Gofres al forn

Avui us vull explicar una història, que ja fa uns dos anys i mig que em va passar, a l'época de Nadal, i haig de reconèixer que no sé si us l'he explicada.

Com cada matí, anava a portar al mini a la guarderia (escola bressol per als puritans), i ja portava uns matins que en la meva ruta em trobava un negre aproximadament de la meva edat, demanant. Si, he dit negre, sense cap connotació de cap tipus, ell era i és negre, i jo soc blanc, les coses pel seu nom. Ni africà, ni de color, ni cap altre paraula. Mons pares tenen uns veins negres, que sempre m'ho han dit, no els agradava gens que els diguessin que eren de color. Ells són de color, si, però de color negre, igual que nosaltres som de color blanc. Fins aquí el meu punt i a part reivindicatiu. Com us deia, hi havia un noi jove demanant. Demanava amb por, amb la por que tenen els immigrants que han estat (molt) maltractats per la vida que els ha tocat viure. Jo sempre li deia que no, perquè quan anava camí a la guarderia, l'únic que portava a sobre eren les claus de casa. Però un dia, em vaig parar i li vaig dir: "vaig a portar al nen a l'escola, si m'esperes aquí, quan torni ens anirem a esmorzar". No sé si em va entendre, però la qüestió és que a la meva tornada, ell estava allà. Li vaig demanar que m'acompanyés i m'esperés al portal de casa, que pujava a deixar el cotxet del mini i agafar diners. Quan vaig baixar, el volia portar a una cafeteria que hi ha en direcció contrària a on ell estava habitualment, però no li va convèncer. Crec que això suposava sortir de la seva "zona de comfort", que era on s'estava habitualment. Com va poder, em va demanar d'anar a un bar que hi ha just creuant el carrer d'aquesta zona seva, i jo, com no tenia cap inconvenient, vaig accedir.

Així que vam anar tots dos al bar (un bar que des de ja us dic que si no hagués estat per ell no hagués entrat mai), i li vaig dir que demanés. Només va demanar un café amb llet. Jo vaig demanar un altre per a mi, i vaig insistir en què demanés un entrepà. Sorprés, va demanar un "bocata tortilla patatas", però no tenien, i ho va canviar per un "bocata atún". Jo vaig demanar un de fuet, i a la noia del bar li vaig dir que el de tonyina fos un entrepà gran.

Durant aquella estona no vam parlar. Ell es va prendre el seu café i el seu entrepà, i jo el meu. No va dir res, i jo no vaig preguntar-li res. Ell es mirava un diari (desconec si entenia el que posava, bé per l'idioma, bé per la lectura) i jo escoltava de fons les notícies de la tele. Quan vaig acabar el meu entrepà, vaig pagar amb un bitllet de 20€, i li vaig donar el canvi al noi. Em va mirar estranyat perquè li estava donant uns 8€ com aquell qui diu perquè si, i la meva única resposta va ser: "que aprofiti, t'ho mereixes", i vaig marxar cap a casa a treballar, deixant-lo esmorzant tranquil.

Després d'aquell dia no l'he tornat a veure, espero que sigui per un bon motiu i les coses li hagin anat millor des d'aleshores. Potser necessitava una petita (i simple) empenta per a canviar el seu rumb. Quan vaig explicar aquesta història a la Sra. Pumuky, i posteriorment a altra gent, la seva pregunta sempre era: "I perquè ho vas fer?" La meva resposta sempre ha estat la mateixa: "I perquè no?" Perquè no donar un cop de ma a qui ho necessita, de la manera que puguem, ja sigui amb un café i un entrepà, o aquell que pugui, donant asil, o feina? No em malinterpreteu, no soc ni pretenc ser la Mare Teresa de Calcuta, però si que penso que al mon li falta més bondat i bona fe.

Fins aquí la meva història, us puc assegurar que us l'he explicat punt per punt tal i com va passar, i també us puc assegurar que ho tornaria a fer de nou encantat.

I ara canviem el to i el fem una mica més festiu, amb la recepta que us porto avui. Uns gofres al forn, ràpids i senzills, però a l'hora molt i molt bons. Ja veureu que us agradaran. Són fets amb un motlle de silicona, no pas amb gofrera, però el resultat és molt bo. Els meus motlles són del Lidl, i estic molt content amb ells, però m'han dit que els de Lekue valen molt la pena també.

Ingredients (per a dos motlles, 8 gofres):

- 110grs. de mantega desfeta

- 3 ous

- 100grs. de sucre

- 410ml. de llet

- 240grs. de sucre

- 2 culleradetes de llevat químic

- 1/4 de culleradeta de sal

Preparació:

Les mesures són en culleradetes perquè així venia la recepta. Jo tinc un joc de culleres mesuradores, i agafo aquestes mesures. En aquest cas, la mesura és la de tsp (tea spoon).

Primer de tot, encenem el forn a 220ºC, i si teniu, amb opció ventilador, amb calor a dalt i a baix.

A un bol, tamissem i barregem la farina, el llevat i la sal i reservem.

A un altre bol, desfem la mantega, procurant que no estigui gaire calenta, i la barregem amb els ous i el sucre. Primer batem ous i mantega, i seguidament afegim el sucre. No us espanteu si sembla que se us ha tallat, és normal. Jo el primer cop vaig pensar que l'havia espifiat, però resulta que això vol dir que ja està ben barrejat.

Ara afegim la barreja de farina, llevat i sal, i barregem manualment, amb una batedora de varetes manual, fins a tenir tot ben integrat. Semblarà molt líquid, però no patiu.

Repartim la barreja als motlles, que tindrem a la safata de forn. La barreja dona clavat per omplir-los, i d'aquí directes al forn durant 10 minuts.

Passats els 10 minuts, els treiem del forn, els deixem reposar dos o tres minuts i els desemmotllem, deixant-los a la safata de forn, ja que els enfornarem de nou uns minuts més per tal que quedin dauradets.

Els deixem refredar a una reixeta, i ja els tenim llestos per menjar. Sols, amb nata, xocolata, fruita... aquí, imaginació al poder!

Sigueu feliços!

Cheesecake de maduixa en gots

Doncs ja som de nou a últim diumenge de mes, i de nou, un altre repte d'Asaltablogs.

Aquest mes he pogut participar, cosa que el mes passat no va ser possible, i espero que no em perdi cap més repte.

En el mes que ens ocupa, li ha tocat a la Ïa, i el seu Caldero de Nimuë, un bloc més que interessant que combina la cuina amb els viatges, i que, com molt bé defineix ella mateixa, dona consells per cuinar, viatjar, i viure. Haig de dir que el bloc ja m'agradava, però arrel del repte, he descobert que m'agrada més encara, a base de descobrir-lo a fons per trobar recepta per robar-li, i és que combinar les dues coses que més m'agraden, cuina i viatges, és un plaer.

La recepta? Una de les poques de postres que la Ïa té al bloc, un senzill però boníssim cheesecake de maduixes, presentat en gots individuals, que a casa han fet les delícies de la Sra.Pumuky i també del mini.

Ingredients:

Per la base:

- 6 galetes digestive

- 25grs. de mantega

Per al cheesecake:

- 75grs. de philadelphia

- 1 iogurt grec

- 2 culleradetes de sucre

- 1 culleradeta de sucre vainillat

Per a la cobetura:

- 250grs. de maduixes

- 3 culleradetes de suc de llimona

- 1 culleradeta de sucre

Preparació:

Els ingredients són per a dos gots, i jo vaig duplicar-los per a fer quatre.

Triturem les galetes i barregem la farina resultant amb la mantega fosa. Repartim la barreja en els gots, aixafant-la amb una cullera per tal que quedi ben compacta, i reservem a la nevera.

Ara és el torn de la cobertura de maduixes.Un cop ben rentades, les tallem a daus, i al bol on les tinguem afegim el suc de llimona i el sucre. Barregem i reservem mitja hora a la nevera.

Mentrestant, preparem el cheesecake. Barregem tots els ingredients i els repartim per sobre de la base de galeta, i a la nevera de nou.

A l'hora de servir, afegim als nostres cheesecakes la cobertura de maduixes, i a gaudir!

