Si, ja sé que fa molt que no em veieu per enlloc. Estic desaparegut del bloc, de facebook, twitter (d'aquí crec que sempre he estat desaparegut), instagram... i haig de confesar que no és per falta de temps, és més aviat haver donat preferència a altres coses. Sabeu allò que quan has de fer alguna cosa que no t'agrada, sempre trobes alguna altra cosa millor a fer? No estic dient que no m'agradi el bloc, ni que em vegi obligat a publicar, però últimament tenia sempre millors coses a fer.
I per celebrar la meva rentrée, avui us explicaré com preparem a casa una fusta de formatges, ara que fa calor i el que ve més de gust és fer sopars informals a la fresca.
Com no es tracta d'una recepta a l'ús, no hi ha ni ingredients ni preparació, només indicacions i recomenacions, que podeu seguir o no, de com preparar una bona selecció de formatges, i amb què acompanyar-la.
Estic segur que molts de vosaltres quan té un sopar a casa amb amics, pensa que una fusta de formatges és una molt bona opció, ja que és ràpida de preparar, i no suposa passar-se hores a la cuina. Coincideixo totalment, a més que considero que és una manera molt elegant de complimentar als convidats, ja sigui com entrant de picar, o fins i tot com opció única de sopar. Això sense tenir en compte que jo em podria alimentar només amb formatges...
Ara tanqueu els ulls. És una nit calorosa d'estiu, sona un jazz suau de fons, estas en bona companyia, amb una beguda a la ma, i a l'altra un dau de formatge... no us sedueix la idea?
Els formatges:
El primer a tenir en compte és quants formatges servirem. Sempre es diu que el més apropiat és tenir entre 4 i 8 varietats, depenent del nombre de convidats. Jo penso que la millor opció són 6 formatges. Amb 4 pots fer curt ja que corres el risc que a algun dels comensals només li agradi un, o cap. Si sou bastants a taula (més de 6 persones per mi ja és molta gent) m'animaria amb una selecció de 8 varietats, però per una qüestió més visual
El primer a tenir en compte és quants formatges servirem. Sempre es diu que el més apropiat és tenir entre 4 i 8 varietats, depenent del nombre de convidats. Jo penso que la millor opció són 6 formatges. Amb 4 pots fer curt ja que corres el risc que a algun dels comensals només li agradi un, o cap. Si sou bastants a taula (més de 6 persones per mi ja és molta gent) m'animaria amb una selecció de 8 varietats, però per una qüestió més visual
El segon punt a tractar és, lògicament, quins formatges triar. Aquí se'ns obren les portes a tot un univers làctic, depenent de amb què volgueu delectar els convidats. Podríem fer una selecció per zona geogràfica (diferents països, diferents regions d'un país...), per tipus de llet (vaca, ovella, cabra...), tipus de família (frescos, cremosos...), o, perquè no, un mix de tot. Quan tinguem decidit el tipus de selecció a fer, només ens falta, com no, escollir els formatges. Ara entraré en el mon de les obvietats, però la matèria primera és fonamental, nonomés en els formatges, també en els acompanyaments que triarem. I és que homenatjar-nos de tant en tant a ningú li pot sentar malament.
Els acompanyaments:
Seguidament és el torn dels acompanyaments als formatges. Com no he proposat encara cap formatge, us enumeraré les diferents possibilitats.
Seguidament és el torn dels acompanyaments als formatges. Com no he proposat encara cap formatge, us enumeraré les diferents possibilitats.
Ja fa un temps que estan molt de moda les melmelades, gran partenère dels formatges. A continuació teniu una petita guia de com maridar-los, com es diu ara:
| Formatges blaus, formatges fumats | Pebrot vermell |
| Formatges tendres, Camembert | Fruits vermells |
| Formatges curats, d'ovella... | Taronja amarga |
| Formatge de cabra, Brie | Tomàquet |
A més de les melmelades, no poden faltar unes torradetes, sobretot pels formatges d'untar o els de pasta tova com el Brie i el Camembert. Per a la resta de formatges, les torradetes o uns palitos de pa van molt bé, i una bona llesca de pa amb tomàquet no pot faltar.
