (aquest cop no he fet la pasta jo, però tard o d'hora caurà), perquè quedi al dente, i un cop feta, jo l'he servida en un bol gran, afegint la salsa, per tal que tothom es serveixi la quantitat que vulgui!

I a gaudir!





divendres, 27 de desembre del 2013

Stollen - Bake the world

Com anem, heu passat un bon Nadal amb la família? Us heu atipat molt?

Un mes més, aquí estem amb el repte proposat per les noies de Bake the World, que no defalleix pel Nadal.

I com no podia ser d'una altra manera, aquest cop ens ha tocar preparar un pa nadalenc, de nom una mica estrany, dolç, i molt contundent. Es tracta de l'Stollen, un pa Alemany, amb una tradició de segles.
Segons un article de 'El mundo', escrit per Paco Torreblanca, i cito textualment:

"El Christstollen o 'pan de Christ de Noël', es un postre navideño que proviene de Alemania y tiene una tradición de más de 600 años. La forma del Stollen es especial, pues recuerda a un niño recién nacido envuelto en pañales, en concreto el niño Jesús.
En un principio el Stollen era un producto austero, ya que estaba hecho solamente a base de harina, aceite y agua. Ello se debía a que durante la temporada de adviento se ayunaba y varios de los ingredientes no permitidos eran la leche y la mantequilla.
En 1430 Kurfurst Ernst y su hermano decidieron presentar una súplica al Papa (Nicolás V) para que fuera posible incluir mantequilla en la receta. Este Papa rechazó el cambio, pero en 1491 Inocencio VIII lo aceptó. Escribió la denominada 'Carta de la mantequilla' (Butterbrief), pero a cambio puso varias condiciones. Por ejemplo, había que sustituir el aceite por la mantequilla en vez de añadirla, y cada vez que se fabricase un Stollen había que pagar una cantidad a la Iglesia para ayudar a construir la catedral de Freiberg.
Más tarde, Heinrich Drasdo añadió los frutos secos a la fórmula. En un principio era un postre para la nobleza exclusivamente, pero en 1730 Augusto II de Polonia encargó un Stollen de 1,8 toneladas que se distribuyó en 24.000 porciones. Esto hizo que se extendiera a todas las clases sociales. Y ahí empezó la famosa 'Stollenfest' en Dresde, que se celebra el sábado antes del segundo adviento."


Ja teniu tota la història explicada, veieu que bé!
Des del repte ens proposaven uns quants enllaços per guiar-nos en la seva elaboració, i jo he fet una mica un mix de tots, basant-me sobretot en el de la meva amiga i gran blocarie Gemma Food & Cakes, ja que en teoria l'Stollen porta massapà, i a mi no m'agrada, què hi farem. Però anem per feina, i preparem-ne un!

Ingredients:
 - 450 gr. de farina de força
- 25 gr. de llevat fresc
- 120 gr. de llet (si, grams!)
- 200 gr. de mantega en pomada
- 1 ou
- 1 pessic de sal
- 250 gr. de panses (jo nabius deshidratats)
- 50 gr. de taronja confitada
- 50 gr. de llimona confitada
- 50 gr. de gotes de xocolata
- mantega líquida i sucre glass per decorar

Preparació:
Amassem a un bol gran la farina, el llevat, la llet, la mantega, l'ou i el pessic de sal. En el meu cas jo l'ou l'he batut una mica abans d'incorporar-lo, però lleugerament.
Un cop tots els ingrediets ben pastats, deixem reposar mitja horeta.
Passada la mitja hora, incorporem la fruita confitada, els nabius i les gotes de xocolata, i amassem durant un parell de minuts perquè tota la massa tingui els regalets.
Aboquem la massa a la superfície de treball, l'estirem una mica (una mica), i per la part més ample, ho pleguem en tres a mode de tríptic. Dividim imaginàriament la massa en tres part, pleguem una cap a dintre, i la segona a sobre d'aquesta primera. No ha de quedar regular, penseu que suposadament, i dic suposadament, representa el bloquer del nen Jesús (...).
Deixem reposar mitja hora més a la safata del forn, mentres aquest l'escalfem a 170ºC, calor a dalt i a baix (jo a 150ºC amb opció ventilador, però ja sabeu que cada forn és un mon!
Enfornem durant uns 40 minuts, i un cop estigui fet, pincelem amb la mantega fosa per sobre, sense esperar que refredi, i després el deixem refredar a sobre d'una reixa.
Quan estigui fred, el decorem amb abundant sucre glass, i ja només ens queda degustar-lo! Que sapigueu que és un pa molt contundent, i amb un trosset en fareu prou (si no sou una mica gules com jo, jeje!).
Que acabeu de passar molt bones festes, us desitjo de nou a tots el millor per a aquest nou any, sigueu feliços!!