Jo vaig reservare una mica de la farina de les galetes (sense mantega), i vaig empolsinar per sobre de la cobertura abans de servir.

Flam de llet condensada

Avui no vull parlar-vos de cap divagació nova que he tingut, sinó del motiu pel qual he estat desaparegut durant tant de temps.

El motiu no és un altre que la sra. Pumuky està esperant un nou mini Pumuky per a finals d'abril, així que hem estat entretinguts fent canvis d'habitacions per tenir-ho tot preparat quan arribi el dia.

Encara queden coses per fer, això mai s'acaba, però ara ja ens ho podem prendre amb tranquilitat.

I per celebrar aquesta bona notícia, us convido a preparar i tastar aquest flam de llet condensada, que està de vici!

Ingredients:

Per al flam:

- 350grs. de llet condensada

- 500grs. de llet sencera

- 4 ous

Per al caramel:

- 50grs. de sucre

- unes gotes d'aigua

- unes gotes de suc de llimona

Preparació:

El primer pas és escalfar el forn a 170ºC, calor a dalt i a baix.

Seguidament prepararem el caramel, escalfant a un pot el sucre amb les gotes d'aigua ni el suc de llimona. Quan dic unes gotes, són unes gotes. Ho escalfarem sense remenar, fins que quedi un caramel lleuger.

Avoquem la barreja en els motlles, si els fem individuals, o en el motlle, si fem un de gran.

A un bol, barregem els ous amb les dues llets, però només barrejar, no batre, només volem integrar-ho tot.

Colem la barreja i la repartim als motlles, i els tapem amb alumini. Els posem a una safata una mica fonda, i omplim d'aigua calenta cobrint com a molt la meitat de l'alçada dels motlles.

Enformen fins que estiguin quallats, deixem refredar, i gaudim!

P.D.: no tingueu por a posar-n'hi més llet condensada, jo el proper cop que en faci posaré més, és el que té ser molt llaminer!

Feliç cap de setmana, sigueu feliços!

Xocolata a la tassa by Jamie Oliver

Últim diumenge de mes i de l'any, i retorno del meu descans Nadalenc per a una nova entrega de l'Asaltablogs.

Aquest mes, però, no som tots, només uns quants que ens agrada la marxa i participem a l'Asaltablogs invisible, on tots els participants que ens hem animat assaltem a un participant que ens ha tocat per sorteig. Així, tothom és assaltat, però ningú sap qui vindrà a la seva cuina a robar recepta...

Quan em va arribar el correu amb la persona assaltada, vaig pensar que no m'ho podien posar més fàcil. Ha estat un dels blocs assaltats en aquesta temporada, així que ja tenia algunes receptes seleccionades de l'anterior tria. Però quan em disposava a preparar la recepta, em trobo amb què acabava de publicar una recepta que per mi és un imprescindible aquests dies... jo no acostumo a menjar xocolata a la tassa, tot i agradar-me molt, però és com una tradició a casa que el dia 25 o el 26, l'esmorzar sigui una bona tassa de xocolata desfeta, i algun dolç.

Així va ser com em vaig decidir per robar-li a la Bea aquesta deliciosa recepta de xocolata a la tassa, versió Jamie Oliver.

Senzilla, ràpida, i molt però que molt bona. Sempre havia comprat xocolata desfeta preparada, però després d'això, crec que mai més tornaré a comprar, a partir d'ara la xocolata a la tassa sempre serà casolana.

Abans de la recepta, us desitjo a tots que estigueu passant molt bones festes, i que entreu al 2016 amb molta energia!!

Ingredients:

- 200 grs. de xocolata negra 50% cacau

- 100 grs. de cacau en pols

- 100 grs. de sucre llustre

- 50 grs. de farina de blat de moro

- 50 grs. de llet maltejada

- 1 pessic de sal

- 1 culleradeta de canyella

- 1 culleradeta de gingebre

Preparació:

Res més fàcil que barrejar tots els ingredients a un bol, havent esmicolat prèviament la xocolata. Jo vaig comprar xocolata en gotes, així que aquest pas me'l vaig estalviar.

El que no vaig trobar va ser la llet maltejada, però la buscaré i quan la trobi tornaré a fer la recepta amb aquest ingredient, que segur que queda fantàstic.

Un cop tinguem el nostre preparat de xocolata a la tassa, només hem de posar a escalfar una tassa de llet al foc per persona, i dues cullerades soperes de preparat per tassa, i deixar bullir a foc mig durant uns cinc minuts, remenant de manera constant.

Només ens falta servir, i guadir... a casa ho hem acompanyat de panettone!

Sigueu feliços!!

Alfajores argentins

Teniu algun estri inútil a la cuina? Qui diu estri diu aparell electrònic, cobert... el que sigui.

Jo si. Tenia un súper aparell d'aquells per pelar pinyes i treure-les ja talladetes i sense el centre, llest per menjar. Però no servia per a res. La pinya quedava destrossada i era més fàcil pelar-la amb les dents que amb l'estri meravellós. I dic tenia perquè evidentment, al poc de tenir-ho el vaig haver de llençar. Suposo que no era el tallador de pinyes adequat, i estic convençut que hi ha bitxos d'aquests que si que funcionen, però el que vaig comprar jo, no.

També tinc  alguna cullera per fer boles de gelat que ha estat un fiasco. No sé si és que he tingut mala sort en comprar-les, però he tingut més d'una, i no han acabat d'anar-me bé. O potser soc jo el que les sap fer servir.

I algun estri més que ja ni recordo ni perquè servien però que vaig haver acabar llençant perquè no van complir la seva funció.

Què em dieu, alguna experiència similar amb estris de cuina inútils?

Avui us porto una recepta que a casa ha agradat molt, dolça, suau i delicada. Uns alfajores argentins que faran les delícies de qui els tasti.

Ingredients:

- 300grs. de farina de blat de moro (maizena)

- 200grs. de mantega

- 200grs. de farina

- 3 rovells d'ous

- 150grs. de sucre llustre

- dolç de llet

- 1 culleradeta d'extracte de vainilla

- 5grs. de llevat químic

- coco ratllat

Preparació:

A un bol barregem la mantega a temperatura ambient amb el sucre llustre. Seguidament incorporem un a un els rovells d'ou, no afegirem el següent fins que l'anterior no s'hagi integrat a la barreja, i per últim, l'extracte de vainilla.

A un altre bol tamissem les dues farines i el llevat, i ho incorporem a la barreja anterior. Amb les mans unim tots els ingredients. Comprovareu de seguida perquè dic unim els ingredients, i no barregem. No desespereu perquè amb la maizen la masa és bastant intractable.

Quan tinguem els ingredients integrats, fem una bola que embolicarem amb paper film i la tindrem una mitja hora a la nevera, per tal que agafi consistència.

Passat el temps de repòs a la nevera, escalfem el forn a a180ºC, calor a dalt i a baix, i amb el corró estenem la masa a la taula de treball prèviament enfarinada. que tingui un gruix de mig centímetre aproximadament.

Igual que abans, paciència perquè és difícil de treballar.

Amb un tallapastes rodó (o de la forma que més us agradi), anem fent el que seran les nostres 'galetes', que anirem deixant a la safata de forn. Recordeu feu 'galetes' parelles.

Les enfornem uns 10 minuts, o fins que comencin a agafar color. No han de quedar daurades, sinó voldrà dir que se us han cremat, i les deixem refredar a una reixeta.

Un cop fredes, agafem una galeta, posem una mica de dolç de llet, i tapem amb una altra galeta.

Untem les vores amb més dolç de llet, i les arrebossem amb coco ratllat.

I ja només ens queda empolsinar-les amb sucre llustre si voleu, o deixar-les tal qual i gaudir-les, perquè són una delícia.

Feliç setmana!!

Roques de xocolata i civada

Bon dia!

Ja som de nou aquí amb un nou repte de l'Asaltablogs, com cada últim diumenge de mes. Aquest mes, últim d'Asaltablogs 'normal', ens ha tocat asaltar la cuina del Juanan, bloc que segueixo des de fa temps, i del qual em va costar molt decidir recepta, perquè ja d'abans del repte tenia unes quantes que volia fer.