La fruita seca combina bé amb gairebé qualsevol formatge. Jo recomano, perquè m'agraden molt, uns anacards torrats i uns festucs.
Com a contrast a formatges secs i de maduració llarga, queda molt bé acompanyar-los amb fruita deshidratada. Us asseguro que no deixarà indiferent als convidats.
La beguda:
I ja per últim però no menys important, queda triar la beguda. Considero que va encara més a gust de cadascú, i tothom ha de poder beure el que més li agradi, independentment dels formatges, però tot i així, aquí van les meves recomenacions... un vi blanc jove, afruitat, fresc, és ideal per als formatges tendres, de pasta tova, blaus suaus... si tenim formatges secs, fumats, de maduració llarga, la tria és extensa, des d'un negre criança, fins a un reserva amb molt cos, tenint en compte com de curat sigui el formatge. A més maduració, més cos hauria de tenir el vi. Existeixen dos grans tipus de maridació, per proximitat i per contrast, i totes dues són bones, intentant sempre que el gust de la beguda no camufli el formatge, i viceversa.
I ja per últim però no menys important, queda triar la beguda. Considero que va encara més a gust de cadascú, i tothom ha de poder beure el que més li agradi, independentment dels formatges, però tot i així, aquí van les meves recomenacions... un vi blanc jove, afruitat, fresc, és ideal per als formatges tendres, de pasta tova, blaus suaus... si tenim formatges secs, fumats, de maduració llarga, la tria és extensa, des d'un negre criança, fins a un reserva amb molt cos, tenint en compte com de curat sigui el formatge. A més maduració, més cos hauria de tenir el vi. Existeixen dos grans tipus de maridació, per proximitat i per contrast, i totes dues són bones, intentant sempre que el gust de la beguda no camufli el formatge, i viceversa.
Per als més atrevits, una bona combinació és deixar de banda el vi, i obrir una ampolla de cava, com per exemple el Trias Batlle Blaué, un gran reserva que és un luxe. Una altra alternativa que no podem oblidar són les cerveses artesanals, cada vegada més presents en el nostre dia a dia gastronòmic.
El muntatge:
Després de la difícil tasca de triar-ho tot (no, no és gens fàcil fer la tria), ens queda muntar la taula. Personalment recomano una taula de fusta, però un plat de pissarra farà resaltar el color dels formatges. En el meu cas coloco els acompanyaments al centre, i envoltant-los, els formatges, amb un cartellet per a cada formatge. I si voleu currar-vos-ho més encara, ordenar els formatges per l'ordre en el que recomenareu als convidats menjar-se'ls, començant pels més suaus, i acabant pels més potents.
Molt important és disposar un ganivet per cada formatge, això si, ja em direu si us els barregen...
Bé, després de totes les coses que us he explicat, va sent hora que us digui quina taula he preparat per a l'ocasió:
No he fet cas de la meva pròpia recomenació, i he fet una barreja de països, tipus de llet i fermentacions, en una selecció de 6 formatges. La selecció està formada per:
- Brie Royal trufat, de la casa Renard Gillard, francès, de llet crua de vaca
- Semi curat de la casa Montbrú, català, de llet de búfala
- Cheddar curat, galès, de llet de vaca
- Piave veccio, de la regió del Venetto, similar al Parmiggiano, de llet pasteuritzada de vaca
- Curat de Castella Lleó, de llet crua d'ovella
- Gruyère, Suís, de llet crua de vaca
Per acompanyar-los, unes torradetes de baguette amb nabius, festucs, anacards, daus de pinya i papaia deshidratada, i el pack de quatre melmelades de maridatge de formatges de la casa La Fageda.
I per últim, la meva proposta de beguda, ha estat un vi blanc suau i fresc, el Masia La.Sala de Domènech Vidal, un vi negre amb un bon cos, el Edetana de Edetària, i per als que són més de cervesa, unes cerveses Montseny, en aquest cas en les seves versions de Blat i Malta.
Després d'això només queda presentar-ho a taula, i gaudir! No escolteu la música? Sigueu feliços!