P.D.: Diumenge tindreu nova entrada (asaltablogs), també programada! Fins l'any vinent no apareixeré per aquí, però us continuo visitant!






divendres, 20 de desembre del 2013

Kringle

Ja fa molts dies que no publico, i m'haureu de disculpar, però com va sent habitual últimament, se m'escapa el temps de les mans, entre la feina, el curs de programació que estic fent, i el monstruito de la casa, poc temps per res més que tinc. I un avís per als blocs que visito: estic deixant comentaris a entrades que feu que després no apareixen, blogger està fent de les seves. Us ho dic perquè sapigueu que tot i tenir poc temps, us continuo visitant, ok?

Avui és la última entrada del bloc per aquest 2013 que no està programada, perquè hi han dos més per venir, la de Bake the world i el Asaltablogs, però aquestes ja estan fetes, programades i esperant el moment per veure la llum, així que com aquell qui diu, no compten tant com aquesta. La recepta d'avui és especial, i no pas per la recepta en si, sinó més aviat pel dia en el que la publico.

I dic que és especial per més d'un motiu. El primer, que ja val per tots, és que és divendres, i què millor que començar el divendres, que ja estas pensant en el cap de setmana, que amb una recepta, i a més dolça?
El segon, és que a més de ser divendres, és el divendres previ a Nadal, així que segur que molts de vosaltres avui comenceu merescudes vacances i no tornareu a la guerra fins l'any vinent (no és el meu cas, jo pringo tots els dies excepte els festius, què hi farem... però no em queixo!!). Un tercer motiu, és que avui és el meu aniversari, i he volgut compartir-lo amb vosaltres amb aquest dolç tan típic Nadalenc, a mode de celebració i pastís diferent (us he dit mai que estic molt 'locu'?), així que si per casualitat em veieu pel carrer, feliciteu-me, ok?. Hi ha un motiu extra, almenys per a mí, que fa d'aquesta una entrada especial, i és que comparteixo dia d'aniversari amb una persona que s'ha convertit en una bona amiga virtual, i no és ni menys ni menys que la Juana, de La cocina de Babel. Juana, un besazo enorme desde aquí, que pases un día muy feliz con los tuyos, y disfrutes mucho! Si la coneixeu, feliciteu-la, i sinó (cosa que dubto), ara ja no teniu excusa per visitar-la i fer-ho!

Va, que ja que estic posat, tot i no ser cap motiu que faci especial aquesta entrada, des d'aquí vull enviar-li molts ànims i molts petons a la meva parella un cop més, que m'aguanta cada dia la meva dèria culinària, i en certa manera també fa possible que pugui compartir moments com aquest amb vosaltres.

I ja per acabar, i us deixo en pau i començo la recepta, us desitjo molt bones festes a tots, que passeu un molt bon Nadal, que gaudiu les vacances aquells que en tingueu, i que els reis es portin bé amb vosaltres! Molts petons i abraçades a tots!!

La recepta està adaptada d'un altre gran bloc, Dit i Fet, feta en thermomix.

Ingredients:

Per la massa:
- 1 rovell d'ou
- 300 gr. de farina de força
- 15 gr. de llevat fresc
- 30 gr. de mantega
- 30 gr. de sucre en pols
- 120 gr. de llet (si, grams!)
- la pell d'una llimona sense la seva part blanca (que ja sabeu que amarga!)
- 1 pessic de sal

Per al farcit:
- 50 gr. de mantega
- 60 gr. de sucre
- 2 cullerades de canyella en pols (de postres)
- 50 gr. de gotes de xocolata (l'original 60 gr. de nous picades)

Per pintar:
- la clara de l'ou
- 50 gr. de sucre

Preparació:

Al got de la picadora moldrem la pell de la llimona amb el sucre, si no el tenim ja en pols. Escalfarem la llet, i desfarem en ella la mantega i el llevat (atenció, he dit escalfar, no bullir, només que agafi temperatura justa per poder desfer la mantega i el llevat), i afegirem a la barreja de llimona i sucre, fins a integrar-ho tot. Feu tots aquests pasos a un bol gran.

Un cop feta la barreja, afegim el rovell de l'ou, i continuem amassant uns minuts. Seguidament, quan l'ou estigui integrat, afegim la farina i la sal, i acabem d'amassar. Si tenim amassadora, o robot de cuina, fantàstic, això que sortiu guanyant. Si no en teniu, a fer braços i amassar de manera manual, quin remei!!

Després de cinc minuts amassant aproximadament (a ma), donarem forma de bola a la massa, i deixarem reposar fins que dobli el volum, tapada amb paper film.

Mentrestant, podem preparar el farcit, desfent la mantega al microones, i afegint el sucre i la canyella fins a obtenir una pasta de color marró, i reservem. Sembla mentida com coloreja la canyella...

Quan tinguem augmentada de volum la massa, l'estendrem amb el corró a sobre de la superfície de treball, donant-li forma de rectangle, de mig centímetre de gruix més o menys. No us dic tamany del rectangle perquè depenent del que hagi pujat, us sortirà més gran o més petit.