Al final em vaig decidir per aquestes senzilles i ja Nadalenques roques de xocolata i civada, amb una petita variant que de seguida veureu, i que no complica en absolut la recepta.

I el mes vinent, desembre, arrassarem amb l'Asaltablogs invisible!

Ingredients:

- 50grs. de xocolata blanca
- 50grs. de xocolata negra
- 50grs. de xocolata amb llet
- 25grs. de llar de porc
- 200grs. de flocs de civada
- 50grs. d'arròs inflat (crispies)
- un pessic de sal

Preparació:

A tres bols diferents desfem les tres xocolatas al microones.

A un altre bol, barregem els flocs de civada i l'arròs inflat. Repartim la barreja de flocs de civada i arròs inflat als tres bols de xocolata i barregem bé, fins que quedi ben coberta de xocolata.

Amb l'ajut d'una cullera, anem agafant porcions de cada barreja i les desem al marbre de la cuina on prèviament hem disposat un paper de forn, i deixem refredar. El Juanan ho fica a la nevera, però quan ho vaig fer feia tant fred que la xocolata se'm va endurir de seguida.

Només ens queda servir-ho, i desgustar-ho!

Feliç diumenge!

Tartaletes de xocolata

Us haig de confessar una cosa... no m'agrada en Woody Allen. A veure, matissaré: no m'agraden totes les seves películes. Potser amb la primera frase ja us heu quedats impactats, com li passa a tot 'entés' en cine, ja que pel que sembla si t'agrada el cine, el bo, t'ha d'agradar Woody Allen. I punto. Això va a missa. Doncs ho sento (bé, no ho sento), però a mi no m'agraden totes les seves películes. Algunes m'agraden, d'altres m'agraden molt, i hi ha unes quantes que no em diuen res. També és veritat que no he vist totes les seves películes, però amb les que he vist penso que ja puc tenir una opinió formada al respecte.

És un d'aquells casos que passa sovint, en el que en una conversa entre amics/coneguts, deixes anar "doncs a mi això si que m'agrada", o, "doncs a mi això no em diu res", i en aquell moment tothom et mira com si fossis un ésser estrany vingut d'un altre planeta. No acabo d'entendre perquè si, en el cas que ens ocupa, t'agrada el cine, t'ha d'agradar si o si Woody Allen. En cas contrari, no tens ni punyetera idea de cine, que ho tingueu en compte.

I posats a confessar, parlant de temes cinèfils, m'agraden Star Wars i Star Trek. També és veritat que si em feu triar, Star Wars guanya per golejada, i amb molta diferència, però Star Trek no està gens malament. Sembla que en això també has de triar, o t'agrada Star Wars o Star Trek, però no et poden agradar les dues sagues. Són com lleis no escrites que tothom ha de seguir al peu de la lletra, sinó, ets el bitxo raro del grup. I no parlem de restaurants de moda... però això és una altra història, que ja tractarem un altre dia.

I a vosaltres, us ha passat algun cop això de dir que us agradava o no alguna cosa i us han mirat com si estiguèssiu bojos? No necessàriament parlem de cine i Woody Allen, per descomptat...

La recepta d'avui és senzilla no, senzillíssima, i amb un resultat espectacular, unes tartaletes de xocolata que es preparen en un moment, i que són més que bones. Ah! D'això no podeu dir que no us agraden, ok?

Ingredients (per unes 6 tartaletes):

Per les tartaletes:

- 125grs. de mantega salada

- 250grs. de farina

- 30grs. de sucre

- 4 cullerades soperes d'aigua

Per al farcit:

- 150grs. de xocolata fondant negra

- 150ml. de nata

- un grapat de festucs

Preparació:

Escalfem el forn a 220ºC, calor a dalt i a baix.

A un cassó fonem la mantega amb l'aigua, i seguidament afegim el sucre y la farina i ho pastem fins que obtinguem una massa homogènia. La mantega no cal que estigui totalment fosa, només el necessari per tal que es pugui barrejar amb la farina.

Coloquem la nostra massa en els motllos de tartaletes individuals, o un motllo d'uns 20cm. si voleu fer una única tartaleta, ho cobrim amb paper d'alumini (perquè es facin i no es cremin), i ho coem durant uns 15minuts al forn. Passat el quart d'hora, traiem el paper i ho deixem coure entre 2 i 5 minuts més, que les tartaletes quedin ben cuites.

Mentres deixem refredar les tartaletes, preparem el farcit. Tan senzill com escalfar la nata, i quan estigui a punt de bullir, la posem a un bol on tindrem la xocolata a trossos. Ho deixem reposar un minut, i barregem fins obtenir una crema de xocolata.

Repartim la nostra crema de xocolata sobre les tartaletes, i directes a la nevera durant almenys dues hores.

Abans de servir, triturem els festucs i els empolvorem per sobre de les tartaletes.

I a gaudir! Feliç setmana!!

Granola amb xocolata

Segur que us ha passat més d'un cop que teniu un tema al cap, el voleu comentar amb algú, i quan arriba el moment clau, se us ha oblidat per complet. Oi que si? Jo no soc una excepció, em passa sovint, i això és justament el que m'ha passat avui, que tenia un tema molt interessant del que parlar-vos (almenys per mi era interessant), i quan m'he posat a escriure, el meu cap estava buit. A mi abans això no em passava, o com a mínim em passava molt poc. Ara em passa bastant més... deu se cosa de l'edat, o que un s'acostuma a apuntar-se coses, i després la memòria la fa servir poc. Suposo que és una combinació d'edat més costum, perquè fins no fa gaire, era estrany veure'm apuntar-me les coses que havia de fer, o que havia de recordar, tot ho tenia al cap. I ara, o tinc massa coses al cap i ja no entren més, o el meu cap ha dit que prou de fer-lo treballar, així que a partir d'ara, amb una llibreteta que porto a sobre sempre i que utilitzo per fer les notes de cata dels vins que us ensenyo a la bodega, l'aprofitaré també per apuntar-me els temes dels que us vull parlar sempre que divago. Així sempre podreu gaudir de les meves filosofades sense que se'n perdi cap pel camí!

I vosaltres, teniu bona memòria o sou dels que us aneu apuntant les coses?

Avui us porto una recepta que casualment han publicat recentment dos blocs que segueixo: la Pili de kook-pi, i la meva estimada Marta de insta-cook. Són dos versions diferents entre elles i també diferents a la que faig jo, però no menys bones, i és que la granola admet infinitat de variants, podent-se adaptar al gust del consumidor. Comencem!

Ingredients:

- 200grs. de flocs de civada

- 150grs. d'ametlles trossejades

- 50grs. de pipes de girasol i carbassa

- 50grs. de nous trossejades

- 50grs. de mango deshidratat

- 200grs. de xarop d'auró (sirope de arce)

- 100grs. d'aigua

- 150grs. de xips de xocolata negra

- canyella en pols (opcional però molt recomenable)

Preparació:

El primer que farem serà escalfar el forn a 150-160ºC. Mentres el forn s'escalfa, a un bol barregem els ingredients secs, excepte la xocolata. Si li voleu posar la canyella, és aquest el moment. Jo normalment no li poso perquè com soc un golafre de la canyella, cada vegada que en menjo m'hi poso, i com la Sra. Pumuky ho prefereix sense, així tots dos sortim guanyant.

A un altre bol, barregem els ingredients líquids, que quedin ben integrats, i després els afegim a la barreja de fruits secs i civada. Removem bé fins que estigui tot integrat.

Ho escampem a una safata de forn coberta amb silpat, paper sulfuritzat... el que tingueu, i al forn durant 25-30 minuts. Si el vostre forn té funció aire i la feu servir, controleu ja que potser és menys temps. Durant l'estona de forn heu de remenar la barreja un parell o tres de cops perquè no quedin trossos molt grossos de granola.

Passat el temps de forn, ho deixem refredar trencant els trossos que hagin quedat molt grans.

Abans que hagi refredat completament, afegim la meitat dels xips de xocolata, que es desfaran una mica amb l'escalfor i es barrejaran amb la granola.

Un cop esitgui totalment freda, afegim la resta de xips de xocolata, i ho guardarem a un pot hermètic, preferentment de vidre.

Podeu canviar/afegir ingredients al gust: pipes per avellanes, no posar-hi nous, fer un mix de mango i coco (aquest és el meu preferit, però em vaig quedar sense coco deshidratat per a la recepta) o altres fruites deshidratades, no posar-hi xocolata... com veieu, moltes combinacions i un esmorzar fantàstic!

Feliç setmana!!

Flamet

Us heu parat mai a pensar en com en sou de maniàtics? I no em refereixo a manies d'aquelles exagerades, o que els hi queda poc per ser un TOC. No m'intenteu convèncer que no en teniu cap, de mania, perquè tots tenim una, si no més. I perquè no us sigui tan dur confessar-ho, ara jo us explicaré alguna de les meves...

Com per exemple la mania de tenir la pantalla de l'ordinador sense cap icona, només les que el pc no et deixa esborrar, com la paperera de reciclatge. Parlo de l'ordinador de la feina, perquè el de casa com és compartit, res de res. Hi ha dies que si estic fent un nou document, el guardo a l'escriptori , però de seguida se'm passa i li busco una nova ubicació. I relacionat amb la ubicació, passem a l'ordenació dels fitxers dintre del pc. Aquí tothom tindrà la seva mania particular, però la meva és una estructura de carpetes interminable, ho reconec... sense anar més lluny, parlem del que són arxius de vídeo (sèries i pelis, si). Tinc la carpeta Media, que dintre conté les carpetes Sèries, Pelis i Documentals, on respectivament hi ha el que toca. Però és que dintre d'aquestes, tinc dues carpetes, Vistes, i Per veure. Així, sé per on vaig de cada sèrie, o quines pelis/documentals ja he vist. A més, dintre de la carpeta Sèries, tinc les carpetes corresponents a cada sèrie, i dintre de cada una d'aquestes, una carpeta per temporada. I si alguna peli pertany a una saga, doncs carpeta amb el nom Saga 'Nom peli'. I pels documentals 3/4 del mateix.

I ara que ho penso, no m'aniria malament una nova classificació de carpetes, per tenir-les localitzades per temàtica... com ho veieu? Quines són les vostre manies 'tontes'?

Avui per agafar forces després del gran descans estiuenc, i perquè no, per celebrar que a l'agost aquest bloc va fer els seus 5 anys de vida, unes postres més que calòriques, i que a casa agraden molt, però que no podem fer molt sovint per no trencar la barrera del colesterol: el flamet, o com se li coneix habitualment, el 'tocinillo de cielo'. Que no us confongui el nom i us penseu que és un flam. Semblant, però no igual.

Ingredients:

- 250grs. de sucre

- 250ml. d'aigua

- 5 rovells d'ou

- sucre i aigua per fer el caramel (entre dos i tres cullerades soperes de cada)

Preparació:

El primer que farem serà preparar el caramel que cobrirà el motllo o motllos on courem a posteriori el flamet.

Posem al foc un pot amb les tres cullerades de sucre i les tres d'aigua fins que caramelitzi, i cobrim el fons dels motllos amb el nostre caramel. Mentres deixem refredar, prepararem el flamet.

A un altre pot, preparem un almívar amb el sucre i l'aigua. Ara es tracta justament d'això, de fer un almívar clar, no pas un caramel, amb el que el tindrem un parell de minuts a foc fort, i després ho afluixarem perquè acabi de fer-se a foc baix-mig. El que volem és que quedi clar, amb una consistència densa. El que acostuma a dir-se almívar, bàsicament.

Un cop obtinguem l'almívar, l'hem de deixar refredar una mica.

Quan tinguem l'almívar atemperat, encenem el forn, a 160ºC aproximadament, i dintre posarem una safata gran, que hi càpiguen els motllos, amb un o dos dits d'aigua.

A un bol gran posem els rovells (les clares les guardem per una bona merenga...) i els batem manualment, com si anessim a fer una truita, i anem incorporant l'almívar en forma de fil, sense parar de batre. Hem de tenir en compte la temperatura del almívar i no parar de batre, ja que si no els rovells podrien quallar i espatllar la preparació.

En el moment que tinguem tot ben integrat, passarem la barreja als motllos, colant-la per evitar que els futurs flamets tinguin grumolls, i seguidament disposem els motllos a la nostra safata amb aigua que tenim al forn, durant uns 35-40 minuts més o menys. Si fiquem la punta d'un ganivet al flamet, ha d'estar tou, però no com una crema. Penseu que després continuen quallant i queden més ferms.

I ja només ens queda desmotllar i gaudir d'aquesta delícia!!

Feliç setmana, i feliç tornada a la rutina, us espero divendres amb un nou vi!!

Mousse de maduixa light

Avui, més que una recepta, ja que és tan senzilla que gairebé no es pot dir que ho és, us volia parlar d'un tema molt particular: les col·laboracions.

Ja fa una temporada que en alguns blocs (sobretot blocs de renom) he llegit articles en el que parlen precisament sobre les col·laboracions. O més aviat, sobre empreses que 'ofereixen' la seva marca perquè la publicitin el seu bloc, a canvi de... res, bàsicament. En general, acostumo a estar d'acord amb tots els articles que he llegit, ja que, com bé diuen, tu quan fas una feina la cobres, i en el moment que un hobby (tenir, i mantenir, un bloc, de la temàtica que sigui) està apunt de travessar la línia que separa el hobby de la feina, hem de posar el fre i rumiar bé si la proposta val la pena. Està clar que hi ha nivells de col·laboracions igual que hi ha nivells de blocs (i nivells de bloggers). I és molt comprensible que si tu tens un estatus assolit com a blogger, és més fàcil rebutjar segons quines 'col·laboracions' t'ofereixin, i que si no gaudeixis d'aquest estatus, caiguis més ràpid en la temptació. Ningú treballa (o ningú ho hauria de fer) gratis, això està clar, però penso que dintre del ventall de possibilitats, no és necessari que et donin diners per tal que colaboris amb algú, existeixen moltes maneres de pagament, i tot depèn del que estiguis disposat a acceptar. La meva manera de pensar, amb el tema de les col·laboracions, és que (de la manera que sigui, bé amb diners, bé amb productes, bé amb publicitat...) totes dues parts puguin treure un benefici de la mateixa. A vegades el benefici serà més gran, a vegades menys, això ja és qüestió personal.

Que consti que no soc ningú per criticar, ja se sap allò que diuen que qui estigui lliure de pecat... només vull donar el meu punt de vista, i que cadascú tregui les seves pròpies conclusions. Ep, i que si algú no està d'acord amb el que dic/opino, per això estan els comentaris, ok? Sense manies!

Us passo a detallar les col·laboracions que m'han ofert, així que amb aquestes parlo amb coneixement de causa.

Hi ha les 'col·laboracions', que ja poso entre cometes, que són aquells correus que reps de l'estil 'Querido blogger, hemos visto tu blog y se ajusta mucho a lo que buscamos, con lo que queremos ofrecerte...'. Aquests són els millors, t'ofereixen que possis publicitat seva al teu bloc, venent-te que gràcies a això, guanyaràs visites. Perdona? que jo guanyaré visites perquè posi publicitat teva al meu bloc? Jo de màrqueting no hi entenc gaire, però d'aquí a que em prenguis per tonto... com que no. O arriben a oferir-te un intercanvi d'enllaços. Personalment, no m'interessa, i això que probablement depenent de la 'marca' que et contacta tu puguis sortir guanyant.

Després estan, les que podríem encabir més o menys dintre de les anteriors, en les que realment si volen col·laborar amb tu, però tampoc tenen gaire tacte a l'hora de transmetre-ho, i tu, sense saber ben bé perquè, en un moment de ràbia, podríem dir, et dona per respondre'ls (amb totes les bones maneres que pots en aquell moment) i els hi preguntes que quin benefici treus tu de fer-lis publicitat gratuita. Aquí no esperes resposta, simplement desfogar-te del cabreig que t'ha entrat, i resulta que et responen que si els hi passes una adreça et faran arribar una mostra dels seus productes perquè els puguis provar. En aquest moment se't passa (una mica) l'emprenyada, i és quan valores si val la pena fer-ho o no. Aquí ja entrem en tot un món de possibilitats, si acceptes: els que t'envien les restes del que els hi sobra, i els que realment tenen voluntat en la col·laboració i s'hi esforcen perquè quedis content. Un tema a part és que els productes que t'enviin t'agradin i consideris que val la pena parlar-ne d'ells. En el meu cas, si acabo acceptant, però el producte no m'ha convençut, no parlo d'ell, i ja està. Segurament així aconsegueixo que no tornin a contactar amb mi, però si no m'ha agradat el que ofereixen... hi ha qui si no els ha agradat, ho diuen obertament, cosa que trobo perfecte.