Ara que tenim la massa estirada, repartirem el farcit de mantega, sucre i canyella per tota la superfície, i les gotes de xocolata. La recepta original, com us he dit, porta nous farcides, però jo he preferit fer-ho amb xocolata. Per (quasi) finalitzar la preparació, anem a preparar la nostra trena: enrotllem la massa sobre ella mateixa donant-li forma de tub. Amb un ganivet esmolat, tallem el rotllo de massa per la meitat, deixant una de les puntes unides un parell o tres de centímetres. Separem els dos extrems i els enrotllem a mode de trena, i una vegada trenat, unim els extrems finals amb l'extrem que no hem tallat, donant-li forma de corona. No patiu si s'escapen els xips de xocolata (o les nous si heu posat nous), és normal, les poseu on més us convenci, que d'això es tracta, que no perdem res!

I ara toca enfornar, durant 30 minuts amb el forn preescalfat a 180ºC. En el meu cas va estar menys temps, uns 23 minuts, perquè el vaig posar amb funció ventilador.
Mentres el nostre kringle es fa al forn, prepararem el glassejat, batent lleugerament la clara d'ou barrejada amb el sucre, fins a obtenir un líquid blanquinós i una mica pastós.

En el moment que estigui fet, ho treiem del forn i pinzelem amb el glassejat per tota la superfície, tot esperant que refredi per poder menjar-ho!

Sigueu feliços, i passeu molt bones festes!



dimecres, 4 de desembre del 2013

Espirals de cardamom

Dilluns a última hora, i quan dic última hora és última hora, em vaig posar a fer aquestes pastes. No les havia fet mai, i durant una bona temporada em voltava la idea pel cap que les havia de fer.

La culpa d'haver-les fet (si és que es pot dir així) és de l'Iban Yarza, que els va fer a la televisió basca eitb, al programa del David de Jorge Robin Food. D'allà també va sortir la recepta de la focaccia, i que a casa fem sovint. Us deixo el vídeo on demostra com es fan, a més d'unes galetes de sègol espectaculars.

Us haig de confesar que no havia tastat mai res amb cardamom, i que tant el seu aroma com el seu sabor m'han encantat! Perquè us feu una idea, i només una idea, vindria a ser com un germà de la canyella, amb un aroma molt més potent, més intens. Si en voleu saber més, haureu de fer aquestes pastes!

Quan veieu les fotos us recordaran un altre dolç típic del nord d'Europa, el Kanelbullar, o espirals de canyella, ja que els he donat la mateixa forma, però aquestes espirals d'avui no portan ni un polsim. Ja les farem ja!

Ingredients:

Per la massa:
- 390 gr. de farina
- 210 gr. de llet
- 75 gr. de sucre
- 75 gr. de mantega
- 10 gr. de llevat fresc
- 4,5 gr. de sla
- 1 cullerada de postres de cardamom mòlt

Per al farcit:
- 60 gr. de mantega
- 60 gr. de sucre moreno
- 40 gr. d'ametlla molta
- 1 cullerada de postres de cardamom mòlt

L'iban fa servir ou i sucre perlat per pinzelar i decorar les pastetes abans d'enfornar, però jo vaig prescindir perquè era probable que en mengés un intolerant a l'ou.

Preparació:

El primer de tot és escalfar la llet (escalfar, no bullir) i desfer la mantega en la llet calenta. Un cop tèbia, desfarem també el llevat. Per ser previsors, aquesta barreja de llet, mantega i llevat la farem a un bol gran, on posteriorment farem la massa.

Quan tinguem la mantega i el llevat dissolts en la llet, incorporem el 80% de la farina, i remenem amb una cullera gran durant aproximadament cinc minuts. La descripció de l'Iban és que 'coja correa', és a dir, que ja comença a estar amassat i es va enganxant a les parets del bol, formant fils.

Seguidament afegim la resta de la farina amb el sucre, la sal i el cardamom, i procedim a amassar com ens agrada, amb les mans, sobre la superfície de treball, fins que quedi llis i brillant. Aleshores ho deixarem reposar fins que dobli el volum.

Estenem amb el corró la massa donant-li forma de rectangle de mig centímetre de gruix, i estenem els ingredients del farcit que prèviament haurem barrejat formant una pasta densa, per tota la superfície de la massa, deixant lliure dos/tres centímetres d'un dels laterals.

En el moment que la tinguem estesa la pasta sobre la massa, en el meu cas l'he enrotllat sobre ella mateixa, i la deixem reposar uns deu minuts.

Passat el temps, es tallen transversalment tires de la nostra massa, i es deixen fermentar les nostres espirals sobre la safata de forn, fins que doblin novament el volum, moment que les ficarem al forn preescalfat a 220ºC durant 12 minuts (10 en el meu forn).

Deixem refredar, i ens anem deixant seduir per l'aroma penetrant del cardamom mentres esperem impacients a menjar-los.

Què, no us veieu amb una d'aquestes espirals i un té a la sala d'estar davant d'una xemeneia?







Els plats que veieu, són de la casa tast, i m'han semblat molt macos per presentar les pastetes de manera individual, tot i que dubto que en pugueu menjar només una!