Aquí és on després realment apareixen les col·laboracions de veritat. Fins aquest punt, una empresa t'ofereix els seus productes, i si tu acceptes, els proves, els fas publicitat gratuita, i totes parts queden més o menys satisfetes. A partir d'això, si el teu bloc té caché, és quan l'empresa realment s'interessa per una col·laboració, ja que aquest enviament de productes es converteix en periòdic, i l'associació entre empresa i bloc perdura en el temps. Torno a insistir, no és una crítica, és la realitat, i com a tal, hi ha gent que ho fa, i hi ha gent que no.

I per últim, dintre de l'apartat de mails col·laboratius entre blogger i empresa, hi ha els que ho fan perquè si (no ens enganyem, tots busquen arribar al màxim de gent possible amb el seu producte), i t'envien productes o et conviden a events sense esperar res a canvi. Evidentment, ningú és tonto (ejem...), esperen que amb aquest oferiment 'desinteressat', tu els hi facis publicitat del seu producte, però crec que és la millor manera de fer que un producte es publiciti: oferir i no demanar res a canvi, no pressionar a ningú. Al contrari, donar-li possibilitats i motius per a que el que ofereixen t'agradi, i en puguis parlar positivament.

Aquest seria un petit resum (molt personal) del que són i no són les col·laboracions entre bloggers i empreses. Segur que n'hi ha molts més exemples ben diferents als que us he explicat.

I després existeixen les col·laboracions entre blocs. Aquestes són més personals, i entra en joc el bon rotllo que habitualment (dic habitualment, no sempre) existeix entre bloggers. Està clar que som persones, i com a tals, no tothom et pot caure bé, evident, però també us dic que és molt fàcil que entre bloggers hi hagi bon rotllo. Tampoc us sabria dir perquè, però és així. Bé, al que anava que ja és prou llarg el que us estic explicant com perquè a sobre em despisti.

En les col·laboracions entre blocs ja no parlem de beneficis purament econòmics, que està clar que pot haver-hi, sinó com a molt, i dic com a molt, el que pots guanyar són un augment en el número de visites i de seguidors. Però a vegades aquestes són les millors col·laboracions, perquè ho fas perquè si, perquè no necessites cap extra per fer-ho i normalment no esperes res a canvi, com per exemple (en el tema d'empreses no he posat exemples, però aquí volia posar un molt clar i recent) la col·laboració de 38 bloggers (38!) en una edició d'un fantàstic receptari on-line de receptes sanes i divertides que la Gemma del blog Food & Cakes by GB va proposar a un munt de bloggers, i que ni s'ho van pensar per dir que si. A això em refereixo. Quan t'ho pregunten, és difícil que diguis que no, i quan dius que no, normalment és perquè no pots, no perquè no vols. Estic convençut que quan la Gemma els va proposar a tots els bloggers participants en el receptari la seva idea, la seva resposta va ser 'I tant!', o 'Perquè no?' Aquesta va ser la meva resposta quan l'Adri, del bloc The Sugar Palace em va comentar la seva idea... participar en el seu bloc com a col·laborador, amb una recepta mensual on parlés de còctels o gastroenologia, conjuntament amb altres bloggers que ens parlaran d'altres temes. M'ho va preguntar amb una mica inclús de por, perquè pensava que era una idea una mica esbojarrada i que era molt demanar, però la meva resposta va ser la que us he dit abans: 'I perquè no?' Un cop vam continuar parlant, va saltar a la llum la seva primera por: 'No et puc pagar, i el que et puc oferir és poca cosa'. I què? quan vaig dir que si no vaig pensar ni un sol moment en què em podia oferir ella, i de fet, no espero res a canvi, he acceptat perquè des del primer moment em va semblar molt bona idea, i perquè em venia molt de gust fer una cosa d'aquest estil. Ara que hi penso, en fred, mentre escric això, em fa la sensació que qui pot treure més benefici d'aquesta associació soc jo, i no pas ella, així de curiòs és aquest món.

Així que ja sabeu, a partir d'ara em podeu trobar, a part d'aquí i la meva bodega particular, a The Sugar Palace els dies 20 de cada mes, on intentaré, dintre dels meus coneixements, que no són molts, que us animeu a preparar còctels a casa, entre d'altres coses que anireu descobrint!!

A més d'un servidor, també trobareu:

• Els dies 5, la Isa de Recetas y Sonrisas, amb els seus Aperitius
• Els dies 15, la Giuliana, de La pequeña cocina de los desastres, amb saborosos Smoothies
• Els dies 25, la Carolina, de La cuchara de mis recetas, que ens ensenyarà American Food

I vosaltres, què n'opineu de les col·laboracions? Va, digueu la vostra, i participeu colaboreu (què bé m'ho he fet venir) deixant un comentari!!

Bé, després de la parrafada tan bèstia que us he deixat anar, anem a per una recepta que de tan tonta que és, no sé jo si valdria la pena dir-li recepta, ja que pràcticament és una barreja d'ingredients.

Es tracta d'una mousse de 'maduixa' light, i maduixa està entre cometes perquè no en porta... i és light, perquè és la mousse que em preparo sovint estant a dieta, per treure'm el cuquet de dolç, i que dona bastant el pego. Total, que més aviat és un succedani de mousse de maduixa... però la veritat és que està molt bona i és molt molt fàcil de fer, així que si com jo esteu a dieta, tasteu aquesta mousse i em dieu el què, penso que no us penedireu!

Ingredients:

- 3 cullerades soperes de formatge fresc batut 0% M.G.
- 1 iogurt de maduixa desnatat i 0% sucres
- 1 fulla de gelatina
- colorant vermell (opcional)
- edulcorant al gust

Preparació:

Ja veieu que aquesta recepta ens portarà poca feina, oi? El primer que farem serà posar en remull en aigua freda la gelatina, perquè s'hidrati.

Mentrestant, barregem tots els ingredients excepte el colorant, i anem tastant per saber si està al nostre gust de dolç. Escorrem bé la gelatina i la desfem en un parell de cullerades d'aigua molt calenta, i seguidament la barrejarem amb la nostra futura mousse, integrant-la molt bé.

Per finalitzar, li donem el toc de color amb una mica de colorant vermell. Així almenys semblara realment de maduxa, no? No em podeu dir que us ho poso difícil...

La disposem en els recipients que més ens agradi, i deixem refredar entre 3-4 hores.

Feliç setmana!!

Bombons farcits de crema de taronja

Ho confeso, sóc un serieadicte... en els últims (deu) anys m'he anat aficionant cada vegada més a les sèries. Suposo que ajuda el que val una entrada de cine (no discutirem sobre això avui), amb la comoditat de veure un capítol al sofà, i la durada de cada capítol. I penso que la culpa d'això la té Lost... així que us podeu imaginar que la cosa ve de lluny. No tinc moltes manies a gairebé cap sèrie. Potser hi ha alguna que d'altre que no acabo d'entendre o trobar-li el què, però en general, veig moltes, i a la vegada, fins al punt de tenir un petit bloc de notes on tinc la llista de sèries que estic veient, i per quin capítol vaig, per no despistar-me... (si, ho reconec, és molt friqui això...). Des de Big Bang Theory (si us plau, creieu-me, gent com ells existeixen, jo els he conegut!!), fins a l'espectacular (per mi, per descomptat) True Detective, passant per Dexter, The IT Crowd, Penny Dreadful, Scandal... sense oblidar-nos de House of Cards, The Blacklist, Outlander, Sons of Anarchy... o la que recentment he descobert, Hannibal. I les que em deixo pel camí!! A més, no sé perquè, m'agrada molt més veure-les en versió original. No us penseu que tinc un anglès perfecte, ni molt menys. De fet, depenent de la sèrie em puc passar més estona llegint que no pas mirant el capítol, però què hi farem, és (penso), una bona manera de practicar l'idioma. Ara us preguntareu que d'on trec temps per veure-les... doncs quan treballava fora de casa, tablet amunt tablet avall, i a mirar-se, depenent de la durada, entre un i dos capítols diaris al tren, i ara que treballo a casa, mentres dino, cau algún capítol, i com soc de dormir poc, hi ha cops que per les nits cau algun altre...

Així que ja sabeu, si coneixeu alguna sèrie interessant, no dubteu a recomenar-me-la, estaré agrait dels vostres suggeriments. Us agraden les sèries?

I després d'aquest petit secret que us he desvetllat, passem a la recepta d'avui, uns bombons farcits d'orange curd, o crema de taronja, que faran les delicies a qui els tasti. Un farcit senzill, gentilesa de Dolores i el seu bloc Mi gran diversión, per uns bombons sense complicacions, i que, perquè no, podem degustar mentres mirem un capítol de la nostra sèrie preferida.

Ingredients:

Per a la crema de taronja:

- 60gr. de mantega pomada

- 100gr. de sucre

- 1/2 llimona

- 2 taronges

- 2 ous

Per als bombons:

- 200gr. de xocolata negra de cobertura

- Crema de taronja

Preparació:

Per aquí ja vau veure farà un temps la crema de llimona, i la preparació en la seva versió 'taronjil' no varia gaire, però com és una mica diferent, és una bona excusa per explicar-la, i també per pensar que tant aquesta versió com la seva germana de llimona es poden preparar de manera diferent.

Evidentment, prepararem primer la crema de taronja ja que la necessitem freda per quan muntem els bombons. Amb aquestes quantitats, us sobrarà bastant crema, a casa això no ens va fer patir, perquè vam fer-la servir qual melmelada amb unes llesques del pa de soda de la setmana passada, i també com a farcit d'unes magdalenes... imaginació al poder, segur que li trobeu més utilitats!

Ratllem la pell de les dues taronges, sense extreure la part blanca, i la reservem. Fem el suc dels cítrics (les dues taronges i la mitja llimona), i també reservem

Batem molt bé els ous, i un cop estiguin ben batuts afegim la resta d'ingredients i barregem fins tenir-los tots ben integrats.

Posem a un pot a foc lent la barreja anterior, i anem removent constantment, fins a obtenir una textura de crema. La Dolores ho fa al bany Maria, jo aquest pas el vaig obviar, i també em va sortir bé. El temps de coccio de la crema dependrà molt del foc. En el meu cas va ser gairebé mitja hora, perquè estava a foc molt fluix, per no fer-ho al bany Maria, havia de prevenir que no es cremés.

Un cop estigui preparada la crema, la posem a un bol i la tapem amb paper film, que toqui la crema, per deixar-la refredar. Podem ficar-la a la nevera.

Quan tinguem la crema freda, procedirem a preparar els bombons. Desfem la xocolata de la manera que volgueu (jo estic acostumat a fer-ho al microones, en tongades de minut, fins que es desfà), i omplim el motllo de bombons. Literalment, l'omplim fins dalt.

Deixem reposar una mica, i capgirem el motlle per buidar els forats, de manera que deixem només la paret del bombó. Quan més estona reposi la xocolata dintre del motlle, més gruixuda la paret del bombó, i menys farcit podreu posar-hi. I viceversa. Jo vaig deixar la xocolata dintre del motlle poc menys d'un minut, i tot i així no va sortir una paret gaire prima.

Amb el motlle buit, deixem que acabi d'endurir la xocolata, que amb aquest fred no trigarà gaire, i seguidament farcim els bombons amb la nostra crema. Tingueu en compte que heu de deixar uns milímetres sense omplir per poder 'tapar' els bombons, ok?

I per últim, tornem a escalfar la xocolata per desfer-la (la que ens ha sobrat, perquè ens sobrarà), i cobrim de xocolata de nou el motlle, per tal d'acabar de fer el muntatge.

Per cert, que com heu pogut comprovar, no he temperat la xocolata... la veritat és que ho podria haver fet, però em suposava massa enrenou per literalment, quatre bombons que vaig fer, així que aquest pas m'ho vaig saltar, i tampoc van quedar tan malament...

Deixem endurir la xocolata de nou, i desmotllem per gaudir d'uns bombons farcits espectaculars... i és que , a qui no li agrada la combinació xocolata/taronja?

Sigueu feliços, i mireu moltes sèries!!

Torró de xocolata amb taronja confitada i Baileys

Un nom ben llarg per una 'simple' barra de torró, oi?

I la veritat és que teniu raó, és un nom molt llarg, per la recepta tan i tan fàcil que us porto avui, un torró de xocolata no apte per a nens (a no ser que els vulgueu dormits aviat...), i que us garanteixo que triomfarà. Ja de per si la combinació taronja-xocolata és un éxit segur, però si a més, ho acompanyeu amb Bailey's, millor impossible!

Avui us torno a parlar de publicitat, però aquest cop de les campanyes Nadalenques... ja que com estem tan propers, ens veiem bombardejats constantment per campanyes publicitàries de joguines i perfums, bàsicament. Em vull centrar en una campanya en concret, la d'Ikea. Us puc ben assegurar que els senyors d'Ikea no em patrocinen, però ja que estem, si algun directiu, comercial, rrpp d'Ikea, de manera improbable, llegeix aquest bloc, i té el plaer de voler-me patrocinar d'alguna manera, puc garantir que arribarem a algun acord. Bé, després d'aquest incís... heu vist algun dels anuncis d'Ikea per aquesta campanya de Nadal? El seu lema és "La Navidad nos desamuebla la cabeza", i tenen tota la raó del mon. Aquí teniu un bon exemple. És en aquesta época quan ens tornem bojos, sobretot comprant: regals, menjar... qualsevol cosa que sigui comprable pot acabar a les nostres mans. M'incloc en aquesta febre Nadalenca compradora compulsiva, perquè us mentiria si no ho he fet mai. Però penso que la campanya de la coneguda empresa sueca és molt i molt bona, i molt encertada. A més, s'està publicitant sense fer cap tipus de promoció explicita sobre algun dels seus articles, de fet, l'anunci que us he lincat, podria ser un anunci de conscienciació social sobre les compres que es fan en aquestes dates, ja que et fa reflexionar sobre la manera de fer les coses que tenim. Així que si us plau, feu-li un cop d'ull, després torneu cap aquí, i em dieu què us sembla la campanya, i sobretot, si us sentiu identificats... penso que, per molt que vulguem negar-ho, segur que ens veiem reflectits per poc que sigui.

I ara, a per aquest torró de xocolata que farà les delícies de tots els adults de la casa, i que es pot menjar tot l'any, no és exclusiu de Nadal!

Ingredients (per una barra):

- 100 gr. de xocolata negra

- 100 gr. de xocolata amb llet

- 30 gr. de llard de porc

- 60 gr. de nutella, nocilla...

- 60 gr. de Bailey's (grams!)

- 30 gr. de bastonets de taronja confitada (aproximadament)

Preparació:

A un bol, posem la llard de porc, la nutella i el Bailey's i reservem. Al bany maria o al microones desfem la xocolata, vigilant que no es cremi, i quan la tinguem desfeta, l'aboquem al bol on tenim la resta d'ingredients, que barrejarem fins a tenir-los tots ben integrats.

A un motllo de torró, i si no en teniu, sabeu que podeu fer servir de motllo mig cartró de llet obert longitudinalment, posem un terç de la barreja de xocolata, i seguidament uns quants bastonets de taronja confitada. Ho cobrim amb un terç de barreja de xocolata, tornem a posar uns quants bastonets més de taronja, i ho acabem amb una última capa de la xocolata restant.

Allisem amb compte i deixem refredar a la nevera durant un parell d'hores.

I ja tenim el nostre torró llest per gaudir-lo. Us animo a que probeu amb diferents combinacions de fruites confitades i licors: rom/llimona, vodka/cireres, cointreau/peres... la que més us convenci!

Ah! Demà al nostre bloc de vins, és el torn d'un vi negre del Penedès, no us ho perdeu!

Galetes Digestive

Buf, cada vegada costa més escriure, no creieu? I és que això de plantar-se davant de l'ordinador quan et passes 8 hores diàries davant un portàtil (ni tan sols tinc un sobretaula) per obligació, es fa difícil. Perquè el que a nosaltres ens agrada és cuinar, ja sigui coses fàcils, elaborades, que es facin en cinc minuts, o que requereixin de la nostra atenció durant molts i molts minuts. Prepareu-vos que avui tinc ganes d'escriure, paradoxalment al que us explicaré.

Si que és veritat que a més de la cuina, hi ha molt(e)s blogger(e)s que són grans fotògraf(e)s, tant de professió com d'afició, i clar, si junten dues passions, el fet de seure's davant la pantalla per editar les fotos, i posteriorment escriure la recepta, no és tan dur, segur.

Us dic això perquè aquests dies no és que no hagi cuinat, al contrari, ho he seguit fent com faig de manera habitual, però no he profilerat les meves aparicions, ni per aquí, ni per cap de les xarxes a les que acostumo estar connectat, ni comentant els blocs que segueixo habitualment (que els continuo visitant...). I no per falta de temps, perquè tinc el mateix de fa setmanes, si no per peresa pura i dura, la de seure's a escriure quan fa un temps tan esplèndid, i el que més ve de gust és plantar-se a una terrassa amb una cervesa i unes xips (o unes braves, o...). Segur que mentres llegiu això, se us estan treient les ganes de llegir i us anirieu al xiringuito de platja més proper que tingueu. De platja, o de ciutat, si la teniu lluny... i no us culpo, perquè jo faria exactament igual, perquè poc a poc comença a sortir a la llum el meu moreno florescent, i comparo la meva pell amb la de les desenes de persones amb les que coincideixo al metro mentres tornen de la platja, i jo surto de l'oficina.

A més, la situació és molt curiosa, perquè es dona el cas que treballo a un edifici de l'Administració Pública, on des del 24 de juny ja fan jornada intensiva (els que no en fan de manera habitual), i són les tres de la tarda i et trobes una oficina enooorme i plena de taules buides, on la única persona que t'acompanya és el teu company d'empresa. I a l'entrada el guarda de seguretat.

No creieu que hauríem d'adoptar l'horari europeu? I més en époques estiuenques, on a partir de les 15h, amb el sol que cau, les ganes de treballar són inversament proporcionals al sol que fa. A l'hivern també, perquè... heu arribat a casa després d'un dia de treball d'hivern, i encara era de dia? A mi no m'ha passat mai, i ja són uns quants anys. Em fa molta gràcia quan diuen que aquí som diferents i tenim altres horaris... on s'ha de signar perquè, per exemple, el prime time de les cadenes de televisió comenci a les 20:30h, com a Portugal? Que són els nostres veins 'latins'!! Jo ja fa molt temps que vaig deixar de mirar la televisió als vespres, perquè tot el que podia agradar-me ho feien massa tard, i això que no soc de dormir molt.

Aquest tema dona per moltes línies d'escriptura, però acabaré aquí amb una pregunta...

No creieu que tots seríem més productius amb un horari (laboral i personal, en termes televisius) adaptat a la 'normativa europea'? 

Bé, no m'estenc més, que he començat amb les ganes d'escriure, i he acabat parlant d'horaris europeus... us deixo amb la recepta, unes galetes molt bones, fàcils i més que ràpides de fer. I no, les digestive no són light, per molt que la gent s'entesti a creure-s'ho, només són digestives. Espero que les tasteu i em doneu la vostra opinió.

Ingredients:

- 80gr. de flocs de civada

- 90gr. de mantega a temperatura ambient (massa per al meu gust, el proper cop les faré amb menys quantitat)

- 80gr. de sucre moré

- 110gr. de farina integral

- 1/2 culleradeta de café de sal

- 1 culleradeta de café de llevat químic (tipus Royal)

- 2 cullerades de postres de llet

Preparació:

Amb la 'minipimer' triturem els flocs de civada, i a un bol aboquem tots els ingredients, inclosos els flocs de civada triturats, i barregem tots els ingredients. Es barregen amb facilitat, amb una sola ma ho podreu fer sense cap tipus de problema.

Quan estiguin tots els ingredients integrats, fem una bola, tapem el bol amb paper film, i reservem a la nevera durant 15-20 minuts, perquè agafi consistència.

Passat aquest temps, estenem la massa a la superfície de treballa amb el corró, fins que tingui un gruix de mig centímetre aproximadament, i encenem el forn perquè vagi escalfant, a 180ºC.

Amb el tallapastes de la forma que més ens agradi, anem retallant porcions de massa que seran les nostres galetes, i les anem posant a una safata de forn. Quan no puguem fer més galetes, juntem la massa sobrant, i anem repetint el procés fins que ens quedem sense.

Enfornem a mitja alçada durant 14 minuts, o fins que les galetes hagin agafat color, i les deixem refredar, si podem!

Nota: amb aquesta quantitat de mantega, per al meu gust queda un sabor molt marcat, com si mengessis les típiques galetes daneses, cosa que m'encanta, però clar, estem fent digestive, no galetes daneses. Us animo a que ho proveu amb menys mantega, fins que obtingueu el sabor característic d'aquestes galetes.

Trufes de xocolata blanca

Sembla que ja tenim a sobre la calor, oi? Aquest cap de setmana hem estat fora, aquest cop amb el mini, i només us puc dir que a l'hotel vam dormir amb l'aire condicionat encès!! De bojos, no m'estranya que ens refredem tant sovint, si un dia anem en màniga curta, i a l'endemà hem de portar jaqueta!

Com comença a ser habitual, en mi i en la majoria dels que conec, la falta de temps és una 'malaltia' molt estesa, i cada vegada hem de dedicar més a coses i tasques que fem per obligació, que no pas a l'oci, no us passa a vosaltres? Estic segur que si.

És per això que les meves últimes receptes són fàcils i ràpides, però no deixen de ser testades i tastades a Can Pumuky, i passant els estàndards de qualitat de casa, jajaja!!

I avui, no podia ser menys. A més, una recepta que agradarà a tothom, o gairebé tothom, i que està feta amb xocolata blanca de postres per fondre de la casa Torras, una de les xocolates de l'assortit que Torras em va fer arribar farà uns dies. Una caixeta de productes sense sucres afegits, una característica de la casa, tot i que també tenen amb sucre, i que el tret comú de totes és que fan productes sense gluten. També vaig rebre unes rajoles que portaven stevia, i la veritat és que a casa ningú va notar la diferència amb les que no en porten!

Després d'aquesta introducció, anem a per la recepta. Si la feu, us repto a que en mengeu només una!
A més, podeu fer també les trufes 'normals', i combinar-les, tot un festival de trufes!

Ingredients (per 15 trufes aproximadament):

- 200gr. de xocolata blanca per fondre Torras

- 75ml. de nata líquida 35% m.g.

- 20gr. de mantega

- rom (opcional)

Preparació:

Posem a escalfar la nata amb la mantega, i quan comenci a bullir ho retirem del foc, i afegim la xocolata trossejada, fins que es desfaci completament. Si voleu és el moment d'afegir unes gotes de rom. Jo aquest cop no ho vaig fer, però el proper cop que en faci, que en faré, tindran un puntet de Baileys.

Deixem refredar completament, i reservem a la nevera durant almenys 3 hores, o si ho feu amb temps, tota la nit, com vaig fer jo. Així ens assegurem que tenim una consistència el suficientment freda i dura com per manipular amb més facilitat amb les mans.

Passat el temps de refredat i enduriment, amb una cullera anem agafant porcions de trufa blanca, i fem boles. Si fa calor, com ja comença a fer-ne, us recomano que no us preocupi molt la forma que agafen, i si la rapidesa a l'hora de formar-les, ja que si no, quan vulgueu arribar a la última, no tindreu nassos de fer una trufa en condicions, us ho asseguro! El que vaig fer en el meu cas, va ser anar fent tandes de cinc en cinc trufes, i anar-les reservant a la nevera i deixar la resta de massa a la nevera uns deu minuts, per perdre el mínim de fred possible.

I ja està, ja podem gaudir d'unes trufes blanques més que bones, i ben fàcils! Per deixar-les més maques encara, les vaig arrebossar amb una mica de sucre en pols, tan poca que no va amagar en absolut ni la trufa, ni el seu sabor!

Ideals per fer el café de mitja tarda, oi? Feliç setmana!!

Carrot cake pops by Lékué

Molt bon dimecres! Un dimecres així 'raruno', ja que demà és festiu, i potser molts de vosaltres divendres feu pont, amb el que gaudireu de quatre dies de festa. Per primer cop em molts temps, crec que anys, un servidor també farà pont, i en contra del que penseu, aprofitaré per descansar i no pas per cuinar, sempre i quan el mini pumuky ens deixi... 

Els que em seguiu per instagram i twitter, sabreu que fa un parell de setmanes (dos? tres? passa el temps volant!!) vaig rebre gentilesa de Lékué uns productes seus. Tenia tantes ganes de posar-me en marxa que la meva part inconscient va decidir embarcar-se a fer servir el tapet per fer macarons... error! Em vaig adonar de seguida que per fer macarons, les presses no són bones! Però cauran, us ho asseguro!

Així que després de la primera decepció més aviat auto inflingida, estava entre els cake pops i el coulant... i finalment vaig decidir-me pels cake pops. Però no patiu, que ja tinc molt clar què faré amb els motlles de coulant, i continuaré insistint amb els macarons, fins que surtin!

I com amb els macarons vaig ser impacient i la cosa no va anar com s'esperava (o potser si...), per fer els cake pops vaig decidir seguir una de les receptes que sortien al mini receptari que inclou la caixa. Això és un detall molt interessant, perquè va molt bé tenir per on començar, i en el meu cas, va ser un dos per un, perquè tenia moltes ganes de fer un carrot cake, i ves per on, una de les receptes que sortien era aquesta!!

Per tant, al contrari que pels macarons, els astres s'havien alineat per tal que anés pel bon camí, i aquí va la meva recepta d'avui.

Ingredients (per 18 cake pops, els que pots fer d'una tirada amb el motlle):

Per als carrot cake pops:

- 50gr. mantega

- 90gr. pastanaga ratllada

- 75gr. sucre moré

- 1 ou L

- 1 i 1/2 teaspoon de llevat químic

- 120gr. farina

- 1/2 cullerada de café de canyella en pols (jo vaig posar una mica més)

- 1/2 cullerada de café de clau mòlt (també una mica més)

Per a la cobertura

- 200gr. xocolata blanca de cobertura

- toppings varis (opcional: fideus de xocolata, coco ratllat...)

Preparació:

Desfem la mantega al microones (procurant que s'escalfi el mínim possible), i afegim la pastanaga ratllada, el sucre, i l'ou, que batrem amb batedora elèctrica homogeneitzant la barreja. Inicialment la pastanaga s'ha de triturar, però en aquest cas vaig preferir ratllar-la i batre-ho tot.

Tamissem la farina, i la incorporem a la barreja anterior, conjuntament amb el llevat i les espècies, i ara ho batrem manualment, per integrar els ingredients solament. El tema de les espècies és molt particular, que cadascú li posi la quantitat que cregui. A casa ens agraden molt moltíssim les espècies, per això vaig posar més del que indicava la recepta.

Ara toca anar omplint les cavitats del motlle fins al límit de capacitat, tancar la tapa i encaixar-la per tal que quan els cake pops pugin no pugin en excés i quedin amb la forma rodoneta, i enfornar-los durant uns 12 minuts, amb el forn pre escalfat a 190ºC. El temps és aproximat, si abans dels 12 minuts veieu que ja han pujat, podem treure'ls del forn.

Deixem refredar completament i desenmotllem amb compte. Dic amb compte perquè és una massa delicada, un punt humida, i pot passar que amb les presses us carregueu alguna boleta. A mi em va passar.

Per fer la cobertura, un cop desenmotllats, desfem la xocolata al microones en tandes de 30 segons, per evitar que es cremi, i ho farem de la manera següent:

Banyem les puntes dels pals en xocolata, i els clavem en els cake pops, que deixem reposar uns instants mentres continuem preparant la resta de cake pops. Un pal per cake pop, no tots els pals en un de sol, que ens coneixem, i el que volem són cake pops, no un erissó cake pop! tot i que seria divertit, no creieu? També podríem fer-ho sense el pal, i aleshores serien cake balls, que també queden molt bé.

Ara amb cada un, el banyem en la xocolata desfeta completament, que no quedi cap part de cake pop visible, deixem que perdi l'excès de xocolata, i el punxem als foradets que té el motlle per a tal missió, i que la cobertura es vagi assecant. Pensen en tot aquests de Lékué, oi?

Finalment, amb diferents toppings els anem decorant al nostre gust, acabem de deixar assecar ben punxadets al motllo, i a menjar!!

Aquests xupa xups de pastís no necessiten cap preparació especial per presentar-los, jo vaig fer servir dos gots baixos de plàstic plens de sal, i els vaig anar punxant per que es veiessin macos.

Ja sé que us he dit que sortien 18 cake pops, però els que falten no van arribar a les fotos...

Que passeu una bona setmana, i ànims per tots aquells que no feu pont!

Panna Cotta de torró de xixona

Bé, ja veieu que començo a agafar el meu ritme. Poc a poc estic acabant de recuperar-me del refredat al que, pel que estic comprovant, aquest hivern tots acabem caient tard o d'hora.

I què millor per agafar el ritme que aprofitant aquelles barres de torró que han caigut en l'oblit passades les festes perquè no ens les hem menjat? A casa no som gaire de torró, ho haig de reconèixer, habitualment faig el de xocolata (el típic de Suchard) i el de coco, que són els que més ens agraden, i la família sempre compra algun, o el porten dels lots que reben a la feina. Als afortunats que treballeu, us donen lot de Nadal? A la nostra empresa això no es porta. Bé, ni donar lot de Nadal, ni sopar d'empresa, ni pujada de sous, ni tractar bé al treballador, però aquesta és una altra història.

Aquest any, va quedar a casa una solitària barra de torró de xixona, i ràpidament, quan la vaig veure en la seva solitud, vaig saber quin seria el seu destí, que no va ser un altre que convertir-se en panna cotta. No n'havia fet mai, pensava que em costaria més, però ja veureu que és molt fàcil i a més està molt bona. Reconec que pel meu gust, potser massa dolça, però per a la llaminera de la casa, tenia la dolçor perfecta, jeje!

La recepta està basada en la recepta de la panna cotta original proporcionada per Sant Google.

Ingredients:

- Una barra de torró de xixona (uns 140-150 gr.)

- 400 ml. de nata per muntar

- 3 fulles de gelatina neutra

- 60 gr. de sucre

- canyella en pols per decorar

Preparació:

El primer que farem serà hidratar la gelatina submergint-la en aigua freda.

Mentrestant, triturem el torró de la manera que més ens convingui: turmix, amb les mans, thermomix... segons l'estri que tingueu a casa i la quantitat de trossets que us vulgueu trobar a la panna cotta.

Un cop fet això, posem a coure a un pot el torró esmicolat, la nata i el sucre, fins que comenci a bullir, removent de tant en tant. En aquest moment, retirem del foc, i afegim les fulles de gelatina ben escorregudes. Barregem bé per disoldre la gelatina en la barreja, i ja podem posar-ho als motlles que més ens agradi. Jop vaig aprofitar l'ocasió per estrenar un motllo de bombons que em vaig comprar no sé quan, i que ja li tenia ganes.

Ho deixem refredar, i seguidament ho reservarem a la nevera durant almenys tres hores perquè cualli la barreja. En el meu cas un cop cuallada, vaig posar-ho una hora al congelador per poder-ho desmotllar sense dificultat. 

Servim, decorat amb la canyella en pols, o cacau en pols, o sucre de llustre, què us agrada més?